Fires d’agost de 2018

CATALUNYA

  • FIRAGOST, Fira-Exposició del Camp Català, a Valls. El 31 de juliol i l’1 d’agost
  • Fira Multisectorial de Mont-roig del Camp. Del 3 al 5
  • Fira de Sant Llorenç, a Bellver de Cerdanya. El dia 10
  • Fira de Sant Llorenç, Fira de l’Avellana, a Riudoms. Del 10 al 12
  • Fira de l’Artesania, a Les, l’11 i 12
  • Mercat Medieval, a Guimerà, l’11 i 12
  • Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans, a Cabrils, del 17 al 20
  • Fira de la D.O. Conca de Barberà, Festa de la Verema, a l’Espluga de Francolí, el 25 i 26
  • Fira de Sant Bartomeu-Fira del Meló, a Artesa de Segre. Dies 25 i 26
  • Mercat Medieval de Castell d’Aro, a Castell-Platja d’Aro, el 25 i 26

RESTA DE L’ESTAT

  • FERIA DEL LÚPULO Y LA CERVEZA, a CARRIZO DE LA RIBERA (León), del 3 al 5
  • Concurs Nacional de Raça Sayaguesa, a Fermoselle (Zamora). Dia 4
  • FERIA AGROALIMENTARIA, els dies 4 i 5 a FERMOSELLE (ZAMORA)
  • FERIA DE TURISMO Y ARTESANÍA DEL CAMINO DE SANTIAGO, els dies 4 i 5 a CARRIÓN DE LOS CONDES (PALÈNCIA)
  • FIDMA. 62ª Feria Internacional de Muestras de Asturias. Del 4 al 19 a GIJÓN
  • MERCADO MEDIEVAL, del 11 al 15 en VILLABLINO (LEÓN)
  • Exposició Nacional d’Ovelles de raça Montesina, a VALDEPEÑAS DE JAÉN (JAÉN), del 12 al 15 de agost
  • FERIA MULTISECTORIAL Y TRANSFRONTERIZA, en Vitigudino (Salamanca). Dia 16
  • FERIA, EXPOSICIÓN Y CONCURSO DE GANADO, el dia 16 en VITIGUDINO (SALAMANCA)
  • Exposició de Raza Asnal Zamorano-Leonesa. El dia 18 a  SANTA CROYA DE TERA (ZAMORA).
  • Fira de Bestiar Vaquí de Raça Parda Alpina, a San Salvador de Cantamuda (Palencia). Dia 18
  • FERMA. Feria Regional, en BARBASTRO (Huesca). Del 18 al 21
  • Feria de la Huerta Melgarens, el dia  19 en Melgar de Fernamental (Burgos)
  • CONCURSO-SUBASTA NACIONAL DE UHARTE ARAKIL–NAVARRA. Concurso Nacional Latxa, del  24 al 26 SUBASTA de OVINO, dia 26 en Latxa
  • FERIA DE ARTESANÍA y Concurso Nacional de raza Alistana-Sanabresa, el 25 y 26 en el PUENTE DE SANABRIA (ZAMORA)
  • Fira del Bestiar Boví i Equí, Fira de Sant Bartomeu, a Piedrahita (Àvila), el 25 i 26
  • Fira del Bestiar Boví i Equí, a Barco de Ávila (Ávila). Dies 25 i 26
  • MERCADO MEDIEVAL, en MEDINACELI (SORIA), los días 25 i 26
  • EXPOSICIÓN DE MAQUINARIA AGRÍCOLA Y PRODUCTOS DE LA TIERRA (FEMAG 2018), del 31 de julio hasta el 2 de agosto en BENAVENTE (ZAMORA)

ESTRANGER

  • FoodAgro Kenya, a Nairobi (Kenya) del 4 al 6
  • Brasileño de Olericultura, del 6 al 10 a Bonito Mato Grosso do Sul (Brasil)
  • Anuga FoodTec Brasil, del 7 al 9 a CURITIBA, Estado de Paraná (Brasil)
  • Prognosfruit, a Hamburg (Alemanya). Del 8 al 10
  • Hipposphere, del 9 al 12  a Lenexpo St Petersburg (Rusia)
  • Potatoes in Practice, Balruddery Farm, The James Hutton Institute, Dundee (Reino Unido). El dia 10
  • Western Foodservice & Hospitality Expo, en LOS ANGELES, CA (ESTADOS UNIDOS). Del 10 al 12
  • II International Symposium on Micropropagation and In Vitro Techniques, del 12 al 16 en Istanbul (Turquía)
  • International Symposium on Evaluation of Cultivars, Rootstocks and Management, Systems for Sustainable Production of Deciduous Fruit Crops. Del 12 al 16 a Istanbul (Turquía)
  • Pet South America, Expo Center, Norte Rua José Bernardo Pinto, 333, Sao Paulo (Brasil). Dies 15, 16 i 17
  • Farmer Expo, del 17 al 20, Centre of Agriculture a Debrecen (Hungría)
  • Fenasucro & Agrocana, Marginal João Olesio Meloni, Sertãozinho (Brasil). Del 21 al 24
  • Agritechnica Asia, del 22 al 24 a Bangkok (Tailandia)
  • Aquarama.  Del 22 al 25 SNIEC, a Shanghai New International Expo Centre Shangai
  • ZEME ZIVITELKA-Bread Basket. Del 23 al 28, a Budejovice (República Checa)
  • AGRA|International Fair of Agriculture and Food. Del 25 al 30, a Pomurski sejem Gornja Radgona (Eslovenia)
  • Expointer. Del 26 agosto al 3 septiembre, en Esteio (Brasil)
  • XV ESA Congress, del 27 al 31, en GINEBRA (Suiza)
  • Rusian Farmer. Fira Internacional d’Agricultura i Alimentació, a Sant Petesburg (Rússia). Del 29 d’agost al 4 de setembre
  • AGRI TECH INDIA. Feria internacional agricola y tecnológica, en BANGALORE (INDIA). Del 31de agosto al 2 de septiembre
  • INDIA FOODEX. Exhibición internacional de la alimentación y sus tecnologías, en BANGALORE (INDIA). Del 31de agosto al 2 de septiembre
  • International Flora Expo. Exhibición y conferencia internacional sobre floricultura, , en BANGALORE (INDIA). Del 31de agosto al 2 de septiembre

Teresa Jordà anuncia un pla estratègic forestal de país

“Estem preparant un pla estratègic del sector forestal català amb un sistema de cogestió: al costat del sector i de la mà de l’Administració volem posar-lo al lloc que li pertoca”. Així ha anunciat la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Teresa Jordà,  la voluntat de tirar endavant unes noves polítiques de gestió, amb plantejaments nous i analitzant les necessitats reals del sector forestal català. Jordà ha participat a Bagà (Berguedà) a la subhasta concentrada de fusta pública de Catalunya.

La consellera ha explicat que “aquest és l’acte més important per al sector forestal del nostre país”.  En total, s’han venut 73.138 tones de fusta, per un valor de 2.924.723 euros, que impliquen la gestió d’unes 3.500 hectàrees forestals.

Jordà també ha volgut deixar clar que el forestal “és un sector viu, i no només és viu, sinó que genera pràcticament un miler de llocs de treball”. El volum de fusta subhastada es calcula que repercutirà en 976 llocs de treball: 227 persones treballaran directament al bosc i a la indústria fustera, mentre que 749 se’n beneficiaran de manera indirecta. En un sol matí i amb un nombre significatiu de grans propietaris públics, s’han licitat 58 lots fusters davant d’una bona representació del sector.

Aquesta subhasta és una de les principals mesures que el Departament d’Agricultura té en marxa per dinamitzar la gestió forestal, especialment a l’àmbit de les forests de propietat pública, ja siguin d’entitats locals o de la Generalitat mateixa. En conjunt, els boscos públics ocupen una superfície aproximada de 485.000 ha, cosa que representa un 24% de la superfície forestal a Catalunya.

14 comarques i 73 municipis

Els lots subhastats corresponen a 14 comarques i 73 municipis i entitats locals. Les comarques amb un major volum de fusta licitada són la Cerdanya, l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà. El volum inicial de fusta subhastada ha estat de 76.260 tones, resultat de la gestió forestal sostenible en unes 3.500 ha. S’ha venut el 96,4 % del total de la fusta licitada. Els treballs que es realitzaran són en gran part de millora, sobretot aclarides en boscos joves per millorar-ne la vitalitat, reduir-hi el risc d’incendis i fer-los més resistents enfront de sequeres o plagues forestals.

Mobilització del recurs fuster

La Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi impulsa una sèrie de mesures per maximitzar la mobilització del recurs fuster, de manera que les entitats locals propietàries comencin a buscar noves fórmules de gestió sota les línies d’actuació següents basades en diferents aspectes:

  • Models de funcionament que agrupin la propietat i que permetin ofertes conjuntes de major volum i, per tant, més atractives.
  • Classificació dels productes obtinguts per generar valor afegit i aconseguir millor coordinació i afinitat amb les indústries de transformació, de manera que es pot oferir el producte concret que aquestes empreses requereixen a cada moment.
  • Reinversió dels recursos obtinguts dels aprofitaments en altres treballs de millora en les forests mateixes, a fi d’afavorir la reactivació de l’activitat socioeconòmica laboral i les millores ambientals.

Durant la jornada, també s’han presentat diverses iniciatives d’innovació forestal impulsades per l’Administració, com ara un estudi realitzat per l’INCAFUST sobre la viabilitat tècnica de la fabricació de CLT a Catalunya. També s’ha explicat el desenvolupament d’una plataforma integral d’actuacions forestals i seguretat i salut promoguda per la Mancomunitat de Municipis Berguedans per la Biomassa, i un recull de recomanacions sobre la gestió forestal, en relació amb el canvi climàtic i la biodiversitat, elaborat per la Sub-direcció General de Boscos. Finalment, l’INCAFUST ha presentat la publicació Promoció de la construcció amb fusta en l’àmbit municipal.

Prioritats de la Presidència austríaca de torn en aquest semestre del Consell de Ministres de la Unió Europea (UE)

Àustria va assumir, el passat 1 de juliol, per tercera vegada des de la seva adhesió a la Unió Europea, la Presidència de torn del Consell de Ministres de la Unió Europea (UE). En altres paraules, els ministres sectorials d’aquest país seran els responsables (juntament amb el seu equip) de donar un nou impuls als dossiers legislatius que presenti la Comissió Europea (CE) durant aquest semestre, prendre el relleu dels debats iniciats en les Presidències precedents i presidir les negociacions a tres bandes (Comissió Europea-Parlament Europeu-Consell) de les propostes legislatives aprovades pel Parlament Europeu.

La Presidència austríaca ha anunciat que treballarà entorn a tres eixos: 1) la seguretat, concretament la lluita contra la immigració il·legal i la seguretat de les fronteres externes de la Unió Europea (UE), 2) el manteniment de la competitivitat de la UE a través de la digitalització, i 3) la estabilitat dels països veïns a Àustria. Sense deixar de banda aquestes tres prioritats, els esforços de l’equip meravella (així es coneix la seva selecció nacional de futbol) haurà de fer meravelles per dirigir els debats que marcaran el pressupost pels propers sis anys (2021-2027) i el rumb que haurà de prendre la política agrària comuna (PAC) en els propers anys.

El primer gran debat estratègic que Àustria haurà de dirigir és el debat del marc financer plurianual (MFP). Es tracta del debat de com es distribuirà el pressupost comunitari entre les diferents polítiques comunitàries. És a dir, seran els debats a on es negociaran les dotacions pressupostàries de les polítiques europees pels propers sis anys. En la proposta presentada, a la Comissió Europea ja va anunciar que el nou pressupost comunitari venia condicionat pels nous reptes als que tenia que fer front la Unió Europea i pel BREXIT (és a dir, per la sortida del Regne Unit de la UE que suposava, també, un contribuent menys al pressupost comunitari). En la proposta de MFP la CE ja també anunciava la reducció del pressupost destinat a la PAC (un 5% menys respecte el període financer anterior) i de la política de cohesió (un 7% menys ).

El segon gran debat serà els debats sobre ‘l’evolució de la PAC’. La CE va adoptar l’1 de juny un paquet legislatiu per ‘reformar’ la PAC. Es tracta de tres propostes legislatives per adaptar la PAC als compromisos internacionals en qüestió de medi ambient, mitigació i lluita contra el canvi climàtic i sostenibilitat.  Per contribuir a aconseguir aquests objectius internacionals de desenvolupament i sostenibilitat durable, la CE ha considerat convenient de presentar un nou marc legislatiu que ha presentat com ‘l’evolució’ (i no revolució) de la reforma de 2013.

L’evolució presentada per la CE planteja un nou model de governança per la PAC, un nou ‘element verd’ (greening) de la PAC així com varis dels elements de les reformes precedents. es tractarà doncs, de reobrir vells debats i de anar, poc a poc reequilibrant situacions (sobretot de distribució pressupostària, anomenada convergència interna) considerades en molts casos, injustes. A nivell del Consell de Ministres, la Presidència ha anunciat que intensificarà les reunions tana nivell polític com tècnic per fer avançar aquests debats. La CE desitjaria que aquests debats finalitzin l’any 2019. Per la seva banda, els membres de la comissió d’Agricultura i Desenvolupament rural hauran d’accelerar les discussions sobre aquestes propostes ja que l’actual composició del Parlament Europeu expira el seu mandat el mes de maig de 2019.

Finalment, el tercer debat més rellevant en l’àmbit agro-alimentaria serà el debat de les propostes legislatives sobre les pràctiques comercials deslleials en la cadena alimentària. Es tracta d’una de les propostes més rellevants presentades en aquest aspecte i, en certa mesura ‘una assignatura pendent’ de la Comissió Europea. Des feia anys, la CE intentava analitzar el perquè els agricultors seguien essent la baula més dèbil de la cadena alimentària. Així doncs, aquesta proposta legislativa establirà un primer marc comú a la Unió Europea perquè almenys, algunes pràctiques no es puguin reproduir. En aquest sentit, seria molt probable que els debats d’aquesta proposta de directiva poguessin concloure abans de final d’any donat que a nivell institucional, sobretot al Parlament Europeu hi ha una àmplia majoria per tirar-lo endavant.

En altres paraules, durant el mandat de torn de la Presidència austríaca del Consell de Ministres de la Unió Europea es preveuen tres grans debats que afectaran a la política agrària comuna  (PAC). El primer, més general, els debats (a alt nivell) del marc financer plurianual, és a dir, els diners del pressupost comunitari destinat a cada una de les polítiques comunitàries. El segon, el debat pròpiament substancial de ‘l’evolució’ de la reforma de 2013 de la política agrària comuna. Aquest debat portarà, sense cap dubte, a reobrir el debat de l’ estructura del greeening, la regressivitat dels ajuts, la limitació dels ajuts, etc..  En tercer lloc, i amb un debat més suau que els anteriors, es debatrà la proposta legislativa sobre les pràctiques comercials deslleials a la cadena alimentària a on caldrà veure la influència del Parlament Europeu per introduir i ampliar l’àmbit d’aquesta proposta legislativa.

Elisenda Fatjó-Vilas March

*Les opinions donades en aquest article són estrictament personals de l’autor i no representen les de la institució a on treballa.  

La previsió de collita de poma a Catalunya per a aquesta campanya apunta un descens de l’1% i la de pera d’un 8%

Les previsions de collita de poma i pera a Catalunya per a 2018 s’apunten inferiors a l’any anterior, en un 1% i en un 8%, respectivament. Aquestes dades han estat presentades a Lleida pel director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya, Carmel Mòdol, que ha estat acompanyat del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Ferran de Noguera, així com del director general i del president del Comitè de fruita de llavor de l’Associació empresarial de la Fruita de Catalunya (Afrucat), Manel Simon i Joan Serentill, respectivament.

Pel que fa a la poma, la previsió per a 2018 és de 273.930 tones, un 1% inferior al 2017. Les pluges durant la primavera han afectat la floració i les pedregades registrades -principalment la del 29 d’abril, que va danyar més de 3.000 hectàrees en llavor, i la del 12 de maig, amb una afectació superior a 300 hectàrees en llavor- han provocat un descens de la producció. Es preveu un retard de la collita de 5-10 dies respecte l’any passat; les floracions, els quallats i els calibres s’observen normals, si bé en les varietats Golden, Vermelles i Gala els calibres s’estan observant normals-grans, mentre no es detecta Russeting en Golden.

Val a dir que la superfície productiva minva lleugerament, un -0,8% a Lleida i un -0,3% a Girona, i que la zona productora de Girona podria collir enguany el 28% del volum de Catalunya, mentre que Lleida en concentraria el 72%.

Quant a la previsió de collita de pera a Catalunya per al 2018 s’estima que sigui un 8% inferior a 2017, situant-se en unes 139.420 tones en el global de Catalunya, baixant en totes les demarcacions. Les esmentades pedregades i pluges a la primavera també han incidit directament a la floració, en el quallat, i en la baixada de la producció. La superfície productiva disminueix respecte 2017, els calibres s’esperen normals, tot i que en alguna varietat són grans.

En el decurs de la presentació, Carmel Mòdol ha volgut fer palesa la “decepció  per l’actitud de la Comissió Europea (CE) amb un sector que necessitava la seva empatia, deixant només una petita escletxa per si es complicaven les coses, però hem de partir de la base que no hi haurà retirades extraordinàries autoritzades en fruita de pinyol”. Mòdol ha explicat que mentre es detecta un canvi positiu de sensibilitat en l’actual administració estatal amb el canvi de govern en relació als arguments sobre la situació del sector a Catalunya i les mesures a prendre, incloses en el Pla d’Acció de la Fruita Dolça, de moment no passa el mateix amb la CE.

El director general ha explicat que el passat dijous, l’Administració i el sector fructícola català, amb l’Associació de Regions Europees Productores de Fruites i Hortalisses (AREFLH), van reunir-se amb responsables comunitaris, a qui van tornar a plantejar la necessitat d’autoritzar retirades extraordinàries de fruita de pinyol “com a eina de desincentivació de les actituds especulatives en la comercialització de la fruita de pinyol” en cas de crisi de mercat i la CE s’hi va tornar a negar, fins al punt d’amenaçar amb sancions en cas de materialitzar-les. Malgrat tot, Carmel Mòdol ha subratllat que “de moment la campanya de fruita de pinyol va tranquil·la”.

JARC-COAG denuncia que la Comissió Europea fa marxa enrere en la política de protecció fitosanitària en frontera

La darrera proposta de la Comissió Europea en matèria de protecció fitosanitària en frontera, en la qual estranyament no ha participat l’autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), ha decebut als productors. JARC-COAG valora la  proposta de la Comissió com “un pas enrere” en la “necessària” política de protecció fitosanitària en frontera. Considera que “s’han decantat” pels interessos dels importadors i la indústria del nord d’Europa.

L’organització agrària catalana recorda que baixar la guàrdia en el control de fronteres provoca l’entrada de plagues molt perilloses per als cultius europeus, com és el cas de la Xylella fastidiosa, afectant a diferents cultius en territori europeu.

Al novembre de 2016 es publicà el Reglament 2016/2031 relatiu a les mesures de protecció contra plagues vegetals. Malgrat no aplicar-se la posició defensada pel sector, proposada per Espanya i França, que reclamava un sistema de control fitosanitari de les importacions sobre la base d’una llista positiva, es va aconseguir mantenir les esmenes acordades pel Consell i recolzades pel Parlament Europeu, centrades en un mecanisme d’avaluació preliminar per identificar vegetals de tercers països d’alt risc que no podrien introduir-se a la UE a l’espera de l’avaluació de riscos.

No obstant això, arribat el moment de redactar la normativa per a l’aplicació d’aquest reglament, la Comissió Europea acaba de presentar una proposta d’acte d’execució amb un llistat de vegetals “d’alt risc”, que lluny de dotar al sistema d’importacions d’una major seguretat enfront de plagues i malalties, no contempla el risc d’introduir certs organismes nocius amb algunes fruites i hortalisses procedents de diferents països tercers, com és el cas dels cítrics. Concretament en aquest sector, s’ha posat de manifest que ni les mesures temporals (Decisió Execució 2016/715) ni les actuals mesures introduïdes (Directiva d’Execució (UE) 2017/1279) són, ni seran suficients, per prevenir la introducció i propagació a Europa de l’organisme causant de la ‘taca negra dels cítrics’ (Phyllosticta citricarpa), ja que la passada campanya es van comunicar 32 intercepcions (Sud-àfrica 24, Argentina 5, Uruguai 3).

La proposta de la CE no satisfà les expectatives creades, i fins i tot desoeix l’opinió de vuit Estats membres, entre els quals estan Espanya, Itàlia i França, la posició conjunta dels quals es va presentar en la passada reunió sobre qüestions fitosanitàries del Comitè Mixt format per Itàlia, França i Espanya, celebrada a Madrid el 26 de juny.

El món rural català presenta una població més envellida, menys atur, bona qualitat de vida i major creació d’empreses

Les dades més rellevants del segon Observatori del Món Rural presentat  a Lleida pel director de la Fundació del Món Rural, Marc Riera, constaten que, pel que fa a la demografia, el medi rural català segueix perdent població, encara que s’observa una desacceleració d’aquesta minva, així com una reducció del nombre de municipis que pateixen aquesta realitat. A més, hi ha un increment de la població jove (menys de 35 anys) i de la població estrangera en el món rural. Finalment, creixen l’envelliment i el sobre envelliment tant en el món rural com en l’urbà, tot i que en l’àmbit rural aquest fenomen segueix sent més elevat.

Respecte a l’economia les dades són positives en ambdós casos, tot i que en el món rural resulten més sorprenents pel que tenen de poc conegut o esperat, ja que hi ha menys atur, una major afiliació a la seguretat social, i es crea més empreses que en els entorns urbans (en termes proporcionals).

En relació a l’àmbit de la qualitat de vida i dels serveis, el món rural revalida la notable valoració assolida l’any 2017, destacant en positiu i de forma especial la satisfacció amb els serveis de salut o la reducció del nombre de municipis que no tenen llar d’infants. I com a notes negatives, queden pendents de millora el transport públic i la disponibilitat de fibra òptica als domicilis. Així mateix, també és destacable el menor preu dels lloguers que presenta el món rural, tot i que també comencen a mostrar una tendència a l’alça.

Per la seva part, l director general de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya, Oriol Anson, ha posat en valor la utilitat de l’Observatori com a “eina per a prendre el pols al món rural i veure què cal reforçar o millorar”, tot destacant “la necessitat d’abordar les seves problemàtiques des d’una perspectiva transversal que permeti una equiparació d’oportunitats entre les persones que resideixen en zones rurals i els veïns de ciutats i trames urbanes”. El director general de Desenvolupament Rural del DARP també s’ha referit a algunes iniciatives que s’estan duent a terme per a avançar en aquest treball transversal, com ara les accions dels grups Leader i la comissió sobre despoblament rural.

D’altra banda, el director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Ferran de Noguera, ha situat el context de la ruralitat lleidatana, donant algunes xifres sobre el volum de població i comarques de la demarcació que poden ser considerades rurals.

L’Observatori del Món Rural (OMR) és una eina nascuda l’any passat per tal de radiografiar i donar a conèixer la situació del món rural català en àmbits tan importants per al seu desenvolupament com la demografia, l’economia, els serveis i la qualitat de vida. La seva manera d’operar es basa en la recopilació de dades d’un conjunt d’indicadors anuals públics que permet reflectir i posar llum a una situació, la del món rural català, sovint poc coneguda i presonera d’un seguit d’idees preconcebudes que no sempre es corresponen amb la realitat.

A més, una de les principals particularitats de l’Observatori és la seva vocació valoritzadora del món rural. És per això que, a banda de fer un seguiment dels indicadors de referència en cadascun dels àmbits analitzats, també duu a terme una comparativa de les dades recopilades per al món rural amb dades relatives a l’àmbit urbà, la qual cosa permet desmentir alguns tòpics molt sovintejats en la nostra societat.

Finalment, s’ha anunciat que per al proper mes de novembre està prevista la presentació de les dades territorialitzades de les comarques rura

El Banc Sabadell Vijazz Penedès es consolida com un festival de referència amb xifres de rècord aquest any

El Banc Sabadell Vijazz Penedès va tancar la seva 12a edició el passat 6 de juliol amb una afluència de públic que iguala les xifres record de l’any 2017. El festival, que enguany va reunir a més de 55.000 persones durant els tres dies de certamen, referma la seva fórmula d’èxit.

Aquest 2018, en la Fira de Vins i Caves, que ha comptat amb la participació de 37 cellers i bodegues del Penedès, es van servir més de 75.000 degustacions. Es tracta d’una tendència a l’alça que es consolida amb 55.000 degustacions més respecte a la primera edició del festival el 2007.

Els tastos de vins i maridatges van convertir-se, un any més, en un dels grans atractius del festival. En l’actual edició, es van vendre el 95% dels tiquets dels 19 tastos i maridatges que es van dur a terme a les sales TR3SC i Ametller Origen, mentre que els tastos especials i dinars es van celebrar amb el cartell de complet.

La proposta musical del director artístic Pere Pons també queda avalada per unes xifres d’assistència rècord. El públic va omplir de gom a gom la Plaça Jaume I durant les tres nits de concerts per gaudir de les actuacions dels caps de cartell. Artistes de la talla de Charles Lloyd o Ron Carter van demostrar perquè són, amb més de vuitanta anys cadascú, llegendes vives de la història del jazz.

Per la seva banda, el cicle ‘Elles i el jazz’ – aparador de les artistes emergents de casa nostra – va tenir tan bona acollida entre el públic que l’organització va haver d’ampliar l’aforament de l’Espai Cava un 50%.

Creixement constant

En l’edició d’enguany, el Banc Sabadell Vijazz Penedès s’ha obert encara més a la ciutat de Vilafranca. A banda de l’escenari Jaume I i l’Espai Cava, ubicat al Claustre de Sant Francesc, s’han realitzat altres actuacions musicals en cinc espais més de la localitat.

El festival ha seguit ampliant les activitats complementàries. Els assistents han pogut gaudir de 21 activitats vinculades al patrimoni històric de la vila i la natura del Penedès.

“La nostra intenció és que el Banc Sabadell Vijazz Penedès segueixi creixent en qualitat, obrint-se a nous espais a la vila” ha afirmat Joan Tarrada, president de Tastavins Penedès, en la roda de premsa de valoració de la 12a edició del festival celebrada aquest migdia al consistori vilafranquí. Tarrada explica com la incorporació de nous espais permet que el certamen pugui seguir creixent sense perdre la qualitat que el defineix. “Cada vegada observem com més gent jove de vint i trenta anys gaudeixen de l’oferta musical i vinícola”, afegeix el president de l’entitat.

Per la seva part, Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès, ha posat en valor la fórmula del festival on es conjuguen la gratuïtat dels concerts amb la qualitat de la programació musical i de l’oferta vinícola i gastronòmica. “El Banc Sabadell Vijazz Penedès té una repercussió econòmica a la vila i la comarca de més d’un milió i mig d’euros” apunta l’alcalde. Aquest retorn suposa “recuperar més de 10 vegades la quantitat invertida”. A més, Regull destaca el civisme i la qualitat dels assistents: “és un festival on es consumeix alcohol amb moderació, sense incidents, on els assistents gaudeixen del bon vi i cava que es produeix a la comarca”.

Més presència als mitjans i a la xarxa

La 12a edició del Banc Sabadell Vijazz Penedès ha comptat amb una forta presència als mitjans de comunicació amb més de 100 aparicions repartides entre televisió, ràdio, premsa escrita i digital. Mitjans de referència nacionals, locals, comarcals i especialitzats s’han fet ressò del festival abans, durant i després de la celebració. El festival també ha superat les nostres fronteres i mitjans internacionals s’han fet ressò del certamen gràcies a la seva consolidació en el panorama musical estiuenc.

En l’àmbit digital, el festival continua creixent en nombre de seguidors a les principals xarxes socials. En total, 20.645 usuaris (un 10% més que fa un any) segueixen els perfils del Banc Sabadell Vijazz Penedès. Els continguts que han circulat per les xarxes socials han tingut més de 700.000 impressions. A més a més, durant la celebració, un miler d’usuaris van compartir la seva experiència a través de les xarxes socials.

UP exigeix al ministeri que per al 2019 l’aplicació de la PAC reverteixi el favoritisme que tenien els grans terratinents

Unió de Pagesos (UP), a través de Unión de Uniones de Agricultores y Ganaderos, organització confederal estatal a la qual pertany, ha presentat observacions al projecte de Reial decret del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre l’aplicació dels ajuts directes de la Política Agrària Comuna (PAC) pel 2019.

L’observació més destacada és la de centrar els ajuts directes de la PAC en els agricultors per als quals l’explotació agropecuària suposa una part significativa de la seva economia, és a dir, adreçada a la figura de l’agricultor actiu, definida a l’Estat espanyol a partir del 2019, com aquell que l’activitat agropecuària li suposa l’obtenció d’uns ingressos agraris d’almenys del 25% dels ingressos totals, establint una franquícia de 1.250 euros d’ajuts directes (petit agricultor), per evitar l’exclusió dels sectors socials del món rural.

Aquesta mesura permetria revertir el favoritisme que l’anterior Govern de l’Estat va fer el 2014 als perceptors de més de 150.000 euros en ajuts directes de la PAC, així com superar les reiterades denuncies del sindicat davant la Comissió Europea sobre l’aplicació il·legal a l’Estat espanyol de la figura de l’agricultor actiu i de la creació de condicions artificials per percebre els ajuts directes de la PAC.

Aplicació de purins i l’obligació d’enterrar els fems sòlids

L’organització també ha demanat al Ministeri d’Agricultura que derogui els dos requisits introduïts enguany sobre les pràctiques admeses en l’aplicació de purins i l’obligació d’enterrar els fems sòlids, que són contraris als requisits mínims que els estats poden establir respecte al manteniment del nivell de matèria orgànica en el sòl mitjançant pràctiques adequades [paràgraf segon de l’article 94 del Reglament (UE) 1306/2017 del Parlament Europeu i del Consell en relació a la bona condició agrícola i mediambiental número BCAM 6 de l’annex II del mateix Reglament (UE) 1306/2017].

El sindicat agrari va interposar, el desembre de l’any passat, denúncia davant de la Comissió Europea contra el Govern d’Espanya per aquesta infracció de la normativa de la UE en l’aplicació de la PAC; a hores d’ara la Comissió Europea manté la investigació iniciada, i el passat 21 de març del 2018, el Congres dels Diputats, a proposta del Grup Parlamentari Socialista, va aprovar una Proposició no de llei que reclamava la derogació d’aquesta il·legalitat.

La consellera Jordà diu al Parlament que s’ha de continuar dotant el model alimentari català de fortalesa i excel·lència

Dotar de fortalesa i excel·lència el sector agroalimentari per a què pugui respondre als reptes climàtics, econòmics i socials als quals fem front per a garantir a la població catalana l’accés a una alimentació suficient i nutritiva, i un territori cohesionat, amb zones rurals que siguin font de riquesa i ocupació estable de qualitat, és el principal objectiu d’aquesta legislatura, segons ha manifestat la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Teresa Jordà, davant de la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya.

Per a fer-ho, ha dit Jordà, calen polítiques agroalimentàries basades en la sostenibilitat i que s’executin i es planifiquin amb una governança compartida amb els actors implicats. Per això, ha dit que “en un escenari en què la majoria de polítiques es fan des de dalt, impulsem un model de gestió de baix a dalt. Això no és altra cosa que fer república, i nosaltres, republicans, considerem imprescindible plantejar aquest nou sistema de governança horitzontal en la nostra acció de govern”.

Segons la consellera, aquests eixos d’actuació “tenen un cert aire de continuïtat” respecte de les actuacions i polítiques fruit de la planificació i el treball de la consellera Meritxell Serret i el seu equip durant la passada legislatura, que han representat un salt endavant en el sector agroalimentari català”.  Per assegurar que “aquestes polítiques tan necessàries per al sector necessiten un punt i seguit”.

En aquest sentit, seguint l’estela de la seva predecessora, Jordà ha incidit en la importància “d’una gestió regionalitzada de la Política Agrària Comuna (PAC) i del Programa operatiu del Fons Europeu Marítim de la Pesca (FEMP)”. D’aquesta manera, “aconseguiríem unes polítiques europees adaptades a les particularitats de l’agricultura, la ramaderia i la pesca del nostre país, que no són les mateixes que les d’altres regions de l’Estat”. A més, ha assenyalat que “sense dones no hi ha món rural ni relleu generacional”. Per aquest motiu, “tan els joves com les dones seguiran tenint prioritat en les línies d’ajuts del Programa de Desenvolupament Rural”.

Consell Català de l’Alimentació

D’altra banda, Jordà ha assegurat que en aquesta legislatura s’incidirà especialment en la relació amb els consumidors i la gastronomia amb la posada en marxa del Consell Català de l’Alimentació, que va constituir ara fa un any la consellera Meritxell Serret, el qual haurà de liderar els debats entre els representants de l’Administració i de la societat civil implicats en l’alimentació per definir un Pacte Nacional per la Política Alimentària de Catalunya. La consellera també ha anunciat la creació del Canal Aliments a la xarxa, amb l’objectiu que la ciutadania pugui informar-se sobre les tasques que desenvolupa el sector agroalimentari català i el desenvolupament del Pla de gastronomia de Catalunya, que ha de ser l’eina fonamental per definir el relat del sector agroalimentari català basat en tres eixos: productes, gastronomia i territori.

La titular d’Agricultura del Govern català també ha apostat per emprendre polítiques que continuïn garantint la qualitat del sistema agroalimentari català, amb l’impuls dels diferents distintius de qualitat, i ha afirmat que es planteja actualitzar i millorar el cos normatiu que regula aquests àmbits amb l’elaboració d’una bateria de decrets, com ara el de produccions agroalimentàries, el de llet crua de vaca, el de regulació de l’artesania alimentària, el de la producció agrària ecològica i de la producció integrada.

Pel que fa al control dels aliments produïts, subministrats i comercialitzats a Catalunya, la consellera ha explicat que cal encaminar-nos cap a l’Agència Catalana de Control Oficial de la Cadena Alimentària, un espai únic que integri els controls oficials de la cadena alimentària, facilitant les relacions entre l’Administració i els operadors econòmics. Per fer-ho, ha anunciat la creació d’un grup d’experts de laboratoris de sanitat animal, sanitat vegetal i agroalimentació encarregats de fer propostes de millora i de definir un model basat en la cooperació en xarxa dels laboratoris públics que donin servei als controls oficials de manera complementària i coordinada.

Mesures que fomentin una gestió sostenible

Durant la seva intervenció, Jordà també ha dit que “s’ha d’avançar cap a un model d’economia circular, capaç d’impulsar la competitivitat de l’agricultura, la ramaderia, la pesca i la gestió sostenible dels recursos naturals”. En aquest sentit, ha assegurat que ja s’ha presentat al Parlament la Proposició de llei d’espais agraris, que establirà la definició, planificació i gestió dels espais agraris catalans amb la finalitat que puguin complir el seu objectiu, que és la producció d’aliments de manera sostenible i respectuosa envers el medi.

Pel que fa a l’àmbit forestal, ha explicat que la conselleria que encapçala activarà actuacions que defineixin un model propi basat en la gestió forestal sostenible i la bioeconomia. I que es lluitarà contra els riscos forestals, especialment els incendis, també amb un model adaptat a especificitats del territori. La consellera ha anunciat que caldrà dissenyar el Pla multifuncional dels boscos 2019-2022, amb una visió integral de les diferents funcions dels boscos i usos complementaris.

Comercialització de la carn de caça

D’altra banda, la consellera també ha explicat que s’aprovarà el Decret de comercialització de carn de caça, el de comercialització de pesca professional i aqüicultura i el de Centres d’Immersió. També es treballarà en l’elaboració d’una nova Llei de caça que actualitzi la disposició normativa pre-constitucional i s’impulsarà el desplegament de la Llei de regulació de la pesca continental sostenible amb la redacció del seu reglament.

En relació amb la gestió de les dejeccions ramaderes, Jordà ha afirmat que “el Departament aposta clarament per una valorització de la fertilització orgànica” i ha anunciat que el decret s’aprovarà a finals d’any, amb l’objectiu “d’assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que garanteixi la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles”.

Seguint el model de gestió sostenible, la consellera afirma que “el Departament continuarà apostant per la modernització de les instal·lacions de regadiu tant per estalviar aigua com energia, i fomentarem la millora de la qualitat dels sòls agraris amb l’elaboració del Mapa de contingut de carboni orgànic dels sòls agrícoles de Catalunya”.

Model propi de governança pesquera

En l’àmbit de la pesca, Jordà ha subratllat que “volem un model propi de governança pesquera que delegui una part del poder de l’Administració. Perquè només des de la participació activa dels agents econòmics i de la ciutadania en la configuració de les noves polítiques garantirem un desenvolupament sostenible i farem realitat aspiracions republicanes de la nostra societat”. Algunes de les accions que el Departament tirarà endavant en aquest sector són la recentment aprovada Estratègia marítima de Catalunya a fi de donar resposta als reptes de desenvolupar l’economia blava de manera sostenible, i el Decret de governança de la Pesca Professional que regula un model basat en la gestió participativa i l’apoderament dels diferents actors (professionals, científics i tercer sector ambiental).

També s’està treballant en el disseny del Consell Català de la Cogestió Marítima, que serà l’organisme que ha de desenvolupar l’Estratègia, i en desenvolupament més ampli de la cogestió marítima, que permetrà consolidar en funcionament taules territorials de cogestió com ara la Taula de Cogestió del Baix Empordà o la Taula de Cogestió de l’Aqüicultura del Delta de l’Ebre.

La consellera també ha manifestat la seva voluntat de dissenyar i potenciar un sistema comercial just. “Continuarem impulsant eines que permetin reforçar la viabilitat del sector agrari, com és l’Observatori de Preus. Un instrument de coneixement i de transparència del mercat fructícola al qual afegirem les produccions de fruita seca i fruita de pinyol”.

Alt nivell tecnològic

La consellera també ha posat de manifest “la importància de la transferència tecnològica per aconseguir un sector agroalimentari més competitiu i més sostenible”. En aquest sentit, Jordà ha explicat que es redefinirà el contracte-programa amb l’IRTA per poder seguir capitalitzant els resultats de la recerca i que puguin tenir impacte en el sector agroalimentari, es posarà en funcionament l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar i es continuarà potenciant la formació professional de qualitat dels sectors agroalimentari i forestal que duen a terme les Escoles Agràries, amb la implementació del Campus Empresarial Agrari de Catalunya. Finalment, i per ordenar i executar una millora de la internacionalització del sector, s’aprovarà el nou Pla estratègic de PRODECA 2019-2021.

Teresa Jordà ha finalitzat la seva intervenció referint-se a l’impuls i la consolidació del cos d’Agents Rurals per configurar-lo com “una autèntica estructura d’Estat al servei de la ciutadania” a través de l’aprovació del nou Pla estratègic 2018-2026 abans que finalitzi aquest any, i de l’aprovació del Decret sobre el reglament d’armes del cos i l’adquisició de nou armament, com ara defenses extensibles i arma curta, i la renovació de l’actual.

Josep Usall, nou director general de l’IRTA

El Consell d’Administració de l’IRTA en la seva darrera reunió del 10 de juliol ha proposat a Josep Usall com a nou director general de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), prenent el relleu de Josep M. Monfort i Bolívar, qui ha estat al capdavant de l’Institut des del setembre de 2008.

La selecció del nou director general de l’IRTA ha estat un llarg procés que es va iniciar l’agost de 2017 amb l’anunci de l’oferta del càrrec en diversos mitjans nacionals i internacionals per tal de donar-li la màxima difusió. En total es van rebre 49 candidatures dels cinc continents que van ser analitzades pel Comitè Científic Assessor de l’IRTA, que va prioritzar els que va considerar els sis millors candidats. Posteriorment, el Comitè de Selecció nomenat a tal efecte, on va estar representada l’administració i el teixit empresarial català, va seleccionar els dos candidats finalistes que avui han exposat les seves candidatures davant el Consell d’Administració de l’IRTA. Un cop finalitzat el procés de selecció, el candidat serà nomenat pel  Govern de la Generalitat de Catalunya a proposta de la Consellera del DARP i presidenta de l’IRTA, Teresa Jordà. Aquest procediment s’ha desenvolupat d’acord amb les directrius que estableix la Llei de l’IRTA 4/2009 i amb l’esperit que regeix els centres CERCA del sistema d’R+D+i català.

El nou director general de l’IRTA ha assenyalat que vol ajudar des de la recerca que es fa a l’IRTA als grans reptes amb els que s’haurà d’enfrontar el nostre sector agroalimentari i la societat en general, així com mantenir la Institució com un dels principals referents del sector de la recerca agroalimentària dins i fora del nostre país.

Josep Usall i Rodié va obtenir el títol d’Enginyer Agrònom per la UPC el 1991 i es va incorporar a l’IRTA com a investigador el 1992. El 1995 es va doctorar a la UdL. Ha estat director del Servei Tècnic de Postcollita de l’IRTA des de 2002 i Cap del programa de Postcollita des de 2012. El camp principal de la seva recerca ha estat el desenvolupament d’estratègies de control de les principals malalties de postcollita de fruita i dels patògens de transmissió alimentària en fruites i hortalisses per consum en fresc i mínimament processades. Ha participat en 37 projectes de recerca, dels quals 14 com a investigador principal i 5 pertanyents al Programa Marc Europeu, que han resultat en la publicació de més de 160 articles en revistes d’impacte indexades al SCI, 18 capítols de llibre i la col·laboració en l’edició de 9 llibres. Ha presentat més de 150 comunicacions a congressos, entre elles 12 ponències convidades. Ha dut a terme estades de recerca en diversos centres dels EUA, Portugal i Nova Zelanda. La seva interacció amb el sector privat l’ha portat a participar en més de 20 grans contractes amb empreses i és autor de 60 articles de divulgació i de tres patents. Ha estat director d’11 tesis doctorals i és professor en màsters de la UdL. També ha estat membre del comitè editorial de la revista Postharvest Biology and Technology.