Més de 500 tractors i unes 5.000 persones han participat al llarg de tres dies en la Marxa Pagesa organitzada per UP

Unió de Pagesos (UP) ha tancat el dissabte 28 de febrero a l’Avinguda Maria Cristina de Barcelona la Marxa Pagesa per la dignitat, que ha aplegat més de 500 tractors i 5.000 persones al llarg de tres dies de recorregut per tot el país, amb un acte de reivindicació del sector agrari que ha tingut el suport d’organitzacions sindicals i de l’alcaldessa de Barcelona. La Marxa Pagesa va sortir el dijous 26 i el divendres 27 des de 18 poblacions caps de ruta. 28g-premsa3

El sindicat ha reclamat que la defensa de l’agricultura familiar sigui un signe d’identitat política del país. Per això, demana a Govern i societat que no estalviïn esforços en superar els reptes que posen en perill aquest model agrari: mercats en origen que no garanteixen preus justos per als productors, polítiques de suport al desenvolupament rural retallades, gestió ineficaç de la fauna salvatge, espais agraris desprotegits i arbitrarietats administratives respecte a les finques agràries i les seves construccions, i que les administracions menystinguin els representants sindicals, avalats per les eleccions al camp, en la presa de decisions.

Davallada del 39% de la renda agrària

Unió de Pagesos recorda que l’estructura agrària de Catalunya és bàsicament d’agricultura familiar. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya del 2013, de 59.097 explotacions, 52.823 compten amb la mà d’obra dels familiars, amb un total de 93.289 persones. Es tracta majoritàriament d’explotacions de petita i mitjana dimensió. A més, la renda agrària acumula una davallada del 39%, en termes constants, entre el 2001 i el 2015. En deu anys s’han perdut 21.477 explotacions familiars (el 1993 n’hi havia 74.300).

Cal tenir en compte que la pèrdua d’explotacions al llarg dels últims anys és una minva de l’equilibri territorial de Catalunya, i a més, lamina la base de l’economia. El sector productor va facturar el 2015 uns 4.310 milions d’euros. El sindicat ha remarcat avui que si el sector agroalimentari, que inclou indústria transformadora i distribució, és el motor econòmic de Catalunya, cal preservar el model agrari productor amb el que compta el país. Per això, proposa un pacte nacional per al sector que posi l’agricultura en primer terme.28g-premsa

Avui, els professionals agraris no sempre obtenen el fruit del treball quan porten els productes al mercat i sovint els preus en origen són molt baixos. El poder de negociació dels productors catalans és limitat; només tres operadors comercials (Carrefour, Mercadona i Caprabo-Eroski) a Catalunya concentren prop del 50% de l’oferta comercial, i l’agroindústria també està molt concentrada en sectors com la llet, el vi, l’oli d’oliva i la carn de conill.

Per a Unió de Pagesos, una política que vulgui defensar el model agrari de Catalunya ha d’assegurar la justícia i l’equitat en el comerç i la distribució dels productes agroalimentaris. L’administració ha de mobilitzar recursos per a la inspecció i control de la normativa de competència, comerç, consum i sanitat alimentària. El Govern pot desenvolupar la regulació, en l’àmbit de Catalunya, de les interprofessionals, els contractes tipus, les agrupacions i organitzacions de productors, així com també actualitzar la regulació de les llotges i altres mecanismes que assegurin la transparència dels mercats.

Anuncis

El Parlament ha aprovat la Llei de creació del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya

El Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat, el 25 de gener, la Llei de creació del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya, que és la nova entitat creada a partir de la fusió entre el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles i el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Forestals de Catalunya. imgp0004

El debat al Parlament s’ha iniciat amb la exposició inicial del conseller de Justícia,Carles Mundó, el qual ha defensat la Llei de creació del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya. A continuació, tots els Grups Parlamentaris han intervingut, mostrant-se de forma unànime a favor de la fusió entre ambdues entitats.

Entre els comentaris que han realitzat els diputats durant les seves intervencions, s’ha indicat que el CTESC ha realitzat un informe al qual dona el seu vistiplau a la fusió. També han convidat a assistir  als dos col·legis a la Comissió d’Agricultura per a explicar el pla de treball del nou Col·legi i poder treballar conjuntament.

Així doncs, en aquests moment es crea una Comissió Gestora, que ha de dur a terme el procés de fusió en el termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, i que es regeix pel Conveni protocol·litzat en escriptura pública el 17 de juliol de 2015 i aprovat pels dos col·legis que es fusionen.

Cal esmentar que el vicepresident d’Agroprés, Jesús Domingo, és el president del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles a Girona.

Els agents rurals aniran en grups de tres, duran armilles antibales i una arma defensiva, de manera temporal

El Departament d’Agricultura Ramaderia Pesca i Alimentació (DARP), a través del Cos d’Agents Rurals (CAR), ha fet arribar avui una instrucció a tots els seus membres per implementar mesures addicionals de seguretat i elements de defensa personal a les inspeccions ordinàries en matèria de caça.

Des d’avui divendres 27 de gener, de manera temporal i fins a la decisió del grup d’experts, les inspeccions ordinàries de caça es realitzaran en condicions similars amb què es desenvolupen els serveis d’antifurtivisme, és a dir, els agents aniran en grups de tres, duran armilles antibales i una arma defensiva.

Mesures excepcionals

L’adopció de mesures de seguretat es pren de manera temporal a l’espera que un grup d’experts en seguretat pugui assessorar el Cos d’Agents Rurals sobre quins són els elements concrets i més efectius per reforçar i garantir la màxima seguretat en les diferents actuacions que realitzen en matèria de conservació i protecció del medi ambient del país. Mentrestant es revisaran els procediments i s’implantaran les mesures correctores per avançar en tot allò que té a veure amb les condicions en les quals els Agents Rurals desenvolupen les seves activitats.

L’homicidi de dos agents rurals en acte de servei durant una inspecció ordinària de caça el passat dia 21 de gener a Aspa (Segrià) ha fet del tot necessari iniciar un procés de revisió immediata de les mesures de seguretat i els elements de defensa personal establerts actualment en procediments de treball del Cos d’Agents Rurals. Les primeres mesures es van consensuar ahir al vespre en el marc de la reunió extraordinària del seu Comitè de Seguretat  i Salut. Aquest comitè està format, per part de l’Administració, per membres de la direcció del CAR i de la subdirecció general de Recursos Humans, Organització i Relacions Laborals, i, per la part social, pels delegats de Prevenció dels diferents sindicats que representen el Cos d’Agents Rurals.

JARC afirma que el Govern català continua ofegant el sector amb una retallada del 35% del pressupost respecte el 2010

Francesc Boronat, president de JARC-COAG, ha assistit al debat pressupostari a la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya d’aquest matí, per valorar els aspectes que afecten més directament als productors professionals del sector agrari. El representant de l’organització agrària catalana continua denunciant que el pressupost adreçat al sector agrari per al 2017 es manté un 35% inferior al del 2010 (304 milions d’euros per l’any 2017 enfront d’uns 468  milions del 2010) i és totalment insuficient per donar resposta a les necessitats més bàsiques del sector agrari català, malgrat l’increment d’un 13,6% respecte l’exercici anterior.dscn7868

JARC-COAG destaca que l’import adreçat al Contracte Global d’Explotació (CGE) dins l’anualitat 2017, que inclou els ajuts vitals pels pagesos i ramaders professionals, només respondria aproximadament a un 50% de les necessitat de la convocatòria. El CGE 2015 va requerir 103 milions, però en el pressupost 2017 només es preveu dedicar-hi 54 milions. Aquest fet, podria limitar la necessària incorporació de joves o el suport per fer inversions, mantenir les reduccions del 20% en els ajuts agroambientals, els d’agricultura ecològica i els adreçats a zones amb limitacions naturals i impedir que cap nou pagès o ramader es pugui beneficiar d’aquests darrers ajuts.

No surten els números

El President de JARC-COAG indica que l’entitat té en compte que durant l’any 2015 es va donar suport econòmic a 712 incorporacions de joves, xifra històrica que pot ser conseqüència d’una convocatòria 2014 en que no hi havia pressupost i només s’aprovaren 24 inicis d’activitat. Així doncs, malgrat suposar que l’any 2017 el nombre de sol·licituds d’incorporació s’estabilitzarà, situant-se dins la mitja habitual d’unes 300 incorporacions anuals, els números continuen sense sortir. Respecte al suport a inversions, la situació és similar, ja que entre les convocatòries 2012 i 2013 es van haver de denegar 1.200 sol·licituds per manca de pressupost i el 2014 no es va poder ni convocar l’ajut, per tant, l’any 2015 el DARP va donar resposta a més sol·licituds del que és habitual (1.125 aprovades, quan la mitja està al voltant de les 650).

JARC-COAG creu que el mantenir una retallada del 35% en el pressupost del Departament d’Agricultura en relació al 2010, ofega les possibilitat de millora del sector agrari. La contínua manca de recursos econòmics no només afecta les línies d’ajut que l’entitat considera vitals, també hipoteca el fet de poder iniciar polítiques agràries pròpies amb visió de futur i limita la capacitat de reacció del Departament davant qualsevol imprevist (gelades, temes relacionats amb sanitat vegetal o animal, etc).

El pressupost d’Agricultura creix un 13,6% i recupera recursos per al sector després de cinc anys de retallades

“Garantir la sobirania alimentària del país, la gestió sostenible del medi, el relleu generacional i la cohesió territorial és l’objectiu d’aquest Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i els pressupostos que presentem es plategen en aquesta línia”, ha manifestat la consellera Meritxell Serret, en la presentació del pressupost del Departament davant el Parlament. “Uns pressupostos”, ha subratllat Serret, “que incrementen un 13,6% respecte al 2015 i amb els quals comencem a revertir les retallades, algunes de molt dràstiques, que havien patit en els darrers anys”. La consellera ha recordat que el pressupost d’Agricultura s’havia retallat un 47% entre el 2010 i el 2015, i que ara passa dels 267,7 milions d’euros el 2015 als 304 milions d’euros del pressupost presentat ara.a991b198-600a-4466-9a75-62a8a60371e6

Competitivitat, sostenibilitat i relleu generacional

En la seva intervenció, la consellera Meritxell Serret ha destacat que el pressupost previst per a mesures de suport a les explotacions agràries i per al desenvolupament rural ha estat un dels que més ha incrementat, en concret un 57,8%, als qual s’ha de sumar 270 milions provinents de la Unió Europea (UE).

Dins d’aquest capítol “s’han prioritzat les mesures de suport a la millora de les explotacions, la competitivitat i sostenibilitat del sector, la incorporació de joves i el suport a les zones amb limitacions naturals, en el marc del Contracte Global d’Explotació,  que incrementa un 27,8%”, ha explicat la consellera.

Pel que fa a les polítiques de desenvolupament rural, es destinen 10,3 milions d’euros als projecte i programes Leader, que promouen actuacions fonamentals per a la dinamització social i econòmica del territori. I quant a les inversions i modernització de regadius, la partida prevista és de 58,2 milions, i contempla les inversions en els canals Segarra-Garrigues, Valls, Algerri-Balaguer i Conca de Tremp.

Suport a la producció, a la transformació i s la comercialització

Les actuacions de foment i suport a les produccions agroramaderes creix un 12,6%, amb un total de 10,3 milions, que inclouen, entre d’altres, totes les actuacions destinades a garantir la sanitat agrària i ramadera, recerca, assessorament i línies de suport sectorial.

En aquest pressupost es preveu, per primera vegada, una partida d’1 milió específica per a actuacions i assessorament en el marc de l’estratègia integral de fertilització orgànica i gestió de les dejeccions ramaderes que impulsa el Departament d’Agricultura per a recuperar la qualitat de les aigües subterrànies i millorar el sòl fértil.

El pressupost destinat a les actuacions per millorar el funcionament de la cadena alimentària, de suport a les produccions de qualitat i proximitat, a la transformació i comercialització i a la internacionalització s’incrementa un 14,8%. En aquest capítol es destinen 61 milions d’euros a millorar la competitivitat de cooperatives, productors, grups de productors i indústries

Impuls a la gestió forestal sostenible

“Una altra de les prioritats del Departament”, ha indicat la consellera, “és la gestió sostenible del medi rural”. Així, el pressupost del 2017 preveu 17,6 milions d’euros a la gestió forestal sostenible i a la prevenció d’incendis.

Serret també ha destacat el compliment dels compromisos amb el Cos d’Agents Rural i ha recordat que, aquest any, per primera vegada, es convocaran 15 places de subinspector, una reclamació històrica d’aquest cos.

La consellera també ha anunciat que el pressupost contempla recursos per a les actuacions previstes en el Pla de control i prevenció de danys per sobrepoblació de fauna cinegètica aprovat pel Govern, que inclou la nova Llei de Caça i el Decret de comercialització de la carn de caça.

Compromís per a una pesca sostenible

Pel que fa a la política pesquera i marítima, el pressupost és de més de 6 milions d’euros per atendre totes les actuacions al voltant de la governança pesquera del país i els plans de millora de la competitivitat de la flota pesquera i de la comercialització de la producció.

En marxa la comissió interdepartamental per controlar i prevenir els danys produïts per la fauna cinegètica

“Equilibrar l’ecosistema i buscar unes poblacions estables de fauna cinegètica que no generin tants conflictes és l’objectiu final de les actuacions que s’estan impulsant des del Departament d’Agricultura”, segons ha explicat la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació durant la constitució de la Comissió Interdepartamental de Prevenció de Riscs i Danys produïts per les espècies cinegètiques. Meritxell Serret ha explicat que s’està treballant sobre els impactes que tenen els danys de la fauna cinegètica en sanitat animal, salut per les persones, agricultura i ramaderia, accidents i seguretat a les vies de comunicació i a la pròpia biodiversitat de Catalunya. 20294f71-1aeb-4c2a-977c-5387d19195ff

La consellera ha presidit la creació d’aquesta nova comissió que és una de les accions concretes que contempla del Pla de prevenció de danys impulsat pel Departament d’Agricultura. La comissió està integrada per representants del Departament d’Agricultura, Economia, Salut, de Territori i Sostenibilitat i Interior i  coordinarà les accions entre els diferents departaments atès que la problemàtica actual és absolutament transversal i afecta a gran part del país.

La reunió constitutiva ha servit per establir un pla de treball i proposar i avaluar les estratègies a seguir per  garantir el compliment de la normativa de prevenció de riscs i danys per part dels diferents departaments de la Generalitat. La comissió també elaborarà instruments que impulsin l’aplicació dels principis de bones pràctiques i conductes recomanables per prevenir danys i evitar riscos. A més, promourà treballs de diagnosi i coneixement per aplicar i millorar la implantació de polítiques de prevenció.

El Pla de prevenció dels danys i riscos originats per la fauna cinegètica té com a objectiu general establir un nou marc legal, administratiu i operatiu, per tal de fer front als nous reptes que generen els elevats nivells poblacionals que han assolit diverses espècies cinegètiques.

Ua visió integral i més efectiva

La situació d’increment descontrolat de determinades espècies de fauna cinegètica requereix d’una actuació transversal, un treball interdepartamental a nivell de la Generalitat i interadministratiu i la implicació dels diferents sectors de manera global (caçadors, pagesos, indústries càrnies, universitats i grups de recerca, etc.) Per tant, segons Serret “cal transformar el paradigma actual, modificar lleis i normes, cercar noves tecnologies i bones pràctiques, formar i informar els ciutadans i emprendre el camí cap a aquesta nova situació amb poblacions equilibrades i ben distribuïdes pel territori”.

L’estratègia que el Departament d’Agricultura posa a sobre la taula és la necessitat d’equilibrar l’ecosistema i el repte és buscar un nivell sostenible d’aquestes poblacions de fauna cinegètica perquè estiguin en equilibri i enlloc de ser un problema siguin una oportunitat en els territoris rurals.

Conjunt de mesures

El pla s’estructura en 3 eixos principals: les millores del marc legal, la coordinació i la participació, i les accions de millora en gestió i prevenció.

Millores del Marc legal

  • Elaboració i tramitació al Parlament d’una Llei de Caça de Catalunya: La nova Llei ( l’existent és del 1970) ha de contribuir a la gestió sostenible dels ecosistemes i a l’equilibri territorial. Ha de tenir en compte les diferents activitats i sensibilitats de la ciutadania i convertir-se en un veritable motor de dinamització i d’orientació dels sectors econòmics i del desenvolupament rural i de muntanya.
  • Elaboració i tramitació interdepartamental del Decret de comercialització de carn  de caça: Aquest Decret, consensuat amb els sectors implicats i en fase final d’elaboració per part dels departaments de Salut i d’Agricultura, establirà els requisits sanitaris de recollida, transport i comercialització de la fauna cinegètica. L’objectiu és regular la comercialització de la carn de caça per garantir la seguretat i fomentar una activitat econòmica lligada a la gastronomia i al territori.

Coordinació i participació de l’administració i agents implicats

  • Constitució de la Comissió Interdepartamental de Prevenció de Riscos i Danys d’Espècies Cinegètiques.
  • Creació d’òrgans de coordinació per a la prevenció de danys en zones de seguretat. En aquestes zones, d’alta densitat urbana, la gestió és compartida i es farà amb els seus promotors, fonamentalment ajuntaments, i amb la implantació d’un sistema mixt de control dels danys entre l’Administració, els caçadors i els pagesos.  S’han iniciat dinàmiques en aquest sentit en algunes zones amb èxit, com el Baix Llobregat o Lleida, i es pretén ampliar-les a altres zones. Es tracta d’intensificar i millorar també  els mecanismes de control ja existents en les anomenades zones de seguretat (zones on no es pot caçar per la seva proximitat amb els nuclis urbans).
  • Desenvolupament de plans pilot de prevenció i mitigació dels danys a comarques amb problemàtiques específiques i per espècies determinades. Aquests plans pilot s’han començat a planificar de manera específica per territoris i problemàtiques molt concretes. Si els resultats són positius estan pensats perquè es puguin també transferir ràpidament i adaptar a la resta d’indrets de centrats en Catalunya on hi hagi situacions anàlogues. Una gran part dels plans estaran el senglar, que és l’espècie que en aquests moments origina més conflictes pel que fa a accidents de trànsit (86% dels accidents amb espècies cinegètiques), danys al sector primari (48% de les autoritzacions excepcionals) i el risc sanitari per a la ramaderia i per a les persones.

Accions de millora de la gestió i de la prevenció

  • Unitat administrativa específica i dotació per fer front al problema dels danys. L’objectiu és agilitar i harmonitzar tota l’actuació en l’àmbit de Catalunya, alhora que es gestiona la informació  i es coordinen les actuacions en un únic lloc. Aquesta és una mesura que ja està en funcionament des del mes de novembre. Permet entre d’altres una millora i simplificació de la tramitació dels expedients per danys.
  • Ampliació del Pla de vigilància sanitària de la fauna salvatge. S’amplia amb l’extensió a malalties d’interès humà i d’interès per a les espècies salvatges, i la implantació d’un control més efectiu.
  • Estudi i diagnosi de les causes del problema i dels efectes econòmics dels danys envers el parc automobilístic, l’agricultura i la ramaderia. L’objectiu és conèixer per actuar millor i prevenir.  És totalment necessari recollir informacions dels diferents territoris i afectacions,  fer valoracions i estudiar noves propostes per poder lluitar contra les sobrepoblacions de determinades espècies i per prevenir danys. Cal fer una gestió cinegètica com a funció social i equilibradora de l’ecosistema, que inclogui recerca, desenvolupament, i transferència tecnològica en matèria de prevenció de riscos i de danys, i també gestió agrària preventiva.

UP iniciarà la Marxa Pagesa per la dignitat de la pagesia el 26 de gener des de quinze caps de ruta d’arreu de Catalunya

Unió de Pagesos (UP) mobilitzarà el camp català la setmana vinent amb la Marxa Pagesa per la dignitat, l’objectiu de la qual és fer una crida a la societat pel reconeixement de l’activitat agrària com a pilar de la societat del benestar. Al llarg de vint dies, el sindicat haurà organitzat un centenar d’assemblees informatives preparatòries a moltes comarques agrícoles i ramaderes catalanes. El dijous 26 de gener, des de 15 poblacions caps de ruta (vegeu mapa), sortiran tractors en columnes que s’aniran ajuntant fins a confluir el dissabte 28 a Barcelona a l’acte final de l’Avinguda Maria Cristina. untitled

Aquesta mobilització general de la pagesia aplegarà homes i dones de les Terres de l’Ebre, Plana de Lleida, de les comarques de muntanya, de la Catalunya Central, del Camp de Tarragona, de les comarques de Girona i de l’Àrea Metropolitana. Iniciaran la ruta cap a Barcelona el 26 de gener des de diverses poblacions i cada territori articularà una columna o més d’una amb l’objectiu d’anar sumant gent i tractors al llarg dels recorreguts fins a la capital catalana.

Manifest lliurat als alcaldes

Unió de Pagesos lliurarà als alcaldes de les poblacions per on passarà la Marxa Pagesa el Manifest Lluita amb Unió de Pagesos per la dignitat de la pagesia i en alguns municipis es faran actes públics. El dijous 26 el sindicat farà assemblees informatives a les poblacions on es farà la primera pernoctació: el Morell (Tarragonès), Cervera (Segarra) i Vidreres (Selva). El divendres 27 a la tarda la pagesia mobilitzada es concentrarà a tres poblacions a les portes de Barcelona: Badalona (Barcelonès), on es farà un tast de productes de temporada i proximitat, Molins de Rei (Baix Llobregat), on se celebrarà una assemblea, i Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).

El dissabte 28 al matí, dues columnes de tractors entraran a Barcelona pel nord i el sud de la ciutat i circularan fins a l’Avinguda Maria Cristina, on tindrà lloc a les 11.30 h l’acte final de la Marxa Pagesa, al qual, a banda de representants sindicals, també hi ha convidats representants de la resta de la societat civil catalana.

La Marxa Pagesa interpel·la directament a Govern i societat catalana per posar de manifest que cal incorporar la Catalunya pagesa al nou model de país i superar els reptes que posen en qüestió la seva funció bàsica: proveir d’aliments la població, conservar els recursos naturals i mantenir el paisatge agrari i rural, i garantir l’ocupació equilibrada del territori.

Davallada de la renda agrària

La renda agrària catalana acumula una davallada del 39%, en termes constants, entre el 2001 i el 2015. Avui, els professionals agraris no sempre obtenen el fruit del treball quan porten els productes al mercat i sovint els preus en origen són molt baixos. El poder de negociació dels productors catalans és limitat, els deu primers operadors comercials a Catalunya concentren el 77,4% de l’oferta comercial i l’agroindústria també està molt concentrada en sectors com la llet, el vi, l’oli d’oliva i la carn de conill. A més, hi ha llotges que no formen els preus de cotització de forma fidedigna i transparent. Unió de Pagesos reclama control de la justícia i l’equitat en el si de la cadena alimentària, a més del compliment de les normes que regulen el mercat i que es facin operatives les eines d’autoregulació sectorials.caball

La disminució del suport de l’Estat en un 74% al desenvolupament rural de Catalunya i el fet que el Govern no ha respectat les prioritats acordades al Parlament i a la Taula Agrària en l’execució anual d’aquest suport, ha comportat denegacions en els ajuts a les inversions de les explotacions i retallades en les mesures d’agroambient i clima, ajuts a l’agricultura i ramaderia ecològiques i ajuts per compensar les dificultats de l’activitat agrària en zones desafavorides i muntanya. Aquest fet i la mala gestió de la sobrepoblació de la fauna, que comporta pèrdues econòmiques els darrers anys al camp català, ha provocat durant els darrers sis mesos fins a dotze mobilitzacions, algunes simultànies en diversos punts de les comarques més afectades amb talls de carretera, tractorades i concentracions.

La mobilització reclama renovar el contracte de la societat amb el camp per al futur més immediat. Així, també, per estendre la necessitat d’aquesta nova entesa de la societat amb el sector agrari, els sindicalistes impulsen a partir d’avui, a més, la campanya Vull un país amb pagesia perquè tota persona que ho vulgui expressi el suport a la pagesia amb una foto o post llançat al Facebook i al Twitter. A més, entitats i persones poden adherir-se al manifest a través del web marxapagesa.cat, al qual ja s’hi han sumat ajuntaments i entitats.