Atorgats 36 diplomes de Mestre Artesà Alimentari

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya ha atorgat enguany el Diploma de Mestre Artesà Alimentari a un total de 36 persones, de les quals 20 són forners, 8 pastissers, 5 carnissers, cansaladers i xarcuters, dos xurrers, i un formatger; en reconeixement del mestratge excepcional amb el qual l’artesà exerceix el seu ofici, com ha publicat el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Nom Cognom Ofici artesania Municipi (de l’establiment) Comarca
Francesc Xavier Alemany Juanola Carnisser, cansalader i xarcuter Girona Gironès
Modest Genís Sais Carnisser, cansalader i xarcuter Vilabertran Alt Empordà
Jordi Vilarrasa Vilanova Carnisser, cansalader i xarcuter Olot Garrotxa
Andreu Boher Pruna Carnisser, cansalader i xarcuter Vilassar de Mar Maresme
Natàlia Rodríguez Andreu Carnisser, cansalader i xarcuter Vimbodí Conca de Barberà
Cristobal Núñez Rodríguez Pastisser Reus Baix Camp
Marc Margalef Veciana Pastisser Tarragona Tarragonès
Joan Galimany Kessler Pastisser Barcelona Barcelonès
Josep Cros Roldos Pastisser Vilassar de Dalt Maresme
Xavier Puigvert Soler Pastisser Sant Pol de Mar Maresme
Jordi Gómez Vera Pastisser Puigcerdà Cerdanya
Jordi Margarit Bussalleu Pastisser Anglès Selva
Joaquim Trias Tolosa Pastisser Santa Coloma de Farners Selva
Salvador Maura Rayó Formatger Ribera d’Urgellet Alt Urgell
Ramón Balcells Martínez Xurrer Barcelona Barcelonès
Joan Gallego Virgili Xurrer Blanes Selva
Ramon Benet Aregall Forner Sabadell Vallès Occidental
Emilio Ojeda García Forner Sant Joan Despí Baix Llobregat
Tomàs Girvent Oliva Forner Balenyà Osona
Manel Pérez Coronas Forner Argentona Maresme
Josep Maria Penella Esmatges Forner Agramunt Urgell
Joaquim Ribes Borràs Forner Torrefarrera Segrià
Jaume Fernandez Giralt Forner Barcelona Barcelonès
Lidia Rocamora Torà Forner Barcelona Barcelonès
Antoni Gil Miranda Forner Barcelona Barcelonès
Sellam Khanoun Adahane Forner Barcelona Barcelonès
Llorenç Llaó Balin Forner Barcelona Barcelonès
Pere Casamitjana Piñol Forner Barcelona Barcelonès
Jordi Jordà Peña Forner Barcelona Barcelonès
Jaume Ramon Llecha Terré Forner Barcelona Barcelonès
Francisco Tortosa Garcia Forner Barcelona Barcelonès
Mario Tortosa Trepat Forner Barcelona Barcelonès
Marta Palau Casanovas Forner Barcelona Barcelonès
Aurelio Marin Pascual Forner Barcelona Barcelonès
Andreu Sabadell Pons Forner Barcelona Barcelonès
Elena Vega Pérez Forner Barcelona Barcelonés

El DARP atorga aquest Diploma a les persones artesanes alimentàries que siguin proposades per les entitats de representació i de defensa dels interessos professionals dels artesans o amb sol·licitud de les persones interessades. Aquest reconeixement s’atorga des de l’any 1987 i des d’aleshores s’ha lliurat més de 1.000 diplomes.

Es considera mestres artesans alimentaris aquells que compleixen uns determinats mèrits de creativitat i coneixements en el camp de l’artesania alimentària, han exercit com a artesans alimentaris durant un període mínim de 15 anys, i disposen del carnet d’artesà alimentari.

Per tant, l’atorgament del Diploma significa el reconeixement del mestratge excepcional amb el qual l’artesà exerceix el seu ofici, per la qual cosa només podrà ser atorgat a persones a les qual se’ls pugui acreditar una llarga trajectòria professional reconeguda, domini tècnic del seu ofici, experiència i mèrits de caràcter extraordinari en la pràctica de l’ofici.

El reconeixement de l’artesania alimentària contribueix a fomentar els valors econòmics, culturals i socials d’aquesta activitat a Catalunya i a la preservació i la revaloració de les petites empreses familiars que elaboren productes agroalimentaris.

Anuncis

Irlanda ha alertat de l’impacte que pot tenir en el sector del boví irlandès i en el comunitari un Brexit sense acord

El ministre irlandès d’Agricultura, Michael Creieu, ha alertat que un Brexit sense acord tindria un efecte profundament negatiu en les economies irlandesa i britànica. El sector agroalimentari irlandès es veuria afectat de manera única, amb la carn especialment exposada. És probable que el impacte sigui immediat i, sense suport, almenys a curt termini, molts dels ramaders irlandesos es vegin en serioses dificultats.

Si la carn de boví irlandesa perd la seva posició competitiva en el mercat del Regne Unit, hi haurà conseqüències inevitables per al sector boví comunitari ja que hi haurà un desplaçament significatiu cap a altres parts de la Unió Europea.

Irlanda té la sort de ser part d’una Unió que ha tingut la previsió d’implementar un conjunt de mesures per donar suport als productors primaris en moments d’interrupció significativa del mercat. Si el Regne Unit deixa a la Unió Europea sense un acord, aquest serà un esdeveniment pertorbador sense precedents.

Es requerirà el conjunt complet de mesures en virtut del Reglament de l’Organització Comuna de Mercat, incloses les mesures de suport al mercat més tradicionals i les mesures excepcionals previstes en la reforma de 2013, per tal de proporcionar una mesura específica per proporcionar liquiditat a les explotacions familiars que s’enfrontarien a un repte sense precedents.

J.D.M.

“¿Quién es Jefe?”: Llega la marca de los consumidores

Se ha presentado recientemente en Madrid ‘¿Quién es el Jefe? La marca de los consumidores’, una iniciativa social que acaba de aterrizar en España y que da voz y voto a los consumidores españoles en la creación de los productos que quieren consumir.

El desayuno informativo de presentación ha estado moderado e introducido por Lourdes Zuriaga, presidenta de la Asociación de Periodistas Agroalimentarios de España (APAE), quien ha asegurado que esta iniciativa “no supone el cambio de las reglas del juego en el sector, sino que introduce un nueva regla del juego que permite al consumidor poder obtener algo: firmar por primera vez un pacto táctico entre consumidor y productor”.

Posteriormente, Annaick Locqueneux, coordinadora de la iniciativa en España ha explicado los objetivos de la iniciativa y la hoja de ruta de la marca de los consumidores: “Esta iniciativa surge en Francia para ayudar a los productores a poder vivir dignamente. Así empezó esta aventura humana. Más que una marca, es una iniciativa social que llega por primer vez en España para dar voz y voto al consumidor sobre lo que quiere consumir y cuanto quiere pagar por ello. Me encantó la iniciativa como mujer, como madre. Comprendimos que el diálogo entre consumidor y productor se había perdido, y nuestro objetivo es recuperarlo”.

Annaick ha explicado que esta iniciativa es más que en un producto, hay una historia detrás. Así, “vamos a adaptar el proyecto a España. En 3 semanas más de 5.000 personas ya han votado porque la gente quiere decidir lo que compra y cómo. Empezamos desde la creación del producto, decidiendo de forma personal los criterios. Hasta ahora nadie nos había preguntado que queríamos consumir. Con la ‘Marca de los Consumidores’ cada uno decide qué tipo de leche quiere. Son cosas sencillas, de sentido común”.

A continuación, el ganadero francés, Régis Mainguy, ha contado su experiencia tras dos años produciendo leche para esta iniciativa. “Los consumidores tuvieron el poder para apoyarnos al principio en nuestra guerra en Francia contra los precios abusivos de la distribución. Este brick de leche de La Marca de los Consumidores me salvó la vida, ya que pasé a cobrar 4 céntimos más por cada litro de leche, lo que provocó la mejor de mi futuro, pudiendo invertir y desarrollar de manera más digna mi trabajo”, ha manifestado Mainguy.

Tras este, el responsable de Mercados Agrarios de la Comisión Ejecutiva estatal de COAG, Andoni García, ha asegurado que esta iniciativa aporta mucha transparencia, porque permite el consumidor decidir cómo quiere su leche y saber lo que el productor percibe por lo que compra. Al respecto ha comentado que “cada mes, 70 ganaderos se ven obligados a echar el cierre por falta de rentabilidad. De media, el productor está recibiendo 0,32€/l, mientras que los coste de producción se sitúan en nuestro país entre 0,32-0,35€/l. En 2012 había cerca de 20.000 ganaderos de leche en el Estado español. En febrero de 2019 apenas quedan 13.400, un 30% menos”. Para añadir que “si no revertimos esta tendencia, en 2030 habrán desaparecido todas las pequeñas y medianas explotaciones de leche”.

En relación a ello, el representante de COAG ha subrayado que esta iniciativa es una oportunidad para garantizar la supervivencia del sector. “Esto hoy en día es algo que no existe. Buscar la relación más directa con el consumidor para que sea más consciente, su elección constante determina el futuro del propio sector. Nosotros como agricultores y ganaderos buscamos ese tipo de consumidor. Nuestra realidad tiene que cambiar y con este proyecto se pueden posibilitar muchos cambios replicables al resto de producciones agrarias”.

Por su parte, el ganadero cántabro y responsable del sector lácteo de COAG, Gaspar Anabitarte, ha apuntado que “esta iniciativa es casi mágica porque hacemos que el consumidor entre en el juego, es beneficio para las dos partes. Nos coloca en una situación ventajosa dentro de una realidad muy complicada que ha hecho que las ganaderías vayan cerrando porque no vemos futuro. Esto nos puede dar una salida honrosa a los productores”.

La iniciativa que ha revolucionado la cadena de valor de la leche en Francia ya ha vendido más de 80 millones de brick de leche en Francia. En la actualidad más de 1000 familias productoras se han visto beneficiadas de esta iniciativa, llegando a más de 8 millones de consumidores en dos años. Teniendo en cuenta lo conseguido en Francia, si la iniciativa se replicara en España supondría un cambio y mejora muy importante en el sector, y una tendencia más exigente del consumidor en su elección.

Fires d’abril de 2019

CATALUNYA

  • “Festast”, a  Tortosa.  Del 3 fins al 5
  • “Fira-Mercat de Navarcles”, el 6 i 7
  • “Mostra Gastronòmica del Conill i de l’Artesania”, a Vilafant. Dia 7
  • “Fira de l’Embotit”, a Bescanó. Dia 7
  • “Mercat Romà”, a  Llagostera, el 7
  • “Eco-Fira. Fira Ecològica de l’Alta Segarra i l’Anoia”, a  Calaf, el dia 7
  • “Mercat del Ram”, a Vic. Del 12 al 14
  • “Fira-Mercat del Ram”, a Tordera, del 12 al 14
  • “Lactium, el Món del Formatge”, a Vic, del 12 al 14
  • “Fira Alternativa”, a l’Ametlla de Mar, del 12 al 14
  • AUTOTRAC’2019”, a Mollerussa, del 12 al 14
  • “Tastaverd”, a Riudecanyes, el dia 13
  • “Fira de Fornells de la Selva”. Els dies 13 i 14
  • “Fira de Primavera”, a la Sénia, el 13
  • “Fira de Primavera”, a Santa Coloma de Farners, el 13 i 14
  • “Firabril. Fira de la Mel i l’Oli”, a  El Perelló, el 13 i 14
  • Fira de les Quaranta Hores”, a Ripoll, del 16 al 18
  • Fira de la Garnatxa i del Brunyol”, a Garriguella. Dies 19 i 20
  • “Fira d’Abril i Mostres de Formatges Artesanals”, a Sort, del 19 al 21
  • “Fira Formatgera de la Vall  de Ribes”, a Ribes de Freser. Dia 21
  • “Fira Q Balaguer”, del 26 al 28
  • “Fira d’Espàrrecs”, a Gavà, del 26 al 28
  • “Fira de Primavera”, a Martorell, els dies 27 i 28
  • Fira Comarcal de Primavera”, a Campllong. Dies 27 i 28
  • “Fira de Primavera”, a Artés. Dies 27 i 28
  •  “EXPO-EBRE’2019”, a Tortosa. Del 28 d’abril a l’1 de maig
  •  “Fira de la Maduixa”, a Sant Cebrià de Vallalta. Dia 29

Les cooperatives agràries catalanes mostren preocupació per la pèrdua d’uns 2 milions d’euros en ajuts de l’avellana

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha presentat un conjunt d’Observacions a l’esborrany d’Ordre del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) d’ajuts per compensar les pèrdues econòmiques del sector de l’avellana durant la campanya 2018-19. Les adversitats meteorològiques van provocar una reducció important de la producció que es va traduir en pèrdues de més de 6 milions d’euros a les comarques del Camp de Tarragona, que és la principal zona productora. La FCAC ha assenyalat que si el DARP no modifica el contingut de l’Ordre, l’avellana, que ja és un sector amenaçat per un alt risc d’abandonament, deixaria de percebre uns 2 milions d’euros.

L’ajut que proposa el Departament d’Agricultura se situa en un import màxim de 280 €/ha i es limita als agricultors professionals, joves o persones jurídiques amb la condició d’Explotació Agrària Prioritària. Amb aquestes restriccions, un 85% de les explotacions (unes 2.800 explotacions) i un 70% de la superfície (unes 7.000 hectàrees) afectades quedarien excloses com a beneficiàries i no rebrien cap suport, tot i haver patit igualment una disminució de la producció.

Roger Palau, responsable de fruita seca de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya s’ha mostrat crític amb la mesiurea perquè “aquesta proposta d’ordre té poc impacte i no beneficia el conjunt del sector. Per tant, no aconseguiria assegurar la viabilitat del cultiu i menys, tenint en compte que es tracta d’una campanya en què la principal zona de producció d’avellana (Camp de Tarragona) també ha sofert una davallada de collita en altres conreus importants”.

La consellera d’Agricultura destaca l’alt compliment de les mesures del Pla d’acció per a la fruita dolça a Catalunya

“El Departament d’Agricultura ha complert amb tots i cadascun dels compromisos adquirits”. Així ho ha manifestat la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, en el marc d’una jornada de balanç del Pla d’acció de la fruita dolça, acordat  amb els diferents agents del sector ara fa un any, amb l’objectiu de superar les dificultats econòmiques, conseqüència dels baixos preus que percep el productor, especialment en fruita de pinyol.

De les mesures del Pla dutes a terme fins ara, la consellera ha destacat “la creació de tres Circumscripcions Econòmiques de la Fruita a Catalunya (poma, pera i préssec-nectarina), que permeten aplicar mesures d’obligat compliment per a tots els operadors de mercat en moments de crisi de preus, i l’impuls de l’Observatori de Preus de Catalunya per donar la màxima transparència informativa sobre la formació de preus agraris”.

Teresa Jordà també ha posat èmfasi en l’aprovació d’una altra de les mesures d’aquesta estratègia: el Pla d’arrencades de fruita de pinyol 2019-2020, que té com a objectiu treure del mercat 2.000 hectàrees de préssec, nectarina, paraguaià i platerina; fet que ha de contribuir a eliminar varietats obsoletes i a afavorir la viabilitat futura de les explotacions. “La previsió és que això permeti que surtin del mercat 80.000 tones de fruita de pinyol, volum que és el que es va deixar d’exportar arran del veto rus”, ha afirmat la consellera.

Pel que fa el finançament del Pla d’arrencada, la consellera ha recordat que “finalment el Ministeri s’hi va negar i tot el pla es finança amb fons del Govern de la Generalitat. El Govern va aprovar a principis de mes destinar-hi una partida de 4,5 milions d’euros. S’hi afegiran 3,5 el 2020 i 2 milions el 2021, per arribar a un total de 10 milions d’euros. El pagès que s’hi aculli rebrà fins a 5.000 euros per hectàrea arrencada amb possibilitat d’incloure’n un màxim de 3”.

Per últim, Jordà ha explicat que “l’èxit d’aquest pla d’acció és aplicable, per exemple, al sector dels cítrics. El 17 de maig es constituiran els grups de treball que han de permetre avançar en una estratègia compartida amb l’objectiu d’avançar en la creació d’una circumscripció econòmica”.

La fruita fresca constitueix un sector estratègic per a l’economia agroalimentària catalana i un dels pilars de la seva internacionalització. Catalunya és la comunitat de l’Estat que més fruita dolça produeix. Prop de 50.000 hectàrees del total de les seves terres de cultiu es destinen a plantacions de fruita. La poma i la pera catalanes representen més del 50% de la producció estatal.

La importància de la fruita de pinyol també és notable, ja que vora el 30-35% del préssec i la nectarina que es produeix a l’Estat és catalana. Catalunya exporta un 80% de la fruita als mercats estrangers i està present en les cadenes europees i internacionals més exigents quant a qualitat. Les exportacions catalanes de fruita el 2016 van ser de 886.868 tones i per valor de 916,55 milions d’euros.

#SomosNuestraTierra

COAG-Castella i Lleó, en col·laboració amb l’Àrea de Joventuts Agràries de COAG ha presentat al CIFP La Santa Espina el moviment #SomosNuestraTierra, una ambiciosa campanya que neix amb un doble objectiu: facilitar la incorporació de joves al sector agrari i millorar la injuriada imatge social de l’agricultura com a professió. En la trobada van participar més de 200 joves.

Durant l’acte d’inauguració, el secretari general de COAG, Miguel Blanco, ha subratllat que en la pròxima dècada 6 de cada 10 agricultors entraran en edat de jubilació, el que a nivell concret suposa que 202.000 actius deixaran de ser-ho en el període 2020-2030. En aquest sentit, el màxim responsable de COAG ha avançat que el camp espanyol necessitarà incorporar 20.000 nous agricultors cada any per garantir un relleu generacional sostenible. “En l’actualitat, les xifres oficials ens diuen que a la mitjana anual de sol·licituds d’incorporació se situa al voltant de les 8.500, clarament per sota de les que serien recomanables per a assegurar la viabilitat d’un model social i professional d’agricultura”, ha afirmat Blanco.

Davant d’aquest escenari, el coordinador general de Joventuts Agràries de COAG, Marc Garcés, ha assenyalat que és “vital accelerar la incorporació de joves al sector”. És en aquest context on sorgeix la iniciativa que “vam presentar: som el substrat del nostre país, un territori amb un patrimoni agrícola de valor incalculable, en el qual la riquesa no només es genera en xifres, sinó que comporta l’augment del capital humà, social, ecològic i d’innovació. Volem defensar la tradició agrícola, però apostant per la formació, la tecnologia, la sostenibilitat i la viabilitat del medi rural”, ha comentat Garcés.

Per a això, en l’àmbit digital s’ha posat en marxa la plataforma web http://www.somosnuestratierra.com. “Volem obrir un espai de referència per als joves que volen incorporar-se al món agrari i per a les persones amb inquietuds i interès pel sector. Allà bolcarem contingut propi d’utilitat, pràctic i visualment renovador, que ajudi en la presa de decisions diàries del professional agrari”, ha manifestat Garcés, que ha afegit que, “al mateix temps, volem ser aspiracionals, per millorar la injuriada imatge de la agricultura com a professió. Tot això amb una marcada aposta per la realitat i l’autenticitat, base de les milers d’històries d’èxit i fracàs dels nostres principals ambaixadors: joves que defensen amb orgull i passió seu treball en el camp”.

La trobada de #SomosNuestraTierra, realitzada amb joves en el medi rural es va enriquir amb els testimonis en primera persona d’agricultors/es i ramaders/es que han apostat professionalment pel sector agrari, que en una conversa fluida i amena, conduïda amb mestria per Cristina carro, van exposar d’una manera molt didàctica casos d’èxit, en un clima distès, perquè els assistents poguessin extreure aprenentatges de cara a la seva futura incorporació o la gestió diària de la seva explotació. Amb això es pretenia incentivar el diàleg entre els quals estan cridats a protagonitzar i liderar el necessari relleu generacional al camp, per dotar el nostre missatge de la major credibilitat i confiança possible.

Durant l’acte de cloenda de la trobada, el conseller de Foment i Medi Ambient i d’Agricultura i Ramaderia en funcions, Juan Carlos Suárez-Quiñones, ha subratllat que en l’últim any s’han presentat 975 sol·licituds d’incorporació a Castella i Lleó, més altres 1.125 sol·licituds de modernització d’explotacions, moltes d’elles també de joves. El conseller també ha destacat l’increment dels fons destinats a la formació agrària.

#SomosNuestraTierra pretén allunyar-se dels tòpics sobre el sector. “Volem revalorar les mans responsables de l’amplitud d’aromes i sabors que constitueixen la nostra gastronomia; presentem a les persones cridades a revitalitzar aquesta professió des d’un angle jove, vital i desconegut. Estem a temps de guanyar el futur. Avui més que mai, Som la nostra Terra”, ha dit Marc Garcés.

Jesús Domingo