JARC-COAG denuncia que la Comissió Europea fa marxa enrere en la política de protecció fitosanitària en frontera

La darrera proposta de la Comissió Europea en matèria de protecció fitosanitària en frontera, en la qual estranyament no ha participat l’autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), ha decebut als productors. JARC-COAG valora la  proposta de la Comissió com “un pas enrere” en la “necessària” política de protecció fitosanitària en frontera. Considera que “s’han decantat” pels interessos dels importadors i la indústria del nord d’Europa.

L’organització agrària catalana recorda que baixar la guàrdia en el control de fronteres provoca l’entrada de plagues molt perilloses per als cultius europeus, com és el cas de la Xylella fastidiosa, afectant a diferents cultius en territori europeu.

Al novembre de 2016 es publicà el Reglament 2016/2031 relatiu a les mesures de protecció contra plagues vegetals. Malgrat no aplicar-se la posició defensada pel sector, proposada per Espanya i França, que reclamava un sistema de control fitosanitari de les importacions sobre la base d’una llista positiva, es va aconseguir mantenir les esmenes acordades pel Consell i recolzades pel Parlament Europeu, centrades en un mecanisme d’avaluació preliminar per identificar vegetals de tercers països d’alt risc que no podrien introduir-se a la UE a l’espera de l’avaluació de riscos.

No obstant això, arribat el moment de redactar la normativa per a l’aplicació d’aquest reglament, la Comissió Europea acaba de presentar una proposta d’acte d’execució amb un llistat de vegetals “d’alt risc”, que lluny de dotar al sistema d’importacions d’una major seguretat enfront de plagues i malalties, no contempla el risc d’introduir certs organismes nocius amb algunes fruites i hortalisses procedents de diferents països tercers, com és el cas dels cítrics. Concretament en aquest sector, s’ha posat de manifest que ni les mesures temporals (Decisió Execució 2016/715) ni les actuals mesures introduïdes (Directiva d’Execució (UE) 2017/1279) són, ni seran suficients, per prevenir la introducció i propagació a Europa de l’organisme causant de la ‘taca negra dels cítrics’ (Phyllosticta citricarpa), ja que la passada campanya es van comunicar 32 intercepcions (Sud-àfrica 24, Argentina 5, Uruguai 3).

La proposta de la CE no satisfà les expectatives creades, i fins i tot desoeix l’opinió de vuit Estats membres, entre els quals estan Espanya, Itàlia i França, la posició conjunta dels quals es va presentar en la passada reunió sobre qüestions fitosanitàries del Comitè Mixt format per Itàlia, França i Espanya, celebrada a Madrid el 26 de juny.

Anuncis

El món rural català presenta una població més envellida, menys atur, bona qualitat de vida i major creació d’empreses

Les dades més rellevants del segon Observatori del Món Rural presentat  a Lleida pel director de la Fundació del Món Rural, Marc Riera, constaten que, pel que fa a la demografia, el medi rural català segueix perdent població, encara que s’observa una desacceleració d’aquesta minva, així com una reducció del nombre de municipis que pateixen aquesta realitat. A més, hi ha un increment de la població jove (menys de 35 anys) i de la població estrangera en el món rural. Finalment, creixen l’envelliment i el sobre envelliment tant en el món rural com en l’urbà, tot i que en l’àmbit rural aquest fenomen segueix sent més elevat.

Respecte a l’economia les dades són positives en ambdós casos, tot i que en el món rural resulten més sorprenents pel que tenen de poc conegut o esperat, ja que hi ha menys atur, una major afiliació a la seguretat social, i es crea més empreses que en els entorns urbans (en termes proporcionals).

En relació a l’àmbit de la qualitat de vida i dels serveis, el món rural revalida la notable valoració assolida l’any 2017, destacant en positiu i de forma especial la satisfacció amb els serveis de salut o la reducció del nombre de municipis que no tenen llar d’infants. I com a notes negatives, queden pendents de millora el transport públic i la disponibilitat de fibra òptica als domicilis. Així mateix, també és destacable el menor preu dels lloguers que presenta el món rural, tot i que també comencen a mostrar una tendència a l’alça.

Per la seva part, l director general de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya, Oriol Anson, ha posat en valor la utilitat de l’Observatori com a “eina per a prendre el pols al món rural i veure què cal reforçar o millorar”, tot destacant “la necessitat d’abordar les seves problemàtiques des d’una perspectiva transversal que permeti una equiparació d’oportunitats entre les persones que resideixen en zones rurals i els veïns de ciutats i trames urbanes”. El director general de Desenvolupament Rural del DARP també s’ha referit a algunes iniciatives que s’estan duent a terme per a avançar en aquest treball transversal, com ara les accions dels grups Leader i la comissió sobre despoblament rural.

D’altra banda, el director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Ferran de Noguera, ha situat el context de la ruralitat lleidatana, donant algunes xifres sobre el volum de població i comarques de la demarcació que poden ser considerades rurals.

L’Observatori del Món Rural (OMR) és una eina nascuda l’any passat per tal de radiografiar i donar a conèixer la situació del món rural català en àmbits tan importants per al seu desenvolupament com la demografia, l’economia, els serveis i la qualitat de vida. La seva manera d’operar es basa en la recopilació de dades d’un conjunt d’indicadors anuals públics que permet reflectir i posar llum a una situació, la del món rural català, sovint poc coneguda i presonera d’un seguit d’idees preconcebudes que no sempre es corresponen amb la realitat.

A més, una de les principals particularitats de l’Observatori és la seva vocació valoritzadora del món rural. És per això que, a banda de fer un seguiment dels indicadors de referència en cadascun dels àmbits analitzats, també duu a terme una comparativa de les dades recopilades per al món rural amb dades relatives a l’àmbit urbà, la qual cosa permet desmentir alguns tòpics molt sovintejats en la nostra societat.

Finalment, s’ha anunciat que per al proper mes de novembre està prevista la presentació de les dades territorialitzades de les comarques rura

El Banc Sabadell Vijazz Penedès es consolida com un festival de referència amb xifres de rècord aquest any

El Banc Sabadell Vijazz Penedès va tancar la seva 12a edició el passat 6 de juliol amb una afluència de públic que iguala les xifres record de l’any 2017. El festival, que enguany va reunir a més de 55.000 persones durant els tres dies de certamen, referma la seva fórmula d’èxit.

Aquest 2018, en la Fira de Vins i Caves, que ha comptat amb la participació de 37 cellers i bodegues del Penedès, es van servir més de 75.000 degustacions. Es tracta d’una tendència a l’alça que es consolida amb 55.000 degustacions més respecte a la primera edició del festival el 2007.

Els tastos de vins i maridatges van convertir-se, un any més, en un dels grans atractius del festival. En l’actual edició, es van vendre el 95% dels tiquets dels 19 tastos i maridatges que es van dur a terme a les sales TR3SC i Ametller Origen, mentre que els tastos especials i dinars es van celebrar amb el cartell de complet.

La proposta musical del director artístic Pere Pons també queda avalada per unes xifres d’assistència rècord. El públic va omplir de gom a gom la Plaça Jaume I durant les tres nits de concerts per gaudir de les actuacions dels caps de cartell. Artistes de la talla de Charles Lloyd o Ron Carter van demostrar perquè són, amb més de vuitanta anys cadascú, llegendes vives de la història del jazz.

Per la seva banda, el cicle ‘Elles i el jazz’ – aparador de les artistes emergents de casa nostra – va tenir tan bona acollida entre el públic que l’organització va haver d’ampliar l’aforament de l’Espai Cava un 50%.

Creixement constant

En l’edició d’enguany, el Banc Sabadell Vijazz Penedès s’ha obert encara més a la ciutat de Vilafranca. A banda de l’escenari Jaume I i l’Espai Cava, ubicat al Claustre de Sant Francesc, s’han realitzat altres actuacions musicals en cinc espais més de la localitat.

El festival ha seguit ampliant les activitats complementàries. Els assistents han pogut gaudir de 21 activitats vinculades al patrimoni històric de la vila i la natura del Penedès.

“La nostra intenció és que el Banc Sabadell Vijazz Penedès segueixi creixent en qualitat, obrint-se a nous espais a la vila” ha afirmat Joan Tarrada, president de Tastavins Penedès, en la roda de premsa de valoració de la 12a edició del festival celebrada aquest migdia al consistori vilafranquí. Tarrada explica com la incorporació de nous espais permet que el certamen pugui seguir creixent sense perdre la qualitat que el defineix. “Cada vegada observem com més gent jove de vint i trenta anys gaudeixen de l’oferta musical i vinícola”, afegeix el president de l’entitat.

Per la seva part, Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès, ha posat en valor la fórmula del festival on es conjuguen la gratuïtat dels concerts amb la qualitat de la programació musical i de l’oferta vinícola i gastronòmica. “El Banc Sabadell Vijazz Penedès té una repercussió econòmica a la vila i la comarca de més d’un milió i mig d’euros” apunta l’alcalde. Aquest retorn suposa “recuperar més de 10 vegades la quantitat invertida”. A més, Regull destaca el civisme i la qualitat dels assistents: “és un festival on es consumeix alcohol amb moderació, sense incidents, on els assistents gaudeixen del bon vi i cava que es produeix a la comarca”.

Més presència als mitjans i a la xarxa

La 12a edició del Banc Sabadell Vijazz Penedès ha comptat amb una forta presència als mitjans de comunicació amb més de 100 aparicions repartides entre televisió, ràdio, premsa escrita i digital. Mitjans de referència nacionals, locals, comarcals i especialitzats s’han fet ressò del festival abans, durant i després de la celebració. El festival també ha superat les nostres fronteres i mitjans internacionals s’han fet ressò del certamen gràcies a la seva consolidació en el panorama musical estiuenc.

En l’àmbit digital, el festival continua creixent en nombre de seguidors a les principals xarxes socials. En total, 20.645 usuaris (un 10% més que fa un any) segueixen els perfils del Banc Sabadell Vijazz Penedès. Els continguts que han circulat per les xarxes socials han tingut més de 700.000 impressions. A més a més, durant la celebració, un miler d’usuaris van compartir la seva experiència a través de les xarxes socials.

UP exigeix al ministeri que per al 2019 l’aplicació de la PAC reverteixi el favoritisme que tenien els grans terratinents

Unió de Pagesos (UP), a través de Unión de Uniones de Agricultores y Ganaderos, organització confederal estatal a la qual pertany, ha presentat observacions al projecte de Reial decret del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre l’aplicació dels ajuts directes de la Política Agrària Comuna (PAC) pel 2019.

L’observació més destacada és la de centrar els ajuts directes de la PAC en els agricultors per als quals l’explotació agropecuària suposa una part significativa de la seva economia, és a dir, adreçada a la figura de l’agricultor actiu, definida a l’Estat espanyol a partir del 2019, com aquell que l’activitat agropecuària li suposa l’obtenció d’uns ingressos agraris d’almenys del 25% dels ingressos totals, establint una franquícia de 1.250 euros d’ajuts directes (petit agricultor), per evitar l’exclusió dels sectors socials del món rural.

Aquesta mesura permetria revertir el favoritisme que l’anterior Govern de l’Estat va fer el 2014 als perceptors de més de 150.000 euros en ajuts directes de la PAC, així com superar les reiterades denuncies del sindicat davant la Comissió Europea sobre l’aplicació il·legal a l’Estat espanyol de la figura de l’agricultor actiu i de la creació de condicions artificials per percebre els ajuts directes de la PAC.

Aplicació de purins i l’obligació d’enterrar els fems sòlids

L’organització també ha demanat al Ministeri d’Agricultura que derogui els dos requisits introduïts enguany sobre les pràctiques admeses en l’aplicació de purins i l’obligació d’enterrar els fems sòlids, que són contraris als requisits mínims que els estats poden establir respecte al manteniment del nivell de matèria orgànica en el sòl mitjançant pràctiques adequades [paràgraf segon de l’article 94 del Reglament (UE) 1306/2017 del Parlament Europeu i del Consell en relació a la bona condició agrícola i mediambiental número BCAM 6 de l’annex II del mateix Reglament (UE) 1306/2017].

El sindicat agrari va interposar, el desembre de l’any passat, denúncia davant de la Comissió Europea contra el Govern d’Espanya per aquesta infracció de la normativa de la UE en l’aplicació de la PAC; a hores d’ara la Comissió Europea manté la investigació iniciada, i el passat 21 de març del 2018, el Congres dels Diputats, a proposta del Grup Parlamentari Socialista, va aprovar una Proposició no de llei que reclamava la derogació d’aquesta il·legalitat.

La consellera Jordà diu al Parlament que s’ha de continuar dotant el model alimentari català de fortalesa i excel·lència

Dotar de fortalesa i excel·lència el sector agroalimentari per a què pugui respondre als reptes climàtics, econòmics i socials als quals fem front per a garantir a la població catalana l’accés a una alimentació suficient i nutritiva, i un territori cohesionat, amb zones rurals que siguin font de riquesa i ocupació estable de qualitat, és el principal objectiu d’aquesta legislatura, segons ha manifestat la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Teresa Jordà, davant de la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya.

Per a fer-ho, ha dit Jordà, calen polítiques agroalimentàries basades en la sostenibilitat i que s’executin i es planifiquin amb una governança compartida amb els actors implicats. Per això, ha dit que “en un escenari en què la majoria de polítiques es fan des de dalt, impulsem un model de gestió de baix a dalt. Això no és altra cosa que fer república, i nosaltres, republicans, considerem imprescindible plantejar aquest nou sistema de governança horitzontal en la nostra acció de govern”.

Segons la consellera, aquests eixos d’actuació “tenen un cert aire de continuïtat” respecte de les actuacions i polítiques fruit de la planificació i el treball de la consellera Meritxell Serret i el seu equip durant la passada legislatura, que han representat un salt endavant en el sector agroalimentari català”.  Per assegurar que “aquestes polítiques tan necessàries per al sector necessiten un punt i seguit”.

En aquest sentit, seguint l’estela de la seva predecessora, Jordà ha incidit en la importància “d’una gestió regionalitzada de la Política Agrària Comuna (PAC) i del Programa operatiu del Fons Europeu Marítim de la Pesca (FEMP)”. D’aquesta manera, “aconseguiríem unes polítiques europees adaptades a les particularitats de l’agricultura, la ramaderia i la pesca del nostre país, que no són les mateixes que les d’altres regions de l’Estat”. A més, ha assenyalat que “sense dones no hi ha món rural ni relleu generacional”. Per aquest motiu, “tan els joves com les dones seguiran tenint prioritat en les línies d’ajuts del Programa de Desenvolupament Rural”.

Consell Català de l’Alimentació

D’altra banda, Jordà ha assegurat que en aquesta legislatura s’incidirà especialment en la relació amb els consumidors i la gastronomia amb la posada en marxa del Consell Català de l’Alimentació, que va constituir ara fa un any la consellera Meritxell Serret, el qual haurà de liderar els debats entre els representants de l’Administració i de la societat civil implicats en l’alimentació per definir un Pacte Nacional per la Política Alimentària de Catalunya. La consellera també ha anunciat la creació del Canal Aliments a la xarxa, amb l’objectiu que la ciutadania pugui informar-se sobre les tasques que desenvolupa el sector agroalimentari català i el desenvolupament del Pla de gastronomia de Catalunya, que ha de ser l’eina fonamental per definir el relat del sector agroalimentari català basat en tres eixos: productes, gastronomia i territori.

La titular d’Agricultura del Govern català també ha apostat per emprendre polítiques que continuïn garantint la qualitat del sistema agroalimentari català, amb l’impuls dels diferents distintius de qualitat, i ha afirmat que es planteja actualitzar i millorar el cos normatiu que regula aquests àmbits amb l’elaboració d’una bateria de decrets, com ara el de produccions agroalimentàries, el de llet crua de vaca, el de regulació de l’artesania alimentària, el de la producció agrària ecològica i de la producció integrada.

Pel que fa al control dels aliments produïts, subministrats i comercialitzats a Catalunya, la consellera ha explicat que cal encaminar-nos cap a l’Agència Catalana de Control Oficial de la Cadena Alimentària, un espai únic que integri els controls oficials de la cadena alimentària, facilitant les relacions entre l’Administració i els operadors econòmics. Per fer-ho, ha anunciat la creació d’un grup d’experts de laboratoris de sanitat animal, sanitat vegetal i agroalimentació encarregats de fer propostes de millora i de definir un model basat en la cooperació en xarxa dels laboratoris públics que donin servei als controls oficials de manera complementària i coordinada.

Mesures que fomentin una gestió sostenible

Durant la seva intervenció, Jordà també ha dit que “s’ha d’avançar cap a un model d’economia circular, capaç d’impulsar la competitivitat de l’agricultura, la ramaderia, la pesca i la gestió sostenible dels recursos naturals”. En aquest sentit, ha assegurat que ja s’ha presentat al Parlament la Proposició de llei d’espais agraris, que establirà la definició, planificació i gestió dels espais agraris catalans amb la finalitat que puguin complir el seu objectiu, que és la producció d’aliments de manera sostenible i respectuosa envers el medi.

Pel que fa a l’àmbit forestal, ha explicat que la conselleria que encapçala activarà actuacions que defineixin un model propi basat en la gestió forestal sostenible i la bioeconomia. I que es lluitarà contra els riscos forestals, especialment els incendis, també amb un model adaptat a especificitats del territori. La consellera ha anunciat que caldrà dissenyar el Pla multifuncional dels boscos 2019-2022, amb una visió integral de les diferents funcions dels boscos i usos complementaris.

Comercialització de la carn de caça

D’altra banda, la consellera també ha explicat que s’aprovarà el Decret de comercialització de carn de caça, el de comercialització de pesca professional i aqüicultura i el de Centres d’Immersió. També es treballarà en l’elaboració d’una nova Llei de caça que actualitzi la disposició normativa pre-constitucional i s’impulsarà el desplegament de la Llei de regulació de la pesca continental sostenible amb la redacció del seu reglament.

En relació amb la gestió de les dejeccions ramaderes, Jordà ha afirmat que “el Departament aposta clarament per una valorització de la fertilització orgànica” i ha anunciat que el decret s’aprovarà a finals d’any, amb l’objectiu “d’assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que garanteixi la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles”.

Seguint el model de gestió sostenible, la consellera afirma que “el Departament continuarà apostant per la modernització de les instal·lacions de regadiu tant per estalviar aigua com energia, i fomentarem la millora de la qualitat dels sòls agraris amb l’elaboració del Mapa de contingut de carboni orgànic dels sòls agrícoles de Catalunya”.

Model propi de governança pesquera

En l’àmbit de la pesca, Jordà ha subratllat que “volem un model propi de governança pesquera que delegui una part del poder de l’Administració. Perquè només des de la participació activa dels agents econòmics i de la ciutadania en la configuració de les noves polítiques garantirem un desenvolupament sostenible i farem realitat aspiracions republicanes de la nostra societat”. Algunes de les accions que el Departament tirarà endavant en aquest sector són la recentment aprovada Estratègia marítima de Catalunya a fi de donar resposta als reptes de desenvolupar l’economia blava de manera sostenible, i el Decret de governança de la Pesca Professional que regula un model basat en la gestió participativa i l’apoderament dels diferents actors (professionals, científics i tercer sector ambiental).

També s’està treballant en el disseny del Consell Català de la Cogestió Marítima, que serà l’organisme que ha de desenvolupar l’Estratègia, i en desenvolupament més ampli de la cogestió marítima, que permetrà consolidar en funcionament taules territorials de cogestió com ara la Taula de Cogestió del Baix Empordà o la Taula de Cogestió de l’Aqüicultura del Delta de l’Ebre.

La consellera també ha manifestat la seva voluntat de dissenyar i potenciar un sistema comercial just. “Continuarem impulsant eines que permetin reforçar la viabilitat del sector agrari, com és l’Observatori de Preus. Un instrument de coneixement i de transparència del mercat fructícola al qual afegirem les produccions de fruita seca i fruita de pinyol”.

Alt nivell tecnològic

La consellera també ha posat de manifest “la importància de la transferència tecnològica per aconseguir un sector agroalimentari més competitiu i més sostenible”. En aquest sentit, Jordà ha explicat que es redefinirà el contracte-programa amb l’IRTA per poder seguir capitalitzant els resultats de la recerca i que puguin tenir impacte en el sector agroalimentari, es posarà en funcionament l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar i es continuarà potenciant la formació professional de qualitat dels sectors agroalimentari i forestal que duen a terme les Escoles Agràries, amb la implementació del Campus Empresarial Agrari de Catalunya. Finalment, i per ordenar i executar una millora de la internacionalització del sector, s’aprovarà el nou Pla estratègic de PRODECA 2019-2021.

Teresa Jordà ha finalitzat la seva intervenció referint-se a l’impuls i la consolidació del cos d’Agents Rurals per configurar-lo com “una autèntica estructura d’Estat al servei de la ciutadania” a través de l’aprovació del nou Pla estratègic 2018-2026 abans que finalitzi aquest any, i de l’aprovació del Decret sobre el reglament d’armes del cos i l’adquisició de nou armament, com ara defenses extensibles i arma curta, i la renovació de l’actual.

Josep Usall, nou director general de l’IRTA

El Consell d’Administració de l’IRTA en la seva darrera reunió del 10 de juliol ha proposat a Josep Usall com a nou director general de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), prenent el relleu de Josep M. Monfort i Bolívar, qui ha estat al capdavant de l’Institut des del setembre de 2008.

La selecció del nou director general de l’IRTA ha estat un llarg procés que es va iniciar l’agost de 2017 amb l’anunci de l’oferta del càrrec en diversos mitjans nacionals i internacionals per tal de donar-li la màxima difusió. En total es van rebre 49 candidatures dels cinc continents que van ser analitzades pel Comitè Científic Assessor de l’IRTA, que va prioritzar els que va considerar els sis millors candidats. Posteriorment, el Comitè de Selecció nomenat a tal efecte, on va estar representada l’administració i el teixit empresarial català, va seleccionar els dos candidats finalistes que avui han exposat les seves candidatures davant el Consell d’Administració de l’IRTA. Un cop finalitzat el procés de selecció, el candidat serà nomenat pel  Govern de la Generalitat de Catalunya a proposta de la Consellera del DARP i presidenta de l’IRTA, Teresa Jordà. Aquest procediment s’ha desenvolupat d’acord amb les directrius que estableix la Llei de l’IRTA 4/2009 i amb l’esperit que regeix els centres CERCA del sistema d’R+D+i català.

El nou director general de l’IRTA ha assenyalat que vol ajudar des de la recerca que es fa a l’IRTA als grans reptes amb els que s’haurà d’enfrontar el nostre sector agroalimentari i la societat en general, així com mantenir la Institució com un dels principals referents del sector de la recerca agroalimentària dins i fora del nostre país.

Josep Usall i Rodié va obtenir el títol d’Enginyer Agrònom per la UPC el 1991 i es va incorporar a l’IRTA com a investigador el 1992. El 1995 es va doctorar a la UdL. Ha estat director del Servei Tècnic de Postcollita de l’IRTA des de 2002 i Cap del programa de Postcollita des de 2012. El camp principal de la seva recerca ha estat el desenvolupament d’estratègies de control de les principals malalties de postcollita de fruita i dels patògens de transmissió alimentària en fruites i hortalisses per consum en fresc i mínimament processades. Ha participat en 37 projectes de recerca, dels quals 14 com a investigador principal i 5 pertanyents al Programa Marc Europeu, que han resultat en la publicació de més de 160 articles en revistes d’impacte indexades al SCI, 18 capítols de llibre i la col·laboració en l’edició de 9 llibres. Ha presentat més de 150 comunicacions a congressos, entre elles 12 ponències convidades. Ha dut a terme estades de recerca en diversos centres dels EUA, Portugal i Nova Zelanda. La seva interacció amb el sector privat l’ha portat a participar en més de 20 grans contractes amb empreses i és autor de 60 articles de divulgació i de tres patents. Ha estat director d’11 tesis doctorals i és professor en màsters de la UdL. També ha estat membre del comitè editorial de la revista Postharvest Biology and Technology.

Alguna cosa no funciona en el tema de la llet

Sabem consumir la millor llet? Espanya, també Catalunya, és un país deficitari en producció de llet de vaca. Va produir uns set milions de tones de llet el 2017, segons dades del FEGA i, tot i que, el consum de lactis mostra una caiguda continuada any rere any, de més del 20% en l’última dècada, segons el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), no aconseguim cobrir el consum d’aquests productes. Revertir aquesta tendència és un dels principals reptes del sector lacti a curt termini. Aquest fet no sembla ser suficient per poder garantir un preu just al ramader.

El cost de produir un litre de llet està al voltant dels 0,32 euros/litre (font MAPA), però, el preu mitjà ponderat en 2017 va ser de 0,319 euros/litre, segons dades del FEGA. Les dades anteriors mostren que alguns productors no estarien guanyant diners mitjançant la seva activitat, sinó simplement cobrint els costos de producció o fins i tot perdent diners.

Davant aquesta situació els productors van optar per dues vies diferents: augmentar el volum, és a dir, produir més litres de llet per així diluir els costos fixos o optimitzar els recursos (benestar animal, genètica, instal·lacions, cultius), tot això encaminat a reduir al màxim els costos.

La llet produïda a Espanya és un aliment que passa per uns estrictes controls de qualitat higienicosanitària i traçabilitat al llarg de totes les baules de la cadena alimentària abans d’arribar al consumidor.

Malgrat que la llet es produeix i transforma en condicions de màxima qualitat i seguretat alimentària, els espanyols no aconseguim el consum de lactis recomanats en una dieta sana i equilibrada. Un estudi de Anibes reflecteix que un percentatge important de la població espanyola no arriba a les recomanacions d’ingesta de calci, magnesi i vitamina D. La principal font de calci és la llet, sent recomanable prendre tres gots de llet al dia o l’equivalent en altres productes lactis.

Aquest fet ve provocat, perquè els consumidors espanyols, en general, no tenen consciència de consumir productes làctics com a altres països de la UE. La llet sens porta presentant des de fa anys com un producte reclam i no estem acostumats a apreciar-la ni a pagar per ella el preu que es mereix. Produïm llet líquida per bric UHT, però no som experts en produir productes lactis de més valor afegit com pot ser el formatge.

D’altra banda, el descens del consum de llet està en les modes nutricionals relacionades amb les begudes vegetals que preocupen cada vegada més a metges i investigadors, ja que no hi ha estudis suficients que determinin que aquestes són millors que la llet de vaca.

Així la coses, costa entendre i molt que els ramaders de boví lleter en un país deficitari en consum i deficitari en producció tinguin problemes no només de rendibilitat sinó per assumir els costos de producció, que tot s’ha de dir, no són superiors als de països excedentaris. Per què els preus de venda en un país deficitari són inferiors als de la mitjana de la Unió Europea? Perceben els ramaders un preu just en un país deficitari? En el tema de la llet hi ha alguna cosa que no funciona.

Jesús Domingo, vicepresident primer d’Agroprés