Espanya ha incrementat la seva eficiència productiva en gairebé set garrins per truja i any els últims 20 anys

pariderasAmb motiu de la celebració enguany de la vintena edició dels Premis Porc d’Or, convocats per l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) amb la col·laboració de Zoetis -com a empresa coorganitzadora- i del Govern d’Aragó, i que es lliuraran a Saragossa el 22 de novembre, l’organització ha donat a conèixer dades que reflecteixen l’enorme transformació soferta per aquest important sector productiu al nostre país en les últimes dues dècades.

Els prestigiosos Premis Porc d’Or es lliuren anualment a les granges que més destaquen pels seus resultats productius entre les inscrites al BDporc ( base de dades de referència del porcí espanyol) de l’IRTA a nivell nacional, que avui dia conté informació d’unes 660 explotacions i 650.000 truges de tot el país.

Les dades recollides anualment en el BDporc, des de fa dècades, permeten realitzar una interessant anàlisi de l’evolució d’aquest sector en els últims 20 anys, el que ha posat de manifest , entre d’altres , un continu increment en la grandària de les granges (de 719 truges per explotació el 2007 fins a les 986 truges en 2012); “Aquest increment creiem que es deriva -assegura José Luis Noguera, director del BDporc ( IRTA )- de la recerca d’una major professionalització del sector, millora de l’organització de la producció, augment de l’eficiència, i economia d’escala per optimitzar costos”.

En relació a l’eficiència productiva , l’esmentat anàlisi posa de manifest que , en els últims vint anys s’ha augmentat en gairebé set garrins deslletats més per cada truja productiva a l’any, amb una mitjana de productivitat del conjunt en 2012 de 26,57 garrins deslletats per truja productiva i any, i màxims registrats (2011) de fins a 33, 26 garrins deslletats per truja productiva i any , el que ens situa entre els principals països productors pel que fa a aquest índex tècnic es refereix.

Espanya, amb 26 milions de porcs inclosos garrins, porcs d’engreix, reproductores i verro , és el segon productor de porcí a nivell de la Unió Europea i el quart a nivell mundial. Aquestes xifres han situat al porcí al capdamunt dels sectors productius a Espanya, amb una aportació al PIB superior als 4.500 milions d’euros, el que suposa més d’un 37% de la Producció Final Ramadera (PFG) i del 14% de la Producció Final Agrària (PFA) i , sent el sector ramader amb més pes en l’economia espanyola.

País netament exportador

En els últims anys el sector porcí espanyol ha passat de ser importador a ser netament exportador incrementant el seu volum d’exportacions un 17 % des de l’any 2000 a causa, entre d’altres, la millora sanitària de la nostra cabanya. Actualment el sector exporta gairebé el 40 % del que produeix , 1.369.527 tones, de les que 1.057.771 tones es dirigeixen a la Unió Europea i 311.756 ta països tercers.

Segons explica Miguel Ángel Figuera, director de l’Associació Nacional de Productors de Bestiar Porcí ( ANPROGAPOR ), entitat col·laboradora del BDporc, “durant els últims anys el comerç exterior del sector ha experimentat un increment notable, no només en volums d’exportació sinó en la qualitat de les exportacions , sent en l’actualitat molt més estructurada. Actualment les nostres exportacions intra i extra comunitàries han deixat de ser d’oportunitat i puntuals per esdevenir un fet estructural de què depèn el correcte funcionament del mercat intern”.

Les nostres exportacions intracomunitàries s’han incrementat en l’última dècada un 266% i el comerç extracomunitari un 540% . Els principals compradors intracomunitaris són França (22,67%), Portugal (14,73% ), Itàlia (10,82% ) i Alemanya (6,06%). Al mercat de la UE es ven principalment carn ( 73% ), animals per a sacrifici ( 10% ) , productes preparats ( 6% i augmentant ) i despulles ( 5% ).

“Pel que fa a la venda a tercers països -afirma Higuera- està liderada pel tàndem Xina- Hong Kong , gairebé a l’una amb Rússia i seguida pel Japó i Corea del Sud . En aquests mercats , per productes, segueix predominant la carn ( 45% ) , seguida de les despulles ( 34% ) i la cansalada ( 10% )” .

El Departament d’Agricultura i el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Perits Agrícoles de Catalunya signen un conveni per a la difusió de SmartFruit IPM International Congress

El conseller delegat de l’empresa pública Promotora d’Exportacions Catalanes (PRODECA), del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), Jordi Bort, i el president del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya, Ramon Lluis Lletjós, han signat un conveni de col·laboració per a la difusió de SmartFruit IPM International Congress entre els professionals de l’assessorament agrari de Catalunya.

D’acord amb el conveni, els enginyers tècnics agrícoles i perits agrícoles col·legiats accediran a una quota reduïda a l’hora d’inscriure’s com a congressistes a SmartFruit, un congrés internacional sobre la gestió integrada de plagues en cultius fructícoles, que tindrà lloc al Palau de Congressos de Montjuïc, a Barcelona, del 2 al 4 de febrer de 2014.

El Departament d’Agricultura, a través de PRODECA, i en col·laboració amb el sector productiu i el sector de la comercialització de productes fitosanitaris, impulsen aquest esdeveniment internacional que aplegarà una setantena d’investigadors i experts en gestió de plagues procedents de països tan diversos com els Estats Units, Nova Zelanda, Holanda, Hongria, Itàlia, Mèxic, Xile, França o de l’Estat espanyol, entre d’altres.

SmartFruit IPM International Congress esdevindrà la cita més important a Europa sobre sanitat vegetal, i la seva celebració coincideix amb l’entrada en vigor de la Directiva Comunitària d’ús sostenible de fitosanitaris, que incorpora un esperit de preservació del medi ambient i de la salut a l’hora de produir aliments.

Fruit sa i segur i econòmicament rendible

El tractament de les plantes per a què donin un fruit sa i segur, econòmicament rendible i mediambientalment sostenible és l’eix entorn al qual s’exposarà els resultats de la recerca dels experts internacionals congregats a Barcelona per participar a SmartFruit.

D’acord amb la Directiva Comunitària que entra en vigor a partir de gener de 2014, els agricultors europeus hauran de disposar d’un assessor en gestió integrada de plagues, que vetlli pel bon tractament de les plantes, amb vistes a una millor protecció tant de l’entorn com de la salut laboral i dels consumidors.

Una de les titulacions que habiliten per a l’exercici professional d’assessor en gestió integrada de plagues és l’enginyeria tècnica agrícola, i per això, el Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya s’ha sumat a SmartFruit IPM International Congress com a col·laborador actiu, entenent que els seus col·legiats podran accedir a un fòrum de formació i actualització de coneixements en sanitat vegetal de primer ordre.

Per la seva banda, el DAAM vol propiciar que Barcelona esdevingui un referent internacional en sanitat vegetal, amb una plataforma com SmartFruit, que vol potenciar el debat científic i la recerca entorn a la sostenibilitat alimentària.

Unió de Pagesos reclama que l’estella forestal s’inclogui en la Taula de preus de la fusta de la Llotja de Vic

Unió de Pagesos (UP) ha reclamat que l’estella forestal s’inclogui en la Taula de preus de la fusta, ja que es tracta d’un biocombustible que està experimentant una demanda creixent a Catalunya, justificada per la seva qualitat com a font alternativa d’energia tèrmica. El sindicat, que va fer aquesta demanda en la reunió de la Taula de preus de la fusta, a la Llotja de Vic, que va tenir lloc el passat 19 d’octubre, ja s’havia adreçat en el mateix sentit i en ocasions anteriors a la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat del departament d’Agricultura.

La creació recent de la marca de garantia DBOSQ, impulsada pel sector forestal català, permet assegurar la qualitat de l’estella per a ús energètic, i donar confiança al consumidor final en certificar la informació sobre el contingut d’humitat, granulometria, impureses, contingut de cendres i poder calorífic. A més, aquesta marca permet traçar l’origen del producte i promoure l’ús de l’estella de proximitat, fet que també comporta donar suport a la gestió sostenible dels boscos.

Per al sindicat, la cotització de l’estella forestal en la Taula de preus de la fusta suposaria una oportunitat per dinamitzar el sector, reduir el risc d’incendis i de pèrdua de biodiversitat, així com per generar ocupació. El bosc és un element productiu de moltes explotacions agràries. Segons el cens agrari del 1999 elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística estatal, a Catalunya el 95,7% dels titulars forestals eren també productors d’altres sectors, mentre el 4,3% restant ho eren en exclusiva.

Les poblacions d’isard a les reserves nacionals de caça de Catalunya presenten uns censos estables

El resultat dels censos d’estiu que els agents rurals, guardes de reserva de fauna i personal tècnic del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural realitzen a les reserves nacionals de caça del Pirineu mostra una estabilització de les poblacions.bd1513ef-1bb7-4cb0-b4e0-f7f61f8c8295

Els censos anuals que es realitzen rutinàriament en el programa de seguiment d’aquesta espècie mostren una població dins d’aquests terrenys gestionats per la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat de més 6 mil exemplars comptats. Aquesta xifra, malgrat haver disminuït lleugerament respecte de l’any passat, queda lluny del mínim assolit l’any 2006 quan les poblacions van ser afectades per la malaltia del pestivirus a diferents zones del Pirineu. Malgrat haver-se detectat casos puntuals d’animals afectats per aquesta malaltia, la lleu davallada només es pot relacionar amb les oscil·lacions naturals de les poblacions que poden haver afectat la demografia.

Els resultats dels censos realitzats a les reserves nacionals de caça són prou explícits, d’acord amb les dades següents (cal recordar que les poblacions d’aquests animals estan sotmeses a fluctuacions anuals que es consideren normals):

Resultat del cens de 2012

Resultat del cens de 2013

RNC Alt Pallars

1.905

1.557

RNC Cerdanya-Alt Urgell

444

563

RNC Cadí

1.382

1.272

RNC Freser-Setcases

3.162

2.771

Total

6.893

6.163

A més d’aquestes poblacions, cal comptar els exemplars que viuen al Parc Nacional d’Aigüestortes i la zona perifèrica, i també a d’altres massissos gestionats mitjançant la figura d’àrees privades de caça i zones de caça controlada. Es pot estimar una població d’isards a Catalunya al voltant dels 10 mil exemplars.

D’acord amb l’establert per a la temporada de caça 2013-14, els isards podran ser caçats aquesta tardor entre el 13 d’octubre i el 31 de gener amb l’ajustament corresponent al nombre d’exemplars de la població que permeti l’aprofitament sostenible.

Aquestes dades s’han fet públiques avui coincidint amb el II Rupicapra Symposium que s’està duent a terme aquests dies a Bellver de Cerdanya, i que posa en contacte científics, gestors, caçadors i naturalistes d’arreu del món per identificar quines són les necessitats actuals en el camp de la investigació sobre la biologia, la sanitat, el seguiment i la gestió dels isards.

Augmenta un 0,37% el nombre d’ocupats en el sector agrari a Catalunya en el tercer trimestre del 2013

??????????El nombre d’ocupats en el sector agrari a Catalunya en el tercer trimestre del 2013 s’ha situat, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), en 54.000, la qual cosa representa un increment del 0,37% en relació amb el segon trimestre d’enguany, segons ha informat el Departament d’Agricultura. Pel que fa a la variació interanual, per comparació amb el tercer trimestre del 2012, la confrontació de les xifres encara és desfavorable, malgrat el lleuger augment que registren aquestes darreres dades.

Aquestes xifres insinuen una tendència favorable a l’ocupació agrària, ja apuntada a partir del primer trimestre del 2013. Efectivament; després d’un 2012 caracteritzat per acusades fluctuacions estacionals, i que es va cloure amb un quart trimestre negatiu, en el qual el nombre d’ocupats es situà per sota dels 50.000, des de començaments d’enguany el ritme d’increment de les xifres d’ocupació es manté constant, malgrat que encara es situï en unes cotes modestes que no hagin permès recuperar els nivells dels trimestres centrals de l’any passat.

Agirucultura ha assenyalat que “no deixa de ser significatiu que s’hagin registrat tres trimestres consecutius d’augment de l’ocupació”. Caldrà, però,“esperar les xifres del quart trimestre per a poder constatar si ja es pot considerar que hem emprès amb força el camí de la recuperació. Per ara, s’imposa la prudència”, ha afegit el Departament.

El comportament d’aquesta variable ha estat sensiblement diferent a Catalunya i al conjunt de l’estat, on el nombre d’ocupats agraris ha davallat en més de 55.000. En termes relatius, aquesta disminució equival a una pèrdua del 7,2% per comparació amb el trimestre anterior i del 2% en el còmput interanual.

Agroprés participa de nou en l’organització de la Jornada Agrària de la Fira de Girona

Com ja hem fet els dos darrers anys, des d’Agroprés participem en la organització de la Jornada Agraria de la Fira de Girona, el dia 30 d’octubre. Enguany, el tema és el futur del Col·legis Professionals i dels treballs professionals. Pensem que pot ser molt interessant per a tots els que estan col·legiats, especialment per als tècnics i en el nostre cas pels enginyers agrònoms i pels enginyers tècnics agrícoles.

Programa:

EL FUTUR DELS COL·LEGIS PROFESSIONALS I DELS SERVEIS PROFESSIONALS A CATALUNYA

 Jornada a GIRONA, dimecres 30 d’octubre de 2013

Benvinguda als assistents                                                                                                          9.45 h

Presentació de la Jornada                                                                                                          9.55 h

Sr. Jesús Domingo Martínez, president de la demarcació de Girona del COETAPAC i president d’Agroprés.

 Inauguració del Conseller                                                                                                        10.00 h

Hble. Sr. Germà Gordó i Aubarell, conseller del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

 Ponència “Col·legis professionals, quin és el seu futur des de l’òptica jurídica” 10.15 h

Sra. Bibiana Segura, assessora en matèria d’Administració de Justícia del Gabinet del Conseller.

Pausa – cafè                                                                                                                                        11.00 h

Taula rodona i debat obert                                                                                                          11.30 h

Amb la participació de la ponent, Sra. Bibiana Segura i moderador Sr. Ramón Lluís Lletjós, president del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya. També participaran els presidents dels Col·legis que conformen la Taula de l’Enginyeria de les Comarques Gironines (TEG): Sr. Narcís Bartina, degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona; Sr. Robert Lluís, president de la TEG i delegat a Girona del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports; Sr. Jaume Masgrau, president de la demarcació de Girona del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya; Sra. Marga Moll, presidenta de la demarcació de Girona del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics en Topografia de Catalunya. A més Sra. Sílvia Burés, presidenta del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya i Sr. Bernat Serdà, president del Col·legi Oficial de Veterinaris de Girona.

Lliurament de premis del Col·legi als Projectes Finals de Carrera d’Enginyeria Tècnica Agrícola         13.30 h

A càrrec del Director de l’Escola Politècnica Superior de la UdG, Sr. Joaquim Salvi, i del Director dels Serveis Territorials de la demarcació de Girona del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Sr. Vicenç Estanyol.

Cloenda de la Jornada                                     13.45 h

Sr. Ramón Lluís Lletjós, president del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya.

Sr. Robert Lluís, president de la Taula de l’Enginyeria de les Comarques Gironines i delegat a Girona del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports

La jornada és gratuïta i oberta a tothom. Més informació:  Tel.: 972 24 00 47 – A/e: girona@agricoles.org

El centre de selecció i millora de la raça bruna s’instal·larà a l’Escola de Capacitació Agrària del Pirineu, a Bellestar

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha confirmat la intenció del seu departament d’instal·lar el Centre de Testatge de la raça  “Bruna dels Pirineus” a l’Escola de Capacitació Agrària del Pirineu. a Bellestar (Seu d’Urgell), amb l’objectiu de consolidar-lo com a centre de referència en la millora de la raça i de la competitivitat del sector d’una banda, i de l’altra fomentar el desenvolupament rural de les comarques de Muntanya.

“En aquest desenvolupament de les comarques de muntanya considerem que és molt important potenciar aquelles activitats que els son pròpies o que els poden aportar un plus important tant des el punt de vista social, com econòmic i territorial”, ha assenyalat Pelegrí.

En aquest sentit, cal destacar  que en els darrers anys s’han anat desenvolupant noves activitats a l’Escola de Capacitació Agrària del Pirineu:

  • Impuls i recolzament al turisme rural
  • Formació del sector formatger. Pla de formació dels formatgers
  • El 20 abril del 2012 es va traslladar l’activitat eqüestre que tenia el Departament a l’escola amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell. Aquesta activat ha de ser un puntal per desenvolupar activitats de turisme relacionades amb el mon del cavall, així com per al desenvolupament de la part ramadera de la cria de cavalls de sella.

El conseller d’Agricultura ha remarcat que “aquestes iniciatives entenem que cal anar-les consolidant i a la vegada pensem que no podem oblidar el rol de la ramaderia de muntanya en el desenvolupament d’aquest territori i per aquest motiu entenem que un pas en aquesta direcció és la ubicació del centre de testatge de la Vaca Bruna del Pirineu a l’Escola de Capacitació Agrària del Pirineu ja que aquest fet comportarà tenir ubicades les instal·lacions en l’entorn natural de la raça, reforçar la col·laboració público-privada en la conservació i difusió de races autòctones i potenciar la sinergia per la formació, la difusió i coneixement de la raça bruna dels Pirineus“.

Èxit de la jornada organitzada a la Fira de Sant Miquel per Agroprés, ICEA i ETSEA-Universitat de Lleida

OLYMPUS DIGITAL CAMERACom és sabut, la millora de la productivitat i de la qualitat en el sector primari va molt lligada a la investigació en selecció, millora genètica, creuaments i generació de noves varietats i/o nous atributs i característiques, i com no, l’obtenció de noves espècies i varietats transgènica i cisgénicamente (OMG), utilitzant tot el material vegetal autòcton o bé exogen, que la natura ens ha propiciat al llarg del temps.

En fructicultura, aquest rol, ha estat obstacle per a motivar una gran carrera d’activitat investigadora, de nous coneixements i tecnologies, i d’innovació varietal en les últimes dècades. Per a la seva constatació empírica i positiva només fa mancada fer memòria i recordar el ventall varietal que es disposava fa 50 anys, les activitats que han anat programant-se en l’àmbit genetista en les dècades finals de l’anterior mil·lenni i la primera dècada del nou mil·lenni, i el conjunt varietal que disposem avui dia. Tot això aplicat a totes les espècies des del presseguer, cirerer, albercoquer, perera, pomera, ametller, etc., que comporten millores substancials en adaptabilitat al medi ambient o ecologia de les zones de cultiu en diferents llocs, resistència a plagues i malalties, millora del color, grandària i forma de les fruites, millora del sabor i teixidura de la polpa, increment de continguts vitamínics i antioxidants, proporcionant grans canvis qualitatius per a satisfer els variats gustos, necessitats i de vegades, capritxos del consumidor. Tot aplicat en diferents camps d’acció: des d’aspectes qualitatius organolèptics com el sabor, dolçor, teixidura, color, aroma, etc., a elements de protecció dels fruiters i la seva adaptació mediambiental, a aspectes relacionats amb la salut humana com aporti vitamínic, d’antioxidants, etc., fins a elements dispars relacionats amb els nous gustos del consum.

D’acord amb la importància temàtica d’aquesta innovació varietal en fructicultura, i el paper del món genetista i viverista, de l’Associació Nacional de Obtentors Vegetals (ANOVE) i també el de les Administracions Públiques i Ens d’Investigació (DAAR-Generalitat de Catalunya, IRTA) i del Sector Productiu i de la Comercialització de Fruita (representats a Catalunya per AFRUCAT), en relació a la millora productiva i de la qualitat fruitera, i de les possibles problemàtiques que sorgeixen en aquest sector, es va pensar a realitzar aquesta 9ª Jornada per part de les institucions que l’organitzen: Agroprés, ICEA, ETSEA-Universitat de Lleida, amb el títol: “Importància de la innovació varietal i els vivers per a l’èxit productiu, la qualitat i competitivitat de les plantacions fructícoles: poma, pera, préssec i nectarina”.

Importància temàtica i debat obert

El transcurs de la jornada va ser tot un èxit per la importància temàtica, el debat i les anàlisis de l’evolució, situació actual i projeccions de futur de la innovació varietal, els beneficis i avantatges de la mateixa, i també les problemàtiques i inconvenients detectats. Després de la inauguració per part de les autoritats, i la presentació de la jornada per part del membre de Agroprés, Francesc X. Miarnau, es va donar pas al primer bloc de ponències amb el títol: “Noves varietats i tendències en la creació varietal. La importància de la innovació varietal i dels vivers per a la competitivitat del sector fructícola”.

Van participar, en aquest primer bloc, Ignasi Iglesias, tècnic especialista de l’IRTA que dibuixà i explicà en síntesi, però de manera complerta, la panoràmica de la innovació varietal en fruita dolça a nivell mundial, els diferents plantejaments evolutius i innovadors en noves varietats i les diverses línies investigadores, proporcionant exemples palpables al voltant de tot el món (des de coloració de la fruita, sabor, dolçor, aroma, fins canvis en la grandària o en la pell, o també el paper dels pigments antocians i altres molècules i els seus processos cisgénics (que en el món fruiter està desplaçant a les operatòries transgèniques), per a fixació de gens en espècies i varietats de fruita, etc. Aquestes temàtiques les va integrar en la panoràmica global del que està esdevenint en qualsevol país del món, on es conrea i s’investiga sobre innovació fruitera.

A continuació, Manuel Simón, Director General de AFRUCAT, després de donar una panoràmica general de la fruita dolça i la importància creixent dels processos de comerç exterior import-export, va defensar el model innovador, la integració professional i professionalització del negoci fructícola, la concentració del sector i la inversió com resposta a una demanda creixent i les oportunitats detectades, per a passar finalment a analitzar el tema de la creació de noves varietats i el món dels royalties. Es va proposar l’estudi, anàlisi i debat de les conegudes irregularitats tant en el món viverista com en el de la producció, per a plantejar les negociacions oportunes per a solucionar aquestes problemàtiques. Històricament, es va parlar de les negociacions CATALONIA QUALITAT-GESLIVE que van dur al Conveni de Regularització de Fruiteres UPA – COAG – FECOAM en 2008; així mateix es va citar el Conveni de Regularització Plantinova – CQ. Va Concloure propugnant la innovació orientada al consumidor (IsaFruit, 2 colors-2 sabors), la innovació del productor (es va citar la iniciativa Fruit Futur, AIE), que el control de la cadena de valor ha de ser integral, no donar importància sol a la cadena de distribució, sinó començar per l’origen amb el món viverista i la multiplicació varietal, va reivindicar una major atenció per part dels obtentors per a garantir al productor els paràmetres de qualitat en la zona de venda, i finalment, va assenyalar la importància de la seguretat jurídica compartida i garanties dels contractes obtentors-viveristas-productors.

Va finalitzar aquest primer bloc amb la participació de Josep Ramón Arderiu, Director de Producció Agrària del Grup ACTEL, grup Cooperatiu de Segon Grau que ha apostat per la millora i la innovació varietal com es constata en la iniciativa de Fruit Futur, una Agrupació d’Interès Econòmic subscrita per quatre grans grups de producció fruitera: ACTEL, NUFRI, POMA DE GIRONA i FRUITS DE PONENT i la participació com soci tecnològic de l’IRTA. Va desenvolupar el tema de la millora i innovació varietal en relació a la competitivitat del sector fructícola, i des del punt de vista del recorregut de tota la cadena de valor, des dels obtentors, viveristas i productors, passant per la distribució i fins al consum. Va comentar els punts clau en aquesta millora i innovació varietal com són l’enfocament a la satisfacció del consumidor, l’increment de la fidelització i el volum de vendes, i l’increment de marges i rendibilitat en la cadena de valor. Va matisar, en conclusió, la important necessitat d’adaptar els programes d’investigació i desenvolupament de la millora i innovació a les necessitats i característiques locals quant a producció, els gustos i necessitats del consum, però alhora pensant també en les necessitats que sorgeixen des dels mercats internacionals.

Dins el pròxim bloc de ponències, de títol: “Panoràmica dels Vivers de Fruiters. Àmbit empresarial i administració pública, tendències en espècies i varietats, sanitat vegetal, certificacions”, va participar Noelia Roqué, Tècnica del Servei de Sanitat Vegetal-Vivers, DAAM-Lleida, que va explicar en detall tots els aspectes normatius i el paper de seguiment i control per part de les Administracions Públiques. Va Començar destacant el fort nivell d’amenaça i d’impacte de determinats problemes fitosanitaris com és el Foc Bacterià (Erwinia amylovora), la Virosis del Sharka (Plum pox virus) i Xanthomonas (Xanthomonas arborícola pv. Pruni) que estan afectant seriosament, en tot el món, a la població fruitera, assenyalant la importància de la certificació en l’exempció de virus i altres patògens del material vegetal provinent de vivers. Va parlar de la Directiva 2009/128/CE d’Ús Sostenible dels plaguicides i la seva transposició a l’Estat espanyol segons el Reial decret 1702/2011, d’inspeccions periòdiques dels equips d’aplicació de productes fitosanitaris, i el Reial decret 1311/2012, marc per a aconseguir l’ús sostenible de productes fitosanitaris. En concret, es va citar el Capítol XI del Reial decret 1311/2012, en el que concerneix a la seva aplicació als Camps de multiplicació – Vivers quant a prohibicions i obligacions pertinents a complir. Es va referir després al registre i les obligacions dels obtentors de material vegetal, els autocontrols i al passaport fitosanitari CE, com element important d’acreditació i seguretat.

Taula rodona

Es va passar seguidament a la Taula Rodona de títol o lema: “Rellevància de les Plantes de Viver en Fructicultura. Responsabilitats del Viverista i del Fruticultor”, moderada per Josep María Nolla, Enginyer Agrònom i membre de Agroprés, que va presentar breument al grup de participants en la mateixa: Antonio Villarroel López de Garma, Secretari General de ANOVE (Associació Nacional de Obtentors Vegetals), Francesc Xavier Miarnau, Fructicultor, Enginyer T. Agrícola i membre de Agroprés, Fausto Guàrdia, Vocal de la Federació d’Agricultors Viveristas de Catalunya, PLAVISE Vivers, Oriol Belil, Vocal de la Federació d’Agricultors Viveristas de Catalunya, CERTIPLANT S.L., i Pere Oromí, Enginyer Agrònom, Servei de Producció Agrícola, DAAM-Generalitat de Catalunya-Lleida. Com s’observa, estaven representats tota la cadena de valor i l’Administració Pública autonòmica, llevat de la part final de la cadena: la distribució i el consum. Malgrat tot, el debat havia de produir-se precisament en aquesta part inicial i intermèdia representada, inclosa l’Administració autonòmica.

Després de la presentació dels participants en aquesta Taula Rodona, va iniciar el torn d’aportacions Francesc X. Miarnau com Fructicultor i Tècnic agrícola, fent eco d’algunes problemàtiques detectades que afecten negativament al productor. Va parlar sobre el tema de la millora varietal i que la recerca i investigació de genetistes ha fet efectiu aquest canvi i millora, i que per tant, comporta una propietat científica que hi ha que respectar i compensar per part dels beneficiaris que integren el sector productiu, que en aquest cas “som els agricultors”, va dir. Ara bé, en l’experiència i la pràctica, no tot allò que s’ofereix i s’utilitza, entre l’Investigador – Obtentor –Viverista i el Fruticultor, es fa realitat positiva i de mutu benefici. Nombrosos són els casos que, el que s’esperava d’una varietat de préssec, nectarina, paraguaià o de varietats d’altres espècies, la realitat pràctica ratlla la decepció i obliga a reempeltar, o fins i tot a arrencar una plantació, i tot això comporta un cost i una pèrdua important econòmica i de temps per al productor fructicultor. Va afegir Miarnau, que per la utilització i implantació de noves varietats s’ha creat el pagament de royalties, en diferents modalitats segons el criteri dels obtentors, que el fruticultor ha de fer efectius a part del valor del material vegetal. Això ha comportat la instrumentació d’uns contractes densos i complicats que el fruticultor ha de comprometre’s a complir, assimilar i entendre. Va citar que aquests contractes tenen un caire una mica unilateral, per quan les obligacions no estan equilibrades amb els drets que també té el fruticultor (de vegades es citen determinades varietats que no estan ben adaptades a les zones on s’implanten, i que per tant el seu cultiu i rendiment es fa difícil). Va parlar que tot això du a incompliments en el pagament dels royalties i a irregularitats que duen a comportaments que estan lluny del que s’esperava, i que la polèmica està servida. Va comentar que últimament s’han anat celebrant moltes jornades i esdeveniments sobre aquesta temàtica, on es pot prémer el descontentament del sector productiu.

A continuació, va participar Antonio Villarroel López de Garma, Secretari General de ANOVE (Associació Nacional de Obtentors Vegetals), que a part d’assenyalar el paper important i crucial del sector de obtentors i viveristas, va defensar la necessitat de respectar i acceptar el paper, tasca investigadora dels obtentors i el seu component de propietat científica en els assoliments que es van obtenint en la millora i innovació d’espècies i varietats fruiteres. Malgrat tot, va reconèixer i va acceptar determinats aspectes i elements reivindicatius dels productors, i va plantejar la necessitat del diàleg i negociació per a arribar a un acord global. Va defensar, com és lògic, el paper de ANOVE com de representació, promoció i defensa dels interessos comuns dels obtentors davant les administracions públiques, agents econòmics i en general, davant grups d’interès, etc. També va citar GESLIVE dintre de l’estructura del sector obtentor a Espanya, que s’ocupa de la gestió, protecció i defensa dels drets de propietat intel·lectual sobre les varietats vegetals protegides. Dintre del món normatiu, va assenyalar que la producció de plantes de viver és una activitat subjecta a control i autorització administrativa i per tant, només les plantes certificades (o CAC) poden ser objecte de comerç; aquesta activitat només pot ser exercitada per les persones i entitats autoritzades (vivers registrats); i la producció de plantes de viver està subjecta a protocols tècnics dirigits a assegurar la seva qualitat final. Va concloure amb ànim que el sector pugui millorar, ja que és necessària la labor investigadora i obtentora, que necessita de molta inversió i on s’ocasionen molts costos. Per a finalitzar, va comentar que la multiplicació de varietats, i per tant la violació dels drets del obtentor, és extremadament fàcil (i s’està generalitzant); en conseqüència, el perjudici ocasionat a l’empresa obtentora, als vivers legals i als productors és enorme, i existeix un risc real de col·lapse del sistema per manca de sostenibilitat.

Fausto Guàrdia, de PLAVISE Vivers, va donar continuïtat a la Taula Rodona subratllant la importància del paper dels viveristas en la seva costosa tasca de la multiplicació de plantes de qualitat, assenyalant que la rendibilitat de la nova plantació fruitera dependrà en primer lloc de la qualitat de les plantes de viver emprades a constituir la mateixa. Va fer un resum dels factors que poden influir en la qualitat del material vegetal, va parlar dels condicionaments per a l’elecció d’una determinada varietat, i per a finalitzar, comentà determinats elements dintre de la responsabilitat del viverista i la responsabilitat del productor.

Oriol Belil, de CERTIPLANT S.L., va ressenyar les problemàtiques ja debatudes en altres moments en la jornada, sobre les responsabilitats del productor i del viverista, remarcant la importància del saber fer dels obtentors i el paper fonamental dels viveristes de saber multiplicar amb garantia d’oferir una planta de viver de qualitat, d’acord amb les varietats determinades, que s’adapti a l’entorn de la zona de plantació.

Finalment, va intervenir Pere Oromí, Servei de Producció Agrícola, DAAM-Lleida, per a remarcar els aspectes legals, de seguiment i control efectuats per l’Administració Pública, en el seu paper d’intermediació d’una banda entre les parts obtentora-viverista i el sector productiu fruiter, però també en el seu paper de, en teoria, fer complir les normatives que impliquen i han d’actuar coactivament sobre el sector.

Col·lòqui amb els assistents

Per a acabar la Taula Rodona el moderador Josep María Nolla va obrir el col·loqui, que en resum, va suposar un debat en el marc dels interessos contraposats i els conflictes subjacents entre el món obtentor, els viveristas i el pagament de royalties, i el món de la producció fruitera. Va haver participació de fructicultors de la zona, tècnics i experts, que van denunciar la falta d’acord global, els royalties excessius, en alguns casos la mancança d’adequació o adaptació al medi ambient de determinades noves varietats, etc. Els representants del sector viverista i dels obtentors (ANOVE) van defensar la necessitat que es compleixin les normatives, i van subratllar el conjunt d’irregularitats i incompliments que actualment s’estan produint en el sector fructícola.

Una vegada tancada la Taula Rodona es va passar a l’Acte de Cloenda de la Jornada per part dels Presidents de l’ICEA i Agroprés, Josep Mª Vives de Quadras i Jesús Domingo Martínez, respectivament, que van agrair l’assistència als participants, i van destacar la importància del tema de la jornada, i sobretot la qualitat de la informació oferta i la intensitat dels debats produïts al llarg de la mateixa, i especialment en el col·loqui de la Taula Rodona.

L’11 d’octubre es fa a la Fira de Reus una jornada tècnica sobre la revalorització del producte de proximitat

image001

Fires d’octubre de 2013

CATALUNYA

  • Equus Catalonia, Saló del Cavall, a Girona del 4 al 6
  • CAVASTAST. Mostra de Caves i Gastronomia i Fira Agrícola, Comercial i Industrial, a San Sadurní d’Anoia. Dies del 4 al 6
  • Fira a Sant Sadurní d’Anoia, del 4 al 6
  • Fira del Caçador, a  Masdenverge, el 5 i 6
  • Mercat del Mar, a  Premià de Mar, el 5 i 6
  • Fira de l’All, Fira-mostra de Productes Artesanals, a Cornellà de Terri, el 5 i 6
  • Bergabolet, a Berga, el 5 i 6
  • Fira de l’Avellana de la Selva, a Brunyola. Dies 5 i 6
  • Fira de la Pobleta de Bellveí, a la Torre de Cabdella, el 5 i 6
  • Fira del Préssec de Ribagorçana, a Alfarràs, el 5 i 6
  • Fira de Tardor, a Les. Dia 6
  • Fira Mercat de la Patata de Bufet, a Oris, el 6
  • Festa de la Verema del Bages, a Artés, el 6
  • Fira de Tardor, Fira del Bestiar, a Salardú, el 6
  • EXPO-REUS, del 9 al 13
  • Fira de Santa Teresa, al Vendrell, del 10 al 13
  • Fira Ramadera de Tardor, a Bellver de Cerdanya, dies 11 i 12
  • Fira a Molló, el 12
  • Fira del Bolet, a  Llagostera, el dia 12
  • Fira de l’Olla, a  Breda, els dies 12 i 13
  • Fira del Torró i la Xocalata a la Pedra, a Agramunt. Dies 12 i 13
  • Fira de la Poma, a  Barbens, el 12 i 13
  • Fira Festa de l’Aiguardent, a Prat de Comte. Dies 12 i 13
  • Fira del Bestiar, a Ribes de Freser, el 13
  • Fira d’Espinabell, Tria i Mercat de Mulats, a Espinabell ,el dia 13ESPINAVELL
  • Fira de la Poma, a l’Armentera. Dia 13
  • Moianès, Turisme i Lleure,  a Calders. Dia 13
  • Fira del Mostillo i Productes de Tardor, a Llimiana, el 13 
  • Fira de Santa Teresa i Fira Catalana de l’Ovella, a Ripoll, el 15
  • Fira de la Clementina, a Bítem-Tortosa. Del 18 al 20
  • Fira del Bolet i del Boletaire, a  Solsona, del 18 al 20
  • Fira de Sant Lluc, a Olot, dies 18 al 20
  • Fira de Santa Teresa, a Esterri d’Àneu, el 19 i 20
  • Fira de Sant Ermengol, a la Seu d’Urgell. Dies 19 i 20
  • Fira del Bolet, a Albanyà, el 20
  • Municipàlia. Saló Internacional d’Equipaments Municipals, a  Lleida, del 22 al 25
  • BARCELONA MEETING POINT. Saló Inmobiliari Internacional, a Barcelona, del 23 al 27
  • Fira de la Coca i el Mató, a Monistrol de Montserrat, el 26 i 27 
  • Fira de la Castanya, a Viladrau, el 26 i 27
  • Fira Tradicional Artesana, a Torrelles de Foix, el 26 i el 27
  • Fires i Festes de Tardor, a Sant Joan de Vilatorrada. Dia 27
  • Fira Girella, a Pont de Suert, el 27
  • VIII Fira Boletus. Fira del Bolet, a Isona i Conca Dellà, el 27
  • Fira de la Llenega, a Cardona. Dia 27
  • Fira Industrial, Agrícola i Comercial de Sant Narcís, a Girona. Des del 29 d’octubre al 3 de novembre
  • Fira de Tots Sants, a Gòsol. Dia 31

RESTA DE L’ESTAT

  • IBERFLORA’2013-EUROAGRO’2013, Fira Internacional d’Horticultura Ornamental, Forestal i Floresteria i Fira sobre la Producció, Post-recol×lecció i Comercialització Agrícola, València, del 2 al 4
  • INTERALIMED. Fira internacional de l’Alimentació Mediterrània, a Valencia, del 2 al 4
  • Ecofira. Fira del Medi Ambient del Mediterrani, a Valencia, el 2 al 4
  • Concurs Nacional de Races Ovines Selectes, a Zafra (Badajoz), del 3 al 9
  • Feria Internacional Ganadera de San Miguel, a Zafra, del 3 al 9
  • EXPOLUG0. Exposició de Rubia Gallega i de cavalls de Pura Raça Gallega, a Lugo, del 4 al 6
  • Concurs-subhasta de Bovins, Ovins i Caprins, a Cedrillas (Terol), del 4 al 6
  • Feria de Productors de la Tierra, a Medina del (Valladolid), el 5 i 6
  • Fira-Mercat de Bestiar de Muntanya, a la Villa de Neila (Burgos), el dia 6
  • Feria de los Productos de la Tierra de Campos, a Villarin de Campos (Palència), el 7
  • 73ena Fira General de Mostres, a Saragossa, del 8 al 13
  • FERIA HISPANO-LUSA DE PRODUCTOS ECOLÓGICOS (ECOCULTURA), a  Zamora, de l’11 al 13
  • Jornades de Micologia i Natura, a San Leonardo de Yagüe (Sòria), de l’11 al 13
  • ECOCULTURA. Fira Hispano-lusa de productos ecològics, a Zamora, el 12 i 13
  • FRUIT ATTRACTION. Feria Profesional del Sector de Frutas y Hortalizas, a Madris, del 16 al 18
  • Fira Ramadera de Sant Lluc-Fira de Tardor, a Soncillo (Burgos), el 18
  • Subhasta Nacional de Vaquí (diverses races), a Colmenar Viejo (Madrid), del 18 al 20
  • Fira-Concurs d’Ovelles, a Tafalla, del 18 a 20. La subhasta tindrà lloc el dia 20
  • Concurs-Subhasta Nacional de vaques Parda de Montaña, a Biescas (Osca), del 18 al 20
  • EXPO BIOENERGIA. Feria de tecnología para la valoracización energética de la biomasa de la Peninsula Ibérica, a Valladolid, del 22 al 24
  • Feria Micológica i Tiempo de Setas i Jornadas micológicas, a Navaleno (Sòria), des del 24 d’octubre fins al 3 de novembre
  • Feria de la Alubia Roja, a Ibeas de Juarros (Burgos), el 26 i 27
  • Feria Micológica, a Canicosa de la Sierra (Burgos), del 31 d’octubre al 3 de novembre

ESTRANGER

  • AGRILEVANTE. Salón Internacional de maquinaria para la agricultura, la industria agroalimentaria y la zootècnia, a Bari (Itàlia), del 4 al 6
  • ANUGA 2013. Fira Internacional d’informació i comerç per a mercats de productes biològics, a Colònia (Alemanya), del 5 al 10
  • IFEX Flower Expo, a Tòquio (Japó), del 9 a l’11
  • INTERNATIONAL HORTI FAIR. Feria de Tecnología Hortícola. Exposición Floral Internacional, a AMSTERDAM (HOLANDA), de l’11 al 13
  • CBC, China Blueberry Convention, a Shanghai (Xina), de l’11 al 13
  • International Symposium on Medicinal Plants and Natural Products, a Lima (Perú), del 14 al 16
  • Biopesticides, a Marston, Lincs (Regne Unit), el 15
  • XIII International Asparagus Symposium, a Nanchang (Xina), del 17 al 19
  • PMA Fresh Summit, a New Orleans (Estats Units), del 18 al 20
  • GARDEN EXPO & FLORIST EXPO. Feria Comercial para la Industria Verde y Floral, a Toronto (Canadà), el 19 i 20
  • XIX Congresso Brasileiro de Floricultura e Plantes Ornamentais &VI Congresso Brasileiro de Cultura de Tecidos de Plantes, a Recife (Brasil), del 21 al 25
  • European Association for Potato Research, Post-Harvest Section Meeting, a Varsòvia (Polnia), del 22 al 24
  • MIFFEL. Salón del Mediterráneo Interprofesional de Flores, Frutas y Verduras, a Avinyó (França), del 22 al 24
  • IICB. Indraprastha International Conference on Biotechnology, a Delhi (Índia), del 22 al 25
  • PROFLORA. Fira Internacional de Floricultura, a Cartagena d’Índias (Colòmbia), del 25 al 27
  • World Fruit & Vegetable Show, a Londres (Regne Unit), el 26 i 27
  • HortiFair. RAI, a Amsterdam (Holanda), del 30 d’octubre al 2 de novembre
  • Plataforma Internacional de la Horticultura MAFEX, Maghreb Food, a Casablanca (Marroc), del 31 d’octubre al 2 de novembre