‘Volem la vida’

‘Volem la vida’ era la frase que resumeix el sentir dels milers de joves que es van sumar divendres 15 de març en més de 40 ciutats espanyoles a les mobilitzacions pel planeta, adherint-se al moviment internacional #FridaysForFuture. Amb aquesta petició conclou de fet el manifest llegit per Koro López de Uralde i Luisa Ripoll, portaveus d’aquesta ‘nova onada ecologista’ que va desencadenar el 2018 l’adolescent sueca Greta Thunberg i que ha aconseguit unir protestes en unes 1.800 ciutats d’un centenar de països .

Thunberg va ser la primera que va decidir no anar a classe els divendres per anar a seure davant del Riksdag (Parlament suec) amb diferents pancartes demanant l’aplicació de l’Acord de París signat el 2015 durant el desenvolupament de la COP21, així com altres accions contra el deteriorament mediambiental.

Els ‘Divendres per al futur’ van arribar a Espanya fa un parell de mesos: primer a Girona, després a Barcelona i, amb ajuda de les xarxes socials, finalment a Madrid i a la resta del territori hispà. La seva crida està dirigit als estudiants perquè “les elits polítiques i econòmiques en el poder estan robant el nostre futur”.

La lectura del ‘Manifest de la joventut pel clima’ ha estat el punt culminant d’una concentració que va començar en la mateixa Puerta del Sol i es va desplaçar després fins al Congrés dels Diputats, amb una participació de 4.500 persones segons dades facilitades per la Policia Nacional a la Delegació del Govern i de 10.000 segons els organitzadors. El document del #FridaysForFuture, impulsat per les autodenominades ‘Generacions sense futur’, fa referència a la ‘emergència climàtica innegable’ que descriu l’últim informe del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic, segons el qual “ens queden només onze anys per evitar la catàstrofe climàtica i limitar la pujada de la temperatura mitjana mundial a 1,5 graus centígrads”.

Per això, joves de tot el món han decidit “sortir als carrers cada divendres per exigir el dret de tots els éssers vius a la vida digna” i desenvolupar un projecte de vida “sense imaginar-nos fugint d’onades de calor extremes, huracans o inundacions”.

“D’ara endavant”, adverteix el text, #FridaysForFuture organitzarà “des de Suècia fins a Madrid” successius “divendres de desobediència, d’esperança, de justícia climàtica i de revolució per la vida per rebel·lar-se contra el sistema”.

Així, a Sevilla un miler d’estudiants es concentrava davant l’Ajuntament de la capital andalusa i després es va manifestar fins a la plaça del Bolet, mentre a València el lloc escollit era la plaça de la Verge, on fonts de l’organització calculen que “van assistir quatre vegades més persones” que la primera convocatòria del passat divendres 1 de març, quan van sumar 150. En el cas de la capital valenciana, la concentració del #FridaysForFuture va començar amb nou cops de bombo, una per cada espècie que, segons alguns estudis, desapareix cada hora a la Terra.

“No hi ha planeta B”, “Ni un grau més, ni una espècie menys”, “Hi ha més plàstic que sentit comú” o “Si el planeta fos un banc, ja l’haurien rescatat” són alguns dels textos de les pancartes emprades en els diferents recorreguts.

En altres punts d’Espanya, el desembarcament de #FutureForFriday ha estat tan recent que ha limitat el nombre de participants i fins i tot de convocatòries per manca d’organitzadors suficients. A Múrcia han estat unes desenes els estudiants universitaris i d’institut que s’han congregat a la plaça de la Mercè, pròxima a la Universitat, i després han marxat fins a la Glorieta d’Espanya, davant l’Ajuntament.

A Aragó, aquesta falta de mitjans també ha portat a una participació reduïda en el #FridaysForFuture però, com ha advertit el seu portaveu Maria Pardillos, les accions d’aquesta jornada “són només el principi” del que ja es coneix com “el 15M climàtic”.

Anuncis

UP demana a l’Administració que actuï contra els que van entrar a una granja de porcs de Sant Pere de Vilamajor

Unió de Pagesos (UP) ha demanat a l’Administració que prengui mesures contra el grup de persones que va entrar el diumenge en una granja de porcs de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) i en la qual s’hi va estar diverses hores, i que sancioni aquest fet, ja que la presència de persones no autoritzades i sense cap control dins d’una granja representa un alt risc per a la salut dels animals.

El sindicat agrari recorda que els ramaders catalans, com els de la resta dels de la Unió Europea, han de complir unes normes estrictes de benestar animal per assegurar una producció respectable i segura i que, d’altra banda, ha suposat per al sector un gran esforç d’adaptació tant en l’àmbit econòmic com en el de gestió de les granges i en la cura dels animals.

A més, les granges de porcí, per complir les normes de benestar animal, han ampliat l’espai en el qual es troben els animals, han modificat els revestiments de terra, han agrupat verres i truges joves per millorar el seu benestar, i els ramaders mantenen els garrins amb les mares entre tres i quatre setmanes perquè es puguin alimentar de llet materna. Les granges també poden disposar de material d’enriquiment perquè els animals s’entretinguin.

Unió de Pagesos també recorda que les granges s’han adaptat per disposar d’un aïllament de l’exterior i protegir-se de possibles malalties, amb tanques exteriors a les naus i les finestres, a més d’estar prohibida l’entrada a tot el personal no autoritzat.

‘Sentim la nutrició’ cerca al consumidor

El grup dedicat a la nutrició, Tradecorp, ha posat en marxa el projecte ‘Sentim la nutrició’ com una eina que cerca dos objectius principals: donar poder a l’agricultor i que sigui conscient de la seva importància per a alimentar tots els consumidors; i de l’altra, conscienciar el consumidor, perquè busqui productes de qualitat, que no només atipin, sinó que siguin nutritius i saludables. Aquesta iniciativa considera la nutrició com una eina estratègica per als agricultors i un aspecte diferenciador que es pot traslladar al consumidor final, perquè aquest valori aquesta nutrició com una característica fonamental dels aliments de qualitat.

‘Sentim la nutrició’ té com a novetat la incorporació del consumidor en l’estratègia de Tradecorp, com a origen de la demanda d’aliments funcionals i atractius. No obstant això, l’objectiu principal d’aquesta iniciativa és donar poder als agricultors i que siguin conscients del seu valor per fer arribar al consumidor final tota una experiència basada en els sentits, en la nutrició i en la vida dels aliments.

Tradecorp basa aquesta estratègia en el valor de la nutrició com una eina fonamental per abordar els reptes de la nutrició. En aquest marc de treball, també hi ha un lloc per als distribuïdors que són els agents principals per aconseguir aquest canvi.

Fet diferenciador

‘Sentim la nutrició’ respon al compromís que la companyia té amb la societat i amb les persones que l’ajuden a créixer, i es materialitza amb un conjunt de solucions de nutrició integrades que proporcionen productes amb característiques nutracèutiques diferenciades, que fan la vida més fàcil al agricultor i que aporten valor al seu collita. Es tracta de solucions que milloren propietats sensorials, nutracèutiques dels productes i que fins i tot poden allargar la seva vida postcollita.

Però ‘Sentim la nutrició’ és, també, el conjunt d’activitats de formació, suport professional empresarial i personal per al conjunt de les persones que integren la cadena de valor del sector agrari. Amb tot, la finalitat és millorar la qualitat de vida de tots els membres del sector.

En aquest sentit, l’empresa busca treballar en equip amb totes les persones que intervenen en la producció d’aliments, en la seva distribució i en el seu consum final. Per a Jorge Aguilar, director de màrqueting de Tradecorp Nutricionals “es tracta d’un projecte molt ambiciós a través del qual volem liderar aquest moviment on la nutrició és un factor fonamental per a l’augment del valor dels productes agrícoles”. “Per aconseguir-ho ens mouen els nostres principis basat en la innovació, en el compromís i en la integració. I com a resultat posem en el centre a les persones, incorporant a distribuïdors i agricultors en el disseny dels nostres productes perquè siguin exactament el que necessiten, i implementem metodologies d’innovació dins de l’organització per estar preparats i capacitats per afrontar aquest repte”, ha afegit Aguilar.

J.D.M.

El juliol pot ser realitat el decret de dejeccions ramaderes

La consellera d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà, ha avançat que el decret català de gestió de dejeccions ramaderes podria aprovar-se al Consell de Govern del 2 de juliol. El projecte de decret es troba en el tram final del procés previ a l’aprovació. Actualment està sobre la taula de Territori, que resoldrà sobre les qüestions ambientals del document i el tornarà a Agricultura. A partir d’aquí, el document passarà pel consell tècnic i la comissió jurídica pertinents i està previst que torni al consell tècnic a finals del mes de juny, segons ha assenyalat la consellera.

L’associació Porcat ha celebrat la notícia de la propera aprovació però sol·licita que es faciliti la seva aplicació i que no s’incrementi la càrrega burocràtica que normalment suposa. Considera que és important que Catalunya no perdi el lideratge espanyol en producció porcina. La correcta gestió de les dejeccions ramaderes hauria de ser una oportunitat per als ramaders catalans i no una càrrega burocràtica; d’una altra manera, la producció porcina catalana anirà deslocalitzant lentament cap a altres comunitats autònomes.

El projecte de Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació en les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries es va posar en consulta pública al setembre de 2017.

El decret es basa en tres grans línies d’actuació:

  • La millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent el seu tractament;
  • La innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d’excel·lència,
  • El control i seguiment d’aquestes aplicacions, garantint la traçabilitat dels moviments.

Es tracta d’un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan sigui necessari, en l’exportació dels excedents de nutrients.

J.D.M.

La incorporació de joves al camp a Catalunya en el període 2015-2018 s’ha incrementat un 60% en relació al 2011-2014

“Des de l’arribada de la consellera Meritxell Serret al capdavant del Departament d’Agricultura l’any 2016 i fins avui, hem incorporat 2.011 joves al món agrari. Ha augmentat un 60% la incorporació respecte de l’etapa anterior equivalent, 2011-2014, període en què les incorporacions van ser 1.200”. Aquests xifres, les ha donat a conèixer la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, en la cloenda del ‘IV Aplec de joves del camp: Som indispensables. Encara no t’ho creus?’, celebrat en el marc de la 147a Fira de Sant Josep de Mollerussa.

La consellera ha atribuït aquest augment a eines posades en marxa pel Departament com ara el programa Odisseu, que es du a terme conjuntament amb la Direcció General de Joventut del Departament de Treball, per fomentar el retorn dels joves al territori, i a la formació impartida a les diferents Escoles Agràries de Catalunya. “Quan vam arribar al Departament, el nombre total d’alumnes era al voltant dels 9.000 anuals. Enguany, passem dels 12.000, una xifra record que demostra la fortalesa de les Escoles i la nostra voluntat”, ha assenyalat Jordà.

Així mateix, la consellera ha ressaltat “la necessitat de valoritzar la professió de pagès perquè sigui un motor d’atracció de talent cap al sector agroalimentari”.-Pere aquest motiu ha subratllat que “treballem en la posada en funcionament de noves eines com ara la figura del Dinamitzador de Joves per acompanyar el/la jove en el seu procés d’instal·lació, una Oficina Jove al portal Ruralcat, amb tota la informació necessària sobre ajuts i tot tipus de tràmits, i un Observatori Jove  per a seguir l’evolució dels joves agricultors a Catalunya”.

Teresa Jordà ha destacat la importància que aquests joves “s’orientin vers els interessos del consumidor i coneguin bé les diferents parts de la cadena de valor, no només la de producció, sinó la part final de la cadena, allà on s’aporta més valor als productes”. “Som conscients que, per fer-ho, heu d’estar ben formats”. Precisament, l’any passat es va posar en marxa un curs de gestió empresarial i financera d’aquests models de negoci, articulat pel Departament, que el curs 2018 va comptar amb 1.800 alumnes, ha recordat la consellera.

“L’agricultura i la ramaderia del dia de demà és a les vostres mans. Sou el món rural d’avui i teniu l’oportunitat de pensar i fer com voleu que sigui el de demà. Sou el relleu d’una de les professions més antigues de la Humanitat. I d’una professió que sempre tindrà sentit i cabuda en aquesta societat”, ha manifestat la consellera d’Agricultura del govern català.

Jordà ha finalitzat la seva intervenció afirmant que els joves “formeu part d’un projecte important per al futur del nostre país, perquè apostem pel sector agroalimentari com a motor de l’economia catalana, i pels millors professionals capaços de liderar-lo”.

El Tribunal de Justícia de la UE no considera com a producció ecològica el sacrifici d’animals sense atordiment

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va considerar aquest dimarts 26 que la carn d’animals sacrificats sense atordiment no pot portar el logotip europeu de producció ecològica perquè no respecta les normes més exigents sobre benestar animal. “La pràctica del sacrifici ritual, en què es pot matar a l’animal sense atordiment previ, que en l’àmbit de la UE s’autoritza amb caràcter excepcional i amb l’únic fi de garantir el respecte de la llibertat de religió, no és tan eficaç per reduir el dolor, l’angoixa o el patiment animal com el sacrifici precedit d’atordiment “, va indicar el TJUE en un comunicat.

La cort va recordar que la legislació comunitària busca “garantir un nivell elevat de benestar animal en l’àmbit d’aquesta manera de producció, que es caracteritza per l’observança de normes més estrictes en matèria de benestar animal en tots els llocs i en totes les etapes de la producció en què sigui possible incrementar-lo, inclosa la del sacrifici “.

I va assenyalar també que “hi ha estudis científics que demostren que l’atordiment és la tècnica que respecta en major mesura el benestar animal en el moment del sacrifici”.

El Tribunal entén que l’etiqueta de “agricultura ecològica” de la UE busca “mantenir i justificar la confiança del consumidor en els productes etiquetats com a ecològics”. I declara que és important “garantir que els consumidors puguin tenir la seguretat que els productes amb el logotip ecològic de la Unió Europea (…) efectivament s’han obtingut observant les normes més exigents, entre elles les relatives al benestar animal”.

En aquest sentit, el Tribunal de Justícia va concloure que només el mètode de sacrifici amb atordiment previ, en principi imposat pel dret de la Unió, garanteix un elevat nivell de protecció del benestar animal en el moment de la matança.

La conclusió de la cort prové d’una petició de l’associació francesa Oeuvre d’assistance aux bêtes d’Abattoirs (OABA), que va reclamar al Ministeri francès d’Agricultura i Alimentació la prohibició de la menció “agricultura ecològica” en publicitat i els envasos de hamburgueses de carn de boví amb certificació ‘halal’ procedent d’animals sacrificats sense atordiment previ.

L’entitat certificadora responsable, Ecocert, va denegar a OABA la seva petició, de manera que l’associació va recórrer al Tribunal d’Apel·lació del Contenciós-Administratiu de Versailles (França), que al seu torn va demanar a la cort de Luxemburg que interpretés com han d’aplicar-se en aquest cas les normes de dret comunitari relatives a l’etiquetatge.

J.D.M.

Protocol entre Mossos d’Esquadra i Agents Rurals per millorar l’intercanvi d’informació i el suport mutu urgent

El cos de Mossos d’Esquadra (CME) i el cos d’Agents Rurals (CAR) de la Generalitat de Catalunya han signat aquesta setmana un protocol d’actuació per millorar la comunicació i facilitar l’intercanvi d’informació entre tots dos cossos.

Amb aquest protocol, es crearà un canal de comunicació directe entre les diferents sales regionals, des d’on es coordinen i es dona suport als efectius que es troben al territori, per agilitar l’accés a dades d’interès policial i facilitar la tramesa d’informació en casos d’urgència.

D’aquesta manera, a través d’aquest canal, els Agents Rurals podran sol·licitar suport policial quan es trobin en situació de risc en el marc d’alguna actuació. També podran sol·licitar antecedents i requeriments policials de persones o titularitats de vehicles. Igualment, els Mossos d’Esquadra podran activar el suport dels Agents Rurals en casos de necessitat.

També serà una eina de coordinació i suport mutu en actuacions derivades de les activacions de les diferents fases de plans especials o d’emergència, com ara NEUCAT, INUNCAT, INFOCAT o PROCICAT, o del pla ALFA.

Aquest protocol també inclou la difusió d’una sèrie d’incidents rellevants que el CME ha de comunicar al CAR a través d’aquest canal directe. Entre d’altres, s’alertarà de fets en què s’hagin utilitzat armes de foc i homicidis on l’autor hagi fugit, atemptats terroristes, incendis rellevants o qualsevol altre incident o delicte greu que tingui transcendència o sigui d’interès general.

Per part seva, el CAR haurà de comunicar al CME els incidents derivats de caça i pesca furtives, abocaments il·legals, informació rellevant en relació amb els incendis forestals, activitats extractives il·legals o qualsevol altre d’interès general.

Finalment, les sales centrals de coordinació d’ambdós cossos tindran la possibilitat, en casos de necessitat, de fer comunicacions globals i simultànies a tots els efectius de Catalunya.

Aquest protocol dona resposta a la disposició addicional sisena de la Llei 4/2003, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, que preveu que els agents rurals, quan actuïn com a agents de l’autoritat, en l’exercici de les funcions que els atribueix la Llei que regula aquest cos, tenen accés a la informació i s’han d’integrar en el sistema de seguretat de Catalunya.

Aquest protocol, signat pel comissari Miquel Esquius, comissari en Cap de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, i l’inspector Josep Antoni Mur, inspector en Cap dels Agents Rurals, entrarà en vigor el pròxim dilluns 18 de març.