Fires de gener de 2014

CATALUNYA

• Fira de Reis, a Sant Cugat del Vallès, del 2 al 5
• Fira de Reis, a Igualada, el dia 6
• Fira del Camí Ral, a Vilanova del Camí, el 12
• Fira de Sant Antoni, a Anglès, del 17 al 19
• Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra, a Les Borges Blanques, del 17 al 19
• Fira de Sant Vicenç-Mostra Comercial i Agrícola, a Sant Vicenç dels Horts, del 17 al 19
• Fira de Sant Sebastià, a Sant Pere de Torelló. Dia 19
• Fira de Sant Antoni, Fira del Fesol, a Santa Pau, el 19
• Fira de l’Oli i l’Olivera, a Espolla, el dia 19
• Fira de Sant Vicenç-Fira l’Espluga, a L’Espluga de Francolí, els dies 25 i 26
• FIO. Fira Intercomarcal de l’Oli, a Mora la Nova, el 25 i 26
• Ecofira d’Odena, Fira de Gener, a Òdena, dia 26
• Fira de la Candelera, a Molins de Rei. Del 31 de gener al 2 de de febrer

RESTA DE L’ESTAT

• Fira-Mercat Ramader de bestiar vaquí i equí, a Barco d’Àvila, del 4 al 6
• Fira de Reis, a Piedrahita (Ávila). Dia 6
• Fira i exposició ramadera, a La Abadilla de Cayón (Cantàbria), el 12
• VIVERALIA. Salón profesional de planta ornamental y afines, Elx (Alacant). Del 15 al 19
• CONCURS-SUBHASTA de la Raza Limusina, a ARANJUEZ (MADRID), els dies 16 i 17. La subhasta tindrà lloc el 17
• Exposició i Fira de productes de ramaderia, a  San Vicente de la Barquera (Cantàbria). Tindrà lloc el dia 19
• FITUR’2014.  Fira Internacional de Turisme, a Madrid, del 22 al 26
• AGRO-EXPO’2014. XIX Fira Internacional del Sud-oest Ibèric i Fira Agrícola d’Extremadura, a Don Benito (Badajoz), del 23 al 26

ESTRANGER

• HORTIEGYPT. Fira internacional de l’horticultura de Egipte, a El Cairo (EGIPTE)  Del 7 al 10
• Flora Expo. Exposició de Viverisme, Floricultura, Tecnología Hortícola y Foristeria, a Nova Delhi (Índia), dies 8 a l’11
• AGRIFLANDES. Fira d’Agricultura i Horticultura, a Gent (Bélgica), del 9 al 12
• SIVAL’2014. Salón de materiales y técnicas viticolas, horticolas, arboricolas y hortalizas, a ANGERS (FRANCIA)  El dia 14
• GULF STATES.  Exposición de horticultura, a Mobile (Estats Units). El 16 i 17
• MidAm 2014. Mid-America Horticultural Trade Show-Feria de Horticultura
• Navy Pier, a Chicago (Estats Units). Del 16 al 18
• Setmana Verda, a Berlín (Alemanya), del 17 fins al 26
• Hungarian Garden Fair, Saló de la Jardineria, a Budapest (Hungria), del 28 al 30
• IPM ESSEN, Fira Internacional de Plantes, Equipament d’Horticultura i Floresteria, a Essen (Alemanya), del 28 al 31
• AG Connect Expo 2014. Fórum internacional para profesionales del sector agrícola, a Kansas City, Missouri (Estados Unidos). Del 29 al 31

Els Majoristes de Mercabarna esperen vendre més de 6.500 tones de peix i marisc, i 75.000 tones de fruita i hortalissa

Els Gremis Majoristes de Fruites i Hortalisses (AGEM), i de Peix i Marisc (GMP) a Mercabarna, miren amb optimisme moderat aquesta campanya de Nadal. Els majoristes d’ambdós Mercats Centrals més importants de Catalunya quan a distribució de producte fresc esperen un repunt de la venda aquest mes de desembre i recuperar al voltant d’un 5 % de les vendes, en relació al 2012.

Així doncs, els majoristes del Mercat Central de Fruites i Hortalisses, que proveeixen a bona part dels supermercats i venda detallista de Barcelona i àrea metropolitana, comercialitzaran unes 75.000 tones de producte. Per la seva banda, els majoristes del Mercat Central del Peix, que abasteix més del 50 % del peix i marisc, sobretot fresc, que es consumeix a Barcelona i demarcació i bona part de la resta de Catalunya, distribuirà més de 6.500 ton. de productes del mar.

Repunt del consum interior i de les exportacions

L’evolució de les vendes dels últims mesos, amb un repunt del consum interior i de les exportacions, i l’estabilitat en els preus fan preveure als Gremis Majoristes de Mercabarna, AGEM i GMP, un increment de les vendes d’entre un 5 i 6% durant aquesta campanya de Nadal. Els majoristes dels Mercats Centrals de Fruites i Hortalisses, i Peix i Marisc, preveuen recuperar els volums de venda anteriors a l’any 2012. Tot i que, segons recorda el president del Gremi de Majoristes del Peix, Leandre Serra, “el peix i el marisc, manté un preu molt estable, però encara es ressent  de la pujada de l’IVA del 8 a 10% aplicada de setembre de 2012, especialment en el producte congelat”.

Per la seva banda, el president del Gremis de Majoristes de Fruites i Hortalisses, Casimir Llorens, assegura que “més del 20 % de la campanya de vendes de Nadal serà per a l’exportació”.

Tant en fruita i hortalissa com en peix i marisc fresc, la característica general dels preus és l’estabilitat. Així doncs, durant el cicle nadalenc, de la mateixa manera que ha passat durant tot el 2013,  es registraran baixades puntuals però significatives en productes de gran consum com cebes, tomàquets, raïm blanc i enciam iceberg, i pujades, també puntuals, en les patates o el plàtan canari.

Fer sostenible el teu arbre de Nadal

Segurament, has assistit a alguna de les fires de “l’Arbre de Nadal” que s’organitzen en zones de producció de coníferes amb l’objectiu d’apropar als ciutadans l’autèntic arbre obtingut ” in situ”, a casa nostra; la més coneguda és la d’Espinelves. I és que amb el Nadal arriba també aquesta meravellosa tradició que és la preparació i el guarniment de l’arbre de Nadal, compatible amb el costum del Pessebre (Betlem). L’arbre més utilitzat com a arbre de Nadal és el Abies (avet) “Abies nordmanniana“; a la zona del Montseny es cultiva molt bé el “masjuanis“, encara que també hi ha qui es decanta, en menor mesura, per exemplars com les pícees “Picea excelsa” o la araucana “Araucaria excelsa“. Si has triat o penses triar un exemplar viu, amb la intenció de reubicar-lo en el teu jardí o reciclar-lo, hi ha una sèrie de consells que et poden ser útils.

1.- Escollir l’àrbre

Per garantir la viabilitat de l’exemplar sempre és millor decantar-se per arbres cultivats en test o contenidor, que portin en el mateix més o menys un any, i que hagin passat l’estiu al contenidor, ja que aquest és el període més sensible. Això, bàsicament, augmentarà les possibilitats que l’exemplar sobrevisqui passades les festes nadalenques.

Els exemplars que han estat recentment ubicats en test acostumen a morir gairebé tots, són més barats i en el lloc on els compris haurien d’informar sobre aquesta procedència. S’acostumen a conèixer com “repicats”.

2.-Cures una vegada instal·lat a casa

• Una vegada a casa procura situar-lo lluny de radiadors o focus de calor.

• Procura regar cada 3 dies, no de manera molt abundant i sempre vigilant que estigui ben drenat.

• Si és possible, no li vindrà gens malament que el treguis una estona a l’exterior perquè rebi aire fresc. Si no fos possible ventila cada dia l’estança on es trobi ubicat procurant que aquest aire fresc i renovat arribi a l’entorn del teu arbre de Nadal.

• Finalment, també seran molt beneficioses algunes polvoritzacions amb productes revitalitzants per a plantes d’interior, per garantir un ambient humit en l’entorn immediat de les fulles de l’exemplar.

Tot això ajudarà a que el teu arbre de Nadal sobrevisqui després de passar les festes a l’interior de la llar, que no és l’ambient més adequat per a aquest tipus d’arbres.

Si no disposes d’un jardí o d’un tros de terrassa on ubicar-ho recorda que la majoria d’ajuntaments habiliten unes zones per a la recollida d’exemplars per a la seva posterior ubicació en llocs públics. Els exemplars que no sobreviuen són triturats i compostats, de manera que al final es convertiran en aliment per a altres arbres.

Jesús Domingo Martínez, president d’Agroprés

Abonats 118,64 milions d’euros de l’ajut de Pagament Únic, a 54.068 productors d’arreu de Catalunya

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) ha fet efectiu a mitjan desembre la liquidació als productorsde l’ajut de Pagament Únic corresponent a la campanya 2013, per un import total de 118.648.963 euros que revertiran en 54.068 productors. Aquest pagament completa la bestreta del 50% del passat mes d’octubre, de tal manera que l’import total de l’ajut acumulat de Pagament Únic a les explotacions catalanes en la campanya 2013 ha estat de 248.331.443 euros.

El Pagament Únic és l’ajut directe a les explotacions agràries més important, tant en nombre de beneficiaris com en import pagat, essent una de les actuacions prioritàries de la Política Agrària Comuna (PAC), amb finançament 100% de la Unió Europea (UE). És un ajut als agricultors que té com a objectiu fonamental el suport a la renda i garantir la viabilitat econòmica de les explotacions a llarg termini, contribuint, així, a evitar l’abandonament de les terres i de l’activitat agrària, el despoblament del medi rural, i a fomentar l’equilibri territorial i l’obtenció i subministrament d’aliments a la població.

Aquest pagament es realitza d’acord amb els drets disponibles per a aquesta campanya, sense incloure els drets de la Reserva estatal 2013 i un cop deduïda la modulació, el coeficient per depassament i la disciplina financera.

En una situació de crisi econòmica com l’actual, el DAAM ha agilitzat el màxim possible els processos de control i pagament, amb l’objectiu de transferir liquiditat a les explotacions agràries catalanes injectant aquests diners al sector agrari amb la major celeritat possible.

La distribució del pagament per comarques és la següent:

Comarca	Beneficiaris	Imports (€)
Alt Camp	1.728	1.351.019
Alt Empordà	1.534	4.999.824
Alt Penedès	1.232	761.051
Alt Urgell	517	2.330.062
Alta Ribagorça	90	420.249
Anoia	1.091	2.268.787
Bages	1.090	3.830.279
Baix Camp	3.107	2.160.656
Baix Ebre	5.266	7.459.896
Baix Empordà	742	2.693.579
Baix Llobregat	91	145.086
Baix Penedès	691	373.150
Barcelonès	6	8.114
Berguedà	505	2.058.503
Cerdanya	316	948.858
Conca de Barberà	1.235	1.955.838
Garraf	55	100.204
Garrigues	3.121	5.913.247
Garrotxa	583	1.768.086
Gironès	563	2.130.012
Maresme	91	344.557
Montsià	3.551	8.950.597
Noguera	3.819	10.603.319
Osona	1.371	5.785.604
Pallars Jussà	1.098	3.312.830
Pallars Sobirà	411	1.629.963
Pla de l’Estany	350	1.554.570
Pla d’Urgell	2.215	5.260.568
Priorat	957	652.366
Ribera d’Ebre	1.704	1.506.081
Ripollès	345	1.177.492
Segarra	2.105	4.800.309
Segrià	4.775	14.537.556
Selva	449	1.473.248
Solsonès	659	2.392.611
Tarragonès	1.134	777.274
Terra Alta	1.925	1.819.305
Urgell	2.586	5.123.781
Val d’Aran	94	297.636
Vallès Occidental	193	635.736
Vallès Oriental	673	2.337.062

La distribució del pagament per demarcacions territorials és la següent:

Demarcació	Beneficiaris	Imports (€)
Barcelona	2.341	4.331.809
Catalunya Central	4.716	16.335.785
Girona	4.566	15.796.811
Lleida	21.147	55.178.378
Tarragona	8.852	7.270.301
Terres de l’Ebre	12.446	19.735.879

UP i la Fundació Pagesos Solidaris signen un conveni amb Càritas per impulsar la inserció sociolaboral agrària

Unió de Pagesos i la Fundació Pagesos Solidaris han signat a Barcelona un conveni amb Càritas en el marc d’un programa innovador consistent en una xarxa d’entitats d’inserció sociolaboral en el sector agrari. A l’acte de la signatura han estat presents Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos; Salomó Torres, responsable delegat de l’àrea social de la Comissió Permanent d’Unió de Pagesos, i Carme Borbonès, presidenta de Càritas Catalunya.

Aquest programa compta amb el suport del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Fons Social Europeu, d’acord amb el Programa d’ajuts a projectes innovadors i experimentals. Es tracta d’un programa amb l’objectiu d’afavorir l’accés al mercat laboral i a la formació agrària de les persones aturades demandants de feina en el sector de l’agricultura, per generar així més i millors oportunitats d’ocupació propera al territori, fet que també contribuirà al desenvolupament econòmic i social.

Optimització dels recursos existents

La Xarxa d’entitats d’inserció sociolaboral en la agricultura permet optimitzar els recursos de proximitat ja existents en el territori, afavorir l’accés de les persones temporeres agràries del territori català a les borses de treball especialitzades, intentant evitar els desplaçaments, i afavorint la connexió de les diferents campanyes agràries; a més, possibilita que els ocupadors agraris coneguin i puguin disposar dels treballadors amb els perfils més adients segons les seves necessitats i dins del seu àmbit geogràfic.

El funcionament de la xarxa està basat en una plataforma virtual de treball i en la coordinació directa entre les entitats d’inserció sociolaboral i la Fundació Pagesos Solidaris, amb una metodologia de treball comuna. En primer lloc, les entitats inscriuen els usuaris en la borsa de treball virtual agrària a partir dels demandants d’ocupació en aquest sector. Aquests usuaris podran participar en els processos de selecció de les ofertes que gestiona la fundació, que també s’ocupa de la col·locació i les connexions entre les ofertes de treball de les diferents campanyes agràries, i a través del web www.borsatreballfps.org. El procés es complementa amb el seguiment i avaluació entre la Fundació Pagesos Solidaris i les entitats d’inserció.

Agricultura paga algunes línies d’ajut agroambiental de la campanya 2013

El dissabte 14 de desembre el Departament d’Agricultura va començar a ingressar els pagaments corresponents a les línies d’ajut agroambiental d’apicultura per la millora de la biodiversitat en zones fràgils, de millora i foment de prats i pastures naturals en zones de muntanya i la millora de pastures en zones de muntanya per la protecció del paisatge i la biodiversitat, corresponents a la campanya 2013.

També està previst el pagament de l’ajut agroambiental de l’Agricultura Ecològica de la campanya 2013 per al divendres 20 de desembre.

Pagaments complementaris de passades campanyes

A banda dels pagaments d’aquesta campanya també s’han realitzat un seguit de pagaments complementaris de passades campanyes que afecten un total de 313 explotacions per una quantitat total de 842.526 euros; cal destacar els pagaments complementaris de la passada campanya 2012 de les línies d’indemnització compensatòria de muntanya i diferent de muntanya, de producció integrada, d’agricultura ecològica i de sistemes alternatius lluita química en vinya.

Aquestes línies d’ajut formen part de les mesures del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2007-2013, està cofinançada pel Fons Europeu Agrícola per al Desenvolupament Rural (FEADER) i tenen com a finalitat promoure una activitat agrària més sostenible mediambientalment.

Comencen les obres del Segarra-Garrigues que permetran posar en reg 20.000 hectàrees el 2017

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), Josep Maria Pelegrí, acompanyat del delegat del Govern, Ramon Farré, del director de la divisió d’obres hidràuliques de Infraesructures.cat, Albert Farreras i del subdirector general d’Infraestructures Rurals del Departament, Antonio Enjuanes, va donar el tret de sortida a finals de novembre a les obres de continuïtat del canal Segarra-Garrigues que permetran habilitar en els pròxims 4 anys, 20.000 ha de reg en els àmbits de Sarroca, Verdú, Castelldans i les Borges Blanques.

El Departament d’Agricultura, conjuntament amb Infraestructures.cat, que s’encarrega de l’execució de l’obra, ha iniciat ja les obres de la xarxa de distribució pertanyent al municipi de Sarroca de Lleida, amb una superfície total neta de 698,5 ha. Això obeeix a la voluntat del Govern de prioritzar les obres en que els regants s’estan apuntant al reg de manera important, com és el cas d’aquesta part corresponent al municipi de Sarroca de Lleida, en que els regants estan demanant que es planifiqui l’inici de les obres per poder regar el més aviat possible.

Aquesta xarxa de distribució, una vegada construïda, disposarà d’una xarxa secundària amb una longitud de 40,2 km de canonades i d’una xarxa terciària amb 3,2 km de canonada. S’instal·laran 284 preses de reg i 137 hidrants que alimentaran un total de 333 parcel·les regables.

El pressupost previst per a les actuacions és de 10.027.902,68 euros.

La importància de la concentració parcel·laria

Prèviament a la obres de regadiu s’ha realitzat la concentració parcel·laria de Sarroca de Lleida-Torres de Segre amb una superfície de 1.489 ha. Els treballs de reparcel·lació a la zona de Sarroca de Lleida-Torres de Segre es troben en la recta final i es preveu l’inici imminent de l’execució de les obres que han de permetre l’accés a les noves finques per part dels 332 propietaris que es beneficiaran de l’actuació promoguda pel departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i que cultiven les noves propietats des del mes de febrer de 2012.

Finalment la Generalitat posarà a disposició de l’actuació un pressupost de 1.147.000 euros per dur a terme l’obertura d’un total de 14 km de nous camins que connectaran les 656 finques resultants del procés administratiu. A més, es consolidarà l’actual xarxa de camins i s’executarà el principal drenatge de la zona que té una llargada de més de 3,3 km.

Els treballs de la concentració han permès una reducció molt significativa del nombre de parcel•les que inicialment aportava cada propietari al procediment, la qual cosa ha facilitat la constitució d’explotacions agrícoles més viables, ja que s’han pogut disposar de forma confrontant contigua les propietats dels diferents membres de les explotacions familiars, produint-se així un efecte multiplicador en el procés d’agrupament de finques. De la mateixa manera s’han pogut integrar en les explotacions resultants les parcel•les que els propietaris han adquirit durant el procediment de reparcel·lació així com les d’aquells propietaris que les han volgut traslladar al costat de les explotacions dels seus cultivadors.

El Segarra-Garrigues tira endavant

El conseller va recordar que aquesta obra es va “desencallar” gràcies a la nova forma de gestió de l’obra impulsada pel Govern”, a través de les modificacions que va introduir a la llei òmnibus per facilitar als regants la seva participació en el finançament i a l’establiment del condicionant que hi hagi un percentatges d’adhesions elevat (80%) per iniciar els regadius per tal de prioritzar que l’obra s’executa allà on hi ha iniciativa i allà on es pugui aprofitar immediatament la infraestructura.

Pelegrí va insistir en el fet que el procediment de finançament previst a la llei òmnibus resulta més econòmic per a l’agricultor i va assenyalar que “com en tota obra d’aquesta envergadura, hi ha dificultats, però amb voluntat i coresponsabilitat totes aquestes poden ser superables. Ho estem demostrant”.

Per a l’any 2014, les aportacions previstes en el projecte de pressupost per part del Departament d’Agricultura a l’empresa Infraestructures de la Generalitat per a finançar aquesta inversió és de 21,7 milions d’euros. Així mateix, per al 2014 es preveu l’execució d’altres inversions en infraestructures de camins i regadius. En concret, es preveu avançar de forma important en l’execució de les obres de regulació i distribució del regadiu Segrià Sud i en les obres de la xarxa de distribució dels regs de l’entorn de l’embassament de Rialb als termes municipals de Peramola i Bassella a l’Alt Urgell.

UP demana que no es faci pagar a la pagesia el rescat dels ramats a la muntanya després de les últimes nevades

Unió de Pagesos considera que el Departament d’Agricultura no hauria de cobrar als ramaders una part del cost del servei d’helicòpters per trobar els animals que van quedat atrapats al Pallars Sobirà i a la Val d’Aran a causa de les nevades sobtades de les últimes setmanes, tal i com els hi va comunicar la conselleria. Per al sindicat,“el Govern hauria de reconsiderar la decisió que els ramaders assumeixin una part d’aquest pagament, tenint en compte que els pastors de muntanya porten a terme una important tasca mediambiental, a més de la ramadera”. UP traslladarà al Departament d’Agricultura aquesta petició per tal que sigui aquest qui assumeixi la totalitat de les despeses.

UP considera que la situació que es va produir arran de les nevades de les últimes setmanes no té res a veure amb una possible negligència per part dels ramaders, ja que aquests estaven informats de la possibilitat que es produïssin nevades fortes i van baixar tots els animals que van poder però no els van trobar tots abans que comencés a nevar.

En aquest sentit, el sindicat recorda que els ramats que han quedat aïllats no es poden localitzar en un sol dia a causa de les distàncies i les condicions meteorològiques, i que es necessiten més hores per trobar-los.

Aprovat l’ajut d’incorporació a l’activitat agrària a 480 joves

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) ha ajudat 480 joves emprenedors catalans a instal·lar-se en una explotació agrària. L’import total atorgat ascendeix a 15.781.097,91 euros, 15.243.952,39 dels quals són en forma de subvenció directa i els 537.123,52 euros restants són en bonificació d’interessos de préstecs.

Aquestes dades representen el major nombre d’expedients de joves agricultors aprovats en una convocatòria del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya 2007-2013. L’import total atorgat en aquesta campanya és un 36% superior al de la convocatòria anterior que ja es va qualificar d’import rècord i un 89% superior al de la convocatòria 2010, la qual va suposar un punt d’inflexió amb la flexibilitat dels requisits que es va introduir respecte a les anteriors convocatòries, facilitant així l’accés de joves professionals a aquesta línia d´ajuts

L’ajut per a la primera instal·lació de joves agricultors per al 2013 s’emmarca en l’Ordre AAR/40/2013, de 4 de març, per la qual s’aprova les bases reguladores dels ajuts associats al Contracte Global d’Explotació (CGE), i es convoca els corresponents a l’any 2013. Els ajuts de CGE s’emmarquen en el PDR 2007-2013, i tenen caràcter de cofinançats amb el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER).

Mesures per a crear llocs de treball i dinamitzar l’economia

En el context actual de crisi econòmica, cal destacar l’esforç de l’administració catalana per a donar suport al màxim nombre de joves emprenedors, mitjançant mesures que comporten la creació de llocs de treball i la dinamització econòmica en el sector agrari. L’import mig aprovat per jove instal·lat és de gairebé 32.873 euros.

L’ajut per a la incorporació de joves agricultors és un instrument cabdal per al relleu generacional i la modernització del sector agrari, reflectint-se així en l’estratègia del PDR de Catalunya 2007-2013 i en les dades informades. En aquest sentit, el Govern de la Generalitat de Catalunya continua amb el seu suport per tal de facilitar la inserció laboral dels joves al medi rural, tot creant-ne les condicions adients.

Aquesta mesura, d´acord amb les organitzacions sindicals, s´ha considerat com a més eficaç per a modernitzar el nostre teixit productiu i continuar tenint en el sector primari un dels sectors més resistents a la crisi, i que és la base d´una potent indústria agroalimentària amb forta vocació exportadora.

A nivell territorial, els ajuts concedits es distribueixen de la següent manera:

Serveis Territorials	Núm. expedients	Ajut (€)
		Prima	Bonificació
Barcelona	36	1.121.355,00	0,00
Catalunya Central	76	2.438.847,97	38.043,53
Girona	48	1.536.196,81	0,00
Lleida	233	7.409.889,12	385.524,80
Tarragona	32	1.007.784,06	12.127,31
Terres de l’Ebre	55	1.729.879,43	101.427,88
Total	480	15.243.952,39	537.123,52

ENESA atenua la retallada als ajuts a les assegurances en fruita seca, olivera, raïm de vinificació, cereals i fruita dolça

La retallada als ajuts a les assegurances agràries per al 2013 no serà finalment tan dura per a totes les línies d’inici de contractació que van començar a partir de l’1 de setembre del 2013 (fruita seca, olivera, raïm de vinificació, cereals i fruita dolça) com va anunciar inicialment l’Entitat Estatal d’Assegurances Agràries (ENESA), segons ha informat la Unió de Pagesos (UP). La important disminució anunciada per ENESA per als ajuts a les assegurances agràries el juny passat s’ha vist disminuïda per l’increment en 5 punts de la subvenció base per als diferents mòduls a excepció de l’1, de cobertures molt bàsiques, després que el sindicat agrari hagi demanat reiteradament que no es fes efectiva aquesta retallada.

Fort encariment dels costos

UP va convocar el juny passat concentracions davant les subdelegacions del Govern central a Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona en protesta contra la decisió d’ENESA de retallar aquests ajuts. El sindicat va denunciar l’important encariment de costos que suposa per al productor la forta retallada d’aquests ajuts, que pot fer desequilibrar la contractació cap a explotacions amb més risc, pujant la sinistralitat de les diferents línies, el que comportaria pujar encara més les taxes i fer insostenible l’actual sistema.

El sindicat demana ara al Govern de l’Estat que per a les subvencions a les assegurances del 2014 es tinguin en compte les al·legacions a ENESA, en les quals es demanaven continuar incrementant els nivells de subvenció fins arribar als mateixos aconseguits el 2012, tot i que aquest any ja van patir una retallada respecte a l’anterior.