El Departament d’Agricultura paga 1,2 M€ a 1.922 persones beneficiàries dels ajuts directes associats al sector ramader

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya ha fet efectiu el saldo pendent dels ajuts directes associats al sector ramader de vaques alletants i de boví de llet, per un import total d’1.250.569 euros, a 1.922 persones beneficiàries.

Una vegada el Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA) ha establert els imports unitaris definitius per hectàrea per a l’any 2018, es paga la resta dels imports pendents dels ajuts associats ramaders esmentats, cosa que suposa el 10% de l’import total d’aquests ajuts de l’any 2018.

L’import total pagat d’aquests ajuts associats ramaders corresponents a l’any 2018 suposa 13.361.648 euros a un total de 1.997 persones beneficiàries.

Aquests ajuts, que formen part del primer pilar de la PAC, estan finançats al 100% pel Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA) i estan destinats a atendre sectors específics amb risc de disminució o abandonament de la producció.

Més sobre el glifosat

“Deixar el glifosat costa entre 50 a 160 €/ha” era el titular d’una nota, d’origen francès, publicada el 23 de maig. Segons aquesta informació, no utilitzar l’herbicida glifosat pot suposar a l’agricultor un cost addicional d’entre 50 a 160 €/ha, d’acord amb els càlculs realitzats per la sectorial francesa de productors de blat. L’eliminació del glifosat suposaria haver de fer un escardat | triat mecànic, que podria suposar unes 12.7 milions d’hores addicionals de treball per any per als cultius a França.

A nivell de França, suposaria un cost de 950 M€, que no només és una xifra colossal, sinó que a més, el sector cerealista travessa una situació de gran precarietat. Per aquest motiu, la sectorial ha demanat a l’Assemblea Nacional de França suport financer de l’estat per ajudar els agricultors a deixar el glifosat en els propers anys.

La sectorial també ha assenyalat que juntament amb el impacte negatiu econòmic que suposa la no utilització del glifosat, també té un impacte negatiu mediambiental, a causa del consum d’energia causat per l’augment en l’arada, estimat en 87 milions de litres de combustible addicionals anualment .

Al novembre 2017, la Unió Europea va poder renovar l’autorització del glifosat per 5 anys (tot i que la proposta inicial de la Comissió era de 15 anys), gràcies al fet que el ministre alemany d’Agricultura va canviar el seu vot en l’últim moment (tema que ha estat molt controvertit a Alemanya). França va ser un dels països que més va pressionar perquè no es renovés l’autorització d’aquest herbicida i qui vol la seva eliminació definitiva. No obstant això es pot apreciar quin serà el cost. Els que tant pressionen estan disposats a pagar aquest cost?

J.D.M.

Vilafranca del Penedès ha acollit els tastos preliminars dels premis Vinari 2019 amb prop de 1.000 vins presentats

Del 20 al 24 de maig, el jurat format per una seixantena de professionals entre sommeliers, periodistes especialitzats en el món vinícola, enòlegs, distribuïdors… han tastat a cegues en sessions de matí i tarda prop de 1,000 vins que s’han presentat a la VII edició dels Premis Vinari.

Com a novetat, en aquesta edició el jurat ha disposat d’una tauleta electrònica amb una aplicació per puntuar els vins,  que va ser creada per alumnes de la Universitat Rovira i Virgili com a projecte de final de carrera. També en les sessions de tast una representació d’alumnes en pràctiques de l’escola d’hoteleria Joviat de Manresa han estat els encarregats de tenir cura del servei.

El setembre, els tastos finals

Passat el primer escull, els vins es tornaran a tastar el mes de setembre a Rubí des d’on en sortiran els vins guanyadors, i que es donaran a conèixer durant la gala de lliurament de premis que novament tindrà la seu a l’auditori de Vilafranca del Penedès, el dia 11 d’octubre.

A més, a finals del mes d’octubre en la reconeguda Fira de Rubí, els consumidors tindran l’oportunitat de tastar alguns dels vins distingits amb els Premis Vinari.

Cal assenyalar que aquests guardons van néixer amb la voluntat de donar a conèixer l’ampli ventall de vins que s’elaboren al país i d’orientar al consumidor final sobre el producte local de qualitat.

L’alcalde en funcions de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, ha destacat que “els Premis Vinari són un encert i van ser una agusaria pels qui des del principi els hi donem suport,  i seguim any rere any apostant-hi,  perquè ens reforça el nostre ADN, com a comarca vitivinícola”.

L’1 i 2 de juny es torna a realitzar ‘Benvinguts a Pagès’

L’experiència ‘Benvinguts a Pagès’ torna a fer-se el cap de setmana de l’1 i 2 de juny. La considerada ja com la gran festa de la pagesia catalana celebra aquest 2019 la quarta edició i suma més de 55.000 visitants en les tres edicions anteriors. Aquesta iniciativa permet a un públic molt ampli conèixer i experimentar la vida a pagès, redescobrir l’origen dels productes que es consumeixen cada dia i omplir el rebost.

El cap de setmana de ‘Benvinguts a Pagès’ gira al voltant de les visites gratuïtes a prop de 200 explotacions agrícoles, ramaderes i pesqueres de Catalunya. L’experiència es complementa amb la participació de 120 restaurants, que ofereixen el menú ‘Benvinguts a Pagès’ amb productes de temporada i de proximitat, i les estades a més de 200 allotjaments rurals. Paral·lelament, l’1 i 2 de juny es programen més d’un centenar d’activitats complementàries (fires gastronòmiques, visites guiades, col·loquis, concerts, passejades i exposicions, entre d’altres).

L’esdeveniment esdevé un cap de setmana de portes obertes. Les visites a les explotacions i granges no requereixen reserva prèvia. En la majoria de casos inclouen un tast de productes de la pròpia explotació, amb la possibilitat que els visitants puguin fer la compra directe d’aquests productes. A través de la pàgina web http://www.benvingutsapages.cat els visitants poden planificar-se a mida les visites, per territoris o bé per tipus de productes i escollir qualsevol de les propostes participants. Aquest any s’incorpora com a novetat l’opció de poder fer també una cerca per les explotacions de producció ecològica.

Cal esmentar que ‘Benvinguts a Pagès’ és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, en una actuació coordinada del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, a través de Prodeca, i del Departament d’Empresa i Coneixement, a través de l’Agència Catalana de Turisme. Hi col·laboren també la Fundació Alícia, els Consells Comarcals, Consorcis i Oficines de Turisme, així com entitats i associacions que treballen per la revalorització i la promoció del sector.

Els enginyers tècnics agrícoles i forestals de la demarcació de Girona celebren a la Garrotxa la festivitat de Sant Isidre

Com cada any la demarcació de Girona del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya va celebrar la festivitat de Sant Isidre, patró de la pagesia. Aquest any ho va fer el dissabte, 11 de maig, a La Garrotxa.

La trobada es va iniciar a l’IES La Garrotxa d’Olot on s’imparteixen, entre altres, el Cicles Formatius de Producció Agropecuària i Jardineria i on el col·legiat i membre de la Junta, Jacint Pinsach, va donar la benvinguda als companys i els va guiar per l’escola i les seves instal·lacions. Els assistents van poder admirar els equipaments dedicats a la formació d’alumnes, especialment de la branca agrària.

En aquesta visita va ser present la directora dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Girona, Elisabet Sánchez Sala. Tot seguit es va anar al Mas La Carrera de la Vall d’en Bas on es va visitar l´explotació de vaques de carn Black Angus. Mas La Carrera és promotor del projecte empresarial NATRUS, juntament amb Noel Alimentària d’Olot.

La trobada va prosseguir al Restaurant Can Morera de Les Preses on es va dur a terme un dinar de germanor en què el Col·legi va homenatjar als membres que fa 25 i 50 anys que en formen parts, als quals se’ls va lliurar una placa commemorativa als dels 25 i l’escut d’or als de 50. Entre els condecorats destaca Lluís Carbó Saguer per la seva dedicació professional tant des de la funció pública com des de la professió lliure.

El PDR català 2014-2020 ha assolit el 40,82% d’execució amb un import global que supera els 330 milions d’euros

El Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya (PDR) 2014-2020 ha executat, fins el 31 de març de 2019, el 40,82% dels 810,81 milions d’euros programats, és a dir, més de 330,99 milions d’euros, import que garanteix la correcta execució dels fons europeus d’acord amb els objectius i fites fixades per la pròpia Comissió Europea. Aquest és el balanç ofert avui en el marc de la 5ena reunió del Comitè de seguiment d’aquest Programa, que ha estat presidida pel Director general de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Oriol Anson.

Aquest Comitè té com a missió examinar periòdicament els resultats de l’aplicació del Programa en relació al compliment dels seus objectius sobre la base dels documents presentats per l’Autoritat de gestió del Programa, Direcció General de Desenvolupament Rural. En aquest sentit, s’ha analitzat detalladament l’execució general del PDR i de les mesures que el composen per tal d’informar sobre els avenços del programa.

Pel que fa als imports convocats, el compromís és molt major per les diferents operacions del programa, atès que ja s’han convocat a data d’avui 611,4 milions d’euros, que representen més del 77% dels imports programats i destinats a convocatòries d’ajut.

Contracte Global d’Explotació

Cal destacar que les mesures que han suposat una major despesa executada són les destinades al sector agrari a través del Contracte Global d’Explotació (CGE), les quals acumulen un desemborsament fins al primer trimestre de 2019, de més de 232 milions d’euros, és a dir, més del 70% de l’import executat del programa. Dins d’aquestes operacions, cal destacar les mesures agroambientals (73,8 milions), la millora de la competitivitat de les explotacions agràries (51,3 milions), els pagaments compensatoris per a zones amb limitacions naturals (39,7 milions d’euros) i l’ajut de primera instal·lació de joves agricultors (31,8 milions).

Per que fa a altres operacions del programa, cal destacar el conjunt d’operacions destinades a les estratègies de desenvolupament local Leader (23,1 milions d’euros), i les mesures adreçades al sector forestal (22,8 milions).

Respecte als indicadors, s’han assolit totes les fites previstes per l’any 2018, complint al el marc de rendiment fixat per la Comissió Europea. En aquest sentit, cal destacar com a dades més significatives,  el nombre d’expedients de primera instal·lació de joves executats, amb 1.564 explotacions, la superfície agrícola amb contracte agroambiental i d’agricultura i ramaderia ecològica amb més de 199.578 hectàrees i la superfície agrícola on s’ha aplicat la modernització de regadius amb 8.229 hectàrees.

A banda de l’anàlisi del ritme d’execució del programa s’ha informat sobre el seguiment de les convocatòries publicades, els criteris de selecció de les operacions, l’estat de les modificacions del programa, les actuacions desenvolupades pel DARP en l’àmbit dels joves, l’aplicació de l’Estratègia d’informació i publicitat i per últim el proper període de programació.

El Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014–2020 compta per tot el període de de programació amb un import total de 810,81 milions d’euros de despesa pública total, dels quals un 43% estan cofinançats amb fons FEADER procedents de la Unió Europea, el 50% l’aporta la Generalitat de Catalunya i el 7% restant prové de l’Administració general de l’Estat.

La reunió ha comptat amb l’assistència de representants de la Comissió Europea, del Ministeri d’Agricultura, del Fons Europeu de Garantia Agrària, de diferents representants del Departament i vocals representants de les següents institucions i organitzacions: Direcció General de Joventut, Departament de la Vicepresidència, d’Economia i Hisenda, Departament de Territori i Sostenibilitat, Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Consell Nacional de Dones de Catalunya, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Unió de Pagesos, l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, el Consorci Forestal de Catalunya, entre altres.

Aprovada la Llei d’Espais Agraris de Catalunya

El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei d’Espais Agraris, amb la qual es dona resposta a una reivindicació històrica del sector i del territori i a les demandes de la mateixa cambra, que ha urgit de manera reiterada sobre la necessitat d’aquesta normativa. El text, que té el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) i ha estat concertat amb les principals entitats del sector, pretén dotar el país d’una Llei que permeti planificar el territori tenint en compte el sector agrari, en la seva activitat de productor d’aliments, bens i serveis, però també valorant el seu paper d’equilibrador del territori i cohesionador social.

Durant la seva intervenció en el debat de la Llei, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ha manifestat que “és de vital necessitat protegir els espais agraris, perquè tal i com hem dit i repetit milions de vegades ‘no hi ha aliments sense espais agraris’. Per tant, de la manera com hi arribem i com hi fem front a aquest repte ens marcarà, sens dubte, l’esdevenir de moltes generacions”.

Els objectius de la Llei d’Espais Agraris són, per una banda, definir bé què són els espais agraris i identificar aquells que tenen un alt valor agrari, amb l’objectiu de preservar-los, i, per altra banda, posar en funcionament un mecanisme que permeti mobilitzar al màxim les terres, focalitzat especialment les que estiguin en desús o en estat no productiu, amb transparència i garanties, per tenir el màxim de superfície agrícola en condicions de producció per avançar en la sobirania alimentària, garantir la gestió sostenible del medi i facilitar la incorporació de noves persones a l’activitat agrària per afavorir el relleu generacional, així com el dimensionament d’explotacions professionals que ho necessitin.

Tal i com recull el Preàmbul de la nova normativa, Catalunya té 3,2 milions d’hectàrees de superfície, de les quals el 21,6% són conreus de regadiu i de secà, el 7% són pastures i el 64% és forestal. Alhora, segons el Mapa d’Hàbitats de Catalunya, hi ha 45.000 hectàrees de conreus abandonats, que suposa l’1,4% de superfície catalana. Tenint en compte la seva importància quantitativa, des d’un punt de vista territorial és necessària una regulació substantiva per tal que els espais agraris tinguin el reconeixement dels seus valors i estiguin dotats de la regulació que els correspon.

En aquest sentit, la consellera ha afirmat que “ara ja no es podrà condicionar l’activitat agrària. No es podran partir finques que un cop partides quedin inviables, no es podran tallar camins rurals, amb la qual cosa es dificultava la comunicació entre finques i es condicionava la circulació de la maquinària agrícola, etc.”.

Tres eines bàsiques

Per assolir aquests objectius, la Llei preveu la creació de tres eines bàsiques: la primera, el Pla Territorial Agrari de Catalunya, fet a partir dels Plans Territorials Agraris Específics sobre àrees concretes, amb singularitats, és un instrument de planificació territorial sectorial agrària. Aquests plans, d’àmbit geogràfic coherent, hauran de contenir una estimació dels recursos disponibles, de les necessitats i dels dèficits territorials del sector agrari i seran impulsats, elaborats i redactats pel territori.

La segona eina és l’Anàlisi d’afectacions agràries, com a  instrument d’avaluació de l’afectació sobre l’espai agrari derivada de les intervencions que es facin en el territori, i que ha d’establir les mesures correctores i compensatòries necessàries per minimitzar l’impacte sobre l’activitat agrària que s’hi desenvolupa. L’Anàlisi d’afectacions agràries no prohibirà, però sí que posarà condicions a l’hora d’executar qualsevol infraestructura que es vulgui implantar i que afecti una zona agrària.

El tercer dels instruments que planteja la nova norma és un Registre de finques agràries en desús, pensat per protegir la producció agrària. Aquest registre té com a funcions gestionar les terres que es declarin com a infrautilitzades, per afavorir l’accessibilitat als professionals, joves o noves incorporacions que vulguin dedicar-se al sector, per afavorir el relleu generacional i la cohesió social. També establirà la renda de lloguer anual de les terres, així com les condicions per accedir a les finques i adjudicar-les en una procés de convocatòria pública per concurrència competitiva.

Altres continguts

La Llei aprovada, que es divideix en un Títol preliminar i sis títols, també fa esmena als sistemes d’informació per a la protecció i conservació dels espais agraris, com a eina d’avaluació i de control i seguiment de l’estat dels espais agraris i de la necessària sostenibilitat i conservació dels sòls.

A més, la nova disposició fa una delimitació entre infraestructures d’interès general en sòl agrari i les infraestructures agràries, així com els camins rurals, per establir la consideració dels espais agraris en la regulació de les obres, la planificació, la programació i l’execució d’aquestes, així com la preservació de la unitat mínima de conreu en l’execució d’aquestes obres.

El text també dedica un apartat a l’activitat agrària periurbana, com una realitat territorial, i el fet que hagi de ser tinguda en compte en la planificació territorial i en el desenvolupament de les infraestructures.

Pel que fa al sector, Unió de Pagesos (UP) ha celebrat l’aprovació d’aquesta nova normativa. Segons ha comentat en un comunicat, “Catalunya disposarà d’un marc legal de protecció de la terra”, una demanda històrica del sindicat agrari, contemplada en la Llei de política territorial del 1983. Ara, UP reclama el desplegament de la llei sense dilació, de tal manera que “Catalunya protegeixi el sòl agrari com a recurs bàsic per garantir la continuïtat de l’activitat agrària, que proveeix aliments de proximitat i de qualitat i és una font de l’equilibri territorial, amb funcions de gestió ambiental i de preservació de la biodiversitat”.

Per la seva part, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha considerat que “aquesta normativa és imprescindible per protegir l’activitat agrària i el valor de l’espai agrari en la planificació territorial”, mentre que JARC ha assenyalat que una de les millores que introdueix aquesta llei és que a partir d’ara “serà necessària una anàlisi d’afeccions agràries en el moment de realitzar determinades intervencions urbanístiques que afectin terrenys rústics o agrícoles i que es valorà la productivitat de l’explotació”.