El Pla pilot de prevenció i mitigació dels danys produïts pel conill al Segrià s’ampliarà a tota la plana de Lleida

El director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya a Lleida, Ferran de Noguera, s’ha mostrat “moderadament satisfet” amb la marxa del Pla pilot de prevenció i mitigació dels danys produïts pel conill a la comarca del Segrià atès que les dades del cens de tardor constaten una davallada general de les poblacions de conill en la plana de Lleida respecte la tardor de 2017, registrant-se precisament les més pronunciades en la comarca del Segrià (-37%) i en el Pla d’Urgell (-30%), les zones més castigades i on el Pla s’està aplicant amb més intensitat.

“Anem pel bon camí, hem baixat d’una densitat de 138 exemplars per quilòmetre quadrat a 86, però la població de conill continua sent molt alta, si tenim en compte que la densitat que marca la legislació per a la declaració d’emergència cinegètica és de 50. Per això, hem de continuar treballant plegats per a reduir la densitat; i atès els bons resultats hem plantejat que el pla deixi de ser pilot i les mesures que hem anat aplicant s’estenguin a tots els espais d’alta densitat de la plana de Lleida“, ha manifestat de Noguera.

Altres mesures proposades i aprovades per unanimitat durant la reunió de la Comissió de seguiment del Pla contemplen, a més de continuar aplicant les de caire cinegètic que ja estan en funcionament, les següents: declaració d’emergència cinegètica d’acord al que preveu la Resolució de vedes de caça (afectarà 59 zones de caça de la Plana de Lleida amb un total de 98.600 hectàrees, en les quals es prohibirà la caça de la guineu); noves reunions informatives adreçades a pagesos i caçadors per tal d’informar-los sobre com actuar davant de la problemàtica dels danys produïts pels conills a l’agricultura; continuar amb les actuacions de caça amb recorreguts nocturns per part del Cos d’Agents Rurals (CAR) –ampliant la flota d’1 a 2 vehicles-.

També hi ha previst: elaborar un cens d’hivern abans del mes de març de 2019 per a fer el seguiment; i, si les circumstàncies ho aconsellen, es convocarà el Consell Territorial de Caça de Lleida amb caràcter extraordinari per a valorar la situació i implementar les mesures adients.

L’esmentat Pla pilot s’emmarca en el Pla de prevenció de danys impulsat pel DARP. Es tracta d’una sèrie de mesures i accions que s’estan duent a terme per a establir un nou marc legal, administratiu i operatiu, per tal de fer front als nous reptes que generen els elevats nivells poblacionals assolits per diverses espècies cinegètiques.

Anuncis

La DO Empordà tanca la verema del 2018 amb un augment de producció del 12% respecte a la de l’any passat

La DO Empordà ha tancat una de les millors veremes de la dècada. Els cellers empordanesos han collit durant els darrers mesos un total de 9,7 milions de quilograms de raïm. Aquesta quantitat representa un augment de 12% respecte la verema del 2017 i un increment del 13% en comparació a la mitjana de la darrera dècada.

Les abundants pluges de la primavera, la bona climatologia de l’estiu i la manca de fenòmens meteorològics o sanitaris que hagin afectat negativament les vinyes són els factors que han propiciat aquest augment de producció durant la verema d’enguany. Aquestes mateixes condicions han afavorit que l’estat sanitari de les vinyes hagi estat excel·lent i que pràcticament el 100% del raïm hagi entrat sa als cellers. 

Els bons resultats d’aquesta campanya permeten ser molt optimista respecte a les bones aptituds enològiques del raïm, que s’espera repercuteixen en una molt bona qualitat dels vins de l’anyada.

Les garnatxes, les més majoritàries

Com ja és habitual, les varietats autòctones han estat les més abundants amb més del 70% de la producció total. Les garnatxes negra, blanca i roja han estat les més majoritàries i representen el 33,9% de tota la producció, mentre que la carinyena o samsó suposa el 18% del total collit aquest any.

Els cellers de la DO Empordà van iniciar la verema a les dates tradicionals, entre mitjans i finals d’agost, i van finalitzar els treballs a finals del mes passat.

Presentat el Pla estratègic per a la valorització de l’avellana

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha promogut la redacció del Pla estratègic per a la valorització de l’avellana per millorar-ne el coneixement i el del sector mateix. L’objectiu final és incrementar la presència del producte en el territori de producció, implantar nous canals de valorització i, en darrer terme, contribuir al manteniment del conreu, el paisatge i l’estructura social vinculada al sector.

La consellera Teresa Jordà ha presentat a Reus aquest treball i ha situat l’avellana “com a referent d’identitat territorial, capaç de mantenir un entorn productiu de qualitat, un paisatge característic i una estructura social i econòmica viva”. Jordà també ha insistit en el fet que el Pla “ha de contribuir a  millorar la salut i el benestar de les persones a través de la valorització del producte, de la feina del productor i de la complicitat amb el consumidor”.

Aquest Pla és una de les mesures sorgides del Grup de Treball de l’Avellana que va ser creat pel sector i el Departament l’any 2016 per millorar la producció del cultiu i fomentar l’organització del sector i la transparència dels mercats. Tot encaminat a aconseguir una millor comercialització de l’avellana definint les  línies de treball que han de garantir el futur d’aquest sector.

Segons Teresa Jordà, també en el sector de l’avellana cal un lideratge global que posi l’accent en la qualitat i la singularitat del producte. “Si es posa l’accent a fomentar el consum final amb un producte de qualitat vinculat al territori, el futur està assegurat”, ha indicat la consellera.

El Pla ha estat redactat per l’equip tècnic del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili. Parteix d’una anàlisi i diagnòstic de la situació actual per definir un marc estratègic i desenvolupar un Pla d’acció.

37 mesures concretes

El Pla s’estructura en quatre eixos que contenen diferents accions, descrites en una fitxa individualitzada. Algunes ja s’han iniciat i d’altres estan pendents de programació:

Accions producte. El Pla proposa 7 accions, que es classifiquen en dos grups:

  1. Actuacions per a la innovació, qualitat, valorització i diferenciació que estableix la priorització de les varietats locals, la creació d’un Panel de Tast, la publicació tècnica de varietats locals i la innovació per a la sostenibilitat del conreu de l’avellaner.
  2. Actuacions per a l’adaptació al mercat que estableixen la creació de noves línies de productes i formats, la valorització de característiques diferencials de l’avellana en etiquetatges i el pla d’acompanyament i millora empresarials.

Accions territori. Conté 15 accions en 5 grups:

  1. Esdeveniments de caire lúdic i popular, que inclouen 3 accions: la Festa de l’Avellana, l’articulació d’un calendari continuat d’esdeveniments “Terra d’avellana” i la redefinició de les fires i festes locals de l’avellana.
  2. Reforç de la presència simbòlica de l’avellana en el territori, que inclou les accions Reus, capital de l’avellana, la Creació de l’espai avellana, l’increment dels senyals que identifiquen el territori amb l’avellana, el foment de l’organització d’esdeveniments periòdics de caràcter científic al voltant de l’avellana i l’elaboració d’un llibre de prestigi.
  3. Comercialització i punts de venda, que té per acció la identificació, la promoció i el suport a la xarxa de punts de venda d’avellana local amb la marca Aquí, avellana.
  4. Identificació i diferenciació territorial, que pretén potenciar la diferenciació territorial de l’avellana dins i fora de la DOP.
  5. Aprofitament turístic, que conté 6 accions: la millora de la competitivitat de les explotacions, empreses de transformació i obradors per a l’activitat turística; la creació de productes turístics vinculats a l’avellana; el lideratge públic per a la realització de projectes estratègics d’oferta turística; la realització i difusió de material divulgatiu turístic; la creació d’un banc d’imatges, i l’organització de sortides d’índex de referència (benchmark).

Accions consum. 7 accions en tres grups:

  1. Millora de la presència, el valor simbòlic i la imatge de l’avellana, que proposa el disseny de material i la realització de campanyes de foment del consum d’avellana, i l’articulació del Club de Prescriptors de l’Avellana.
  2. Reforç del binomi avellana-gastronomia amb tres accions: millorar la presència i aconseguir visibilitat de l’avellana en restaurants; implicar cuiners i restaurants de prestigi en la promoció de l’avellana, i l’acció De postres, avellana.
  3. L’avellana a l’escola té dues accions: promoure el coneixement i la valorització de l’avellana a les escoles, i afavorir el consum d’avellana als menús escolars.

Accions gestió del Pla. Són 7 accions que pretenen consolidar la Taula de l’Avellana, promoure la millora de l’organització del sector, crear l’Oficina Técnica, implantar el pla de comunicació de la DOP Avellana de Reus, incorporar nous productes i elaboradors certificats a la DOP, promoure patrocinis i associació de marques (cobrandings) i incorporar a la web de la DOP estratègies i continguts turístics.

El DARP ha prés més de 29.600 mostres per reforçar les mesures de vigilància contra la Pesta Porcina Africana

L’evolució recent de la Pesta Porcina Africana (PPA) a Europa ha motivat que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya reforci les mesures de vigilància. Des de l’1 de gener de 2018 s’han pres 29.630 mostres serològiques de bestiar porcí. Així s’ha informat a la primera reunió de la Comissió Interdepartamental per a la Prevenció i Lluita contra la Malaltia de la Pesta Porcina Africana, que ha estat presidida per la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, i ha comptat amb representants dels departaments de Presidència; Vicepresidència, Economia i Hisenda; Acció Exterior; Salut; Interior i Territori i Sostenibilitat. 

La Comissió Interdepartamental per a la Prevenció i Lluita contra la Malaltia de la Pesta Porcina Africana va ser creada fa un mes per coordinar els diferents departaments de la Generalitat per prevenir l’entrada de la Pesta Porcina Africana a Catalunya.

En la seva intervenció, la consellera d’Agricultura ha destacat que “evitar la pesta porcina africana és cosa de tots. Des del Govern estem fent tot el possible per impedir que entri a Catalunya. Així mateix, vull posar en relleu la feina que estan fent les explotacions del país del sector porcí per reforçar les mesures de bioseguretat, un aspecte molt important si volem evitar que se’n detecti cap cas”.

Teresa Jordà també ha volgut donar un missatge de tranquil·litat i ha insistit que la PPA “és una malaltia que es transmet per contacte entre els porcs o porcs senglars malalts i per la ingesta de restes d’altres porcs o porcs senglars morts. La malaltia no afecta en cap cas els humans”.

Pla de contingència

Durant la reunió, s’ha presentat el Pla de contingència que estableix els criteris i marca les pautes per a la intervenció operativa de les unitats implicades en la lluita contra la Pesta Porcina Africana. En el cas que la malaltia es detectés a Catalunya, el Pla determina que el Departament d’Agricultura hi intervindrà amb la unitat competent en matèria de ramaderia, que actuarà en les explotacions ramaderes, la unitat d’activitats cinegètiques i el cos d’Agents Rurals, que s’encarregaran de les actuacions pel que fa a les poblacions de porcs senglars i nuclis zoològics a la zona afectada.

El Departament de Salut vetllarà per la detecció de lesions que podrien ser indicatives de PPA en els escorxadors. Pel que fa al Departament d’Interior, la seva intervenció serà mitjançant els Mossos d’Esquadra, que aportaran suport logístic per al tancament de la zona afectada i el control del moviment dels vehicles de bestiar. El paper del Departament de Territori i Sostenibilitat és important com a gestor del medi, en el cas que la malaltia aparegués en la població de senglar. En aquest supòsit, també s’haurien d’establir fons de contingència, que dependrien del Departament d’Economia.

El Pla de contingència també inclou un comitè de crisi, que serà qui determini l’activació de les actuacions concretes en explotacions o espais naturals (senglar), fires o certàmens, transport o escorxadors si hi ha una sospita o una confirmació de la PPA. En el cas del porcí domèstic, si es confirmés un positiu en alguna explotació, cal sacrificar tots els animals, extremar les mesures de bioseguretat i immobilitzar tot el que hi hagi a l’explotació. Al mateix temps, s’estableixen dues zones a partir de l’explotació positiva: una de protecció (de 3 km de radi al voltant de la granja afectada), i una altra de vigilància (10 km de radi al voltant de la positiva). Dins aquestes zones, es fa un cens de les explotacions i animals, mostreig, revisió de baixes i immobilització, i s’extremen les mesures de bioseguretat.

Si el positiu fos d’un senglar, es prohibirà la caça i les activitats lúdiques en un radi a definir d’on s’hagi trobat l’animal afectat i aquesta zona quedarà tancada.

Controls severs

En aquesta reunió, també s’han valorat les actuacions dutes a terme fins ara per prevenir la malaltia. En aquest sentit, el Departament d’Agricultura ja ha posat en marxa un seguit d’òrgans actuants per prevenir l’entrada d’aquesta malaltia al territori català. Cal destacar la creació, conjuntament amb representants del sector, d’un Grup per a la Prevenció de la PPA l’objectiu del qual és definir aquelles mesures urgents per protegir la cabana porcina de la malaltia. També s’ha constituït el Grup d’Experts de PPA en fauna a fi de reforçar la vigilància en senglars i permetre la detecció immediata dels possibles casos.

Paral·lelament, s’han incrementat els requisits en bioseguretat i la vigilància serològica a totes aquelles explotacions i escorxadors que per les condicions de funcionament puguin representar un major risc d’entrada de la malaltia. La formació de veterinaris clínics, caçadors, agents rurals i veterinaris oficials és una altra de les prioritats que s’estan duent a terme a fi de disposar d’equips professionals en matèria de vigilància i control de la PPA.

Tan rellevant com la formació és la informació als professionals del sector, els caçadors i el públic en general. Per aquest motiu, el DARP, en coordinació amb el sector i altres administracions, ha treballat en l’edició i distribució de material informatiu sobre la malaltia de la PPA. En aquest sentit, els caçadors juguen un paper fonamental per a una detecció ràpida de la malaltia en senglars, alhora que han de respectar unes estrictes mesures de bioseguretat, sobretot en el cas de detectar senglars sospitosos o morts al medi.

El Departament insisteix en la responsabilitat dels ramaders per garantir els més alts nivells de bioseguretat en les instal·lacions de les granges i en els procediments de treball i de transport. Es tracta, en definitiva, d’establir totes aquelles mesures adreçades a evitar l’entrada de la malaltia a les explotacions, com ara tancats perimetrals o privar l’entrada a tot tipus de vehicles i a persones alienes a l’explotació.

Evolució de la situació

En aquest mateix marc, s’ha analitzat l’evolució de la situació epidemiològica de la malaltia de la Pesta Porcina Africana a partir de les dades obtingudes per les diferents unitats competents en les tasques de control i vigilància.

La PPA va entrar a l’est de la Unió Europea (UE) a finals de l’any 2014. Actualment, els països afectats de la UE són: Lituània, Letònia, Estònia, Polònia, Romania, la República Txeca, Hongria i Bulgària, i ara també Bèlgica. A l’illa de Sardenya (Itàlia), la malaltia és endèmica des de l’any 1978. El virus de la PPA es va introduir des de Rússia als països limítrofs d’Ucraïna i Bielorússia, des d’on es va transmetre als països de la UE esmentats.

L’absència d’una vacuna eficaç contra el virus de la Pesta Porcina Africana en dificulta el control. La UE ha decidit redoblar els seus esforços de finançament d’investigació en vacunes.

En països de la UE infectats per la PPA, s’ha identificat una relació entre presència de PPA en porc senglar i declaració de focus en porc domèstic, sobretot en explotacions amb baixos nivells de bioseguretat com ara explotacions de producció en extensiu o petites explotacions.

En marxa, una nova temporada de recol·lecció de la tòfona

Ja està en marxa la temporada de recol·lecció de la tòfona negra (Tuber melanosporum), que anirà del 15 de novembre fins el 15 de març, i per la que és un requisit  indispensable estar en possessió de la llicència de tofonaire i demanar autorització a la persona titular del terreny. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat és l’organisme encarregat d’atorgar aquesta llicència que la temporada passada van rebre 394 tofonaires arreu de Catalunya, mentre que aquest any s’han atorgat 357 llicències. Cal assenyalar que enguany, es preveu una temporada més bona que la de l’any passat, ja que les precipitacions han estat molt més abundants i més ben distribuïdes per tot el territori.

Coordinació de vigilancia i control

Els Agents Rurals i les Associacions Tofonaires es coordinen per vigilar i controlar les zones tofoneres. Així, en aquest període s’incrementa la supervisió amb operatius especials de vigilància i controls a les zones d’accés per detectar on s’extreuen tòfones verdes de manera furtiva. Precisament, Agents del Pallars Jussà han localitzat aquesta setmana moviments de terra al municipi de Sarroca de Bellera per intentar extraure tòfona de manera il·legal. La tòfona verda que s’extreu abans de l’inici del període, tot i disposar d’un bon volum i pes, no ha assolit el desenvolupament, olor, color i grau de maduresa òptims que la fan tan valorada internacionalment. De fet, comercialitzar aquestes tòfones, a més de ser il·legal, suposa una estafa gastronòmica. Tant l’extracció com la comercialització fora de temporada suposa una infracció de la Llei 6/1988, forestal de Catalunya qualificada com a greu. Si un establiment o restaurant ofereix tòfona sense acreditar-ne la compra, també pot ser denunciat.

247 inspeccions

El 2007, Agents Rurals van realitzar un total de 247 inspeccions a zones tofoneres i a persones per si disposaven de la documentació reglamentària. A més, disposen des de fa uns anys de càmeres de fotoparany per poder constatar la pràctica furtiva i a la vegada descartar que l’extracció hagi estat produïda de manera natural per un senglar.

Segons la legislació vigent, queda prohibida la recol·lecció, comercialització i industrialització de tòfona verda en qualsevol època. La recerca i recollida s’ha de fer amb gossos degudament ensinistrats i l’extracció amb l’ajut del cercatòfones. A més, els sots produïts s’hauran de reomplir immediatament amb la terra extreta mateixa.

Davallada de la producció

La producció de tòfona silvestre ha patit una davallada important durant les darreres dècades, mentre la demanda n’ha anat en augment, cosa reflectida en l’evolució històrica dels mercats a escala mundial. Per aquest motiu, és molt important respectar totes les condicions i normes que són de compliment obligat i que tenen l’objectiu de salvaguardar les zones tofoneres que formen part del Patrimoni Natural de Catalunya.

El genetista vitícola José Vouillamoz i l’actriu Cristina Dilla son els grans protagonistes del Festival Most 2018

El vuitè Most, Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava, que se celebra al Penedès, del 8 al 18 de noviembre, i al Priorat, del 28 de novembre al 2 de desembre, atorgarà el Premi Honorífic d’enguany al biòleg genetista José Vouillamoz. Autor de diversos llibres i referent mundial en l’estudi de l’origen i el parentiu de les varietats de raïm a través del seu ADN, Vouillamoz serà, també, un dels ambaixadors al festival del país convidat, Suïssa.

L’acte de lliurament del premi tindrà lloc diumenge 18 de novembre, durant la sessió Hits Most amb el documental suís Les saisons de Marie Thérèse Chapazz , i abans de la raclette popular que el Most organitza com a final de festa suïssa a la monumental Plaça Jaume I de Vilafranca. Vouillamoz serà, a més, l’encarregat de conduir el tast de vins suïssos dissabte 17, a la Capella de Vinseum.

Les gales d’inauguració i de cloenda del Most 2018 seran conduïdes per l’actriu Cristina Dilla. Amb una extensa trajectòria tant en teatre com en cinema i en televisió, Dilla ha protagonitzat obres com Surf (1998), de Pep Cruz, Rubianes solamente (2004-07), de Pepe Rubianes o ¿Por qué miente la gente? (2018), de Dídac Cervera, i ha participat a sèries com Aída, La Riera o 39+1 i pel·lícules com Verdaguer (J Lladó, 1991), El embrujo de Shangai (Fernando Trueba, 2001) o A tres metros sobre el cielo (Fernando G. Molina, 2010).

Premi honorífic per a José Vouillamoz

Si l’any passat van ser dues personalitats del món del cinema, Jaume Figueras i Francesc Orella, les que van rebre la distinció honorífica del Most, aquest any és la investigació vitícola la que agafa protagonisme amb el premi al doctor José Vouillamoz. Nascut a Suïssa, Vouillamoz és una autoritat en la genètica de la vinya. Expert en les propietats científiques de les varietats del raïm, format a la Universitat de Califòrnia amb el mestratge de Carole Meredith, és coautor, junt amb Jancis Robinson i Julia Harding del llibre Wine Grapes, referència mundial que recull informació de totes les varietats de raïm que es conreen al món. El 2017 va publicar Cépages Suisses – Histoires et Origines i és també autor i coautor de diversos articles científics i llibres sobre varietats de raïm, com Oxford Companion to Wine i World Atlas of Wine.

Els jurats de les dues seccions competitives del Most estaran formats, un any més, per experts i professionals del món del cinema i del vi. El Jurat de la Secció Collita, amb 37 títols dedicats a la vinya, el vi i el cava, està composat per David Carabén, líder del grup Mishima que ha sigut, també, realitzador televisiu i guionista així com productor vinícola; Montse Serra periodista vinícola i fundadora de l’editorial Vibop Edicions, especialitzada en llibres i revistes sobre vi; Tono Folguera, productor cinematogràfic i fundador de Lastor Media, amb la que ha produït films com 10.000 KM, Tierra firme, Júlia ist o Priorat –Premi Most l’any 2016–; Marta Selva, programadora cinematogràfica, codirectora de la Mostra de Films de Dones i de la distribuïdora Drac Màgic; i Sara Pérez, enòloga i productora vinícola que, a través de la seva bodega del Priorat, Mas Martinet, elabora alguns dels vins més ben considerats d’aquesta D.O.Q. El Jurat de la Secció Brot, que selecciona els curts catalans i espanyols més destacats de l’any, amb 27 films, el formen la periodista i crítica cinematogràfica Desirée de Fez; l’actriu, guionista i dramaturga Daniela Feixas; i el programador i president de la Federació Catalana de Cineclubs, Tariq Porter.

La càtedra AgroBank de la Universitat de Lleida ha premiat un projecte per detectar al·lèrgens en aliments processats

La càtedra AgroBank de la Universitat de Lleida (UdL) ha premiat un projecte per a la detecció d’al·lèrgens en aliments processats, dins de la segona convocatòria d’ajudes per a la transferència del coneixement al sector agroalimentari. La iniciativa, liderada per la catedràtica de Tecnologia d’Aliments de la Universitat de Saragossa (Unizar), Maria Dolores Pérez Cabrejas, rebrà un total de 9.000 euros. En concret, Pérez treballa en un test per descobrir traces d’avellana i ametlla, dos de les fruites seques més al·lergògenes, amb l’empresa de biotecnologia Zeulab, també de la capital aragonesa.

La Càtedra AgroBank Qualitat i Innovació en el sector agroalimentari ha rebut un total de 9 propostes des de sis comunitats autònomes: Aragó, Madrid, Comunitat Valenciana,  Castella-Lleó, Múrcia i Andalusia. El jurat ha valorat “la qualitat científica i el potencial” del projecte premiat, que planteja un nou ús per a la tècnica d’immunocromatografia, que s’utilitza en tests com els d’embaràs o del VIH. Maria Dolores Pérez proposa el desenvolupament industrial d’un sistema que detecti de forma independent i simultània la presència d’ametlla o avellana en productes alimentaris.

La legislació europea obliga a esmentar en l’etiqueta la fruita seca si s’usa com a ingredient. Tot i això, algun producte pot contenir traces a causa d’una contaminació creuada i es permet usar un etiquetatge preventiu (pot contenir). “Això s’hauria de limitar als casos en què, després de prendre totes les mesures preventives possibles, no es pugui garantir el perill de contaminació”, ha explicat el director de la Càtedra AgroBank i professor de la UdL, Antonio J. Ramos. “La indústria ha d’implementar un pla de gestió d’al•lèrgens que eviti l’ús indiscriminat d’aquest tipus d’etiquetatge”, ha afegit.

‘Test innovador i senzill’

El projecte premiat pretén “desenvolupar un test innovador i senzill que podrà ser utilitzat in situ per la indústria agroalimentària per a l’autocontrol de matèries primeres, superfícies i producte final, permetent així una presa de decisions immediata”, ha destacat Ramos. Maria Dolores Pérez treballa en el desenvolupament i validació de tècniques immunoquímiques per ser aplicades en el control de qualitat dels aliments. És coautora de 7 patents, 6 d’elles transferides a l’empresa Zeulab. Entre els guardons que ha rebut, destaquen l’Enrique Coris Gruart (2010) i el Premio Ordesa a la recerca de la Societat Espanyola de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició Pediàtrica (1999).

La Càtedra AgroBank de la UdL, creada al 2016, té entre els seus objectius fonamentals el reconeixement de la recerca d’excel·lència que s’està desenvolupant en l’àmbit agroalimentari, promoure la transferència de coneixement científic i tècnic entre investigadors, professionals del sector i clients de l’entitat financera, impulsant la qualitat i innovació. Els ajuts de transferència estan dirigits a grups de recerca d’universitats i centres de recerca públics i privats espanyols, que han de treballar conjuntament amb una empresa espanyola del sector agroalimentari, per al desenvolupament d’un projecte d’innovació de caràcter limitat.