El comissari Phil Hogan alerta contra el “Frexit”

França està en plena campanya electoral, acabada la primera volta i a dues setmana de les eleccions presidencials, segona volta. Alguns candidats, amb Le Penn al capdavant, han estat i estan incloent en els seus discursos electorals la promesa d’una possible sortida de França de la Unió Europea (UE), el “Frexit”.

El Comissari d’Agricultura de la UE, Phil Hogan ha escrit una tribuna al diari Le Monde per alertar la ciutadania gala dels greus riscos d’un “Frexit”. Hogan ha alertat que els polítics fan promeses només basades en els seus propis interessos, que després no poden complir i repercutint amb les seves accions a tot el col·lectiu. Considera que el sector agrícola francès no és immune a aquest tipus de retòrica.

Recorda que una de les raons per la qual els agricultors britànics van votar aclaparadorament a favor de la sortida de la UE era la ignorància de les conseqüències d’aquesta decisió. Alguns polítics francesos estan fent servir la mateixa retòrica, que van utilitzar els seus homòlegs britànics, per convèncer al sector agrari francès que els aniria molt millor si s’alliberessin del “jou europeu”, que Europa és el problema, no la solució i que a tots, especialment als agricultors, els aniria millor sense la UE.

Hogan recorda als agricultors francesos, els darrers dies ho estem petin els hispans amb el tema del vi, temptats per les promeses dels polítics “pro-Frexit” -extrema dreta, que passa a la segona volta i extrema esquerra que probablement demani el vot en aquest sentit-, que sortir de la UE suposaria una forta caiguda dels seus ingressos i de les exportacions de França.

Jesús Domingo, vicepresident 1r d’Agroprés

JARC i COAG demanen als comercialitzadors que defensin uns preus remuneradors dignes per als fruticultors

La sectorial de Fruita Dolça de COAG, encapçalada per en David Borda, màxim responsable d’aquesta sectorial també a JARC, s’ha reunit a Madrid per analitzar la situació de la campanya entrant a l’Estat espanyol i fer un balanç de la situació del sector.

Respecte a la previsió de campanya, s’estimen xifres normals de producció, amb uns volums equilibrats per la demanda habitual, encara que fins a mitjans del mes de maig no es coneixerà un aforament més detallat de la producció.

A dia d’avui, la campanya es troba en les dates habituals de desenvolupament a les diferents àrees de producció i es preveu una qualitat molt bona en els diferents cultius. Actualment s’està fent un bon treball d’aclarida que està afavorint la qualitat del fruit. La situació meteorològica ha estat bona durant l’hivern i la primavera, excepte en determinades àrees afectades per gelades o calamarses puntuals.

Preocupació per la manca de pluges

Hi ha preocupació entre els productors de fruita extra-primerenca del sud-est espanyol per la manca de pluges, que pot generar problemes durant la campanya actual,  i si la sequera és més pronunciada, pot provocar que a mig termini les plantacions pateixin danys. A tot això s’hi suma la situació dels embassaments, amb unes reserves d’aigua per sota de la mitjana dels últims anys en aquestes dates, situació que complicarà les disponibilitats per a reg. La reserves en els embassaments ha caigut per sota del 60% durant l’última setmana, 10 punts menys que en la mateixes dates de l’any anterior.

A Catalunya, actualment preocupa més la possibilitat de gelades, ja que la inversió tèrmica és important, amb temperatures nocturnes que ronden els cero graus.

Així mateix, els representants de COAG a les diferents zones productives han coincidit en la necessitat que la comercialització defensi uns preus remuneradors per als productors, per començar a revertir la dura situació que travessen els fructicultors. “La passada campanya, malgrat una collita un 40% inferior a la mitjana d’un any normal, els preus no van ser en absolut rendibles per a l’agricultor. Les liquidacions mitjanes es van situar en gran part dels casos per sota dels costos de producció, amb valors mitjos situats entre els 0,30€/0,40€/kg en préssec i nectarina”, ha assenyalat David Borda, responsable sectorial de Fruita Dolça de JARC i de COAG. “Portem diversos anys amb falta de rendibilitat i els productors necessitem que aquesta campanya els preus permetin recuperar l’economia de les nostres explotacions. El sector comercial ha de redoblar esforços per aconseguir unes cotitzacions remuneradores durant tota la campanya. Han de vendre per sabor, no per volum, ajustant al màxim la comercialització amb el punt òptim de maduració del fruit i demanar que es pagui la qualitat oferta”, ha apuntat.

UP vol que el DARP repari la pèrdua d’ajuts agroambientals en la fruita seca per assegurar el futur d’aquest sector

Unió de Pagesos (UP) adverteix al departament d’Agricultura (DARP) que l’aposta pel futur de la fruita seca exigeix reparar la greu pèrdua d’ajudes agroambientals i directes que el sector ha patit en els últims sis anys, i per això li demana que reverteixi aquesta situació. El sindicat recorda que, des del 2011, el sector de l’avellana ha perdut el 53% d’ingressos per ajudes agroambientals, i el de l’ametller, el 20%. A més, el sector de la fruita seca en global ha perdut quasi el 18% en ajudes directes per la pèrdua de l’ajuda directa d’Estat a superficies.

Unió de Pagesos ja ha reclamat aquests darrers anys, i ha traslladat reiteradament tant al departament com al ministeri, la necessitat que els cultius de fruita seca, tant avellaner com garrofer i ametller de secà, continuïn disposant de l’ajuda directa d’Estat a superfície de fruita seca de 120,75 euros/ha al qual es van comprometre les administracions el 2003. El sindicat denuncia que la nova ajuda acoblada aprovada el 2015 de 34 euros/ha per a superfícies d’avellaner, garrofer i ametller en secà no compensa l’ajuda d’Estat desapareguda. 

Pel que fa a l’avellana, el darrer preu cotitzat per la Llotja de Reus, de 1,80 euros la lliura, la situa en el nivell de fa quatre anys, en el qual la pagesia difícilment pot cobrir els costos de producció. A més, aquests costos han passat de 1.687 euros/ha a 2.184 euros/ha en secà, i de 2.233 euros/ha a 3.054 euros/ha en regadiu entre 2003 i 2013. A això, cal afegir la pèrdua del 50% en mesures agroambientals, amb l’aprovació del nou Programa de Desenvolupament Rural (PDR) 2014-2020, que finalment no ha estat revertit pel departament i no s’ha concretat en cap millora, i també la pèrdua de l’ajuda a superfícies de 120,75 euros/ha, establerta el 2004 per a tots els cultius de fruita seca.

Millora de les plantacions d’ametllers

Pel que fa a l’ametller, en els últims anys, uns preus de mercat prou remuneradors han permès  millorar-ne les plantacions i invertir-hi, sobretot a les zones amb disponibilitat d‘aigua de reg. Tot i això, les 33.000 hectàrees d’ametller en secà del país, amb rendiments productius molt baixos, sí que patiran la retallada de les ajudes, tant les agroambientals com les directes.

Respecte a la garrofa, que a Catalunya es conrea en més de 20.000 hectàrees, no disposa de cap ajuda agroambiental específica, i també ha perdut l’ajuda d’Estat a superfícies, a més de disposar de preus de mercat de fa 20 anys.

El sindicat també ha demanat al departament d’Agricultura posar en marxa l’elaboració de preus objectius i reals de l’avellana, l’ametlla i la garrofa a través de l’Observatori Agroalimentari de Preus, que hauria d’haver començat a funcionar a l’inici de la campanya 2016-2017, el setembre passat, i que Agricultura anuncia per al maig del 2017.

D’altra banda, Unió de Pagesos considera que la tasca del Grup de Treball de la Fruita Seca creat pel Departament a l’octubre ha permès abordar la diagnosi del subsector de l’avellana i dedicar recursos a aspectes concrets per a la millora de la qualitat d’aquesta fruita seca, tot i que els resultats previstos seran a mitjà i llarg termini.

El departament d’Agricultura està elaborant una nova Llei de caça de Catalunya sostenible i equilibrada territorialment

El departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) està elaborant una Llei pròpia de caça de Catalunya amb especial atenció als equilibris entre diferents activitats i a la prevenció i mitigació de riscos i perjudicis originats per les sobrepoblacions d’algunes espècies cinegètiques. Aquesta nova normativa es vol elaborar amb el consens i la participació dels principals sectors implicats en relació amb la fauna cinegètica. Així, a Vic i a Valls, el departament reuneix  els diferents agents per avançar en els treballs de redacció d’una nova llei de caça catalana.

A Catalunya, l’activitat cinegètica està regulada per la Llei 1/1970, de 4 d’abril. Aquesta Llei, feta en un moment predemocràtic, ha quedat antiquada i desfasada amb la realitat social i mediambiental de Catalunya.

La directora general de Forests, Montse Barniol, ha presidit aquesta tarda a Vic la  primera sessió informativa per debatre i elaborar una llei pròpia, necessària i que ha de ser un element que contribueixi a la gestió sostenible dels ecosistemes i a l’equilibri territorial. Barniol ha volgut deixar clar que “cal replantejar el paper de la caça com una eina eficaç per la gestió de la biodiversitat, els ecosistemes forestals i la fauna salvatge”. Així, ha explicat que  hem de ser capaços d’ adequar la legislació bàsica a les necessitats del segle XXI, als canvis i a la transformació social i territorial que ha sofert Catalunya des de l’any 1970”.

Han assistit a la trobada representants del col·lectiu de caçadors, propietaris de terrenys cinegètics, organitzacions agràries, cooperatives, representants del món local, entitats ecologistes i animalistes i excursionistes, entre d’altres.

Aquesta nova llei s’emmarca en el Pla de prevenció dels danys i els riscos originats per la fauna cinegètica que desenvolupa el departament d’Agricultura, que té com a objectiu establir un nou marc legal, administratiu i operatiu per fer front als nous reptes que generen els elevats nivells poblacionals que han assolit diverses espècies cinegètiques. Es tracta de prevenir i controlar de manera eficient i sostenible els danys que generen, i l’elaboració de la nova Llei  és una de les millores del marc legal previstes en el Pla.

Llei sostenible i equilibrada territorialment

Actualment, l’activitat cinegètica està dissenyada legislativament, fins avui, com una activitat de lleure, mentre que emergeix una altra necessitat, més social, que és el control de danys i la gestió per a un medi equilibrat i sostenible, alhora que cal posar en valor una activitat tradicional que ajuda a la dinamització econòmica i social dels municipis més rurals. La nova llei ha d’explorar i implantar nous models i definir i promoure una funció molt més social de l’activitat cinegètica. Es tracta de tirar endavant una Llei que permeti regular millor els drets i deures i que modernitzi i adapti la caça al segle XXI.

La Llei de caça de Catalunya ha de ser un element que contribueixi a la gestió sostenible dels ecosistemes i a l’equilibri territorial. Ha de tenir en compte les diferents activitats i sensibilitats de la ciutadania i ha d’esdevenir un veritable motor de dinamització i d’orientació dels sectors econòmics i del desenvolupament rural i de muntanya. També, la nova normativa ha d’explorar i implantar nous models i formes de fer per resoldre els problemes específics de zones de muntanya, dels conreus competitius o de les zones urbanes i suburbanes, entre d’altres. I, tot això, respectant i valoritzant l’activitat tradicional de la caça, en harmonia amb la resta d’activitats al medi i la sostenibilitat ambiental.

Horta.net, un nou programa per incorporar millores de base tecnològica en el sector hortícola de Catalunya

L’horta catalana comptarà amb el programa Horta.net, que establirà un marc de col·laboració en el sector hortícola català per a la incorporació de millores de base tecnològica. Així ho ha anunciat la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Teresa Masjuan, en el marc de la Taula Sectorial Agrària de l’Horta, que va tenir lloc divendres de la setmana passada a Barcelona.

Masjuan ha destacat que la voluntat del departament és “millorar l’eficiència ambiental i econòmica d’un sector estratègic per al nostre país com és el de l’horta, i proposar eines que garanteixin les oportunitats que ofereix”.

Horta.net és una d’aquestes eines. Es tracta d’un projecte impulsat pel departament d’Agricultura, a través de l’IRTA, que té com a objectiu desenvolupar sistemes de producció sostenibles que optimitzin la utilització de recursos i millorin la protecció enfront de plagues i malalties, reduint el aportació de fertilitzants.

L’altra finalitat del programa és potenciar l’obtenció de productes hortícoles de proximitat i alt valor afegit per a millorar la competitivitat del sector.

Comité directiu del pla

El pla s’organitzarà mitjançant un Comitè Directiu, que comptarà amb representants del DARP, l’IRTA i el sector productor hortícola català, i un Comitè Tècnic, amb tècnics del DARP, l’IRTA, les universitats, les ADVs, el sector productiu i empreses proveïdores de productes i serveis.

Els estudis per implementar noves millores en el control de plagues i malalties, la validació en finques comercials de les millores definides pel Comitè Tècnic i el Pla de Transferència per a difondre els resultats seran les tres grans línies de treball d’aquest programa.

A la Mesa del divendres també s’ha anunciat la revisió del Pla d’acció per a la biodiversitat cultivada. El Pla es va presentar el 2013 i està en fase de revisió per adaptar-lo a la realitat actual i establir les actuacions per al període 2017-2020 per a Catalunya.

 Impuls del Catàleg de varietats locals d’interès agrari

Una de les actuacions del Pla és el impuls del Catàleg de varietats locals d’interès agrari per fomentar el coneixement de les varietats locals i facilitar la seva comercialització. Aquesta és un instrument important per al sector de l’horta. Actualment estan en tràmit d’inscripció 179 varietats de diferents espècies vegetals, 23 d’aquestes varietats ja inscrites són d’horta.

Una altra de les actuacions previstes és el Banc de llavors per a preservar i conservar les varietats locals d’interès agrari de Catalunya, contribuint, així, evitar la pèrdua constant de recursos fitogenètics de vital importància per a la sostenibilitat de l’agricultura i l’alimentació.

En el transcurs de la reunió, la directora d’Agricultura també ha posat de manifest la importància de mantenir la convocatòria anual de subvencions, amb un total de 1,8 milions d’euros any, amb l’objectiu de potenciar i fomentar les Agrupacions de Defensa vegetal (ADV), “les que considerem eines indispensables en la sanitat vegetal a Catalunya”, ha dit la directora.

JDM

El Meat Business Fòrum torna a ser un gran centre de negocis de les empreses del sector carni de Catalunya

“Confiança és la paraula clau que hem de tenir present quan parlem de producció i de futur dels nostres sectors agroalimentaris. Allà on som capaços d’arribar, som capaços de generar confiança en la nostra manera de produir i alhora, continuar generat riquesa i valor afegit per a totes les famílies que viuen al voltant del sector càrnic”. Són paraules de la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Meritxell Serret, en el marc de la presentació de la segona edició del Meat Business Fòrum, que se celebrarà els dies 3 i 4 de maig al recinte de Caixa Fòrum, de Barcelona.

Amb la segona edició del Meat Business Fòrum es consolida un esdeveniment de negocis que posa en contacte les empreses del sector carni de Catalunya amb compradors de mercats tercers. En aquesta ocasió, comptarà amb més de 140 compradors de 44 països, que es trobaran amb més d’una trentena d’empreses catalanes de totes les espècies de carn.

Serret ha insistit en què “volem fer molt més que promocionar el producte, volem promocionar una cultura gastronòmica, una alimentació saludable al voltant de la carn i els productes carnis. Hem de generar confiança en els mercats exteriors però també en el consum intern de Catalunya. Tot allò que projectem aquí, ens ajudarà a projectar-nos millor als mercats  externs. Volem un sector càrnic que sigui motor per generar millors rendes per a les famílies que s’hi dediquen

Beneficis de menjar carn

La presentació ha comptat també amb la participació del president del Comitè Científic de la Fundació Dieta Mediterrània, Ramon Estruch, que ha impartit una conferència sobre “Els beneficis del consum de la carn”, centrat en les virtuts de la Dieta Mediterrània .

Finalment, el periodista Albert Closas ha moderat el debat “La projecció internacional del sector carni de Catalunya”, en què hi han participat representants de les diferents associacions empresarials del sector carni.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, a través de Prodeca, conjuntament amb les organitzacions i associacions empresarials ANAFRIC, ASOPROVAC, ASSOCAT, FAC, FECIC, PORCAT I FECOC, integren el Comitè Organitzador d’aquest esdeveniment, que té com a objectiu consolidar una plataforma estable de negoci internacional per al sector carni de Catalunya, i que compta amb el patrocini de CaixaBank i AlfilLogistics.

Meat Business Fòrum és una ronda de negocis amb la participació de productors exportadors de carn i productes carnis de Catalunya, que constitueixen, en conjunt, un percentatge elevat del teixit productiu amb capacitat de posicionar els seus productes en mercats tercers, i importadors i distribuïdors de països tercers.

En les entrevistes B2B amb les empreses catalanes del sector hi prenen part més de 140 compradors convidats dels següents mercats:

  • Àfrica: Algèria, República Democràtica de Congo, Costa d’Ivori, Líbia, Marroc, Tunísia, Sudàfrica
  • Amèrica del Nord: Canadà, Cuba
  • Amèrica Central i del Sud: Argentina, Bolívia, Colòmbia, Costa Rica, Curaçao, Equador, Panamà, Perú, Xile
  • Europa Central i Oriental: Suïssa, Bòsnia, Sèrbia
  • Pròxim Orient: Aràbia Saudita, Bahrain, Egipte, Iran, Jordània, Líban, Unió d’Emirats Àrabs
  • Sud-est asiàtic i Àsia oriental: Corea del Sud, Filipines, Hong Kong, Japó, Tailàndia, Taiwan, Vietnam, Xina

Catalunya, gran exportadora

La indústria càrnia és el principal sector agroalimentari de Catalunya. Representa més del 32% del volum de negoci del sector agroalimentari, el 40% en ocupació i més del 21% en nombre d’empreses.

Catalunya produeix anualment més de dos milions de tones de carn de totes les espècies: porcí, boví, oví, caprí, equí, aviram, i conill. A més, destaca per posicionar en els mercats internacionals ous incubables d’aviram. I alhora també és un gran exportador de carn. Pràcticament el 36% de la carn que s’hi produeix es comercialitza en mercats exteriors, el que representa, en valor, més de 2.400 milions d’euros, i una taxa de cobertura de més del 600%.

La destinació de les exportacions ha estat encapçalada per França amb quasi 600 M d’€ seguida per la Xina amb 250 M d’€ i Itàlia i el Japó amb vora 200 milions d’euros, segons DATACOMEX.

Una empresa de Tornabous guanya el 1r Premi Internacional a la Millor Poma Golden organitzat per JARC-COAG

L’organització agrària JARC-COAG ha lliurat el 1r Premi Internacional a la Millor Poma Golden i també a la més valorada pel panell de consumidors, en un tast que es va celebrar el passat 24 de març a Lleida en el marc de la jornada sobre la qualitat sensorial de la fruita. Les empreses guanyadores, anunciades avui per l’entitat en una roda de premsa, han estat la Societat Agrària de Transformació (SAT) Tornafruit  de Tornabous (L’Urgell) en la categoria de millor poma Golden i l’Horta de Barbens (Pla d’Urgell) en el panell dels consumidors.

El 1r Premi Internacional a la Millor Poma Golden l’ha recollit Josep Maria Solà, president de la SAT Tornafruit de Tornabous. Formada per 38 socis productors, comercialitza 12 milions de quilos de fruita, dels quals gairebé 6 són de la varietat de poma Golden. La SAT rep l’entrada de la fruita, l’emmagatzema, classifica i la ven a tot l’Estat espanyol.

El Premi del tast dels consumidors l’ha rebut Josep Maria Lahuerta, responsable de l’empresa familiar l’Horta de Barbens (Pla d’Urgell). L’explotació disposa de 35 hectàrees de fruita (25 d’elles de poma Golden) cobertes íntegrament amb xarxes antipedra. Lahuerta ha comentat que un dels aspectes que influeix en la qualitat de les seves pomes és el microclima de la zona, afavorit pel vent fred que genera la marinada.

14 mostres presentades

Al Premi, organitzat per JARC-COAG i avalat per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), es van presentar 14 mostres (12 de les quals eren catalanes), de les que es van seleccionar cinc finalistes. Amb aquesta iniciativa, l’organització agrària vol que tots els agents implicats en la cadena de comercialització (des del productor fins al consumidor), però especialment la distribució, valorin més el gust de la fruita, abandonant la pràctica de vendre-la a un preu ruïnós pel productor.

El Cap Sectorial de la fruita dolça de JARC-COAG, David Borda, ha volgut agrair el suport dels col·laboradors i els patrocinadors amb l’objectiu de destacar i ressaltar la tasca dels productors en la cerca constant de la qualitat.

Per la seva banda, la investigadora del subprograma de postcollita de fruites i hortalisses de l’IRTA, Gemma Echeverria, ha destacat el gran nivell de qualitat de les mostres presentades i ha afegit que “les seleccionades ho han sigut pel seu grau d’excel·lència”. L’IRTA ha assessorat un panell entrenat per avaluar objectivament aspectes com el sabor, la dolçor, l’acidesa, la crocanticitat, la fermesa i el suc que tenen les pomes.

Així, L’IRTA ha constatat que la poma guanyadora es caracteritza per “exhibir una dolçor i un sabor més elevat que la resta, a més d’una bona textura i aparença i una acidesa intermèdia”. Mentrestant, en el tast popular, els consumidors han percebut la poma guanyadora com a “més saborosa i sucosa que la resta”.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, que ha donat un suport essencial per a desenvolupar la iniciativa, ha assenyalat la capacitat d’assumir riscos del sector agrari en favor de la millora dels seus productes i ha afegit que el premi organitzat per JARC-COAG és una mostra de “l’orgull i l’autoestima col·lectiva d’un sector que sap que ho fa bé, però que si cal millorar-ho, també farà el que calgui per aconseguir-ho”.

Fires d’abril de 2017

CATALUNYA

  • Mostra Gastronòmica del Conill i de l’Artesania, a Vilafant. Dia 2
  • Fira de l’Embotit, a Bescanó. Dia 2
  • Mercat del Ram, a Vic. Des del 7 al 9
  • Fira-Mercat del Ram, a Tordera. Del 7 al 9
  • Tastaverd, a Riudecanyes, el dia 8
  • Lactium, el Món del Formatge, a Vic, els dies 8 i 9
  • Firabril. Fira de la Mel i l’Oli, a  El Perelló. Dies 8 i 9     
  • AUTOTRAC’2017, Fira de la Maquinària, Tractor i Automòbil d’Ocasió, a Mollerussa, del 7 al 9
  • Mercat del Bunyol, a  Sant Feliu de Guíxols, del 14 al 16
  • Fira de la Garnatxa i del Bunyol, a Garriguella. Dies 14 i 15
  • Fira d’Abril i Mostres de Formatges Artesanals, a Sort, els dies 14 i 15
  • Fira Formatgera de la Vall  de Ribes, a Ribes de Freser. Dia 16
  • Fira de Primavera, a Santa Coloma de Farners. El 16 i 17
  • Fira de l’Arròs i el Comerç, a L’Aldea, 21 al 23 .
  • Fira Comarcal de Primavera, a Campllong. Dies 22 i 23
  • Fira de Primavera, a Artés. Dies 22 i 23
  • Fira de la Pasqüeta, a Esterri d’Àneu. Dia 23
  • Fira d’Espàrrecs, a Gavà, del 28 al 30
  • Ebreambient. Saló de medi ambient, sostenibilitat i nova cultura de l’aigua, a Tortosa, del 28 d’abril a l’1 de maig
  • Fira de Primavera, a Navàs, els dies 29 i 30
  • Fira Q, a Balaguer, del 29 d’abril a l’1 de maig
  • Fira de la Cervesa Artesana, a Begues, el 30 d’abril i l’1 de maig
  • Fira de la Maduixa, a Sant Cebrià de Vallalta. Dia 30

RESTA DE L’ESTAT

  • Subhasta d’ovelles de races selectes, a Zafra (Badajoz), els dies 1 i 2
  • Fira Ramadera, a Piedrahita (Àvila), el dia 2
  • SALÓN DE GOURMET. Del 4 al 7 a MADRID
  • Fira de l’Ovella de Raça Xurra, a Allende del Rio (Palència), del 7 al 9
  • Concurs-Subhasta d’Ovelles de Raça Xurra, a Palència, dies 8 i 9
  • *-EQUIMUR. Salón Nacional de Caballos de Razas Puras. Del 10 al 13, a Torre-Pacheco (MÚRCIA)
  • Fira de la Ovella Castellana i Concurs-Subasta d’Ovelles de la mateixa raça, a Zamora. Del 13 al 16
  • Del 14 al 16, Fira del Valle de los Pedroches, a Pozoblanco. El dia 15, Subhasta Nacional de Races de Ovelles Selectes i el dia 16 de Vaques i de Porc Ibèric
  • Fira de les Flors. Dia 16 a MIRANDA D’EBRE (BURGOS)
  • Subhasta Nacional de Bovins, a Arkaute (Alaba), del 21 al 23. El dia 22 tindrà lloc la Subhasta de races Pirineca, Llimusina, Xarolesa i Bruna.
  • EUROAGRO FRUITS. Feria internacional de las frutas, hortalizas, tecnologías y servicios, a  Valencia. Del 21 al 23
  • FERIA DE CAZA, PESCA Y MEDIO AMBIENTE, a VELILLA DEL RÍO CARRIÓN (PALÈNCIA). El 22 i 23
  • FERIA DE MAQUINARIA AGRÍCOLA Y AUTOMOCIÓN DEL CAMINO DE SANTIAGO, dies 25 i 26 a CARRIÓN DE LOS CONDES (PALÈNCIA)
  • XIX Feria de Muestras, a Tineo (Asturias). Del 26 del 4 a l’1 del 5
  • Fira Ramadera i Concurs-Subhasta de vaques de raça Asturiana de los Valles, a Cangas de Narcea (Asturias). Del 27 al 30
  • Fira-Mercat de Vaquí i Equí, a Soncillo (Burgos). Dia 28
  • FERIA DEL CHORIZO DE CANTIMPALOS. El 29 i 30
  • FERIA DEL VINO, a CACABELOS (LLEÓ), del 29 d’abril a l’1 de maig
  • Fira del XORIÇO, a LA BAÑEZA (LLEÓ), del 29 d’abril a l’1 de maig
  • Fira NACIONAL DE MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, a LERMA (BURGOS), del 29 d’abril a l’1 de maig
  • FERIA INTERNACIONAL DEL QUESO, a HINOJOSA DE DUERO (SALAMANCA). El 30 d’abril i l’1 de maig

ESTRANGER

  • ProFoodTech. The Foood & Beverage Processing Event, en Chicago (Estados Unidos), del 4 al 6
  • ZooVetExpo IEC, Kiev International Exhibition Center, a Kiev (Ucraïna), del 4 al 6
  • Expo Agro Sinaloa, a Culiacán, Sinaloa (México), del 5 al 7
  • Forum Végétable, el dia 6 a Paris (Francia)
  • IV International Conference on Postharvest and Quality Management of Horticultural Products of Interest for Tropical Regions, a Kandi (Sri Lanka), del 6 al 8
  • OGRÓD I TY. Targi Kielce, a Kielce (Polonia). Del 7 al 9
  • FORST live, a Offenburg (Alemania). Del 7 al 9
  • MACFRUT. 32ena Feria internacional de instalaciones, tecnologías y servicios para la producción, el acondicionamiento, la comercialización y el transporte de fruta y hortalizas, en CESENA (ITALIA). El 8 y 9
  • AgraME. Dubai International Convention, a Dubai (Emiratos Arabes Unidos). Del 10 al 12
  • AgriChina 2017, a Pekín (Xina). Del 12 a 14
  • Astana Flor Expo, del 12 al 14 a Astana (Kazakhstan)
  • China (Beijing) International Organic & Green Food Industry Expo Agrícola, a Beijing (China). Del 17 al 19
  • Fexpocruz, a Santa Cruz de la Sierra (Bolivia). Del 17 al 22
  • SIAM. Salon International de l’Agriculture au Maroc. Del 18 al 23
  • Viva Fresh, del 20 al 22, a Austin, Texas (Estados Unidos)
  • Rassegna Suinícola International Pig Show, a Reggio Emilia (Itàlia). Del 20 al 22
  • Messe Stuttgart, del 20 al 23, en Stuttgart (Alemania)
  • 3rd Food Fair, BUDVA (Montenegro), del 20 al 23
  • Tampere Exhibition and Sports Centre. Del 21 al 23, a Tampere (Finlandia)
  • Norway Trade Fairs, del 21 al 23, a Lillestrom (Noruega)
  • MAC FRUIT ATTRACTION. The World’s International Fresh Produce Trade Show Brand. El Cairo (Egipto). Dies 22 al 24
  • ICSC European Conference, a Warsaw (Polonia). Dies 24 i 25
  • Iran green trade fair, a Teheran (Irán), del 24 al 26
  • Exponut, el dia 25 a Santiago de Chile (Chile)
  • Medfel, a Perpignan (Francia), dies 25 al 27
  • NPO Brussels Expo, a Bruselas (Bélgica). Del 25 al 27
  • Medfel, Santiago de Chile (Chile). Dies 26 al 28
  • FPA, Fresh Produce Africa, del 26 al 28, a Nairobi (Kenya)
  • Fresh Produce India, dies 27 i 28, a Mumbai (India)
  • Freskon, International Trade Show for Fruits and Vegetables, del 27 al 29, a THESSALONIKI (Grecia)

La millora vegetal ens fa més sostenibles

La millora genètica ha impulsat a Europa en el seu camí per aconseguir la sostenibilitat del sector agrícola. Gràcies a la millora vegetal, els agricultors europeus han aconseguit des de l’any 2000 alimentar 160 milions de persones, el que es tradueix en alimentar la població de França i Alemanya durant els últims 15 anys. L’obtenció vegetal permet a Europa alimentar-se per si mateixa.

Sense la obtenció vegetal, Europa necessitaria 19 milions d’hectàrees més per produir la mateixa quantitat de menjar que produeix avui dia. Aquestes hectàrees avui poden ser boscos, aiguamolls o un altre tipus d’hàbitat que si fossin cultius aportarien a l’atmosfera 3,4 mil milions de tones de CO2. Aquestes tones serien equiparables a les produïdes pel trànsit a Alemanya o les emissions anuals de CO2 d’un país de la mida d’Holanda. La utilització d’aquests hàbitats com a cultiu, tindria el mateix efecte que si es destrueix una àrea de la mida de Letònia, amb la riquesa en fauna i biodiversitat de l’Amazones.

33% de reducció

La reducció, gràcies a la millora vegetal, d’aquests 3,4 mil milions d’emissions de gasos efecte hivernacle en els últims 15 anys representa un 33% de reducció dels gasos equivalents CO2 emesos per la Unió Europea. Mantenir l’agricultura europea ajuda a complir els objectius per al 2030 sobre Canvi Climàtic. Aquesta reducció suposa anualment 160 milions de tones. Això equival al 34% del total emès per l’agricultura europea el 1990, el doble dels proposats per al 2020 i a només un 6% de distància de l’objectiu 2030.

La millora vegetal no només ha permès la reducció de les hectàrees utilitzades per a cultiu i les emissions de gasos hivernacle, també ha permès als agricultors reduir el seu consum d’aigua. Els agricultors europeus han estalviat 54 milions de m3 d’aigua des de l’any 2000 gràcies a les millores obtingudes, això equival a 22 milions de piscines olímpiques.

Per tot això, les noves varietats vegetals ha ajudat a la Unió Europea a complir els seus objectius enfront del canvi climàtic i a lluitar contra les sequeres. Font: Anove

Jesús Domingo

L’IRTA posa en marxa un centre per a la investigació en llet

El passat 29 de març es va inaugurar a l’IRTA de Monells (Girona) la nova Estació de Vacum de Monells (EVAM). Es tracta d’una eina al servei del sector i de la societat catalana, una plataforma d’investigació, experimentació i transferència, única a Catalunya i al sud d’Europa. En aquesta estació es poden integrar els coneixements de climatologia, agronomia, producció vegetal, gestió de l’aigua i de les dejeccions, el maneig, la millora genètica i reproductiva, el benestar i la salut dels animals amb una visió transversal, circular i sostenible, per millorar la competitivitat i sostenibilitat del conjunt del sector de la llet i satisfer les necessitats dels consumidors del nostre país.

L’objectiu d’EVAM és que el sector de la llet es beneficiï de l’aplicació de les noves eines per a la millora genètica i la sanitat, i els nous models d’alimentació i de maneig dels animals per millorar la seva eficiència productiva i reduir l’impacte ambiental. També es treballarà amb el sector en el desenvolupament de noves tecnologies que ajudin en l’obtenció i comercialització de productes lactis diferenciats de qualitat, proximitat i alt valor afegit. El sector pot ser encara més eficient i més competitiu, i l’Estació de Boví de Monells vol ser una eina per contribuir-hi.

El projecte de EVAM es va iniciar formalment a mitjans de l’any 2014 amb la signatura d’un acord de col·laboració entre la Diputació de Girona i l’IRTA per al traspàs de la gestió de la finca Agroramadera Camps i Armet de Monells i la construcció de la nova granja.

El projecte ha suposat una inversió de 2,4 milions d’euros en edificacions i equipaments que han aportat a parts iguals la Diputació de Girona, FEDER regional, el Ministeri d’Economia i Competitivitat i l’IRTA.

L’Estació de Vacum de Monells: un projecte integrador i sostenible

EVAM vol consolidar-se de forma progressiva com a centre de referència en investigació, experimentació i divulgació de la producció, la transformació i el consum de llet a Catalunya, aprofitant les capacitats humanes, equipaments, laboratoris i plantes pilot que l’IRTA té en altres instal·lacions del centre de Monells de l’Estació Experimental de Mas Badia. La Granja compta actualment amb 60 vaques, però en un futur albergarà fins a 120 animals.

Es pretén aconseguir 3 reptes paral·lels:

  1. La investigació orientada per a la generació de nou coneixement que ajudi a resoldre els reptes tecnològics i d’innovació del sector.
  2. La transferència de resultats per contribuir a millorar la competitivitat del sector buscant una major eficiència en la producció, la salut i el benestar dels animals, així com la qualitat i el valor diferencial i afegit dels productes derivats lactis.
  3. Donar a conèixer al ciutadà el procés de producció de la llet i el seu tractament fins al consum, mitjançant la implementació d’accions proactives de divulgació i interpretació.

EVAM part d’un concepte de recerca complet ja que busca integrar tots els elements que influeixen en la producció de llet, des de la producció de farratge fins a la gestió de les dejeccions, passant per la divulgació als ciutadans i consumidors.

La concepció de l’estació part d’un compromís entre les institucions i el sector productor amb una visió:

  • Transversal i interdisciplinària: que permetrà una anàlisi integrada i global de les relacions entre el clima, l’aigua, els cultius, els farratges, els animals i els seus productes.
  • Circular: de la terra a la terra a través de l’ús racional de l’aigua, la producció eficient d’aliments, el maneig respectuós dels animals i la gestió adequada de les seves dejeccions.
  • Cíclica: per aprofitar tots els recursos (naturals i humans) de manera racional i garantir la continuïtat de l’activitat reduint les dependències exteriors.
  • Integral: l’agricultor al consumidor i viceversa. Per poder garantir la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental dels ramaders en un entorn agrari humanitzat i assumint com a propi pels ciutadans.

Els serveis de l’Estació de Vacum de Monells ajudaran al conjunt del sector a:

  • Avaluar, provar i aplicar noves eines, estratègies, tècniques i productes per millorar l’eficiència productiva i la sostenibilitat de les explotacions.
  • Donar a conèixer les novetats de millora en la gestió dels camps, el maneig dels animals i les dejeccions i també les últimes tecnologies aplicades a l’obtenció dels productes derivats de la llet.
  • Tenir un punt de trobada i diàleg dels diferents actors per impulsar projectes de recerca, desenvolupament i transferència des de l’agricultor fins al consumidor.
  • Formar els nous ramaders i empresaris del sector de la llet en els aspectes tècnics de la producció agrícola i en el procés de producció de la llet.
  • Explicar a la societat els elements clau de la producció de llet: les tasques del camp i el maneig precís dels animals i la seva contribució a la salut dels consumidors i l’assoliment d’un entorn rural humanitzat, amb un esperit integrador, constructiu i amb un diàleg bidireccional i transparent.

JDM