Catalunya, d’acord amb reclamar a la Unió Europea més ajudes acoblades en la nova PAC

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha valorat positivament la declaració conjunta de diversos estats membres de la Unió Europea (UE), entre els quals hi ha l’Estat espanyol, reclamant que la nova Política Agrària Comuna (PAC)  que s’està negociant actualment amb el Parlament Europeu i amb la Comissió  permeti que s’incrementin  les ajudes acoblades (vinculades a la producció) fins al 15%.

Pelegrí ha remarcat que l’increment del percentatge destinat als ajuts acoblats ha estat una reivindicació defensada pel Departament des de l’inici, donat que a través d’aquests ajuts es podrà donar suport als sectors mes afectats per la redistribució de fons que suposarà el nou sistema de pagaments directes. Aquest demanda figura com important en el document de posicionament de la Comissió de Seguiment de la Reforma de la PAC, constituïda per representants del DAAM, de les organitzacions agràries, sectorials i cooperatives, i dels partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya, i forma part d’un conjunt d’esmenes que es van presentar al Parlament Europeu per part del Departament.

En aquest sentit, el conseller ha destacat que Catalunya dóna suport al plantejament del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA)  “per tal que aquests ajuts vinculats a la distribució del sobre nacional de la PAC puguin adequar-se a les necessitats dels diferents territoris en funció de les diverses realitats i característiques específiques agronòmiques del sector”. En el cas de Catalunya, aquest increment del percentatge d’ajuts acoblats permetria defensar amb mes força la necessitat de donar un suport al sector boví i oví-cabrum sense base territorial.

D’altra banda, Pelegrí ha valorat també  positivament les oportunitats que ofereix la nova PAC de continuar donant suport a sectors sensibles, com ara el sector dels fruits secs, doncs la proposta de Reglament de mercats preveu la possibilitat que es continuï oferint aquest suport a través de pagaments nacionals. I en aquest sentit, demana al MAGRAMA que en aquest nou període es tingui present per part de l’Estat la continuïtat d’aquests ajuts per als fruits secs, atenent a la realitat econòmica i a la funció social i mediambiental que realitzen.

Anuncis

Rosa Pruna, reelegida presidenta d’ASAJA Barcelona

DSCF0061Rosa Pruna ha estat reelegida presidenta d’ASAJA Barcelona pels propers quatre anys, després de que fos aprovada la seva candidatura en el transcurs de l’assemblea general celebrada el dissabte 23 de març en el marc del Mercat del Ram de Vic.

Pruna, que des de l’any 2000 n’és la presidenta, va exposar als assistents el balanç i les actuacions de la gestió anterior, abans de passar a la votació. A la junta directiva de l’organització agrària s’han incorporat joves i cares noves.

Tres dels quatre vicepresidents s’encarregaran de tres àrees de nova creació, la ramadera, la d’agricultura i l’econòmica. A més, hi haurà una àrea que portarà tots els temes relacionats amb joventut i innovació.

Al mateix temps, es van elegir els presidents de les diferents sectorials pels propers quatre anys.

El Mercat del Ram de Vic referma la seva capitalitat ramadera

OLYMPUS DIGITAL CAMERA“Volíem un Mercat del Ram més ramader i ho hem aconseguit”, va afirmar la regidora de Fires i Mercats de l’Ajuntament de Vic, Montserrat Rovira. El certamen osonenc va començar el 21 de març, amb la lectura del pregó a càrrec de l’alpinista Ferran Latorre. Com cada any, aquest és l’acte que dóna el tret de sortida a la festa per excel·lència del sector agrícola i ramader, però també de tota la ciutat de Vic.

El d’enguany ha estat un Mercat del Ram diferent amb dues novetats destacades, la primera sota el nom “Compra Pagès”, que ha ofert als pagesos de La Plana i comarques veïnes, un espai propi de comercialització dels seus productes. D’aquesta manera, els visitants han pogut comprar productes de la terra, de proximitat, directament del productor. D’altra banda, el canvi d’ubicació del Lactium que enguany també ha incorporat la presència d’expositors de vins catalans a les places Bisbe Oliba i de la Catedral també ha estat molt visitat.

El dissabte 23 es va fer el recorregut oficial, enguany amb la presència del conseller de Presidència, Francesc Homs, de l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal i la resta d’autoritats. L’itinerari va començar amb una visita a l’espai de “Compra Pagès”, Lactium i tot seguit es van adreçar al recinte firal on va tenir lloc el lliurament de premis de la 31a edició del Concurs Català de Canals Porcines. El primer premi a la màxima puntuació a la qualitat de carn i de canal, valorat en 2.000 euros, va ser per l’explotació Serman Porc, d’Agramunt. El primer premi en qualitat de carn, valorat en 1.500 euros, va ser per la Granja Carbonell, de Gurb i el primer premi a la qualitat de la canal, valorat també en 1.500 euros, va ser per la Granja Isern de Santa Eugènia de Berga.

Uns 70 exemplars al Concurs de Raça Bruna

El 9è Concurs Nacional de Raça Bruna va tenir lloc el dissabte al matí amb molt expectació. Era la segona vegada que es feia a Vic i està organitzat per la Federació Catalana de la Raça Bruna. Va comptar amb la presència d’uns 70 exemplars de la raça prèviament seleccionats a les seves comarques. Pel que fa la categoria d’Animal Gran Campió la guanyadora va ser una vaca amb vedell que també va guanyar en aquesta mateixa categoria de l’explotació La Torre d’Olost

Enguany també ha tingut lloc la celebració del Concurs Català de Vaca Frisona, i que ha arribat a la 17a edició, dotze (incloent-hi la primera, 1987) de les quals han tingut lloc a Vic, les cinc últimes dins del marc del Mercat del Ram. El certamen està organitzat per la Federació Frisona de Catalunya (FEFRIC), l’Associació Frisona d’Osona (AFO) i l’Organisme Autònom de Fires i Mercats de Vic.

El Concurs ha comptat amb la participació de 67 exemplars de 16 explotacions, ubicades a Catalunya , pertanyents a les Associacions (A.F. Noguera, A.F. Terres de Ponent, A.F. Alt Urgell i Cerdanya, A.F. Girona i A.F. d’Osona). El guanyador del concurs a la millor frisona va ser per l’explotació de Cal Marquet de l’Alt Urgell.

Les mostres d’automoció, d’energies renovables, jardineria, horticultura, vehicles industrials i maquinària agrícola, de ramaderia i de turisme, també van ser, un any més, un gran atractiu per als visitants.

UP alerta que el Departament i el Ministeri d’Agricultura han reduït el tractament aeri de la mosca de l’olivera

Unió de Pagesos (UP) ha denunciat “la reducció dràstica” del tractament aeri de la mosca de l’olivera, tant per part del Departament aquest any 2013, com del Ministeri d’Agricultura, que des de fa tres anys no hi contribueix econòmicament, “ja que aquesta nova retallada pot tenir conseqüències econòmiques importants per al sector”. La mosca de l’olivera provoca la caiguda prematura de les olives i la pèrdua de la producció de l’oli. El departament d’Agricultura va anunciar fa unes setmanes que la quantitat màxima que es podrà destinar a combatre aquesta plaga és, com a màxim, de 100.000 euros, mentre el 2012 se’n van destinar al voltant de 350.000.

UP ha assenyalat que la conselleria “té l’obligació, segons la normativa vigent, de portar a terme tractaments aeris contra la mosca de l’olivera a les tres comarques catalanes més afectades per la plaga (Baix Ebre, Montsià i Ribera d’Ebre). Aquests tractaments es realitzen des de finals de la dècada dels 80 i han estat cofinançats en diferents èpoques per la Unió Europea, l’Estat espanyol i el Govern català. Des de l’any 2010 van deixar de comptar amb l’aportació estatal i se’n va fer càrrec sol el Departament d’Agricultura.

El tractament aeri de la plaga de forma conjunta per a tota la pagesia permet optimitzar els recursos materials i econòmics i, sobretot, millorar l’eficàcia del control. La mosca de l’olivera (Bactrocera oleae) és una plaga del cultiu de l’olivera considerada endèmica a les Terres de l’Ebre. El tractament pel seu control és obligatori on determina l’administració per tal de reduir les poblacions de mosca a nivells acceptables per a la producció de l’oli d’aquesta zona, així com els tractaments que han de realitzar els oleicultors de la resta de les comarques de Tarragona i el sud de Lleida, on es concentra la major part de la producció d’oliva i oli de Catalunya.

Unió de Pagesos ha recordat que quan la població de la mosca de l’olivera és molt elevada a les comarques endèmiques es desplaça ràpidament cap a altres zones, en aquest cas cap a la Terra Alta, Priorat, Baix Camp o Tarragonès en busca de noves fonts d’alimentació. D’aquesta manera es posa en perill part de la producció d’oliva i oli en un sector ja molt afectat per la davallada dels preus de l’oliva i l’oli i per les importants sequeres de les dues últimes campanyes.

El sindicat agrari demana al Departament d’Agricultura, tenint en compte aquestes qüestions, que ajudi a  promoure sistemes alternatius de lluita contra aquesta plaga, i a la vegada reforci l’assessorament a la pagesia, especialment a través de les Agrupacions de Defensa Vegetal. No obstant, mentre aquests sistemes alternatius no estiguin prou contrastats i siguin assumibles, és imprescindible mantenir el tractament aeri contra la plaga.

La Fira de Sant Josep de Mollerussa rep 161.000 visitants

Salo del Tractor dimarts (7)La Fira de Sant Josep de Mollerussa, reconeguda com la Fira Catalana de la Maquinària Agrícola, va tancar dimarts 19 de març la 141a edició, amb un balanç molt positiu tant pel que fa als expositors participants com pel nombre de visitants (161.000, malgrat la pluja), i el volum de negoci. El certamen, que es va celebrar del 16 al 19 de març, va tenir 290 expositors, xifra que representava un 4% més que l’any anterior, així com un creixement de l’espai expositiu en relació al 2012 del 31%, la qual cosa suposava una superfície neta ocupada de més de 23.000 metres quadrats.

El president de Fira de Mollerussa i alcalde de la ciutat, Marc Solsona, va destacar el resultat de les enquestes realitzades als expositors, on va quedar reflectida la intenció del 81% d’ells de tornar la propera edició, dada que va qualificar com “importantíssima i de garantia per a l’any 2014”. Pel que fa a les expectatives, el 66% dels expositors han manifestat que “les han mantingut o igualat”, mentre que preguntats sobre una valoració global del certamen, el 71% van puntuar l’organització i desenvolupament del esdeveniment com a molt bé o bé.

Èxit del Saló del Tractor

En el seu balanç als mitjans de comunicació, el president de Fira de Mollerussa es va mostrar satisfet per “l’èxit” del nou Saló del Tractor, un espai específic i diferenciat, novetat d’aquesta edició, i que amb una superfície d’uns 4.000 m2 bruts va donar cabuda a uns 15 expositors, la major part dels quals corresponien a concessionaris de tractors i recol·lectores. Solsona es va referir a la bona acollida d’aquest nou espai, el qual pretenia d’una banda donar resposta al plantejament fet l’any passat per part d’aquest col·lectiu d’expositors de participar de forma biennal al certamen i, d’altra, la voluntat de potenciar aquest sector i buscar zones d’especialització a la fira.

En relació a aquest Saló del Tractor, les enquestes d’aquest col·lectiu van posar de manifest, a nivell individual, una “massiva voluntat de venir l’any que ve, la qual cosa ens porta a trobar fórmules per intentar encaixar que no tanquin cap porta”, va afegir Solsona.

La 141 Fira de Sant Josep va aplegar un total de 290 expositors, dels quals 127 corresponien al Recinte Exterior, on s’ubicava la maquinària agrícola i complements per a l’agricultura i la ramaderia; 138 als Pavellons Firals, on s’exposaven complements per a l’agricultura i la ramaderia, entitats, multisectorial i agroalimentació, i 25 al Saló de l’Automòbil.

Premis a la Innovació

D’altra banda, un total de 22 màquines de 19 expositors, s’han presentat enguany al Premi de la Maquinària Agrícola, Ramadera i Instal·lacions Agroindustrials, un concurs que té com a objectiu destacar i reconèixer les novetats tècniques exposades a la Fira de Sant Josep així com facilitar la seva divulgació en el sector agrari.

Tallers Ribacar SL, d’Igualada, ha estat la guanyadora en aquesta edició de la convocatòria pel que fa a la categoria del Premi Especial d’Innovació, al constructor/expositor de Maquinària Agrícola i/o ramadera de l’Estat espanyol, dotat amb 1.600 euros i Placa d’Honor, i atorgat pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Demarcació de Lleida. Tallers Ribacar s’emportà el premi per una sembradora de sembra directa amb disc combinat amb retlla adaptable al contorn del terreny, articulada i amb control hidràulic.

Pel que fa al Premi d’Innovació en Maquinària Agrícola, dotat amb 1.100 euros i Placa d’Honor, i atorgat pel Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida, el guanyador ha estat Tallers Gili 98 SL, de Montgai, per una cisterna amb dosicontrol. En la tercera categoria, el Premi d’Innovació en Maquinària o Instal·lacions Agroindustrials, dotat amb 1.100 euros i Placa d’Honor, i atorgat pel Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya, Demarcació de Lleida, la firma guanyadora ha estat Prefabricats Pujol SA, de Mollerussa, per un slat de formigó pretensat.

En el marc del certamen agrari de la capital del Pla d’Urgell es va portar a terme a més a més el Concurs de Disseny i Estètica a la Fira de Sant Josep. Premi Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida, convocatòria que ha premiat com a Millor Estand dels Pavellons Firals el presentat per l’empresa Pallars Arquitectura en Fusta, de Barcelona, mentre que ha donat l’Àccesit al Millor Estand a l’expositor Ramon Salvia de Bellvís. Pel que fa a la Millor Parcel·la dels Recintes Firals, el premi ha estat per a Unicars Ponent, de Lleida, i l’Àccesit a la Millor Parcel·la dels Recintes Firals ha estat per a Nayper Motor, de Lleida.

Jornades tècniques i Borsa Interpirinenca de Cereals

De manera paral·lela a la fira es va desenvolupar un ampli programa de Jornades Tècniques així com d’altres activitats com la 12a Borsa Interpirinenca de Cereals, reunions i assemblees de diferents col·legis professionals i altres col·lectius. Pel que fa a les sessions formatives es van portar a terme 14 jornades amb temes de màxim interès i actualitat per al sector com són les energies renovables, la mecanització agrària o l’agroalimentació. Fòrum de debat i anàlisi, aquestes conferències van gaudir d’una bona acceptació i afluència de públic amb una participació estimada d’uns 1.500 professionals.

Creix l’interès de parelles britàniques per casar-se en espais rurals de Catalunya

Rural  Meeting, l’associació que agrupa establiments rurals d’arreu Catalunya amb  espais per a celebracions familiars i també reunions de negocis, ha detectat un  increment de l’interès de particulars i d’operadors britànics per convertir les  masies catalanes en l’escenari de casaments de categoria. El perfil dels clients és el de parelles amb un alt nivell adquisitiu que escullen cases atractives, amb tot tipus de serveis on organitzar-hi cerimònies molt exclusives.

1317373264087_bigCatalunya  se situa així al nivell  de les principals destinacions que escullen els britànics per a les seves celebracions. Entre els països amb més demanda hi ha Xipre, Grècia,  Portugal i Itàlia. Les reserves inclouen, a banda de l’allotjament, serveis de  restauració o cattering, suport turístic, etc.

Segons dades oficials de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) el creixement  de pernoctacions acumulat de turisme estranger a les cases de turisme rural  durant el darrer any va ser d’un 18,1%, la qual cosa posa de manifest la tendència a l’alça d’aquest perfil de visitants.

Rural Meeting, que es va crear el juny del 2010 per iniciativa d’un grup de set empresaris de turisme rural, té prop de quaranta establiments adherits i es prepara per ampliar el seu àmbit d’actuació a tot l’Estat espanyol. Cases i petits hotels rurals de diferents comunitats han  demanat poder-se incorporar a aquesta entitat que ha constatat que a cada  establiment, de mitjana, s’hi acaben fent entre 15 i 20 esdeveniments l’any relacionats amb celebracions familiars o  reunions d’empreses.

Él pastisser Lluís Costa guanya el Premi al millor jove artesà alimentari innovador

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) ha concedit el Premi al millor jove artesà alimentari innovador en la seva convocatòria de l’any 2012 a Lluís Costa Gil, pastisser de Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental), segons la decisió presa per la Comissió d’Artesania Alimentària Catalana, reunida el passat dimecres, 6 de març. També s’ha concedit un accèssit al finalista Jordi Morera Ransanz, flequer de Vilanova i la Geltrú (Garraf).

Lluís Costa Gil compta amb una excel·lent trajectòria professional i ha contribuït amb la tasca a potenciar el negoci familiar de pastisseria adaptant-lo als temps actuals, creant i recuperant  diferents elaboracions. Forma part del col·lectiu 21 Brix, integrat per joves pastissers que volen potenciar la pastisseria catalana i donar-la a conèixer a nivell estatal i internacional. A més, ha participat en diferents concursos, formant part de l’equip que va guanyar la copa del món de Pastisseria a Lió el 2011.

En el cas de Jordi Morera Ransanz, cinquena generació de flequers, cal destacar la recuperació del forn de llenya de la família, recuperació de peces de gran format, pans de gustos autòctons amb ingredients de proximitat i de temporada així com pa amb IGP Pa de Pagès Català, i que participa activament en la difusió de la cultura del pa mitjançant  un bloc www.culturadelpa.com i la seva extensió en les xarxes socials.

La conselleria d’Agricultura va crear el Premi al millor jove artesà alimentari innovador amb la finalitat de fomentar les actuacions innovadores i capdavanteres que esdevinguessin pautes per a millorar la qualitat i la bona imatge dels productes artesans de Catalunya, i guardonar l’esforç dels joves artesans alimentaris en la recuperació, la innovació, la diversificació, i el disseny de productes artesans. El Premi té una dotació pressupostària de 4.000 euros, mentre que l’accèssit no en té cap.