Catalunya restringeix l’entrada de garrins de la UE per augmentar la prevenció davant la Pesta Porcina Africana

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha anunciat la posada en marxa, a partir de l’1 d’octubre, d’un pla per extremar el control en la importació de garrins a Catalunya amb l’objectiu d’incrementar la prevenció davant l’evolució de la Pesta Porcina Africana (PPA) i dels focus de porc senglar a Bèlgica.

Jordà ho va anunciar, el diumenge 30 de setembre, després de la reunió a Lleida amb el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, i representants del sector porcí català per tractar les mesures de control i prevenció de la PPA. La reunió s’ha fet a la seu de la subdelegació del govern espanyol a Lleida i hi han assistit representants d’Anprogaporc, Porcat, la federació catalana de FECIC, Unió de Pagesos i JARC. Per part del Departament també hi ha assistit la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes i per part del ministeri el secretari general d’Agricultura i Alimentació, Fernando Miranda.

Jordà ha dit després de la reunió que la prevenció i la coordinació amb el sector i el ministeri d’Agricultura és “imprescindible”. En aquest sentit, ha celebrat que s’hagi pogut fer la reunió d’aquest diumenge a Lleida amb el ministre. La consellera ha donat un missatge de tranquil·litat i ha insistit que la Generalitat “no escatimarà cap esforç” per evitar l’entrada de la PPA. “Aplicarem totes les mesures que calguin”, ha afirmat. A banda de l’augment de control en la importació de garrins, el Departament d’Agricultura augmentarà la pressió cinegètica, especialment a les zones amb més població de senglars i en zones frontereres.

Controls estruictes en la importació de garrins

Tal com ha anunciat la consellera, aquest dilluns el Departament reforça el control de les entrades de porcí provinents d’altres estats membres de la Unió Europea i també de països tercers. A partir d’aquest dilluns només s’autoritzaran permisos d’entrada de garrins (PEGs) procedents d’altres països de la UE en aquelles explotacions ramaderes que disposin d’una puntuació mínima de 65 punts a l’última enquesta de bioseguretat. En aquestes explotacions amb puntuació igual o superior a 65 punts, prèviament a l’autorització del PEG, els Serveis Veterinaris Oficials supervisaran els elements bàsics de bioseguretat per garantir que compleixen amb la normativa vigent. En cas contrari, no s’autoritzarà l’entrada d’animals.

Els ramaders autoritzats per introduir animals procedents de la UE hauran de posar-se en contacte amb els veterinaris de l’oficina comarcal i de l’agrupació de defensa sanitària (ADS) corresponent, per informar de la data i hora d’arribada dels animals per tal que es facin els controls documentals i d’identificació. També s’haurà de fer una presa de mostres, que s’haurà de repetir en un termini de 8 a 10 dies.

Des del Departament es vol insistir en la responsabilitat del sector i dels ramaders per tal de garantir els més alts nivells de bioseguretat en les instal·lacions de les granges i en els procediments de treball i de transport.

Coordinació interdepartamental

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha activat la coordinació dels diferents departaments per a la prevenció de l’entrada de la PPA a Catalunya. Des de fa uns dies, el Departament d’Agricultura ja està treballant a nivell bilateral amb els departaments de Presidència, Economia, Interior, Salut i Territori. En els propers dies també s’activarà la coordinació amb els consells comarcals, les diputacions, els ajuntaments i les entitats municipalistes.

La coordinació interdepartamental afecta la coordinació amb el Mossos (Interior), el treball amb els escorxadors i el control sanitari dels productes (Salut), els parcs naturals i carreteres (Territori i Sostenibilitat) i altres mesures vinculades als Departaments de Presidència, Economia i Treball i Afers Socials.

Cal recordar que la Pesta Porcina Africana és una malaltia infecciosa que afecta tant el porc domèstic com el porc senglar. No afecta –cal deixar-ho clar– en absolut a les persones. La malaltia es transmet per contacte entre els animals malalts i per la ingesta de restes d’altres animals morts, carn o restes d’aliments que continguin el virus.

Anuncis

El ministre Luis Planas estén la mà del Govern central per dialogar i treballar amb els representants agraris catalans

El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, s’ha compromès a incrementar les mesures de vigilància per evitar l’entrada de la pesta porcina africana a l’Estat, amb la col·laboració del sector ramader i de les diferents administracions autonòmiques, i també ha volgut tranquil·litzar el sector porcí –unes 20.000 persones hi treballen a Catalunya– perquè no hi ha un risc immediat que l’epidèmia afecti el territori.

Durant l’acte de cloenda de la 64a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 33a edició d’Eurofruit, el titular d’Agricultura ha apuntat entre les mesures a reforçar el programa de control veterinari i la seguretat en les granges, el transport dels animals i les reunions amb les societats de caçadors i ha recordat que, gràcies a una iniciativa seva, s’ha prohibit l’enviament de porcs senglars assilvestrats entre països de la Unió Europea.

Luis Planas ha remarcat que el Govern d’Espanya estén la seva mà per “dialogar, col·laborar i treballar de manera positiva” amb els representants dels agricultors i els ramader de Catalunya i l’Estat per vetllar pels interessos dels agricultors i els ramaders i, en general, pels ciutadans. El titular d’Agricultura ha mostrat la seva preocupació per la nova Política Agrària Comuna (PAC) a partir del 2021, que ha dit que ha de donar suport als agricultors i els ramaders “actius”, i pel canvi climàtic i la incorporació dels joves i les dones al camp.

D’altra banda, Planas també ha manifestat que el seu ministeri treballa per protegir als productors de fruites i hortalisses davant la gran distribució, promovent la seva unitat i regulant millor en l’àmbit estatal i europeu qüestions com la venda a pèrdues. A més, es vol promocionar les produccions d’aliments de qualitat i la creació de noves varietats per guanyar nous mercats.

El ministre d’Agricultura ha recordat que l’any passat Espanya va exportar productes agraris per valor de 10.600 milions d’euros (un 5% més que el 2016) i que de cada 5 euros d’exportacions d’aliments i begudes 1 euro correspon a empreses catalanes.

En la seva intervenció, l’alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fira de Lleida, Fèlix Larrosa, ha reivindicat la capitalitat i el lideratge polític i econòmic de Lleida més enllà dels seus límits administratius, com ho demostra la reunió mantinguda en el marc de la fira amb alcaldes de la Franja per impulsar projectes de cooperació interterritorial. Larrosa també ha apostat per un desenvolupament econòmic sostenible i respectuós amb el medi ambient i per l’excel·lència en el món agrari, que exemplifica la marca Horta de Lleida. El paer en cap ha reivindicat la necessitat de potenciar les infraestructures de l’Horta, com la modernització del seu reg, per al qual ha demanat el suport del Govern central.

Així mateix, ha manifestat que Lleida vol liderar la digitalització del sector agrícola, per la qual cosa compta amb el nou projecte de l’Oficina d’Atracció d’Inversions, el creixement continu del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida i el desenvolupament del nou polígon industrial de Torreblanca-Quatre Pilans, que han de ser espais per l’economia del coneixement dels sectors tecnològic i agroalimentari d’alt valor afegit. Finalment, el paer en cap ha demanat al ministre d’Agricultura que vetlli per l’augment del cabal ecològic del riu Segre, tot aprofitant la reducció de l’ús agrícola de l’aigua pels projectes de modernització, com també un pla de prevenció i protecció del sector ramader davant la pesta porcina africana.

El delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré, ha explicat que durant la seva estada als dos certàmens ha pogut copsar de primera mà les reivindicacions dels professionals del món rural que li han tramès la necessitat de tenir una visió estratègica del sector agrícola i ramader que passa per augmentar la partida pressupostària que s’hi destina actualment, la preocupació pel relleu generacional, els baixos preus de la fruita, la importància per fer una forta aposta per la modernització tecnològica dels regadius i que la nova Política Agrària Comuna (PAC) a partir del 2021 ajudi a fixar la població al territori.

Farré ha fet palès el compromís de la Generalitat de Catalunya per buscar l’entesa i mantenir un diàleg constant amb les altres administracions i els representants del sector per treballar de la mà en pro del món agrari.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha ressaltat el paper que té Sant Miquel-Eurofruit com a aparador de les novetats en tecnologia i maquinària per a la producció i la comercialització agroalimentària de les terres de Lleida i com a punt de trobada i espai de debat dels professionals del sector agrari, com també a referència social per als pobles del voltant.

En el decurs de l’acte de cloenda s’ha lliurat el 22è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària, que ha correspost a un sistema de reg i fertilització WatmanPRO idoni per visualitzar les operacions efectuades a través del telèfon mòbil i altres dispositius, presentat per l’empresa AKIS Research, S.L. (primer guardó); un polvoritzador amb sistema d’aplicació d’ozó en tractaments fitosanitaris,  presentat per l’empresa Maquinària Atomitzadora, SL (segon guardó), i un accessori de distribució de purins de mànegues, presentat per la firma Maquinaria Agrícola PLUMED, S.L. (tercer premi).

També s’ha lliurat el guardó a l’obra Inmunidad lactogénica en la cerda: enfoque práctico, de Lorenzo José Fraile, guanyadora de la 47a edició del Premi del Llibre Agrari, i a Cartografía de Cynodon dactylon en viñedo mediante imágenes UAV y tecnología OBIA para un uso sostenible y localizado de herbicida, de diversos autors, que s’ha endut la 3a edició del Premi de l’Article Tècnic Agrari.

La Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit ha tancat les portes amb un balanç molt positiu tant pel que fa als resultats comercials com al nombre de visitants i al desenvolupament general del doble certamen. L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha anunciat que s’han assolit els 130.000 visitants (una xifra 10% superior a la de l’edició anterior), un increment tant de visitants professionals com de gran públic que “consolida aquesta fira com un dels grans esdeveniments econòmics i socials de la ciutat”. Aquesta dada s’afegeix al ja comentat augment d’expositors, 325 en total (10 més que l’any passat), en el que destaca a més la incorporació d’empreses noves i firmes de tractors. Cal recordar igualment que la superfície d’exposició ha estat enguany de 64.000 m2, un 30% superior a l’edició anterior.

Presentada una plataforma online per posar en contacte productors i consumidors finals de fruites i hortalisses

La Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit han acollit la presentació d’una plataforma online que ofereix eines digitals gratuïtes per facilitar la venda directa de productes, en aquest cas fruites i hortalisses, entre productors i consumidors. Agroboca és una plataforma online que ha impulsat un grup operatiu d’innovació en digitalització de canals curts en la comercialització de fruites i verdures.

La plataforma, que actua com a canal de venda complementari als que ja existeixen actualment, té l’objectiu d’escurçar el canal convencional de venda, en el que intervenen molts intermediaris, amb dues finalitats clares: que el client aconsegueixi més qualitat de producte i que el productor obtingui una major renda agrària. L’estalvi que suposa la no intervenció d’aquests intermediaris es pot invertir en l’obtenció de productes de major qualitat i a un preu més raonable.

Segons José Luis Fernandez, promotor d’Agroboca, la idea és crear un canal de mínima intervenció complementari als e-commerce que ja existeixen i on el consumidor pugui escollir productes o productors directament, en origen, atenent a diferents criteris com per exemple productes de temporada o cultius ecològics i també segons criteris de procedència o preu. D’altra banda, mitjançant aquesta plataforma, els productors poden compartir el cost que comportaria la creació d’una botiga online pròpia, com ara la logística, el màrqueting, la captació de clients i la visibilitat en els mercats.

Cal remarcar que crear una botiga online mitjançant aquest canal de venda directe és gratuït i que, a banda d’oferir la possibilitat de fer vendes al major, també permet la venda de collites a l’engròs sense envasar i la possibilitat de crear tendes perquè els grups de consum es puguin organitzar per comprar i vendre de forma directa.

Tres punts clau contra les pràctiques comercials deslleials

El sector agroalimentari de la Unió Europea (UE) ha signat un manifest per deixar clars els tres punts clau que ha de tenir la Directiva contra les pràctiques comercials deslleials, que actualment s’està debatent al Consell i al Parlament Europeu.

  1. Té d’aplicar amb independència de la mida de les empreses. L’actual proposta està limitada a PIMES.
  2. La pràctica comercial deslleial ha d’estar clarament definida, com la transferència unilateral d’un risc excessiu i d’uns costos inesperats a un proveïdor, aprofitant-se de la seva posició de comprador.
  3. La Directiva s’ha de revisar en un termini no superior a 3 anys des de la seva implementació, a causa de la ràpida evolució del mercat.

Els signants del manifest són organitzacions europees que representen a agricultors i cooperatives (COPA-COGECA), joves agricultors (CELLA), indústria alimentària (FDE), producció ecològica (INFOAM), treballadors de les indústries (EFFAT), marques europees (AIM) i advocats a favor del comerç just. (Fair Trade Advocacy Office).

J.D.M.

Un sistema de reg i fertilització guanya el Premi a la Innovació Tecnològica de la Fira Agrària de Sant Miquel

El jurat del 22è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària, guardó organitzat en el marc de la Fira Agrària de Sant Miquel i del Saló Eurofruit, ha atorgat el Primer Premi, dotat amb mil euros, a la firma expositora AKIS Research, S.L. pel sistema de reg i fertilització WatmanPRO, idoni per visualitzar les operacions efectuades a través de telèfon mòbil i altres dispositius, la qual cosa facilita la presa de decisions envers aquests processos.

La empresa AKIS ha presentat una sistema amb tecnologia pròpia que permet l’ajust dels coeficients de cultius, en cada moment i per a cada parcel·la. Aquesta tecnologia ha fet accessible el sistema a l’agricultor, als tècnics assessors i a altres persones que prenen decisions.

El sistema ofereix algoritmes de càlcul de la recomanació de reg molt precisos i flexibles que permeten actualitzacions constants i una ampliació del servei molt ràpida. El sistema destaca per la facilitat d’ús, amb un format senzill i fàcil d’entendre. Cada pagès rep setmanalment les recomanacions de reg  agrupades per caseta, i pot entrar al sistema des de qualsevol dispositiu (smartphone, ordinador, tauleta) i consultar en una sola pantalla les dades de reg, previsió meteorològica, plans de fertilització, recomanacions puntuals, etc.

El jurat ha atorgat el Segon Premi a la firma expositora Maquinària Atomitzadora, SL, pel polvoritzador MAKATO Sirocco O3, que porta implementat el sistema d’aplicació d’ozó en els tractaments fitosanitaris.

Finalment, el Tercer Premi ha recaigut en la firma Maquinària Agrícola PLUMED, S.L., per l’accessori de distribució de purins de mànegues ALP, el qual dona resposta a la necessitat de deixar d’aplicar purins mitjançant sistemes de plat, ventall o canons.

Aquest guardó està destinat a distingir les innovacions tecnològiques de la maquinària agrícola i de la indústria agroalimentària i la seguretat per als seus usuaris. A banda del reconeixement a l’esforç per oferir millores i avenços per part del sector de la indústria i la maquinària agroalimentàries, el premi és un incentiu per als expositors del saló que presenten equipaments innovadors.

En la valoració dels equips presentats s’han considerat especialment aspectes com els avenços en el disseny i la concepció de la màquina i de l’equip, l’ús de nous materials, les aplicacions innovadores d’automatismes, les tècniques de visió artificial, la robòtica i l’adopció de criteris d’enginyeria concurrent i els avenços en solucions innovadores destinades a aplicar la reglamentació vigent sobre mesures de seguretat de les màquines. 

També s’han tingut en compte els materials, les tècniques i els equips destinats a la producció agrícola o a la transformació industrial que representin un notable avenç sobre la tecnologia actualment disponible, especialment pel que fa a la millora de la qualitat dels productes agrícoles o agroalimentaris.

Produir olives per a lluitar contra el càncer

Els investigadors que han demostrat que l’oli de qualitat verge extra inhabilita les cèl·lules mare tumorals, creuen que els beneficis podrien ser majors dels ja demostrats científicament. Aquesta és una de les seves línies d’investigació, tal com ha explicat un d’ells, Javier Menéndez, a la jornada que JARC ha fet a la fira de Sant Miquel dedicada al sector de l’oli.

Cal esmentar que Menéndez ha liderat un estudi realitzat durant 5 anys que ha demostrat que una molècula que conté l’oli d’oliva verge extra, un cop aïllada i purificada, és capaç de fer perdre les propietats d’aquestes cèl·lules malicioses. Es tracta d’un compost natural present en aquest, cada cop més ben anomenat, or líquid.

Tot i la dimensió del descobriment, l’investigador ha volgut ser prudent en el que suposarà tot plegat. D’una banda, ha explicat que encara no poden afirmar, amb la rotunditat científica necessària, que la ingesta de l’oli tingui les propietats citades, ara bé, tampoc ho descarta. De fet, en aquest sentit ha recordat que diversos estudis han demostrat que poblacions que consumien aquest producte tenien menor risc de desenvolupar un càncer.

Aquestes investigacions no donaven resposta al perquè succeïa. Les seves investigacions podrien acabar certificant-ne la raó, que consumir l’oli d’oliva verge extra conté unes molècules que inhabiliten el desenvolupament d’aquesta perillosa malaltia. Fins ara, els seus descobriments certifiquen que en condicions de laboratori, aïllant una part de l’oli, això sí que succeeix.

Per això, ha llançat una proposta sorprenent al sector, arribar a produir oli per a curar el càncer. Amb la mateixa prudència que caracteritza el món de la investigació ha explicat que no seria pas descartable que alguns pagesos arribessin a treballar amb varietats riques en polifenols per a lluitar contra el càncer.

Menéndez ha recordat que actualment la indústria oleícola se centra en la millora d’aspectes com el contingut en grassa dels olis, però això podria canviar arran de les investigacions que estan duent a terme. Fins i tot, ha afegit, les fulles podrien arribar a ser les fonts per a extreure els elements actius per a lluitar contra el càncer, ja que contenen l’element necessari que s’ha descobert en aquest estudi fet amb la varietat estrella de casa nostra, l’arbequina.

Per tot plegat, ha apel·lat directament al sector perquè es faci seva aquesta aposta demanant-ne complicitats. Una de ben important és el finançament per a seguir treballant en aquesta línia. L’Investigador de l’Institut Català d’Oncologia ha explicat que l’important descobriment s’ha assolit només amb els seus propis recursos, sense ajudes externes rellevants.

Per la seva part, Lluís Gaya, cap sectorial de l’olivera de JARC, s’ha sumat a la crida de Menéndez, demanant al món de l’oli que jugui un paper destacat en la investigació. Ha afegit, que cal trobar mecanismes de col·laboració i que s’ha de ser persistent perquè les administracions apostin per projectes com aquest.

Administració i sector critiquen el fet que s’apliqui un sol pla estratègic per a tot l’Estat espanyol a la nova PAC post 2020

La Generalitat de Catalunya i les organitzacions agràries catalanes participants en la Jornada sobre la Política Agrària Comuna (PAC) post 2020, organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), han coincidit en que la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) per al període 2021-2027 comporta diversos riscos derivats de la introducció de normatives molt exigents en la gestió agrària, la reducció del pressupost i el fet que s’apliqui un sol pla estratègic per a tot l’Estat que no tingui en compte la realitat agrària catalana. Inaugurada per Teresa Jordà, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, la jornada s’ha desenvolupat en el marc de la Fira de Sant Miquel i el saló Eurofruit.

En el decurs de la trobada, Carles Vicente, responsable d’Organització d’Unió de Pagesos (UP), ha advocat per lluitar per evitar la retallada del pressupost ja que considera que és il·lògic “reduir els ajuts mentre s’incrementen les exigències al sector agrari, moltes de les quals no es podran complir”.  Vicente ha considerat que resulta excessiu haver de condicionar, amb més obligacions en matèria de medi ambient (l’anomenada condicionalitat), un 40% dels fons destinats a ajuts al desenvolupament rural.

Igualment, UP considera que cal centrar els ajuts directes de la PAC en els agricultors per als quals l’explotació agropecuària suposi una part significativa de la seva economia, és a dir, adreçats a la figura de l’agricultor actiu, definida a l’Estat espanyol a partir del 2019, com aquell a qui l’activitat agropecuària suposa l’obtenció d’uns ingressos agraris d’almenys del 25% dels ingressos totals. En un altre àmbit, Vicente també ha denunciat el funcionament de les reserves de crisi, ja que sovint no s’han pogut aplicar (com per exemple en el cas de la crisi de la fruita) “per manca d’elements objectius a l’hora de gestionar-les”.

Jordi Vidal, secretari tècnic de JARC, ha considerat que “ara més que mai és necessari un suport a la renda de l’agricultor i al ramader”, ja que aquests no tenen llibertat de producció —per exemple en els àmbits dels transgènics, els fertilitzants químics o les carns hormonades— en el marc d’una economia cada cop més globalitzada en la que certs països sí permeten aquestes pràctiques. Així mateix, Vidal ha criticat la caiguda de la renda agrària, afirmant que “els barems oficials per valorar aquest tema són una trampa, ja que no es valora la gran quantitat d’hores que dediquen els pagesos a les seves explotacions agràries”, i demanant millors polítiques econòmiques i fiscals per als professionals del camp.

El representant de JARC considera que el pla estratègic que es derivi de la reforma de la PAC també ha de tenir cura de l’explotació familiar agrària i que ha de tenir en compte la cadena de valor a nivell europeu, amb una nova distribució dels marges, i aconseguint que els beneficis arribin al productor.

Per la seva part, Xavier Pié, vicepresident primer de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), també considera que cal “regionalitzar” el pla estratègic la nova PAC per adaptar-la a cada comunitat, però també ha demanat que la Generalitat no redueixi el pressupost destinat al sector agrari. Pié ha defensat els programes operatius destinats a les organitzacions agràries, però considera que els 7,8 milions d’euros destinats a Catalunya són insuficients i que cal buscar fons addicionals. El representant de la FCAC ha afirmat que no veu malament l’anomenat capping (limitació de l’ajut màxim per explotació) si els fons resultants es dediquen als programes operatius. Finalment, ha a dit que és excessiu el nivell d’exigència per al programa de la fruita i l’horta, que en l’àmbit mediambiental ha passat del 10 al 20% i que en l’àmbit de la innovació és del 5%.

El director general de Desenvolupament Rural del DARP, Oriol Anson, considera que la Comissió Europea ha de tenir en compte les necessitats reals del sector primari a Catalunya. El Govern de la Generalitat reclama la regionalització dels fons i que els plans estratègics s’estableixin a nivell territorial amb l’objectiu de poder fer una gestió més eficient i eficaç dels ajuts, ja que “les diferents comunitats de l’Estat tenen realitats molt diferents”. El representant de la Generalitat consideraria idoni que “Madrid traspassés una partida econòmica al Govern català per tal que aquest fes el seu propi pla estratègic en funció de les necessitats reals del camp català”.