Agroprés organitza el 27 de febrer un debat obert sobre el benestar dels animals de granja destinats al consum

Després de l’emissió del polèmic programa ‘Salvados’ de la Sexta, amb conducció, direcció i producció de Jordi Évole, del diumenge 4 de febrer, sobre males pràctiques en el sector carni, Agroprés va decidir organitzar un debat obert sobre el benestar dels animals de producció en granja destinats al consum humà.

La intenció es posar sobre la taula aquest tema per debatre’l a partir d’una petita introducció a càrrec de diferents experts en la matèria, i veure així quines són les diverses opinions i punts de vista.

El debat, obert a tots els socis de l’associació i a les persones interessades en el tema, es durà a terme a la seu central del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), a la Rambla Catalunya,11, de Barcelona, el dimarts 27 de febrer, a la sala d’actes, de 17:00 a 19:30 h.

Anuncis

ASAJA surt en defensa dels ramaders espanyols de porcí

ASAJA considera intolerables les acusacions fetes sobre el sector porcí espanyol, diumenge passat al programa ‘Salvados’ de La Sexta, fonamentades en les imatges gravades, de forma il·lícita, en una única explotació ramadera sense identificar. Convidem a aquest programa o a qualsevol altre que estigui interessat en conèixer l’autèntica realitat de sector porcí del nostre país a visitar totes les granges desitgin i a fer un seguiment de la cadena de producció en aquest sector.

Els ramaders espanyols produeixen d’acord a una exigent normativa europea sobre benestar animal, les condicions higienico-sanitàries de les granges, bioseguretat i traçabilitat en les seves produccions. Gràcies a això els consumidors poden adquirir productes amb qualitats més que demostrades, sans, segurs i a preus competitius.

La presentació de fets puntuals, trets de context, aïllats, i que no mostren la realitat del sector porcí, no s’han d’utilitzar per confondre al consumidor. Lluny de les imatges mostrades en el programa de La Sexta, les ramaderies espanyoles compleixen amb rigorosos requisits tant a les seves instal·lacions (metres quadrats per animal, ventilació, neteja i desinfecció, …) com pel que fa a altres paràmetres com són la identificació dels animals, la gestió de residus, les condicions de transport, etc.

Legislació inflexible

En relació a les greus acusacions abocades en el reportatge sobre el contingut d’antibiòtics en les carns de porc, ASAJA recorda que la legislació és inflexible en aquesta matèria, prohibint taxativament que els productes que es comercialitzen continguin cap resta de medicament quan arribin al consumidor. Per això, la llei preveu uns temps de carència a aplicar per a l’eliminació total dels medicaments en l’organisme dels animals i això es corrobora amb anàlisis clíniques per part de veterinaris oficials abans d’autoritzar la comercialització de les carns.

Finalment, ASAJA vol recordar que el sector del porcí espanyol, és un sector professional generador d’ocupació i model europeu de producció. Els més de 300.000 ramaders que conformen aquest sector són professionals que es dediquen 365 dies a l’any a proporcionar aliments sans i amb els més alts estàndards de qualitat als consumidors.

Ja es pot tramitar la Declaració Única Agrària 2018

Més de 50.000 titulars d’explotacions agràries catalanes poden realitzar la Declaració Única Agrària (DUN) des de dijous 1 de febrer, en el que serà la quarta campanya de declaració dins el període de la Política Agrària Comuna (PAC) 2014-2020.

La DUN és el principal canal de gestió administrativa del Departament d’Agricultura, Ramadera, Pesca i Alimentació (DARP) i permet a tots els agricultors i ramaders de Catalunya la sol·licitud dels ajuts directes i del Contracte Global d’Explotació (ajuts a la competitivitat i a la sostenibilitat) de la PAC, així com altres declaracions, comunicacions, modificacions de dades de registres oficials, fins a més de 50 tràmits.

El conjunt dels ajuts directes, així com els ajuts del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) gestionats en la DUN, es poden sol·licitar fins el 30 d’abril i representen una aportació de més de 365 milions anuals per al sector agroalimentari i forestal català, entre els fons propis i els procedents de la Unió Europea (UE).

Enguany la DUN incorpora la sol·licitud de l’ajut lligat al pla de reestructuració i reconversió de la vinya (2019-2023) i la sol·licitud de modificació del lliurament de collita de vinya per tal de simplificar administrativament la seva gestió.

Es manté la informació que es va iniciar la campanya passada en relació al Pla de Gestió de les Dejeccions Ramaderes (PDGR), amb l’objectiu de donar transparència i agilitzar l’actualització d’aquestes dades.

I com cada any, per a facilitar l’elaboració i la tramitació de la DUN, el DARP ha establert convenis de col·laboració amb 78 entitats col·laboradores repartides arreu de totes les comarques catalanes. Aquestes entitats, conjuntament amb els grups de suport DUN del DARP, realitzen la formació i l’atenció als declarants per a aconseguir la millor qualitat de les declaracions.

ASAJA ha presentat el catàleg de productors i productes km-0 a la seu del Gremi de Restauració de Barcelona

L’organització agrària ASAJA ha presentat al Gremi de Restauració de Barcelona el catàleg de productors km-0 que ha elaborat. La presentació ha anat a càrrec de la presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, i del director general del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols.

A l’acte hi ha assistit representants de diferents sectors de l’organització com l’oli, la vedella, l’ànec de diferents punts de Catalunya, i agricultors i ramaders provinents d’arreu de Catalunya que produeixen, transformen i comercialitzen directament i sense intermediaris a botigues i restaurants.

Rosa Pruna ha ressaltat que “la marca Km-0 dona un valor afegit als nostres productes de qualitat al costat de casa per mantenir un camp viu i mediambientalment endreçat i cuidat”.

El catàleg ha quedat penjat a la web del Gremi de Restauració de Barcelona perquè els restauradors puguin comprar directament als productors de km-0.

Generalitat i Diputació de Barcelona impulsen una campanya per fomentar les franges de protecció contra els focs al bosc

En un país on la superfície forestal representa més del 60% és fonamental una gestió forestal clara i continuada que integri totes les mesures de prevenció necessàries. Per aquest motiu, i per primera vegada, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona han sumat esforços i treballaran conjuntament per fomentar treballs forestals que permetin evitar i minimitzar els efectes negatius dels incendis a les urbanitzacions i habitatges aïllats.

Així s’ha donat a conèixer avui durant la presentació, a Manresa, de la campanya “Si arriba el foc, estàs preparat?”. A través d’aquesta iniciativa es durant a terme una sèrie d’accions per fomentar les mesures d’autoprotecció contra els incendis forestals a les urbanitzacions, nuclis de població, edificacions i habitatges aïllats situats enmig o a les proximitats d’un terreny forestal. L’objectiu no és altre que conscienciar a la ciutadania i els ajuntaments del risc que suposa tenir edificacions o nuclis de població al costat d’aquests zones forestals en cas d’incendis forestals, i de les mesures d’autoprotecció que s’han de dur a terme per minimitzar al màxim els efectes d’aquest risc.

Manteniment de les franges de protecció

En concret, es fomentarà la realització per part dels ajuntaments del plànol de delimitació de les urbanitzacions, nuclis de població, edificacions i instal·lacions afectades, així com la realització i el manteniment de les franges de protecció de totes les urbanitzacions i nuclis de població que estan a tocar de masses forestals. Disposar d’aquestes franges és la millor mesura contra els incendis forestals per tal d’evitar tant danys personals com materials en les edificacions.

Durant la presentació, a càrrec del vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, Dionís Guiteras, i de la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montserrat Barniol, i del director general del Cos d’Agents Rurals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Marc Costa, s’ha explicat que la campanya es durà a terme de febrer a abril de 2018.

La campanya, que compta amb la col·laboració dels ajuntaments i consells comarcals de la província de Barcelona, i Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) contempla la difusió en el territori per crear consciència del risc i de la necessitat i importància de la realització d’aquestes franges, l’assessorament tècnic de com realitzar-les, dubtes de gestió i tràmits administratius necessaris, i possibilitats per a l’obtenció d’ajuts econòmics.

El vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, Dionís Guiteras, ha explicat que a la demarcació de Barcelona hi ha 1.350 urbanitzacions i nuclis de població a prop de zones de bosc, concetrades a les comarques del Baix Llobregat, Marfesme, Vallès Oriental i Vallès Occidental.

Des de l’any 2015, la Diputació de Barcelona executa un 80 projectes a l’any per a la creació de franges, tot i que la demanda per part dels ajuntaments és superior. D’altra banda, s’ha creat una ordenança tipus perquè els ajuntaments tinguin un model per finançar el manteniment d’aquestes franges, que es calcula que tenen un cost d’uns 25€/any per part del propietari.

Assessorar i divulgar el risc

Pel que fa a la implicació del Cos d’Agents Rurals en aquesta campanya, el seu director general, Marc Costa, ha explicat que en el marc de les seves funcions d’informació, assessorament, divulgació i educació ambiental, té previst efectuar xerrades per crear consciència del risc de viure en zones forestals en cas d’incendi forestal.

En aquest sentit, en el municipis que ho sol·licitin es duran a terme xerrades adreçades a propietaris d’edificacions, instal·lacions, parcel·les i veïns d’urbanitzacions amb la finalitat de transmetre la idea que els ciutadans són els primers responsables de la seva seguretat i per tant, han de ser conscients del risc de viure en zones forestals i de les mesures d’autoprotecció que tenen a les seves mans per fer front als incendis forestals. També es farà especial menció a la importància de mantenir en bon estat aquestes franges de protecció.

Trobades als consells comarcals

A part de les xerrades a nivell de ciutadania, els Agents Rurals faran trobades als consells comarcals de la província de Barcelona adreçades a alcaldes, regidors, tècnics municipals i responsables de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF). També es realitzarà una difusió massiva via EACAT a tots els ajuntaments de la província de Barcelona del material informatiu que s’ha elaborat per la campanya.

Cal recordar que durant tot l’any els Agents Rurals realitzen, entre altres funcions, la de vigilància, inspecció i col·laboració en la gestió del compliment de la normativa existent en matèria de prevenció d’incendis forestals.

Per la seva part, les ADFs contribuiran a difondre el material de la campanya (vídeo, cartell i flyer) a les xarxes socials i al territori.

JARC valora que s’aturi la retallada del 50% dels municipis catalans considerats com a zones amb limitacions naturals

JARC celebra que enguany s’hagi aturat la retallada del suport als productors professionals d’una trentena de municipis que havien de deixar de tenir la consideració de zona amb limitacions naturals (ZLN). Aquest canvi, que derivava de l’aplicació d’una directriu europea, finalment es començarà a aplicar el 2019, donant temps a tornar a avaluar els criteris que determinen pertànyer a una ZNL. L’organització agrària, fa un mes, ja indicava que les modificacions proposades  per Agricultura suposaven reduir a la meitat les poblacions de Catalunya que mereixen un tracte diferenciat per assegurar el manteniment de l’activitat agrària, passant de 66 a 31.

Els pagesos dels municipis que perdien la condició de ZLN deixaven de percebre progressivament l’ajut que compensava la seva situació, que oscil·la entre 48 i 68 € per hectàrea. A aquesta pèrdua, calia sumar-li el fet de deixar de tenir prioritat en uns ajuts que JARC considera essencials per al camp, com serien els que s’adrecen a donar suport a les inversions o a la incorporació de joves.

L’organització agrària, recorda, que tenint en compte que per als tres anys vinents segur que faltaran diners per donar resposta a totes les necessitat d’inversió o d’incorporació de joves, reduir encara més les possibilitats de poder-hi optar és una molt mala notícia.

Les comarques més afectades per aquest canvi de criteri, que finalment s’ha aturat, són les Garrigues, el Segrià, el Priorat i la Terra Alta, on s’eliminaven els següents municipis:

Comarca Municipis que deixaven de ser ZLN, però que finalment es mantenen el 2018
Garrigues L’Albi, Arbeca; Bellaguarda, les Borges Blanques, Castelldans, Cervià, el Cogul, l’Espluga Calva, la Floresta, Fulleda, la Granadella, Granyena de les Garrigues, Juncosa, els Omellos, Puiggròs, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell i Vinaixa
Segrià Alcanó, Alfés, Aspa, Llardecans, Maials, Sarroca de Lleida, Sunyer i Torrebesses
Ribera d’Ebre Ascó, Benissanet, Flix, Garcia, Ginestar, Miravet, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Rasquera, Riba-roja d’Ebre, Tivissa, la Torre de l’Espanyol i Vinebre
Priorat Bellmunt del Priorat, Capçanes, Falset, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, el Masroig, el Molar, Poboleda, Porrera, Torroja de Priorat i la Vilella Baixa
Terra Alta Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, Gandesa, el Pinell de Brai, la Pobla de Masaluca i Vilalba dels Arcs
Solsonès Clariana de Cardener

 

Solucions tecnològiques de gestió de dejeccions ramaderes per als 6.500 participants del projecte Life+ Futur Agrari

En el decurs dels quatre anys que ha durat el projecte Life+ Futur Agrari, s’han organitzat prop de 100 jornades tècniques, amb l’assistència de 6.500 agricultors, ramaders, tècnics assessors, estudiants, etc. que  han conegut de primera mà les eines més efectives per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes.

Futur Agrari ha estat un projecte amb un pressupost de 2,3M€, dels quals 1,7M € han estat cofinançats per la Unió Europea. Des del seu inici al setembre 2013, ha posat en pràctica tecnologies existents de gestió de la fertilització i tractament de dejeccions ramaderes, amb l’objectiu de donar-les a conèixer al sector per tal de minimitzar els continguts elevats de nutrients en zones de Catalunya amb una elevada concentració ramadera.

Els resultats d’aquest projecte s’han presentat en una roda de premsa que ha tingut lloc a Vic i que ha estat presidida pel director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol, que també ha estat l’encarregat d’inaugurar la Jornada ‘Cloenda del projecte. LIFE+ FUTUR AGRARI. Gestió del nitrogen al sector agrari’, inclosa dins del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT).

Mòdol s’ha mostrat satisfet de la repercussió del projecte en el sector, i ha explicat que “els empresaris són conscients que, per poder treballar en el futur, cal millorar el present, invertint en les explotacions i en el bon ús de les dejeccions ramaderes”.

En aquest sentit, en aquests 4 anys de projecte, a banda de les jornades, s’han creat dues pàgines  web,  la  del  projecte  http://www.futuragrari.cat,  i  una  en  relació  amb l’agricultura de precisió, http://ruralcat.gencat.cat/web/guest/agricultura-de-precisió que han arribat a aconseguir prop de 14.000 visites anuals.

Pel que fa a publicacions tècniques, s’ha generat una dotzena de documents de caràcter més divulgatiu adreçades al sector i especialitzades en aspectes ramaders, agrícoles i fins i tot relacionades amb l’àmbit forestal.

Ampli ventall de solucions tecnològiques

La transferència d’aquests coneixements ha estat possible gràcies al gran ventall de solucions tecnològiques i diversos coneixements científics que s’han testat en el marc d’aquest projecte i que s’han concretat en tres tipus d’accions demostratives:

La primera acció s’ha destinat a explicar diferents opcions per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes a les granges de porcí. S’ha posat especial èmfasi en 3 aspectes que s’han demostrat clau de cara a la millora del maneig de les dejeccions ramaderes: la gestió de l’aigua, la gestió de l’alimentació i l’adopció de sistemes de tractament.

  • L’elecció dels abeuradors en granges de porcí

Conjuntament amb la Universitat de Lleida i el Centre d’Estudis Porcins, durant els anys de projecte s’han caracteritzat 26 tipus d’abeuradors de granges de porcí. S’han descrit els diferents tipus amb què s’ha treballat (materials, dimensions, mecanismes de regulació) i s’ha fet proves variant cabals i pressions. Aquestes actuacions s’han executat en granges de porcí en les quals s’han aconseguit reduccions de fins al 50% en el volum generat de purí.

Actualment, moltes de les granges de porcí de Catalunya han adoptat  aquestes tècniques amb reduccions molt substancials dels volums  de purí generats.

  • Canvis en  les dietes  del  porcí  i el  nou  mètode  del  balanç  del nitrogen en explotacions porcines

L’alimentació és on hi ha el major cost en les granges d’engreix de porcí, amb la qual cosa reduir el consum de pinso i ajustar-ne la proteïna a les necessitats de l’animal han esdevingut mesures molt efectives tant econòmicament com ambientalment.

Les proves executades durant el projecte a l’Estació Experimental de l’IRTA de Monells i en diverses granges comercials han demostrat que canviant l’alimentació és possible generar menys purí i excretar menys nitrogen, fòsfor i metalls pesants, però sense afectar la producció ni la qualitat de la canal.

En aquesta línia, un nombre molt elevat de granges del sector porcí a Catalunya ja han modificat els seus sistemes d’alimentació. Paral·lelament, s’està treballant amb en una metodologia pionera a l’Estat espanyol, basada en un balanç d’entrades i sortides, per conèixer la quantitat excretada de nitrogen en cada granja.

  • L’eficiència en la separació mecànica dels purins

L’elevada concentració ramadera en determinades àrees del país ha fet que el DARP apostés durant els darrers anys per alguns sistemes de separació sòlid-líquid, utilitzats per a convertir el purí (un fertilitzant que conté encara massa aigua i, per tant, n’encareix el seu transport) en una fracció sòlida (que conté molta matèria orgànica, fòsfor i una part del nitrogen, i és rendible per a transportar) i una fracció líquida (amb gran part del nitrogen i el potassi del purí inicial, i que es pot aplicar prop de la mateixa granja).

Durant els anys de projecte, s’han fet proves en 9 explotacions ramaderes que disposaven dels principals tipus de separadors existents al mercat i s’ha determinat els rendiments de separació que es poden obtenir aquests sistemes si es treballa en condicions òptimes. Així, en separadors estàtics i de pressió es pot arribar a separar fins a un 20% del nitrogen del purí inicial a la fracció sòlida final, mentre que en el cas d’utilitzar sistemes centrífugs aquestes xifres poden incrementar-se fins al 50%.

En l’actualitat, hi ha al voltant d’uns 160 separadors sòlid-líquid a Catalunya, una eina pràcticament inexistent quan es va iniciar el projecte.

La segona acció s’ha centrat en dur a terme mesures que, o bé a un cost mínim o bé pensats com una inversió, aprofiten els nutrients excedentaris. L’objectiu principal del projecte ha consistit en implantar aquestes mesures pioneres a Catalunya, tot i ser molt freqüents en països com França o els Estats Units, i demostrar que són viables tècnicament i econòmicament en les nostres condicions.

  • Adaptació dels  cultius  captadors  a  Catalunya  i  el  seu  ús  en plantes de digestió anaeròbia

Els cultius captadors de nitrogen són cultius secundaris que tenen com a objectiu principal reduir o minimitzar les pèrdues de nitrats a través del sòl després del conreu principal (que acostuma a ser un conreu d’estiu com el blat de moro).

El projecte ha estat fent proves amb alguns d’aquests cultius (raigràs, colza farratgera i civada negra) i conclou que amb la seva implantació es podrien arribar a captar cada any de l’ordre de 50 a 150 quilos de nitrogen per hectàrea. Amb aquesta actuació s’aprofitaria aquest nitrogen que ja existeix al sòl (no se n’aporta de nou) i es reduiria la possible contaminació de les aigües en cas de pluges abundants.

Una vegada efectuada la seva funció a terra, els cultius captadors poden ser utilitzats com a cosubstrats en les plantes de biogàs per al tractament dels purins. El potencial de generació de biogàs per part dels purins és baix, però si es barregen amb determinats cosubstrats la producció de biogàs s’incrementa considerablement. Durant el projecte s’han fet mesures a l’IRTA, a Torre Marimon, i s’observa que el seu ús pot augmentar un 42% la generació d’energia elèctrica de la planta a partir del biogàs.

En el marc d’aquest projecte, en col·laboració amb el Centre de la Propietat Forestal  i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, també s’ha provat amb èxit en diferents zones de Catalunya, la combinació de plantacions d’arbres intercalats en conreus en distribució lineal de manera compatible amb tècniques agrícoles modernes. Aquestes plantacions ben dissenyades, donen resultats econòmics, productius i ambientals superiors als del sistema agrícola i forestal per separat.

Finament, la tercera part del projecte Futur Agrari ha englobat tots aquells aspectes relacionats amb la fertilització dels cultius. S’ha incidit molt en el fet que per efectuar una bona aplicació és tant important saber a priori la dosi de nutrient que es vol aplicar com que la quantitat que finalment s’aplica a camp s’aproximi a la desitjada.

  • Anàlisis del contingut de nutrients en els sòls

En el marc d’aquest projecte, s’han fet més de 1.700 anàlisis de nitrats en sòls agrícoles regats per les aigües del Canal Algerri-Balaguer, que han servit per constatar el potencial de millora que podien aconseguir algunes de les explotacions agràries col·laboradores. La resposta més que positiva dels agricultors i ramaders assessorats recalca la necessitat del sector en rebre un assessorament tecnificat que els orienti en els aspectes de la fertilització i la gestió de les dejeccions ramaderes. En aquest sentit, s’han lliurat més de 600 butlletins d’assessorament personalitzats a agricultors que conreen cereals (panís i ordi) i per al cultiu del panís.

  • FertiNext: eina virtual per a la planificació de la fertilització

Seguint la línia d’assessoraments a la fertilització marcada pel DARP, s’ha generat, conjuntament amb la Fundació Mas Badia, el FERTINEXT, una eina informàtica que permet calcular la dosi d’adob a aportar segons el cultiu i el maneig agrícola de cada situació. Aquesta eina, que inicialment es va dissenyar en suport paper, ara s’ha actualitzat en format web, de manera que és disponible fins i tot per a dispositius mòbils.

  • Instruments de teledetecció per a la millora de la fertilització

La inclusió de la teledetecció a l’agricultura ha rebut un fort impuls amb l’aparició dels drons a  preus molt assequibles i de gran precisió, i més recentment amb el desenvolupament del satèl·lit gratuït Sentinel per part de l’Agència Espacial Europea, que han apropat aquesta tecnologia a nivell d’explotació als sectors agrari i forestal.

Dins el projecte Futur Agrari i amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, s’ha desenvolupat el Visor Agroforestal I3, una plataforma web ideada per obtenir, de forma gratuïta, imatges a partir de satèl·lit que puguin servir d’ajuda per detectar les carències de nitrogen de qualsevol parcel·la agrícola de Catalunya.

El projecte, amb la col·laboració de la Universitat de Lleida i el Centre de Visió per Computador, ha tret profit de les imatges de teledetecció per desenvolupar un protocol que faciliti l’obtenció de mapes de sòls a escala prou detallada com perquè siguin d’utilitat de cara al maneig de les parcel·les agrícoles. D’aquesta manera, es podrà disposar d’informació de sòls molt útil de cara a fer un bon disseny del reg o ajustar la fertilització de les parcel·les.

  • Equips de precisió per a l’aplicació de purins

Després de 4 anys de projecte, s’ha fet un gran pas en la difusió d’aquests equipaments, fins al punt que s’ha passat d’un nombre pràcticament inexistent d’equips de mànegues l’any 2013 fins a disposar de més de 65 equips  distribuïdors de purins (principalment mànegues) a finals de 2017. Aquesta feina de transferència tecnològica s’ha fet paral·lelament amb l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes.

Un altre avenç significatiu millorat arran del projecte ha estat la utilització cada cop més freqüent del conductímetre, una eina que possibilita conèixer amb força exactitud el contingut de nutrients del purí fins i tot durant el mateix moment de l’aplicació. Avui en dia, ja és possible aplicar una dosi agronòmica d’adobs com els purins com si es tractés d’adobs minerals o de síntesi. De fet, en l’actualitat (finals de 2017) hi ha almenys uns 50 conductímetres instal·lats a les cisternes d’aplicació a Catalunya. Durant l’etapa  final del projecte, s’han desenvolupat noves rectes de regressió que permeten millorar aquesta precisió.

El projecte Futur Agrari ha estat coordinat pel DARP i ha comptat amb la participació de l’Agència de Residus de Catalunya, el Centre de la Propietat Forestal, l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries i la Fundació Mas Badia, entre altres institucions.