El Brexit i la cadena alimentària

Tota la cadena alimentària de la Unió Europea (UE), representada per productors i les seves cooperatives (COPA-COGECA), la indústria alimentària (FoodDrinkEurope) i el comerç de matèries primeres i productes agroalimentaris (Celcaa) sol·liciten accions específiques per atenuar, en la mesura del possible, qualsevol efecte negatiu del Brexit en aquest sector. Cal no oblidar que el comerç de matèries primeres agrícoles, de productes alimentaris i de begudes representa el 11% dels fluxos comercials bilaterals entre la UE-27 i el Regne Unit.

Les peticions són:

-Previsibilitat per evitar la hipòtesi de buit total: per al que caldria mantenir l’estatus quo durant el període transitori, el que permetria prosseguir sense grans canvis amb els acords comercials i duaners en vigor fins a l’entrada en vigor d’un nou tractat comercial. Així mateix, això comporta que tots els canvis entrin en vigor simultàniament, coincidint amb la data d’entrada en vigor del nou règim. En resum, les empreses necessiten una conformació prèvia que no hi haurà canvis substancials al dia següent de la sortida efectiva del Regne Unit.

-Tractat comercial global entre la UE i el Regne Unit: En absència d’un tractat comercial entre la UE i el Regne Unit, la circulació de productes agroalimentaris en les dues direccions estarà subjecta a aranzels i a obstacles no aranzelaris. Si bé és cert que els aranzels dels productes agroalimentaris poden arribar a ser elevats, les mesures no aranzelàries poden ser igual de severes. La re-introducció de declaracions duaneres també podria resultar perjudicial en un context de trànsit intens en ambdues direccions. Tot retard en la duana provocaria que els productes es facin malbé, amb el consegüent malbaratament d’aliments. En termes encara més concrets, la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord requerirà de solucions pràctiques i creatives. El comerç entre la UE-27 i el Regne Unit també es veuria confrontat a inspeccions addicionals, el que incrementaria els costos per a empreses i consumidors, ja que amb els països extracomunitaris és obligatori disposar d’una certificació sanitària i veterinària.

-Aclariment amb l’antelació deguda de les regles generals que s’apliquen a les normes d’origen: La Celcaa, el Copa-Cogeca i FoodDrinkEurope demanen un acord comercial global que inclogui disposicions en matèria de facilitació duanera, de normes d’origen, de protecció de les indicacions geogràfiques i de reconeixement mutu de la legislació relativa a la seguretat dels aliments, els certificats sanitaris i fitosanitaris i la regionalització. Les nostres organitzacions mantenen el seu compromís de posar tots els seus coneixements especialitzats al servei dels negociadors per ajudar en l’obtenció del millor resultat possible.

Jesús Domingo, vicepresident 1r d’Agroprés

Anuncis

ASAJA ha presentat el catàleg de productors i productes km-0 a la seu del Gremi de Restauració de Barcelona

L’organització agrària ASAJA ha presentat al Gremi de Restauració de Barcelona el catàleg de productors km-0 que ha elaborat. La presentació ha anat a càrrec de la presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, i del director general del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols.

A l’acte hi ha assistit representants de diferents sectors de l’organització com l’oli, la vedella, l’ànec de diferents punts de Catalunya, i agricultors i ramaders provinents d’arreu de Catalunya que produeixen, transformen i comercialitzen directament i sense intermediaris a botigues i restaurants.

Rosa Pruna ha ressaltat que “la marca Km-0 dona un valor afegit als nostres productes de qualitat al costat de casa per mantenir un camp viu i mediambientalment endreçat i cuidat”.

El catàleg ha quedat penjat a la web del Gremi de Restauració de Barcelona perquè els restauradors puguin comprar directament als productors de km-0.

Generalitat i Diputació de Barcelona impulsen una campanya per fomentar les franges de protecció contra els focs al bosc

En un país on la superfície forestal representa més del 60% és fonamental una gestió forestal clara i continuada que integri totes les mesures de prevenció necessàries. Per aquest motiu, i per primera vegada, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona han sumat esforços i treballaran conjuntament per fomentar treballs forestals que permetin evitar i minimitzar els efectes negatius dels incendis a les urbanitzacions i habitatges aïllats.

Així s’ha donat a conèixer avui durant la presentació, a Manresa, de la campanya “Si arriba el foc, estàs preparat?”. A través d’aquesta iniciativa es durant a terme una sèrie d’accions per fomentar les mesures d’autoprotecció contra els incendis forestals a les urbanitzacions, nuclis de població, edificacions i habitatges aïllats situats enmig o a les proximitats d’un terreny forestal. L’objectiu no és altre que conscienciar a la ciutadania i els ajuntaments del risc que suposa tenir edificacions o nuclis de població al costat d’aquests zones forestals en cas d’incendis forestals, i de les mesures d’autoprotecció que s’han de dur a terme per minimitzar al màxim els efectes d’aquest risc.

Manteniment de les franges de protecció

En concret, es fomentarà la realització per part dels ajuntaments del plànol de delimitació de les urbanitzacions, nuclis de població, edificacions i instal·lacions afectades, així com la realització i el manteniment de les franges de protecció de totes les urbanitzacions i nuclis de població que estan a tocar de masses forestals. Disposar d’aquestes franges és la millor mesura contra els incendis forestals per tal d’evitar tant danys personals com materials en les edificacions.

Durant la presentació, a càrrec del vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, Dionís Guiteras, i de la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montserrat Barniol, i del director general del Cos d’Agents Rurals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Marc Costa, s’ha explicat que la campanya es durà a terme de febrer a abril de 2018.

La campanya, que compta amb la col·laboració dels ajuntaments i consells comarcals de la província de Barcelona, i Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) contempla la difusió en el territori per crear consciència del risc i de la necessitat i importància de la realització d’aquestes franges, l’assessorament tècnic de com realitzar-les, dubtes de gestió i tràmits administratius necessaris, i possibilitats per a l’obtenció d’ajuts econòmics.

El vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, Dionís Guiteras, ha explicat que a la demarcació de Barcelona hi ha 1.350 urbanitzacions i nuclis de població a prop de zones de bosc, concetrades a les comarques del Baix Llobregat, Marfesme, Vallès Oriental i Vallès Occidental.

Des de l’any 2015, la Diputació de Barcelona executa un 80 projectes a l’any per a la creació de franges, tot i que la demanda per part dels ajuntaments és superior. D’altra banda, s’ha creat una ordenança tipus perquè els ajuntaments tinguin un model per finançar el manteniment d’aquestes franges, que es calcula que tenen un cost d’uns 25€/any per part del propietari.

Assessorar i divulgar el risc

Pel que fa a la implicació del Cos d’Agents Rurals en aquesta campanya, el seu director general, Marc Costa, ha explicat que en el marc de les seves funcions d’informació, assessorament, divulgació i educació ambiental, té previst efectuar xerrades per crear consciència del risc de viure en zones forestals en cas d’incendi forestal.

En aquest sentit, en el municipis que ho sol·licitin es duran a terme xerrades adreçades a propietaris d’edificacions, instal·lacions, parcel·les i veïns d’urbanitzacions amb la finalitat de transmetre la idea que els ciutadans són els primers responsables de la seva seguretat i per tant, han de ser conscients del risc de viure en zones forestals i de les mesures d’autoprotecció que tenen a les seves mans per fer front als incendis forestals. També es farà especial menció a la importància de mantenir en bon estat aquestes franges de protecció.

Trobades als consells comarcals

A part de les xerrades a nivell de ciutadania, els Agents Rurals faran trobades als consells comarcals de la província de Barcelona adreçades a alcaldes, regidors, tècnics municipals i responsables de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF). També es realitzarà una difusió massiva via EACAT a tots els ajuntaments de la província de Barcelona del material informatiu que s’ha elaborat per la campanya.

Cal recordar que durant tot l’any els Agents Rurals realitzen, entre altres funcions, la de vigilància, inspecció i col·laboració en la gestió del compliment de la normativa existent en matèria de prevenció d’incendis forestals.

Per la seva part, les ADFs contribuiran a difondre el material de la campanya (vídeo, cartell i flyer) a les xarxes socials i al territori.

JARC valora que s’aturi la retallada del 50% dels municipis catalans considerats com a zones amb limitacions naturals

JARC celebra que enguany s’hagi aturat la retallada del suport als productors professionals d’una trentena de municipis que havien de deixar de tenir la consideració de zona amb limitacions naturals (ZLN). Aquest canvi, que derivava de l’aplicació d’una directriu europea, finalment es començarà a aplicar el 2019, donant temps a tornar a avaluar els criteris que determinen pertànyer a una ZNL. L’organització agrària, fa un mes, ja indicava que les modificacions proposades  per Agricultura suposaven reduir a la meitat les poblacions de Catalunya que mereixen un tracte diferenciat per assegurar el manteniment de l’activitat agrària, passant de 66 a 31.

Els pagesos dels municipis que perdien la condició de ZLN deixaven de percebre progressivament l’ajut que compensava la seva situació, que oscil·la entre 48 i 68 € per hectàrea. A aquesta pèrdua, calia sumar-li el fet de deixar de tenir prioritat en uns ajuts que JARC considera essencials per al camp, com serien els que s’adrecen a donar suport a les inversions o a la incorporació de joves.

L’organització agrària, recorda, que tenint en compte que per als tres anys vinents segur que faltaran diners per donar resposta a totes les necessitat d’inversió o d’incorporació de joves, reduir encara més les possibilitats de poder-hi optar és una molt mala notícia.

Les comarques més afectades per aquest canvi de criteri, que finalment s’ha aturat, són les Garrigues, el Segrià, el Priorat i la Terra Alta, on s’eliminaven els següents municipis:

Comarca Municipis que deixaven de ser ZLN, però que finalment es mantenen el 2018
Garrigues L’Albi, Arbeca; Bellaguarda, les Borges Blanques, Castelldans, Cervià, el Cogul, l’Espluga Calva, la Floresta, Fulleda, la Granadella, Granyena de les Garrigues, Juncosa, els Omellos, Puiggròs, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell i Vinaixa
Segrià Alcanó, Alfés, Aspa, Llardecans, Maials, Sarroca de Lleida, Sunyer i Torrebesses
Ribera d’Ebre Ascó, Benissanet, Flix, Garcia, Ginestar, Miravet, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Rasquera, Riba-roja d’Ebre, Tivissa, la Torre de l’Espanyol i Vinebre
Priorat Bellmunt del Priorat, Capçanes, Falset, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, el Masroig, el Molar, Poboleda, Porrera, Torroja de Priorat i la Vilella Baixa
Terra Alta Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, Gandesa, el Pinell de Brai, la Pobla de Masaluca i Vilalba dels Arcs
Solsonès Clariana de Cardener

 

Solucions tecnològiques de gestió de dejeccions ramaderes per als 6.500 participants del projecte Life+ Futur Agrari

En el decurs dels quatre anys que ha durat el projecte Life+ Futur Agrari, s’han organitzat prop de 100 jornades tècniques, amb l’assistència de 6.500 agricultors, ramaders, tècnics assessors, estudiants, etc. que  han conegut de primera mà les eines més efectives per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes.

Futur Agrari ha estat un projecte amb un pressupost de 2,3M€, dels quals 1,7M € han estat cofinançats per la Unió Europea. Des del seu inici al setembre 2013, ha posat en pràctica tecnologies existents de gestió de la fertilització i tractament de dejeccions ramaderes, amb l’objectiu de donar-les a conèixer al sector per tal de minimitzar els continguts elevats de nutrients en zones de Catalunya amb una elevada concentració ramadera.

Els resultats d’aquest projecte s’han presentat en una roda de premsa que ha tingut lloc a Vic i que ha estat presidida pel director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol, que també ha estat l’encarregat d’inaugurar la Jornada ‘Cloenda del projecte. LIFE+ FUTUR AGRARI. Gestió del nitrogen al sector agrari’, inclosa dins del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT).

Mòdol s’ha mostrat satisfet de la repercussió del projecte en el sector, i ha explicat que “els empresaris són conscients que, per poder treballar en el futur, cal millorar el present, invertint en les explotacions i en el bon ús de les dejeccions ramaderes”.

En aquest sentit, en aquests 4 anys de projecte, a banda de les jornades, s’han creat dues pàgines  web,  la  del  projecte  http://www.futuragrari.cat,  i  una  en  relació  amb l’agricultura de precisió, http://ruralcat.gencat.cat/web/guest/agricultura-de-precisió que han arribat a aconseguir prop de 14.000 visites anuals.

Pel que fa a publicacions tècniques, s’ha generat una dotzena de documents de caràcter més divulgatiu adreçades al sector i especialitzades en aspectes ramaders, agrícoles i fins i tot relacionades amb l’àmbit forestal.

Ampli ventall de solucions tecnològiques

La transferència d’aquests coneixements ha estat possible gràcies al gran ventall de solucions tecnològiques i diversos coneixements científics que s’han testat en el marc d’aquest projecte i que s’han concretat en tres tipus d’accions demostratives:

La primera acció s’ha destinat a explicar diferents opcions per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes a les granges de porcí. S’ha posat especial èmfasi en 3 aspectes que s’han demostrat clau de cara a la millora del maneig de les dejeccions ramaderes: la gestió de l’aigua, la gestió de l’alimentació i l’adopció de sistemes de tractament.

  • L’elecció dels abeuradors en granges de porcí

Conjuntament amb la Universitat de Lleida i el Centre d’Estudis Porcins, durant els anys de projecte s’han caracteritzat 26 tipus d’abeuradors de granges de porcí. S’han descrit els diferents tipus amb què s’ha treballat (materials, dimensions, mecanismes de regulació) i s’ha fet proves variant cabals i pressions. Aquestes actuacions s’han executat en granges de porcí en les quals s’han aconseguit reduccions de fins al 50% en el volum generat de purí.

Actualment, moltes de les granges de porcí de Catalunya han adoptat  aquestes tècniques amb reduccions molt substancials dels volums  de purí generats.

  • Canvis en  les dietes  del  porcí  i el  nou  mètode  del  balanç  del nitrogen en explotacions porcines

L’alimentació és on hi ha el major cost en les granges d’engreix de porcí, amb la qual cosa reduir el consum de pinso i ajustar-ne la proteïna a les necessitats de l’animal han esdevingut mesures molt efectives tant econòmicament com ambientalment.

Les proves executades durant el projecte a l’Estació Experimental de l’IRTA de Monells i en diverses granges comercials han demostrat que canviant l’alimentació és possible generar menys purí i excretar menys nitrogen, fòsfor i metalls pesants, però sense afectar la producció ni la qualitat de la canal.

En aquesta línia, un nombre molt elevat de granges del sector porcí a Catalunya ja han modificat els seus sistemes d’alimentació. Paral·lelament, s’està treballant amb en una metodologia pionera a l’Estat espanyol, basada en un balanç d’entrades i sortides, per conèixer la quantitat excretada de nitrogen en cada granja.

  • L’eficiència en la separació mecànica dels purins

L’elevada concentració ramadera en determinades àrees del país ha fet que el DARP apostés durant els darrers anys per alguns sistemes de separació sòlid-líquid, utilitzats per a convertir el purí (un fertilitzant que conté encara massa aigua i, per tant, n’encareix el seu transport) en una fracció sòlida (que conté molta matèria orgànica, fòsfor i una part del nitrogen, i és rendible per a transportar) i una fracció líquida (amb gran part del nitrogen i el potassi del purí inicial, i que es pot aplicar prop de la mateixa granja).

Durant els anys de projecte, s’han fet proves en 9 explotacions ramaderes que disposaven dels principals tipus de separadors existents al mercat i s’ha determinat els rendiments de separació que es poden obtenir aquests sistemes si es treballa en condicions òptimes. Així, en separadors estàtics i de pressió es pot arribar a separar fins a un 20% del nitrogen del purí inicial a la fracció sòlida final, mentre que en el cas d’utilitzar sistemes centrífugs aquestes xifres poden incrementar-se fins al 50%.

En l’actualitat, hi ha al voltant d’uns 160 separadors sòlid-líquid a Catalunya, una eina pràcticament inexistent quan es va iniciar el projecte.

La segona acció s’ha centrat en dur a terme mesures que, o bé a un cost mínim o bé pensats com una inversió, aprofiten els nutrients excedentaris. L’objectiu principal del projecte ha consistit en implantar aquestes mesures pioneres a Catalunya, tot i ser molt freqüents en països com França o els Estats Units, i demostrar que són viables tècnicament i econòmicament en les nostres condicions.

  • Adaptació dels  cultius  captadors  a  Catalunya  i  el  seu  ús  en plantes de digestió anaeròbia

Els cultius captadors de nitrogen són cultius secundaris que tenen com a objectiu principal reduir o minimitzar les pèrdues de nitrats a través del sòl després del conreu principal (que acostuma a ser un conreu d’estiu com el blat de moro).

El projecte ha estat fent proves amb alguns d’aquests cultius (raigràs, colza farratgera i civada negra) i conclou que amb la seva implantació es podrien arribar a captar cada any de l’ordre de 50 a 150 quilos de nitrogen per hectàrea. Amb aquesta actuació s’aprofitaria aquest nitrogen que ja existeix al sòl (no se n’aporta de nou) i es reduiria la possible contaminació de les aigües en cas de pluges abundants.

Una vegada efectuada la seva funció a terra, els cultius captadors poden ser utilitzats com a cosubstrats en les plantes de biogàs per al tractament dels purins. El potencial de generació de biogàs per part dels purins és baix, però si es barregen amb determinats cosubstrats la producció de biogàs s’incrementa considerablement. Durant el projecte s’han fet mesures a l’IRTA, a Torre Marimon, i s’observa que el seu ús pot augmentar un 42% la generació d’energia elèctrica de la planta a partir del biogàs.

En el marc d’aquest projecte, en col·laboració amb el Centre de la Propietat Forestal  i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, també s’ha provat amb èxit en diferents zones de Catalunya, la combinació de plantacions d’arbres intercalats en conreus en distribució lineal de manera compatible amb tècniques agrícoles modernes. Aquestes plantacions ben dissenyades, donen resultats econòmics, productius i ambientals superiors als del sistema agrícola i forestal per separat.

Finament, la tercera part del projecte Futur Agrari ha englobat tots aquells aspectes relacionats amb la fertilització dels cultius. S’ha incidit molt en el fet que per efectuar una bona aplicació és tant important saber a priori la dosi de nutrient que es vol aplicar com que la quantitat que finalment s’aplica a camp s’aproximi a la desitjada.

  • Anàlisis del contingut de nutrients en els sòls

En el marc d’aquest projecte, s’han fet més de 1.700 anàlisis de nitrats en sòls agrícoles regats per les aigües del Canal Algerri-Balaguer, que han servit per constatar el potencial de millora que podien aconseguir algunes de les explotacions agràries col·laboradores. La resposta més que positiva dels agricultors i ramaders assessorats recalca la necessitat del sector en rebre un assessorament tecnificat que els orienti en els aspectes de la fertilització i la gestió de les dejeccions ramaderes. En aquest sentit, s’han lliurat més de 600 butlletins d’assessorament personalitzats a agricultors que conreen cereals (panís i ordi) i per al cultiu del panís.

  • FertiNext: eina virtual per a la planificació de la fertilització

Seguint la línia d’assessoraments a la fertilització marcada pel DARP, s’ha generat, conjuntament amb la Fundació Mas Badia, el FERTINEXT, una eina informàtica que permet calcular la dosi d’adob a aportar segons el cultiu i el maneig agrícola de cada situació. Aquesta eina, que inicialment es va dissenyar en suport paper, ara s’ha actualitzat en format web, de manera que és disponible fins i tot per a dispositius mòbils.

  • Instruments de teledetecció per a la millora de la fertilització

La inclusió de la teledetecció a l’agricultura ha rebut un fort impuls amb l’aparició dels drons a  preus molt assequibles i de gran precisió, i més recentment amb el desenvolupament del satèl·lit gratuït Sentinel per part de l’Agència Espacial Europea, que han apropat aquesta tecnologia a nivell d’explotació als sectors agrari i forestal.

Dins el projecte Futur Agrari i amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, s’ha desenvolupat el Visor Agroforestal I3, una plataforma web ideada per obtenir, de forma gratuïta, imatges a partir de satèl·lit que puguin servir d’ajuda per detectar les carències de nitrogen de qualsevol parcel·la agrícola de Catalunya.

El projecte, amb la col·laboració de la Universitat de Lleida i el Centre de Visió per Computador, ha tret profit de les imatges de teledetecció per desenvolupar un protocol que faciliti l’obtenció de mapes de sòls a escala prou detallada com perquè siguin d’utilitat de cara al maneig de les parcel·les agrícoles. D’aquesta manera, es podrà disposar d’informació de sòls molt útil de cara a fer un bon disseny del reg o ajustar la fertilització de les parcel·les.

  • Equips de precisió per a l’aplicació de purins

Després de 4 anys de projecte, s’ha fet un gran pas en la difusió d’aquests equipaments, fins al punt que s’ha passat d’un nombre pràcticament inexistent d’equips de mànegues l’any 2013 fins a disposar de més de 65 equips  distribuïdors de purins (principalment mànegues) a finals de 2017. Aquesta feina de transferència tecnològica s’ha fet paral·lelament amb l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes.

Un altre avenç significatiu millorat arran del projecte ha estat la utilització cada cop més freqüent del conductímetre, una eina que possibilita conèixer amb força exactitud el contingut de nutrients del purí fins i tot durant el mateix moment de l’aplicació. Avui en dia, ja és possible aplicar una dosi agronòmica d’adobs com els purins com si es tractés d’adobs minerals o de síntesi. De fet, en l’actualitat (finals de 2017) hi ha almenys uns 50 conductímetres instal·lats a les cisternes d’aplicació a Catalunya. Durant l’etapa  final del projecte, s’han desenvolupat noves rectes de regressió que permeten millorar aquesta precisió.

El projecte Futur Agrari ha estat coordinat pel DARP i ha comptat amb la participació de l’Agència de Residus de Catalunya, el Centre de la Propietat Forestal, l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries i la Fundació Mas Badia, entre altres institucions.

UP trasllada al president de la Comissió d’Agricultura al Congrés un pla d’arrencada per a retirades excepcionals

Unió de Pagesos (UP) ha traslladat al president de la Comissió d’Agricultura al Congrés dels Diputats, José Ignacio Llorens, en una reunió a Lleida, la proposta d’impulsar un pla d’arrencada per a préssec i nectarina, com a mesura d’impacte a curt termini per combatre la situació de crisi de la fruita dolça, amb els fons comunitaris destinats a retirades excepcionals, la qual cosa no implicaria augmentar el pressupost del sector per part de les administracions. El sindicat, que ja havia proposat aquesta mesura a la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, a través d’una carta al desembre, va recordar en la reunió que l’aplicació de mesures excepcionals de retirada ha resultat insuficient després de quatre campanyes consecutives.

Unió de Pagesos va demanar al Ministeri d’Agricultura que sol·licités a la Comissió Europea l’autorització perquè els fons previstos per a pertorbació de mercat es destinin a ajudar la pagesia que vulgui arrencar la seva plantació. Amb el mateix import destinat a retirada excepcional, que el 2017 va ser de 7.888.425 euros a l’Estat, i amb la previsió d’ajut de 4.500 euros per hectàrea, el sindicat calcula que es podrien retirar unes 1.753 hectàrees en un any.

La iniciativa hauria de prioritzar el préssec i la nectarina, que comencen a comercialitzar-se al juliol, perquè és quan es produeix un excés d’oferta i es comercialitzen les varietats més productives. Així, la retirada podria arribar a més de 60.000 tones anuals, amb rendiments de 35.000 quilos per ha, la qual cosa permetria duplicar la quantitat retirada amb el mateix pressupost, amb un increment del 100 % del volum de producte retirat respecte a les 29.325 tones autoritzades aquest any.

Científics identifiquen que gens de plantes resistents a la sequera podrien ajudar a crear cultius que estalviïn aigua

Científics del Laboratori Nacional d’Oak Ridge del Departament d’Energia dels Estats Units d’Amèrica (EUA) han identificat un conjunt de gens comuns que permeten que determinades plantes siguin resistents a la sequera i sobrevisquin en condicions semi àrides. El descobriment d’aquest equip d’investigadors podria tenir un paper significatiu en la bioenginyeria, així com en la creació de cultius energètics que siguin tolerants als dèficits hídrics. Així, estan estudiant una varietat de planta resistent a la sequera per descobrir el misteri del metabolisme de l’àcid ‘crasuláceo’ o la fotosíntesi CAM.

El metabolisme àcid de les crassulàcies o CAM (provinent de l’anglès Crassulacean Acid Metabolism) és un metabolisme especial de diferents tipus de plantes. Mentre que la majoria de les plantes absorbeixen i fixen el diòxid de carboni durant el dia, en les plantes CAM les dues funcions estan separades pel que fa al temps. El diòxid de carboni utilitzat en la fotosíntesi és absorbit en la nit i guardat en els vacúols de les cèl·lules en forma d’àcid màlic. L’endemà s’allibera el CO2 de l’àcid màlic i és subministrat per a la formació d’hidrats de carboni en el cicle de Calvin.

Model emergent

L’equip d’investigació va seqüenciar el genoma d’kalanchoe fedtschenkoi, un model emergent per a la investigació de la genòmica CAM causa de la seva genoma relativament petit i la seva susceptibilitat a la modificació genètica. L’equip va investigar i va comparar els genomes de K. fedtschenkoi, Phalaenopsis equestris (orquídia) i Ananas comosus (pinya) utilitzant el superordinador Titan de ORNL.

Els científics van identificar 60 gens que van exhibir evolució convergent en espècies de CAM, inclosos canvis d’expressió gènica convergents durant el dia i la nit en 54 gens, així com la convergència de la seqüència de proteïnes en sis gens. L’equip va descobrir una nova variant de phosphoenolpyruvate carboxylase, o PEP, una important enzim “treballadora” responsable de la fixació nocturna del diòxid de carboni en l’àcid màlic, que després es converteix de nou en diòxid de carboni per a la fotosíntesi durant el dia. [Font: ORNL News]

J. D.