SOS a l’agricultura tecnificada del Maresme

A la comarca del Maresme s’hi desenvolupa des de fa més de 20 anys una activitat agrícola professional cada vegada més tecnificada per tal de ser competitiva amb els mercats exteriors i, sobretot, rendible.

Les explotacions de flor tallada, planta ornamental i horticultura requereixen, en molts casos, ser produïdes sota hivernacle i, fins i tot, en alguns casos amb calefacció i sistemes d’humidificació acurats.

Amb el pas dels anys, els agricultors professionals, han cobert gran part de les seves finques amb estructures lleugeres (hivernacles) que, antany, no requerien de llicència d’activitat ni projectes d’instal·lació. Es per tant normal observar al Maresme gran quantitat d’hivernacles que ocupen diverses parcel·les cadastrals d’un mateix propietari. Aquestes estructures desmuntables no s’han erigit per capritx, ans ho han fet per tal de produïr a preus competitius dins unes organitzacions empresarials on hi treballen centenars de persones.

Els hivernacles apleguen les aigues pluvials que son recollides a unes basses pel reg o s’envien a les lleres dels torrents propers. A dins, hi ha un teixit de canonades pel reg, passadissos pavimentats per a la circulació dels carros pel transport de les plantes i conexions elèctriques pels automatismes de calefacció i/o d’humidificació.

Aspectes mal conceptuats

Avui, les Administracions locals han redactat uns POUM’s en els que no han considerat l’activitat agrària com a veritable indústria sino que ho han fet com a reserva o conservació del medi rústic primant uns aspectes mal conceptuats com a ecològics i mediambientals sense tenir en compte la realitat que, en cap cas, està renyida amb l’ecologia i el medi ambient.

Posem un exemple. Un agricultor que disposa de dues parcel.les cadastrals de 500m x 20m, 1000 m² cada una, hi pot tenir instal·lats una serie d’hivernacles a cavall de les dues parcel·les. Cinc estructures de 7 metres per 400 metres de llarg, ocupant 13.000 m². Si aquest agricultor vol renovar els hivernacles per noves estructures més modernes, l’Administració local no el deixa ocupar la mateixa superficie car només pot cobrir 5.000 m² per parcel.la, s’ha de separar 3 metres entre les seves propies finques i les veïnes i no pot pavimentar els passadissos per on han de circular els carros. Hi aixó no és tot. L’Ajuntament els hi demana un projecte visat per un tècnic competent on hi consti la justificació de la normativa, la descripció dels elements, el pressupost i amidaments, el plec de condicions i l’estudi de gestió de residus de construcció i enderroc, un full d’assumeix visat pel tècnic, un estudi de Seguretat i Salut en el treball, un càlcul gràfic i numèric de la fonamentació, unes fotografies, el Registre d’Empreses Acreditades (RAE) per garantir la seguretat i qualitat en l’ocupació …. Tot aixó per renovar unes estructures lleugeres.

Aquest agricultor que vol seguir la seva activitat professional dins l’empresa que tan esforços li ha costat crear, ara veu com se li redueix la implantació dels nous hivernacles que tenen 9,60 metres d’amplada i nomes en pot possar un a cada parcel.la de 4.320 m² (9,60m x 450m), passant dels 13.000 m² a tan sols 8.640 m². En pot instal.lar un perque la parcel.la te 20 metres d’amplada i ha de deixr-ne 3 per banda quedant-ne utils 16 metres. Dos hivernacles ocuparien una amplada de 19,20 metres, per tant nomes en pot instal.lar un per parcel.la bo i que les dues parcel.les son seves. Un despropòsit. Una incongruència. Un anar enrera i paralitzar el desenvolupament agrari tecnificat, productiu i competitiu.

Que volen els Ajuntaments? Requalificar sòls rustics en urbanitzables per a crear ciment (carrers, cases i polígons industrials) i deixar uns espais rústics sense ciment pel gaudi de la fauna i flora, sense tenir en compte que en aquests espais també s’hi desenvolupa una activitat industrial, motor econòmic dins el sector terciari tan necessari com equilibrant en la dinàmica productiva.

Es hora d’aturar aquest despropòsit i ajustar els POUM’s a la realitat car l’agricultura intensiva, professional i tecnificada al Maresme no pot tenir els dies comptats. I els sindicats agraris… que en diuen?

Toni Roca, soci d’AGROPRÉS

Anuncis

35,97 milions d’euros de la Unió Europea per promoure els productes agrícoles europeus

La Comissió Europea ha aprovat 22 programes de promoció dels  productes agrícoles a la Unió Europea (UE) i a d’altres països. La gran majoria són programes triennals. El pressupost total és de 71,94 milions d’euros, 35,97 dels quals corresponen a la contribució de la UE. Els programes seleccionats  promouran l’oli d’oliva (especialment a l’Estat espanyol), la llet i els productes lactis, la carn, les fruites i  hortalisses fresques o transformades, els productes ecològics, els ous, els vins  i les begudes alcohòliques i els productes hortícoles, a més dels productes de  qualitat registrats i protegits com a DOP (denominació d’origen protegida), IGP  (indicació geogràfica protegida) i ETG (especialitat tradicional garantida).

El 30 de novembre de 2012, dins el sistema d’informació i  promoció, la Comissió havia rebut 36 propostes de programes, destinats tant al  mercat interior com a d’altres països, integrats a la primera sèrie de mesures per 2013. Una vcegada avaluats, se’n va aprovar el cofinançament de 22: 16 destinats  al mercat interior i 6 als tercers països. Dos dels programes seleccionats els  havia proposat més d’un Estat membre. Els tercers països i terceres regions objectiu són Rússia, la Xina, Amèrica del Nord, el Sud-est d’Àsia, Noruega, Suïssa, Ucraïna, l’Índia i Corea del Sud.

L’any 2000 el Consell va autoritzar la UE a cofinançar mesures  d’informació i promoció dels productes agroalimentaris al mercat únic i als tercers països. El pressupost total anual per a aquests programes és de gairebé  55 milions d’euros.

Diversitat de mesures finançades

Les mesures finançades poden consistir en accions de relacions  públiques, campanyes de promoció i publicitat sobre les excel·lències dels  productes de la UE, especialment pel que fa a la qualitat, la higiene i la  seguretat alimentària, la nutrició, l’etiquetatge, el benestar animal o els  mètodes de producció ecològica. També es poden destinar a la participació en fires i esdeveniments i a campanyes informatives sobre el sistema europeu de  denominacions d’origen protegides (DOP), indicacions geogràfiques protegides  (IGP) i especialitats tradicionals garantides (ETG), els sistemes europeus de  qualitat, etiquetatge i agricultura ecològica i el sistema de vins de qualitat  produïts a regions determinades (VQPRD). La UE en finança fins al 50% del cost, o fins al 60% quan es tracta de programes que promoguin el consum infantil de  fruites i hortalisses o de mesures informatives sobre el consum responsable i els perills del consum excessiu d’alcohol. La resta l’aporten les organitzacions  professionals o intersectorials que proposen les iniciatives i, en alguns casos,  els Estats membres interessats. Les organitzacions professionals interessades  poden presentar les propostes dues vegades l’any. Els Estats membres han  d’enviar aleshores la llista dels programes que hagin seleccionat i una còpia de  cadascun a la Comissió que, seguidament, els avalua i n’estableix  l’admissibilitat.

El celler Costers del Sió ha acollit l’assemblea d’Agroprés

DSCF0057El Celler Costers del Sió, de la família Porcioles-Boixó, ubicat al terme municipal de Balaguer, va acollir dissabte 20 d’abril l’assemblea general d’Agroprés. Una vintena de socis van assistir a l’assemblea, on el president, Jesús Domingo, va fer balanç del 2012 i va explicar les activitats previstes per al 2013, mentre que el tresorer, Miquel Rusiñol, va exposar els comptes de l’entitat als assistents.

Abans de l’assemblea general es va realitzar una visita al celler i posteriorment es van tastar els diversos vins que tenen. Durant aquesta visita es va explicar tot el procés, des de la verema que dura uns dos messos, fins a l’embotellat o posat en barrica de roure francés i americà, i es va ensenyar el laboratori i la sala de tast.

Costers del Sió està dins de la Finca de Flix, on hi ha 72 ha de vinya. Els vins que elaboren són blancs, rosats i negres, i pertanyen a la DO Costers del Segre. D’aquests destaquen l’AltoSiós 2007, un negre elaborat amb un 60% de Syrah i un 40% d’Ull de Llebre, i el Finca Siós2009, també negre, i que té un 40% de Syrah, un 25% d’Ull de Llebre, un 25% de Garnatxa i un 10% de Cabernet Sauvignon. Al mateix temps, elaboren vins de la DO Catalunya.

DSCF0079

A la finca també es conren oliveres i cereals, i hi ha ramaderia (ovina, bovina i porcs ibèrics) i perdius, que es caçen, s’escabetxen a Toledo i després es posen a la venda. L’oli d’arbequina que produeixen no l’envasen ells, sinó que el porten a la Cooperativa d’Artesa de Segre.

Una vegada finalitzada l’assemblea es va fer un dinar al Celler de l’Arnau al Castell de Monsonís.

El conseller Josep Maria Pelegrí presenta en societat el Pla de recuperació del sector oví i cabrum

81582f5b-828f-4a43-90d1-a2d025134072El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha presidit, a la seu principal del Departament, a Lleida, la presentació del Pla de recuperació del sector oví/cabrum de Catalunya.

El conseller ha recordat que va encarregar l’elaboració d’aquest pla davant “les mancances d’un sector enfront tot un seguit de factors que l’afecten de manera negativa i que conflueixen en un moment poc propici per a sortir-se’n, i per això s’anomena pla de recuperació”.

Així, Pelegrí ha analitzat la situació d’aquest sector, afectat no només per la crisi econòmica sinó també per deficiències estructurals, no conjunturals, per una Política Agrària Comuna (PAC) “que s’albira poc esperançadora, per un descens generalitzat del consum, i per una competència ferotge de produccions foranes, siguin de la pròpia Unió Europea (UE), com és el cas del xai d’Irlanda, o de països tercers, com Nova Zelanda”.

Això però, el conseller ha volgut fer palès que “no tot són negativitats, també hi ha oportunitats, i no poques. I per això hem cregut que calia donar una empenta, posar imaginació i impulsar actuacions concretes que ajudin el sector a recuperar una inèrcia que li garanteixi continuïtat, futur i beneficis, i que, sobretot, les explotacions catalanes d’oví i cabrum puguin viure dignament d’una activitat que històricament ha estat un motor de la ramaderia catalana, lligada molt sovint al manteniment del territori des del punt de vista mediambiental, i que ofereix uns productes d’elevada qualitat, aspectes molt valorats avui pel consumidor”.

Uns sectors amb futur

En aquest punt, Josep Maria Pelegrí s’ha mostrat convençut que “el sector de l’oví i el cabrum té futur a Catalunya, que pot competir amb el d’altres territoris, que pot garantir un producte diferenciat, i que, a més, reporta o pot reportar beneficis mediambientals. Però per això cal canvis i cal arriscar i apostar per models que no sempre són els que ara tenim i apliquem”.

Així, com ha explicat Pelegrí, el nou Pla neix amb la plena voluntat d’esdevenir un instrument capaç de dotar el sector dels estris necessaris per a generar activitat, riquesa i valors. “ No es tracta d’un pla de l’administració, sinó d’un pla elaborat amb el consens i participació de les entitats i professionals més rellevants del sector, als que vull agrair la seva participació activa mitjançant tot un seguit de reunions, aportacions i esmenes als esborranys previs d’aquest Pla. I convido tothom a seguir en aquesta direcció. Només amb consens podem tirar endavant actuacions i estratègies beneficioses per a tothom”, ha afirmat.

Finalment, el conseller ha expressat el seu desig que “el nou Pla de recuperació del sector oví/cabrum de Catalunya sigui una eina útil que serveixi de guia o “full de ruta” a seguir en els popers tres anys, i doni resposta a la necessitat d’ajudar al sector a sortir de la crisi en la que està immers actualment; i així mateix espero obtenir la vostra aprovació del mateix”.

Aquest pla es marca diversos objectius com poteciar el consum diari de la carn de xai, augmentar les exportacions i fomentar les pastures com a element per evitar els incendis forestals. Cal recordar que en els darrers 20 anys el consum de carn de xai ha baixat a Catalunya un 45%.

El president de la Generalitat, Artur Mas, inaugura la Casa de l’Agricultura a Barcelona

DSCF0019El president de la Generalitat, Artur Mas, va demanar als ciutadans que confiïn i apostin pels productes de casa perquè, en temps complicats com els actuals, “qualsevol decisió individual ajuda a què el conjunt del país vagi millor”. “Cal fer veure que el que produïm a casa nostra són productes de qualitat i que tothom pot ajudar al creixement i a l’ocupació del país si té present que el producte de casa és un producte que cal protegir”, va assegurar el president.

El cap de l’Executiu va llençar aquest missatge el 18 d’abril en l’acte d’inauguració de la Casa de l’Agricultura a Barcelona, un nou espai on s’apleguen les diferents organitzacions agràries de Catalunya (Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, ASAJA i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya), i que gestiona la Fundació de la Pagesia de Catalunya.

Nivell productiu molt alt

El president va remarcar, davant dels principals representants del sector, que “a Catalunya tenim un nivell de producció agrària molt alt, que dóna i encara pot donar feina a molta gent”, i que, malgrat que els temps són complicats per a tothom, cal tenir present que “estem lluny de les complicacions d’altres èpoques”.

En aquest sentit, Artur Mas va recordar els orígens dels sindicats agraris per fer notar que, els que van erigir aquells moviments, a finals del segle XIX, principis del XX, van fer un esforç ingent en el marc d’un Estat espanyol que, al tombant de segle “havia perdut el nord, l’autoestima i la confiança”. En canvi, “a Catalunya hi va haver prou dinamisme, modernitat i iniciativa com per marcar la diferència” i aquelles persones, que “se’n va sortir quan gairebé estava tot arrasat i van transformar moltes coses” ho van fer, com ha remarcat el president, “amb unes eines i un estat del benestar que no tenen res a veure amb les actuals”.

“Sé que la situació és complicadíssima i per molta gent, però, malgrat l’enorme dificultat actual, no perdem la perspectiva que avui inaugurem una casa que és fruit de l’esforç d’altres èpoques”, va ressaltar el cap del Govern.

En aquesta línia, Mas va indicar que la Casa de l’Agricultura “és la casa comuna, de tota la pagesia i no s’hauria pogut fer si no hi hagués hagut la sintonia suficient i la generositat per part de tots per posar les coses en comú”.

L’Eurofruit de Lleida serà més professional i especialitzat

El saló Eurofruit de Lleida es reestructura i es renova i a partir d’aquesta edició adquireix vida pròpia en convertir-se en la Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola. El “nou” Eurofruit, que neix com a resultat de la col·laboració estreta entre Fira de Lleida i l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya (AFRUCAT), passa a ser l’únic saló d’aquestes característiques a l’Estat. 2013_4_18_7JmvM4PRmDRcOmooxw62F5

El certamen és professionalitza -s’adreça a partir d’ara únicament als professionals de la indústria fructícola- i s’especialitza en el sector primari. Segons els organitzadors, el nou Eurofruit se celebrarà en unes dates -al final de la collita- que permeten planificar la pròxima campanya fructícola, oferirà moltes novetats i acollirà una àmplia varietat de jornades tècniques i conferències especialitzades.

Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola) tindrà lloc del 26 al 28 de setembre als Pavellons 3 i 4 de Fira de Lleida. El saló, de tres dies de durada, s’adreça exclusivament als professionals del sector de la fruita i aglutinarà tota l’oferta de serveis i subministraments per al sector industrial fructícola. La fira tindrà una superfície d’exposició de 8.000 metres quadrats i aplegarà participants d’Alemanya, França, Itàlia, Holanda, Portugal i Espanya.

Punt de referència del sector

Fira de Lleida i AFRUCAT rellancen aquest saló per convertir-lo en un punt de referència per al sector dels serveis i les tecnologies associats a la fruita, incorporant nous serveis vinculats a la tecnologia, la maquinària, les cooperatives i les manufactures de fruita.

Els sectors representats són els embalatges, obtentors i viveristes, defensa vegetal, maquinària industrial, logística i transport, sistema antipedra i serveis auxiliars (assessories, enginyeries, serveis financers, TIC i fred industrial).

Durant la presentació de la fira, l’alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fira de Lleida, Àngel Ros, ha destacat que “el projecte sorgeix gràcies a la col·laboració molt directa entre Fira de Lleida i Afrucat”. Ros ha manifestat que “tot i coincidir amb la Fira de Sant Miquel, a partir d’enguany Eurofruit té vida pròpia i esdevé una fira professional de proveïdors de la indústria de la fruita”.

L’Eurofruit va comptar en la 27a edició, celebrada l’any passat, amb 9.625 visitants professionals estatals i 523 internacionals.

La Comissió diu que les proves de l’ADN de cavall revelen un cas de frau alimentari, no de seguretat alimentària

IMGP8910La Comissió Europea ha publicat els resultats de les proves europees de  l’ADN de cavall i la fenilbutazona, que mostren que no hi ha problemes de seguretat alimentària, però al futur s’aplicaran sancions més severes a l’etiquetatge fraudulent.

Les proves coordinades a escala de la Unió Europea (UE) de l’ADN per detectar  carn de cavall i de la fenilbutazona, demanades i cofinançades per la Comissió Europea arran de l’escàndol de la carn  de cavall i iniciades el mes passat, han revelat que menys del 5% dels productes  assajats contenien ADN de cavall i que aproximadament el 0,6% de les canals  analitzades estaven contaminades amb fenilbutazona.

“Els resultats confirmen que estem davant un cas de frau  alimentari però no de seguretat alimentària. Restablir la confiança dels  consumidors i dels comerciants europeus en la nostra cadena alimentària després  de l’escàndol de l’etiquetatge fraudulent és vital per a l’economia europea,  atès que el sector alimentari és el principal sector econòmic a la UE”, ha  declarat Tonio Borg, comissari de Salut i Consumidors. Aquest ha afegit que “els  mesos vinents, la Comissió, d’acord amb l’experiència adquirida, proposarà  reforçar els controls al llarg de la cadena alimentària”.

Controls a la fase de comerç al detall

El propòsit de les proves coordinades era doble: en primer  lloc, els controls es van dur a terme, principalment a la fase de comerç al detall, en aliments destinats al consumidor final i comercialitzats com a carn  de boví, a fi de detectar-hi la presència de carn de cavall sense etiquetar, i, en segon lloc, per comprovar a la carn de cavall la possible presència de  fenilbutazona. Les proves les va cofinançar al 75% la Comissió Europea.

El nombre de proves efectuades per detectar l’amplitud de  l’etiquetatge incorrecte va variar entre 10 i 150 mostres en funció de la  dimensió del país i dels hàbits de consum. Els criteris del mostreig a les  proves de la fenilbutazona van ser d’una mostra per cada 50 tones de carn de  cavall amb un mínim de 5 proves.  Alguns Estats membres van fer més proves  que les recomanades per la Comissió.

Les autoritats competents de 23 països de la UE van realitzar 7.259 proves: 4.144 per determinar la presència d’ADN de cavall i 3.115  per comprovar la de fenilbutazona. 193 de les proves (4,66%) van donar un  resultat positiu per a l’ADN de carn de cavall i 16 (0,51%) van revelar la  presència de fenilbutazona. A més, els Estats membres van informar de 7.951  proves més efectuades per empreses del sector alimentari (productors,  transformadors i distribuïdors) per detectar la presència d’ADN de cavall a la  carn. 110 d’aquestes mostres (1,38%) en contenien. Les mostres que van donar  positiu en relació amb l’ADN de cavall combinat amb nivells molt baixos de  fenilbutazona representen una part minúscula de la producció global a la UE.  Aquests resultats corresponen a la declaració conjunta publicada per  l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (AESA) i l’Agència Europea de  Medicaments (AEM) el 15 d’abril de 2013, que va concloure que els riscos  associats a la fenilbutazona eren “poc preocupants per als consumidors, atesa  l’escassa probabilitat tant d’exposició com d’efectes tòxics i que la  probabilitat que un dia un consumidor pugui desenvolupar una anèmia aplàstica i  estar exposat a la fenilbutazona es calcula aproximadament dins un interval de 2 en un bilió a 1 en 100 milions”.