ASAJA ha xifrat en més d’un 30% les pèrdues produïdes en la collita de cereals a Catalunya respecte a un any normal

Un any més, la climatologia ha modificat unes collites que es preveien bones fins al mes d’abril; l’estat dels conreus fins aquell moment donaven aquesta certesa. Però, al maig una calor forta i fora de temps i un vent mata blats van afectar tota la sembra més tardana; la primerenca es va salvar ja que el gra era avançat. Per exemple, en un sol dia es va poder veure com es va passar d’un color de sembrats verd a un color blanc.DSCN5558

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, ha explicat que “a Catalunya les pèrdues són superiors al 30%, essent Lleida i Barcelona les demarcacions més afectades”. Hi ha comarques com els dos Vallès, que rondaven el 50%, el Bages el 40%, i l’Urgell, Anoia i Ripollès, també; Osona i Berguedà un 20%.

Pruna ha manifestat que “en resum, es tracta d’una collita irregular, amb baixos rendiments de gra i palla; la calor també ha perjudicat els conreus de blat de moro a tota Europa, on es preveu un 10% menys”.

Les dades oficials, respecte del 2014, donen una baixada de producció de l’ordre del 10 al 12%. El que passa és que ja l’any 2014 va ser un mal any, de manera que agafant la referència del 2013 comparat amb el 2015, la pèrdua de producció en blat ha estat del 31,12%, en el cas del ordi la davallada ha estat del 40,47% i en la civada del 26,90%.

Així, també a la Unió Europea (UE), a països com Alemanya, Polònia, França, Itàlia i Espanya, la climatologia ha provocat un descens del 7,5% (uns 296 milions de tones). L’any passat van ser 320,5 milions de tones, i les sequeres molt generalitzades. A nivell de l’Estat la forta calor i sequera han provocat un descens de collita d’un 30%; les més afectades son Catalunya, Aragó, les dues Castelles i Navarra amb 13.822 milions de tones, enfront els 18.000 milions del 2014.

EL SECTOR RAMADER

PREU JUL 2015 JUL 2014 JUL 2013 JUL 2012 JUL 2011
Kg carn vacu 3.67 3.89 4.06 3.63 3.46
Kg carn porc 1.72 1.46 1.48 1.81 1.73
Kg carn oví 8.20 6.65 8.35 6.05 6.75
Kg carn conill 1.40 1.14 2.05 1.80 1.90
Pollastre groc 1.38 1.90 1.32 1.24 1.29

Des d’ASAJA reivindiquem, un any més, que entre administracions i sector no podem obviar més la difícil situació per la que està passant el sector agrari, i treballar per una assegurança d’explotació per la pèrdua de renda.

Per la seva part el sector lleter, ara que no té quotes de producció, hauria d’anar més bé, tenint en compte que som deficitaris, però la realitat ens diu que tenim un sector excessivament castigat. Ens està entrant molta llet sense cap garantia ni sense saber-ne la seva procedència, “quan en realitat podria ser llet produïda a casa nostra ja que som deficitaris en un 40%”. Per aquesta raó, si el tema no se soluciona, ASAJA no descarta fer mobilitzacions per denunciar la situació.

Anuncis

El conseller Jordi Ciuraneta demana major implicació a la Unió Europea en la lluita contra la plaga del cargol poma

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Jordi Ciuraneta, acompanyat del l’eurodiputat de Convergència, Ramon Tremosa, s’ha reunit amb el director general de Salut Pública i Seguretat Alimentària de la Comissió Europea, Ladislav Miko per demanar “suport i una major implicació de la Unió Europea en la lluita contra una plaga que no tan sols posa en risc l’activitat socioeconòmica de la majoria dels pobles del Delta i els milers de famílies que viuen del cultiu de l’arròs sinó també la garantia de conservació d’uns hàbitats que per la seva gran riquesa d’espècies de fauna i biodiversitat han estat protegits des de fan molts anys i recentment declarats també reserva de la Biosfera”.unnamed

L’objectiu de la visita del responsable de la Comissió europea és conèixer de primera mà la situació i impacte actual de la plaga a Catalunya. Aquesta trobada s’inscriu en les reunions prèvies celebrades a Brussel·les amb la participació de l’actual conseller i l’eurodiputat Ramon Tremosa així com també d’altres representants de les institucions del Delta i dels agents del territori afectats.

Una vegada finalitzada la trobada oficial amb el conseller, Ladislav Miko i Ramon Tremosa, s’han traslladat amb els directors generals del Departament d’Agricultura, Alfons Vilarrasa i Joan Girona a Deltebre, on visitaran diverses parcel·les afectades, acompanyats del Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Francesc Xavier Pallarès, i de l’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, per tal d’analitzar les mesures desenvolupades i mantenir contacte amb els tècnics i la resta d’agents implicats del territori.

Tal com es va informar fa uns dies, el conseller Ciuraneta va anunciar que es destinaran a Catalunya durant els propers 5 anys, un total de 5 milions d’euros a l’execució de les actuacions vinculades al Pla de lluita, que inclouen tant les mesures específiques de prevenció pre, durant i post collita de l’arròs com les línies d’investigació que desenvolupa l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), adscrit al Departament.

Així mateix, va informar que s’abordaran amb el sector de manera immediata aquelles “actuacions que es consideren més prioritàries des d’ara i fins a finals d’any com les barreres de contenció a la zona del riu i el tractament amb saponines a l’hemidelta dret, així com la salinització dels marges esquerra i dret i les actuacions d’adequació de la zona del marge esquerra un cop finalitzada la collita, entre d’altres mesures que tot i ser de cost menor no deixen de ser igualment importants, com la neteja de maquinària, la gestió dels residus, etc.”.

Fires d’agost de 2015

CATALUNYA

  • Fira Multisectorial de Mont-roig del Camp, del 31 de juny al 2 d’agost, a Mont-roig del Camp
  • Fira d’Artesans i Oficis, a  Bellver de Cerdanya, de l’1 al 3DSCN4751
  • El Racó dels Artesans. La fira de les fibres vegetals, a  Mas de Barberans. El 2 i 3
  • FIRAGOST, Fira-Exposició del Camp Català, a Valls. Dies 5 i 6
  • Fira de Sant Llorenç, Fira de l’Avellana, a Riudoms, del 7 al 9
  • Mercat Medieval, a Guimerà. Dies 8 i 9
  • Fira de l’Artesania, a Les. Dies 8 i 9
  • Fira de Sant Llorenç, a Bellver de Cerdanya. Dia 10
  • Fira Comarcal del Vi de la Terra Alta. Fira de Productes Típics Locals, a Batea. Dia 17
  • Fira de Sant Bartomeu-Fira del Meló, a Artesa de Segre. Dies 22 i 23
  • Mercat Medieval de Castell d’Aro, a Castell-Platja d’Aro, el 22 i 23
  • Fira DO Conca de Barberà. Festa de la Verema, a l’Espluga de Francolí. Dies 30 i 31

 RESTA DE L’ESTAT

  • FERIA DEL DULCE, dies 1 i 2 a AGUILAR DE CAMPOO (PALÊNCIA)
  • FERIA DE MAQUINARIA AGRÍCOLA Y GANADERA, el dia 2, a Peralejos de Abajo (Salamanca)
  • FERIA ARTESANAL DE VAL DE SAN LORENZO, el dia 2 a VAL DE SAN LORENZO (LEÓN)
  • FERIA DE LA ARTESANÍA VALLE DE LOSA, a QUINCOCES DE YUSO (BURGOS), l’1 i 2
  • FERIA DE ARTESANÍA COMARCA DEL ALBERCHE, els dies 1 i 2, a NAVALMORAL DE LA SIERRA (ÀVILA)
  • FERIA INTERNACIONAL DE MUESTRAS DE ASTURIAS, a  GIJÓN (Asturias), del 2 al 18
  • Concurs Nacional de Raça Sayaguesa, a Fermoselle (Zamora). Dia 8
  • FERIA AGROALIMENTARIA, els dies 8 i 9 a FERMOSELLE (ZAMORA)
  • MUESTRA PRODUCTOS RIBERA DEL ARLANZA, el dia 9, a  QUINTANILLA DEL AGUA (BURGOS).
  • ARTESANÍA Y PRODUCTOS DE LA TIERRA, el dia 9, a CUBO DEL VINO (ZAMORA)
  • FERIA DE LA HUERTA MELGAREÑA, a MELGAR DE FERNAMENTAL (Burgos), el dia 9
  • MERCADO MEDIEVAL, els dies 10, 11 i 12, a la BAÑEZA (LEÓN)
  • MERCADO MEDIEVAL, els dies 11 i 12 a VILLABLINO (LEÓN)
  • FERIA DE ARTESANÍA DE SORIA, del 12 al 16 a SORIA
  • Fira-Mostra Alimentària’2015, a Abejar (Sòria). Dies 13, 14 i 15
  • FERIA DEL TURISMO RURAL Y ECOLÓGICO, a VEGA CERVERA (LEÓN), del 14 al 16
  • XIV FERIA VITIVINÍCOLA, a GORDONCILLO (León), del 14 al 16
  • FERIA, EXPOSICIÓN Y CONCURSO DE GANADO, el dia 15 a VITIGUDINO (SALAMANCA)
  • Fira de Bestiar Boví i Equí, a Villa de Neila (Burgos). Dia 15
  • Fira de Bestiar Vaquí de Raça Parda Alpina, a San Salvador de Cantamuda (Palència). Dia 20
  • EXPOSICIÓ OVELLA MONTESINA, a  HUELMA (JAÉN), del 20 al 23
  • JORNADAS DE LA MERCADERIA TRADICIONAL, a SAN ESTEBAN DE GORMAZ (SÒRIA), els dies 22 i 23
  • Fira de Bestiar Boví i Equí, a Barco de Àvila (Àvila). Dies 22 i 23
  • EXPOSICIÓN DE MAQUINARIA AGRÍCOLA Y PRODUCTOS DE LA TIERRA (FEMAG 2015), del 28 al 30, a BENAVENTE (ZAMORA)
  • Concurso Nacional de Latxa, el 29 i 30

ESTRANGER

  • 11 th. International Mycological Congress, a EDIMBURGO (REINO UNIDO). El dia 2
  • Congreso del Pimiento y la Berenjena, a Torino (Italia). Del 2 al 4
  • Flowers, Gardens & Parks of Siberia, a Novosibirsk (Rusia), del 7 al 9
  • Alimentaria Mercosur  Salón de la alimentación, BUENOS AIRES (ARGENTINA). Del 12 al 14
  • Western Foodservice & Hospitality Expo, a LOS ANGELES (ESTADOS UNIDOS), del 14 al 16
  • Nursery/Landscape. Exposición sobre viverismo y paisajismo, en DALLAS (ESTADOS UNIDOS), del 15 al 17
  • IHC 2015.  Congreso Internacional de Horticultura, a Brisbane (Australia), del 17 al 23
  • FAR WEST. Feria del noroeste sobre tecnologia en invernaderos y viveros, en PORTLAND (ESTADOS UNIDOS), del 21 al 23
  • FLORALL. Feria comercial de plantas ornamentales, productos para viveros y flores, en GAND (BÉLGICA), el 22 y 23
  • AGRI TECH INDIA.  Feria internacional agricola y tecnológica, en BANGALORE (INDIA), el 22 y 23
  • INDIA FOODEX. Exhibición internacional de la alimentación y sus tecnologías, en BANGALORE (INDIA), el 22 y 23
  • International Flora Expo. Exhibición y conferencia internacional sobre floricultura, en BANGALORE (INDIA), el 22 y 23
  • PLANTARIUM’2015. Saló Internacional de Planta Ornamental, en Boskoop (Holanda), del 26 al 29
  • FLOWERS. Salón internacional de las flores, equipamiento y materiales para el garden y negocio de las flores, en  MOSCÚ (RUSIA). Del 27 al 30
  • GREEN IS LIFE. Internacional exhibition of plants and gardens, en VARSOVIA (POLONIA), del 28 al 30
  • AGRI CHINA. Exhibición Internacional y forum sobre la tecnología agricola, en SHANGHAI (China). Del 28 al 30

El Parlament ha aprovat la Llei de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya

El Parlament ha aprovat, per 125 vots a favor i 3 abstencions, la Llei de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya amb l’objectiu de donar un marc normatiu al sector agroalimentari per crear, si es creu convenient, una interprofessional.

Aquesta Llei respon a una necessitat del sector per disposar d’instruments per ser competitius i guanyar massa crítica en el mercats alhora que dóna compliment a les resolucions del Ple Monogràfic del Parlament.

Una de les particularitats del sector agroalimentari català és l’existència d’un important nombre de petites i mitjanes empreses en el sector productor i transformador que es troben en un clar desequilibri davant els grans grups de la distribució minorista que concentren la demanda. Cal defensar l’existència d’un model propi i diferenciat de comerç de proximitat, en equilibri amb els diversos formats de distribució comercial.unnamed

En aquest sentit, les organitzacions que més interès han mostrat en disposar d’aquest instrument legislatiu són les vinculades als sectors ramaders de Catalunya Cal recordar que Catalunya és eminentment ramadera, això no obstant els sectors agrícoles, cada cop més integrats (entre producció i indústria-transformació-comercialització) estan reclamant de fa temps disposar de mecanismes que els permetin establir acords amplis que afecten a les diferents baules de la cadena de valor agroalimentària.

Així mateix, el marc normatiu europeu, la Política Agrària Comunitària, també indica que cal promoure aquest tipus d’instruments d’organització de la producció i els governs competents han de legislar en la materia.

Aquesta Llei, un cop aprovada facilitarà la millor integració de la cadena de valor agroalimentària a través d’acords voluntaris entre les parts. I també ha de permetre desenvolupar, si s’escau, les extensions de norma. Aquests instruments no deixen de ser acords entre els agents membres de la interprofessional que determinen que tots els agents del sector han de participar de les actuacions que determini la mateix interprofessional. Així es permet estructurar i ordenar millor tots els agents del sector.

Un dels principals objectius de la Política agrària comunitària és l’orientació de les produccions agràries a les necessitats del mercat, amb la flexibilització dels mecanismes d’intervenció que permetin una major adequació de l’oferta agrària a la demanda.

Les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries han experimentat un important desenvolupament, i s’han configurat com a òrgans de coordinació i col·laboració dels diferents sectors del sistema agroalimentari.

L’avantprojecte de Llei  que s’ha presentat avui al Parlament es dicta a l’empara de l’article 116.1 de l’Estatut d’autonomia, que atribueix a la Generalitat, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueixen els articles 149.1.13 i 16 de la Constitució, la competència exclusiva per a la regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i el sector agroalimentari.

Aspectes rellevants

Entre els principals aspectes que estableix aquesta llei cal destacar, entre d’altres, la regulació del reconeixement, les finalitats, els acords i les extensions de normes de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries que tinguin un àmbit d’actuació no superior al de Catalunya.

L’àmbit d’aplicació de la Llei inclou:

  • la producció.
  • la transformació.
  • la comercialització.
  • la distribució dels productes del agroalimentaris dels sectors agrícola, ramader i forestal.

També es crea el Registre de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya, adscrit al departament competent en matèria agroalimentària, es a dir el d’Agricultura.

Per tant, per tal de reequilibrar les relacions comercials dels operadors de la cadena i fer front a  les necessitats del sector agroalimentari a Catalunya cal vertebrar el sector mitjançant estructures associatives potents com poden ser les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries. Aquestes han de permetre adequar l’oferta agroalimentària a les exigències del consum; promoure l’eficiència en els diferents baules de la cadena alimentària; millorar el coneixement, l’eficiència i la transparència dels mercats; millorar la qualitat dels productes en totes les seves fases i així fer promoció de les figures de qualitat i de qualitat diferenciada (com les DOP/IGPs, ecològica…); promoure també el desenvolupament i la recerca, la formació i els estudis per a la millora de la cadena i els seus productes; adoptar mesures per regular l’oferta, d’acord amb la normativa vigent en matèria de competència; millorar la comercialització dels productes, tant en el mercat interior com pel què fa a l’exterior, etc.

Definició

A efectes d’aquesta Llei considerem que una Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries és una organització legalment constituïda, i amb personalitat jurídica pròpia, naturalesa jurídica privada i sense ànim de lucre; i que està integrada per organitzacions representatives de la producció i com a mínim també de la transformació, de la comercialització o de la distribució agroalimentària. A més, té un àmbit que no supera el de Catalunya, i ha de tenir la seu social a Catalunya.

Finalitats

a) Potenciar el coneixement, la transparència i l’eficiència dels mercats, i l’adaptació a les necessitats dels consumidors.

b) Promoure la recerca, la innovació i el desenvolupament del sector agroalimentari.

c) Vetllar per la millora de la qualitat dels productes i dels seus procesos.

d) Promoure una cadena alimentària respectuosa amb el medi ambient.

e) Millorar la comercialització dels productes, tant en el mercat interior com pel que fa a la seva internacionalització, vetllant pel bon funcionament de la cadena alimentària i afavorint les bones pràctiques en les relacions entre els integrants de l’organització interprofessional agroalimentària.

f) Promoure l’elaboració de contractes tipus de productes agroalimentaris compatibles amb la normativa vigent.

g) Promoure l’adopció de mesures de regulació de l’oferta, d’acord amb la normativa vigent en matèria de competencia.

h) Elaborar treballs i estudis per a la millora de la cadena alimentaria i de la seva transparència, i especialment per mitjà de sistemes d’informació que siguin d’interès pels integrants.

i) Realitzar actuacions de formació per als integrants de la cadena.

j) Realitzar campanyes de promoció dels productes alimentaris i d’informació al consumidor.

k) Promoure l’eficiència energètica entre les diferents baules de la cadena alimentària per mitjà d’accions que redueixin l’impacte ambiental, la gestió responsable de residus i subproductes i la reducció de les pèrdues d’aliments al llarg de la cadena alimentària.

l) Potenciar la creació de xarxes de dones, la formació i l’emprenedoria de les dones en el sector agroalimentari.

m) Qualsevol altra que li sigui atribuïda per normativa de la Unió Europea.

Requisits de reconeixement d’una Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries

  • Disposar de personalitat jurídica.
  • Acreditar que representa, almenys, el 51 per cent de les activitats econòmiques del producte o sector vinculades a la producció i, com a mínim també, d’alguna de les fases següents de la cadena de subministrament: transformació, comercialització o distribució.
  • Estatuts: indicar les finalitats i no tenir ànim de lucre, regular les modalitats d’adhesió i retirada dels seus membres, establir l’obligatorietat de tots els membres del compliment dels acords adoptats, regular la participació en la gestió de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de les diferents baules de la cadena, establir un procés de conciliació i de mediació per a la resolució dels conflictes.
  • El procediment per establir les condicions per al reconeixement de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries es determinaran al reglament.

Requisits de les entitats que s’adhereixin a una Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries

  • Estar inscrites al registre corresponent.
  • Tenir majoritàriament el seu àmbit d’actuació a Catalunya.
  • Tenir la seva seu social a Catalunya.
  • Acreditar representar, com a mínim, en l’àmbit de Catalunya, almenys el 15 per cent de la branca professional a la qual pertany.
  • La forma d’acreditar la representació s’ha de determinar en una norma de caràcter reglamentari.

Extensió de normes

  • Les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries poden sol·licitar, al DAAM, l’extensió de totes o d’algunes de les seves normes o acords per al conjunt de productors i operadors del producte del seu àmbit d’actuació.
  • S’aprova mitjançant una ordre.
  • S’ha de garantir la participació pública dels potencials destinataris en l’elaboració de l’extensió de normes.
  • S’ha de referir a activitats relacionades amb les definides a l’article 3.
  • Només es pot sol·licitar l’extensió de normes quan els acords tinguin el suport del 51 % dels integrants de les diferents branques professionals, i les 2/3 parts de les produccions afectades.

Les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries han d’acreditar aquesta representativitat si l’extensió de norma afecta exclusivament una de les seves seccions, aquesta ha de reunir els requisits indicats:

  • Les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries han d’establir els mecanismes de control i seguiment del compliment dels acords d’extensió de normes.
  • En qualsevol cas, han de complir el que disposa la normativa vigent de defensa de la competencia.
  • La durada dels acords pels quals es sol·licita l’extensió de normes no pot ser superior a 5 anys o campanyes.
  • Si l’extensió de norma comporta obligació d’aportació econòmica als operadors que no estiguin integrats en les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries, s’haurà de sol·licitar la seva aprovació i haurà de respectar el principi de proporcionalitat i no discriminació respecte els membres de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries.

Els incendis vinculats a les tasques de la sega als camps de conreu s’han reduït un 80% els darrers 5 anys a Catalunya

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Jordi Ciuraneta, ha presentat els resultats de l’operatiu de la campanya de prevenció d’incendis de la sega, que desenvolupa el Departament d’Agricultura  -a través de l’acció coordinada del Cos d’Agents Rurals, dels Grups especials de prevenció d’incendis forestals, de les ADF’s,  Cos de Bombers i pagesos-  a diverses comarques de Catalunya per tal de prevenir i/o minimitzar els risc d’incendis durant les tasques de la sega als camps.unnamed

El conseller d’Agricultura ha remarcat que “gràcies a la campanya de la sega hem aconseguit reduir més d’un 80% els incendis que s’originaven en les tasques del camp des del 2011, i això és quelcom que el conjunt de la societat catalana ha d’agrair a la corresponsabilitat de pagesos, agents rurals i ADF’s, essencialment”.

Durant la visita, el conseller ha pogut mantenir una trobada i intercanvi d’impressions amb els representats dels pagesos, les associacions de defensa forestals i els caps regionals i locals del Cos d’Agents rurals que treballen coordinadament en aquestes tasques de prevenció.

En aquest sentit, el conseller d’Agricultura ha valorat molt positivament la feina feta pels Agents Rurals i el GEPIF, tots ells del Departament, i ha agraït especialment la tasca de les Agrupacions de Defensa Forestal i dels pagesos que participen de manera altruista i proactiva en l’operatiu, bé sigui durant les tasques de la sega, o bé un cop fetes, fent la llaurada dels camps per reduir al mínim els rostolls per evitar qualsevol risc afegit.

Ciuraneta ha alertat que a causa de les altes temperatures i la  disminució de la humitat relativa, el risc d’incendi continuarà essent molt alt en moltes comarques de Catalunya fins a mitjans de la setmana vinent. Les comarques d’afectació principal són Anoia, Bages, Baix Empordà, Conca de Barberà, Garrigues, Gironès, Noguera, Pallars Jussà, Priorat, Ribera d’Ebre, Segarra, Segrià, Selva, Terra Alta, Urgell, Vallès Occidental i Vallès Oriental.

“Hi ha molts indrets on no s’han registrat precipitacions significatives durant el mes de juny, principalment de l’interior, i del litoral, en cas que es debiliti el règim de marinades, seran els de màxim perill. La severitat de l’episodi podria ser inferior a l’anterior, però l’estat de la vegetació és més crític que fa dues setmanes” ha recordat Ciuraneta. Per afegir que “ara més que mai és important el treball coordinat de tots els agents implicats per evitar qualsevol incidència que pugui esdevenir un incendi”.

Fins a finals d’aquest mes de juliol el Departament d’Agricultura i les Agrupacions de Defensa Forestal el mantindran activat coincidint amb la temporada de collita del cereal.

Prevenció del risc en 250.000 hectàrees agràries

La zona sobre la qual s’actua té una superfície aproximada d’unes 250.000 ha, i està situada en les principals zones cerealístiques de Lleida, Tarragona i la Catalunya Central. Concretament, el dispositiu es concentra a l’Anoia, el Bages, la Conca de Barberà, la Segarra, el Solsonès, la Noguera i l’Urgell.

L’eficàcia d’aquest operatiu de prevenció d’incendis activat durant de temporada de collita del cereal que es va posar en funcionament l’any 2011 i que està obtenint “uns resultats excel·lents”. Aquest 2015 només es van produir 3 incendis  amb 8 ha  agrícoles i  0,6 hectàrees forestals cremades. Segons el conseller Ciuraneta, l’èxit de la campanya recau sens dubte en la implicació de tots els agents “començant pels agricultors que han assumit la seva part de responsabilitat, assumint un codi de bones pràctiques i fent la seva feina amb el màxim de cura, i que han reduït els incendis originats arran de la seva activitat”.

Dispositiu de Vigilància 2015

El dispositiu de vigilància està format pels efectius següents: agents rurals de les set comarques afectades, per quatre unitats del GEPIF (Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals) i per Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) que també participaran en la vigilància d’acord amb la seva disponibilitat. Tots aquests efectius duran a terme un desplegament radial per intentar cobrir el màxim de territori. També hi participa el Grup de Suport Aeri dels agents rurals, com una eina essencial per millorar la detecció de columnes de fum i la coordinació dels efectius terrestres.

Aquest any, i com a novetat, dins el programa de la campanya de la Sega es van realitzar dues jornades de bones pràctiques per a la prevenció d’incendis durant la recol·lecció del cereal.

El sector lacti, davant la crisi més greu de la seva història

Crec que la paradoxa del sector lacti espanyol és un motiu de denúncia que, sent deficitari en producció a importar un terç del consum nacional, té pitjors preus en origen que països netament exportadors. Les dades fetes públiques per la Comissió Europea, corresponents al mes de juny, situen el preu mitjà de la llet de vaca en origen a 30,43 cèntims d’euros litre, per al conjunt de la Unió Europea, 7 cèntims menys que dotze mesos abans. En el cas d’Espanya, el preu baixa fins als 29,27 cèntims, per sota de països netament exportadors com França (31,20), Alemanya (29,83), Dinamarca (31,32) o Holanda (30,50).DSCN2552

Des d’alguna OPA es fa una crida a les autoritats agràries, nacionals i autonòmiques, perquè corregeixin el que s’està fent malament en el procés de fabricació i distribució perquè copin el nostre mercat fabricants de països on es paga la matèria primera al ramader a millors preus dels que percep el ramader espanyol, Com és possible? Què hi ha darrere? Denuncien que les conseqüències de la manca de competitivitat de la indústria làctia espanyola les està pagant el ramader, al que li menyspreen el seu producte devaluant-lo i negant-se a comprar tot el que produeix o pot produir. La legítima aspiració del ramader espanyol per incrementar la producció fins a cobrir les necessitats del país, xifrades en uns 9 milions de tones de productes lactis a l’any, es veuen truncades per una indústria làctia que no és capaç de competir amb la d’altres països europeus ni és capaç de sortir a l’exportació dins i fora de la Unió Europea.

Abans aquestes dades oficials proporcionades per Brussel·les, que demostren la debilitat del sector en el seu conjunt i el d’Espanya en particular, demanen a la ministra d’Agricultura que no eludeixi les seves responsabilitats i revisi totes les mesures posades en marxa fins al moment, en quedar demostrat que no han estat eficaces.

L’informe de la Comissió posa de manifest també la situació del sector en altres parts del món, on els preus han anat també a la baixa en els últims dotze mesos. Així, al mercat de referència de Nova Zelanda, el preu en origen se situa en 23,4 cèntims d’euro el litre, mentre que a l’americà (EUA), encara que també s’ha desplomat, es manté per sobre dels 36 cèntims d’euro el litre, aquest últim aquí seria rendible..

I és que estem en “La crisi més greu de la història en el sector lacti”. Milers de ramaders a Espanya, no és el cas nostre, s’enfronten a l’amenaça de les indústries làcties de no recollir la llet o de fer-ho a preus “absolutament ruïnosos d’entre 18 i 20 cèntims”.

Alguna cosa no funciona, ja que no només no som capaços de poder produir per al nostre mercat, amb el sistema de quotes un terç procedia de la resta d’Europa, sinó que tot el sector està en greu risc d’extinció. Produint a pèrdues i sense possibilitats d’augmentar producció cal preguntar ¿Fins quan podran aguantar? És qüestió de temps i en alguns casos de poc.

Jesús Domingo, vicepresident 1r i soci d’Agroprés

El conseller d’Agricultura inicia una ronda de reunions bilaterals amb els representants del sector agrari i pesquer

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Jordi Ciuraneta, ha iniciat la primera ronda de reunions bilaterals amb els principals representats del sector agrari, ramader i pesquer de Catalunya amb l’objectiu de mantenir un primer intercanvi d’impressions sobre allò que més preocupa els diferents subsectors vinculats als àmbits de competència del Departament, posar-se a la seva disposició, presentar el nou equip de direcció i consensuar les prioritats en el desenvolupament de polítiques orientades a impulsar-ne la competitivitat.fd02a109-5cde-49c3-ab55-ca57d79023f5

En aquest sentit, Jordi Ciuraneta, ha mantingut reunions bilaterals amb els representants de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), amb els representats dels sindicats agraris Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA), Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i Unió de Pagesos (UP), així com també amb la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors.

El conseller ha manifestat la voluntat del nou equip de direcció del Departament de mantenir el full de ruta acordat amb tot el sector al Ple monogràfic del Parlament, però prioritzant aquelles línies d’actuació que “ens permetin avançar en la solució dels problemes prioritaris que afecten al sector i també en aquelles línies estratègiques que ens ajudin a posar-lo en valor i a fer-lo créixer en qualitat, excel·lència i competitivitat”.

“Estem aquí al servei del sector i de les persones i volem acordar la prioritats escoltant el territori i la seva gent”, ha afegit el conseller.

Ciuraneta ha exposat als representants del sector les reclamacions que va traslladar dijous passat a la ministra Isabel García Tejerina durant la reunió bilateral que van mantenir després de la celebració del Consejo Consultivo de Política Agrària y Pesquera a Madrid, i la urgència que l’Estat compleixi els compromisos aprovats fa molts mesos en conferència sectorial i faci d’una vegada les aportacions al cofinançament pendents des del 2014.