Meritxell Serret reclama en una conferència a Madrid la regionalització de la PAC per adaptar-la a la realitat catalana

“Estem determinats a reivindicar i defensar una Política Agrària Comuna (PAC) molt més mediterrània i molt més regionalitzada; una  PAC que prevegi unes polítiques i uns ajuts que puguem ajustar al màxim a la realitat dels diferents sectors dels diferents territoris i que ens permeti ser el més efectius i eficients possible en la gestió dels recursos destinats al sector agroalimentari”. Aquest és el missatge que ha llençat la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, davant les més de 300 persones, representants de les diferents comunitats autònomes i del sector agroalimentari de tot l’Estat espanyol, reunides al Caixafòrum de Madrid en la conferència “Construint la PAC del futur”. Aquesta conferència, organitzada pel Ministeri d’Agricultura i en la qual ha participat el comissari europeu d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Phil Hogan, té com a objectiu iniciar una reflexió sobre la revisió de la PAC a partir del 2020.

La consellera també ha apostat per una PAC “amb més i millors mesures de mercat, que ofereixi instruments que ajudin a estructurar millor el sector productor i reforçar-lo dins la cadena de valor i davant dels mercats”.

Així mateix, Meritxell Serret ha reivindicat el paper de la producció agrària en les polítiques alimentàries que amb la PAC s’han d’estimular, amb l’objectiu final de garantir les rendes dels productors i el relleu generacional necessari per al futur del sector, “amb joves que hi confiïn i desenvolupin projectes professionals i de vida al sector agrari”.

Més de 200 professionals participen en una jornada de demostració amb la qual s’ha tancat la Fira de Sant Josep

Més de 200 professionals han participat en la jornada Demostració de maquinària en la recol·lecció de farratges organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, la Cooperativa d’Ivars, l’IRTA i Fira de Mollerussa, i amb la qual es tanca el programa tècnic de la 145a Fira de Sant Josep de Mollerussa.

La jornada demostrativa de maquinària, que arribava aquest any a la seva quarta edició, s’ha dedicat enguany al sector de farratges, amb  la col·laboració de vuit empreses (Arcusin, Automotor, Cusiné, Egido Catalana de Serveis, Maschio Gaspardo Ibérica, Mazas Maquinaria Agrícola, Tallers Robert Maquinària Agrícola i Vicens Maquinària Agrícola).

Al llarg del matí, els inscrits han pogut veure en funcionament fins a 27 màquines vinculades a la recol·lecció de farratges, com a són segadores condicionadores, rampills afileradors, empacadores, remolcs auto carregadors de farratge, agrupadors de paques, màquines per desfer paques, etc.

Procedència molt diversa

Pel que fa a la procedència dels professionals que s’han desplaçat fins a la finca on s’ha desenvolupat, al terme de La Fuliola, ha estat molt diversa, amb inscrits d’arreu de Catalunya però també d’altres punts com l’Aragó.

L’organització d’aquesta jornada s’emmarca en la línia plantejada des de fa uns anys per l’ens firal de programar activitats no només teòriques sinó també de demostració, amb l’objectiu de provar en camp les innovacions tècniques en maquinària agrícola, alhora que donar un pas més en l’oferta de certàmens firals no només expositius sinó també demostratius.

Aquesta jornada s’inclou, alhora que tanca, el programa tècnic de la 145a Fira de Sant Josep celebrada el passat cap de setmana. En total, i des del passat 23 de febrer que es va fer la primera sessió formativa, s’han realitzat 14 jornades amb una assistència global de l’ordre dels 1.700 professionals, una positiva xifra que suposa un increment d’un 15% respecte a la dada de l’any passat. Les jornades tècniques es van introduir a la Fira de Sant Josep l’any 1980 i esdevenen un dels principals eixos del certamen.

Convocatòria de l’Assemblea General Ordinària de 2017

En nom del president, i segons el que es va acordar a la darrera Assemblea del 2016, us convoquem a l’Assemblea General Ordinària , que tindrà lloc el dissabte  29 D’ABRIL DE 2017

Ens trobaríem a la CAMBRA ARROSSERA DEL MONTSIÀ

C/ Salvador Dalí, 27-29 (abans c/. San Cristóbal 115) 43870 AMPOSTA,  a les 11:00 h. Realitzaríem una visita pels exteriors (camps en plena sembra de l’arròs), i coneixeríem l’activitat agroalimentària del Delta.

Posteriorment, a les 13.00 h en primera convocatòria i a les 13:30 hores en segona i definitiva, celebrarem l’Assemblea sota,

L’ ORDRE DEL DIA :

  1. Lectura i aprovació, si s’escau, de l’Acta anterior
  2. Informe del president
  3. Estat de comptes, quotes i pressupost 2017
  4. Activitats Agroprés
  5. Precs i preguntes

A les 14:00 h anirem al restaurant Restaurante Varadero,

situat a Sant Carles de la Ràpita (CP. 43540) Adreça: Avinguda Constitució Nº1.

 

Atentament,

Eduard Gelpí, Secretari

Miracle Sala i Santi Valldepérez han guanyat els segons premis ‘Món Rural’ de narrativa i periodisme, respectivament

La segona edició dels Premis ‘Món rural’, impulsats per la Fundació del Món Rural, han estat guanyats per Miracle Sala, nascuda a Santa Maria d’Oló i que viu a Girona, en la categoria de narrativa amb l’obra “La força de les paraules”, i per l’ebrenc Santi Valldepérez, en la categoria de periodisme, per “Buda: L’illa del Delta. Documental Interactiu”. Es tracta de professionals de la literatura i la comunicació reconeguts amb premis anteriors i amb currículums i publicacions destacades.

Per la seva banda, el premi en la categoria d’assaig i recerca ha anat a parar a mans de l’equip d’investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), format per Carles Guirado, Antoni F. Tulla i Natàlia Valldeperas pel treball “L’Agricultura Social a Catalunya, Desenvolupament local i ocupació per a col·lectius en risc d’exclusió social”.

El periodista i escriptor Martí Gironell ha conduït l’acte de lliurament dels guardons en un acte que s’ha realitzat a la Sala de Juntes de l’edifici del rectorat de la Universitat de Lleida (UdL). A l’acte també han assistit Joan Biscarri, vicerrector d’Activitats Culturals i Projecció Universitària, de la UdL; Josep Martínez Banda, responsable de la territorial de Catalunya d’AgroBank; Ferran de Noguera, director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) i Marc Riera, director de la Fundació del Món Rural.

Mencions especials

També hi ha hagut mencions especials en totes les categories, que en narrativa ha estat per a Alfred Sala, per la novel·la “…i la lluna va somriure”. En assaig qui ha merescut una menció especial ha estat Eloi Guinjoan, per la seva recerca “Perseguint les claus de l’èxit. Una anàlisi comparativa de tres experiències de desenvolupament rural: el Priorat, el Lluçanès i la Conca de Tremp”. A periodisme, per a un dossier de Directa, mitjà per la transformació social sobre els pastors com a gestors dels boscos format per quatre peces: “Ramaders: els gestors ambientals dels boscos”, per Bart Grugeon; “Formació per revitalitzar l’ofici” i “El Whatsapp obre la porta al suport mutu”, per Xavier Puig, i “Pasturar entre xalets”, per Adrián Crespo.

A més, les obres de les categories d’assaig i narrativa estan recomanades per la seva publicació per la seva gran qualitat.

Mercabarna celebra mig segle de vida i presenta l’evolució de l’alimentació a Catalunya en aquests darrers 50 anys

Mercabarna, un dels principals mercats majoristes del món, ha celebrat el divendres 24 de març l’acte inaugural del 50 aniversari de la seva constitució. Amb motiu d’aquest cinquantenari, l’entitat ha presentat l’anàlisi ‘50 anys de l’evolució de l’alimentació a Catalunya’, realitzada per la Fundació Alícia, que explica els canvis socioeconòmics més importants que han condicionat els nostres gustos, hàbits i formes de consum en cadascuna de les cinc dècades d’història de Mercabarna, així com les tendències i reptes de futur en l’àmbit alimentari.

L’acte d’obertura del cinquantenari ha comptat amb la presència de la regidora de Comerç i Mercats i presidenta de Mercabarna, Montserrat Ballarín, i el director general de Mercabarna, Josep Tejedo, que han fet un repàs dels trets principals de la història d’aquest gran mercat, des del trasllat de l’antic Mercat del Born al 1971 a les seves instal·lacions actuals, fins a esdevenir un clúster alimentari de referència internacional.

Per la seva part, el director de Fundació Alícia, Toni Massanés, ha exposat els punts principals de l’anàlisi evolutiva de l’alimentació a Catalunya en mig segle d’història. La celebració inaugural del cinquantenari de Mercabarna ha acollit també un centenar de representants del sector agroalimentari català.

Constituïda el 1967 a la Zona Franca de Barcelona, Mercabarna s’ha consolidat durant aquests cinquanta anys d’història com un referent mundial dels mercats majoristes. Actualment, aquesta empresa pública acull en un sol recinte de 90 hectàrees el Mercat Central de Fruites i Hortalisses, el Mercat Central del Peix i l’Escorxador de Barcelona, així com la Zona d’Activitats Complementàries (ZAC). També engloba el Mercat Central de la Flor, Mercabarna-Flor, situat molt a prop d’aquest polígon, al terme de Sant Boi de Llobregat.

Situació estratègica

Es tracta d’una ubicació estratègica i privilegiada que ha estat una de les claus de l’èxit d’aquests 50 anys d’història. Tal com ha apuntat la regidora de Comerç i Mercats i presidenta de Mercabarna, Montserrat Ballarín, “Mercabarna és un equipament essencial de la nostra ciutat i de Catalunya, un motor econòmic i un pol d’ocupació molt important. És el pal de paller de l’alimentació fresca i, també, del nostre model de comerç de proximitat, ja que Mercabarna és la seva principal font de proveïment”.

D’altra banda, el director general de Mercabarna, Josep Tejedo, ha destacat que l’entitat “és capdavantera entre els mercats majoristes del món sobretot pel seu model de gestió i per la bona entesa que sempre hi ha hagut entre el sector públic -la direcció de Mercabarna- i el privat -les empreses operadores-, una de les claus del seu èxit”.

Cada dia, accedeixen al recinte de Mercabarna 23.000 professionals. El gran polígon compta amb més de 700 empreses dedicades a l’elaboració, comercialització i distribució de productes frescos, que generen uns 7.500 llocs de treball i comercialitzen anualment més de dos milions de tones d’aliments per abastir més de 10 milions de consumidors de Catalunya, Espanya i la resta del món.

El ‘rebost’ del producte fresc

La Fundació Alícia ha liderat l’anàlisi ‘50 anys de l’evolució de l’alimentació a Catalunya’, que aborda els aspectes socioeconòmics més importants que han condicionat els gustos i formes de consum al llarg del darrer mig segle. Per al director d’Alícia, Toni Massanés, “Mercabarna és ‘el rebost’ que garanteix el producte fresc a Catalunya i és fonamental per entendre com els hàbits alimentaris han anat canviant segons la demanda dels consumidors i les tendències de cada moment”. La investigació detalla els aspectes més rellevants que han condicionat aquests canvis, com ara l’arribada de nous productes alimentaris a la vida diària dels catalans, l’evolució de la despesa en alimentació a les llars -que ha passat d’un 38% el 1973 a un 17% el 2015- o la incorporació massiva de la dona al mercat de treball.

Altres condicionants que s’hi destaquen són la nuclearització de les famílies, la menor dedicació de temps a cuinar a casa, la pèrdua de coneixements relacionats amb el món culinari domèstic o la influència de noves cultures alimentàries a la societat catalana, així com la globalització. L’estudi d’Alícia per a Mercabarna planteja també les noves tendències alimentàries del futur, que apunten cap a una possible recuperació del model mediterrani tradicional, amb l’objectiu de tornar a hàbits més saludables. Amb tot, la tendència serà comprar aliments cada vegada més elaborats i també es preveu un augment de la demanda de productes de proximitat i ecològics.

Les sessions tècniques i professionals de la Fira de Sant Josep han tingut enguany un total de 1.700 participants

Les catorze sessions tècniques i professionals i la 16a Borsa de Cereals de la Fira de Sant Josep de Mollerussa han tingut una xifra global de 1.700 persones (un 15% més que l’any passat) -tot i que encara és una dada provisional a falta de la jornada que es farà el dia 23 de març-. L’organització del certamen ha assenyalat que aquest balanç “constata la bona acollida” que té entre els professionals l’aposta de Fira de Mollerussa per les jornades pràctiques i demostratives.

A més, el 65% dels expositors han vist complerts o superats els objectius que tenien inicialment, segons es desprèn de les enquestes que Fira de Mollerussa ha dut a terme durant els tres dies del certamen (quatre en el cas del Saló de l’Automòbil). Aquesta dada confirma que la Fira de Sant Josep “es consolida com una bona eina de promoció i de negoci per als expositors que hi participen”.

Així ho ha explicat l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, durant l’acte de cloenda de la 145a edició del certamen, que ha estat presidit per la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, i ha comptat amb la presència del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé; i del delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré; a més, del vicepresident de Fira de Mollerussa, Xavier Roure; del director de l’ens firal, Poldo Segarra; i d’altres autoritats locals i comarcals. Després de signar al llibre d’honor de l’Ajuntament, la consellera i la resta d’autoritats han fet un recorregut pel recinte firal.

“Aquest índex de satisfacció demostra que s’ha fet negoci”, ha assegurat l’alcalde de Mollerussa, qui ha indicat que les dades provisionals apunten també a un creixement en el volum de negoci del Saló de l’Automòbil, que l’any passat va arribar als 5,4 milions d’euros. En conèixer les dades, la consellera d’Agricultura ha apuntat que, “un any més, la Fira de Sant Josep ha servit per aplegar i projectar el sector agroalimentari català, una mostra de l’estímul, la innovació i el dinamisme que hi ha entre els professionals i que s’ha palpat aquests dies a la Fira”.

Els resultats del sondeig denoten també que un 80% dels expositors presents en aquesta edició han manifestat la seva intenció de tornar a la propera Fira de Sant Josep, alhora que un 91% valoren com a bé o molt bé tant l’organització com el desenvolupament global del certamen. La Fira de Sant Josep també ha estat un èxit d’assistència, ja que l’estimació provisional de visitants és de 180.000 persones, un 20% més que en l’edició de 2016, quan van ser 150.000. “Agraïm els imponderables, el bon temps, però les xifres demostren que hi ha hagut negoci i transaccions, que és l’objectiu de les fires potents”.

Internacionalització del certamen

En resposta a les preguntes dels periodistes sobre la internacionalització del certamen, Meritxell Serret ha reconegut que des de la conselleria ho veurien “amb bons ulls, perquè la Fira és un certamen clau per al desenvolupament de la comarca i del sector agroalimentari català”, i ha apuntat que Prodeca podría guiar aquesta internacionalització, “com ho fa amb l’acompanyament de les empreses que volen sortir a l’exterior”.

La 145a Fira de Sant Josep ha ofert enguany altres dades importants, com els 300 inscrits al II Aplec de Joves al Camp (100 més que la primera edició), que va ser inaugurat per la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, i que consolida Mollerussa com la capital de debat sobre el relleu generacional al sector agroalimentari. A més, la Fira ha tornat a ser un referent en les noves tècniques i la innovació en el sector agrari gràcies a la segona edició de l’Innoespai, que organitza l’IRTA, i a la presentació de vuit noves màquines en el certamen.

Cal assenyalar que aquesta 145a edició ha tingut un total de 304 expositors entre la zona exterior, els pavellons firals i el Saló de l’Automòbil, dada que suposa un increment del 7% respecte a l’anterior edició. Alhora, la superfície d’exposició ha crescut també un 18% respecte a l’any passat i ha arribat als 23.000 metres quadrats.

Un sistema de sembra millorat s’endú el Premi Especial d’Innovació de la Fira de Sant Josep de Mollerussa

Un sistema de sembra millorat, presentat per la firma Tallers Ribacar d’Igualada, ha estat la guanyadora del Premi Especial d’Innovació al constructor/expositor de maquinària agrícola i/o ramadera de l’Estat espanyol que atorga la 145a Fira de Sant Josep de Mollerussa, segons ha decidit el comitè tècnic del certamen. El premi està dotat amb 1.600 euros i el lliurament d’una placa d’honor.

El Premi d’Innovació en Maquinària Agrícola, dotat amb 1.100 euros i placa d’honor i atorgat també per Fira de Mollerussa, ha estat per a Vicens Maquinària Agrícola de Fondarella per un tractor telemàtic John Deere.

El premi d’Innovació en Maquinària o Instal·lacions Agroindustrials, dotat amb 1.100 euros i placa d’honor i atorgat per la demarcació de Lleida del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya. Demarcació de Lleida, ha estat per a MC Systems de Tàrrega per una solució global de medició i monitorització de nivells en sitges o dipòsits.

D’altra banda, el jurat qualificador del Concurs de Disseny i Estètica de la Fira de Sant Josep. Premi Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida, ha decidit premiar Dental Linyola, de Linyola, com a Millor estand dels pavellons firals i Vicens Maquinària Agrícola de Fondarella com a Millor parcel·la dels recintes exteriors

T-Quattre Tancaments, de Lleida, ha aconseguit l’accèssit a millor estand dels pavellons, i Exafan, de San Mateo de Gallego, l’accèssit a millor parcel·la exterior.

24 participants al Concurs de Conducció de Carretilles

D’altra banda, un total de 24 conductors han participat a la vintena edició del Concurs de Carretilles d’Elevació, que ha organitzat Tallers Antoni Miquel, durant la 145a Fira de Sant Josep de Mollerussa.

El guanyador d’aquesta edició ha estat Jordi Vilasetrú (Transbernal, de Lleida), seguit amb només un segon de diferència a la classificació per Joel Segura (Nufri, de Mollerussa), i a 18 segons per Josep Llobera (Lactalis Puleva, de Mollerussa). Per la seva banda, Jordi Cama (Cama Cortadelles, de Cervera) s’ha endut el Premi a la Seguretat.

Aquest concurs consta de dues tandes. Cadascuna de les tandes inclou tres proves diferents que els participants han de superar en un temps límit, i el millor resultat dels dos dies és el que determina la classificació final del Concurs.

Com en les edicions anteriors, els tres primers classificats tindran dret a participar al Campionat d’Espanya de Conducció de Carretilles d’Elevació, que se celebrarà a Vigo i que serà classificatori per al Campionat del Món que es farà a Aschaffenburg (Alemanya).

Neus Munté defineix la Fira de Sant Josep de Mollerussa com un ‘certamen de referència a nivell internacional’

La consellera de la Presidència de la Generalitat, Neus Munté, ha assegurat que la Fira de Sant Josep de Mollerussa “s’ha consolidat al llarg dels temps com un gran aparador, una fira de referència a nivell internacional”, i ha confessat que “la voluntat del Govern és oferir oportunitats a tothom per reforçar sectors estratègics com el sector agrari”.

La consellera de la Presidència ha fet aquestes afirmacions durant la inauguració de la 145a edició de la Fira de Sant Josep en un acte que ha tingut lloc al Centre Cultural de la ciutat i on ha destacat “l’important impacte del sector agrari en termes d’equilibri territorial i de cohesió social”.

Munté ha reconegut, però, que “el sector no està exempt de reptes i de dificultats”, i ha esmentat al respecte el relleu generacional, l’aprofitament de les noves tecnologies, la preservació dels recursos davant el canvi climàtic, la recerca, una ocupació de qualitat i unes bones infraestructures. Per això, ha assegurat que el Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya és una mostra del “compromís del Govern amb el sector agrari”.

Per la seva banda, l’alcalde de Mollerussa i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, ha reconegut que 145 fires de Sant Josep, 37 salons de l’automòbil i 16 borses de cereals “són números que es diuen molt fàcilment, però que són molt difícils d’aconseguir”, i ha explicat que si Mollerussa no hagués dit sí a l’arribada del tren fa 156 anys o al reg de la primera finca un any després, “ara no seríem on som”.

Marc Solsona ha detallat les potencialitats de la Fira de Sant Josep d’enguany, “una fira professional que es fa en un entorn urbà, i aquest és el nostre tret distintiu que ens fa una fira única, diferenciada i singular”. El creixement del 7% en el nombre d’expositors (304 en aquesta edició) i del 18% en superfície del recinte firal (23.000 metres quadrats aquest any), la renovació del conveni amb FEMEL i APRICMA i el nou acord de col·laboració amb l’Associació d’Empreses d’Automoció, l’aposta de futur amb l’Aplec de Joves, les 14 jornades professionals i la Borsa de Cereals marquen aquesta 145a edició del certamen. “Les fires són també un estat d’ànim, i amb aquestes xifres és veu que l’estat d’ànim és bo”, ha dit.

Bones previsions

A més a més, l’alcalde de Mollerussa ha apuntat que les previsions de bon temps “ens poden fer superar els 150.000 visitants que vam tenir l’any passat”, i ha parlat de la nova App que s’està posant a prova a la Fira com un servei més als visitants i a les empreses presents perquè, a banda de les notificacions i la informació, “ens permetrà fer enquestes per fidelitzar els expositors i per fer la fira més confortable als visitants”.

L’alcalde de la ciutat ha apuntat que “Mollerussa és i vol continuar sent un referent firal i econòmic de les Terres de Lleida, però per a què el territori sigui competitiu necessitem millorar les infraestructures”, i ha traslladat a la consellera la necessitat d’invertir en l’A-2, la N-240, la línia fèrria Lleida-Manresa, i la possibilitat de beneficiar-se de la connexió al corredor del Mediterrani. En aquest sentit, ha puntualitzat que “el nou estat català s’haurà de bastir en l’equilibri territorial i en poder crear riquesa en qualsevol lloc del país”.

L’acte oficial d’inauguració de la 145a Fira de Sant Josep de Mollerussa, celebrat al Centre Cultural, ha comptat amb la presència de la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret; del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé; del delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré; de la subdelegada del Govern, Imma Manso; del director de Fira Mollerussa, Poldo Segarra, i un bon nombre de diputats, alcaldes i delegats territorials de la demarcació.

L’IRTA celebra més de 30 anys amb l’objectiu de fer més fort i sostenible el sector agroalimentari de Catalunya en el futur

Enfortir i fer més sostenible el sector agroalimentari català ha estat i és un dels reptes de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) en els seus més de 30 anys de trajectòria. Aquest organisme, referent de la política científica i d’innovació del sector agroalimentari, encara el futur amb l’objectiu d’orientar la política científica del país per a donar resposta als grans reptes del sector i a les demanades d’una societat canviant i cada dia més exigent respecte a l’alimentació. D’aquí que altres dels reptes que l’IRTA té sobre la taula són assegurar als ciutadans el proveïment d’aliments en un escenari de canvi climàtic i produir aliments de manera sostenible i que permeti preservar i millorar la salut dels consumidors.

La consellera Meritxell Serret durant la seva intervenció

En un acte per commemorar els més de 30 anys d’aquest organisme, celebrat al World Trade Center de Barcelona, es van donar a conèixer aquestes línies estratègiques i de futur de la política de recerca agroalimentària del país. La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, que va presidir l’acte, va destacar “el model d’èxit” de l’IRTA, “un model de recerca, que és un referent científic internacional”. La consellera va elogiar la trajectòria de l’IRTA i va refermar que aquest organisme ha de continuar “liderant els canvis perquè el sector agroalimentari i el país puguin aprofitar totes les oportunitats que el futur ens presenta”. En aquest sentit, la consellera va subratllar que “l’IRTA té i seguirà tenint un paper protagonista en la política alimentària del país, aportant-hi tota la ciència i la innovació que ens ha de permetre continuar produint de forma competitiva i sostenible”.

Estructura de país

Per la seva banda, el director general de l’IRTA, Josep M. Monfort, va tenir unes paraules de record per a ‘l’inventor’ de l’Institut, Josep Tarragó, i va destacar que un dels èxits de l’IRTA ha estat la seva consideració, des de l’inici, com una estructura de país, com un instrument sectorial de les polítiques d’innovació i investigació. I de cara al futur, Monfort va subratllar que “el món s’enfronta a un repte majúscul. Com alimentar al 2050 a més de 9.000 milions de persones? Com augmentar la disponibilitat d’aliments en un 70% per fer-ho? Com fer-ho en un entorn de canvi global? Com fer-ho sense malmetre més el planeta?”. “La missió de l’IRTA és orientar la seva ciència per donar resposta a aquestes qüestions i seguir contribuint a la millora de la competitivitat i sostenibilitat del sector primari i industrial agroalimentari”, va dir Monfort.

L’acte també va comptar amb una conferència de la presidenta de la Universitat de Wageningen (Holanda), Louise O.Fresco, referent mundial en política científica i desenvolupament agroalimentari. O.Fresco es va referir als reptes als quals s’enfronta l’agricultura en un entorn social i demogràfic complex i com la ciència agroalimentària pot contribuir a encarar-los.

Des del 1985, any de la seva creació, aquest organisme ha buscat l’excel·lència i l’eficiència a tots nivells, ha esdevingut un aliat estratègic del sector agroalimentari i ha contribuït al desenvolupament social, econòmic i sostenible del país.

L’IRTA està format per 10 centres i estacions experimentals propis repartits en 17 ubicacions, i per 3 centres consorciats. Està present en 33 països de tot el món, amb 210 projectes i contractes internacionals en curs i 72 projectes amb finançament europeu, que representen un volum econòmic global de 27 milions d’euros.

Interessant debat a l’ICEA sobre la Xylella fastidiosa

El passat 13 de març, a la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), els experts de Catalunya varen debatre sobre aquesta qüestió. Davant la preocupació dels agricultors i dels viveristes per l’aparició de focus de Xylella fastidiosa propers a Catalunya, la ICEA va organitzar una sessió amb la participació de Neus Ferrete, subdirectora General d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Jordi Giné, cap del servei de Sanitat Vegetal, Assumpció Batlle, investigadora de l’IRTA, Emili Montesinos, investigador i professor de fitopatologia a la Universitat de Girona i Jordi Sabaté, investigador de l’IRTA.

Extensió de la malaltia

No podem somiar que aquest bacteri que mata oliveres i vinyes no arribi als nostres camps, masses espècies poden estar infestades i molt a prop nostre, pel sud de França plantes ornamentals, a les balears ametllers, ullastres i oliveres, i la malaltia s’estén com una taca d’oli. S’estén perquè la Xylella viu en els vasos conductors de les plantes, el xilema, i d’aquest medi no pot marxar sola, però alguns insectes piquen la planta infectada i al xuclar s’emporten el bacteri amb ells i quan piquen una planta veïna sana li transmeten la malaltia.

Es pot intentar que trigui a arribar, Jordi Giné, cap del Servei de Sanitat Vegetal, entén que les mesures de contenció impulsades per Europa, i que es prenen allà on ja tenen la malaltia, posen barreres a la seva dispersió. Actualment no hi ha tractaments per curar una planta, les mesures van dirigides a destruir plantes i arbres malalts i a impedir el moviment de material vegetal infectat, prohibint que els vivers de la zona venguin plantes sensibles.

I si arriba, què podem fer? El primer de tot és estar alerta, els científics Assumpció Batlle i Emili Montesinos coneixen a fons el bacteri, difonen la manera de detectar-lo a l’administració i també al sector, els científics dels seus centres d’investigació i l’administració mostregen i analitzen plantes per poder detectar quan abans millor la Xylella, per així posar en marxa les mesures de contenció i alentir la seva dispersió.

L’altre punt importantíssim per controlar la malaltia són els insectes que ràpidament poden transmetre-la, i en aquest sentit Jordi Sabaté ens fa propostes i ens alerta sobre el que no s’ha de fer per no empitjorar la situació. El principal vector de la Xylella, Phylaenus spumarius, és present a Catalunya i coneixem el seu cicle, passa part del cicle en les herbes i això condiciona que el tractament fet sobre el conreu no sigui suficient, cal gestionar les herbes del voltant o del propi cultiu i fer-ho amb coneixement, en Jordi alerta de la gravetat si s’arrenquen quan ja tenen les ninfes o adults, ja que aquests individus aniran al cultiu i serà contraproduent.

Els sector productor i viverista va mostrar preocupació per les pèrdues que li pot representar si la malaltia s’estén per Catalunya, i va demanar una bona campanya de comunicació i d’informació sobre el seguiment i la presència de la malaltia. Neus Ferrete, per la seva part, va explicar el que l’administració està fent i va fer una crida a que tots els estaments implicats treballin plegats, donat que en malalties tan complexes tan sols treballant junts es pot guanyar temps i estar millor preparats per combatre-les.

Finalment es va fer una crida a donar més suport a la investigació. Investigar per trobar la manera de matar el bacteri o fer que no es reprodueixi quan està a la planta, investigar per trobar maneres sostenibles de rebaixar les poblacions dels insectes vectors o per que no infectin. Investigar per trobar plantes que no es vegin afectades i sobrevisquin a la infecció.

Es fa prou per la investigació en sanitat vegetal a Catalunya? Aquesta és una altra qüestió oberta que mereix un profund debat.

Ester Torres Güell, ICEA