Què entenem per ‘macrogranges’?

Arran de la presentació de diferents projectes ramaders al llarg i ample de Castella i Lleó, han sorgit veus crítiques dels que s’oposen a tot, o gairebé tot, i anteposen el que és el seu concepte de benestar i tranquil·litat al que seria una activitat ramadera o una indústria que pogués portar activitat econòmica i ocupació als pobles. Els detractors d’aquests projectes utilitzen amb sentit pejoratiu el terme de ‘macrogranges’, sabedors ells que l’etiqueta de macro, que sembla sinònim de rics, automàticament els fa mereixedores de crítiques i retrets. Sense entrar en els tràmits administratius de concessió de llicències i autoritzacions, que això ja té el seu curs legal establert -per cert car, llarg, molest i garantista-, les organitzacions agràries i els seus representants tenim l’obligació de posar ‘negre sobre blanc’ en pel que fa al disseny de la política agroramadera del present i del futur.

En primer lloc, el de la mida no és un caprici, ja que la dimensió de les explotacions, en un món globalitzat, ve marcada per criteris d’eficiència, i una inversió que es triga a amortitzar no menys de quinze anys -i comptablement més del doble-, cal fer-la amb la vista posada en el futur, no en el passat que van viure els nostres avis. Afirmo amb rotunditat que totes les explotacions ramaderes projectades en l’actualitat, o que es projectaran en els propers anys, van ser grans, o almenys grans als ulls dels jubilats que viuen als nostres pobles o dels de fora del sector que desconeixen la realitat del camp.

Si ser grans significa ser més competitius, significa generar més recursos econòmics, significa crear ocupació en els nuclis rurals, i significa aprovisionar de manera més eficient a una indústria agroalimentària que tracta de competir en els mercats internacionals, benvingut sigui la mida.

D’altra banda, ens sentim perjudicats quan s’etiqueta un projecte de grans granges sense que en realitat ho sigui, i m’explico. Una granja de producció de porcs de 3.500 mares, si fos en un sistema productiu de ‘cicle tancat’, es tractaria d’un gran complex ramader, ja que al costat de les 3.500 mares s’encebarien diàriament altres 42.000 porcs, per al que es requeririen naus de superfície equivalent a quatre camps de futbol. Però en el que no ha reparat qui s’oposa a aquests projectes, i alegrement qualifica de grans granges, és que ja no es construeixen explotacions porcines de ‘cicle tancat’, sinó que els porcs se separen de les mares, en pocs dies, finalitzada la lactància, i s’engreixen en naus integrades, d’una dimensió mitjana d’unes dues mil places -dos mil metres quadrats construïts-, repartides per l’ampli territori de Castella i Lleó, i en cap cas pròximes al nucli de reproductores.

Aquest sistema productiu del qual Espanya és pionera a nivell mundial, i que ens ha situat en el tercer lloc del rànquing de països productors i exportadors de porcí del continent, és també el més sostenible, el que dóna més participació a l’explotació familiar, el més encertat des del punt de vista de la sanitat animal, i el menys agressiu des del punt de vista mediambiental. I si posem moltes pegues, aquestes empreses se n’aniran a un altre lloc.

Jesús Domingo, vicepresident d’Agroprés

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: