Ampli calendari de jornades tècniques aquest any a la Fira Agrària de Sant Miquel i el saló Eurofruit de Lleida

La Fira Agrària de Sant Miquel i el saló Eurofruit, certàmens que tindran lloc del 28 de setembre a l’1 d’octubre d’aquest any a la Fira de Lleida, seran l’escenari de diferents jornades tècniques professionals centrades en temes d’actualitat dels àmbits de la ramaderia, la fructicultura, el reg i l’agricultura de precisió, entre d’altres. Cal recordar que aquesta doble manifestació agrària acollirà més d’una cinquantena d’activitats tècniques entre jornades, seminaris, presentacions, demostracions i degustacions.

L’Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes del Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació organitza la jornada ‘Canvis rellevants en la nova normativa de gestió de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants’, en què es presentarà el nou Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació a la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries. Així mateix, s’han programat jornades tècniques ramaderes sobre els ‘Reptes i perspectives de futur del sector porcí’, la ‘Gestió i monitorització dels nivells de productes en dipòsits o sitges. Principals problemes en el sector ramader i solucions disponibles’, la ‘Solució a la problemàtica del purí’ i ‘l’’Aplicació de l’infraroig llunyà al metabolisme i el creixement del porcí’.

Coorganització d’Agroprés

Pel que fa a l’àmbit estrictament agrícola, tindrà lloc el dijous 28 de setembre a partir de les 15.30 h la 13a Jornada AFRUCAT, FCAC, Agroprés, ICEA i ETSEA-UdL, amb el títol ‘Organitzacions de productors de fruites i hortalisses (OPFH): model europeu adequat per a millorar els resultats i l’eficiència del sector?’. Els visitants també podran conèixer de primera mà el GeaOrgànica, un projecte global per a la millora de l’eficiència productiva, que permet comprendre la fertilitat i el funcionament del sòl per a la reducció de costos en adobs i fitosanitaris. El Departament d’Agricultura també organitza la ‘X Jornada de Sanitat Vegetal’, una sessió tècnica de referència del Pla Anual de Transparència Tecnològica del DARP.

Altres sessions interessants vinculades amb el món agrari són la ‘Jornada de cultiu del festuc’, les sessions sobre ‘Investigacions per millorar la qualitat de l’oli d’oliva’ i ‘La nova nutrició’, la ‘Jornada de l’olivera: control de frau i comercialització exterior’, la trobada sobre ‘L’enginyer agrònom fa possible que l’agricultura intensiva sigui sostenible’ o les jornades sobre ‘Il·legalitats i implicacions fiscals de la valoració de les construccions agràries per part del cadastre’ i les ‘Eines actuals per a l’observació i la predicció de la pedra a Catalunya’. A més, es presentarà el catàleg de productes de Km0, producte de proximitat.

D’altra banda i relacionades amb el reg, s’han programat les sessions centrades en les ‘Estacions de bombeig d’aigua amb energia solar’, ‘L’adaptació del regadiu al canvi climàtic’ i ‘l’Optimització del reg i la fertirrigació a través de sensors de tecnologia multipunt’.

Quant a l’agricultura de precisió, cal esmentar que LleidaDrone organitza les X Conferències Professionals i Amateur de LleidaDrone, amb un doble panell d’experts que exposaran les seves novetats tecnològiques dividides en agricultura de precisió i el sector dels drones en general.

Anuncis

S’ha posat a consulta pública el nou decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes

El projecte del nou Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació a la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries s’ha posat en consulta pública el 14 de setembre a la pàgina web del Departament d’Agricultura.

En els propers dies es publicarà l’edicte al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) que dóna conèixer l’inici del període d’informació pública de 45 dies, per tal que tothom qui vulgui pugui formular-hi les observacions, els suggeriments o les al·legacions que consideri oportunes. A través d’aquest nou decret el Departament d’Agricultura vol assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles.

Tres línies d’actuació

Per aconseguir-ho, es preveuen tres grans línies d’actuació: la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d’excel·lència, i el control i seguiment d’aquestes aplicacions, garantint la traçabilitat dels moviments.

Es tracta d’un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, en l’exportació dels excedents de nutrients.

Es constitueix el Consell Català de l’Alimentació

Dimecres 13 de setembre s’ha constituït el Consell Català de l’Alimentació, òrgan adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), que serà un fòrum d’anàlisi, debat i proposta sobre les qüestions relacionades amb les polítiques agroalimentàries del país: els reptes socials, ambientals, empresarials i tecnològics. A més, actuarà com a observatori de l’agroalimentació per proposar les mesures necessàries per a l’aprofitament de totes les oportunitats dels mercats i per oferir les millors condicions de qualitat i sostenibilitat.

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, que ha presidit l’acte de constitució, ha destacat que “el Consell Català de l’Alimentació és un instrument fonamental per a impulsar una nova política alimentària de país basada en la producció local d’aliments i en la gestió sostenible del medi, que contribueixi a la cohesió socioeconòmica del territori i a la sobirania alimentària de Catalunya”.

En aquesta línia, s’han iniciat ja els debats per a definir un Pacte Nacional per la Política Alimentària de Catalunya, que es traslladarà al Consell Català de l’Alimentació perquè sigui compartit i concertat amb els representants de la societat civil concernits amb l’alimentació.

El Consell Català de l’Alimentació proposarà actuacions amb els següents objectius:

• Continuar fomentant la qualitat i la seguretat dels aliments
• Promocionar els productes alimentaris catalans, inclosos els d’una qualitat diferenciada, els de proximitat i els produïts de forma ecològica
• Afavorir l’equilibri, la transparència i les sinergies positives en tota la cadena alimentària
• Fomentar la sostenibilitat, la responsabilitat social i la lluita contra el malbaratament d’aliments
• Promocionar la dieta mediterrània i fomentar en la ciutadania hàbits alimentaris saludables.

Quatre comissions

Per desenvolupar totes aquestes actuacions, aquest òrgan col•legiat s’estructurarà en quatre comissions: Comissió de la Cadena Agroalimentària, Comissió de Competitivitat i Internacionalització Alimentàries, Comissió de Gastronomia i Territori, i Comissió de Malbaratament i Sostenibilitat. El Consell es tornarà a reunir d’aquí a dos mesos per acordar la constitució d’aquestes quatre comissions.

El Consell Català de l’Alimentació està format per una àmplia representació de les associacions i entitats relacionades amb l’alimentació a Catalunya, des dels consumidors fins a les organitzacions professionals agràries més representatives, les institucions i els col•legis professionals relacionats. Concretament, hi són representants diferents Departaments de la Generalitat de Catalunya; UNAE, en representació dels consumidors de casa nostra; la Càtedra UNESCO d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament, la Fundació Banc dels Aliments, PIMEC Agroalimentària, FCAC, la Federació Catalana DOP-IGP i la Federació Catalana d’Associacions de gremis de Flequers, en representació dels diferents agents del sector agroalimentari; Unió de Pagesos i JARC, com a organitzacions professionals agràries més representatives; l’Associació Intercol•legial de Col•legis Professionals de Catalunya; i les quatre Diputacions, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, en representació del món local.

Agroseguro ha abonat ja 198 milions en indemnitzacions per la sequera i les gelades en cereals i lleguminoses a l’Estat

Agroseguro ha finalitzat pràcticament el pagament de les indemnitzacions per sinistres en cereals d’hivern i lleguminoses amb l’abonament de 198 milions d’euros, segons ha informat Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya. La previsió total és de 208 milions, corresponents a 53.606 sinistres en aquests cultius, el que supera la quantitat anual pagada en aquesta línia en tota la història de l’assegurança agrària i representa el 256% de les primes.

Els assegurats que més indemnitzacions han rebut són els de Castella i Lleó, amb 149 milions ‘’euros, seguits dels de Castella-la Manxa, amb 30 milions, i els d’Aragó i Navarra, amb 14 i 4,2 milions, respectivament. Els assegurats de la resta de comunitats autònomes han rebut un total de 11 milions d’euros.

1.650.000 hectàrees afectades

La superfície total sinistrada de cereals d’hivern i lleguminoses ha superat la registrada el 2012 -fins ara el pitjor exercici de la història de l’assegurança agrària a Espanya-, superant les 1.650.000 hectàrees, de les quals 1.327.000 corresponen a sinistres de sequera i gelada.

Del total, el 57% (950.000 ha) correspon a Castella i Lleó, el 22% (370.000 ha) a Castella-la Manxa, i més del 9% (150.000 ha) a Aragó. També s’han enregistrat danys importants a Navarra, Andalusia, Catalunya, Extremadura i la Rioja.

Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya ha aprofitat per recordar als agricultors i ramaders la conveniència de comptar amb un assegurança agrària per les seves explotacions, «davant les extremes i molt variables condicions meteorològiques que s’estan produint i els seus perjudicials efectes per les seves produccions».

La renda agrària a Catalunya va augmentar un 3,36% el 2016

L’any passat la renda agraria es va incrementar a Catalunya, a preus corrents, un 3,36%, respecte el 2015, fins a arribar als 1.723,6 milions d’euros, davant dels 1.667,5 d’aquell any. D’acord amb l’estimació que efectua el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat, l’any 2016 es trenca la tendència a la baixa dels últims anys.

Els consums intermedis (costos de producció), amb un gran pes dins d’una producció agrària tan intensiva com la catalana, van disminuir un 4,2%. La producció final agrícola va pujar un 3,1% i el valor de la producció final ramadera va ser inferior en un 2,41%.

Els consums intermedis són els que van tenir un comportament més favorable envers la renda, amb la caiguda del 4,2%. Aquesta disminució és atribuïble a una important reducció de la despesa en aliments per al bestiar i a la baixada del preu de l’energia, carburants i lubricants, que van compensar sobradament la pujada de preus de llavors i plançons i dels fertilitzants.

Bona producció cerealística

L’augment del valor de la producció final agrícola va ser degut, principalment, a una molt bona producció de cereals, que va compensar uns preus pitjors que l’any 2015, i a uns preus de la fruita fresca relativament millors que el 2015. Ambdós productes van compensar la davallada del valor dels fruits secs i de l’oli d’oliva.

Pel que fa a la producció final ramadera, la causa de la davallada cal buscar-la en la baixa generalitzada dels preus de tots els productes ramaders, tret del boví, que va incrementar gairebé un 3% la producció i un 4% el preu.

Agricultura i sector defineixen els propers passos per reforçar la bioseguretat en les explotacions porcines del país

Amb  la posada en marxa del programa de bioseguretat en explotacions ramaderes s’ha fet un pas important en la millora de les explotacions porcines catalanes que cal reforçar per garantir la sanitat de la cabana porcina. Així s’ha decidit a la Taula Sectorial del Porcí que ha tingut lloc a la seu del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) i en la que sector i Administració han definit els propers passos per millorar la seguretat en les explotacions porcines del país. 

Aquestes actuacions futures consisteixen en seguir treballant en les enquestes i assessorament que des de fa dos anys s’estan fent a les explotacions porcines catalanes per tal que puguin complir amb el programa de bioseguretat. L’objectiu és aconseguir que totes les granges rebin assessorament continuo en aquesta matèria.

El departament també s’ha compromès a garantir un correcte tancament perimetral de les granges, obligatori des de l’abril de 2016,  així com altres  obligacions com són els sistemes per evitar l’entrada d’aus i altres animals que puguin ser transmissors de malalties, la presència de sistemes de neteja i desinfecció de vehicles a l’accés a l’explotació, els vestuaris del personal, la roba i el calçat d’ús exclusiu per l’explotació, portar un registre de visites  i vehicles alienes a l’explotació, entre d’altres.

Recollida i transport de baixes

Un altre dels aspectes abordats a la Taula Sectorial, ha estat la millora de la bioseguretat en la recollida i transport de baixes d’explotació. Sobre aquest tema, que serà tractat novament a la Comissió de gestió d’animals morts a l’explotació  que tindrà lloc aquesta mateixa tarda al departament, s’ha posat de manifest la voluntat de potenciar una estratègia que fomenti l’ús de contenidors refrigerats a les explotacions com a millora de l’ emmagatzematge de cadàvers.

La directora general d’Agricultura i Ramaderia, Teresa Masjuan, que ha presidit la Taula, ha assegurat que en el compliment de les mesures de bioseguretat “ens hi juguem molt, són molt importants no només per garantir l’excel·lència de la cabana porcina, sinó també per la viabilitat de les explotacions, i per poder assegurar l’ accés als mercats exteriors del nostre sector”. 

Finalment, en relació al bon moment que reflecteixen les darrers dades de l’Observatori del porcí, Masjuan ha recordat que “tot i la importància de la bioseguretat i benestar, cal  treballar per tirar endavant l’estratègia de dejeccions ramaderes, que ha d’assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català”.

Aprovada la creació del Consell Català de l’Alimentació

El Govern de la Generalitat ha aprovat la creació del Consell Català de l’Alimentació com a òrgan d’assessorament i de participació institucional en matèria d’agroalimentació. Aquest Consell, col·legiat i adscrit al departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, té l’objectiu d’analitzar i debatre els reptes de caire social, ambiental, empresarial i tecnològic als quals ha de fer front el sector agroalimentari català, perquè s’abordin de forma participada, previsora, eficaç, equilibrada i sostenible.

Amb la creació del Consell Català de l’Alimentació es posen les bases d’una nova política alimentària de país basada en la producció local d’aliments i que articula tots els agents de la cadena alimentària.

En formaran part representants de les organitzacions professionals agràries més representatives, de les institucions, els col·legis professionals i les associacions l’activitat de les quals té relació directa amb l’alimentació a Catalunya.

Observatori amb visió transversal

El Consell actuarà com a observatori de l’agroalimentació, amb una visió transversal, que permeti proposar les mesures necessàries per a l’aprofitament de totes les oportunitats per impulsar una política alimentària que respongui a les demandes dels consumidors i alhora potenciï el teixit productiu català, sobre la base de la seguretat i la qualitat dels aliments.

Les funcions del Consell Català de l’Alimentació són les següents:

  • Fòrum d’anàlisi i  debat de les qüestions relacionades amb les polítiques públiques agroalimentàries.
  • Formular propostes per a afavorir l’equilibri i la transparència en les relacions de la cadena alimentària i que permetin el desenvolupament correcte i equitatiu de totes les baules.
  • Formular propostes relacionades amb la comercialització, el foment i la promoció dels productes agroalimentaris catalans, inclosos els reconeguts amb qualitat diferenciada, amb l’agricultura de proximitat i amb l’agricultura ecològica, tant per al mercat intern com per a l’exportació.
  • Analitzar les mesures que es defineixin en altres instàncies o administracions i que puguin afectar l’agroalimentació, així com presentar propostes d’actuació.
  • Actuar com a òrgan assessor en l’elaboració de les polítiques que fomentin la sostenibilitat, la responsabilitat social, la lluita contra el malbaratament en tots els àmbits de la cadena agroalimentària i proporcionar aliments sans i segurs a la ciutadania.
  • Recollir propostes de promoció de la dieta mediterrània i foment dels  hàbits alimentaris saludables i sostenible entre la ciutadania, integrant-hi tots els agents de la cadena agroalimentària.
  • Formular propostes de promoció i foment de la vàlua del patrimoni gastronòmic català com a element vertebrador de la producció agroalimentària i de la resta de la cadena.
  • Participar en l’establiment de les bases necessàries per a estimular la competitivitat de les empreses vinculades a la cadena agroalimentària; fomentant la innovació, en base al trinomi salut, nutrició i gastronomia.
  • Donar una visió transversal, que permeti analitzar i proposar les mesures d’innovació necessàries per a l’aprofitament de totes les oportunitats dels mercats i per oferir les millors condicions de qualitat i sostenibilitat.
  • Proposar actuacions que fomentin la qualitat agroalimentària dels productes en les diferents fases de la cadena agroalimentària.
  • Fomentar la Seguretat Alimentària i la disponibilitat dels aliments envers el consumidors.

El Consell Català de l’Alimentació estarà format per 4 comissions: la Comissió de la Cadena Agroalimentària; la Comissió de Competitivitat i Internacionalització Alimentàries; la Comissió de Gastronomia i Territori, i la Comissió de Malbaratament i Sostenibilitat, en les quals participaran entitats representatives de cada àmbit.