La Càtedra AgroBank de la UdL guardona la tesi de Rafael González sobre l’ús eficient de l’aigua en l’agricultura

La Càtedra AgroBank Qualitat i Innovació de la Universitat de Lleida (UdL) ha premiat una tesi sobre l’ús eficient de l’aigua en l’agricultura mitjançant les noves tecnologies. L’investigador cordovès, Rafael González Perea, doctor per la Universidad de Córdoba (UCO), s’ha convertit en el guanyador de la tercera edició d’aquest guardó, dotat amb 3.000 euros, que té com a finalitat premiar la recerca d’excel·lència en el sector agroalimentari.

El jurat ha triat la tesi, titulada Optimització de la gestió de xarxes de reg a pressió a diferents escales mitjançant Intel·ligència Artificial, d’un total de 32 estudis provinents de 17 universitats de tot el territori espanyol. La tesi planteja solucions basades en les noves tecnologies -Big Data i Intel·ligència Artificial (IA)- per integrar-les en la gestió de les comunitats de regants. Els resultats obtinguts mostren que es pot aconseguir un estalvi potencial d’energia d’un 20 i 27% en les comunitats quan s’apliquen tècniques avançades de sectorització i de control de punts crítics a la xarxa de distribució d’aigua.

Rafael González ha realitzat la recerca sota la direcció dels professors de la UCO, Emilio Camacho i Juan Antonio Rodríguez. Els models predictius desenvolupats a la tesi aplicant el Big Data i les tècniques de IA, permeten predir tant el consum diari d’aigua d’una comunitat de regants (amb un error inferior al 12%), com reproduir a curt termini el comportament de cada agricultor en la programació del reg (quan i quant regar), encertant en els regs que es produeixen, amb un error inferior al 10% si es determina la quantitat d’aigua aplicada per reg.

A Espanya, on el 73% de l’aigua dolça es dedica a l’agricultura de regadiu, en els últims 15 anys s’han implantat plans d’actuació per reduir l’ús de l’aigua en regadiu, però això incrementa exponencialment la demanda d’energia i els costos de l’aigua. En aquest context, “la gestió eficient dels recursos hídrics és cada vegada més important, sent necessaris nous punts de vista que permetin gestionar conjuntament l’aigua i l’energia d’una manera encara més eficient”, segons explica Antonio J. Ramos, director de la Càtedra AgroBank-UdL.

“La predicció de la demanda de reg amb dies d’antelació i amb alta precisió que gràcies a les noves tecnologies proporciona aquesta tesi, facilita la contractació en temps real de l’energia, la gestió òptima de les estacions de bombament, l’organització del personal de la comunitat de regants, la compra de materials, la prevenció d’avaries, etc., per minimitzar costos i maximitzar el benefici obtingut pels agricultors, a més dels avantatges per al medi ambient”, afegeix Ramos.

Rafael González Perea és actualment investigador postdoctoral en el programa ‘Juan de la Cierva’ a la UCO. El 2014 va obtenir un premi al millor projecte final de màster en aquesta universitat i el 2016 el premi extraordinari al millor enginyer agrònom de l’Estat. La seva tesi doctoral la va realitzar entre la Universidad de Córdoba i el Cranfield Water Science Institute (Regne Unit).

Anuncis

Paper per plàstic

La possibilitat de disminuir la petjada ecològica de tots els cultius però sense incidir en la seva productivitat ha estat un dels reptes de les innovacions de Smurfit Kappa, que ha aconseguit crear AgroPaper, un material partint paper 100% biodegradable, dissenyat per substituir el plàstic emprat quan es porta a terme el encoixinat agrícola, procés que evita el creixement de males herbes, manté una temperatura òptima i millora la seva fertilitat.

A diferència del polietilè, més difícil i car d’eliminar i que pot deixar petits fragments que perjudiquen el medi ambient, i l’ús de ‘AgroPaper’ permet que al final del cultiu es biodegrada i integra de manera segura i innòcua convertint-se en matèria orgànica per el sòl.

El desenvolupament de AgroPaper és fruit del treball d’investigació realitzat per especialistes en la fabricació de paper de Smurfit Kappa Nervión i la planta de Smurfit Kappa Navarra a Sangüesa en col·laboració amb el ‘Instituto Navarro de Tecnologías y Infraestructuras Agroalimentaries (INTIA),’ que han aconseguit descobrir la forma d’utilitzar fibres de pi procedents de boscos locals explotats de manera sostenible com a material base per conformar aquesta revolucionària solució de paper.

Al seu valor per reduir la petjada de carboni en l’aplicació de l’encoixinat agrícola, s’afegeix que, en diverses proves realitzades, la solució pot augmentar el rendiment dels cultius.

Així mateix, cal destacar que el paper és elaborat amb fibra de pi provinent de fusta de boscos del nord d’Espanya gestionats de manera sostenible. Es pot col·locar de forma mecànica, amb la maquinària actual. Produeix un gran control de les males herbes, incloent la juncia. Té un emmagatzematge durador i és totalment biodegradable segons la normativa EN13432. De la mateixa manera, produeix un estalvi de costos en gestió i manipulació, ja que no genera residus, i és totalment compostable.

J.D.M.

Preacord al conveni de caves i vins escumosos de Catalunya

Després de més d’un any de negociacions, aquesta setmana s’ha signat el preacord del conveni de caves i vins escumosos de Catalunya.

Els principals punts d’aquest acord, per a CC.OO. de Catalunya, són:

  • Increments salarials al 2018 del 2 %, amb caràcter retroactiu des l’1 de gener de 2018, al 2019 del 2 %, amb caràcter retroactiu des l’1 de gener de 2019, i al 2020 del 2,25 %, des l’1 de gener de 2020.
  • Definició de una nova estructura professional basada en grups professionals.
  • Jubilació parcial amb contracte de relleu: a petició del treballador, l’empresa accedirà a la seva tramitació.
  • Protocol per a la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe.

CC.OO., amb el 95 % de la representació al sector del cava, ha valorat ‘positivament’ aquest acord, que “suposa l’inici de la recuperació del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores del cava, així com la millora de les condicions socials i laborals”.

Així mateix, el sindicat ha assenyalat que “ens reafirmem en la necessitat de potenciar el sector del cava, creant una mesa Sectorial del Cava, que ens permeti abordar una estratègia conjunta que ens ajudi a potenciar el nostre producte, un producte enraigat a la terra, de elaboració molt complexa i amb una qualitat excepcional que darrerament esta sent abandonat per les nostres Institucions”.

Els europarlamentaris donen suport a la modulació, a la convergència i al benestar animal a la PAC post 2020

El Comitè d’Agricultura del Parlament Europeu ha aprovat el segon lot de propostes per a la PAC post 2020, que es van centrar en les noves regles de la Unió Europea (UE) per a pagaments directes i desenvolupament rural després de 2020. Les esmenes de la Comissió d’Agricultura a l’anomenat reglament dels plans estratègics van ser aprovades per 27 vots a favor i 17 en contra, amb una abstenció. La ponent ha estat Esther Herranz García (EPP, ES).

Modulació i suport a petites explotacions, joves i dones

Els europarlamentaris recolzen que els estats membres limitin els pagaments directes anuals a un màxim de 100.000 € per explotació, però podent deduir el 50% dels salaris relacionats amb l’agricultura de la suma total, abans de la reducció. També volen que, almenys el 5% dels pagaments directes nacionals, es destinin als petits i mitjans agricultors a través d’un ajut especial per hectàrea.

A més, almenys el 2% dels pressupostos nacionals de pagaments directes s’hauria de destinar a joves agricultors (ajuda per hectàrea durant els primers set anys). Així mateix, s’hauria d’atorgar més suport als joves agricultors i a les dones rurals amb fons del desenvolupament rural.

Convergència

La Comissió d’Agricultura també vol que tots els pagaments per hectàrea als Estats membre arribin almenys el 75% dels seus pagaments directes mitjans per 2024 i el 100% per 2027.

Plans estratègics a partir de 2022

Els europarlamentaris donen suport que el nou model basat en plans nacionals estratègics nacionals (redactats pels estats membres i aprovats per la Comissió Europea) hauria de retardar un any, fins 2022, perquè els països tinguin més temps per adaptar-se.

Un 20% dels pagaments directes per a medi ambient i benestar animal

Els eurodiputats volen dedicar, almenys el 30% del pressupost de desenvolupament rural, a mesures relacionades amb el medi ambient i el clima i no menys del 20% dels pagaments directes als ecosistemes. Aquests ecosistemes voluntaris han de donar suport no només el medi ambient, sinó també el benestar animal.

Propers passos

El text aprovat pels eurodiputats de la Comissió d’Agricultura ha de ser analitzat pel Parlament en el seu conjunt, el que només pot ocórrer després de les eleccions europees del 23-26 de maig. La Conferència de Presidents (president del PE i líders de grups polítics) pot decidir enviar el text a tota la Cambra. Altrament, el nou Comitè d’Agricultura haurà de tornar a examinar l’assumpte.

J.D.M.

El Departament d’Agricultura ha convocat els ajuts associats al Contracte Global d’Explotació per a aquest exercici

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya ha convocat els ajuts associats al Contracte Global d’Explotació (CGE) per a l’any 2019, com ha publicat el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), que el passat 8 d’abril en va publicar les bases reguladores.

El pressupost que el DARP destina a aquesta convocatòria de CGE 2019 és de més de 36,56 milions d’euros distribuïts en 69.041€ per a l’anualitat 2019, 14,84 MEUR  per a l’anualitat 2020, 18,24 MEUR per a l’anualitat 2021, i 3,42 MEUR per a l’anualitat 2023. Atès el caràcter cofinançat d’aquests ajuts amb el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), i a l’espera de la possible incorporació de fons estatals (MAPA), suposarà un import total de despesa pública al voltant de 64,15M€ per al sector agrari català.

Les línies d’ajut associades al CGE en aquesta convocatòria 2019 són les següents:

Competitivitat:

  • Primera instal·lació de joves agricultors i agricultores.
  • Millora de la competitivitat de les explotacions agràries.
  • Mitigació del canvi climàtic en explotacions agràries.
  • Diversificació agrària.

Sostenibilitat:

  • Compensació a les zones amb limitacions naturals o altres limitacions específiques.
  • Pràctiques agroambientals

Obertes a nous sol·licitants:

o   Millora dels hàbitats esteparis de la Xarxa Natura 2000.

Només renovació de compromisos:

o   Gestió de zones humides.

o   Gestió i recuperació de prats de dall.

o   Apicultura per a la millora de la biodiversitat

o   Sistemes alternatius a la lluita química

o   Producció integrada

o   Gestió de la fertilització

o   Conservació de races autòctones

o   Biodiversitat cultivada

  • Agricultura ecològica. (oberta a nous sol·licitants)
  • Foment de la ramaderia ecològica. (oberta a nous sol·licitants)

Un any més, el Departament d’Agricultura aposta per continuar donant suport a les explotacions agràries catalanes amb els ajuts associats al CGE, destinats a fomentar el rejoveniment i la professionalització del sector, la competitivitat de les explotacions, les inversions dirigides a la mitigació del canvi climàtic i la diversificació d’activitats, així com a fomentar els mètodes de producció agrícola sostenibles i de protecció al medi ambient.

En els ajuts a la competitivitat, continua essent una mesura prioritària la instal·lació de joves empresaris agraris. Aquest ajut, així com els tres que es dirigeixen a inversions (ajut a la millora de la competitivitat, a la mitigació del canvi climàtic, i a la diversificació agrària), mantenen la filosofia de la convocatòria anterior, tot i que incorporen ajustaments en alguns requisits i criteris de prioritat.

Pel que fa als ajuts a la sostenibilitat, per a l’ajut a la compensació a les zones amb limitacions naturals o altres limitacions específiques destacar la nova delimitació de les zones amb limitacions naturals significatives i el règim transitori per a les superfícies que deixen aquesta qualificació. Pel que fa a les mesures agroambientals i de producció agrària ecològica, cal remarcar la convocatòria a nous sol·licitants per a les línies de Millora dels hàbitats esteparis de la Xarxa Natura 2000, d’Agricultura Ecològica i de Ramaderia Ecològica, mentre per a la resta s’hi poden acollir les persones beneficiàries que han de renovar els compromisos.

La superfície certificada en producció agrària ecològica a Catalunya s’ha multiplicat per 42 del 1995 fins al 2018

“Les dades i resultats presentats pel CCPAE, l’any en què aquest òrgan compleix 25 anys de la seva creació, indiquen que al llarg d’aquest darrer quart de segle, el sector ecològic ha mantingut una trajectòria sempre creixent i ha mostrat un dinamisme i una capacitat d’innovació contínua”. Així ho ha resumit la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Teresa Jordà, durant la roda de premsa en què s’han presentat les dades de producció agrària ecològica a Catalunya 2018.

Un exemple d’això, ha assenyalat Jordà “són les dades del CCPAE corresponents al 1995, primer any en que es van elaborar les estadístiques del sector ecològic de Catalunya, fins al 2018, que indiquen que la superfície de producció ecològica s’ha multiplicat per 42 i ha passat de les 5.000 a les 210.000 Ha i el nombre d’operadors de productes ecològics ha crescut de 236 a 3.859”.

Per al seva part, el president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), Daniel Valls, que ha presentat el detall de les dades, ha ressaltat que “en aquests vint-i-cinc anys la producció bio ha passat de ser  testimonial a convertir-se en un sector important a Catalunya. Tothom mira al sector eco per fer la conversió, per introduir nous productes, sans, de qualitat, i respectuosos amb el medi ambient”.

Les xifres i resultats del CCPAE 2018 també confirmen aquesta tendència positiva, amb un creixement d’un 20% de les facturacions de productes agraris ecològics el 2017 (darrer exercici econòmic comptabilitzat), respecte l’any anterior, arribant als 584 milions d’euros. El 2018, els operadors inscrits s’han incrementat un 8,92% respecte l’any anterior, arribant als 3.859. Per tipus d’activitats, els operadors que més van créixer van ser els comercialitzadors (21,8%), seguits pels importadors (12,24%), productors vegetals (9,37%) i elaboradors (8,41%).

En relació a la superfície de producció ecològica, el 2018 va créixer un 5,02% en relació a l’any anterior, arribant a més de 210.818 hectàrees. Dos terceres parts d’aquesta superfície són prats, pastures i farratges dedicats a l’alimentació del bestiar de producció ecològica.

De la superfície destinada als cultius, el 41% es dedica a la vinya. Després d’aquesta, la superfície de conreus ecològics es dedica majoritàriament a oliveres (20%), conreus extensius (18%) i seguit de fruits secs (8%), fruiters (3%) i hortalisses (2%).  Cal destacar el creixement que segueix experimentat la superfície dedicada als fruiters, que enguany torna  a créixer un 28,84% i el cultiu de fruits secs que creix un 8,83%.

En ramaderia, cal esmentar un lleu creixement de les explotacions (+1,53%), que arriben a les 927. Tot i que el vaquí de carn continua com la més implantada, amb 470 explotacions ecològiques, cal destacar els augments d’altres menors com el porcí (+30%), l’avicultura de carn (+17,14%) i l’apicultura (+16,67%).

Pel que fa als operadors que es dediquen a activitats secundàries, el 2018 s’ha produït un creixement d’un 15,82% respecte l’any anterior, arribant als 2.013. En aquest àmbit dominen les empreses que es dediquen a la comercialització i distribució de productes ecològics (+16,95%), el que prova el creixement del consum en el mercat interior. Les segueixen les empreses que es dediquen a l’elaboració i/o embotellament de vins, caves i escumosos (+17,56%) i les que es dediquen  a la importació d’aquests productes (+11,22%).

En aquest sentit, la consellera ha afirmat que durant aquests anys no tan sols han crescut i s’han diversificat les produccions certificades de productes agroalimentaris ecològics, també s’ha produït el despertar i creixement del consum d’aliments ecològics en el mercat interior de Catalunya.

Aposta decidida

Teresa Jordà ha destacat també l’aposta decidida del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per fer créixer encara més les produccions, el coneixement i el consum dels productes agroalimentaris ecològics, especialment a través del Programa de foment de la producció agroalimentària ecològica pel període 2015-2020. Aquest programa interdepartamental incorpora mesures destinades a promoure el desenvolupament de les produccions, la innovació, la comercialització, el consum i la comunicació. Dins de cadascun d’aquests àmbits es defineixen una sèrie de projectes específics d’actuació, fins a 19, dins dels quals es desenvolupen actuacions concretes.

Entre aquests projectes del Programa, la consellera ha fet referència a la Setmana Bio per l’alimentació ecològica, que el departament organitza des de 2013. Es tracta d’un esdeveniment que aplega en un programa comú tot un conjunt d’activitats per tot el territori català amb l’objectiu de promocionar i donar a conèixer la producció i alimentació ecològiques entre la població. Enguany, la Setmana Bio se celebrarà del 19 al 27 d’octubre. Durant aquesta setmana es lliurarà el Premi Escola, Agricultura i Alimentació Ecològica, un guardó que reconeix i premia projectes i línies de treball realitzats pels centres educatius de Catalunya que promouen el coneixement de l’agricultura i l’alimentació ecològiques.

Altres mesures per fomentar la producció agrària ecològica són els ajuts que poden sol·licitar els agricultors i ramaders ecològics dins del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya. En aquest programa, s’han prioritzat, entre d’altres, les ajudes a l’agricultura ecològica i al foment de la ramaderia ecològica. Així, a través de l’ajut a l’agricultura ecològica, aquest 2019 es preveu destinar un import total superior als 8 M€, mentre que a l’ajut a la ramaderia ecològica es preveu d’una quantia total propera als 5 M€. També destaca l’ajut destinat a la participació en programes de qualitat dels aliments, gràcies al qual es subvenciona el 100% el cost de les quotes de certificació dels nous agricultors i ramaders ecològics.

Pel que fa a la innovació, la consellera ha manifestat que, aquest any, el DARP apujarà fins els 120.000€, 20.000€ més que la convocatòria anterior, els ajuts per incentivar la recerca aplicada en matèria de producció agroalimentària, amb la finalitat de poder incloure més projectes. Aquest ajut està adreçat a universitats i centres de recerca i l’objectiu és contribuir a generar el coneixement necessari sobre tècniques de producció agroalimentària ecològica que afavoreixin la reconversió i aportin garanties als operadors que duen a terme aquest tipus de produccions a Catalunya.

Per abordar altres necessitats del sector, ja fa anys que està desenvolupant una xarxa territorial de dinamitzadors de la producció ecològica, persones que des del territori donen suport i ajuden a estructurar el sector, també té previst, durant aquest 2019, més de 100 jornades arreu de Catalunya incloses dins el Pla Anual de Transferència Tecnològica, centrades específicament en la producció ecològica, gairebé dues per setmana i realitza el Simposi de Producció Agroalimentària Ecològica, que ja s’ha convertit en una trobada anual de referència.

La consellera Jordà ha aprofitat per anunciar que el DARP impulsarà durant el 2019, per tal quantificar aquest creixement i qualificar el coneixement i els hàbits de consum d’aliments ecològics dels consumidors catalans, una nova onada del Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics, que s’elaborarà a partir els resultats obtinguts a través d’unes 1.600 entrevistes telefòniques a població general resident a Catalunya i es compararan amb les anteriors onades per tal de veure’n l’evolució.

En la mateixa línia s’està treballant en l’elaboració de l’Observatori de l’agricultura i l’alimentació ecològiques, un document que analitza en profunditat l’evolució dels diferents sectors ecològics i detallant el pes del sector ecològic a Catalunya i comparant-lo també amb el sector ecològic espanyol. L’edició amb les dades de 2018 s’ha publicat ja i es pot trobar al portal web dedicat a la producció ecològica, que aplega una gran quantitat d’informació útil.

Unió de Pagesos ha denunciat que les administracions de l’Estat només han gestionat el 76% dels ajuts de la vinya

Unió de Pagesos (UP) ha denunciat la mala gestió de l’Estat espanyol pel que fa als nivells d’execució financera dels Programes de suport nacionals al sector vitivinícola per al 2018, ja que segons les dades de la Comissió Europea, ha deixat d’utilitzar quasi el 24% d’aquests fons, mentre que França n’ha utilitzat el 100% i Itàlia el 92%. El sindicat considera que hi ha una manca d’eficiència per part de les administracions en la gestió de les mesures d’ajut del Programa de suport vitivinícola. Unió de Pagesos ja va advertir l’any passat d’aquesta situació.

Així, respecte del Programa de Suport al Sector Vitivinícola Espanyol per al 2018, el sindicat assenyala que l’Estat espanyol ha deixat d’executar el 24% dels 210 milions d’euros que tenia assignats, davant del 8,43% que ha deixat d’executar Itàlia, mentre que França ha executat el pressupost assignat per a aquest país en la seva totalitat.

El sindicat destaca la diferència entre la gestió espanyola i la italiana pel que fa a la mesura de reestructuració. Mentre que Itàlia va executar 114 milions d’euros i França 107 milions, Espanya només va executar 63 milions tot i les demanades del sector. Pel que fa a les inversions a cellers, Espanya també es troba per sota del percentatge d’execució de França (100 milions d’euros), i d’Itàlia (67 milions d’euros), amb 39 milions d’euros executats i quasi un 30% d’aquesta partida sense utilitzar. Cal recordar que l’Estat espanyol, tot i deixar sense executar aquest percentatge, no va acceptar nous projectes i va rebaixar el finançament d’altres argumentant manca de pressupost.

Unió de Pagesos considera que les administracions no han aplicat les mesures adequades per a la gestió del sector vitivinícola tenint en compte que Espanya és l’estat amb més superfície conreada. En aquest sentit, el sindicat demana que per al període 2019-2023 millorin els mecanismes per a la gestió dels fons destinats al sector.