UP mostra satisfacció per una sentència que reconeix danys i perjudicis ocasionats per l’abellerol a l’apicultura catalana

Unió de Pagesos (UP) ha celebrat una sentència que reconeix danys i perjudicis causats per l’abellerol, ocell protegit, després que un grup d’apicultors interposés una reclamació de responsabilitat patrimonial contra ­l’Administració catalana. La indemnització conjunta, recollida en la sentència del jutjat contenciós-administratiu de Lleida del 22 de febrer, és de 56.000 euros, la totalitat reclamada pels apicultors. La justícia insta el Govern català a indemnitzar amb aquesta quantitat els demandants.

Aquestes reclamacions pels danys de l’abellerol van ser presentades el 2014, en referència a l’exercici del 2013, davant el Departament de Territori i Sostenibilitat, i van ser desestimades, motiu pel qual els apicultors les van impugnar davant dels tribunals del Contenciós-administratiu.

El sindicat agrari, juntament amb les cinc associacions d’apicultors catalanes, consideren positiu el reconeixement que fa aquesta sentència, que és ferma, dels importants danys que provoca l’abellerol al sector de l’apicultura, alhora que consideren que cal treballar per aconseguir una solució consensuada amb l’Administració per a la coexistència de les dues espècies. En aquest sentit, les entitats demanen al Govern que torni a publicar l’ajut per fer-les compatibles, que es va atorgar entre el 2005 i el 2012 però després es va eliminar per manca de pressupost.

Cal recordar que l’abellerol és un ocell protegit que causa danys greus a les abelles, ja que la seva presència les atemoreix quan necessiten sortir a buscar aigua per refredar l’arna, fet que provoca estrès dins de les arnes. El perjudici de l’abellerol a l’apicultura és, sobretot, a causa de la inhibició del treball de les abelles, que no surten de les arnes i, per tant, hi ha una pèrdua de producció. El seu efecte depredador sobre l’abella reina pot suposar la pèrdua de l’arna.

Anuncis

Tres concursos sobre el consum de fruita a les llars volen incentivar-ne la ingesta entre els escolars i les famílies

Tres concursos relacionats amb el consum de fruita a les llars són una de les propostes que l’Associació Empresarial de la Fruita de Catalunya (Afrucat), empresa distribuïdora de fruita dins del Pla de consum de fruita a les escoles, presenta per incentivar la ingesta de fruita i hortalisses entre els escolars. Mitjançant els concursos Tastafruita, Pintafruita i Familyfruit, escolars i famílies participants podran compartir divertides receptes amb fruita, pintar la postal del Nadal vinent amb fruita, o compartir també experiències menjant fruita a casa (receptes, fotos, vídeos, jocs, cançons, consells, solucions, etcètera, tot plegat amb fruita o batuts de fruita inventats; i sempre amb premis diversos (més informació a http://www.fruita.cat).

El director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Carmel Mòdol, ha visitat, a la ciutat de Lleida, l’escola Sagrada Família, una de les 158 de la demarcació de Lleida que participen en el Pla de consum de fruita.

Durant la seva visita, ha donat a conèixer aquests concursos, entre altres iniciatives que Afrucat durà a terme, com a actuacions complementàries per incentivar els avantatges del consum de fruites i hortalisses i com es poden incorporar en la dieta diària de tota la família.

En aquesta línia, Carmel Mòdol ha remarcat la clara aposta del DARP per aquest Programa europeu de consum de fruita a les escoles, com prova el fet que Catalunya representa el 25% dels fons europeus que arriben a l’Estat destinats a aquesta campanya de distribució; alhora que ha subratllat la importància del consum de fruita per a uns hàbits alimentaris saludables. També ha agraït la col·laboració pública-privada en aquesta tasca, en aquesta ocasió amb Afrucat.

Novè pla de consum de fruita i verdura

De fet, Catalunya impulsa per novè any consecutiu el Pla de consum de fruita i verdura a les escoles. Aquest Pla forma part de l’estratègia de la Unió Europea per invertir la tendència a la disminució del consum d’aquests productes i incidir en els infants perquè adquireixin nous hàbits alimentaris.

La iniciativa pretén que els joves consumidors valorin més les fruites i les hortalisses, i, per tant, n’augmenti el consum futur, i també contribuir a la promoció d’hàbits de consum més saludables, per a, en conseqüència, reduir el risc de patir determinades malalties com ara l’obesitat i la diabetis.

El Pla està finançat per la Unió Europea i el Departament d’Agricultura, i compta amb la col·laboració dels departaments d’Ensenyament i Salut. Durant aquest curs, hi participaran 1.262 centres educatius i arribarà a prop de 307.200 infants de segon cicle d’educació infantil i primària (quan es va iniciar el pla eren 50.000 alumnes i 213 escoles).

La previsió de distribució de fruita i hortalisses és de 1.097 tones (poma, pera, mandarina, taronja, maduixot, plàtan, cirera, nespra, albercoc, préssec, nectarina, paraguaià, pruna, kiwi, pastanaga i cirerol) durant els mesos de gener a juny, de les quals fins ara ja s’han distribuït 390 tones.

D’altra banda, com a mesures d’acompanyament per donar suport a la distribució de fruita, aquest curs també es duran a terme tallers i xerrades sobre hàbits de consum saludables.

L’objectiu dels tallers i les xerrades és donar suport al lliurament gratuït de fruita i hortalisses, i reforçar l’adquisició d’hàbits alimentaris saludables. Els tallers s’adrecen als infants de primària dels centres educatius que participen en aquest Pla.

El pressupost de la Unió Europea (UE) destinat a aquest projecte en el curs 2017/2018 és de 2.873.779 €.

Jornada de presentació de la publicació del primer Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya

El proper 9 de març Tremp acollirà l’acte de presentació de la publicació sorgida de la celebració de I1er Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, que va tenir lloc durant la tardor de 2016.

Amb l’objectiu de donar continuïtat al debat iniciat i als objectius i reptes identificats en el marc del I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, la Fundació del Món Rural i l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran han impulsat l’elaboració d’un recull de les ponències i conclusions de la primera edició de la trobada, un congrés que va ser un èxit quant a assistència, qualitat de les ponències i experiències exposades.

Conclusions per orientar el treball de futur

Diverses són les conclusions que es van extreure de la jornada i que es recullen en aquesta nova publicació. No obstant això, se’n destaquen tres línies principals d’actuació: cal avançar en la classificació dels camins ramaders de Catalunya; és necessari tenir en compte les oportunitats econòmiques que obren els camins ramaders i transhumants; i, finalment, és obligatori reconèixer la important tasca desenvolupada històricament i en l’actualitat per part dels ramaders i pastors, que han contribuït a impulsar l’activitat econòmica al món rural i a mantenir viva una tradició ancestral.

En la jornada que se celebrarà el proper 9 de març s’analitzaran els reptes immediats d’aquesta activitat, que estan directament relacionats amb qüestions com ara el relleu generacional, el vincle entre la ramaderia extensiva i l’agricultura i el propi impacte de la transhumància en el medi ambient.

Per aquest motiu, s’ha previst un programa que, més enllà de la presentació de la publicació sorgida del congrés, inclourà ponències sobre aspectes cabdals com ara la xerrada sobre la toxicitat del sòl amb professora de la Facultat de Veterinària de la UAB i Investigadora associada al CREAF Eva Castells, o la presentació d’una experiència en la  gestió de vinya amb ramat d’ovelles a càrrec de l’enòleg Jordi Fernández.

programa_jornada_de_presentacio

Creada la comissió de seguiment del Pla pilot de prevenció i mitigació dels danys produïts pels conills al Segrià

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya ha presentat al sector la proposta del Pla pilot de prevenció i mitigació dels danys produïts pel conill a la comarca del Segrià, en el decurs d’una trobada celebrada a la seva seu a Lleida, en la qual també s’ha acordat crear la comissió tècnica de seguiment, a banda d’abordar el resultat dels censos de conill, i la valoració de declaració d’Emergència cinegètica, entre altres. De fet, l’esmentada Comissió ha decidit aprovar la declaració d’Emergència Cinegètica després de la presentació dels resultats dels censos hivernals de conills realitzats aquest febrer; i en un mes aproximadament es tornarà a reunir per a efectuar el seguiment de la declaració.

El Pla pilot s’emmarca en el Pla de prevenció de danys impulsat pel DARP. Es tracta d’una sèrie de mesures i accions que s’estan duent a terme per a establir un nou marc legal, administratiu i operatiu, per tal de fer front als nous reptes que generen els elevats nivells poblacionals que han assolit diverses espècies cinegètiques. Així, l’objectiu és prevenir i controlar de forma eficient i sostenible els riscos i danys que generen. El desenvolupament de plans pilot de prevenció i mitigació dels danys en comarques amb problemàtiques específiques, com la del conill al Segrià,  és bàsic per a poder equilibrar determinades poblacions de fauna cinegètica.

En aquesta línia, el director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Ferran de Noguera, ha subratllat que “els objectius generals del Pla són controlar la població de conill fins a uns nivells acceptables de danys agrícoles, conscienciar i motivar tots els sectors implicats en el control dels danys, i definir mesures, addicionals a les cinegètiques, en aquest control”; i ha explicat que aquest Pla pilot corresponent al Segrià afecta més de 6.000 hectàrees dels municipis de Torrefarrera, Alpicat, Rosselló, Lleida, Almacelles i Alguaire, “una zona de la plana eminentment agrícola, de regadiu tradicional i topografia suau, amb orientacions predominantment de solei i planeres, molt favorable a la ubicació dels caus de conill de bosc”.

Mesures insuficients

Altres mesures que s’han pres fins ara han estat, principalment, de dos tipus: les primeres de caire cinegètic, per tant dels caçadors, encaminades a disminuir la densitat de la població de conill; i les segones, per part dels pagesos, implementant mesures de protecció dels cultius, com ara la col·locació de protectors als fruiters. S’ha constatat que les mesures preses no són suficients i que els danys persisteixen, motiu pel qual, a més de continuar amb actuacions directes de caça durant la temporada hàbil i mitjançant autoritzacions excepcionals per danys durant l’època de veda, es proposa un seguit d’altres actuacions, entre les quals destaquen les següents:

·         Localitzar i cartografiar detalladament els principals focus amb abundància de llodrigueres (zones d’alta conflictivitat), per tal de dirigir i intensificar les actuacions sobre aquestes àrees.

·         En aquestes zones, intensificar les captures tot l’any.

·         En aquestes zones d’alta conflictivitat, realitzar estassades de matoll, eliminar acumulacions de pedres, branques i altres factors que puguin suposar un efecte refugi per al conill.

Aquestes actuacions s’han d’intensificar, a més, en la gran quantitat d’infraestructures viàries que generen un efecte refugi cap a les poblacions de conill de bosc:

Actuacions sistemàtiques i intensives de caça nocturna amb vehicle, focus i arma de foc, per part del Cos d’Agents Rurals, amb la participació de caçadors i dels propietaris afectats pels danys.

Establir un codi de bones pràctiques agrícoles per a la prevenció dels danys.

Estudiar i fomentar actuacions i/o mètodes d’autoprotecció dels cultius.

D’altra banda, quant a l’abundància i evolució de les poblacions objecte de control val a dir que, des de l’any 2013, la població de conill en la zona d’aplicació del Pla pilot supera el llindar dels 50 individus/quilòmetre quadrat, com a densitat mitjana dels tres censos anuals: Des de 2009 les poblacions de conill s’han multiplicat, i al seu torn s’ha multiplicat les autoritzacions excepcionals de control, fins al punt que s’autoritza a caçar tot l’any. Tot i així, no s’ha assolit l’objectiu, i la densitat de conill en la zona del pla pilot no minva.

I ara com ara, en aquest àmbit d’actuació, la resposta del titular s’ha vist clarament superada per la sobreabundància de conill de bosc en forma de nuclis colonials fins a uns nivells d’alerta que han derivat en episodis de declaració de situació d’Emergència Cinegètica pels danys que estant causant en la zona.

La Comissió tècnica de Seguiment del Pla Pilot compta amb representació de tots els sectors implicats: representants del DARP, d’altres departaments i administracions, així com també representants territorials dels caçadors, i membres de les organitzacions i gestors agraris.

FIMA 2018 rep més de 240.000 visitants

La FIMA 2018 de Saragossa, el gran esdeveniment de l’agricultura 4.0 i el punt de trobada del sector internacional, ha tancat les seves portes i ho ha fet amb el suport total del mercat, que la posiciona com a líder a Europa.

El salt quantitatiu i qualitatiu experimentat pel certamen, tal com va explicar en la seva inauguració el president de Fira de Saragossa, Manuel Teruel, ha donat pas a un saló que se situa al front del mercat internacional quant a avenços i desenvolupament de maquinària agrícola.

Un total de 242.000 professionals han estat presents a la quaranta edició d’una ‘FIMA d’or’, que va arrencar dimarts 20 de febrer, amb la presència del Rei Felip VI, qui va voler mostrar el suport de la Corona a un sector tan important per a l’economia nacional, com és l’agroalimentari.

A més del nombre, FIMA també ha crescut en internacionalitat: Fins a 72 nacionalitats han conviscut durant aquests dies al recinte firal, amb especial presència d’assistents procedents del Nord d’Àfrica, Europa i Àsia.

Un dels aspectes rellevants de FIMA és la seva capacitat per ser, a més de centre de negoci, escenari per al debat. En el marc del saló s’han desenvolupat més de cinquanta esdeveniments, que han reunit prop de 5.000 assistents.

A l’àrea expositiva, la satisfacció i el suport de les més de 1.570 marques al certamen ha estat rotund. 

En els propers dies, l’equip de Fira de Saragossa analitzarà FIMA 2018, alhora que es reflexionarà sobre el desenvolupament de la gestió del certamen, no solament en el recinte, sinó també en l’entorn per tal de millorar qualsevol aspecte relatiu al saló.

Les exportacions agroalimentàries catalanes han crescut un 4,6 % l’any 2017 fins a superar els 10.000 milions d’euros

 Les exportacions agroalimentàries catalanes van créixer un 4,6 % durant l’any 2017 en relació a l’any anterior totalitzant 10.070 M€, mentre que les importacions ho han fet un 4,4% fins a situar-se als 10.103 M€. Així doncs, la taxa de cobertura que relaciona aquestes dues magnituds (exportacions i importacions) és pràcticament del 100% (99,7%), segons dades elaborades pel Gabinet Tècnic del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya.

Així, la xifra total de vendes de productes agroalimentaris a l’exterior durant el període comprés entre 2007 i 2017 ha passat de 5.240 M€ als 10.070  M€, experimentant un creixement del 92%, mentre que les importacions durant aquest mateix període de 11 anys han passat de 8.021 M€ als referits 10.103 M€ i per tant han crescut menys d’un 26% (un 25,9%). De la mateixa manera, la taxa de cobertura ha passat del 65% al 99,7%.

 El sector carni, al capdavant

Un any més, el sector càrnic ha estat el primer sector exportador totalitzant 2.951M€ i experimentant un creixement del 9% en relació a l’any anterior. Per importància econòmica el segueix el sector de les fruites amb 909 M€, tot i que enguany ha patit una lleugera davallada del 2% respecte 2016. En tercera posició, destaca la partida dels olis i greixos amb 893M€, i en quarta la de begudes amb 880M€, la qual inclou cerveses, aigües, vins, etcètera, i en què la subpartida més important és la dels vins, amb 608M€, lleugerament per sobre de 2016 en un 1,8%.

D’entre les partides d’exportació, cal destacar, per la seva magnitud i creixement, la partida de carns i despulles que ha totalitzat els 2.731,9M€ i ha tingut un augment de 311 milions (12,9%) en relació a 2016. En segon lloc, se situa la partida de greixos i olis que totalitza 877M€ i creix un 8,7%. I finalment, la partida de productes de cereals i pastisseria que creix un 15,7% i suma 672M€. Aquesta última partida porta ja dos anys seguits de forta pujada en el valor de les exportacions.

Pel que fa a importacions, les dues primeres partides són la corresponent a llavors d’oleaginoses i plantes industrials i la de cereals, les quals totalitzen 2.123 M€ que juntament amb la de residus de la indústria alimentària i tortons, també fonamentalment per a alimentació animal, sumen 2.746 M€, davant dels 2.604 milions d’€ de l’any 2016.

Les altres grans partides d’importació són, com és habitual, les de productes de la pesca, amb 899M€, llet i derivats amb 715M€, i  cafè, te i espècies, amb 709M€.

UP denuncia la decisió del ministeri d’Agricultura d’eliminar l’ajut d’estat a superfícies de fruita seca a partir d’aquest any

Unió de Pagesos (UP) denuncia la decisió del Ministeri d’Agricultura d’eliminar l’ajut d’estat per a superfícies de fruita seca. Segons fonts del Departament d’Agricultura, el Govern espanyol ha decidit deixar de pagar els aproximadament vuit euros per hectàrea d’ajut d’Estat a superfícies de fruita seca que tenia pressupostats per als anys 2016 i 2017. Aquesta decisió s’afegeix al fet que fa unes setmanes, el Ministeri va establir que no inclouria aquesta ajuda a la normativa que regula les ajudes directes agràries a l’Estat espanyol; d’aquesta manera, ha quedat eliminada aquesta línia d’ajut, que el sector va aconseguir el 2003 després d’anys de reivindicacions.

Cal recordar que l’ajut a superfícies de fruita seca, aprovat per la Unió Europea (UE) al 2003 i aplicat a partir del 2004 a tots els països productors de la UE, es componia d’un tram d’ajut provinent de fons comunitaris, que des del 2012 forma part del pagament base desconnectat, i d’un altre tram d’ajut que podien aportar els estats, de fins a 120,75 euros per hectàrea. L’Estat espanyol va acordar que la meitat d’aquesta quantitat l’aportaria el Govern espanyol, i la resta, les comunitats autònomes. El 2012, el Ministeri va eliminar part de la seva contribució a l’ajuda d’Estat, concretament la part dirigida als agricultors professionals, i Catalunya va ser una de les comunitats més perjudicades per aquesta decisió, amb la pèrdua de 360.000 euros l’any per als professionals del sector. L’ajut es va anar reduint progressivament els anys següents, amb la desaparició de l’aportació catalana el 2013, i la dràstica reducció de l’aportació de l’Estat, fins els vuit euros per hectàrea que que estava previst que es paguessin també al 2016 i 2017.

Segons fonts del Departament d’Agricultura, el Ministeri, sense consultar la decisió a la Conferència Sectorial d’Agricultura, ha decidit no pagar aquests imports pendents del 2016 i 2017. La superfície amb dret a l’ajut a Catalunya va ser en la darrera convocatòria de 41.546,38 hectàrees; per tant la pèrdua econòmica dels productors catalans serà d’uns 700.000 euros, 350.000 per cada anualitat. Aquesta pèrdua, ja consolidada a partir del 2018, s’afegeix a la pèrdua de renda del sector de la fruita seca català amb la darrera reforma de la Política Agrària Comuna (PAC), amb el pas de l’ajut únic a l’ajut base, i l’aplicació del vigent Programa de Desenvolupament Rural (PDR) 2017-2021, amb rebaixes de les mesures agroambientals que se situen entre el 20% i el 40%. El conreu de l’avellana pateix, a més, aquesta campanya 2017-2018, una davallada important dels preus en origen, en aquests moments a 1,45 euros la lliura, per sota costos de producció.

Per a Unió de Pagesos resulta prioritari que l’Administració vetlli perquè les incorporacions de joves pagesos dels darrers anys al conreu de l’avellana no abandonin l’activitat; per aquest motiu, l’hi demana el tutoratge i el suport que necessitin. El sindicat farà un seguiment acurat de l’evolució de la situació econòmica de les explotacions, i farà arribar a les administracions les propostes per superar la situació actual.