Unió de Pagesos denuncia una davallada important en els preus de la fruita seca, alguns sota costos de producció

Unió de Pagesos ha denunciat una davallada considerable en els preus de l’avellana i l’ametlla en l’actual campanya respecte a les anteriors. En el cas de l’avellana, el sindicat atribueix les causes a una millor collita a Turquia i a una demanda més restringida per part de la indústria.

La davallada de preu de l’avellana ha estat del 33% des del setembre del 2016, i del 38% des del gener del 2016 fins ara. El sindicat alerta que aquests preus ja són sota cost de producció, per sota de dos euros la lliura, segons les tipologies i explotacions. La baixada de preu de l’avellana per sota de dos euros la lliura s’ha produït des del setembre del 2016 fins ara, en què ha arribat a 1,45 euros la lliura la varietat negreta, la de més qualitat, la setmana del 20 de novembre.

Pel que fa a l’ametlla, la baixada de preu registrat des de fa gairebé dos anys s’ha agreujat pels efectes d’una collita rècord dels Estats Units. Les cotitzacions de la Llotja de Reus se situen entre 0,25 i 0,50 euros el quilo per sota de les de la Llotja de Múrcia. Cal tenir en compte que des del gener del 2016 fins ara, la davallada de preu cotitzat per la Llotja de Reus ha estat del 43%. En aquesta llotja, el 20 de novembre, el preu de l’ametlla comuna se situa en 4 euros el quilo gra, el de la llargueta en 4,63 euros, el de la marcona en 4,80 euros, i el de la l’ecològica en 5,98 euros. Per al sindicat, tot i aquesta collita abundant d’Estats Units que dificulta la recuperació dels preus en l’àmbit internacional, la cotització de l’ametlla a Catalunya no hauria de reduir-se més, ja que la demanda d’aquesta fruita seca continua sent molt elevada i els productors nord-americans no poden assumir preus per sota dels 3,5 euros el quilo gra, segons es desprèn d’estudis realitzats per la Universitat de Califòrnia.

Modificació de criteris per elaborar preus

Unió de Pagesos ha anunciat que adreçarà al Departament d’Agricultura una proposta per modificar els criteris acordats per a l’elaboració de preus de referència de l’avellana i l’ametlla que recullen les dades de l’Observatori de preus, tenint en compte que en plena campanya de comercialització de la fruita seca i en els mesos en què es produeixen més operacions, els preus publicats per l’Observatori són mínims, i per al sindicat, algunes vegades distorsionats. En aquest sentit, Unió de Pagesos fa una valoració negativa del funcionament de l’Observatori de preus i aposta per rectificar de manera urgent la metodologia de l’elaboració. Cal recordar que el 21 de novembre només havia publicat dos preus de referència d’ametlla, un preu de dues categories diferents de les vuit existents. Des de començament de juny fins a mig novembre només han sortit publicats dos preus d’ametlla i nou d’avellana.

D’altra banda, el fet que des de fa mesos hagin sortit informacions respecte a una baixada de la demanda d’avellana per part de la indústria a causa de la gran volatilitat dels preus, no té cap raó de ser per a Unió de Pagesos, tenint en compte el llarg període dels baixos preus registrats per a la pagesia. Per al sindicat, aquesta situació reforça l’argument que hi ha d’haver algun canvi que ens acosti més a l’estabilitat i a la transparència de preus.

Anuncis

Vuit cellers catalans productors de vi i l’INCAVI porten una vegada més la Festa del Vi Novell a la ciutat de Barcelona

Vuit cellers catalans productors de vins novells amb denominació d’origen han sumat esforços per promocionar aquest estil de vins i organitzar la Festa del Vi Novell, una vegada més, a la ciutat de Barcelona. La iniciativa ha estat presentada pels cellers participants i l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), que col·labora i dóna suport a l’esdeveniment, en una roda de premsa que ha comptat amb la presència del cellerista Toni Falgueres, figura clau en la recuperació de la tradició del vi novell a Catalunya, i la periodista Empar Moliner, que inaugurarà la festa i farà d’ambaixadora del vi novell.

Al llarg de la festa, que tindrà lloc als jardins del Palau Robert el proper dissabte 18 de novembre, d’11.00 a 20.00 hores, els cellers participants oferiran la degustació de tots els vins novells de 2017.

Aquesta iniciativa de promoció del vi novell català amb denominació d’origen pretén portar la tradició del vi novell al mercat actual, donant a conèixer la qualitat de l’oferta, la temporalitat del seu consum i el relat al voltant del vi novell, vi nou, que mostra les primeres notes de com seran els vins de l’anyada. En aquest sentit, s’han establert criteris qualitatius per a l’admissió de cellers i vins al projecte de promoció i també s’ha creat el “Decàleg del vi novell”.

 

Cellers participants a la Festa del vi novell 2017:

CARLES ANDREU (Pira, Conca de Barberà)

CELLER COOPERATIU ESPOLLA (Espolla, Alt Empordà)
CELLER COOPERATIU LA GRANADA (La Granada, Alt Penedès)
CELLER MASROIG (El Masroig, Priorat)
MASET (La Granada, Alt Penedès)
PORTELL VINS I CAVES (Sarral, Conca de Barberà)
SANT JOSEP VINS (Bot, Terra Alta)

VINS PETXINA (Manresa, Bages)

El negoci agrari de CaixaBank se situa al voltant dels 18.000 milions d’euros en complir el seu tercer any d’existència

AgroBank, la línia de negoci de CaixaBank especialitzada en el sector agrari i en la indústria agroalimentària, compleix el seu tercer aniversari amb un volum de negoci gestionat proper als 18.000 milions d’euros, la qual cosa es tradueix en un increment del 25,5% des del seu llançament durant el mes de setembre del 2014.

En concret, en aquest període, el volum de passiu ha crescut un 33,4%, fins a aconseguir els 10.873 milions d’euros, mentre que el volum d’actiu ha augmentat un 15,1%, i se situa per sobre dels 6.800 milions d’euros.

La tendència positiva d’aquests tres anys s’ha vist confirmada pels creixements d’AgroBank en els primers nou mesos del 2017. Des de gener, el volum de negoci de la línia ha augmentat un 7,2%, mentre que els clients agraris ja superen els 348.000, un 1,8% més respecte al 31 de desembre de l’any passat.

L’aposta per una marca pròpia, l’especialització en el negoci i la formació de la xarxa comercial han consolidat a CaixaBank com a entitat líder en el sector. L’obertura d’oficines AgroBank a l’inici de l’any també és responsable de les fites aconseguides, ja que s’han sumat 300 noves oficines especialitzades fins a aconseguir una xarxa integrada per 901 sucursals i 3.000 gestors especialitzats en el negoci agrari. Aquests punts d’atenció estan situats en nuclis de població on la seva activitat se sustenta, en bona mesura, sobre el sector primari.

D’altra banda, i després de tres anys del naixement d’AgroBank, el bon comportament del negoci i l’aposta de l’entitat per la innovació han motivat el llançament d’una nova aplicació mòbil per als clients, l’app AgroBank. Aquesta eina té com a objectiu satisfer les necessitats dels clients i permet l’accés a la cotització de diferents llotges de tot l’Estat, donant la possibilitat a l’usuari de crear una llista de preferits en un sol clic.

Una altra avantatge addicional és que els usuaris poden informar-se de les últimes notícies d’agricultura, ramaderia, pesca, indústria i R+D+l en la secció ‘Actualitat’; o bé, d’informacions relacionades amb la signatura de convenis, jornades i esdeveniments de l’entitat, recollides a l’apartat ‘Notícies AgroBank’. D’aquesta manera, el servei, disponible en Android i iOS, pretén cobrir les necessitats de tots els clients i, especialment, d’aquells més tecnològics i familiaritzats amb l’ús de les noves eines.

Demanen que no es faci boicot als productes catalans

Des de poc abans de l’1-O, ja començaven a circular per les xarxes socials i whatsapps imatges de marques catalanes acompanyades de missatges que cridaven al boicot, a no comprar més productes catalans.

Aquest fet va provocar que algunes empreses agroalimentàries catalanes es plantegessin el canvi de seu a fora de Catalunya, moltes ho han fet, per evitar que tot el relacionat amb el conflicte polític generat en els últims dies, els repercutís en vendes.

Sembla, però, que poc poden fer les marques catalanes per evitar-ho. El passat 8 de novembre es revelaven les dades d’un estudi elaborat per Reputation Institute sobre aquest tema, en el qual es concloïa, entre altres coses, que un 23% d’espanyols afirma sostenir aquest boicot i haver deixat de comprar productes catalans.

Això no deixa de preocupar i, com no podia ser d’altra manera, també a les organitzacions professionals agràries, no oblidem que els agricultors són la primera baula de tota la cadena agroalimentària.

Reclamen sentit comú 

Així, l’aliança UPA-COAG a Castella i Lleó ha emès un comunicat on vol fer una crida perquè, sobretot, en aquestes dates molt properes al Nadal on el consum de certs productes alimentaris s’incrementa, no es faci boicot als productes catalans.

Aquestes organitzacions reclamen sentit comú i “apartar-se de proclames radicals que no condueixen a res de bo” i remarquen que “boicotejar-les a ells és boicotejar a nosaltres mateixos”.

En aquest sentit, insisteixen que el suposat dany que es pretén fer als productes catalans pot castigar seriosament als proveïdors d’algunes marques emblemàtiques que procedeixen de la resta de l’Estat. I els interessos de Castella i Lleó, amb un sector agroalimentari tan fort, es poden veure molt afectats perquè la caiguda en vendes de les firmes catalanes provocaria, al seu torn, el descens en les comandes de matèries primeres d’aquí, diuen.

L’aliança esmentada entre UPA i COAG recorda que Catalunya és un dels principals mercats de destinació dels productes de Castella i Lleó, tant de porcí, com de carn de boví i cereal, entre altres.

Jesús Domingo

41 empreses fructícoles catalanes exposen els seus productes al saló internacional Fruit Attraction, a Madrid

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya, a través de l’empresa pública Promotora d’Exportacions Agroalimentàries (PRODECA), organitza la participació de 41 empreses catalanes del sector de la fruita, sota  la marca Catalunya, en la 9a edició de la fira Fruit Attraction, que té lloc a Madrid del 18 al 20 d’octubre.

En l’espai de Catalunya es donen cita empreses productores, comercialitzadores, importadores i exportadores. Així, l’àmplia representació d’empreses catalanes a Fruit Attraction cobreix la totalitat de les famílies de productes fructícoles conreats a Catalunya: fruita de pinyol, fruita de llavor i cítrics.

L’objectiu d’aquesta actuació és donar suport a les empreses en la millora del seu posicionament en els mercats exteriors, en l’establiment de nous contactes comercials, a més de facilitar la difusió sobre el sector de la fruita del nostre país als operadors visitants. D’aquí que les empreses catalanes participants es presentin a Fruit Attraction com a integradores d’un dels mercats de distribució de productes frescos més importants del sud d’Europa.

A més, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), empresa pública del Departament d’Agricultura, mostrarà els programes de R+D per a aquest sector a Fruit Attraction.

Fruit Attraction és un saló internacional que aplega les novetats i tendències de la indústria de la fruita i l’horta, un espai de trobada cada cop més internacional del conjunt dels professionals que integren tota la cadena de subministrament. L’edició anterior va comptar amb 1.238 empreses expositores de 25 països, i la visita de 54.684 professionals de 102 països, xifres que enregistren un continu creixement en relació als anys anteriors.

Difusió del Fruit Business Fòrum

D’altra banda, i aprofitant l’aparador i ressonància d’aquest certamen firal, en l’espai de Catalunya es farà difusió de la tercera edició del Fruit Business Fòrum, que se celebrarà a Barcelona, els dies 16 i 17 d’abril de 2018, un esdeveniment de negocis amb la participació de productors i exportadors de fruita de Catalunya, i importadors i distribuïdors de països tercers. La finalitat és generar una plataforma en què es pugui aplegar els interessos de totes les parts per a generar fluxos de negoci.

Cal ressaltar que la fruita fresca constitueix una de les principals produccions agràries de Catalunya pel seu pes econòmic, per la superfície de conreu, per la seva importància relativa en la producció tant d’Europa com de l’Estat espanyol, i per la seva orientació exportadora. Alhora, Catalunya és una de les principals zones productives de fruita dolça d’Europa i la principal àrea de producció a l’Estat, i, a la vegada, és el quart major productor mundial de pera, préssec i nectarina, i el vintè productor de poma del món. Més de 58.000 hectàrees plantades amb fruiters produeixen més d’un milió de tones de fruita, gràcies a una zona plena de diversitat i a un clima mediterrani suau.

Catalunya, gran exportador de fruita

Catalunya exporta un 80% de la fruita als mercats estrangers i està present en les cadenes europees i internacionals més exigents quant a qualitat. Les exportacions catalanes de fruita el 2016 van ser de 886.868 tones i 916,55M€. Comparant amb les de 2015, han augmentat en volum en: poma (+7,4%), en pera (+7,1%), i en préssec i nectarina (+3,7%), i en valor: en poma (+17,5%), en pera (+8,9%), i en préssec i nectarina (+8,7%).
Catalunya manté un paper de lideratge dins l’Estat pel que fa a l’exportació de fruita. L’any 2016 Catalunya va exportar el 67,3% de les pomes del total estatal, el 64,7% de les peres i el 41,6% dels préssecs i nectarines.

Empreses catalanes participants a Fruit Attraction:

  • Actel Grup, de Lleida
  • Afrucat, de Lleida
  • Alcanar Verd Cítrics & Vivers – Varietat Sando, d’Alcanar (Montsià)
  • Anela Fruits, de Campllong (Gironès)
  • Cerima Cherries, de Tivissa (Ribera d’Ebre)
  • Cítrics Terres de l’Ebre – Delta Fruits, de Campredó (Baix Ebre)
  • Consell Regulador DOP Pera de Lleida, de Lleida
  • Cooperativa de Soses, de Lleida
  • Copafresh, de Mollerusa (Pla d’Urgell)
  • Dasben, de Lleida
  • Exportadora d’Agris d’Alcanar, d’Alcanar (Montsià)
  • Font Badia – Fruites Font, de Torres de Segre (Segrià)
  • Fructícola de L’Empordà –  IGP Poma de Girona, de La Tallada d’Empordà (Baix Empordà)
  • Fruites Caberol, d’Alcarràs (Segrià)
  • Fruits de Ponent, d’Alcarràs (Segrià)
  • Fruits Sant Miquel, de Soses (Segrià)
  • Frulesa, de Vilanova de la Barca (Segrià)
  • Girona Fruits  – IGP Poma de Girona, de La Tallada d’Empordà (Baix Empordà)
  • Giropoma Costa Brava – IGP Poma de Girona, de La Tallada d’Empordà (Baix Empordà)
  • Grup Fruiter, de Benissanet (Ribera d’Ebre)
  • Grupo Català, de La Portella (Segrià)
  • Grupo Diego Martínez, de Barcelona
  • Grupo Puentesol, d’Amposta (Montsià)
  • Hawo Fruits Spain, de L’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp)
  • Kiss Me I’m Sweet, d’Alcanar (Montsià)
  • La Portellana, de la Portella (Segrià)
  • Laumont, de Tàrrega (Urgell)
  • Llorenç Capdevila, de Barcelona
  • Mercabarna, de Barcelona
  • Molnar Fruits, de Vila-Sana (Pla d’Urgell)
  • Rondafruits, de Barcelona
  • Royo Fruits, d’Alcanar (Montsià)
  • Stadium Innovation, de Castelldefels (Baix Llobregat)
  • Trecoop, de Sudanell (Segrià)
  • Unfesa,  de Lleida
  • Visa Fruits, de Barcelona
  • Viveros Alcanar, d’Alcanar (Montsià)
  • Viveros Alcaplant, d’Alcanar (Montsià)
  • Viveros Sancho Hermanos, d’Alcanar (Montsià)
  • Vivers Baix Camp, de Vinyols i els Arcs (Baix Camp)
  • Viyefruit, d’Alcarràs (Segrià)

El DARP i les entitats de l’Ebre signen el conveni que regula els ajuts per a la lluita contra la plaga del cargol poma

El director general de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya, Oriol Anson, s’ha reunit amb les entitats que formen part del grup seleccionat per a l’execució del projecte mediambiental de lluita contra el cargol poma per a formalitzar el conveni que regula els ajuts corresponents a la segona anualitat del projecte, que s’ha reforçat amb més actuacions per a fer front a aquesta plaga que afecta el delta de l’Ebre.

El passat 26 de setembre el Govern de la Generalitat ja va aprovar la concessió d’una subvenció directa de 260.381,34 euros per a aquestes actuacions que, juntament amb l’aportació dels fons comunitaris FEADER, suposava un muntant total de 456.809,39 euros. Tot i que el DARP està a punt per a fer efectiva la totalitat d’aquesta subvenció, el bloqueig que el Govern de l’Estat ha imposat als comptes de la Generalitat de Catalunya mitjançant l’Ordre ministerial per la qual es declara la no disponibilitat de crèdits en el pressupost de Catalunya per al 2017, no permet fer-ho.

Malgrat aquesta situació, el DARP ha fet tots els esforços que estan a la seva ma perquè aquestes ajudes, tan importants per a mantenir les actuacions de lluita contra la plaga del cargol poma, no s’aturin. Per això, s’ha formalitzat aquest segon conveni que regula les condicions d’atorgament d’una subvenció directa per un import total de 327.511,13€ per a l’execució de les actuacions corresponents a la segona anualitat del projecte mediambiental. Es tracta d’un ajut cofinançat pel fons FEADER en un 43% i pel DARP en un 57%. La part corresponent a l’ajut del Departament d’Agricultura es quantifica en 186.681,34 euros.

La resta de l’import corresponent a l’ajut concedit per l’execució de les actuacions previstes dins la segon anualitat del projecte mediambiental de la lluita contra el cargol poma es podrà fer efectiu tant bon punt es deixi sense efecte l’Ordre ministerial que declara la no disponibilitat de crèdits en el pressupost de Catalunya per al 2017. Si no és així, i en tractar-se d’un ajut cofinançat pel FEADER, es podrien perdre els diners que aporta Brussel·les, amb els perjudicis mediambientals que això comportaria per al delta de l’Ebre.

El grup ad hoc encarregat d’executar el projecte mediambiental de lluita contra el cargol poma al delta de l’Ebre està integrat pels següents membres

  • Comunitat de Regants Sindicat Agrícola de l’Ebre.
  • Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l’Ebre.
  • Arrossaires del Delta de l’Ebre i Secció de Crèdit SCCL.
  • Cambra Arrossera del Montsià i Secció de Crèdit SCCL.
  • Associació de Defensa Vegetal de l’Arròs i altres cultius al Delta de l’Ebre (ADV).
  • Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO Birdlife).
  • Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

El Consell de la Unió Europea es posiciona sobre els recursos fitogenètics per a l’alimentació i l’agricultura

El dia 9 d’octubre, el Consell de ministres d’Agricultura de la Unió Europea (UE) va adoptar unes conclusions que estableixen la posició de la UE per al setè període de sessions de l’òrgan rector del Tractat internacional sobre els recursos fitogenètics per a la alimentació i l’agricultura (ITPGRFA), que es farà a Kigali el 3 de novembre de 2017.

Les conclusions se centren en alguns dels temes clau de l’esdeveniment, com ara el paper dels recursos fitogenètics per a l’alimentació i l’agricultura en l’aplicació del Programa de Desenvolupament Sostenible de 2030 i la revisió del sistema multilateral d’accés i participació en els beneficis i l’estratègia de finançament establerta pel tractat.

Millora del funcionament del sistema multilateral existent

En les conclusions, el Consell demana a l’òrgan rector del ITPGRFA que millori el funcionament del sistema multilateral existent, ampliï el seu àmbit d’aplicació i millori el seu finançament. També subratlla la important contribució dels agricultors i les comunitats locals a la conservació i el desenvolupament dels recursos fitogenètics i la importància de les disposicions del tractat sobre els ‘drets dels agricultors’.

El Tractat Internacional sobre els Recursos Fitogenètics per a l’Alimentació i l’Agricultura va ser adoptat el 3 de novembre de 2001 per la Conferència de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i va entrar en vigor el 29 de juny de 2004 .

La UE i els seus Estats membres són parts contractants del tractat internacional, que estableix un sistema mundial per proporcionar als agricultors, fitomilloradors i científics accés a material genètic vegetal per a l’alimentació i l’agricultura i té per objecte garantir, mitjançant un sistema multilateral d’accés i benefici compartint que els beneficiaris comparteixen els beneficis que deriven de l’ús d’aquest material genètic amb els països en què s’origina el material.

J. D.