JARC-COAG exigeix una major dotació pressupostària per a la línia de subvencions per renovar la maquinària agrària

JARC-COAG ha presentat importants al·legacions al projecte de Reial Decret del Ministeri d’Agricultura referent a les subvencions per a la renovació de la maquinària agrària. Per a l’organització agrària, la mesura no tindrà repercussió en l’economia dels agricultors i ramaders sense una dotació pressupostària adequada, i per tant, no es compliran els objectius de millorar la seguretat en les activitats agrícoles i millorar l’eficiència energètica.Noves tecnologies en aplicació de purins_Més precisió i eficiencia_nov 2015_1

Robert Jaimejuan, cap de la sectorial de farratges de l’organització, ha indicat que “sense els diners suficients el pla mai serà efectiu, perquè no atendrà el volum de sol·licituds presentades, tenint en compte la forta inversió que suposa aquest tipus de maquinària”.

A més, des de JARC-COAG es demana al Departament d’Agricultura que paral·lelament adquireixi el “compromís financer” de donar suport a aquest tema.

Traves burocràtiques

Per a Jaimejuan, un altre dels problemes que ha generat aquest ajut “són les traves i la complicació burocràtica a la qual ens sotmeten a l’hora de demanar-lo, ja que ens exigeixen un excés de documentació que fa que sigui un procés poc àgil”.

JARC-COAG sol·licita que en la concessió de les subvencions s’apliquin criteris d’eficiència i necessitat i que es prioritzi els agricultors professionals, les explotacions agràries prioritàries, els joves i aquells que es troben en zones productives més desafavorides. Actualment, està previst que s’adjudiquin per ordre de presentació de les sol·licituds.

També demana modificar el projecte normatiu estatal perquè quedaran excloses les escampadores de fems sòlids d’alta capacitat, pròpies dels cultius extensius. Se’ls exigeix un dispositiu d’aplicació localitzada que no incorporen perquè agronòmicament és innecessari per la correcta gestió de la fertilització.

Anuncis

Un vermut ecològic, triomfador als Premis Innoval 2016

Tres dels 16 reconeixements dels Premis Innoval 2016 d’Alimentaria han estat per l’empresa de Fuenlabrada (Madrid), Bodegas Sanviver S.L., que ha presentat Zarro, el primer vermut ecològic del món. La resta de premiats són tauletes de xocolata artesanal elaborades amb productes d’alta qualitat, un batut de xocolata instantani llest per prendre, una ampolla d’aigua mineral amb disseny exclusius per a nens d’entre 4 i 11 anys, un nou gelat en format mini, una gamma d’embotits sense carn, un rostit de xai per cuinar al forn sense embrutar i en la meitat de temps, esferificacions de Vinagre Balsàmic de Mòdena, una marca de menjar vegetariana equilibrada, un brou de carxofa ecològica i uns xampinyons envasats 100% naturals.

Bodegas Sanviver ha estat la guanyadora en la categoria de Vins i espirituosos, així com del Premi Retail i de la distinció com la millor innovació pel canal Horeca (hostaleria, restauració i càtering) gràcies a Zarro, un vermut ecològic fruit de la investigació en celler i de l’ús de productes 100% ecològics, i de la seva gamma Zarro Único, una edició limitada elaborada amb els seus millors vermuts i una cuidada selecció d’herbes aromàtiques macerades i infusionades en bóta.

Quatre guardons per a Nestlé

Entre els premiats també destaca Nestlé España, que ha obtingut quatre Premis Innoval per tres dels seus últims llançaments: Las Recetas de la Chocolatería, una nova generació de tauletes de xocolata d’inspiració artesanal i ingredients d’alta qualitat que li ha valgut el premi a la categoria Dolç, confiteria, Snack i fleca, així com el Premi Tendència de Plaer; Nestlé Gold, un gelat amb cruixents làmines de xocolata i en format mini, ha obtingut el premi en la categoria Gelats i congelats, mentre que Garden Gourmet, una marca de menjar vegetarià elaborat amb una delicada fusió de proteïnes de blat i soja, ha aconseguit el reconeixement en la categoria de Productes frescos i refrigerats no lactis.

L’empresa Calidad Pascual ha obtingut dos premis. Juntament amb Idilia i el seu Cola Cao ha estat premiat en la categoria Lactis i derivats i el Premi Tendència de Practicitat pel seu producte Cola Cao Shake, un batut de xocolata llest per emportar, amb to el seu sabor i per prendre fred, calent o a temperatura ambient. D’altra banda, l’empresa Aguas Font Vella y Lanjarón ha guanyat en la categoria Aigües, refrescos i cerveses i el Premi Canal Impuls pel seu últim llançament, una ampolla d’aigua mineral amb un format exclusiu i divertit pensat especialment per nens d’entre 4 i 11 anys.

A la categoria de Càrnics i derivats, el premi a la Millor Innovació se l’ha emportat l’empresa de Saragossa Moralejo Selección pel seu revolucionari concepte del rostit fàcil. La companyia ha presentat una gamma de productes per cuinar al forn en la meitat de temps i sense embrutar, garantint un resultat cruixent i saborós.

En l’apartat d’Olis, vinagres i condiments la guanyadora ha estat l’empresa murciana Eurocaviar per les seves Perlas de Aceto Balsámico, unes esferificacions de Vinagre Balsàmic de Mòdena que reuneixen a la perfecció suavitat i sabor i que són aptes per celíacs.

Brou depuratiu de carxofa ecològica

L’empresa Aneto Natural ha guanyat la categoria Alimentació seca, deshidratada, conserves i semiconserves amb el seu innovador llançament: un brou depuratiu de carxofa ecològica elaborat amb base de verdures fresques i 100% ecològiques sense sal que ajuda a netejar i depurar l’organisme.

El Premi Tendència de Salut i Confiança ha estat per l’empresa de Girona Noel Alimentaria, amb una gamma d’embotits llescats sense carn, elaborats utilitzant clara d’ou amb base proteica, ideal per un consumidor vegetarià que busca afegir una alternativa no càrnica a la seva dieta.

Finalment, en la categoria de Millor Innovació Internacional el Premi Innoval ha estat per l’empresa de Limburg (Països Baixos) Ecopouch, una gamma de xampinyons embassat i cuits en el seu propi suc, sense additius ni sal. ES conserven durant llarg temps i el seu suc és una base 100% natural per caldos i salses.

El Secretari General d’Agricultura i Alimentació, Carlos Cabanas, la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Serret, i el president de Fira de Barcelona i President del comitè Organitzador d’Alimentaria, Josep Lluís Bonet, han participat al lliurament de premis.

Compartint tot guanyant diners

Els qui som de poble, sabem molt bé,  què vol dir que un veí ens deixi un carretó per anar a buscar uns sacs a casa d’un altre amic, i així, estalviar-nos comprar una eina que la farem servir tres vegades, com a molt, a l’any. Aquesta col·laboració és fàcil perquè estem a prop del veí, ens coneixem i,  hi ha certa confiança i gratuïtat.

La comunicació amb el veí també és fàcil; anem a casa seva, el trobem pel carrer, al bar, a la botiga,….i li demanem, o el truquem per telèfon, o, avui dia, li enviem un whatsApp.

La globalització d’ Internet ha provocat que el relat anterior entre veïns d’un petit poblet, s’hagi estès i es pugui fer des de  qualsevol lloc  on hi hagi una connexió i un dispositiu mòbil.

La situació de recessió i la preocupació pel entorn ambiental han contribuït a fomentar aquest  model de consum més econòmic i més sostenible, sense perjudicar excessivament als models tradicionals.

Han aparegut aplicacions que ens permeten llogar un tallador,una habitació a New York per un cap de setmana sense anar a un hotel  (i fent vida amb autòctons), un cotxe a un particular mentre som a New York,i, això preparar-ho des de Vilafranca del Penedès, amb un mòbil, saber qui és i on és el nostre amfitrió i quant ens cobrarà. A més a més, serà més barat  per a nosaltres i ell guanyarà $.

Això és l’ economia col·laborativa, organitzada al voltant de la mobilitat que ens proporciona Internet i els aplicatius que fàcilment podem instal·lar als nostres equips. En anglès es pot definir com “ peer-to-peer”  on tots podem sortir guanyant. Es basa en què allò que jo tinc, pots utilitzar-ho tu a canvi d’un preu o gratuïtament.

Principals característiques de l’economia col·laborativa

Les  principals  característiques són:

  1. Qui produeix els serveis ( compra i/o venda d’un producte, prestació d’un servei ) són les persones de manera individual.
  2. Internet és el factor clau :
        • Els productes s’escullen, es compren i es paguen a través d’ Internet.
        • Es disposa de més informació de les persones. És molt fàcil saber els gustos i les preferències de la gent: la marca personal que deixem en les xarxes socials dóna molta informació de nosaltres.

Imaginaris que reflecteix sobre la vida econòmica

Es pot entendre com una mena de socialisme digital on les interaccions són múltiples.

S’enfoca en una creença en el determinisme tecnològic on hi ha una fusió i fe en les TIC’s, optimisme, ecotopia i un cert esperit hippie.Basat en una ideologia californiana que combina simultàniament la disciplina de l’economia de mercat amb les llibertats de l’artesania hippie.

Es crearà una nova democràcia on tothom podrà expressar-se lliurement al ciberespai.

Apareix un nou poder social derivat de les comunitats d’ús col·laboratiu que pot disminuir el poder a les nacions.

Reptes i oportunitats que genera

Els avantatges i les oportunitats són:

      • Més barat: el preu que ha de pagar el consumidor és més baix degut a la reducció costos de transacció i altres.
      • Increment dels emprenedors particulars: s’obté un ingrés extra que rentabilitza la compra d’un actiu car, convertint –lo en un servei.
      • Social: en el sentit, per exemple, que pot ajudar a pagar l’ hipoteca i evitar alguns desnonaments.
      • Fàcil accés: mitjançant apps i pàgines webs és ràpid i fàcil accedir-hi.
      • Respecte al medi ambient, ja que fa que el consum d’un be s’adapti a les necessitats.
      • Coneixement de nova gent: noves amistats.
      • Transparència –informació : el bon / mal ús és conegut ràpidament per les xarxes socials.
      • És un model més eficient, ja que al compartir evita la despesa/inversió de la compra i en conseqüència hi ha un estalvi de recursos.

Els principals problemes i reptes que es plantegen són :

      • La regulació: dificultat per a la recaptació dels impostos corresponents i també a la dificultat que té l’administració per garantir un bon ús .
      • La seguretat: actualment es basa en un component humà de confiança, tot i que hi ha sistemes que fan que cada vegada sigui més segur (GPS..)
      • Fa competència a les empreses tradicionals i aquestes s’hi oposen ja que poden veure disminuïts els seus ingressos o bé apuntar-se a aquest model.
      • L’apatia pròpia del ser humà: la mandra i el mal comportament inherent a les persones que dificulta les relacions humanes.

Exemples específics d’empreses que han desenvolupat aquest tipus d’economia

Alguns exemples d’empreses que treballen aquest model són:

          • Airbnb, Inc[1]. Lloguer d’ habitació a practicament qualsevol part del món.. Està a més de 190 païssos i factura més de deu mil mil·lions de dollars.
          • RelayRides[2]. Permet llogar un cotxe a particulars des de 45 €/dia.
          • SnapGoods[3]. Qualsevol eina domèstica.
          • UBER[4], particulars que transporten a persones a diferents ciutats del món.
          • Wallapop[5],compra i venda de coses que ens sobren a casa, entre particulars i propers geograficament.
          • Blabacar[6]. Aprofita qui fa un viatge a un lloc concret per oferir una o mésplaces a altres persones amb el mateix itinerari a canvi d’un preu baix.
          • Altres: Helping.network, Ouishare, Eurofreelancers,…

Un posicionament personal sobre l’economia col·laborativa 

L’ economia col·laborativa és un model amb molts aspectes positius, tot i que encara cal estudiar la seva evolució i definir la seva regulació.

El model funciona bé per compartir coses d’alt valor de compra, i amb semblances amb els models tradicionals. Per intercanvis de outputs de baix cost només funcionarà si la distància entre les persones implicades és relativament curta i no suposa un cost excessiu anar a buscar-la.

Miquel Rusiñol, president d’Agroprés

Brioixeria i snacks amb algues, embotits per a vegans i un vermut ecològic, entre les novetats d’Alimentària 2016

Encara que tota Alimentària 2016 en si és un compendi de novetats, Innoval és el lloc de la fira que agrupa els últims llançaments de la indústria i que serveix de termòmetre de tendències. Aquest any es presenten al voltant de 300 productes. Snacks a base de pèsols; brioixeria amb Chlorella, alga rica en proteïnes; el primer vermut ecològic del món; una tònica artesanal de maduixes salvatges; salsitxes frankfurt vegetals, embotits i formatges per a vegans; galetes que ajuden a reduir el colesterol; brou natural de carxofa ecològic; o cafè soluble amb magnesi per combatre la fatiga són alguns dels productes que es veuran a l’exposició.

Aliments a la carta

Els productes alimentaris s’adapten a diferents estils de vida i a les necessitats específiques de cada persona. Cada vegada hi ha més aliments a la carta, productes d’ús ràpid per consumir en diferents moments; amb perfils nutricionals més saludables i per a col·lectius específics. Aquesta tendència marca un nou pas que arribarà a mig termini: la ultra personalització de les dietes, quan s’elaboraran els aliments en funció de patrons genètics.

A grans línies, segons la consultora Innova Market Insights enguany s’imposen els productes orgànics, les etiquetes de “saludable”, “natural” i “sense” i els aliments de proximitat menys processats. Alhora, creix la demanda de superaliments, és a dir, productes millorats i funcionals per augmentar el benestar i prevenir malalties. La recerca de plaer, entreteniment o diversió per crear tota una experiència alimentària és una altra de les tendències a tenir en compte.

L’interès per allò natural i ecològic ha augmentat el nombre de vegetarians a temps parcial. La dieta flexiteriana es posa de moda -fins i tot ja estan sorgint restaurants especialitzats en aquest concepte-, amb la verdura com a màxima protagonista encara que sense renunciar al consum de productes d’origen animal de tant en tant, això sí, de màxima qualitat. Els vegetals augmenten la seva presència a lactis, productes per a nens, sucs i fins i tot en els productes carnis.

Noves fonts de proteïnes alternatives

Vinculat a aquest punt es busquen noves fonts de proteïnes alternatives a la carn en algues, pèsols, soja, cereals (blat, arròs i quinoa), fruita seca (ametlles i pistatxos), llavors (chía o lli) o sèrum de llet. Productes amb les etiquetes “alt contingut en proteïnes” o “font de proteïnes” estan omplint els lineals.

Innoval reflecteix clarament aquestes tendències: nombroses categories de productes com ara sopes, snacks de pa, galetes de cereals o salses incorporen, per exemple, quinoa, un pseudocereal amb alt contingut en proteïnes i múltiples beneficis per a la salut. També es presenta una crema de xocolata per untar amb base de llavors de lli, snacks de pèsols i arròs amb forma de beina; i brioixeria amb Chlorella, una alga d’aigua dolça amb un alt contingut d’en proteïnes, vitamines, minerals i aminoàcids essencials.

Es veuran, així mateix, embotits llescats sense carn elaborats amb clara d’ou com a base proteica, salsitxes de Viena vegetals amb el gust original, formatges bio sense llet o receptes com mandonguilles, hamburgueses o nuggets vegetals amb proteïnes de blat i soja. D’altra banda, l’ecològic guanya protagonisme i es perfila com un segment en clar creixement. Hi haurà iogurts, galetes, conserves de peix, aperitius, vins, olis, tisanes i fins i tot vermuts ecològics.

La salut és el que més importa al consumidor

El consumidor valora la salut i es decanta pels productes alimentaris funcionals, que incorporen principis actius com calci, omega 3, fibra, col·lagen, probiòtics, prebiòtics, antioxidants, vitamines, etc., per millorar el benestar, prevenir malalties i proporcionar una aportació extra d’energia o proteïnes per portar una vida més activa i saludable. Per això augmenta també la demanda d’aliments “sense” gluten, lactosa, sucre, sal o greix, encara que no es pateixi cap al·lèrgia o intolerància alimentària.

En aquest sentit, a Innoval 2016 es trobaran novetats que connecten amb aquesta inquietud per la salut i el benestar. Destaquen una maionesa vegetal totalment lliure d’al·lèrgens; galetes amb betaglucà de civada que ajuden a reduir el colesterol; olis d’oliva verge extra enriquits amb Omega 3, soja i nou amb alt contingut en proteïnes i antioxidants; iogurts amb àloe vera; infusions de te ecològic funcionals; llet sense matèria grassa i amb un 50% més de proteïnes naturals; pizzes sense lactosa; o cereals farcits baixos en greix, entre d’altres.

Una altra preferència en alça són els aliments artesanals i els de proximitat, així com aquells amb una història al darrere les matèries primeres dels quals tinguin certificació d’origen i no afegeixin compostos artificials. Rajoles de xocolata d’inspiració artesanal; arrossos refrigerats elaborats amb mètodes tradicionals; pizzes fetes a mà a partir de Tritordeum, un nou cereal que combina les millors propietats del blat i l’ordi; o tòniques artesanes amb essència de maduixes salvatges són algunes de les novetats d’Innoval que il·lustren aquesta tendència.

Productes ràpids i fàcils de preparar

Un altre factor que mou la innovació de la indústria alimentària és la practicitat. Es busquen productes fàcils i ràpids de preparar i consumir en qualsevol moment o lloc, sent el packaging un aliat fonamental per a això. A més, d’acord amb els nous perfils demogràfics, els formats inclouen més racions individuals.

Plats i amanides preparades que no necessiten fred per a la seva conservació; especialitats de diferents països servides en got i llestes en pocs minuts amb només afegir aigua i escalfar al microones; rostits de xai per cuinar al forn en la meitat de temps que un tradicional; receptes del xef a força de pollastre en envasos microfornejables; snacks i toppings d’embotits; formatge en falca o tallat sense crosta; Cola Cao llest per prendre fora de casa o un kit per cuinar truites de patata en càpsula són alguns exemples.

Un altre nodrit grup de llançaments proposa nous sabors i sensacions per conquistar al consumidor: xiclets energitzants; torrons de gerd o gintònic; farina negra al carbó vegetal per fer pizzes; Cacaolat amb toc de cafè; refresc de vi baix en calories; begudes naturals de te amb gust de síndria; pizzes quadrades; perles d’oli d’oliva; caviar de fruita; o noves varietats de patates violetes i tomàquets rosats, entre altres.

ASAJA veu amb “inquietud” les negociacions del TTIP per la feblesa i escassa unitat d’Europa enfront dels Estats Units

Els sectors ramaders d’ASAJA a Catalunya han mostrat la seva “inquietud” en les negociacions del Tractat Transatlàntic pel Comerç i la Inversió (TTIP) per la “feblesa i escassa unitat” d’Europa enfront dels Estats Units. Així, han indicat que “mentre els Estats Units fan bandera del seu motor econòmic, que  és l’agricultura i la ramaderia, Europa ha abocat als seus 500 milions de consumidors a que vegin l’entrada de productes OGM, farines de carn o fitosanitaris que estan prohibits a la Unió Europea (UE)”.DSCN7159

ASAJA, que ha assistit a la taula rodona “La lletra petita del TTIP”, realitzada en el marc de la Fira Alimentària a Barcelona, ha recordat que fa un any van entrar a la Comissió Europea un document signat per diferents organitzacions agràries europees en el que es demanava l’exclusió dels sectors ramaders europeus d’aquestes negociacions del TTIP.

Aquesta petició es va fer perquè “en matèria de seguretat alimentària molts productes dels Estats Units no compleixen les estrictes normes comunitàries”.

El moderador de la taula rodona, Tomás García Azcárate “ens ha dit que no podem obligar als Estats Units a complir les nostres normes donat que som nosaltres els que ho volem, ells no. Tampoc podem exigir ser exclosos ja que no està permès excloure de les negociacions sectors importants, com és el cas de la ramaderia”.

La preocupació d’ASAJA és que si amb la Política Agrària Comuna (PAC) “hem perdut a Catalunya 60.000 explotacions, 6.000 de les quals lleteres, que ens quedarà després del TTIP, tenint en compte que a Europa es poden perdre uns 400.000 llocs de treball solament en el sector ramader”.

La consellera d’Agricultura de la Generalitat, Meritxell Serret, demana que hi hagi transparència en la negociació del TTIP

Transparència en la negociació de l’Acord Transatlàntic per la Comerç i la Inversió (TTIP) i no utilitzar el sector agrícola i agroalimentari com a moneda de canvi. Sota aquestes dues premisses la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, ha inaugurat avui la taula rodona “La lletra petita del TTIP. Riscos i oportunitats per al sector agroalimentari”, que s’ha celebrat en el marc de la Fira Alimentaria 2016, i ha comptat amb experts que han posat sobre la taula els aspectes més rellevants pel que fa a les possibles implicacions per a les empreses agroalimentàries catalanes.3b5dc7e7-de66-42bd-899a-ba0a43f468b9

La consellera també ha ressaltat que el TTIP no és una ampliació transatlàntica de la UE, sinó un acord de lliure comerç i que, per tant, hi haurà països que es liberalitzaran i d’altres en què es fixaran quotes amb aranzel zero. Serret ha remarcat que en cap cas s’han de  rebaixar els nivells de seguretat alimentària de la UE i que cal assegurar els distintius de qualitat com ara la Indicació Geogràfica Protegida, la Denominació d’Origen Protegida i la Denominació d’Origen dels vins.

L’Acord Transatlàntic per al Comerç i la Inversió (TTPI) entre la Unió Europea i els Estats Units, més enllà de l’establiment de les bases per al lliure comerç entre les dues regions mundials, té implicacions en el comerç agroalimentari que han de conèixer i debatre les empreses exportadores, principalment, i també aquelles que, tot i que no exporten, puguin veure modificades les condicions de producció o transformació.

Catalunya és un país eminentment orientat a l’exterior, amb un clúster agroalimentari dels més importants a Europa i disseminat per tot el seu territori. “El nostre és un sector clau per al desenvolupament social, econòmic, territorial i mediambiental i per aquest motiu hem de donar suport i informació fefaent sobre tot allò que el pot afectar”, ha afegit la consellera.

El debat ha comptat amb la participació de la consellera de comercialització i comunicació de European Fresh Produce Association (Freshfel), Nelli Hajdu, el director general de l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya (Afrucat), Manel Simon, del diputat al Parlament Europeu, Josep M. Terricabres, de l’agregada agrícola de l’Ambaixada dels Estats Units a Espanya, Rachel Bickford, del cap de comunicació de la Representació de la Comissió Europa a Barcelona, Mark Jeffery, i del director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Antoni Diaz.  El debat ha estat moderat per l’expert en política agrària comunitària Tomàs Garcia Azcarate.

Dimecres 18 de maig Agroprés celebra la seva Assemblea

Assemblea 2016: dimecres 18 de maig a Mataró

18.00 hores. Visita guiada al centre de jardineria “Passi Garden Home”. Ronda Països Catalans, 11 (hi ha un gran aparcament si arribeu per Mataró Oest).

20.00 hores. Assemblea General Ordinaria. Urbanització Sant Salvador. Casa 18. Avda. Puig i Cadafalch, 48 (podreu aparcar facilment, i anar a peu fins al lloc de sopar).

 21.00 hores. Sopar al Bar de tapas “Casa Pepe”. Avda. Puig i Cadafalch, 18. És un lloc típic per degustar tapes marineres!! Cal confirmar l’assistència.