La FAC considera prioritari que productors i administració sumin esforços davant els reptes del sector avícola

La Federació Avícola Catalana (FAC) va celebrar la seva Assemblea Anual a la Casa de la Llotja de Mar a Barcelona, amb la cloenda de la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà. El president de la Federació, Joan Anton Rafecas, va remarcar la necessitat de sumar esforços amb l’administració per donar resposta als reptes del sector que plantegen els canvis d’hàbits dels consumidors i de les tendències en la distribució, insistint en què “cal més representativitat dels productors avícoles a les taules de treball i comissions que afecten  la regulació així com reforçar els canals de comunicació per tal de trobar les estratègies, tècniques i solucions més eficients per afavorir el ple desenvolupament de l’activitat de les nostres empreses. També és prioritari revaloritzar conjuntament la imatge del sector avícola i els nostres productes, amb uns valors nutricionals indiscutibles”.

Per la seva part, la consellera va constatar que “hi ha una desafecció entre el món rural i el món urbà i que, efectivament, cal treballar plegats per reduir l’espai que els separa per posar en valor uns productes com l’aviram i els ous de proximitat” alhora que va felicitar la FAC pel seu paper com a catalitzador entre empreses productores i integradores, la seva professionalitat, especialment en la gestió sanitària i normativa, l’aposta per la traçabilitat i la proactivitat en matèries com la bioseguretat, el benestar animal, ús responsable d’antibiòtics o la gestió de les dejeccions.

L’acte també va comptar amb la participació de la coordinadora del Pla Estratègic per a la reducció de la Resistència Antimicrobiana de l’Agència Espanyola del Medicament, Cristina Muñoz, que va explicar els esforços que el sector ramader, en general, i l’avícola, en particular, està fent per tal de promoure i aplicar bones pràctiques per a un ús responsable d’antibiòtics en totes les etapes de la producció. Tot i això, en el context de la nova normativa europea de medicaments veterinaris i el marc del Pla Nacional davant la Resistència als Antibiòtics (PRAN), el sector avícola de carn, a través de la interprofessional estatal, Propollo, va signar l’any passat un Acord Voluntari per a l’Ús Raonable d’Antibiòtics en Pollastre  amb l’objectiu de reduir en 2 anys el 45% del consum total d’antibiòtics. L’objectiu s’ha complert en escreix, ja que en els darrers 4 anys (2014-2018) que abasta l’acord, el seu ús s’ha reduït un 70%.

Catalunya és la primera comunitat autònoma productora de carn d’aviram. El 2018 es van produir 390 milers de tones de carn d’aviram, un 7% més que al 2017, dels quals el 79% correspon a pollastres i 17% a gall dindi. Especialment significativa és la producció de guatlles a Catalunya, que representa aproximadament el 90% del total a Espanya, la major part de la qual s’exporta. Amb relació al conjunt de la producció càrnia a Catalunya, l’aviram representa el segon lloc amb un 16%, darrera del porcí (77%) i per davant del boví (6%).

Pel que fa al consum, els catalans mengen 15 kg de carn fresca d’aviram: pollastre (13kg), gall dindi (2kg) i altres aus (0,37 kg) per persona i any. Del total de carn fresca consumida a les llars catalanes, el 43% és  d’aviram, 3 punts per damunt de la mitjana estatal, i en primer lloc davant del porcí (32%) i el boví (16%).

El pollastre, el gall dindi i la guatlla són carns blanques i magres, saboroses, de fàcil digestió i amb qualitats nutritives beneficioses per a tota la població. Pel seu alt contingut en proteïna d’alta qualitat i baix contingut en greix constitueixen una bona base no només en determinades dietes terapèutiques, com ara obesitat o diabetis, sinó un aliment essencial per a una dieta equilibrada i saludable per a totes les edats.

També és molt valorada la seva carn en el conjunt de l’Estat espanyol, ja que segons el darrer informe de consum del Ministeri d’Agricultura (2017), el pit de pollastre a la planxa segueix sent el quart plat més cuinat i consumit a les llars espanyoles, després de l’amanida verda, l’amanida de tomàquet i la pizza.

11 dotzenes d’ous per persona a l’any

Catalunya és la quarta comunitat autònoma amb major producció d’ous (11% del total), després de Castella-La Manxa, Castella i Lleó, i Aragó, amb un cens total de 4,3 milions d’aus que el 2018 van produir 105 milions de dotzenes d’ous. Les granges avícoles catalanes són instal·lacions modernes i adaptades als sistemes de producció europeus i a la normativa sobre benestar animal, en vigor des de l’any 2012.

Desterrat ja el mite del colesterol per diversos estudis científics, els valors gastronòmics i nutricionals de l’ou són indiscutibles. A més,  la seva versatilitat el converteix en un dels aliments més omnipresents a la nostra cuina. Els catalans en consumeixen més de 76 milions de dotzenes l’any; és a dir, més de 11 dotzenes per persona (130 unitats).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: