UP demana mesures efectives per al sector dels cítrics davant la saturació de productes de països tercers

Unió de Pagesos (UP) ha traslladat al Departament d’Agricultura, en el marc de la Taula sectorial dels cítrics reunida a Tortosa (Baix Ebre), la necessitat de buscar mesures efectives contra la crisi econòmica que pateix el sector, amb situacions com l’originada per la presència massiva de fruita de països tercers, sobretot de Sud-àfrica, als lineals dels supermercats fins ben entrat el novembre, quan ja havia començat la campanya a Catalunya. El sindicat agrari adverteix que aquesta saturació de cítrics de països tercers ha comportat un retard en la collita de les varietats primerenques, i el fet que moltes no arribaran ni a collir-se.

UP denuncia com un dels problemes importants del sector els baixos preus en origen, moltes vegades sota costos de producció, i la venda sense preu del producte als distribuïdors.

A aquesta situació de crisi s’hi afegeixen els efectes dels forts aiguats del 19 d’octubre que van patir els productors de les Terres de l’Ebre, sobretot a Alcanar i Ulldecona (Montsià), i per als quals el sindicat ja va demanar un ajut d’Estat. El sindicat calcula que els danys van afectar a més del 30% del conjunt de la collita, mentre que a Ulldecona i Alcanar, l’afectació podria arribar a més del 40%.

D’altra banda, Unió de Pagesos considera que al sector també li cal la posada en marxa d’un Observatori de preus d’interès estadístic, ja que ajudaria a aportar informació i transparència sobre la situació real del mercat.

El sindicat recorda la importància del sector dels cítrics com a motor econòmic a les comarques del Baix Ebre i el Montsià i la necessitat de buscar solucions que permetin mantenir-hi aquesta activitat agrària.

Anuncis

La Comissió Europea proposa uns indicadors de risc harmonitzats en l’ús dels productes fitosanitaris

La Comissió Europea ha preparat un projecte de Directiva per establir indicadors de risc harmonitzats que puguin estimar la tendència de risc en l’ús de fitosanitaris. L’objectiu és que els indicadors puguin mesurar el progrés en el compliment de la Directiva 2009/128/CE (la Directiva d’Ús Sostenible), amb la finalitat que es redueixin els riscos de l’ús de plaguicides per a la salut humana i el medi ambient.

Aquesta proposta de Directiva desenvolupa els dos primers indicadors a escala de la Unió Europea (UE) en aquest àmbit. Es planeja desenvolupar altres indicadors en el futur quan les dades rellevants estiguin disponibles.

Els dos indicadors inicials estimen les tendències en el risc general de l’ús de fitosanitaris en funció de les quantitats de fitosanitaris venudes, les categories de substàncies i els riscos específics relacionats amb les autoritzacions d’emergència atorgades en virtut de l’article 53 del Reglament (CE) nº 1107/2009.

Tots dos indicadors es calcularan cada any a nivell de la UE i dels Estats membres i els resultats es posaran a disposició del públic. A més, s’espera que els Estats membres desenvolupin els seus propis indicadors nacionals més dels Indicadors harmonitzats. S’ha obert un període de consulta pública fins el 26 de desembre de 2018.

J.D.M.

El Departament d’Agricultura i els representants del sector acorden el model català de la nova Política Agrària Comuna

Elaborar un Pla estratègic català amb l’objectiu de donar millor resposta a les especificitats de Catalunya és l’acord assolit entre els representants del sector productor i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) en el marc de la Taula Agrària que s’ha celebrat a Barcelona. L’estratègia plantejada pel DARP, i consensuada amb tots els membres de la Taula (Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya), serà el posicionament que defensarà el Govern de la Generalitat en relació al finançament, l’estructura i mesures de la nova Política Agrària Comuna (PAC) que s’aplicarà en el proper període 2021-2027.

En relació amb l’acord, la consellera d’Agricultura ha destacat la importància de comptar amb el suport del sector a l’hora de reclamar “la regionalització dels fons i que els plans estratègics s’estableixin a escala territorial amb l’objectiu de poder fer una gestió més eficient i eficaç dels ajuts”. Per afegir que “Catalunya necessita poder definir les polítiques agràries pròpies. La diversitat dels sectors a l’Estat espanyol fa que no es puguin establir les condicions de les subvencions de la PAC des d’un punt de vista centralitzat”.

D’altra banda, el departament i el sector també han coincidit en el fet que “la nova PAC s’ha de modernitzar i simplificar amb polítiques que fomentin zones rurals dinàmiques i que assegurin la continuïtat d’un sector que té una enorme responsabilitat: garantir que hi hagi aliments suficients per a la ciutadania d’aquest país i que aquests aliments siguin de bona qualitat, saludables i segurs”, ha explicat Jordà.

Per això, ha manifestat la consellera que “no estem d’acord amb la distribució de les prioritats del Marc financer plurianual proposat per la Comissió Europea, que representa una reducció dels fons per a les polítiques agràries i de les polítiques de cohesió econòmica, social i territorial a favor d’altres programes. Els fons de les polítiques agràries comunes són d’interès general; amb la seva reducció, tothom hi perd”.

Teresa Jordà també ha recordat que Catalunya ha garantit, en cada període, l’execució total dels fons per al desenvolupament rural disponibles, gràcies a un sector agrari actiu i emprenedor amb capacitat d’adaptació. Per això, “proposem que el volum de fons assignats en el nou període per al desenvolupament rural tingui en compte el nivell d’execució dels anteriors”.

En el document consensuat, Administració i sector defensen l’elaboració d’un Pla estratègic català que inclogui, entre d’altres, la definició d’agricultor genuí amb indicadors objectius. Aquest barem ha de permetre “que qui rep ajuts de manera prioritària siguin aquelles persones i empreses que tenen l’activitat agrària com a activitat principal”, ha aclarit Jordà.

Respecte dels ajuts directes, s’ha acordat que el Pla prevegi la definició d’un nou model que abandoni la referència històrica dels drets, sempre i quan hi hagi mecanismes correctors per esmorteir-lo i el manteniment del règim de petits agricultors per donar suport a les petites explotacions per la seva contribució al desenvolupament territorial.

També es proposa demanar l’augment dels fons destinats als ajuts associats adreçats a la millora de la competitivitat i sostenibilitat de les explotacions i a la qualitat de la producció, i mantenir les mesures contra la volatilitat i crisi de mercat, tot i que la seva aplicació haurà de ser més flexible i àgil per poder fer front als problemes puntuals d’algun sector. Per això, es considera necessari defensar l’establiment d’indicadors objectius que desencadenin de manera automàtica els mecanismes de crisi de l’OCM per a les pertorbacions de mercat.

El document també defensa la incorporació de joves com una eina imprescindible per garantir l’activitat agrària i la resiliència del món rural. Sobre aquest aspecte, la consellera d’Agricultura ha precisat que “cal respectar la singularitat en el model d’incorporació de joves que hem desenvolupat a Catalunya; no es pot acceptar cap regressió ni en els objectius ni en el desenvolupament de la mesura”.

Així mateix, el Pla estratègic català haurà d’incloure des de l’inici, en la seva definició, les demandes referents al reforç de les inversions que contribueixin a la mitigació del canvi climàtic i les relatives a la incorporació de la perspectiva de gènere.

Finalment, entre els punts acordats es planteja que els ajuts Leader, destinats a la dinamització del món rural, puguin completar-se amb altres fons estructurals que no siguin els estricament agrícoles i que permetin abordar el desenvolupament local de manera integral, econòmica i social.

Fires de desembre de 2018

CATALUNYA

  • “Fira de l’Avet”, a Espinelves, de l’1 al 9
  • “Fira de la Ratafia”, a Besalú. El dia 2
  • “Fira d’Hivern: Capgirem l’Avet”, el dia 2 a Castellterçol
  • “Fira d’Hivern de Porqueres”, a Porqueres. Dia 6
  • “Fira de Sant Nicolau-Fira de la Vall d’en Bas”. “Remença Medieval”, a Sant Privat de Bas. Dies 6 i 7
  • “Fira de Sant Nicolau”, a Vic. Del 6 al 9
  • “Fira-Mercat de l’Alimara” i “Fira del Pessebre”, a Olot. Del 6 al 9
  • “Fira Mercat-Mercat del Cavall i Fira de Mostres”, a Amposta, del 6 al 9
  • “Mostra Hortícola de Catalunya”, a Amposta, del 6 al 9
  • “Fira de Nadal”, a Ripoll. Del 7 al 9
  • “Fira del Sarral”, el dia 8
  • “Fira de Santa Llúcia”, a Vilamitjana. Dia 9
  • “Fira de Sant Llúcia, Fira de la Punta al Cuixí”, a l’Arbós. El 9 i 10
  • “Fira de Nadal i del Torró Artesà de Cardedeu”, del 14 al 16
  • Fira Avícola de la Raça del Prat”, a El Prat de Llobregat. Del 14 al 16
  • “Fes-t’hi: mostra d’hivern de cerveses artesanes”, el dia 15, a Vilanova i la Geltrú
  • “Fira de Santa Llúcia”. Del 15 al 16, a Manresa
  • “Fira-Mercat de Nadal i Entitats”, a Les Franqueses del Vallès, el 15 i 16
  • “Fira de la Tòfona de Centelles”, el 15 i 16
  • “Mercat de Nadal. Fira de Capons, Aviram i Motius Nadalencs”, a Valls, el 15 i 16
  • “Fira-Mercat del Gall”, a Vilafranca del Penedès. Dies 15 i 16
  • “Fira de Nadal de Banyoles i Mostra dOficis”, a Banyoles, els dies 15 i 16
  • “Fira de Nadal i Reis”, el 15 i 16
  • “Fira de Santa Llúcia”, a Sant Feliu de Pallarols. Dia 16
  • “Fira de Sant Llúcia”, a Prats de Lluçanés. Dia 16
  • “Mercat de Nadal”, a Martorell, dia 23
  • “Fira de Nadal, Productes Artesanals, Naturals i de Pagès”, a Santa Maria d’Oló. Dia 23
  • “Fira de Nadal”, a Mora d’Ebre. Dia 25

La Universitat de Vic posa en marxa un projecte per veure com s’adapta la ramaderia extensiva al canvi climàtic

Investigadors de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic (UVic-UCC) han posat en marxa un projecte per identificar com s’adapten al canvi climàtic les persones que es dediquen a la ramaderia extensiva a Espanya. La iniciativa la porten a terme la directora de la Càtedra, Marta Rivera, i els investigadors Marina Di Masso, Elisa Oteros i Feliu López, així com Elsa Valera, del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (Creda-UPC-IRTA).

El projecte compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica, que treballa per preservar el patrimoni natural i la biodiversitat, actuar davant el canvi climàtic i impulsar l’economia verda.

L’estudi parteix de l’evidència que la ramaderia extensiva a la Mediterrània és “un sector marginat, sovint titllat de obsolet, que veu la seva viabilitat molt amenaçada, però que alhora mostra una gran capacitat d’adaptació”, explica Marta Rivera.

Un exemple seria la utilització de recursos que d’altra manera no s’utilitzarien, com les zones de pastura de muntanya que, segons Feliu López, “contribueixen a la conservació del paisatge, la seva biodiversitat i la identitat cultural, i ajuden a controlar els incendis forestals, regular els cicles de l’aigua i la qualitat del sòl”. També és una mostra la generació de “productes alimentaris locals amb tradició cultural, de gran qualitat i més saludables, que cada vegada són més apreciats”. Per exemple, apunta López, “cada vegada hi ha més evidències que apunten que la carn d’animals de pastura és més cardiosaludable”.

Els investigadors treballaran fins a juny de 2019 per aprofundir en l’anàlisi d’aquestes i altres estratègies d’adaptació al canvi climàtic que, segons López, “es basen en el coneixement tradicional” dels ramaders extensius.

“L’estudi aportarà una mirada social a la realitat d’aquest col·lectiu en un context de canvi global i identificar les principals forces de canvi d’aquest sector a tot Espanya, amb especial atenció a la zona de la Mediterrània on les projeccions de canvi climàtic són molt preocupants”, ha especificat Rivera.

La base de l’estudi seran les entrevistes que es faran a informants clau de tot Espanya, com a tècnics d’associacions ramaderes i de l’administració pública, així com als propis ramaders.

L’anàlisi d’aquestes entrevistes, juntament amb una revisió de la bibliografia prèvia, permetran obtenir unes conclusions que es presentaran en el marc d’unes jornades organitzades en el marc del projecte per a l’Oficina Espanyola del Canvi Climàtic.

J.D.M.

Demanen major informació en l’etiquetatge de la mel

Unió de Pagesos (UP), juntament amb la Cooperativa Apícola Tarragonina, Apicultors Lleidatans, l’Associació d’Apicultors de Barcelona, Apicultors Gironins i l’Associació Catalana d’Apicultors demanen al Govern de l’Estat més mesures perquè el consumidor pugui decidir lliurement els productes que vol consumir, com ara informació sobre si la mel ha estat prèviament pasteuritzada. La Comissió d’Agricultura del Senat va demanar el 13 de novembre al Govern espanyol que estableixi l’obligatorietat d’indicar en l’etiqueta dels envasos de mel el país o països d’origen en la modificació del reial decret 1049/2003 que ha d’aprovar la norma de qualitat de la mel.

El sindicat considera que aquesta mesura arriba en un moment en que la venda a l’engròs de mel ha quedat bloquejada per les importacions, que s’han vist  afavorides per la manca de transparència en l’etiquetatge.

Cal recordar que bona part de la mel produïda a l’Estat espanyol s’exporta a altres països de la Unió Europea (UE), i que les grans cadenes de distribució del país acostumen a comercialitzar mel importada, en moltes ocasions pasteuritzada. La pasteurització destrueix les propietats biològiques de la mel i fa que es pugui trobar en estat líquid durant més temps.

Per al sector apícola català, a aquestes indicacions s’hi hauria d’afegir una campanya de divulgació perquè el consumidor conegui què implica la pasteurització i sàpiga valorar que una mel artesanal no ha estat pasteuritzada.

A més, UP i les associacions i la cooperativa apícoles catalanes demanen que es realitzin més analítiques per assegurar que la mel que es compra no està barrejada amb altres sucres o xarops, amb l’objectiu de controlar-ne una possible adulteració.

La Fira del Gall vol seguir sent aquest any un referent

La Fira del Gall 2018, que s’ha presentat a la Granja Rural d’Espitlles, a Santa Margarida i els Monjos, s’inaugurarà el 12 de desembre amb el pregó de la xef Carme Ruscalleda i obrirà les seves portes els dies 15 i 16 de desembre al Parc de Sant Julià de Vilafranca del Penedès. La mostra, que celebra la seva 354a edició, és un escenari emblemàtic per a la promoció del Gall del Penedès i de la gastronomia i els vins de l’Alt Penedès.

La regidora de Promoció Turística, Dolors Rius, ha estat l’encarregada de presentar l’acte i explicar les principals novetats de l’edició 2018 de la fira. “La creixent assistència del públic familiar ens ha portat a ampliar l’oferta d’activitats enfocades especialment a aquest tipus de públic”, ha explicat Rius.

Per la seva banda, l’alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, ha volgut posar en valor la importància de la fira quant a la promoció del territori, assegurant que “Vilafranca del Penedès té en la gastronomia i el vi una fórmula perfecta que cal seguir potenciant i la Fira del Gall hi aporta un valor afegit”.

L’acte també ha comptat amb la presència de Pilar Yagüe, directora de la Fira del Gall; Francesc Olivella, director de la DO Penedès; Oriol Llavina, en representació dels restauradors participants a la Fira; i Carles Herrero, president de l’Associació de Criadors de la Raça de Gallina Penedesenca.