ASAJA ha xifrat en més d’un 30% les pèrdues produïdes en la collita de cereals a Catalunya respecte a un any normal

Un any més, la climatologia ha modificat unes collites que es preveien bones fins al mes d’abril; l’estat dels conreus fins aquell moment donaven aquesta certesa. Però, al maig una calor forta i fora de temps i un vent mata blats van afectar tota la sembra més tardana; la primerenca es va salvar ja que el gra era avançat. Per exemple, en un sol dia es va poder veure com es va passar d’un color de sembrats verd a un color blanc.DSCN5558

La presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, ha explicat que “a Catalunya les pèrdues són superiors al 30%, essent Lleida i Barcelona les demarcacions més afectades”. Hi ha comarques com els dos Vallès, que rondaven el 50%, el Bages el 40%, i l’Urgell, Anoia i Ripollès, també; Osona i Berguedà un 20%.

Pruna ha manifestat que “en resum, es tracta d’una collita irregular, amb baixos rendiments de gra i palla; la calor també ha perjudicat els conreus de blat de moro a tota Europa, on es preveu un 10% menys”.

Les dades oficials, respecte del 2014, donen una baixada de producció de l’ordre del 10 al 12%. El que passa és que ja l’any 2014 va ser un mal any, de manera que agafant la referència del 2013 comparat amb el 2015, la pèrdua de producció en blat ha estat del 31,12%, en el cas del ordi la davallada ha estat del 40,47% i en la civada del 26,90%.

Així, també a la Unió Europea (UE), a països com Alemanya, Polònia, França, Itàlia i Espanya, la climatologia ha provocat un descens del 7,5% (uns 296 milions de tones). L’any passat van ser 320,5 milions de tones, i les sequeres molt generalitzades. A nivell de l’Estat la forta calor i sequera han provocat un descens de collita d’un 30%; les més afectades son Catalunya, Aragó, les dues Castelles i Navarra amb 13.822 milions de tones, enfront els 18.000 milions del 2014.

EL SECTOR RAMADER

PREU JUL 2015 JUL 2014 JUL 2013 JUL 2012 JUL 2011
Kg carn vacu 3.67 3.89 4.06 3.63 3.46
Kg carn porc 1.72 1.46 1.48 1.81 1.73
Kg carn oví 8.20 6.65 8.35 6.05 6.75
Kg carn conill 1.40 1.14 2.05 1.80 1.90
Pollastre groc 1.38 1.90 1.32 1.24 1.29

Des d’ASAJA reivindiquem, un any més, que entre administracions i sector no podem obviar més la difícil situació per la que està passant el sector agrari, i treballar per una assegurança d’explotació per la pèrdua de renda.

Per la seva part el sector lleter, ara que no té quotes de producció, hauria d’anar més bé, tenint en compte que som deficitaris, però la realitat ens diu que tenim un sector excessivament castigat. Ens està entrant molta llet sense cap garantia ni sense saber-ne la seva procedència, “quan en realitat podria ser llet produïda a casa nostra ja que som deficitaris en un 40%”. Per aquesta raó, si el tema no se soluciona, ASAJA no descarta fer mobilitzacions per denunciar la situació.

El conseller Jordi Ciuraneta demana major implicació a la Unió Europea en la lluita contra la plaga del cargol poma

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Jordi Ciuraneta, acompanyat del l’eurodiputat de Convergència, Ramon Tremosa, s’ha reunit amb el director general de Salut Pública i Seguretat Alimentària de la Comissió Europea, Ladislav Miko per demanar “suport i una major implicació de la Unió Europea en la lluita contra una plaga que no tan sols posa en risc l’activitat socioeconòmica de la majoria dels pobles del Delta i els milers de famílies que viuen del cultiu de l’arròs sinó també la garantia de conservació d’uns hàbitats que per la seva gran riquesa d’espècies de fauna i biodiversitat han estat protegits des de fan molts anys i recentment declarats també reserva de la Biosfera”.unnamed

L’objectiu de la visita del responsable de la Comissió europea és conèixer de primera mà la situació i impacte actual de la plaga a Catalunya. Aquesta trobada s’inscriu en les reunions prèvies celebrades a Brussel·les amb la participació de l’actual conseller i l’eurodiputat Ramon Tremosa així com també d’altres representants de les institucions del Delta i dels agents del territori afectats.

Una vegada finalitzada la trobada oficial amb el conseller, Ladislav Miko i Ramon Tremosa, s’han traslladat amb els directors generals del Departament d’Agricultura, Alfons Vilarrasa i Joan Girona a Deltebre, on visitaran diverses parcel·les afectades, acompanyats del Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Francesc Xavier Pallarès, i de l’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, per tal d’analitzar les mesures desenvolupades i mantenir contacte amb els tècnics i la resta d’agents implicats del territori.

Tal com es va informar fa uns dies, el conseller Ciuraneta va anunciar que es destinaran a Catalunya durant els propers 5 anys, un total de 5 milions d’euros a l’execució de les actuacions vinculades al Pla de lluita, que inclouen tant les mesures específiques de prevenció pre, durant i post collita de l’arròs com les línies d’investigació que desenvolupa l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), adscrit al Departament.

Així mateix, va informar que s’abordaran amb el sector de manera immediata aquelles “actuacions que es consideren més prioritàries des d’ara i fins a finals d’any com les barreres de contenció a la zona del riu i el tractament amb saponines a l’hemidelta dret, així com la salinització dels marges esquerra i dret i les actuacions d’adequació de la zona del marge esquerra un cop finalitzada la collita, entre d’altres mesures que tot i ser de cost menor no deixen de ser igualment importants, com la neteja de maquinària, la gestió dels residus, etc.”.

Fires d’agost de 2015

CATALUNYA

  • Fira Multisectorial de Mont-roig del Camp, del 31 de juny al 2 d’agost, a Mont-roig del Camp
  • Fira d’Artesans i Oficis, a  Bellver de Cerdanya, de l’1 al 3DSCN4751
  • El Racó dels Artesans. La fira de les fibres vegetals, a  Mas de Barberans. El 2 i 3
  • FIRAGOST, Fira-Exposició del Camp Català, a Valls. Dies 5 i 6
  • Fira de Sant Llorenç, Fira de l’Avellana, a Riudoms, del 7 al 9
  • Mercat Medieval, a Guimerà. Dies 8 i 9
  • Fira de l’Artesania, a Les. Dies 8 i 9
  • Fira de Sant Llorenç, a Bellver de Cerdanya. Dia 10
  • Fira Comarcal del Vi de la Terra Alta. Fira de Productes Típics Locals, a Batea. Dia 17
  • Fira de Sant Bartomeu-Fira del Meló, a Artesa de Segre. Dies 22 i 23
  • Mercat Medieval de Castell d’Aro, a Castell-Platja d’Aro, el 22 i 23
  • Fira DO Conca de Barberà. Festa de la Verema, a l’Espluga de Francolí. Dies 30 i 31

 RESTA DE L’ESTAT

  • FERIA DEL DULCE, dies 1 i 2 a AGUILAR DE CAMPOO (PALÊNCIA)
  • FERIA DE MAQUINARIA AGRÍCOLA Y GANADERA, el dia 2, a Peralejos de Abajo (Salamanca)
  • FERIA ARTESANAL DE VAL DE SAN LORENZO, el dia 2 a VAL DE SAN LORENZO (LEÓN)
  • FERIA DE LA ARTESANÍA VALLE DE LOSA, a QUINCOCES DE YUSO (BURGOS), l’1 i 2
  • FERIA DE ARTESANÍA COMARCA DEL ALBERCHE, els dies 1 i 2, a NAVALMORAL DE LA SIERRA (ÀVILA)
  • FERIA INTERNACIONAL DE MUESTRAS DE ASTURIAS, a  GIJÓN (Asturias), del 2 al 18
  • Concurs Nacional de Raça Sayaguesa, a Fermoselle (Zamora). Dia 8
  • FERIA AGROALIMENTARIA, els dies 8 i 9 a FERMOSELLE (ZAMORA)
  • MUESTRA PRODUCTOS RIBERA DEL ARLANZA, el dia 9, a  QUINTANILLA DEL AGUA (BURGOS).
  • ARTESANÍA Y PRODUCTOS DE LA TIERRA, el dia 9, a CUBO DEL VINO (ZAMORA)
  • FERIA DE LA HUERTA MELGAREÑA, a MELGAR DE FERNAMENTAL (Burgos), el dia 9
  • MERCADO MEDIEVAL, els dies 10, 11 i 12, a la BAÑEZA (LEÓN)
  • MERCADO MEDIEVAL, els dies 11 i 12 a VILLABLINO (LEÓN)
  • FERIA DE ARTESANÍA DE SORIA, del 12 al 16 a SORIA
  • Fira-Mostra Alimentària’2015, a Abejar (Sòria). Dies 13, 14 i 15
  • FERIA DEL TURISMO RURAL Y ECOLÓGICO, a VEGA CERVERA (LEÓN), del 14 al 16
  • XIV FERIA VITIVINÍCOLA, a GORDONCILLO (León), del 14 al 16
  • FERIA, EXPOSICIÓN Y CONCURSO DE GANADO, el dia 15 a VITIGUDINO (SALAMANCA)
  • Fira de Bestiar Boví i Equí, a Villa de Neila (Burgos). Dia 15
  • Fira de Bestiar Vaquí de Raça Parda Alpina, a San Salvador de Cantamuda (Palència). Dia 20
  • EXPOSICIÓ OVELLA MONTESINA, a  HUELMA (JAÉN), del 20 al 23
  • JORNADAS DE LA MERCADERIA TRADICIONAL, a SAN ESTEBAN DE GORMAZ (SÒRIA), els dies 22 i 23
  • Fira de Bestiar Boví i Equí, a Barco de Àvila (Àvila). Dies 22 i 23
  • EXPOSICIÓN DE MAQUINARIA AGRÍCOLA Y PRODUCTOS DE LA TIERRA (FEMAG 2015), del 28 al 30, a BENAVENTE (ZAMORA)
  • Concurso Nacional de Latxa, el 29 i 30

ESTRANGER

  • 11 th. International Mycological Congress, a EDIMBURGO (REINO UNIDO). El dia 2
  • Congreso del Pimiento y la Berenjena, a Torino (Italia). Del 2 al 4
  • Flowers, Gardens & Parks of Siberia, a Novosibirsk (Rusia), del 7 al 9
  • Alimentaria Mercosur  Salón de la alimentación, BUENOS AIRES (ARGENTINA). Del 12 al 14
  • Western Foodservice & Hospitality Expo, a LOS ANGELES (ESTADOS UNIDOS), del 14 al 16
  • Nursery/Landscape. Exposición sobre viverismo y paisajismo, en DALLAS (ESTADOS UNIDOS), del 15 al 17
  • IHC 2015.  Congreso Internacional de Horticultura, a Brisbane (Australia), del 17 al 23
  • FAR WEST. Feria del noroeste sobre tecnologia en invernaderos y viveros, en PORTLAND (ESTADOS UNIDOS), del 21 al 23
  • FLORALL. Feria comercial de plantas ornamentales, productos para viveros y flores, en GAND (BÉLGICA), el 22 y 23
  • AGRI TECH INDIA.  Feria internacional agricola y tecnológica, en BANGALORE (INDIA), el 22 y 23
  • INDIA FOODEX. Exhibición internacional de la alimentación y sus tecnologías, en BANGALORE (INDIA), el 22 y 23
  • International Flora Expo. Exhibición y conferencia internacional sobre floricultura, en BANGALORE (INDIA), el 22 y 23
  • PLANTARIUM’2015. Saló Internacional de Planta Ornamental, en Boskoop (Holanda), del 26 al 29
  • FLOWERS. Salón internacional de las flores, equipamiento y materiales para el garden y negocio de las flores, en  MOSCÚ (RUSIA). Del 27 al 30
  • GREEN IS LIFE. Internacional exhibition of plants and gardens, en VARSOVIA (POLONIA), del 28 al 30
  • AGRI CHINA. Exhibición Internacional y forum sobre la tecnología agricola, en SHANGHAI (China). Del 28 al 30

El Parlament ha aprovat la Llei de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya

El Parlament ha aprovat, per 125 vots a favor i 3 abstencions, la Llei de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya amb l’objectiu de donar un marc normatiu al sector agroalimentari per crear, si es creu convenient, una interprofessional.

Aquesta Llei respon a una necessitat del sector per disposar d’instruments per ser competitius i guanyar massa crítica en el mercats alhora que dóna compliment a les resolucions del Ple Monogràfic del Parlament.

Una de les particularitats del sector agroalimentari català és l’existència d’un important nombre de petites i mitjanes empreses en el sector productor i transformador que es troben en un clar desequilibri davant els grans grups de la distribució minorista que concentren la demanda. Cal defensar l’existència d’un model propi i diferenciat de comerç de proximitat, en equilibri amb els diversos formats de distribució comercial.unnamed

En aquest sentit, les organitzacions que més interès han mostrat en disposar d’aquest instrument legislatiu són les vinculades als sectors ramaders de Catalunya Cal recordar que Catalunya és eminentment ramadera, això no obstant els sectors agrícoles, cada cop més integrats (entre producció i indústria-transformació-comercialització) estan reclamant de fa temps disposar de mecanismes que els permetin establir acords amplis que afecten a les diferents baules de la cadena de valor agroalimentària.

Així mateix, el marc normatiu europeu, la Política Agrària Comunitària, també indica que cal promoure aquest tipus d’instruments d’organització de la producció i els governs competents han de legislar en la materia.

Aquesta Llei, un cop aprovada facilitarà la millor integració de la cadena de valor agroalimentària a través d’acords voluntaris entre les parts. I també ha de permetre desenvolupar, si s’escau, les extensions de norma. Aquests instruments no deixen de ser acords entre els agents membres de la interprofessional que determinen que tots els agents del sector han de participar de les actuacions que determini la mateix interprofessional. Així es permet estructurar i ordenar millor tots els agents del sector.

Un dels principals objectius de la Política agrària comunitària és l’orientació de les produccions agràries a les necessitats del mercat, amb la flexibilització dels mecanismes d’intervenció que permetin una major adequació de l’oferta agrària a la demanda.

Les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries han experimentat un important desenvolupament, i s’han configurat com a òrgans de coordinació i col·laboració dels diferents sectors del sistema agroalimentari.

L’avantprojecte de Llei  que s’ha presentat avui al Parlament es dicta a l’empara de l’article 116.1 de l’Estatut d’autonomia, que atribueix a la Generalitat, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueixen els articles 149.1.13 i 16 de la Constitució, la competència exclusiva per a la regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i el sector agroalimentari.

Aspectes rellevants

Entre els principals aspectes que estableix aquesta llei cal destacar, entre d’altres, la regulació del reconeixement, les finalitats, els acords i les extensions de normes de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries que tinguin un àmbit d’actuació no superior al de Catalunya.

L’àmbit d’aplicació de la Llei inclou:

  • la producció.
  • la transformació.
  • la comercialització.
  • la distribució dels productes del agroalimentaris dels sectors agrícola, ramader i forestal.

També es crea el Registre de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de Catalunya, adscrit al departament competent en matèria agroalimentària, es a dir el d’Agricultura.

Per tant, per tal de reequilibrar les relacions comercials dels operadors de la cadena i fer front a  les necessitats del sector agroalimentari a Catalunya cal vertebrar el sector mitjançant estructures associatives potents com poden ser les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries. Aquestes han de permetre adequar l’oferta agroalimentària a les exigències del consum; promoure l’eficiència en els diferents baules de la cadena alimentària; millorar el coneixement, l’eficiència i la transparència dels mercats; millorar la qualitat dels productes en totes les seves fases i així fer promoció de les figures de qualitat i de qualitat diferenciada (com les DOP/IGPs, ecològica…); promoure també el desenvolupament i la recerca, la formació i els estudis per a la millora de la cadena i els seus productes; adoptar mesures per regular l’oferta, d’acord amb la normativa vigent en matèria de competència; millorar la comercialització dels productes, tant en el mercat interior com pel què fa a l’exterior, etc.

Definició

A efectes d’aquesta Llei considerem que una Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries és una organització legalment constituïda, i amb personalitat jurídica pròpia, naturalesa jurídica privada i sense ànim de lucre; i que està integrada per organitzacions representatives de la producció i com a mínim també de la transformació, de la comercialització o de la distribució agroalimentària. A més, té un àmbit que no supera el de Catalunya, i ha de tenir la seu social a Catalunya.

Finalitats

a) Potenciar el coneixement, la transparència i l’eficiència dels mercats, i l’adaptació a les necessitats dels consumidors.

b) Promoure la recerca, la innovació i el desenvolupament del sector agroalimentari.

c) Vetllar per la millora de la qualitat dels productes i dels seus procesos.

d) Promoure una cadena alimentària respectuosa amb el medi ambient.

e) Millorar la comercialització dels productes, tant en el mercat interior com pel que fa a la seva internacionalització, vetllant pel bon funcionament de la cadena alimentària i afavorint les bones pràctiques en les relacions entre els integrants de l’organització interprofessional agroalimentària.

f) Promoure l’elaboració de contractes tipus de productes agroalimentaris compatibles amb la normativa vigent.

g) Promoure l’adopció de mesures de regulació de l’oferta, d’acord amb la normativa vigent en matèria de competencia.

h) Elaborar treballs i estudis per a la millora de la cadena alimentaria i de la seva transparència, i especialment per mitjà de sistemes d’informació que siguin d’interès pels integrants.

i) Realitzar actuacions de formació per als integrants de la cadena.

j) Realitzar campanyes de promoció dels productes alimentaris i d’informació al consumidor.

k) Promoure l’eficiència energètica entre les diferents baules de la cadena alimentària per mitjà d’accions que redueixin l’impacte ambiental, la gestió responsable de residus i subproductes i la reducció de les pèrdues d’aliments al llarg de la cadena alimentària.

l) Potenciar la creació de xarxes de dones, la formació i l’emprenedoria de les dones en el sector agroalimentari.

m) Qualsevol altra que li sigui atribuïda per normativa de la Unió Europea.

Requisits de reconeixement d’una Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries

  • Disposar de personalitat jurídica.
  • Acreditar que representa, almenys, el 51 per cent de les activitats econòmiques del producte o sector vinculades a la producció i, com a mínim també, d’alguna de les fases següents de la cadena de subministrament: transformació, comercialització o distribució.
  • Estatuts: indicar les finalitats i no tenir ànim de lucre, regular les modalitats d’adhesió i retirada dels seus membres, establir l’obligatorietat de tots els membres del compliment dels acords adoptats, regular la participació en la gestió de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries de les diferents baules de la cadena, establir un procés de conciliació i de mediació per a la resolució dels conflictes.
  • El procediment per establir les condicions per al reconeixement de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries es determinaran al reglament.

Requisits de les entitats que s’adhereixin a una Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries

  • Estar inscrites al registre corresponent.
  • Tenir majoritàriament el seu àmbit d’actuació a Catalunya.
  • Tenir la seva seu social a Catalunya.
  • Acreditar representar, com a mínim, en l’àmbit de Catalunya, almenys el 15 per cent de la branca professional a la qual pertany.
  • La forma d’acreditar la representació s’ha de determinar en una norma de caràcter reglamentari.

Extensió de normes

  • Les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries poden sol·licitar, al DAAM, l’extensió de totes o d’algunes de les seves normes o acords per al conjunt de productors i operadors del producte del seu àmbit d’actuació.
  • S’aprova mitjançant una ordre.
  • S’ha de garantir la participació pública dels potencials destinataris en l’elaboració de l’extensió de normes.
  • S’ha de referir a activitats relacionades amb les definides a l’article 3.
  • Només es pot sol·licitar l’extensió de normes quan els acords tinguin el suport del 51 % dels integrants de les diferents branques professionals, i les 2/3 parts de les produccions afectades.

Les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries han d’acreditar aquesta representativitat si l’extensió de norma afecta exclusivament una de les seves seccions, aquesta ha de reunir els requisits indicats:

  • Les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries han d’establir els mecanismes de control i seguiment del compliment dels acords d’extensió de normes.
  • En qualsevol cas, han de complir el que disposa la normativa vigent de defensa de la competencia.
  • La durada dels acords pels quals es sol·licita l’extensió de normes no pot ser superior a 5 anys o campanyes.
  • Si l’extensió de norma comporta obligació d’aportació econòmica als operadors que no estiguin integrats en les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries, s’haurà de sol·licitar la seva aprovació i haurà de respectar el principi de proporcionalitat i no discriminació respecte els membres de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries.

Els incendis vinculats a les tasques de la sega als camps de conreu s’han reduït un 80% els darrers 5 anys a Catalunya

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Jordi Ciuraneta, ha presentat els resultats de l’operatiu de la campanya de prevenció d’incendis de la sega, que desenvolupa el Departament d’Agricultura  -a través de l’acció coordinada del Cos d’Agents Rurals, dels Grups especials de prevenció d’incendis forestals, de les ADF’s,  Cos de Bombers i pagesos-  a diverses comarques de Catalunya per tal de prevenir i/o minimitzar els risc d’incendis durant les tasques de la sega als camps.unnamed

El conseller d’Agricultura ha remarcat que “gràcies a la campanya de la sega hem aconseguit reduir més d’un 80% els incendis que s’originaven en les tasques del camp des del 2011, i això és quelcom que el conjunt de la societat catalana ha d’agrair a la corresponsabilitat de pagesos, agents rurals i ADF’s, essencialment”.

Durant la visita, el conseller ha pogut mantenir una trobada i intercanvi d’impressions amb els representats dels pagesos, les associacions de defensa forestals i els caps regionals i locals del Cos d’Agents rurals que treballen coordinadament en aquestes tasques de prevenció.

En aquest sentit, el conseller d’Agricultura ha valorat molt positivament la feina feta pels Agents Rurals i el GEPIF, tots ells del Departament, i ha agraït especialment la tasca de les Agrupacions de Defensa Forestal i dels pagesos que participen de manera altruista i proactiva en l’operatiu, bé sigui durant les tasques de la sega, o bé un cop fetes, fent la llaurada dels camps per reduir al mínim els rostolls per evitar qualsevol risc afegit.

Ciuraneta ha alertat que a causa de les altes temperatures i la  disminució de la humitat relativa, el risc d’incendi continuarà essent molt alt en moltes comarques de Catalunya fins a mitjans de la setmana vinent. Les comarques d’afectació principal són Anoia, Bages, Baix Empordà, Conca de Barberà, Garrigues, Gironès, Noguera, Pallars Jussà, Priorat, Ribera d’Ebre, Segarra, Segrià, Selva, Terra Alta, Urgell, Vallès Occidental i Vallès Oriental.

“Hi ha molts indrets on no s’han registrat precipitacions significatives durant el mes de juny, principalment de l’interior, i del litoral, en cas que es debiliti el règim de marinades, seran els de màxim perill. La severitat de l’episodi podria ser inferior a l’anterior, però l’estat de la vegetació és més crític que fa dues setmanes” ha recordat Ciuraneta. Per afegir que “ara més que mai és important el treball coordinat de tots els agents implicats per evitar qualsevol incidència que pugui esdevenir un incendi”.

Fins a finals d’aquest mes de juliol el Departament d’Agricultura i les Agrupacions de Defensa Forestal el mantindran activat coincidint amb la temporada de collita del cereal.

Prevenció del risc en 250.000 hectàrees agràries

La zona sobre la qual s’actua té una superfície aproximada d’unes 250.000 ha, i està situada en les principals zones cerealístiques de Lleida, Tarragona i la Catalunya Central. Concretament, el dispositiu es concentra a l’Anoia, el Bages, la Conca de Barberà, la Segarra, el Solsonès, la Noguera i l’Urgell.

L’eficàcia d’aquest operatiu de prevenció d’incendis activat durant de temporada de collita del cereal que es va posar en funcionament l’any 2011 i que està obtenint “uns resultats excel·lents”. Aquest 2015 només es van produir 3 incendis  amb 8 ha  agrícoles i  0,6 hectàrees forestals cremades. Segons el conseller Ciuraneta, l’èxit de la campanya recau sens dubte en la implicació de tots els agents “començant pels agricultors que han assumit la seva part de responsabilitat, assumint un codi de bones pràctiques i fent la seva feina amb el màxim de cura, i que han reduït els incendis originats arran de la seva activitat”.

Dispositiu de Vigilància 2015

El dispositiu de vigilància està format pels efectius següents: agents rurals de les set comarques afectades, per quatre unitats del GEPIF (Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals) i per Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) que també participaran en la vigilància d’acord amb la seva disponibilitat. Tots aquests efectius duran a terme un desplegament radial per intentar cobrir el màxim de territori. També hi participa el Grup de Suport Aeri dels agents rurals, com una eina essencial per millorar la detecció de columnes de fum i la coordinació dels efectius terrestres.

Aquest any, i com a novetat, dins el programa de la campanya de la Sega es van realitzar dues jornades de bones pràctiques per a la prevenció d’incendis durant la recol·lecció del cereal.

El sector lacti, davant la crisi més greu de la seva història

Crec que la paradoxa del sector lacti espanyol és un motiu de denúncia que, sent deficitari en producció a importar un terç del consum nacional, té pitjors preus en origen que països netament exportadors. Les dades fetes públiques per la Comissió Europea, corresponents al mes de juny, situen el preu mitjà de la llet de vaca en origen a 30,43 cèntims d’euros litre, per al conjunt de la Unió Europea, 7 cèntims menys que dotze mesos abans. En el cas d’Espanya, el preu baixa fins als 29,27 cèntims, per sota de països netament exportadors com França (31,20), Alemanya (29,83), Dinamarca (31,32) o Holanda (30,50).DSCN2552

Des d’alguna OPA es fa una crida a les autoritats agràries, nacionals i autonòmiques, perquè corregeixin el que s’està fent malament en el procés de fabricació i distribució perquè copin el nostre mercat fabricants de països on es paga la matèria primera al ramader a millors preus dels que percep el ramader espanyol, Com és possible? Què hi ha darrere? Denuncien que les conseqüències de la manca de competitivitat de la indústria làctia espanyola les està pagant el ramader, al que li menyspreen el seu producte devaluant-lo i negant-se a comprar tot el que produeix o pot produir. La legítima aspiració del ramader espanyol per incrementar la producció fins a cobrir les necessitats del país, xifrades en uns 9 milions de tones de productes lactis a l’any, es veuen truncades per una indústria làctia que no és capaç de competir amb la d’altres països europeus ni és capaç de sortir a l’exportació dins i fora de la Unió Europea.

Abans aquestes dades oficials proporcionades per Brussel·les, que demostren la debilitat del sector en el seu conjunt i el d’Espanya en particular, demanen a la ministra d’Agricultura que no eludeixi les seves responsabilitats i revisi totes les mesures posades en marxa fins al moment, en quedar demostrat que no han estat eficaces.

L’informe de la Comissió posa de manifest també la situació del sector en altres parts del món, on els preus han anat també a la baixa en els últims dotze mesos. Així, al mercat de referència de Nova Zelanda, el preu en origen se situa en 23,4 cèntims d’euro el litre, mentre que a l’americà (EUA), encara que també s’ha desplomat, es manté per sobre dels 36 cèntims d’euro el litre, aquest últim aquí seria rendible..

I és que estem en “La crisi més greu de la història en el sector lacti”. Milers de ramaders a Espanya, no és el cas nostre, s’enfronten a l’amenaça de les indústries làcties de no recollir la llet o de fer-ho a preus “absolutament ruïnosos d’entre 18 i 20 cèntims”.

Alguna cosa no funciona, ja que no només no som capaços de poder produir per al nostre mercat, amb el sistema de quotes un terç procedia de la resta d’Europa, sinó que tot el sector està en greu risc d’extinció. Produint a pèrdues i sense possibilitats d’augmentar producció cal preguntar ¿Fins quan podran aguantar? És qüestió de temps i en alguns casos de poc.

Jesús Domingo, vicepresident 1r i soci d’Agroprés

El conseller d’Agricultura inicia una ronda de reunions bilaterals amb els representants del sector agrari i pesquer

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Jordi Ciuraneta, ha iniciat la primera ronda de reunions bilaterals amb els principals representats del sector agrari, ramader i pesquer de Catalunya amb l’objectiu de mantenir un primer intercanvi d’impressions sobre allò que més preocupa els diferents subsectors vinculats als àmbits de competència del Departament, posar-se a la seva disposició, presentar el nou equip de direcció i consensuar les prioritats en el desenvolupament de polítiques orientades a impulsar-ne la competitivitat.fd02a109-5cde-49c3-ab55-ca57d79023f5

En aquest sentit, Jordi Ciuraneta, ha mantingut reunions bilaterals amb els representants de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), amb els representats dels sindicats agraris Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA), Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i Unió de Pagesos (UP), així com també amb la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors.

El conseller ha manifestat la voluntat del nou equip de direcció del Departament de mantenir el full de ruta acordat amb tot el sector al Ple monogràfic del Parlament, però prioritzant aquelles línies d’actuació que “ens permetin avançar en la solució dels problemes prioritaris que afecten al sector i també en aquelles línies estratègiques que ens ajudin a posar-lo en valor i a fer-lo créixer en qualitat, excel·lència i competitivitat”.

“Estem aquí al servei del sector i de les persones i volem acordar la prioritats escoltant el territori i la seva gent”, ha afegit el conseller.

Ciuraneta ha exposat als representants del sector les reclamacions que va traslladar dijous passat a la ministra Isabel García Tejerina durant la reunió bilateral que van mantenir després de la celebració del Consejo Consultivo de Política Agrària y Pesquera a Madrid, i la urgència que l’Estat compleixi els compromisos aprovats fa molts mesos en conferència sectorial i faci d’una vegada les aportacions al cofinançament pendents des del 2014.

Granja cunícola sostenible

Iniciarem aquest article definint la sostenibilitat com la capacitat de romandre qualitat, per la qual un element, sistema o procés, es manté actiu en el transcurs del temps. Capacitat per la qual un element resisteix, aguanta, … Conills%20gabies

L’objectiu del desenvolupament sostenible és definir projectes viables i reconciliar els aspectes econòmic, social i ambiental de les activitats humanes; Tres pilars que s’han de tenir en compte per part de les comunitats, tant empreses com a persones.

-La sostenibilitat econòmica es dóna quan l’activitat que es mou cap a la sostenibilitat ambiental i social és financerament possible i rendible.

-La sostenibilitat social està basada en el manteniment de la cohesió social i de la seva habilitat per treballar en aconseguir objectius comuns.

-La sostenibilitat ambiental és la compatibilitat entre l’activitat considerada i la preservació de la biodiversitat i dels ecosistemes, evitant la degradació de les funcions font i embornal.

A partir d’aquestes definicions, els cunicultors estaran d’acord en què les seves granges han de complir amb la sostenibilitat.

Quan s’inicia una explotació cunicola es preveu el seu finançament i se li atribueix un benefici. Té uns objectius socials clars basats en oferir un producte sa, biològic i dietètic. A més, compleix tots els requisits mediambientals per evitar contaminacions i evitar impactes al medi ambient. A l’actualitat està de moda produir i etiquetar productes bio, ecològics i sostenibles. Se suposa que seran més naturals, sense additius químics o medicamentosos i que tindran un valor afegit en el mercat.

La cunicultura no hauria d’estar al marge d’aquesta moda o oportunitat, i són diverses les persones i fins i tot cunicultors que s’interessen per aquesta modalitat de cria com si es tractés d’una nova concepció, panacea, utilitat, etc., i volen saber com hauria de ser la seva granja o explotació cunícola.

Explotació? Paraula tabú en ecologia. La filosofia d’una granja ecològica sostenible conté certes bases bucòliques quant a l’allotjament i les instal·lacions que, sembla ser, estan renyides amb explotar.

Abans de continuar, definim conceptes:

Explotar: treure utilitat o profit.

Bio: vida.

Ecologia: part de la biologia que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i el medi ambient.

Estarem d’acord que s’exploten conills tant a les granges convencionals com a les granges ecològiques, ambdues sostenibles. El producte actual de les nostres granges és biològic i no serà molt diferent al de les granges anomenades ecològiques. o si ?.

Si acceptem la definició d’ecològic en el seu estricte sentit, podríem oferir algunes alternatives a la cria actual que, sens dubte, repercutirien en l’obtenció d’un producte diferenciat no tant en les seves qualitats organolèptiques com en els seus paràmetres biomètrics, arribant al bioma.

Un aspecte que el consumidor no aprecia des del punt de vista gastronòmic però que estimarà com més natural i saludable. Aspecte que el punt de venda oferirà com a producte diferenciat però que difícilment comprarà amb valor afegit i si ho fa, ho repercutirà corregit i augmentat a la seva venda.

Un producte que al cunicultor li serà molt més costós d’obtenir ja que la implantació de la granja requerirà d’unes instal·lacions especials sense que hi hagi una oferta al mercat. Obtindrà unes produccions més baixes en no poder explotar animals híbrids i, probablement, amb majors taxes de mortalitat. Una alimentació diferenciada en requerir productes sense tractament fitosanitari, que no siguin transgènics, que no continguin additius medicamentosos, etc., subministrant barreges amb ingredients variats de difícil control de contaminants i més difícil equilibri de la dieta.

Si una conilla híbrida pot parir més de 9 llorigons gràcies a la millora genètica, a la granja ecològica les conilles de raça o creuades, sense millora, tindran parts no superiors a les 9 cries de mitjana. Una diferència substancial que pot arribar als 10 llorigons per femella i any entre tots dos. Si a això li afegim l’absència de medicació en els engreixos i l’increment de la conversió alimentària, no cal ser enginyer ni economista per poder determinar que el cost de producció serà bastant més elevat en una granja ecològica que en una de convencional.

Però, no és posible crear una granja ecològica sostenible que, alhora, sigui competitiva respecte a les actuals granges convencionals? Aquí està el“quid” de la qüestió.

Directrius a seguir

Intentaremmarcar unesdirectrius que, tot i leslimitacionsindicades, la disponibilitat delcuniculicultornoes vegiminvadarespecte a una explotació cunícola actual.

En primer lloc, no volem construir naus. Tan sols uns sostres per evitar la pluja sobre els animals que, al seu torn, aïllarem per la seva part exterior amb material vegetal que resisteixi bé l’aigua. Si a la zona hi ha vents forts, s’adaptarà una malla per sobre del material vegetal perquè aquest no s’aixequi i desaparegui. A més es protegirà el recinte amb bales de palla, tela arpillera, canyissar o similar. Tot això en un espai tancat per prevenir l’entrada d’animals predadors. No hauran gàbies sinó uns tancats metàl·lics de dos metres de llarg per 0,50 m d’ample i més o menys un metre d’alçada per conilla i ventrada.

La meitat del llarg estarà sota coberta i l’altra meitat a l’exterior, en una zona assolellada. Al frontal interior, pot haver-hi una tremuja amb rastell i un abeurador. Quan la conilla hagi de parir, se li introduirà un nial de fusta amb material sec i absorbent. Nial que, en cada part, es netejarà i desinfectarà. L’espai que ocupen les tanques quedarà lliure en cada cicle reproductiu i es traslladarà al costat contrari del cobert passant el motocultor per la terra que ha estat ocupada per oxigenar-la.

Arribats a aquest punt… no els sembla que hem retrocedit més de 50 anys? Crearem una granja una mica bucòlica que reduirà alguns costos d’instal·lació i allotjament, però encarirà la mà d’obra i molt probablement l’alimentació, veient també minvada la producció.

Podem quantificar els costos comparant una explotació cunícola actual amb una suposada granja ecològica. Si acceptem un cost de producció de 3,40 euros per un conill de 2 quilos de pes viu en una granja convencional amb el següent escandall:

Aliment ………………. 64%

Mà d’obra ………… …14%

Amortitzacions ……… 9%

Animals ……… ………. 5%

Despeses diverses .. 8%

En una granja ecològica, amb l’increment en la mà d’obra i en l’alimentació, podem estimar un cost de producció al voltant de 3,55 euros per conill de 2 quilos de pes viu. Si el mercat ho paga a 3,44 euros, resulta evident que la granja ecològica no pot considerar la mà d’obra ni les despeses financeres per disposar de superàvit. Si ho fes, no li queda una altra que sacrificar a la granja als seus animals i comercialitzar sense intermediaris ofertant-los a un preu una mica superior.

Feta aquesta reflexió, tornem a definir sostenibilitat. Una granja sostenible ha de ser la que es pugui rendibilitzar i no afecti el medi ambient. Si acceptem aquesta definició, estaran d’acord amb mi que la gran majoria d’explotacions cunícoles al nostre país són sostenibles. Podrien ser-ho més si en lloc de gasoil usessin biocombustibles en el supòsit de calefactar. Però ho serien més si, en lloc d’inseminació…es practiqués la munta natural? Si, en lloc de pinso alimentéssim els animals amb farratges? Si, en lloc de gàbies metàl·liques els mantinguéssim a terra? Per tant, deixem-nos d’etiquetes i seguim fent bé la nostra feina que, sense cap dubte, compleix amb els tres conceptes descrits a l’inici d’aquesta reflexió.

Les explotacions cunícoles són sostenibles perquè treuen utilitat o profit dels seus éssers biològics i els procuren un benestar que els interrelaciona amb el medi ambient.

En conclusió, les granges cunícoles a Catalunya poden ser considerades ecològiques i una altra forma de cria no va a obtenir un plus ecològic sinó que va a oferir uns animals més rústics però amb dubtós control sanitari i amb un cost afegit de difícil retorn.

Com millorar la sostenibilitat

Qualsevol cunicultor crea o manté la seva explotació amb expectatives de negoci i perquè li ofereix una disponibilitat. Dic disponibilitat i no benefici ja que, en els temps que corren, és molt difícil l’obtenció d’un benefici net amb els baixos preus que es succeeixen i a la repercussió del preu dels pinsos deguts, sobretot, al cost de les matèries primeres, a la possible medicació, com també de la mà d’obra. En l’estimació de la disponibilitat no es contempla la mà d’obra. En segon lloc, pel fet que per instal·lar una granja cunicola es requereixen tot un seguit de requisits legals que fan molt difícil alterar el medi ambient si es compleixen. Els ajuntaments sol·liciten un projecte tècnic que compleixi amb les disposicions i normatives locals, provincials i estatals.

En alguns casos, es podria sol·licitar un estudi d’impacte ambiental en què s’assegurés no alterar l’harmonia natural de la zona amb les instal·lacions. A més es podria limitar el volum d’obra, contemplar la seva separació de les zones boscoses, de camins, de veïnatge, etc. I no parlem de la gestió de les dejeccions que hauria d’exigir mantenir un femer cobert i estanc, a més de justificar l’aportació de nitrogen al sòl rural amb les seves limitacions en funció del cultiu. De no poder-se justificar, exigir la contractació d’un gestor de residus homologat perquè retiri l’orgànic.granja-de-conejos-desde-lleidda-3040503___1270_Tonet11

Podem seguir comentant que s’obliga instal·lar sengles contenidors: un per als productes utilitzats, terapèutics i no terapèutics, i un altre per als cadàvers. Tots dos contractats amb empreses homologades. Les aigües residuals procedents de la neteja dels estris, també s’han de canalitzar a uns dipòsits per a la seva depuració o ser tractats en tancs biodegradables. Vagin sumant la quantitat de requisits necessaris per iniciar una granja de conills i en la suma no oblidin de quantificar el cost que això suposa. Arribats a aquest punt, el títol d’aquest article hauria de ser: són sostenibles les nostres granges? La resposta podria ser: des del punt de vista de la rendibilitat, difícil. Però atenent al medi ambient, total.

Fetes aquestes apreciacions, intentarem detallar i orientar els cunicultors de quina manera i amb quins mitjans podrien millorar la rendibilitat de les seves explotacions partint de la situació actual. Per tant, no val dir que paguin més el quilo de conill viu o que baixi el preu del pinso. Hem de buscar altres camins amb alternatives justificades que no representin costos suplementaris i que permetin arribar a l’objectiu final: rendibilitzar la nostra granja i no contaminar. Si ho aconsegueix-ho, complirem amb el títol.

Una granja es pot instal·lar en diferents ambients: lliure, natural o controlat. L’elecció d’un o altre dependrà, principalment, de la zona climàtica. Un ambient lliure només precisa d’una teulada que protegeixi els animals del sol directe i de la pluja. Pot ser resguardat o protegit en funció de vents dominants però que, en qualsevol cas, manté una alta ventilació. La inversió que requereix és baixa el que suposarà una també baixa amortització. Un ambient natural, local amb finestres, s’aconsella en zones climàtiques amb temperatures que rondin els 0º C a l’hivern i no superin els 30º C a l’estiu. La distribució de les obertures o finestres i el seu control diari serà definitiva per a garantir un bon confort dins el conillar. En aquest tipus d’instal·lació es pot instal·lar calefacció a l’hivern i refrigeració a l’estiu. La inversió és mitjana així com la seva amortització.

L’ambient controlat precisa d’un local estanc, ben construït i aïllat. Està dotat de sistemes electrònics per a la seva ventilació qual cosa encareix el seu manteniment. La inversió i la seva amortització són altes.

Els tres ambients seran sostenibles sempre que les respectives amortitzacions puguin ser ateses en base a unes produccions viables.

El material i l’equip en cada un dels tres ambients no tenen perquè ser diferents. En tots els casos s’instal·len gàbies metàl·liques galvanitzades que no retenen els excrements, que són fàcils de netejar i desinfectar. Permeten la distribució automàtica del menjar basada en pinso compost, complet i equilibrat i una possible recollida mecanitzada de les dejeccions. Les dimensions de les gàbies és tema de discussió a la UE però la seva hipotètica major envergadura no millorarà la sostenibilitat, en qualsevol cas la qüestionarà al resultar més costoses i difícils de netejar. El tema de l’espai disponible per a cada animal es basa més en un suposat benestar (?).

Produir conills híbrids

Si el que es pretén és la consecució de produccions que assegurin un bon producte brut en la gestió econòmica, l’opció més aconsellable és produir conills híbrids que van a garantir unes altes prolificitats i uns creixements superiors als 40 grams diaris. Podríem discutir si surt a compte treballar amb animals híbrids que parin més de 9 llorigons per part si, a la venda, no venem més de 7 conills per part. El que si no discutirem és el benefici que suposa el creixement ràpid dels animals híbrids respecte als de raça o creuats, que es tradueix en millorar substancialment la seva conversió (aliment / pes viu). I el pinso és costós però del tot necessari.

Fetes aquestes reflexions, proposo dos camins per millorar la sostenibilitat de les nostres granges. Un, limitar les medicacions al màxim. Dos, sacrificar i comercialitzar la carn de conill des de la pròpia granja.

Per reduir la medicació cal buscar alternatives de maneig. Al dossier presentat al Congrés Mundial de Cunicultura a Cordoba-Argentina (2010), s’exposen diverses alternatives amb cicles de 35, 42, 49, 56 i 70 dies.

Entre ells cobrir, de forma natural o artificial, a les conilles a 25 o 39 dies després del part va a suposar, que les conilles tindran menys desgast i els llorigons més pes i viabilitat. Pel que fa a la producció, en igualtat de gàbies, el potencial productiu no es veu minvat sinó tot el contrari. Una altra alternativa es basa en afegir productes no antibiòtics al pinso, a més d’establir racionaments. Tema d’actualitat però de difícil aplicació.

A principis de 2013, ASEMUCE, va instar al Ministeri d’Agricultura espanyol (MAGRAMA) a que promogués una legislació que autoritzés el sacrifici de conills en la pròpia granja. Tant de bo que aquesta iniciativa, vigent a França i Itàlia, tingués el beneplàcit de l’Administració ja que cunicultor podria oferir producte de proximitat amb un marge superior a l’actual, el que redundaria en una millora evident de la sostenibilitat de la seva granja.

Toni Roca, expert en cunicultura i soci d’Agroprés

Fires de juliol de 2015

CATALUNYA

  • Mercat Medieval, a Batea, els dies 4 i 5
  • Fira de la Mel Novella, a Colera, el dia 5
  • Fira Mora Morisca, a Móra d’Ebre, el 9 i 10
  • Setmana d’Artesania de Catalunya, a Barcelona, del 10 al 12
  • Fira del Ferro Pirinenc, a  Alins, l’11 i 12
  • Mercat Romà Ciutat de IESSO, a Guissona, el dia 18
  • Fira Bagà Medieval, a Bagà, els dies 18 i 19
  • Fira de Sant Jaume, a Reus, del 24 al 26DSCN4928
  • Fira Artesana d’Estiu, a Gósol, els dies 25 i 26
  • Fira de Sant Jaume, a Prats de Lluçanès, el dia 26
  • Fira Multisectorial, a Mont-roig del Camp, del 31 de juliol al 2 d’agost

RESTA DE L’ESTAT

  • FERIA DE LA CEREZA DEL VALLE DE CADERECHAS, a SALAS DE BUREBA (BURGOS), el dia 5
  • Fira d’Equins 2015, a Aguilar de Campoó (Palència). Del 10 al 12
  • FERIA NACIONAL DE OFICIOS ARTESANOS, del 10 al 19 a Burgos
  • Fira de Castanyeda (Cantàbria), el dia 12
  • FERIA DEL AJO, a CASTROJERIZ (Burgos), del 17 al 19
  • FERIA DE PRODUCTOS DE LA TIERRA Y ARTESANÍA CONCURSO-EXPOSICIÓN DEL CABALLO LOSINO E HISPANO BRETON, el 18 a MEDINA DE POMAR (BURGOS)
  • FERIA DEL PIÑÓN, els dies 18 i 19, a  el HOYO DE PINARES (ÁVILA)
  • FERIA DE SANTA MARINA, el dia 19 a MEDINA DE POMAR (BURGOS)
  • FERIA DE YANGUAS (Sòria), el dia 19
  • FERIA DEL AJO, a BURGOS, el 24 i 25
  • MERCADO TRADICIONAL, a ALMARZA (Sòria). El dia 26
  • FERIA DEL QUESO Y PRODUCTOS ARTESANALES, a FROMISTA (Palència), dia 26
  • EXPOSICIÓ NACIONAL. FERIA MULTISECTORIAL DEL CABALLO, a Piedrahita (Àvila), del 30 de juliol al 2 d’agost
  • XV Exposició Nacional de Bestiar Pur, a Piedrahita (Àvila), del 30 de juliol al 2 d’agost

ESTRANGER

  • Royal Agricutural Show, a WARWICKSHIRE (Regne Unit). Del 6 al 10
  • XIII International Pear Symposium, del 14 al 18, a Leuven (Bélgica)
  • XVI AGROEXPO’2015, a Santa Fe de Bogotà (Colòmbia). Des del 16 fins al 26
  • Poultry Science Meeting, a  San Diego (Estats Units d’Amèrica), del 21 al 25
  • IHE JAPAN. Exposición internacional de horticultura, a Tòquio (Japó). Del 23 al 25
  • Fruit Focus, a East Malling, Kent (Regne Unit), el dia 25

17 obres de temàtica molt diversa concorren a l’edició d’enguany del Premi del llibre agrari de Fira de Lleida

Fira de Lleida ha rebut un total de 17 obres que concorren a la 44a edició del Premi del Llibre Agrari, guardó organitzat en el marc de la 61a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel. El premi, amb una dotació econòmica de 6.000 euros, té una llarga trajectòria i una gran reputació dins del sector, i és l’únic d’aquestes característiques que s’organitza a l’Estat espanyol.DSC_0674

El veredicte del jurat es farà públic el mes de setembre de 2015 i el lliurament del Premi es durà a terme el 27 de setembre en el decurs de la cerimònia de cloenda de la 61a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel.

Enguany destaca la gran varietat temàtica de les obres presentades, centrades en àmbits agrícoles i ramaders com la PAC, l’economia del vi a Espanya i a tot el món, la fructicultura del segle XXI, l’agricultura familiar en el context agroalimentari actual, el bosc, el món veterinari, la lactació del porcí o la pol·linització a Espanya.

Fira de Lleida ha rebut també llibres sobre temàtiques més curioses o específiques, com els hivernacles d’Almeria, l’orxata i la xufla de València, els camps abandonats a Cameros Viejo, els itineraris botànics per les Terres de Lleida, els regants de la Plana d’Urgell o un catàleg de documentals cinematogràfics agraris.

El guardó és un reconeixement a les obres publicades recentment, en format imprès o digital, que suposin una aportació remarcable dins l’àmbit agrari espanyol, així com que promoguin la creació de nous treballs de caràcter científic, tècnic o divulgatiu que incrementin la literatura destinada al sector agrari.

El premi és obert a les editorials, les institucions o els autors que han publicat obres ­–en qualsevol de les llengües oficials de l’Estat espanyol– sobre temes relacionats amb la producció agrària i forestal, veterinària, la indústria alimentària, els espais verds, la gestió del territori, la preservació ambiental i l’àmbit rural en general.

El jurat és integrat per professionals i tècnics de les disciplines de les obres presentades i per representants de cadascuna de les institucions patrocinadores (Col·legi de Veterinaris de Lleida, Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya, Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya i Col·legi d’Enginyers de Forests de Catalunya).

La 61a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola) tindran lloc del 24 al 27 de setembre de 2015 en el recinte de Fira de Lleida.