La propera setmana sortiran cap al mercat indi les primeres pomes lleidatanes després de dos anys d’espera

Desprès de dos anys anunciant l’obertura imminent del mercat indi a la poma espanyola, aquesta s’ha fet efectiva fa tot just quinze dies i per a la setmana vinent ja hi ha previstos els primers enviaments de poma lleidatana.DSCF0026

Tot i que l’Índia, és un gran país productor i consumidor destaca per la seva falta d’infraestructura i la debilitat de la seva cadena de fred, el que el converteix en un país molt importador i que valora molt les marques estrangeres.

Els volums d’importació de poma del mercat indi se situen al voltant dels 200 milions de quilos anuals, essent la Xina, els Estat Units i Xile els seus principals subministradors amb 75, 59 i 47 milions de quilos exportats respectivament.

Els grans productors de poma europeus ja fa anys que també estaven presents en aquest mercat gràcies a acords bilaterals de país tot i que amb uns volums força discrets. Itàlia amb uns 4 milions de quilos, França amb 2, Bèlgica 1 i Polònia amb prop de 0,2 milions de quilos.

Amb l’obertura del mercat indi desapareixen les fronteres per a la poma espanyola en els mercats de l’Índia, Hong Kong i Singapur. Aquests tres mercats, la porta d’entrada al mercat asiàtic, van ser objecte d’estudi l’any 2014 per part del Comitè d’Internacionalització d’Afrucat que va organitzar el passat mes de setembre una missió comercial a Àsia.

Els principals trets característics d’aquests tres mercats, interessants per a les exportacions catalanes,  se centren en la seva nombrosa població, la gran quantitat de classe mitjana amb poder adquisitiu i l’estima que, en general,  tenen cap a la fruita, considerada fins i tot a l’Índia com a obsequi preuat en les principals celebracions.

Anuncis

UP alerta de la forta afectació que pot tenir la sequera en els conreus per la manca de pluges i les altes temperatures

Unió de Pagesos (UP) adverteix que la manca de pluges i les altes temperatures dels últims mesos i la sequera que comporten està afectant molts conreus de Catalunya, tot i que encara és massa aviat per fer una valoració de les pèrdues. Aquests fets propicien floracions avançades o descompensades, creixement de males herbes o plagues en fruita dolça i arròs, o avançament de les collites entre 15 i 30 dies en el cas de l’horta, el que provoca solapament de collites i remeses que es perden, com és el cas d’espinacs, que en algunes zones s’han hagut de deixar i no s’han pogut comercialitzar.Oliveres Cabacés 2

El sindicat demana al departament d’Agricultura diligència en el moment de fer la valoració dels danys que pot comportar aquesta sequera per tal que puguin ser compensades les pèrdues adequadament.

Olivera. Si persisteix la meteorologia de les últimes setmanes, en un o dos mesos es podrà valorar l’efecte de la sequera en la collita 2016-2017. Actualment encara no es pot parlar d’afectació per a la propera campanya, tot i que hi ha zones de les Garrigues (entre Cervià i les Borges Blanques) amb arbres que ja pateixen la manca d’aigua i de fred. A la Ribera d’Ebre, Baix Ebre i Montsià l’afectació serà important si no plou en els propers dies. En la collita 2014-2015 d’olivera ja hi va haver una reducció del 40% respecte a una de mitjana. Al Baix Ebre, Montsià i Urgell va arribar al 60%.

Vinya. Les vinyes no podades broten abans d’hora per falta de fred, sobretot en varietats com xarel·lo. A causa de la sequera, encara no hi ha afectació directament; s’ha d’esperar a les properes setmanes.

Avellaner. Encara és aviat per avaluar els efectes però la falta de fred no afavoreix el conreu. La floració va descompensada i és possible que això repercuteixi en la pol·linització i en la collita.

Ametller. En algunes zones ja han florit arbres de les varietats marcona i llargueta. Tot i que de moment no hi ha danys, els que ja han florit una mica més aviat del normal (a les Garrigues) poden patir si venen gelades. Alguns encara estan debilitats per la sequera de l’any passat; per tant, si persisteix l’actual sequera, l’afectació pot ser greu.

Arròs. Tot i que encara no s’han inundat els camps ni s’ha sembrat, la falta de fred pot provocar un augment de males herbes, fongs i, sobretot, de la plaga del cargol poma.

Cítrics. En el cas de les mandarines i clementines, la falta de fred del novembre i desembre passats ha escurçat la collita un parell de mesos i s’ha reduït la qualitat. En el cas de les taronges també s’ha avançat la maduració. Si es produeixen gelades, els arbres poden quedar molt afectats. La propera collita segurament es veurà reduïda per la falta de fred.

Horta. Al Baix Llobregat i al Maresme hi ha un avançament de collites en totes les verdures. Això produeix un solapament de partides de verdures, el que repercuteix directament en el preu en origen. A Mercabarna, en les primeres setmanes d’aquest any es pagava de mitjana entre 0,60 i 0.70 euros el quilo de verdura, i ara amb prou feines es poden vendre a 0,30 euros. El solapament de collites també es dóna en els casos de l’enciam, bleda i espinac al Maresme.

El bròquil verd s’està collint ara, quan normalment es fa al mes d’abril. Cal tenir en compte que verdures com el bròquil o la carxofa necessiten fred perquè tinguin un creixement lent, el que afavoreix que siguin més espesses.

Al Camp de Tarragona la sequera afecta sobretot l’horta d’hivern (enciam, cols, espinacs, escaroles). L’escarola és un altre conreu molt afectat, ja que les varietats que hi ha ara són d’hivern i creixen molt arran de terra. Amb les altes temperatures d’aquestes setmanes han crescut molt, el que ha provocat que es podreixin. El mateix ha passat amb les cols.

Fruita dolça. La manca de fred fa preveure una campanya amb menor producció a causa de la floració irregular. També suposarà un major increment en la incidència de plagues, fet que comportarà un augment en els costos de control de plagues i malalties, entre aquestes la mosca de la fruita. Al Baix Llobregat, l’efecte de la sequera sobre el conreu és sobretot per la manca d’aigua. Ara ja haurien de començar a florir i estan totalment aturats.

Cereals i conreus herbacis. En general, si no plou abans de 15 dies, les pèrdues poden ser molt quantioses, i en algunes zones es pot perdre tota la collita. Només amb 15 mm (l/m2) de pluja, el sembrat es podria recuperar. Les altes temperatures han fet que el sembrat es vagi desenvolupant i, per tant, ara, amb la sequera, es veuen els primers símptomes de manca d’aigua (fulles estretes i cargolades i puntes assecades). En algunes zones el sembrat comença a treure espiga.

Les comarques de Lleida afectades són Segrià, Noguera, Urgell, Segarra (a la zona de la Vall del Corb l’efecte de la sequera s’agreuja pel fet que ja no s’està a temps de ressembrar), Pallars Jussà (les sembres de finals de novembre segurament presentaran pèrdues), i el Solsonès (la colza encara té bon aspecte, però si no plou mínimament, els danys podran ser importants).

A l’Alt i al Baix Empordà ja es veuen inicis de sequera en aquests conreus. A l’Anoia es noten els primers símptomes de sequera a la Conca d’Òdena i sud de l’Anoia. Al Vallès Oriental i a l’Occidental el sembrat surt de manera molt irregular. Si no plou en 15 dies, la collita es podria perdre. A l’Alt Penedès el sembrat també neix molt irregular i li cal aigua amb urgència.

Farratges. Tant els de secà com els de regadiu mostren un endarreriment que, si plou, podria fer recuperar els conreus farratgers. En secà es podria veure afectada una de les segues de l’any.

JARC-COAG rebutja l’augment del 0,6% de les plantacions de vinya proposat pel Ministeri d’Agricultura per al 2016

Abans de l’1 de febrer, el Ministeri d’Agricultura ha de publicar oficialment la resolució sobre el percentatge d’autoritzacions de noves plantacions de vinya per 2016. JARC, organització agrària catalana integrada a COAG, rebutja l’augment de 0,6% (prop de 6.000 hectàrees) fixat pel MAGRAMA. Des d’aquestes dues organitzacions es defensa un mínim increment del 0,2% (1.900 hectàrees), orientat principalment als joves agricultors professionals, amb l’objectiu d’incentivar el relleu generacional en el sector.Vinyes_Cristina Pelegrin

L’organització ha demanat al Ministeri màxima prudència davant el nou sistema d’autoritzacions de plantació de vinya ja que no coneixem la dinàmica que mantindrà el sector ni l’impacte de les noves autoritzacions. A més, lamenten que els criteris marcats pel Ministeri d’Agricultura per establir la prioritat en la concessió de noves autoritzacions penalitzin als viticultors professionals, especialment als joves.

La normativa vigent dóna prioritat en la concessió d’autoritzacions de plantació a menors de 40 anys que no tinguin vinyes al seu nom. Per JARC i COAG “és especialment injusta la situació que pateixen els agricultors joves, perquè d’una banda se’ls obligava a comptar amb certa quantitat de vinya per rebre les ajudes de Primera Instal·lació (incorporació), però després el nou sistema els penalitza a l’hora de rebre noves autoritzacions si prèviament tenen vinyes al seu nom”.

El context no convida a un creixement desordenat:

  1. Impacte de la reconversió a emparrat i en regadiu. La superfície reestructurada amb reconversió a emparrat i regadiu, incrementa de mitjana el rendiment en uns 40 hl/ha. Es preveu que entrin en producció des de 2016 a 2021 unes 130.000 has acollides als plans de reestructuració i reconversió entre els anys 2013 i 2018, la qual cosa incrementarà el potencial de producció en uns 500.000 hl. A Catalunya l’emparrat està molt més generalitzat, però és evident que el que passi a altres zones productores de l’Estat, afectarà la pressió sobre l’oferta global.
  2. Impacte dels drets de plantació que caduquen. Actualment hi ha 68.051 has de drets que aniran caducant en els propers 8 anys, pel 2016 està previst que expirin 14.748 has (un 22% dels drets totals) i per a l’any 2017 caducaran 10.844 has (un 16% dels drets totals). Entenem que un bon nombre d’aquests drets o la majoria d’ells acabarà transformats en autoritzacions i plantats amb vinya ja que són superfícies que poden acollir-se a les ajudes a la reconversió del vinya i no es deixarà expirar el seu període de validesa en un nombre tan significatiu com fins ara.
  3. Veremar “a pèrdues” en algunes zones de l’Estat espanyol. Excepte en determinades Denominacions d’Origen, com seria el cas de Catalunya, les explotacions vitícoles tenen la rendibilitat molt compromesa. En les últimes campanyes han sofert unes significatives caigudes de preus del raïm per vinificació, en alguns casos superiors al 20%. L’últim estudi econòmic del MAGRAMA1 sobre el sector Vitivinícola del 2014 (que no inclou Catalunya), recull unes pèrdues de 22.000 euros en un explotació tipus a Espanya, (- 427€/hectàrea). Aquesta situació sortosament no és la tònica dominant a Catalunya, malgrat que els costos de producció han augmentat molt, i algunes explotacions poden estar també per sota del llindar de rendibilitat.
  4. Més exportacions però a baix preu. Segons un informe de l’Observatori Espanyol del Vi, l’any 2014 les exportacions espanyoles, en vins i mostos, foren les més econòmiques de tots els principals països exportadors a nivell mundial, amb una mitjana d’ambo prou feines d’1,11€/l, cotitzacions fins i tot per sota dels països productors emergents de l’Hemisferi Sud.

ASAJA fixa les directrius a seguir per a presentar-se a les eleccions agràries a Catalunya del proper 28 de febrer

Diumenge 28 de febrer se celebraran les eleccions agràries a Catalunya, a les que estan cridats a les urnes més de 26.000 agricultors i ramaders de casa nostra. La junta directiva d’ASAJA a Catalunya i el secretari general d’ASAJA a nivell estatal, Juan Sánchez Brunete, han fixat les directrius a seguir per l’organització en uns comicis que marcaran el futur del sector agrari català. IMG_2626

L’organització agrària es presenta a les eleccions amb la intenció d’obtenir els millors resultats “per posar l’agricultura i la ramaderia en el lloc que ha d’ocupar”.

Fins el dia 28 de febrer, ASAJA farà arribar el seu missatge a tots els pagesos i ramaders i les propostes que defensa en benefici del sector, com que es paguin uns preus justos al productor, la venda de proximitat Km0, el relleu generacional i l’aposta per la innovació tecnològica i la recerca, entre altres.

Bell·lloc acull una jornada sobre la Dieta Mediterrània

L’Agrupació d’Antics Alumnes de l’Escola de Bell·lloc organitza el dimarts 9 de febrer, a partir de les 19 hores, la dissetena jornada de les empreses agrícoles a les comarques de Girona.

El títol de la jornada és enguany “Coneixem bé la Dieta Mediterrània? Una oportunitat per al sector primari”. Així, Anna Ros, metgessa especialista en nutrició i dietética, parlarà dels avantatges dels productes de la Dieta Mediterrània versus altres dietes, mentre Pere Ramoneda, antic alumnes de Bell·lloc i enginyer tècnic agrícola, plantejarà si aquesta dieta és una oportunitat per als productors gironins.

AGRARIES BO (Programa de la jornada)

UP proposa un pla nacional per afavorir l’augment de les incorporacions de joves que permeti el relleu generacional

Unió de Pagesos (UP) ha proposat en la ponència de política agrària, que ha debatut en el XII Congrés, celebrat del 22 al 24 de gener a Castellolí i Santa Margarida de Montbui (Anoia), la demanda de mesures efectives per incentivar el relleu generacional, per la qual cosa considera imprescindible evitar que s’abaixi el sostre d’ajuda per a la incorporació de joves, que actualment pot assolir els 70.000 euros.Salutacions

El sindicat agrari proposa l’establiment d’un pla d’abast nacional per afavorir i aconseguir augmentar les incorporacions de joves, i demana la modificació del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) per al període 2014-2020 per tal que s’apliqui a Catalunya un subprograma de joves en el marc de les mesures finançades pel FEADER. Per a Unió de Pagesos, aquestes mesures suposarien “donar un impuls a la incorporació de joves i la seva consolidació com a nous titulars de les explotacions”.

L’any 2013, segons les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), els titulars de les explotacions a Catalunya fins a 35 anys suposaven el 3,61% del total (44 de menys de 25 anys, 458 de 25 a 29 anys, i 1.404 de 30 a 34 anys), mentre que el 2003 hi havia 293 joves de menys de 25 anys, 1.155 de 25 a 29, i 2.253 de 30 a 34 anys.

Els membres de la nova Comissió Permanent Nacional d’Unió de Pagesos escollida en el marc del XII Congrés són Francesc Bancells (Vallès Occidental), Joan Caball (Alt Empordà), Ramon Comes (Segrià), Hilari Curto (Baix Ebre), Josep Cuscó (Baix Llobregat), Jaume Ferrando (Alt Camp), Xavier Frigola (Alt Empordà), Joan Guitart (Alt Urgell), Carles Mencos (Osona), Jaume Pedrós (Urgell), Santiago Querol (Urgell), Rafel Verdiell (Montsià) i Josep Carles Vicente (Priorat).

Mollerussa ja prepara la 144a Fira de Sant Josep que se celebrarà del 17 al 20 de març, apostant per la innovació

Fira de Mollerussa, entitat organitzadora del certamen agrari Fira de Sant Josep, prepara ja la 144a edició, que se celebrarà del 17 al 20 de març del 2016. El certamen va tancar l’edició del 2015 amb un total de 280 expositors directes, mentre que es van registrar 140.000 visitants.IMATGE REVISTES CAT Bo

La Fira de Sant Josep va comptar en la seva anterior edició amb una superfície neta ocupada de 25.000 metres quadrats, distribuïts en espais diferenciats i per sectors.

Aposta per la innovació

En les darreres edicions, s’està apostant des de l’organització per la innovació i la demostració tecnològica, treballant a combinar el caràcter expositiu de la fira amb el demostratiu. En aquest sentit, es desenvoluparan importants jornades tècniques amb demostracions in situ de maquinària de precisió i fertilització, així com conferències sobre els principals tems d’interès i actualitat dels sectors presents en el certamen.

Entre les activitats adreçades als professionals del sector destaca la 15a Borsa Interpirinenca de Cereals, en la qual es posa en contacte productors, cerealistes, ramaders, fabricadors, integradores, industrials i consumidors. La convocatòria té any rere any més de 400 professionals provinents d’Espanya, Suïssa, França, Rússia, Portugal, Ucraïna, Polònia i els Estats Units.