Fires de febrer de 2015

CATALUNYA

  • Mercat del Traginer, a Balsareny, del 6 al 8maxresdefault
  • Fiporc, a  Riudellots de la Selva, del 6 al 8
  • Fira del Farro, a La Vall de Bianya. Dies 7 i 8
  • Fira-Mercat de l’Arbre, la Planta, la Flor i el Jardí, a Mataró, el 7 i 8
  • Festa de l’Arròs, a Bagà. Dia 8
  • Fira del Fajol, a  Batet de la Serra, el 8
  • Fira del Cànem i Tecnologies Alternatives, a Cornellà de Llobregat, el 21 i 22
  • Fira de l’Oli de les Terres de l’Ebre, a Jesús, el 28 de febrer i l’1 de març
  • Fira de l’Aixada-Mercat Medieval, el 28 de febrer i l’1 de març
  • Fira de la Mel, a Crespià, el 28 de febrer i l’1 de març

RESTA DE L’ESTAT

  • Fira i Exposició Ramadera, a Los Tojos-Hornedo (Cantàbria), el dia 1
  • FIRA-MERCAT DE VAQUES FRISONES-Fira de la Candelera, a Saldaña (Palència), els dies 1 i 2
  • VIVERALIA. Saló Professional de la Planta Ornamental i Afins, Elx (Alacant). Del 4 al 6
  • AGRARIA-FERIA DE MAQUINARIA, a VALLADOLID, del 5 al 8
  • XANTAR, a OURENSE, del 5 al 8
  • Subhasta-Exposició Nacional de vaquí de Raça Pirenaica, a Ainsa (Osca), els dies 7 i 8. La Subhasta tindrà lloc el 8
  • ESPAIDOLÇ, a València. Del 13 al 15
  • FERIA DE LA TRUFA, a ABEJAR (Sòria), el 14 i 15
  • Expo-citfresa. VI Feria de la Fresa y los Cítricos Onubense, a Cartaya (Huelva), del 20 al 22
  • Mercado de San Valentín, a Villalón de Campos (Valladolid), el 21
  • FRUYVER. 6è. Saló Internacional de Tècniques per al Sector de Fruites i Verdures, a Saragossa. Del  24 al 27
  • CIMAG, Certamen Internacional de Maquinària Agrícola, a Silleda (Pontevedra). Del 26 de febrer a l’1 de març
  • GREEN UP. Feria de la Sostenibilidad en Urbanismo y Paisajismo, del 27 de febrer a l’1 de març, a Valencia

ESTRANGER

  • FIERAGRÍCOLA’2015. Fira Internacional de l’Agricultura i de la Zootècnia, a Verona (Itàlia), del 4 fins al 7
  • FRUIT LOGÍSTICA’15. Fira Internacional per al Màrqueting de Fruites i Hortalisses, a Berlín (Alemanya), del 4 al 6
  • Haus Und Garten. Fira sobre aspectes de la Casa, el Jardí i l’Interiorisme, a Essen (Alemanya). De l’11 al 14
  • BIO-FACH’2015. Fira Internacional d’Aliments Ecològics i Productes Naturals, a Nüremberg (Alemanya), de l’11 al 14
  • KIEV AGRIHORT. Fira de l’Agricultura i Horticultura, a KIEV (UCRAÏNA). Del 13 al 15
  • FLORAMART-MIFLOR. Saló Internacional de Floricultura en Vivers i en Jardineria, a Padova (Itàlia), del 13 al 15
  • SIFEL FRANCE.  Feria Internacional sobre Tecnología para Frutas y Hortalizas, a AGEN (FRANÇA). Del 17 al 29
  • Saló Internacional de Mercats de Fruites i Hortalisses, a Angers (França), del 17 al 19
  • EXPOAGRO SINALOA. Feria Agroalimentaria, a CULIACAN (Mèxix). Del 18 al 20
  • FloraExpo i Horti Expo, a Chandigarh (India). Del 20 al 22
  • Saló Internacional d’Agricultura (SIA), a París (França). Del 22 al 26
  • SIMA. Saló Mundial dels Proveïdors de l’Agricultura i la Ramaderia, a PARIS. Del 22 al 26
  • Vinex. Fira Internacional del Vi, a Brno (República Txeca). Del 28 de febrer al 4 de març

El 20 de març se celebrarà la catorzena edició de la Borsa Interpirinenca de Cereals en el marc de la Fira de Sant Josep

CARTELL BORSA 2015Fira de Mollerussa, entitat organitzadora de la Fira de Sant Josep, que tindrà lloc del 19 al 22 de març en la seva 143a edició, ha convocat per al divendres dia 20 de març, i en el marc d’aquest certamen lleidatà, la 14a edició de la Borsa Interpirinenca de Cereals, trobada professional on es posen en contacte els diferents agents del sector.

La cita lleidatana amb el sector del cereal va aplegar l’any passat uns 400 operadors procedents de diferents punts de Catalunya, de la resta de l’Estat espanyol i Europa, de països com Polònia, Romania, Malta i Ucraïna, encara que, entre els estrangers, el grup majoritari procedia del sud de França i de Suïssa.

Dinamitzadora del comerç del cereal, aquesta trobada compta any rere any amb la participació de fabricants, integradores, cerealistes, importadors, corredors de cereals, cooperatives i transportistes, constituint una convocatòria de referencia.

Agricultura impulsa la qualitat i la seguretat dels aliments produïts a Catalunya mitjançant el Pla General d’Inspecció de lluita contra el frau en els productes alimentaris

DSCF0046La qualitat i la seguretat alimentària garanteixen als consumidors que els aliments que mengen són segurs i responen a les seves expectatives. Aquest és un dels eixos prioritaris que els governs de tots els països de la Unió Europea (UE) estan impulsant en les seves polítiques públiques sobre alimentació.

La Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), assegura la qualitat dels aliments que es produeixen, amb  un sistema de controls que s’articula mitjançant el Pla General d’Inspecció de lluita contra el frau en els productes alimentaris. Disposar d’un sistema robust de control de qualitat és imprescindible per a què qualsevol establiment o indústria agroalimentària pugui desenvolupar un projecte empresarial tant a nivell local com internacional, i en aquest repte s’hi dóna suport, des del DAAM.

Els propis Plans i marcs comunitaris estableixen que les empreses són les responsables de garantir que les aliments que es posen al mercat són segurs i responen a les expectatives dels consumidors, actuació que es realitza mitjançant rigorosos autocontrols de qualitat. Les administracions publiques, especialment el DAAM en el cas de la qualitat dels aliments, són les responsables de verificar i supervisar que les empreses compleixen amb les seves obligacions i que duen a terme aquests autocontrols de manera que puguin garantir la qualitat dels aliments que comercialitzen, és el que s’anomena control oficial.

La finalitat del control oficial és garantir la qualitat dels productes agroalimentaris i protegir els interessos econòmics dels actors de la cadena agroalimentària, inclosos els consumidors, en relació amb la conformitat dels productes, la transparència, i assegurar una competència lleial entre els operadors de la cadena agroalimentària.

Per a què el control oficial sigui eficient s’ha de donar informació i formació als operadors econòmics  i s’ha de fer inspeccions i controls als establiments. En resum, es fomenta que les indústries agroalimentàries puguin complir la normativa agroalimentària i fer-ne el seguiment i acompanyament, aplicant, si s’escau, les mesures correctives oportunes.

El control oficial de la qualitat dels aliments a Catalunya

Per al 2015, el Pla General d’Inspecció de lluita contra el frau ens els productes agroalimentaris té previst fer inspeccions i controls informatius a les empreses agroalimentàries catalanes.

Les actuacions de control oficial es realitzen en base a les següents modalitats de control:

  • Inspeccions planificades realitzades en empreses susceptibles de tenir una certa probabilitat de risc. Aquestes accions comporten l’aixecament d’actes d’inspecció i poden incloure l’adopció de mesures cautelars com ara la immobilització de productes. En el cas de constatació d’infraccions donen lloc a la iniciació d’un expedient sancionador.
  • Inspeccions imprevistes que no han estat programades a priori i que s’han de fer com a conseqüència de successos inesperats o sospites. Sovint tenen un caràcter urgent i el desenvolupament, tractament i tramitació d’aquestes inspeccions és semblant al fet servir en les inspeccions programades.
  • Controls exploratoris que són actuacions en les quals s’avalua els sistemes de control del procés de fabricació i els procediments de traçabilitat fets servir per les empreses i s’informa l’operador sobre la reglamentació aplicable als productes que fabrica o comercialitza. No generen acta ni tenen caràcter repressiu i serveixen per a informar les empreses i per a obtenir dades per a categoritzar les empreses segons el risc.

Per a decidir quines empreses es va a inspeccionar se segueix una metodologia d’anàlisi i avaluació de riscos, i les activitats d’inspecció es fonamenten en  una metodologia d’auditoria i d’investigació.

Els objectius de les inspeccions en matèria de lluita contra el frau agroalimentari són:

  1. Fomentar que les indústries agroalimentàries compleixin la normativa agroalimentària que els hi sigui d’aplicació, fer-ne el seguiment, i planificar accions informatives.
  2. La detecció de fraus i altres pràctiques similars, com  qualsevol infracció a la reglamentació sobre composició, tractaments, pràctiques, etiquetatge i presentació dels productes agroalimentaris.

En aquest sentit, també és important ressaltar el treball conjunt i col·laboració que s’està duent a terme entre les administracions per tal garantir als ciutadans aquesta seguretat i qualitat dels aliments amb l’Agència Catalana de Consum i l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, dues entitats que van ser creades per a reforçar i garantir aquest importantíssima prioritat del Govern al consumidors: la seguretat i la qualitat  alimentària.

El sector agrari reivindica que s’elimini definitivament de la normativa el cànon de l’aigua per explotacions ramaderes

Els representants del sector agrari català han celebrat haver aconseguit aturar novament l’aplicació del cànon de l’aigua per les explotacions ramaderes, remarcant que ha estat fruit del treball conjunt de totes les organitzacions ramaderes, incloses les que enguany no estaven directament afectades (oví, vaquí i conills).

Jaume Bernis, Cap sectorial del Porcí de JARC-COAG, ha estat el portaveu de la roda de premsa celebrada a la Cambra Agrària de Lleida, convocada pel bloc conjunt d’organitzacions ramaderes que, per segon any consecutiu s’oposaven a l’aplicació d’aquest cànon (JARC, ASAJA, UNIÓ DE PAGESOS, FCAC, ASOPROVAC, FECOC, PORCAT, ANPROGAPOR, FAC i FACC).

Càrrega económica injustificada

Bernis ha recordat que es tracta d’un cànon il·legal, perquè no respon a la prestació de cap servei, i per tant, hauria comportat una càrrega econòmica més per al sector totalment injustificada, que s’estimava en 422.000 d’euros el primer any i uns 2 milions d’euros a partir del tercer. Els ramaders deixen clar que l’Agència Catalana de l’Aigua no abasteix d’aigua a les granjes ni intervé en el tractament de les dejeccions. Les darreres, son gestionades pel ramader mitjançant el seu Plan de Dejeccions Ramaderes, que evidentment ja li suposa un cost econòmic.

En aquest sentit, ha anunciat que es continuarà treballant conjuntament per eliminar totalment aquest cànon de la normativa  (Decret legislatiu 3/2003 – Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya), ja que mentre hi sigui es manté el perill que el Govern l’intenti tornar a aplicar-lo injustificadament, com ho ha fet els darrers anys, augmentant un coeficient que actualment s’estableix a cero.

Reobertura del mercat dels Estats Units a la importació de boví provinent de la Unió Europea (UE)

La Comissió Europea (CE) ha anunciat que els Estats Units tenen previst tornar  a obrir progressivament el mercat a les importacions de carn de boví procedents de la Unió Europea (UE) a partir d’aquest mes de gener de 2015, segons ha informat el Departament d’Agricultura de la Generalitat en un comunicat. DSCF0034

Començaran per la República d’Irlanda i s’espera que properament estenguin l’aprovació per a la resta de la Unió Europea.

Aquest anunci envia un senyal important i positiu als altres estats membres de la UE que han sol·licitat restablir l’accés al mercat de la carn d’Estats Units.

El mercat americà es va tancar per al boví de la UE el gener de 1998 per causa de l’Encefalopatia Espongiforme Bovina (BSE). L’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) ha reconegut els enormes esforços fets a la UE per a controlar aquesta malaltia i que el boví de la UE és segur.

Per a més informació: http://europa.eu/rapid/press-release_STATEMENT-15-2942_en.htm

Diversos moviments volen que el sector agrari no quedi al marge en les properes eleccions municipals del 24 de maig

El proper 24 de maig se celebren arreu de l’Estat les eleccions municipals. Els moviments ciutadans estant tenint una força  creixent també en les seves reivindicacions i lluites municipalistes, i el sector agrari no hauria de quedar al marge de l’agenda de la política municipal. És per això que és important que els partits polítics i moviments ciutadans que concorrin en aquestes eleccions recullin, entre les propostes dels seus programes municipals, accions relacionades amb l’àmbit de l’espai agrari, de l’activitat agrària i dels aliments.

Document de reflexió

De la mateixa manera que des de la Xarxa Agroterritorial es va impulsar la «Carta de l’Agricultura Periurbana» es vol posar a disposició dels partits polítics i moviments ciutadans, que concorrin en aquestes eleccions municipals, un document que serveixi de reflexió i ofereixi propostes concretes orientades a posar de manifest quina és la millor manera d’integrar l’espai agrari municipal (o supramunicipal), les necessitats del sector agrari i les de la ciutadania en general -en l’àmbit de la governança del menjar- en el programa polític que les organitzacions han d’elaborar amb motiu de les properes eleccions municipals.

Satisfacció d’UP per la reconsideració de la Generalitat de no cobrar el cànon de l’aigua a les explotacions ramaderes

Unió de Pagesos (UP) celebra que la majoria de grups parlamentaris hagin presentat les esmenes que els va fer arribar el sindicat contra la inclusió del cobrament del cànon de l’aigua a les explotacions ramaderes en el projecte de llei de mesures fiscals, administratives i financeres del sector públic, i que ha dut a que el Govern reconsideri la seva proposta, segons han comunicat al sindicat fonts del propi executiu.

La retirada dels punts inclosos en aquest projecte que fan referència al cobrament del cànon de l’aigua per als ramaders es votarà en la propera comissió d’Economia, Finances i Pressupost del Parlament.

Proposta considerada il·legal

Unió de Pagesos havia demanat reiteradament la supressió de la proposta de cobrar el cànon de l’aigua a les explotacions ramaderes, per considerar-la il·legal, fins i tot després de la modificació que es va fer el desembre passat i que va fixar que a partir del 2015 s’aplicaria a les explotacions ramaderes més grans. El sindicat havia expressat a l’ACA i als departaments d’Agricultura i Economia la seva disconformitat també amb la modificació de la proposta del 2013, ja que no tenia en compte els principis d’ordenament tributari vigent: els principis de capacitat econòmica, d’igualtat en relació amb la capacitat contributiva de cadascú i de progressivitat.

El sindicat ja va defensar aquesta postura l’any 2013, quan finalment es va eliminar de la Llei de mesures fiscals de 2014 en el tràmit parlamentari. Segons la legislació no es pot considerar un impost però l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) tenia intenció de cobrar-ho com a contrapartida per uns serveis com a prevenció en origen de la contaminació, o recuperació i manteniment dels cabals ecològics, entre altres.

Modificació insuficient

Per a Unió de Pagesos, la proposta d’aplicació del cànon de l’aigua del desembre passat continuava sent il·legal tot i que va estat modificada respecte a la del 2013. La proposta limitava el cobrament, en porcí, a les granges de més de 2.000 places d’engreix, a les de 750 places de truges i a les de 530 places de truges en cicle tancat; i en aviram, a les de més de 40.000 places de gallines ponedores, 85.000 pollastres d’engreix o a les de capacitat equivalent per altres aus de corral.

Per a aquestes explotacions, compreses en l’annex I de la Llei de prevenció i control ambiental, es proposava una modificació del coeficient que afectava el tipus de gravamen general, passant del coeficient zero actual a un coeficient de 0,5 amb aplicació gradual (0,1 el 2015; 0,3 el 2016 i 0,5 a partir del 2017). Tot i que la proposta no afectava les explotacions de porcí i aviram dels annexos II i III d’aquesta llei ni a les explotacions de boví, cunícoles, d’èquids i d’oví i cabrum, el sindicat considera que aquest impost ambiental era a la pràctica una taxa.

Mollerussa prepara la 143 edició de la Fira Agrícola de Sant Josep, que se celebrarà del 19 al 22 de març d’aquest any

Sant Josep 2015 PREMSA CATALÀFira de Mollerussa, entitat organitzadora del certamen agrari lleidatà Fira de Sant Josep, prepara ja la que serà la 143a edició d’aquesta convocatòria reconeguda com la Fira Catalana de la Maquinària Agrícola i que se celebrarà del 19 al 22 de març del 2015. El certamen, cita de referència per al professional agrícola i ramader, va tancar el 2014 amb un positiu balanç i millorant resultats respecte a les últimes edicions. Un total de 283 expositors directes van participar l’any passat, mentre que es van registrar 180.000 visitants.

Trobad aprofessional esperada i ineludible, la Fira de Sant Josep va disposar en la seva anterior edició d’una superfície neta ocupada d’uns 25.000 m2, distribuïts en espais diferenciats i sectoritzats. La fira disposa d’un recinte exterior, on s’ubica  la maquinària agrícola i complements per a l’agricultura i la ramaderia, així com un destacat Saló  del Tractor; els Pavellons Firals, destinats a complements per a l’agricultura i la ramaderia, entitats, alimentació i multisectorial, i el Saló de l’Automòbil, al Recinte de les Piscines.

Aposta per la innovació

En les últimes edicions des de l’organització s’està duent a terme una clara aposta per la innovació i la demostració tecnològica, treballant a combinar el carácter expositiu de la fira amb el demostratiu. En aquest sentit, l’any passat es van dura terme dues jornades tècniques amb demostracions”in situ” de maquinària, una iniciativa que té com a repte “trencar amb l’estereotip de fira tradicional“, segons va explicar el presidentde Fira deMollerussa i alcalde de la ciutat, Marc Solsona.

Un altre dels aspectes interessants del certamen és el Premi de la Maquinària Agrícola, Ramadera i Instal·lacions Agroindustrials, concurs que es marca com a objectiu destacar i reconèixer les novetats tècniques exposades, així com facilitar la seva divulgació en el sector agrari. La convocatoria inclou tres premis: Premi Especial d’Innovació, al constructor/expositor de Maquinària Agrícola i/o Ramadera de l’Estat espanyol; Premi d’Innovació en Maquinària Agrícola, i el Premi d’Innovació en Maquinària o Instal·lacions Agroindustrials.

UP considera que no hi ha raons de mercat que justifiquin la davallada del preu en origen del vi de taula i el raïm

Unió de Pagesos (UP) alerta de la davallada dels preus en origen del vi de taula a Catalunya i a la resta de l’Estat en els últims mesos, que actualment se situen al voltant de 2,9 euros per hectograu per al negre i de 2 euros per hectograu per al blanc. La cotització del vi negre és ara un 38% més baixa que a l’agost del 2013, mentre que la del vi blanc ho és un 58%, segons les dades facilitades pel Ministeri d’Agricultura.untitled

Per al sindicat, la causa d’aquests preus baixos del vi de taula, que representa una mitjana del 60% del volum de tot el vi elaborat a l’Estat, és en part conseqüència de la posició de domini que exerceix la gran indústria, ja que en el mercat no es donen circumstàncies objectives perquè s’hagin reduït tant. A més, el plantejament de la destil·lació obligatòria per a un volum determinat de producció per part del Ministeri el passat estiu, tot i que no es va arribar a aplicar, es va aprofitar per marcar la tendència de mercat a la baixa per part de l’agroindústria, afavorit per la falta de transparència dels mercats i la desinformació que provoca el retard de diversos mesos en la publicació de les dades del Ministeri.

33,2 milions d’hectòlitres de vi emmagatzemat

Les existències de vi el 31 de juliol de 2014 a l’Estat, fetes públiques pel Ministeri el setembre passat, quatre mesos més tard, eren de 33,2 milions d’hectòlitres de vi emmagatzemat, la mateixa quantitat que la mitjana dels últims 10 anys. Dels 33,2 milions d’hectolitres, 10,6 milions eren vins sense Denominació d’Origen ni Indicació Geogràfica Protegida. Es tracta d’unes existències superiors a les de la mateixa data de 2013 i 2012 tot i que no extraordinàries, ja que se situen per sota de les de 2009 i 2010. A Catalunya, les existències de vi el 31 de juliol de 2014 eren de 4.777.550 hectolitres, mentre el 31 de juliol de 2013 eren de 4.380.578 hectòlitres, es a dir una mica més d’un 8% menys.

D’altra banda, segons el Ministeri d’Agricultura, la producció espanyola de vi del 2014 va ser d’uns 41,3 milions d’hectolitres de vi i most, el que suposa una reducció del 26% respecte a la collita anterior. La producció mundial de vi es va reduir en aquest període en un 6%, segons l’Organització Internacional del Vi.

Unió de Pagesos demana al Ministeri d’Agricultura una major agilitat a l’hora de fer públiques les estadístiques, amb l’objectiu que el sector de la vinya i el vi tingui un coneixement realista de la situació de campanya. Per al sindicat, cal un desenvolupament i una aplicació eficaços de la Llei de millora de la cadena alimentària per contrarestar la posició dominant de l’agroindústria, així com prioritzar la inversió, promoció i comercialització del Pla de suport vitivinícola i dels Plans de Desenvolupament Rural (PDR) per als cellers que, mitjançant relacions contractuals estables amb els productors, contribueixin a un funcionament equilibrat dels mercats.

ASAJA mostra preocupació per la important baixada experimentada per la renda agrària a Catalunya el 2014

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, s’ha mostrat preocupada per la baixada de la renda agrària a Catalunya el 2014, que s’ha xifrat en un -9%. Segons ha comentat en roda de premsa Pruna, l’any passat no es va caracteritzar per ser un bon any agrícola i ramader a casa nostra, ja que tots els sectors han quedat tocats tant pel descens de les collites com pels baixos preus pagats als productors, les inclemències meteorològiques amb pedregades i fortes ventades incloses, i “per rematar, el veto rus”.DSCN4310

Els sectors de la fruita i del porcí han estat els més afectats, però també han patit el vaquí de carn i el de llet. L’oferta ha superat la demanda i les exportacions han baixat especialment el porcí (un 6% menys) i el sector de la fruita (un 19% menys), en ambdós casos pel veto rus.

La baixada de la renda a nivell de l’Estat, segons el Ministeri d’Agricultura, ha sigut d’un -7,1%. En el conjunt de la Unió Europea (UE), la baixada ha estat del -1,7% (disminueix en 20 països). Rosa Pruna ha afirmat que “la crisi del veto rus ha evidenciat la ineficàcia de la gestió de crisi de mercats”.

A Catalunya, la situació de preus ha anat de la següent manera:

El blat es pagava a 205 €/tona el 2013 i el 2014 a 200, sent la baixada d’un -2,44%. L’ordi es pagava a 180 €/tona en el 2013 i al 2014 a 182, el que ha suposat un lleuger augment de l’1,11%. Finalment el blat de moro es pagava a 185 €/tona en el 2013 i al 2014 a 170, la baixada ha estat del -8,11%.

Pel que fa a l’oli d’oliva, hi ha hagut un increment de preu del 9,56%, ja que el 2014 s’ha pagat a 2,52, mentre que al 2013 va ser a 2,30. Segons el Ministeri, es preveu una baixada de producció superior al 50% respecte el 2013.

En el raïm per vinificació, s’ha produït una reducció del -5,41%, en el 2014 ja que s’ha pagat a 0,29 i en el 2013 a 0,38, cosa difícil d’entendre ja que en el 2014 s’observa una reducció del -13,2% respecte de l’any anterior i, a nivell estatal ha estat del -21,4%.

Descens de gairebé un 38% del preu pagat per la poma als agricultors

En la fruita, la poma s’ha pagat ell 2014 a 0,28 i el 2013 a 0,45, i la pera es va pagar el 2014 a 0,53 i el 2013 a 0,63. Aquestes dades donen una reducció de preus del 37,77% en el cas de les pomes golden i un 15,87 per les peres.

En ramaderia, el preu de la llet ha estat de 0,35 euros el litre al 2014 quan al 2013 era de 0,37, amb una baixada del -5,41%.

En el porcí s’ha detectat una baixada de preus del -15,12%, ja que al 2014 s’ha pagat a 1,46 i al 2013 a 1,72.

La carn de vedella ha baixat un -8,78%; al 2014 s’ha pagat a 3,95 euros i al 2013 a 4,33 euros.

 

conreu 2013 2014 %
Blat 205 200 -2,44
Ordi 180 182 1,11
Blat de moro 185 170 -8,11
Oli d’oliva 2,30 2,52 9,56
Raïm 0,389 0,29 -25,45
Poma Golden 0,45 0,28 -37,77
Pera blanquilla 0,63 0,53 -15,87
Llet 0,37 0,35 -5,41
Porc 1,72 1,46 -15,12
vedella 4,33 3,95 -8,78
Xai (kg canal) 5,30 7,11 34,15
Ous  XL 1,04 1,07 2,88

 

En l’apartat de costos de producció el preu del pinso, a grans trets, és lleugerament inferior a l’any anterior. Per exemple, -1,94% en el cas de pinso per vedell i -3,96 en el pinso de porc. La palla també ha tingut un retrocés important, un -20,59% que repercutirà en els remugants. El gasoil ha baixat el -3,3% i els adobs entre el -0,73 i el -9,04%, dada important ja que a les explotacions agràries es una despesa important. El preu del peó fix es manté igual que l’any anterior, de manera que no hi haurà un encariment per la qüestió de personal.

 

2013 2014 %
Pinso vedells 23,19 22,74 -1,94
Pinso porc 26,02 24,99 -3,96
Palla cereal 5,44 4,32 -20,59
Gasoil 0,8697 0,8410 -3,3
Sulfat amònic 27,76 25,25 -9,04
Superfosfat 25,95 25,76 -0,73
Sulfat potàssic 62,91 58,37 -7,22
Peó fix (€/dia) 48,92 48,92 0

 

PREVISIONS PER AL 2015

Rosa Pruna ha manifestat que la nova PAC es presenta “amb llums i ombres”, perquè no es veu clar com acabaran alguns pagaments base i, com quedarà el concepte d’agricultor actiu. Des d’ASAJA es defensa que ha de ser el que fa d’agricultor o de ramader de veritat, no el que va buscar primes. A més, el que s’hagin fixat 316 comarques a tot l’Estat pot crear desigualtats entre els agricultors i ramaders.

A més no se sap com repercutiran les negociacions que està fent la Comissió Europea amb els Estats Units, a porta tancada, que poden ser bones pel sector de la fruita, el vaquí de carn i el de llet, però perjudicial per molts altres sectors.