Acord polític sobre una nova orientació de la Política Agrària Comuna (PAC)

El Parlament Europeu, el Consell de Ministres de la UE i la Comissió Europea han assolit un acord a fi de reformar la Política Agrària Comuna (PAC) després de 2013. El comissari europeu d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Dacian Cioloş, ha declarat que se sent “satisfet d’aquest acord que dóna una nova orientació a la Política Agrícola Comuna i té més en compte les expectatives que la societat va expressar en el debat públic de la primavera de 2010. L’acord produirà canvis profunds: els pagaments directes seran més equitatius i ecològics, es reforçarà la posició dels agricultors a la cadena alimentària i augmentarà l’eficàcia i la transparència de la PAC. Aquestes decisions són una resposta enèrgica de la UE als reptes de la seguretat alimentària, el canvi climàtic, el creixement i l’ocupació a les zones rurals. La PAC contribuirà força a l’objectiu global de fomentar un creixement intel·ligent, sostenible i integrador”.

Més equitativa

Els pagaments directes es distribuiran més equitativament entre els Estats membres, les regions i els agricultors, i se suprimiran les “referències històriques”:

  • Convergència. La distribució del pressupost de la PAC garantirà que cap Estat membre rebi menys del 75% de la mitjana de la UE d’aquí a 2019[1]. Es reduiran les diferències dels nivells d’ajut entre explotacions d’un mateix Estat membre o regió, atès que l’ajut per hectàrea no podrà ser inferior al 60% de la mitjana dels ajuts abonats d’aquí a 2019 a una mateixa zona administrativa o agronòmica. Els Estats membres podran concedir ajuts més alts a les “primeres hectàrees” d’una explotació a fi de reforçar el suport a les estructures petites i mitjanes. Als nous Estats membres el pagament únic per hectàrea (mecanisme RPUS) es podrà prorrogar fins a 2020.
  • Només podran optar a l’ajut a la renda els agricultors actius (llista d’activitats excloses).
  • Joves agricultors. S’incentivarà fortament la instal·lació dels joves establint un ajut addicional del 25% durant els cinc primers anys, que s’aplicarà a tots els Estats membres. Aquests ajuts s’afegiran a les mesures d’inversió ja existents destinades als joves.
  • Els Estats membres també podran incrementar els ajuts a les zones menys afavorides. Es podran assignar pagaments associats a un nombre limitat de produccions, amb una associació específica del 2% per a les proteïnes vegetals, per tal de reduir el grau de dependència de la UE de les importacions en aquest àmbit.

Una PAC que reforci la posició dels agricultors a la cadena alimentària

L’orientació de l’agricultura europea al mercat anirà acompanyada de nous mitjans assignats als agricultors per reforçar-ne la posició a la cadena alimentària:

  • Es promouran les organitzacions professionals i interprofessionals amb normes específiques de dret de competència en determinats sectors (llet, carn de boví, oli d’oliva o cereals). Les organitzacions podran negociar contractes de venda en nom dels seus afiliats i guanyar així en eficàcia.

Olivera

  • Les quotes de sucre se suprimiran el 2017 i, al mateix temps, s’enfortirà l’organització del sector amb contractes i acords interprofessionals obligatoris.
  • A partir de 2016, el règim de drets de plantació al sector vitivinícola se substituirà per un mecanisme dinàmic de gestió de les autoritzacions de plantació que impliqui més als professionals, aplicable fins a 2030, amb un límit de plantació de l’1% de la vinya a l’any. A més, s’establiran nous mecanismes de gestió de crisis:
  • La Comissió podrà autoritzar temporalment als productors a gestionar les quantitats comercialitzades.
  • Es crearà una reserva de crisi (amb una clàusula d’emergència generalitzada).
  • Dins els programes de desenvolupament rural, els Estats membres podran animar els agricultors a participar en mecanismes de prevenció de riscos (assegurances de renda o mutualitats) i elaborar subprogrames per a sectors amb dificultats específiques.

Més ecològica

Cada Estat membre, cada territori i cada agricultor contribuirà a la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic aplicant mesures senzilles i d’efectes positius demostrats. Entre 2014 i 2020 s’invertiran més de 100.000 milions d’euros per ajudar l’agricultura a afrontar els reptes de la qualitat dels sòls, l’aigua, la biodiversitat i el canvi climàtic.

  • “Ecologització”: el 30% dels pagaments directes es vincularà a tres pràctiques agrícoles beneficioses per al medi ambient, com són la diversificació dels conreus, el manteniment dels pasturatges permanents i la conservació del 5%, i més tard del 7%, de les zones d’interès ecològic a partir de 2018, o a mesures com a mínim equivalents pel que fa als beneficis per al medi ambient.
  • Al menys el 30% del pressupost dels programes de desenvolupament rural s’haurà de destinar a mesures agroambientals, al suport a l’agricultura ecològica o a projectes associats a inversions o mesures d’innovació favorables al medi ambient.
  • Es reforçaran les mesures agroambientals, que hauran de complementar les pràctiques d’ecologització. Els programes hauran de ser més ambiciosos i, per tant, més eficaços pel que fa a la protecció del medi ambient (garantia que no hi hagi doble finançament).

Major eficàcia i transparència

Els instruments de la PAC permetran a cada Estat membre de la UE complir els objectius comuns de manera eficaç i flexible, tenint en compte la diversitat dels aviat 28 Estats membres.

  • Es duplicaran els mitjans de suport a la recerca, la innovació i l’intercanvi de coneixements.
  • Els programes de desenvolupament rural es coordinaran millor amb els altres fons europeus i el criteri dels eixos se substituirà per un criteri estratègic nacional o regional més flexible.
  • Es posarà a disposició dels Estats membres que ho desitgin un esquema simplificat d’ajuts als petits agricultors.
  • Les dades de tots els ajuts de la PAC seran públiques, tret dels imports minúsculs concedits als petits agricultors.

Tots els elements de la reforma seran aplicables a partir de l’1 de gener de 2014, tret de la nova estructura dels pagaments directes (pagaments “ecológics”, suport addicional als joves, etc.), que ho serà a partir de 2015 a fi que els Estats membres tinguin temps d’informar els agricultors i adaptar els sistemes informàtics de gestió de la PAC.

Anuncis

Unió de Pagesos reclama “ajuts d’Estat” per pal·liar els greus danys de les pedregades a les comarques de Lleida

Unió de Pagesos (UP) reclama articular “un ajut d’Estat” per a la pagesia professional de les comarques de Lleida afectades per la forta pedregada de la setmana passada, que va provocar importants danys en una àmplia zona de cereals i fruita dolça. L’assemblea d’afectats del sindicat, reunida a Ivars d’Urgell, va decidir demanar, per pal·liar els greus danys de la pedra, diferents mesures, entre les quals de caràcter fiscal, que es van portar a terme pels danys de la pedregada de la temporada anterior.

pomesLa tempesta de pedra a les comarques de Lleida va afectar quasi 42.000 hectàrees de conreus de les Garrigues, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Noguera i el Pallars Jussà, de les quals unes 37.000 corresponen a cereals i unes 5.000 a fruita dolça, segons dades del departament d’Agricultura. La pedregada va malmetre fortament conreus d’ametllers, vinya, cereal i olivera al Pallars Jussà; fruita dolça, cereal i olivera a les Garrigues; i cereal, fruita dolça i, amb menys afectació alfals (perdrà un dels cinc talls de l’any) al Pla d’Urgell, l’Urgell i la Noguera.

A la comarca del Segrià, els forts aiguats van provocar inundacions en la zona fructícola del Baix Segrià, que també poden malmetre la fruita de les explotacions afectades. En general, la pedregada de dimarts passat també va malmetre instal·lacions agrícoles com coberts o magatzems.

Ràpid i rigoròs peritatge

Davant la importància d’aquests danys, Unió de Pagesos demana, a Agroseguro, un ràpid i rigorós peritatge de les afectacions, començant per les zones de cereal i fruita que estan a punt de ser recol·lectades, i al departament d’Agricultura un informe acurat per conèixer les pèrdues a nivell municipal de les poblacions afectades.

El sindicat també reclama un ajut d’Estat que compensi la diferència existent entre la indemnització de l’assegurança i les pèrdues reals patides. Per exemple, en el sector cerealista i en l’ametller, l’assegurança no arriba a cobrir el 70% del valor de la producció real, ja que els rendiments assegurables són molt menors que els reals i el preu assegurable tampoc està actualitzat, mancances que ja fa anys que denuncia UP.

Bons professionals

Quan fa uns anys des de les administracions públiques i alguns integrants del sector es transmetia la idea que amb fer “bé els papers” era suficient per viure de l’agricultura, temps en què alguns en la seva inconsciència van arribar a fer pensar a ciutadans urbans que per viure del camp no calia collir, n’hi havia prou amb sembrar i fer bé els papers. Sens dubte, s’estava posant en perill la professió més noble que mai ha existit, com és la de produir aliments per una cosa tan senzilla com que tota la gent pugui viure.

Està clar que no havien llegit a Columela qui fa ja bastant (2.000 anys) va dir allò de: “Sine agricultura nihil”, sense agricultura res. I en aquestes estem, ara la població mundial creix i creix, per 2050 serem més de 9.000 milions d’habitants al planeta Terra i per satisfer les necessitats creixents de la població hem de produir més aliments. I per cert, que ho estem aconseguint tot i no estar ben repartit, malauradament hi ha gent que passa gana, es menja més i més barat.

Fer les coses bé, ser agricultors i ramaders professionals, innovar, utilitzar la millor tecnologia, conèixer les necessitats de cultius i bestiar, fertilitzar i/o alimentar el bestiar d’una manera racional són les claus per al futur.

Estem augmentant la superfície sembrada, utilitzem les millors llavors, abonem adequadament els cultius (a tot això se li diu sostenibilitat), i aquest any sembla que, fins i tot la pluja vol contribuir a recuperar les reserves dels pantans i que els cultius es desenvolupin en tot el seu potencial. Tot això es fa amb bons professionals, ja no serveixen els de “només papers”.

Jesús Domingo Martínez, president d’AGROPRÉS

Es realitza un seminari sobre la implementació de la reducció del nitrogen a les dietes de porcí

El director general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), Miquel Molins, ha presidit a Lleida la inauguració del ‘Seminari sobre implementació de la reducció de nitrogen a les dietes de porcí”. En el decurs del seminari, s’han presentat alguns dels treballs i resultats aconseguits fins al moment, gràcies a les aportacions de diversos científics, tecnòlegs, productors i tècnics de l’administració. Cal destacar la participació de professors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Lleida (UdL), així com de tècnics del Departament, de l’IRTA, i del sector productor de porcs i de matèries primeres destinades a l’alimentació animal.

La reducció de la càrrega de nitrogen a les dietes de porcí és un dels objectius que es persegueix de manera perdurable en el temps i que s’emmarca en la filosofia del nou Pla estratègic de la fertilització i la gestió de les dejeccions ramaderes de Catalunya, especialment per tal de donar resposta a un millor desenvolupament del sector ramader català, i en particular del sector porcí, pel que fa a la compatibilitat de la seva activitat envers el respecte al medi ambient.

Cal tenir present que la producció porcina genera al voltant del 50% del nitrogen procedent de les dejeccions ramaders (unes 50.000 t N/any), la qual cosa obliga aquest sector a un ús molt eficient del nitrogen (N) i del fòsfor (P) al llarg de tota la cadena, des del pinso fins a la valorització de les dejeccions ramaderes.

Col·laboració amb el sector productor de matèries primeres

Una de les línies de treball que des de l’administració es van iniciar fa onze anys va ser la col·laboració amb el propi sector productor de les matèries primeres, en concret amb ASFAC, la qual va ser crucial per a l’aprovació de les bases de reducció de nitrogen per alimentació mitjançant dietes baixes en proteïna bruta per al sector porcí. Això ha permès que al llarg d’aquests anys s’hagi incrementat notablement el nombre d’empreses de pinso que s’han acollit a aquest programa de reducció.

Cal recordar que la producció ramadera és la base del sistema agroalimentari català, que representa una part molt alta del PIB de Catalunya, bona part d’ella orientada a l’exportació. En aquest conjunt, el subsector porcí és el més important de tots els sectors ramaders, i en aquets moments aquesta producció té tres grans reptes sobre la taula: la sanitat, el benestar, i els aspectes mediambientals.

Contra la desertificació

A l’inici de l’estiu i, especialment, amb motiu que se celebra a tot el món el Dia Mundial de la Lluita contra la Desertificació i la Sequera, és recomanable recordar que la desertificació és un procés de degradació del sòl, normalment en zones àrides, conseqüència de l’acció de factors naturals, però també amb freqüència de l’acció humana. S’interpreta com una disminució irreversible, almenys a escala temporal humana, dels nivells de productivitat dels ecosistemes terrestres, com a resultat de la sobreexplotació, ús i gestió inapropiats dels recursos en mitjans afectats per l’aridesa i la sequera.

desertificacionUn 37% del territori de l’Estat espanyol està afectat per processos de desertificació, “i cal tenir clar que en aquest procés no es perd només vegetació: la desertificació és sinònim de pobresa, perquè es produeix un empobriment de la natura i es produeix un empobriment econòmic de la regió com a conseqüència de l’erosió, del deteriorament de les propietats físiques, químiques i biològiques dels sòls i els ecosistemes i la pèrdua de la vegetació natural”, segons manté el degà del Col·legi d’Enginyers de Monts.

Xifres alarmants

Les xifres que quantifiquen aquest problema mundial són alarmants: gairebé el 40% de la superfície dels continents pot considerar com a àrees desèrtiques, segons dades del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). El costat positiu d’aquesta història és que comptem amb els instruments necessaris per combatre l’avanç de la desertificació: Els boscos ben gestionats i una agricultura sostenible són sens dubte una de les millors eines amb què compta l’home per lluitar contra la desertificació. “L’origen d’aquest problema està en factors físics, climàtics, polítics, socials, culturals, econòmics … És una interacció de circumstàncies molt complexa, però precisament per això podem lluitar contra la desertificació des d’àmbits també molt diversos, harmonitzant les actuacions dels factors que intervenen en aquest procés “.

El primer pas és fer que la societat sàpiga que aquest problema ja ens afecta, per poder lluitar contra els factors que agreugen les conseqüències. Aconseguir un aprofitament sostenible i rendible del sòl, de l’aigua i dels recursos naturals del territori afectat és una bona mesura de recuperació de la coberta vegetal, però perquè el sòl sigui rendible en aquestes regions, cal considerar les necessitats de les poblacions locals , i proporcionar  alternatives sostenibles al mal ús de la terra.

Diversos factors i activitats

En el nostre territori, de clima mediterrani o semimediterrani, la desertificació es produeix per diversos factors i activitats: condicions climàtiques semiàrides que afecten grans zones, sequeres estacionals, extrema variabilitat de les pluges i pluges sobtades de gran intensitat . “En aquestes condicions els sòls solen ser pobres amb marcada tendència a l’erosió. Si se li afegeix un relleu abrupte, amb vessants escarpades en absència de coberta forestal a causa d’una agricultura marginal, incendis forestals, sobrepastura i recollida històrica de matoll per a llenya, el resultat és un procés irreversible, almenys en un període de centenars de anys, de pèrdua de sòl fèrtil “. La sobreexplotació d’aqüífers i el mal ús de l’aigua disponible agreugen el fenomen i dóna origen als extensos territoris en què es desenvolupa la desertificació a Espanya.

L’avanç dels deserts, dificultant cada vegada més les condicions de vida a les zones àrides, condueix a les poblacions a l’emigració. Els agricultors no obtenen collites i no arriben a cobrir les seves necessitats, buscant un mitjà de vida en altres latituds. Per això cal insistir que la lluita contra la desertificació suposa dur a terme activitats que ajudin a frenar el procés i fins i tot a recuperar les terres mitjançant la prevenció o la reducció de la seva degradació, la rehabilitació de terres parcialment degradades, i la recuperació de terres desedificades.

L’escalfament global en aquestes àrees del planeta va a incrementar el risc d’empobriment de les poblacions i el seu èxode cap a territoris més atractius, per la qual cosa l’ús de les eines de què disposem per lluitar contra aquest mal global i les polítiques d’actuació a nivell mundial s’ha de posar en marxa com més aviat.

M’ha semblat convenient està reflexió en un dia com avui, en què se celebra a tot el món el Dia Mundial de la Lluita contra la Desertificació i la Sequera.

Jesús Domingo Martínez, president d’AGROPRÉS

El conseller Pelegrí reclama al ministre Arias Cañete que no discrimini Catalunya en les assegurances agràries

El Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, durant el Consejo Consultivo de Agricultura y Medio Ambiente celebrat el dilluns 17 de juny a Madrid, ha reclamat al Ministre d’Agricultura, Miguel Arias Cañete, que revisi la reducció dràstica de les aportacions a les assegurances agràries, especialment en l’àmbit de la ramaderia (recollida de cadàvers), ja que suposa un increment per als ramaders de més d’un 500%  de les primes i discriminen clarament els productors de Catalunya.

“La política d’assegurances és una política bàsica per garantir el manteniment de les rendes del sector agrari, ja que actua contra imprevistos metrològics d’una manera solidària, coresponsabilitzant-se el pagès o ramader d’aquestes eventualitats” segons Pelegrí, qui ha afegit que “amb aquesta reducció dràstica i inesperada de 280 milions d’euros a 199 milions d’euros es trenquen llargs any de pedagogia vers al sector i es posa en crisi un sistema que funcionava força bé. A més s’ha fet amb uns criteris difícils de justificar; així, la reducció més forta ha estat en l’apartat de recollida de cadàvers i, concretament, per a les reductores de porcí, amb decrements de l’aportació de l’ordre del 90%”.

El conseller d’Agricultura ha denunciat que “això, a més de ser fortament discriminatori per un sector productiu molt important, especialment en el cas català, provoca increment de la prima totalment desmesurats que poden ser de un 500% o fins i tot més” i ha reclamat al Ministre que revisi aquesta decisió”.

El DAAM esta mantenint contactes amb tots els afectats, contemplant tots els escenaris possibles, des d’un sistema diferent de distribució de la part de la subvenció autonòmica que llimi aquests desajustos, passant per sistemes diferents de recollida i selecció en la destrucció que permetin mètodes més eficients, i fins a la sortida d’Agroseguro i creació d’un sistema mutualista.

Norma necessària per garantir la qualitat i traçabilitat de l’oli

D’altra banda, el conseller ha demanat al Ministre que l’Estat reguli la prohibició de les setrilleres reutilitzables i obligui a la identificació de l’oli que se serveix als establiments turístics i del sector de la restauració  com a  mesura per  evitar el frau, garantir la qualitat, la traçabilitat i la informació sobre l’origen del producte, amb l’objectiu d’aportar major confiança als consumidors i posar en valor l’esforç del sector per produir uns olis que són valorats a tot el món.

08136700_8960981El conseller ha insistit  en la necessitat d’aquesta mesura “especialment en un país com Catalunya on el turisme té un pes específic molt important  que cada cop més valora la qualitat. En la mesura en què puguem oferir productes d’alt valor afegit i vincular-los a la identificació amb el nostre país i amb una producció de qualitat, estarem contribuint a posar en valor tot un sector que té un paper destacat en l’impuls de l’activitat econòmica i a més aporta un servei essencial, com és l’alimentació a la població d’aquí, i també a la que ens ve de fora”.

El Ministre d’Agricultura s’ha compromès a estudiar les dues demandes que li ha traslladat el conseller d’Agricultura de Catalunya avui durant  la reunió del consell consultiu d’Agricultura.

El Departament d’Agricultura i Mercolleida treballen per a internacionalitzar el sector porcí català

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director d’Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, de la delegada del Govern català a Alemanya, Mar Ortega, així com del conseller delegat de Mercolleida, Francesc Ollé, ha presentat aquesta institució en les diverses reunions de treball mantingudes a Berlín, amb l’Associació Alemanya de Pagesos, l’Associació de Cooperatives Alemanyes, i amb la delegació de l’Estat Federat de Baixa Saxònia a la capital alemanya.

granja-porcs-300x225En aquestes tres trobades s’ha explicat el procediment que desenvolupa Mercolleida per a aconseguir la fixació de preus entre el productor i l’escorxador, i s’ha remarcat que el model de Mercolleida és un model de referència a nivell europeu, també per a un país com Alemanya, on el sector porcí és molt important.

Tot i que el sistema alemany no és exactament igual al de Mercolleida, s’ha trobat la necessitat de crear sinèrgies entre els dos models per a aproximar el sector porcí català i alemany a la consolidació del sector a nivell europeu en aquest lideratge conjunt.

Així, en les reunions mantingudes s’ha acordat que el Departament d’Agricultura impulsarà la creació d’un marc estable i de cooperació i desenvolupament d’iniciatives relacionades amb les funcions de Mercolleida i les competències de la conselleria, el que contribuirà a reforçar la capitalitat agroalimentària de Lleida i la importància de la Llotja de Mercolleida.

En concret, els responsables agrícoles i ramaders de l’Estat Federat de Baixa Saxònia han demanat organitzar una trobada conjunta d’agents del sector porcí d’ambdós territoris on es podrà desenvolupar l’acord que es començarà a negociar a curt termini. I també s’ha constatat la necessitat de col·laborar i cooperar en l’àmbit de la gestió de les dejeccions ramaderes, entre altres temes.