Sacrificats més de 17.000 ànecs davant un focus d’influença aviària en una granja de recria de la comarca del Gironès

edacd108-19a4-47f1-b7ca-bdd695712760El Laboratori Central de Veterinària d’Algete, a Madrid, ha confirmat un focus d’influença aviària, del tipus H5N8, en una granja de recria d’ànecs a l’aire lliure destinats a l’engreix del municipi de Sant Gregori, al  Gironès. Així ho ha comunicat la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, en roda de premsa a Barcelona.

Davant d’aquesta situació, Serret ha explicat que el Departament ha aplicat, ràpidament, i sota el principi de precaució, les mesures previstes, segons directiva europea, en el Pla d’emergència davant un focus d’influença aviària: ha iniciat el sacrifici de tots els animals de la granja, un total de 17.327 ànecs, i ha activat totes les mesures de seguretat en la zona de protecció, en un radi de 3 quilòmetres. En aquest sentit, s’han immobilitzat les 6 explotacions d’aviram que es troben en aquest radi (totes al Gironès) i s’han començat les inspeccions veterinàries per saber quina és la seva situació sanitària.

El fet que el tipus de virus coincideixi amb el de la cigonya trobada dimarts  i que ens trobem en una zona d’elevat pas d’aus migratòries, i per tant, de contacte amb aus salvatges, és la primera hipòtesi del possible contagi. Per determinar l’origen precís s’encarregarà un estudi al Centre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA).

Paral·lelament, s’està estudiant la traçabilitat d’aquesta explotació i s’estan aplicant els màxims controls veterinaris per prevenir i detectar altres possibles focus.

A Catalunya dimarts passat es va confirmar un focus en una cigonya trobada morta al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Es va determinar un radi de protecció de 3 quilòmetres i es van immobilitzar les tres granges d’aviram que hi ha en aquest radi, les quals també estant sent analitzades pels veterinaris. D’altra banda, s’ha establert la prohibició de caçar aus silvestres en un radi de 10 quilòmetres i es mantenen els nivells de vigilància en aus salvatges a través del Cos d’Agents Rurals.

Des del 28 de octubre de 2016 i fins al moment s’han notificat a Europa 781 focus d’influença aviària d’alta patogenicitat en aus domèstiques, 38 en aus captives i 972 en aus salvatges.

No es transmet a les persones

El secretari de Salut Pública, Joan Guix, també present a la roda de premsa, ha remarcat que ens trobem davant un virus que no afecta a la salut pública, ja que l’H5N8 no és transmissible als humans, tal com s’assegura des de diferents organismes europeus.

Per aquest motiu, Guix ha volgut llençar un missatge de tranquil·litat adreçat a la ciutadania respecte la salut pública.  “És un problema de sanitat animal i es mantenen les màximes garanties de seguretat alimentària”. Guix també ha explicat que els mecanismes que tenim a Catalunya de seguretat alimentària, de la granja a la taula, són completament segurs. “Hi ha suficients filtres a tots nivells que garanteixen que no hi hagi cap problema al llarg de la cadena de seguretat alimentària”.

La influença aviària és una malaltia viral que afecta principalment a les aus salvatges (especialment les aquàtiques) i les aus domèstiques.

La consellera Meritxell Serret ha volgut remarcar que es tracta d’una malaltia ramadera i que gràcies a la professionalitat del sector avícola català, amb qui s’ha reunit aquest matí, s’ha pogut actuar amb la màxima celeritat. “Estem davant un sector madur, que està treballant per complir amb els estàndards més exigents en matèries com la seguretat alimentària, el benestar animal i la sanitat animal”.

Segons la consellera, “aquests casos ens demostren que el programa de vigilància funciona i que les empreses estan compromeses plenament amb la qualitat i la seguretat d’allò que produeixen”.

Anuncis

Joan Anton Rafecas, elegit nou president de la Federació Avícola Catalana (FAC) en substitució de Miquel Callís

L’assemblea extraordinària de la Federació Avícola Catalana (FAC) ha nomenat Joan Anton Rafecas com a nou president, en substitució de Miquel Callís, fundador de l’entitat que ha presidit durant la major part de la seva història, i que ha estat nomenat president d’honor. Aquests nomenaments van tenir lloc ahir a la tarda en un acte celebrat a la Casa Llotja de Mar de Barcelona, presidit per la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Meritxell Serret. Aquest relleu coincideix amb el 40 aniversari de l’entitat, responsable de vetllar pels interessos del sector avícola català, que inclou tant la producció de carn d’aviram com d’ous, que representen l’11,15% i l’1,5% de la renda agrària a Catalunya, respectivament.foto-fac-1

Rafecas, de 63 anys i nascut a Vilafranca del Penedès, és un professional dedicat a l’avicultura des del 1974. Actualment jubilat, ha sigut un membre molt actiu de la Junta Directiva de la FAC des de la seva incorporació, l’any 2002, i president del Grup de Producció de Pollastres de la Llotja de Bellpuig durant 12 anys (2002-2014). Les raons per les quals ha estat escollit són el seu ampli coneixement del sector, així com el seu caràcter negociador, obert i dialogant.

“Els darrers 40 anys han demostrat que la suma d’esforços i una visió oberta són la fórmula d’èxit per fer front a un futur ple de reptes. Hem de continuar treballant plegats per continuar seduint el consumidor amb uns arguments molt sòlids: els valors nutricionals dels ous i la carn d’aviram, que ocupen una posició primordial i indiscutible en la piràmide alimentaria, la seva versatilitat a la cuina i un preu assequible per a totes les butxaques”, ha afirmat el nou president.

Miquel Callís va ser promotor i fundador de la FAC l’any 1977 i n’ha estat president durant gran part de la seva trajectòria. Banyolí de 83 anys, ha estat avicultor des de la seva infantesa i un empresari que coneix tots els subsectors dins la indústria avícola. Això, sumat al fet que sempre ha defensat que cal trobar els punts comuns entre les empreses associades per seguir creixent i fer front als reptes i oportunitats del sector, així com la seva gran capacitat de negociació són les principals raons per les quals ha estat nomenat president d’honor. La seva ferma creença en la col·laboració entre el sector públic i privat el va portar a desenvolupar institucions com el Centre de Sanitat Avícola de Catalunya i Aragó (CESAC), que avui en dia és molt més que un laboratori veterinari; és tot un referent en sanitat avícola.

La carn d’aviram, la més consumida

El pollastre, el gall dindi i la guatlla són carns blanques i magres, saboroses, de fàcil digestió i amb qualitats nutritives beneficioses per a tota la població. Pel seu alt contingut en proteïna d’alta qualitat i baix contingut en greix constitueixen una bona base no només en determinades dietes terapèutiques, com ara obesitat o diabetis, sinó un aliment essencial per a una dieta equilibrada i saludable per a totes les edats.

Catalunya és la primera comunitat autònoma productora de carn d’aviram. El 2015* es van produir 357 milers de tones de carn d’aviram (81% pollastres, 1,2% gallines, 15.5% galls dindi i 2.42% d’altres aus), que en unitats representen 207 milions d’aus (78% pollastres, 3.5% galls dindi, 0.92% gallines i 17.5% d’altres aus). Aquestes xifres suposen un increment respecte a l’any anterior del 3%, pel que fa a unitats, i un 1,6%, pel que fa al pes. Especialment significatiu és el cas del gall dindi, que ha augmentat un 7%. També és important el sector de la producció de guatlles a Catalunya, que representa més del 91% del total a Espanya, la major part de la qual s’exporta.

Amb relació al conjunt de la producció càrnia, a Catalunya l’aviram representa el segon lloc amb un 17%, darrera del porcí (76%) i per davant del boví (6%) i, a nivell estatal, la xifra puja fins al 23%, després del porcí (63%) i davant del boví (10%).

Pel que fa al consum, els catalans mengen 17 kg de carn fresca de pollastre, gall dindi i altres aus per persona i any. Del total de carn fresca consumida a les llars catalanes el 2015, el 41% va ser d’aviram, en primer lloc davant del porcí (29%), boví (15%), conill (4,6%), oví 5% i d’altres.

El 17% de les granges de gallines ponedores del país

Desterrat ja el mite del colesterol per diversos estudis científics, els valors gastronòmics i nutricionals de l’ou són indiscutibles. A més,  la seva versatilitat el converteix en un dels aliments més omnipresents a la nostra cuina, que es troba a tots els rebosts. Els catalans en consumeixen més de 75 milions de dotzenes l’any; és a dir, més d’11 dotzenes per persona (139 unitats). Malgrat que el seu consum es va reduir lleugerament, prop d’un 1%, els catalans es mantenen per damunt de la mitjana de consum d’ous de l’Estat, que se situa en 135 unitats per persona i any.

Catalunya és la quarta comunitat autònoma amb major producció d’ous (12% del total), després de Castella-la Manxa, Castella i Lleó, i Aragó, i s’hi  ubiquen el 17% de les granges de gallines ponedores de tot el país, amb un cens total de 4 milions d’aus que el 2015* van produir 97 milions de dotzenes d’ous, un 21% més que l’any anterior. Les granges avícoles catalanes són instal·lacions modernes i adaptades als sistemes de producció europeus i a la normativa sobre benestar animal, en vigor des de l’any 2012.

40 anys d’història

Des de fa 40 anys, la Federació Avícola Catalana (FAC) és  l’entitat que representa el sector avícola a Catalunya i agrupa els productors d’ous i carn d’aviram. Més de 350 empreses, grans i petites, repartides per tota la geografia catalana s’agrupen sota el paraigua de la FAC, treballant conjuntament per promoure la qualitat de la carn d’aviram i els ous i donar a conèixer els seus sistemes de producció, d’acord amb els més elevats estàndards nutricionals, sanitaris, de qualitat i benestar animal.

Catalunya té una llarga tradició en el sector i va ser pionera a l’Estat en el desenvolupament de l’avicultura professional a principis del segle XX, a partir de la fundació l’any 1896 de la Reial Escola d’Avicultura d’Arenys de Mar (Barcelona i, dècades després, en l’expansió de l’avicultura moderna que es generalitza al nostre país a partir de la dècada dels seixanta.

La FAC forma part de l’Associació Espanyola de Productors d’Ous (ASEPRHU), l’Organització Interprofessional de l’Ou i els seus Productes (INPROVO) i l’Associació Interprofessional espanyola d’Avicultura de Carn de Pollastre (Propollo). Des de fa anys, promou les qualitats nutricionals saludables de la carn de pollastre i gall dindi a través de la campanya divulgativa 100 % Salut Pollastre & Gall Dindi i, recentment, també ha participat en la campanya europea L’ou d’etiqueta, promoguda per INPROVO amb el suport de la UE i el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. També està adherida al Codi de bones pràctiques comercials al llarg de la cadena alimentària, promogut pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, i participa  com a interlocutor del sector amb l’administració a diverses taules sectorials i grups de treball multidisciplinars.

Més informació: www.federacioavicola.org

La Fira de Sant Josep supera ja la participació de l’any passat i espera assolir la xifra dels 300 expositors

A falta de més d’un mes perquè se celebri la 145a Fira de Sant Josep de Mollerussa, les inscripcions per participar en aquesta pròxima edició, del 17 al 19 de març, han superat ja els números de l’any passat, tant pel que fa al nombre d’expositors, amb 291 inscrits pels 285 del total de l’any passat, així com respecte a la superfície ocupada, un espai que s’ha ampliat enguany de moment en gairebé 4.000 m2. Aquest augment es deu d’una banda a la celebració del 3r Saló del Tractor, que s’ubicarà com anys anteriors al camí de Belianes, i, d’altra, a l’expansió també del Recinte Exterior cap a l’avinguda La Pau arribant a la cruïlla amb la Ronda Sant Pere. La superfície total contractada en aquests moments és de 23.194 m2 pels 19.512 de l’any passat. sant-josep

Amb aquestes xifres, que superen les de la darrera convocatòria quan encara falta un mes i mig per al certamen, les previsions de Fira de Mollerussa són molt optimistes, confiant en assolir i fins i tot superar els 300 expositors, un registre que no s’aconseguia des del 2011.

En la distribució per recintes, en aquests moments, i a falta de tancar alguns espais, hi ha 138 firmes al Recinte Exterior, on s’exposa la maquinària agrícola i complements per a l’agricultura i la ramaderia i el Saló del Tractor; 131 als Pavellons Firals, i 22 al Saló de l’Automòbil, al Recinte de les Piscines.

La millor maquinària

D’altra banda, l’ens firal convoca en el marc d’aquest certamen una nova edició del Premi de la Maquinària Agrícola, Ramadera i Instal·lacions Agroindustrials, un concurs que té com a objecte destacar i reconèixer les novetats tècniques exposades al certamen alhora que facilitar la seva divulgació en el sector agrari.

La convocatòria consta de diferents premis. El més ben dotat econòmicament, amb 1.600 euros i Placa d’Honor, i atorgat per Fira de Mollerussa, és per a Premi Especial d’Innovació al constructor/expositor de maquinària agrícola i/o ramadera de l’Estat espanyol. Les altres dues categories, dotades amb 1.100 euros cadascuna i Placa d’Honor, corresponen al Premi d’Innovació en Maquinària Agrícola, també atorgat per l’ens firal, i al Premi d’Innovació en Maquinària o Instal·lacions Agroindustrials, atorgat aquest pel Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya. Demarcació de Lleida.

Des de 1980

La convocatòria d’aquests premis es remunten a l’any 1980 com a estímul per als fabricants per a la presentació de noves màquines i novetats en general.

El certamen acull també el Concurs de Disseny i Estètica de la Fira de Sant Josep. Premi Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida, convocatòria que reconeix els millors estands i parcel·les de la fira.

El Sopar de l’Expositor que se celebrarà durant la fira acollirà el lliurament dels premis a les empreses guanyadores de les dues convocatòries.

Unió de Pagesos i la Federació de Cooperatives Agràries aposten per disposar d’uns preus de la fruita transparents

Unió de Pagesos (UP) i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) van acordar, en una reunió mantinguda fa uns dies per avaluar la situació del sector de la fruita dolça i les mesures necessàries per recuperar el preu en origen, demanar a la Comissió Europea (CE) que ampliï les mesures extraordinàries de retirada prorrogades fins al 30 de juny del 2017, atès que ja s’ha esgotat la quota de retirades extraordinàries autoritzades per Brussel·les. Per a les dues entitats, que traslladaran la petició tant a la CE com al Ministeri d’Agricultura, les retirades haurien d’alliberar el mercat dels calibres petits que pressionen a la baixa la fruita de més calibre, que escasseja en el mercat. foto-pomera-1-2011

En l’anàlisi de la situació de la poma, les dues organitzacions van constatar la crisi de preus que pateix el sector per la manca de demanda. Des de gairebé l’inici de campanya el preu de la poma Golden 70 i més, que marca Mercolleida, no ha superat els 0,33 euros per quilo. Cal recordar que al començament de la campanya 2014 el preu era de 0,28 euros per quilo, però el 2015 el preu arribava als 0,40 euros per quilo, mentre al començament de la campanya 2013, abans del veto rus, els preus cotitzats en la mateixa llotja se situaven entre 0,45 i 0,53 euros per quilo.

Interès públic

Unió de Pagesos i la FCAC valoren positivament que els preus de la fruita ja tinguin la consideració de preus d’interès públic per part de la Generalitat de Catalunya. Ara bé, demanen celeritat al Departament per tal que ja es pugui disposar, de manera urgent, de preus setmanals de referència transparents. Aquesta eina ha de permetre a cooperatives, organitzacions de productors i pagesos i pageses individuals millorar la gestió de les seves vendes. Disposar d’un preu de referència real ha de permetre conèixer a la producció si està realitzant una gestió eficient de les vendes o no.

Ambdues entitats també consideren positiva la sol·licitud de circumscripció econòmica presentada per Afrucat i demanen celeritat per part de les administracions catalana i estatal en la seva aprovació. La circumscripció econòmica és imprescindible perquè el sector pugui articular mesures consensuades per fer front a les situacions de crisi i per recuperar el preu en origen de la fruita, però per dur-se a terme cal la implicació de les cooperatives i organitzacions de productors per elaborar i consensuar propostes amb el màxim suport.

S’inicia el termini de presentació de sol·licituds d’autoritzacions per a noves plantacions de vinya

Des de principis d’aquest mes de febrer està obert el termini de presentació de sol·licituds d’autoritzacions de noves plantacions de vinya, que es podran presentar fins al 15 de març  i seran resoltes abans de l’1 d’agost. Aquest any es farà el segon repartiment des de l’entrada en vigor del règim d’autoritzacions en el marc de la Unió Europea.vinyes-cartoixa-escaladei-6

Segons la resolució emesa des del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, la convocatòria d’enguany fixa un total de 4.989 hectàrees de nova plantació que es repartiran en el conjunt de l’Estat, una superfície força superior a la que es va concedir en la convocatòria anterior, la qual va ser de 4.173 hectàrees.

El Departament d’Agricultura  dóna suport a la petició de limitar les noves plantacions al Consell Regulador del Cava, per evitar desequilibris productius que poguessin conduir a una crisi en aquest sector de cara al futur i per prestigiar el producte en els mercats internacionals. Així mateix, lamenta que el Ministeri d’Agricultura no hagi creat enguany els mecanismes per poder acceptar aquesta limitació.

Per això, la conselleria està treballant per fer possible que les DO puguin adequar el creixement de les superfícies vitícoles a les seves necessitats, determinades pel risc d’oferta excessiva en el mercat o una devaluació significativa del producte, sense que perjudiquin a les altres DO amb les que coexisteixen.

Fires de febrer de 2017

CATALUNYA

  • Lleida Ocasió. Fira del Vehicle i la Maquinària Agrícola d’Ocasió, a Lleida, del 3 al 5
  • Fira de la Tòfona del Berguedà, a Olvan, del 3 al 5
  • Fira de la Candelera, a Molins de Rei, del 3 al 5576_1423471039_mg_5669
  • Fira del Farro, a La Vall de Bianya. El dia 5
  • Fira-Mercat de l’Arbre, la Planta, la Flor i el Jardí, a Mataró, l’11 i 12
  • Fira de productes alimentaris artesanals, a Bagà, el dia 12
  • Fira del Fajol, a  Batet de la Serra, el dia 12
  • Fira de Productes Alimentaris Artesanals, a Bagà. Dia 12
  • Exposólidos, a l’Hospitalet de Llobregat, del 14 al 16
  • Polusólidos, a l’Hospitalet de Llobregat, del 14 al 16
  • Expo Jove, Girona, del 17 al 19
  • Fiporc, a  Riudellots de la Selva, del 17 al 19
  • Fira del Cànem i de les Tecnologies Alternatives, a Cornellà de Llobregat. Els dies 18 i 19
  • Fira de l’Embotit, a Olot. Dies 18 i 19
  • Mercat del Traginer, a Balsareny, el 19
  • Dijous Llarder, a  Vic. Dia 23
  • Fira de l’Oli de les Terres de l’Ebre, a Jesús (Tortosa), del 24 al 26
  • Fira de l’Aixada-Mercat Medieval, a Manresa, els dies 25 i 26
  • Fira de la Mel, a Crespià, els dies 25 i 26
  • Fira de la Quaresma, a Tortellà, el 26
  • GSMA Mobile World Congress, a l’Hospitalet de Llobregat. Del 27 de febrer fins al 2 de març

RESTA DE L’ESTAT

  • FIRA-MERCAT DE VAQUES FRISONES-Fira de la Candelera, a Saldaña (Palencia), dies 1 i 2
  • XANTAR, a OURENSE, de l’1 al 5
  • Subhasta-Exposició Nacional de vaquí de Raça Pirenaica, a AINSA (HUESCA) els dies 4 i 5. La Subhasta tindrà lloc el 5
  • AGRARIA-FERIA DE MAQUINARIA, a VALLADOLID, del 8 a l’11
  • FERIA DE LA TRUFA, a ABEJAR (Sòria), l’11 i 12
  • Feria Tecnovid 2017, 10º Salón Internacional de técnicas y equipos para viticultura. Del 14 al 17 a Saragossa
  • Feria Fruyver, 5º Salón Internacional de técnicas para el sector de frutas y verdures. Del 14 al 17 a Saragossa
  • Oleotec 2017, 6º Salón Internacional de técnicas y equipos para la olivicultura. Del 14 al 17 a Saragossa
  • Enomaq 2017, 21º Salón internacional de maquinaria y equipos para bodegas y del embotellado. Del 14 al 17 a Saragossa
  • Oleomaq 2017, 6º Salón internacional de maquinaria y equipos para almazaras y envasado. Del 14 al 17 a Saragossa
  • Transfiere. Foro europeo para la ciencia, tecnología e innovación. Del 15 al 17, a Málaga
  • Expo-citfresa. VI Feria de la Fresa y los Cítricos Onubense, a Cartaya (Huelva), del 17 al 19
  • FIMASCOTA, Exposición Internacional Canina, a  Valladolid. Dies 18 i 19
  • Mercado de San Valentín, a Villalón de Campos (Valladolid), el dia 19
  • CIMAG, Certamen Internaciona de Maquinària Agrícola, a Silleda (Pontevedra), del 23 al 25
  • Biocultura Sevilla, del 24 al 26

ESTRANGER

  • Fruit PRO EXPO XXI, Warsaw International. Dies 1 i 2, a Varsòvia (Polònia)
  • ZOOTECHNIA, Thessaloniki International Exhibition and Congress Center. Del 2 al 5, a Thessaloniki (Grecia)
  • AgroFarm  All-Russia Exhibition Centre, a Moscú (Rusia). Del 7 al 9
  • Frutic, a Potsdam (Alemanya). Del 7 al 9
  • Energy Now Expo  Energías renovables, The International Centre. Dies 8 i 9, a Telford (Regne Unit)
  • CLFP EXPO, California Food Processing Expo. Del 8 al 9, a Sacramento (Estats Units)
  • FRUIT LOGÍSTICA’17, a Berlín (Alemanya), del 8 al 10
  • Internationale Handwerksmesse  Ferias industriales. Del 8 de febrer al 14 març, a Munic (Alemanya)
  • World Cashew Convention. Del 9 a l’11, a Singapur
  • Grain Tech Expo Kiev,  Agricultura,  Equipamiento y tecnologia. Del 10 al 12 a Kiev (Ucraïna)
  • Kuban Farmstead, a  Krasnodar (Rússia). Del 10 al 12
  • World AG Expo, a  Tulare (Estats Units), del 14  al 16
  • Agro Animal Show, a Kiev (Ucraïna). Del 15 al 17
  • BIO-FACH’2017, Fira Internacional d’Aliments Ecològics i Productes Naturals, a Nüremberg (Alemanya), del 15 al 18
  • SIFEL FRANCE.  Feria internacional sobre tecnología para frutas y hortalizas, a AGEN (FRANÇA)  Del 16 al 18
  • HanseArt Kunstmesse, del 17 al 19 a Kiev (Ucraïna)
  • 32 SALÓ DU VEGETAL, Saló Internacional de Mercats de Fruites i Hortalisses, a Angers (França), del 20 al 22
  • MaRHo Shop  KievExpoPlaza Exhibition Center. Del 21 al 23 a Kiev (Ucraïna)
  • FloraExpo, a Chandigarh (India). De 24 al 26
  • HortiExpo 2017, a Chandigarh (India), del 24 al 26
  • Concours Général Agricole, a París (França). Del 25 de febrer al 2 de març
  • Salón Internacional d’Agricultura, a París (França). Del 26 de febrer al 2 de març
  • SIMA, Saló mundial dels proveïdors de l’agricultura i la ramaderia, a París (FRANÇA). Del 26 de febrer al 2 de març
  • SIA, Saló Internacional de l’Agricultura, a París (FRANÇA). Del 26 de febrer al 2 de març

La Comissió Europea ha engegat una consulta pública sobre el futur de la PAC, que romandrà tres mesos oberta

La modernització i simplificació de la Política Agrària Comuna (PAC), una de les polítiques més antigues de la Unió Europea (UE), permetrà donar una millor resposta als reptes socials, polítics, ambientals i econòmics actuals.

La Comissió Europea ha engegat la primera fase de la modernització i simplificació de la Política Agrària Comuna amb la publicació d’una consulta pública, que romandrà oberta tres mesos. Les contribucions que es rebin milloraran la feina de la Comissió a l’hora de definir les prioritats futures de la política agrícola. Gràcies a la modernització i a la simplificació de la política agrícola comuna, podrem donar resposta als principals reptes a què han de fer front les zones agrícoles i rurals i contribuirem alhora a atènyer les prioritats polítiques de la Comissió, concretament la creació de llocs de treball i el foment del creixement, del desenvolupament sostenible i d’un pressupost centrat en els resultats, la simplificació i la subsidiarietat.

«Avui encetem la modernització i la simplificació de la Política Agrària Comuna del segle XXI. Amb aquesta consulta pública volem fer una crida a tots els interessats en el futur de l’alimentació i l’agricultura europees perquè participin en l’elaboració d’una nova política agrícola. La consulta pública que avui engeguem tindrà una influència directa en el full de ruta sobre el futur de la política agrícola comuna anunciat pel president Juncker el mes de desembre. Actualment, la Política Agraria Comuna ja és molt beneficiosa per a tots els europeus en termes de seguretat alimentaria, vitalitat de les zones rurals i del medi rural i lluita contra el canvi climàtic. Gràcies a l’elaboració d’un nou full de ruta, no tinc cap mena de dubte que la política agrícola comuna ens pot resultar encara més beneficiosa. El que cal ara és perfeccionar-la, revitalitzar-la i, per descomptat, finançar-la adequadament», ha declarat en anunciar la consulta pública el comissari d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la UE, Phil Hogan.

Fer sentir la veu del sector i de la ciutadania

La consulta pública romandrà oberta dotze setmanes i brindarà l’oportunitat de fer sentir la seva veu a agricultors, ciutadans, organitzacions i altres interessats sobre el futur de la Política Agrària Comuna. La Comissió tindrà en compte les contribucions que rebi a l’hora de redactar el seu projecte de comunicació, que presentarà abans no acabi el 2017 i que inclourà les conclusions pertinents sobre el rendiment actual de la PAC i les opcions polítiques que podríem plantejar-nos de cara al futur sobre la base de dades fefaents.

Els resultats d’aquesta consulta pública seran publicats a Internet i presentats pel comissari Hogan en una conferència que se celebrarà a Brussel·les el proper juliol.

Rerefons

La PAC va veure la llum el 1962 i és una de les polítiques més antigues de la UE. Amb els anys, però, ha anat evolucionant per adaptar-se als canvis experimentats pels mercats agrícoles. Encara que la seva reforma més recent és del 2013, d’ençà d’aleshores s’han produït un seguit de canvis fonamentals que mereixen una resposta encara més eficaç; esmentem-ne la incertesa cada vegada més gran del mercat i la caiguda dels preus o els nous compromisos internacionals en matèria de canvi climàtic i desenvolupament sostenible.

Davant d’aquests i d’altres reptes, la política agrícola comuna ha de modernitzar-se i simplificar-se per reduir encara més la càrrega administrativa. A més, la política agrícola comuna ha de ser encara més coherent amb la resta de polítiques de la UE per poder optimitzar la seva contribució a les deu prioritats polítiques de la Comissió, el desenvolupament sostenible i l’acord de París sobre el canvi climàtic.