Bell-lloc acull una jornada en la que es parlarà de que l’agricultura és un sector amb futur

L’Agrupació d’Antics Alumnes de Formació Professional Agrària de Bell-lloc (Girona) organitza el dimarts 26 de febrer la XIV Jornada de les empreses agràries a les comarques de Girona, amb el títol “L’agricultura, un sector amb futur. Exemples singulars a l’agricultura gironina”.

La jornada començarà a les 19.00 hores amb la presentació a càrrec de Miquel Riera, director de Bell-lloc. A continuació, a les 19.15 h, Joan Fontrodona, professor i director del Departament d’Ètica Empresarial de l’IESE i actic alumne del centre gironí, farà la ponència inaugural sobre “Camins d’èxit davant la crisi”.

A les 19.45 hi haurà una taula rodona moderada per Pere Alvarado, enginyer agrònom, i que comtarà amb Albert Puigdemont, ramader i conseller d’ATO Natura; Carles Comas i Maria Viñolas, experts en alimentació i turisme; Venanci Grau, president de la IGP Poma de Girona i de la firma Giropoma, SL, i Robert Figueres, president dels Flequers artesans de les comarques gironines.

La cloenda es realitzarà a les 21.00 hores, i està previst que la faci, Jordi Sala, director general de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura.

La cinquena edició de l’Escola de Pastors de Catalunya comença amb 18 alumnes inscrits

6 (2)L’Escola de Pastors de Catalunya ha iniciat la cinquena edició el 25 de febrer, amb 18 persones seleccionades, d’un total de 55 sol·licituds presentades. La formació teòrica del curs, que organitza l’Associació Rurbans, i que compta amb la col·laboració de diverses entitats implantades a tot el país, s’impartirà al poblet de Montenartró, al municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà).

Entre les principals novetats del curs cal assenyalar que s’ha incorporat l’Escola de Pastors del País Basc i, també, hi ha la incorporació de Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona com a nova  delegació.

La mitjana d’edat d’aquesta 5a edició és de 30 anys. El principal motiu de la seva elecció és perseguir una vocació. No és, llavors, una fugida buscant una alternativa a la feina actual o a la situació de crisis, segons han informat els seus organitzadors.

Pel que fa a la seva procedència, la majoria provenen de la província de Barcelona (60%), encara que molts d’ells viuen en municipis rurals. La resta es distribueix entre les zones de Lleida (8%), Tarragona (13%), Girona (13%) i un% menor d’altres comunitats. En aquest cas l’Escola té un alumne de Gran Canaria.

Quant a la seva situació laboral / professional, molts d’ells es troben a l’atur i /o reorientant el seu futur professional (49%). Són persones joves que acostumen a tenir treballs temporals vinculats a activitas  d’animació, medi ambient, jardineria, oficis, etc.

Un 45% treballa i ha deixat momentàniament la seva feina per fer la formació de l’escola de pastors. El 40% d’aquests té estudis universitaris, seguits d’un 60% que han realitzat diferents graus. La seva motivació principal és crear una empresa, arribar a ser pagesos autònoms (68%) i tan sols un 8% d’aquests pretenen continuar el projecte familiar. L’índex d’emprenedoria en aquest sector és molt gran.

Perill de continuïtat el 2014

L’Escola de Pastors s’enfronta a un futur incert, a causa dels impagaments de subvencions que la Generalitat de Catalunya deu  des de l’any 2010.
Així, el centre  pateix l’endarreriment dels pagaments de subvencions atorgades per la Generalitat de Catalunya, amb un import de 55.000 euros en aquests darrers 3 anys. Aixó suposa tenir problemes greus de tresoreria que si no es resolen aviat, comportarà una parada del’activitat de l’escola en la seva propera edició.

Les darreres dades sobre conjuntura agrària confirmen que el 2012 ha estat un any excel·lent en comerç exterior

L’avançament de les darreres dades sobre la conjuntura agrària, xifres que publica periòdicament el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM),  confirma que, en tot el seu conjunt, 2012 ha estat un any excel·lent en comerç exterior, tal com ja va anunciar la conselleria el gener en referència a les dades disponibles aleshores referides al període entre gener i octubre de l’any passat.

Així, d’acord amb aquestes noves dades sobre tot el període anual, segueix millorant la taxa de cobertura (és a dir, la relació del valor entre exportacions i importacions), que se situa en el 89,81%, quasi 10 punts de millora respecte a l’any precedent,  2011 (79,88%).

En els darrers 20 anys la taxa de cobertura s’ha incrementat espectacularment, passant d’un 34,22% el 1991 fins al 89,81% actual, la qual cosa significa que el dèficit comercial entre importacions i exportacions de Catalunya s’ha reduït del 66% al 10,19% actual, apropant la balança comercial a l’equilibri entre importacions i exportacions.

Segons el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, “l’avanç espectacular de les exportacions agroalimentàries catalanes durant el 2012, que han pujat un 14,54% respecte al 2011, ha estat una excel·lent notícia per a l’economia catalana i demostra la importància de seguir apostant per la internacionalització, la innovació, la transferència tecnològica, el concepte d’empresari agrari i l’obertura de Catalunya als mercats internacionals, perquè un país que exporta resulta molt més competitiu. El nostre mercat és el món i així ho confirmen les dades”.

Per a Pelegrí, “en un moment en el qual tenim plantejats molts reptes de futur preocupants, com ara la reforma de la PAC, que haurà de definir la situació del sector a Catalunya entre 2014 i 2020, el salt en comerç exterior ha estat espectacular i és un bon motiu per ser optimistes, sempre que tinguem prou capacitat per aprofitar les oportunitats que ens aporta la internacionalització de la nostra economia, fent de l’increment de la competitivitat una de les principals eines per aconseguir entrar en els principals mercats mundials”.

Per a més informació es pot consultar, a la pàgina web del Departament (www.gencat.cat/daam), l’apartat “Estadístiques i observatoris”.

El Pa de Pagès, 18è producte català inscrit al registre de productes de qualitat de la UE

IGPpa-pages-catalaEl Pa de Pagès  Català s’ha convertit en el 18è producte de Catalunya inclòs al registre de  productes agrícoles i alimentaris de qualitat de la Comissió Europea. El pa  produït a Catalunya segons les característiques i sistemes d’elaboració descrits  per al seu registre es podrà comercialitzar, a partir d’ara, amb el segell d’Indicació Geogràfica Protegida (IPG).

El pa s’afegeix a d’altres productes de Catalunya i les Illes que ja formen part del registre de  la Comissió. El Pa de Pagès Català s’inclou en la categoria 2.4 de productes agrícoles o  d’alimentació, que correspon a pans, pastes, pastissos, dolços i d’altres productes de fleca.

Aquesta nova indicació geogràfica es descriu com un “pa  tradicional, rodó, amb una crosta cruixent i una molla tendra amb forats grans,  amassat sempre a mà. Es produeix de forma artesanal, amb fermentació lenta i  cocció en forns de terra refractari”. La descripció inclou d’altres  característiques del pa, com ara olor, gust, textura i pes.

En total, actualment  hi ha 1.141 productes registrats dels 27 Estats membres de la UE i, per tant,  protegits per la normativa europea d’aliments de qualitat.

Productes de  Catalunya al registre de productes agrícoles de qualitat de la Comissió  Europea

Denominacions  d’Origen Protegides (DOP)

  • Formatge de l’Alt  Urgell i la Cerdanya
  • Mantega de l’Alt  Urgell i la Cerdanya
  • Oli de la Terra  Alta
  • Oli del Baix Ebre  Montsià
  • Arròs del Delta de  l’Ebre
  • Mongeta del  Ganxet
  • Pera de  Lleida
  • Oli Les  Garrigues
  • Oli de  Siurana

Indicacions  Geogràfiques Protegides (IGP)

  • Pa de Pagès  Català
  • Llonganissa de  Vic
  • Poma de  Girona
  • Torró  d’Agramunt
  • Calçot de  Valls
  • Clementines de les  Terres de l’Ebre
  • Patates de  Prades
  • Pollastre i capó  del Prat

Especialitats  Tradicionals Garantides  (ETG)

  • Panellets

Es farà a Lleida un curs de directors i inspectors d’estacions d’inspecció d’equips de tractaments fitosanitaris

Del 5 al 20 de març es farà a Lleida el curs sobre directors i inspectors d’estacions d’inspecció d’equips de tractaments fitosanitaris. El curs està dirigit per Santiago Planas, del Departament d’Enginyeria Agroforestal-UdL i soci d’Agroprés, i serà impartit per professors de la Universitat de Lleida (UdL) i del Centre de Mecanització Agrària de la Generalitat.

El curs es duurà a terme per les tardes (de 16 a 21 hores) els dies 5, 6, 7, 12, 13, 14, 19 i 20 de març, essent en total 40 hores lectives, el 60% teòriques i el 40% pràctiques.

El programa inclou entre altres temes, el nou marc comunitari sobre l’ús de plaguicides; la tecnologia d’aplicació de fitosanitaris; el sector de fabricants de pulveritzadors; bones pràctiques fitosanitàries; manteniment dels equips d’aplicació; iniciació teórica al protocol d’inspeccions; procediment d’una inspecció, i aspectes legals d’una inspecció.

Per a més informació es pot entrar a www.maqcentre.com, i per inscripcions enviar la fitxa per correu electrònic a lmartinez@maqcentre.com

Les organizacions agràries catalanes es mostren contràries a les retallades del pressupost comunitari

Les organitzacions agràries catalanes han mostrat el seu rebuig al Marc Financer Plurianual comunitari per al periode 2014-2020 aprovat pel Consell Europeu, la cimera de Caps d’Estat i de Govern.

Així, Unió de Pagesos (UP) ha manifestat que aquest acord és clarament injust amb el sector agropecuari, “ja que es sumaria a la proposta de retallada dels ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC) que ja proposava la Comissió Europea de cara al període 2014-2020”.

Pel sindicat agrari l’acord “suposa una reducció, a preus corrents, dels fons europeus en ajuts directes i Organització Comuna de Mercat única en un 1,45%”. Tot i que el Consell Europeu encara ha d’arribar a un acord amb el Parlament Europeu, segons aquest acord l’Estat espanyol “deixaria de rebre, en termes corrents, 72,3 milions d’euros anuals en el capítol d’ajuts directes de la PAC, amb una reducció addicional de fins un 1% (49,8 milions d’euros) dels ajuts si s’aplica la nova reserva per a crisis de mercat”.

Pel que fa a Catalunya, UP ha indicat que en el supòsit que la retallada fos la mateixa proporcionalment a la del conjunt de l’Estat, “seria de 4 milions d’euros anuals en el capítol d’ajuts directes de la PAC, amb una reducció addicional de fins un 1% (2,7 milions d’euros) dels ajuts si s’aplica la nova reserva per a crisis de mercat”.

A banda dels ajuts directes de la PAC, el sindicat ha dit que “la reducció en matèria de desenvolupament rural encara no se sap si afectarà a Catalunya, ja que afecta principalment les regions europees que han deixat de ser considerades econòmicament menys desenvolupades, i per a les quals l’Estat espanyol ha aconseguit una compensació de 500 milions d’euros, a preus del 2011”.

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ha rebutjat la retallada  del 14% als fons agrícoles per a Espanya  aprovat per la UE per als pressupostos del 2014-2020, “perquè suposa un cop per al sector estratègic de la economia real”. A més, “en un moment de retallades  pressupostaries, s’ha de prioritzar  les ajudes a la PAC, fins al model social d’agricultura i els agricultors professionals”.

Des de JARC reclamem a Mariano Rajoy que una part del fons d’ocupació  juvenil es destini a potenciar el relleu generacional al camp. Segons els càlculs realitzats per aquesta organització, “el nostre país tindria una retallada al xec agrícola de 6720 milions d’euros, amb tot el període, passant d’un total de 7000 milions d’euros al 2007-2013 a 6040 per als anys 2014-2020”.

Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA, ha assenyalat que on més ha retallat el Consell Europeu en els pressupostos per al periode 2014-2020 “és en les infraestructures, i això ha de ser una lliçó per als polítics espanyols, els senyors de les carreters i autovies que no van enlloc”.

Pruna ha afegit que els ciutadans han de saber que “l’agricultura és el sector que més ha apostat per les noves tecnologies, i el 2012 les exportacions agroalimentàries van augmentar un 13% amb un valor de 7.000 milions d’euros, segons dades de PRODECA, empresa pública de la Generalitat”.

Per la presidenta d’ASAJA, la PAC “és una inversió clau per al futur d’Europa, i s’ha de fer veure als consumidors la seva gran importància”.

El president de la Federació de Cooperatives Agràries (FCAC), Josep Pere Colat ha denunciat que és “inconcebible que la Unió Europa faci una retallada dràstica dels ajuts a l’agricultura, quan països com els Estats Units i el Brasil els estan augmentant. El pressupost de la PAC representa només el 0,93% de la despesa pública total de la Unió Europea, mentre que la cadena agroalimentària, la producció i la resta de sectors econòmics directament vinculats amb l’agricultura generem 40 milions de llocs de treball. A més, “Europa té un mercat de 500 milions de consumidors als quals caldria garantir un autoabastiment que no serà factible si l’agricultura deixa de ser rendible i el productor i l’agroindústria abandonen l’activitat”.

Per a la FCAC, els únics aspectes lleugerament positius del nou marc financer de la PAC són que la retallada de suport al desenvolupament rural no ha estat tan forta com havia proposat el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, el passat mes de novembre i que Espanya rebrà una compensació addicional de 500 milions d’euros.

S’aconsegueix l’antiga reivindicació d’etiquetar els olis a restaurants i bars

748940El responsable d’oli d’oliva de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), Joan Segura, ha expressat la satisfacció del sector en aconseguir que la Comissió Europea hagi modificat les normes de comercialització de l’oli d’oliva i obligui a què l’oli d’oliva que se serveixi a restaurants i bars estigui degudament envasat i etiquetat. Aquesta obligació s’haurà d’aplicar a tots els estats de la Unió Europea.

La FCAC ve reivindicant aquesta mesura des de l’any 2007 perquè, com ha explicat Joan Segura “etiquetar correctament l’oli d’oliva és imprescindible per garantir una correcta informació al consumidor i evitar fraus en el producte”. Amb aquest objectiu, la nova normativa també obliga a què els envasos estiguin proveïts d’un sistema que impedeixi la reutilització de l’envàs una vegada esgotat el producte que conté.

Les cooperatives també expressen l’acord amb la nova normativa perquè exigeix que el nom comercial del producte aparegui de manera íntegra en un lloc visible de l’etiqueta en el cas dels olis d’oliva (que contenen oli refinat barrejat amb oli verge) . Fins ara, aquesta obligació la compleixen només les categories de major qualitat (oli d’oliva verge i oli d’oliva verge extra). Així s’evitarà un possible etiquetatge confús en el cas dels olis d’oliva refinats i en els olis de pinyolada. “L’objectiu és facilitar que el consumidor pugui identificar millor la categoria i la qualitat de l’oli que adquireix”, ha comentat Segura.

També es valora positivament que, en l’etiqueta dels olis d’oliva verge i verge extra, es pugui identificar la campanya de recol·lecció de l’oliva, igual que es fa en el vins.

La proposta de la Comissió Europea només està pendent de rebre el vistiplau de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) perquè la Unió Europea pugui procedir a la seva aprovació formal i entrin en vigor les noves condicions, garantia de transparència i qualitat tant per productors com per consumidors.

El Govern central aprova el Projecte de Llei de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària

391184

El Consell de Ministres ha aprovat el Projecte de Llei de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària, l’objectiu del qual és augmentar l’eficàcia i competitivitat del sector agroalimentari espanyol i reduir el desequilibri en les relacions comercials entre els diferents operadors de la cadena de valor. Tot això, en el marc d’una competència justa que redundi en benefici del sector i els consumidors.

Per al compliment d’aquest objectiu, el projecte es basa en un model mixt de regulació i autoregulació de les relacions comercials entre els agents de la cadena alimentària. A la primera part, la regulació, es contemplen dos elements fonamentals: els contractes alimentaris i les pràctiques comercials abusives, que són d’obligat compliment per les relacions comercials de tots els operadors, des de la producció fins a la distribució.

Contractes alimentaris

En relació amb els contractes alimentaris que es subscriguin entre els operadors de la cadena alimentària, i per garantir la seguretat jurídica i l’equitat en les relacions comercials, la novetat més significativa és l’obligació de formalitzar per escrit en determinades casos, depenent de l’import i de la situació de desequilibri.

Aquesta obligació afecta a les relacions comercials dels operadores que realitzen transaccions comercials, continuades o periòdiques, el preu sigui superior a 2.500 euros. No obstant, quan el pagament es faci al comptat, no serà necessari subscriure un contracte, tenint les parts l’obligació d’identificar com a operadors i documentar les relacions comercials mitjançant la corresponent factura.

Finalment, es regulen les subhastes electròniques i l’obligació de conservació de documents que els operadors han de mantenir durant un període de dos anys.

Pràctiques comercials

El Projecte de Llei prohibeix les modificacions de les condicions contractuals establertes en el contracte, llevat que es realitzin per mutu acord de les parts. Respecte als pagaments comercials, es prohibeixen tots els pagaments addicionals més enllà del preu pactat, excepte en dos supòsits específics i sota condicions restrictives.

En relació amb la informació comercial sensible, no es pot exigir a un altre operador informació sobre els seus productes més enllà de la que resulti justificada en el context de la seva relació comercial. A més, la informació obtinguda només podrà destinar-se als fins per als quals va ser facilitada, respectant la confidencialitat de la informació.

Sobre gestió de marques, s’estableix l’obligació dels operadors de gestionar les marques de productes alimentaris que ofereixin al consumidor, tant les pròpies com d’altres operadors, evitant pràctiques contràries a la lliure competència o que constitueixin actes de competència deslleial.

Finalment, es prohibeix l’aprofitament indegut per part d’un operador i en benefici propi de la iniciativa empresarial aliena, així com les que constitueixin publicitat il · lícita o deslleial mitjançant la utilització, ja sigui en els envasos, en la presentació o en la publicitat del producte o servei de qualssevol elements distintius que provoquin risc d’associació o confusió amb els d’un altre operador o amb marques o noms comercials d’un altre operador.

Codi de Bones Pràctiques

L’autoregulació de les relacions comercials se centra en l’establiment d’un Codi de Bones Pràctiques Mercantils a la contractació alimentària, que impulsarien el Ministeri i les organitzacions i associacions representatives de la producció, la indústria o la distribució, la adhesió és voluntària per part de els operadors de la cadena.

El Ministeri d’Economia i Competitivitat i les comunitats autònomes, participaran, també, en l’acord per tal de promoure un codi d’aplicació uniforme en tot el territori espanyol.

A aquests efectes, s’ha previst crear un Registre estatal, com a instrument públic que agruparia tots aquells operadors de la cadena alimentària que s’adscriguin al Codi esmentat anteriorment. Els operadors adherits tindran l’obligació de sotmetre la resolució dels seus conflictes al sistema de resolució de conflictes que es designi en el Codi de Bones Pràctiques.

Tanmateix, el Projecte de Llei preveu la possibilitat que existeixin altres codis de bones pràctiques mercantils, impulsats pels propis operadors de la cadena, amb més nivell d’exigència per als operadors que el subscriguin, que el Codi promogut per les administracions i el sector.

Observatori de la Cadena Alimentària

El Projecte de Llei crea l’Observatori de la Cadena Alimentària, que a més de realitzar les funcions que ja tenia l’Observatori de Preus, assumeix altres noves com informar de la proposta de Codi de Bones Pràctiques Mercantils a la Contractació Alimentària regulat en l’Avantprojecte, així com de les d’altres codis de bones pràctiques mercantils.

També durà a terme el seguiment i avaluació de les pràctiques comercials dels operadors de la cadena i ha de traslladar a l’autoritat competent, si detecta incompliments del que estableix la llei. També, entre les seves funcions, hi ha la de fomentar sistemes àgils en la resolució de conflictes en la negociació dels contractes relacionats amb la primera compra de productes peribles.

Agència d’Informació i Control Alimentaris

Així mateix es crea l’Agència d’Informació i Control Alimentaris, com a modificació de l’organisme autònom Agència per a l’Oli d’Oliva, assumint a més de les funcions que exercia, altres noves relacionades amb el control del compliment del que estableix l’Avantprojecte de Llei

Entre les noves funcions, cal destacar que, l’Agència establirà i desenvoluparà el règim de control per comprovar el compliment del que disposa la llei, comprovarà les denúncies que els siguin presentades per incompliment del que disposa la llei i instruir el procediment sancionador per formular la proposta de resolució que procedeixi a l’autoritat competent del Ministeri d’Agricultura, o traslladar-les a la CNC.

La Comissió es felicita pel vot del Parlament Europeu a favor de la seva proposta d’una nova política comuna de pesca

La Comissió Europea es congratula per la votació del Parlament Europeu sobre la seva proposta d’una nova política comuna de pesca (PCP). Amb aquesta votació, el Parlament prepara el terreny per a les negociacions amb el Consell amb l’objectiu d’arribar a un acord sobre la nova política.

Maria Damanaki, comissària d’Afers Marítims i Pesca, ha declarat que “el Parlament Europeu ha mostrat el seu suport àmpliament majoritari a aquesta ambiciosa reforma de la PCP recolzant el plantejament presentat per la Comissió. Em felicito per aquest vot i em complau especialment el suport que el Parlament ofereix a una política basada en l’explotació sostenible dels recursos pesquers (segons el principi del rendiment màxim sostenible a partir del 2015), una política que estableix la prohibició dels rebuigs fixant unes dates precises per posar fi a unes pràctiques malgastadores que no podem seguir permetent-nos”.  Per afegir que “voldria felicitar el Parlament per aquest èxit i espero amb impaciència que tant aquest com el Consell s’arremanguin el més aviat possible per assolir l’adopció de la reforma de la PCP”.

2067763009_ef33014446

La proposta de reforma de la PCP del 2011 té com a finalitat crear les condicions perquè les flotes pesqueres de la UE siguin econòmicament viables i promoure l’aqüicultura a la Unió Europea, de manera que tot plegat afavoreixi tant els que depenen d’aquestes activitats, com els consumidors. La proposta de la Comissió de reformar les normes fonamentals de la política comuna de pesca es basa en la sostenibilitat.

La gestió de les pesqueries hauria de permetre restablir totes les poblacions fins a uns nivells saludables que facin possible que els pescadors obtinguin el màxim de captures. Pel seu caràcter antieconòmic, la pràctica de rebutjar peixos totalment comestibles ha d’eliminar-se gradualment, fixant-hi uns terminis i unes obligacions ben clares, i donant un temps d’adaptació als pescadors.

Les decisions sobre la gestió de les pesqueries han d’adoptar-se amb la participació dels pescadors i de les parts interessades i, en fer-ho, cal tenir en compte les característiques específiques de les conques marines.

Fires de febrer de 2013

untitled

CATALUNYA

  • Fira de la Tòfona del Berguedà, a Olvan, de l’1 al 3
  • Fira de la Candelera, a Molins de Rei, de l’1 al 3
  • Fira del Cítric i el Món Rural, a Xerta, de l’1 al 3
  • Fira de la Candelera, a Perafita i a La Pobla de Claramunt, el dia 2
  • Fira del Farro, a La Vall de Bianya, el 2 i 3
  • Fira del Primer Diumenge de Febrer, a Isona, el 3
  • Dijous Llarder, a Vic, el 7
  • Tecnotast, a Girona, del 8 al 10
  • Fira-Mercat de l’Arbre, la Planta, la Flor i el Jardí, a Mataró, el 9 i 10
  • Expro/Reus, els dies 9 i 10
  • Fira de productes alimentaris artesanals, a Bagà, el 10
  • Fira del Fajol, a Batet de la Serra, el 10
  • Fòrum Verd. Saló del Jardí, les Plantes i el Paisatge, a Girona, el 12 i 13
  • Forum Gastronòmic, a Girona, del 15 al 17
  • Fira de l’Embotit, a Olot, el 16 i 17
  • Fira de la Quaresma, a Tortellà, el 17
  • Fira del Formatge, la Mel i el Mató, a Vic, el 17 i 18
  • Fira de Biomassa Forestal de Catalunya, a Vic, del 21 i 23
  • Fira de l’Oli de les Terres de l’Ebre, a Jesús, del 22 al 24
  • Fira de l’Aixada-Mercat Medieval, a Manresa, el 23 i 24
  • Agrauto, a Agramunt, el 23 i 24
  • Fira de la Mel, a Crespià, el 23 i 24

 RESTA DE L’ESTAT

  • Fira-Mercat de Vaques Frisones-Fira de la Candelera, a Saldaña (Palència), el 2
  • Fira i Exposició Ramadera, a Los Tojos-Hornedo (Cantàbria), el 2
  • Agrària-Fira de la Maquinària, a Valladolid, del 6 al 9
  • SANJA. Saló Internacional del Pernil, a Calamocha (Terol), del 8 al 10
  • AGROVEGA’2013, a Lora del Río (Sevilla), del 8 al 10
  • EXPOGARDEN. Trobada Professional dels Garden Center de l’Associació Espanyola de Centres de Jardineria, a Las Palmas de Gran Canària, del 8 al 10
  • Subhasta-Exposició Nacional de vaquí de Raça Pirenaica, a Ainsa (Osca), els dies 9 i 10. La Subhasta tindrà lloc el 10
  • EXPOCANINA, a Saragossa, el 9 i 10
  • ENOMAQ’2013. 20è Saló Internacional de Maquinària i Equips per a Cellers i per a l’Embotellat, a Saragossa, del 12 al 15
  • TECNOVID’2013. 9è. Saló de Tècniques i Equips per a la Viticultura, a Saragossa, del 12 al 15
  • OLEOMAQ/OLEOTEC. 4t. Saló de Maquinària i Equips per a Trulls, i 6è. Saló de Tècniques i Equips d’Olivicultura, a Saragossa, del 12 al 15
  • FRUYVER. 4t. Saló Internacional de Tècniques per al Sector de Fruites i Verdures, a Saragossa, del 12 al 15
  • Fira de la Tòfona, a Abejar (Sòria), el 16 i 17
  • Senda. Saló d’Ecologia i Medi Ambient, a Barbastro (Osca), el 16 i 17
  • Expo-Citfresa. VI Fira de la Maduixa i els Cítrics, a Cartaya (Huelva), del 20 al 23
  • Sabors i Sentits d’Espanya, a Talavera de la Reina (Toledo), del 22 al 24
  • FLORASUR’2013. Fira de la Floricultura, a Chipiona (Cadis) del 22 al 24
  • GENERA. Saló Internacional d’Energia i Medi Ambient, a Madrid, del 22 al 24.
  • SIMA Hivern, a Madrid, del 22 al 24
  • FIMASCOTA, a Valladolid, del 22 al 24
  • ECOFIRA. Fira de la Tecnologia Mediambiental, a València, del 27 de febrer al 2 de març

 ESTRANGER

  • CIFES, Fira Internacional d’Equipament per al Bestiar, a Toronto (Canadà), de l’1 al 3
  • Expo Flor. Saló d’Horticultura Ornamental, a Roma (Itàlia), de l’1 al 3
  • Agri Expo. Saló Internacional d’Agricultura, a Roma (Itàlia), de l’1 al 3
  • Pig, Poultry & Dairy Focus Asia 2013, a Bangkok (Tailàndia), del 6 al 8
  • Fruit Logistica. Fira Internacional per al Marquèting de Fruites i Hortalisses, a Berlín (Alemanya), del 6 al 8
  • AgroFarm, a Moscou (Rússia), del 7 al 9
  • Agroforestal. Saló Nacional d’Agricultura i Forestal, Equipament i Reforestació del Territori, a  Batalha (Portugal), del 8 al 10
  • Polagra Premiery. Fira de la Mecanització Agrícola, a Poznan (Polònia), del 8 al 10
  • PRO-HORTI. Fira de l’Horticultura i la seva Tecnologia, a Poznan (Polònia), del 8 al 10
  • Sifel Poland. Fira Internacional sobre Tecnologia per a Fruites i Hortalisses, a Varsòvia (Polònia), del 8 al 10
  • Expoagro Sinaloa.  Fira Agroalimentària, a Culiacan, Sinaloa (Mèxic), del 13 al 15
  • BIO-FACH’2013, Fira Internacional d’Aliments Ecològics i Productes Naturals, a Nüremberg (Alemanya), del 14 al 17
  • SIFEL FRANCE. Fira Internacional sobre Tecnologia per a Fruites i Hortalisses, a Agen (França), del 14 al 17
  • Kiev Agrihort. Fira de l’Agricultura i Horticultura, a Kiev (Ucraïna), del 15 al 17
  • Viisud’2013. Exposició Internacional de Vins Mediterranis, a Montpelier (França), del 15 al 17
  • IFE Hungary. Exhibició Internacional de l’Alimentació i Beguda, a Budapest (Hongria), del 15 al 17
  • Expoverd.  Saló de la Jardineria i l’Horticultura, a Mèxic, DF (Mèxic), del 15 al 17
  • Floramart-Miflor. Saló Internacional de Floricultura en Vivers i en Jardinería, a Padova (Itàlia), del 15 a 17
  • Australian Poultry Science Symposium, a Sydney (Austràlia), del 20 al 22
  • Saló Internacional d’Agricultura (SIA), a Paris (França), del 24 al 28
  • Vinex. Fira Internacional del Vi, a Brno (República Txeca), del 28 de febrer al 4 de març