Agricultura i sector defineixen els propers passos per reforçar la bioseguretat en les explotacions porcines del país

Amb  la posada en marxa del programa de bioseguretat en explotacions ramaderes s’ha fet un pas important en la millora de les explotacions porcines catalanes que cal reforçar per garantir la sanitat de la cabana porcina. Així s’ha decidit a la Taula Sectorial del Porcí que ha tingut lloc a la seu del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) i en la que sector i Administració han definit els propers passos per millorar la seguretat en les explotacions porcines del país. 

Aquestes actuacions futures consisteixen en seguir treballant en les enquestes i assessorament que des de fa dos anys s’estan fent a les explotacions porcines catalanes per tal que puguin complir amb el programa de bioseguretat. L’objectiu és aconseguir que totes les granges rebin assessorament continuo en aquesta matèria.

El departament també s’ha compromès a garantir un correcte tancament perimetral de les granges, obligatori des de l’abril de 2016,  així com altres  obligacions com són els sistemes per evitar l’entrada d’aus i altres animals que puguin ser transmissors de malalties, la presència de sistemes de neteja i desinfecció de vehicles a l’accés a l’explotació, els vestuaris del personal, la roba i el calçat d’ús exclusiu per l’explotació, portar un registre de visites  i vehicles alienes a l’explotació, entre d’altres.

Recollida i transport de baixes

Un altre dels aspectes abordats a la Taula Sectorial, ha estat la millora de la bioseguretat en la recollida i transport de baixes d’explotació. Sobre aquest tema, que serà tractat novament a la Comissió de gestió d’animals morts a l’explotació  que tindrà lloc aquesta mateixa tarda al departament, s’ha posat de manifest la voluntat de potenciar una estratègia que fomenti l’ús de contenidors refrigerats a les explotacions com a millora de l’ emmagatzematge de cadàvers.

La directora general d’Agricultura i Ramaderia, Teresa Masjuan, que ha presidit la Taula, ha assegurat que en el compliment de les mesures de bioseguretat “ens hi juguem molt, són molt importants no només per garantir l’excel·lència de la cabana porcina, sinó també per la viabilitat de les explotacions, i per poder assegurar l’ accés als mercats exteriors del nostre sector”. 

Finalment, en relació al bon moment que reflecteixen les darrers dades de l’Observatori del porcí, Masjuan ha recordat que “tot i la importància de la bioseguretat i benestar, cal  treballar per tirar endavant l’estratègia de dejeccions ramaderes, que ha d’assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català”.

Aprovada la creació del Consell Català de l’Alimentació

El Govern de la Generalitat ha aprovat la creació del Consell Català de l’Alimentació com a òrgan d’assessorament i de participació institucional en matèria d’agroalimentació. Aquest Consell, col·legiat i adscrit al departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, té l’objectiu d’analitzar i debatre els reptes de caire social, ambiental, empresarial i tecnològic als quals ha de fer front el sector agroalimentari català, perquè s’abordin de forma participada, previsora, eficaç, equilibrada i sostenible.

Amb la creació del Consell Català de l’Alimentació es posen les bases d’una nova política alimentària de país basada en la producció local d’aliments i que articula tots els agents de la cadena alimentària.

En formaran part representants de les organitzacions professionals agràries més representatives, de les institucions, els col·legis professionals i les associacions l’activitat de les quals té relació directa amb l’alimentació a Catalunya.

Observatori amb visió transversal

El Consell actuarà com a observatori de l’agroalimentació, amb una visió transversal, que permeti proposar les mesures necessàries per a l’aprofitament de totes les oportunitats per impulsar una política alimentària que respongui a les demandes dels consumidors i alhora potenciï el teixit productiu català, sobre la base de la seguretat i la qualitat dels aliments.

Les funcions del Consell Català de l’Alimentació són les següents:

  • Fòrum d’anàlisi i  debat de les qüestions relacionades amb les polítiques públiques agroalimentàries.
  • Formular propostes per a afavorir l’equilibri i la transparència en les relacions de la cadena alimentària i que permetin el desenvolupament correcte i equitatiu de totes les baules.
  • Formular propostes relacionades amb la comercialització, el foment i la promoció dels productes agroalimentaris catalans, inclosos els reconeguts amb qualitat diferenciada, amb l’agricultura de proximitat i amb l’agricultura ecològica, tant per al mercat intern com per a l’exportació.
  • Analitzar les mesures que es defineixin en altres instàncies o administracions i que puguin afectar l’agroalimentació, així com presentar propostes d’actuació.
  • Actuar com a òrgan assessor en l’elaboració de les polítiques que fomentin la sostenibilitat, la responsabilitat social, la lluita contra el malbaratament en tots els àmbits de la cadena agroalimentària i proporcionar aliments sans i segurs a la ciutadania.
  • Recollir propostes de promoció de la dieta mediterrània i foment dels  hàbits alimentaris saludables i sostenible entre la ciutadania, integrant-hi tots els agents de la cadena agroalimentària.
  • Formular propostes de promoció i foment de la vàlua del patrimoni gastronòmic català com a element vertebrador de la producció agroalimentària i de la resta de la cadena.
  • Participar en l’establiment de les bases necessàries per a estimular la competitivitat de les empreses vinculades a la cadena agroalimentària; fomentant la innovació, en base al trinomi salut, nutrició i gastronomia.
  • Donar una visió transversal, que permeti analitzar i proposar les mesures d’innovació necessàries per a l’aprofitament de totes les oportunitats dels mercats i per oferir les millors condicions de qualitat i sostenibilitat.
  • Proposar actuacions que fomentin la qualitat agroalimentària dels productes en les diferents fases de la cadena agroalimentària.
  • Fomentar la Seguretat Alimentària i la disponibilitat dels aliments envers el consumidors.

El Consell Català de l’Alimentació estarà format per 4 comissions: la Comissió de la Cadena Agroalimentària; la Comissió de Competitivitat i Internacionalització Alimentàries; la Comissió de Gastronomia i Territori, i la Comissió de Malbaratament i Sostenibilitat, en les quals participaran entitats representatives de cada àmbit.

UP demana que s’activi de manera urgent la retirada de préssecs i nectarines per evitar la pertorbació de mercat

Unió de Pagesos (UP) demana al Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA) que activi amb una setmana d’antelació el mecanisme extraordinari de retirada de préssecs, nectarines, préssecs plans i nectarines planes per a la distribució gratuïta per la via de la transformació. El sindicat ha valorat que aquest és el procediment adequat després d’analitzar la situació dels preus de la fruita i comprovar l’avançament, d’entre deu i quinze dies, de la collita de préssec i nectarina.

El darrer 7 de juny, el ministeri va aprovar la retirada de 25.000 tones d’aquestes fruites, de les quals un màxim de 4.888 tones -de l’1 al 31 de juliol- i de 4.887 -de l’1 d’agost al 30 de setembre- estaven destinades a la distribució gratuïta per a transformació, amb pagament en espècie de la fruita de pinyol, tal i com marca la normativa comunitària. La resta, fins a les 25.000 tones, es poden acollir a aquest tipus de retirada amb càrrec als fons operatius de les organitzacions de productors. Però el fet que la collita s’hagi anticipat entre deu i quinze dies planteja la necessitat d’avançar, també, l’obertura del segon contingent. Així, a partir d’avui mateix, els productors podrien acollir-s’hi i, així, descongestionar el mercat en el moment en què és més necessari.

El sindicat està convençut que la retirada és l’única mesura que pot evitar caure en una situació de pertorbació del mercat de la fruita de pinyol. Cal tenir en compte, amb tot, que caldrà mantenir-se alerta a la possible necessitat complementària de contingents de retirada. Malgrat que la situació es troba sota control pel que fa als estocs de fruita, les darreres dues setmanes han apuntat una pressió a la baixa del preu.

Unió de Pagesos sol·licitarà al Ministeri d’Agricultura, així, que convoqui una reunió urgent per estudiar les peticions i valorar les accions a emprendre a curt i mig termini.

Fires d’agost de 2017

CATALUNYA

  • FIRAGOST, Fira-Exposició del Camp Català, a Valls. Dies 1 i 2
  • Fira Multisectorial, a Mont-roig del Camp, del 4 al 6
  • El Racó dels Artesans. La fira de les Fibres Vegetals, a Mas de Barberans Dies 5 i 6
  • Fira d’Artesans i Oficis, a  Bellver de Cerdanya. Dies: 5 i 6
  • Fira de Sant Llorenç, a Bellver de Cerdanya. Dia 10Fira de Sant Llorenç, Fira de l’Avellana, a Riudons, de l’11 al 13
  • Fira de l’Artesania, a Les. De l’11 al 13
  • Mercat Medieval, a Guimerà. Dies 12 i 13
  • Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans, a Cabrils, del 18 al 21
  • Fira D.O. Conca de Barberà, Festa de la Verema, a l’Espluga de Francolí. Dies 26 i 27
  • Fira de Sant Bartomeu-Fira del Meló, a Artesa de Segre. Dies 26 i 27
  • Mercat Medieval de Castell d’Aro, a Castell-Platja d’Aro, els dies 26 i 27

RESTA DE L’ESTAT

  • FERIA DEL LÚPULO Y LA CERVEZA, a Carrizo de la Ribera (León), del 4 al 6
  • Concurs Nacional de Raça Sayaguesa, en Fermoselle (Zamora). Dia 5
  • FERIA AGROALIMENTARIA, el 5 i 6 a Fermoselle (ZAMORA)
  • FERIA DE TURISMO Y ARTESANÍA DEL CAMINO DE SANTIAGO, els dies 5 i 6 a CARRIÓN DE LOS CONDES (PALÈNCIA)
  • Feria de Ganado, dia 6  a Valdefuentes de Sangusin (Salamanca)
  • FERIA GANADERA, el dia 6 a PERALEJOS DE ABAJO (SALAMANCA)
  • FERIA DE LA HUERTA MELGAREÑA, a Melgar de Fernamental (Burgos), el 7
  • XIV FERIA VITIVINÍCOLA, a GORDONCILLO (León), de l’11 al 13
  • Fira-Mostra Alimentària’2017, en Abejar (Sória). Dies 12 i 13
  • Feria del Dulce. Dies 12 i 13 a Aguilar de Campoo (Palència)
  • FERIA DEL TURISMO RURAL Y ECOLÓGICO, a VEGA CERVERA (LEÓN), del 13 al 15
  • Exposició Nacional d’Ovelles de raça Montesina, a VALDEPEÑAS DE JAÉN (JAÉN), Del 13 al 16 de agost
  • Fira de Bestiar Boví i Equí, a Villa de Neila (Burgos), el 15
  • FERIA, EXPOSICIÓN Y CONCURSO DE GANADO, el dia 16 a VITIGUDINO (SALAMANCA)
  • Fira de Bestiar Vaquí de Raça Parda Alpina, a San Salvador de Cantamuda (Palencia). Dia 19
  • FERMA. Feria, en BARBASTRO (Huesca). Del 19 al 21
  • PIREGOURMET, Fira de Productes Agroalimentaris de Qualitat i amb D.O. A Barbastro (Huesca). Del 19 al 21
  • Fira del Bestiar Boví i Equí, Fira de Sant Bartomeu, a Piedrahita (Ávila), el 25 i 26
  • Feria de Ganado Bovino y Equino, en Barco de Ávila (Ávila),el 25 i 26
  • MERCADO ARTESANAL DE LA TIERRA DE CAMPOS, en TORDEHUMOS (VALLADOLID), el 19 i 20
  • Feria de Ganado Vacuno, el 25 i 26 a Piedrahíta (Àvila)
  • EXPOSICIÓN DE MAQUINARIA AGRÍCOLA Y PRODUCTOS DE LA TIERRA (FEMAG 2017), del  25 al 27 en BENAVENTE (ZAMORA)
  • EXPOSICIÓN GANADO SELECTO (FEMAG´2017), del 25 al 27 en BENAVENTE (ZAMORA)
  • CONCURSO-SUBASTA NACIONAL DE UHARTE ARAKIL-NAVARRA. Concurso Nacional Latxa, del 25 al 27. SUBASTA OVINO, del dia 27 de Latxa
  • EXPOSICIÓ I SUBHASTA D’OVELLA MONTESINA, a  HUELMA (JAÉN), del 25 al 28. La subhasta serà el 26
  • FERIA DEL TOMATE 2017, a MANSILLA DE LAS MULAS (León), dia 27

ESTRANGER

  • Agri Cambodia, a Camboia. Del 2 al 4 d’agost
  • APS Annual Meeting, a San Antonio, Texas (Estados Unidos). Del 5 al 9
  • Potatoes in Practice, Balruddery Farm, a Dundee (Reino Unido). El dia 10
  • Western Foodservice & Hospitality Expo, a LOS ANGELES, CA (ESTADOS UNIDOS). Del 11 al 13
  • Pet South America, a Expo Center Norte a Sao Paulo (Brasil). Dies 15, 16 i 17
  • Farmer Expo. Del 17 al 20, Centre of Agriculture a Debrecen (Hungría)
  • GreenSys-International Symposium on New Technologies and Management for Greenhouses, del 20 al 24, en Beijing (China)
  • ANUTEC, Pragati Maidan, a New Delhi (India). Dies 21, 22 i 23
  • Florall, en Waregem Expo (Bélgica). El dia 22
  • FoodAgro Tanzania, en Dar Es Salaam (Tanzania), el 22, 23 i 24
  • Congreso anual AMHPAC, Hard Rock Hotel Vallarta, en Nuevo Vallarta (México). Dies 24 i 25
  • AGRA|International Fair of Agriculture and Food, en Gornja Radgona (Eslovenia). Del 26 al 31
  • Expointer. Del 26 agosto al 3 septiembre, en Esteio (Brasil)
  • AGRI TECH INDIA, Feria internacional agricola y tecnológica, en BANGALORE (INDIA). Del 28 al 30
  • INDIA FOODEX, Exhibición internacional de la alimentación y sus tecnologías, en BANGALORE (INDIA). Del 28 al 30
  • Rusian Farmer. Fira Internacional d’Agricultura i Alimentació, en Sant Petesburg (Rússia). Del 29 d’agost al 4 de setembre
  • ANUFOOD, China – powered by Anuga, CIEC (New), Beijing (China). Del 30 a l’1
  • Expoleche Semana del Ganadero + Expoleche. Del 30 de agosto al 4 de septiembre 2017
  • Flower Expo Poland, en Varsovia (Polonia). Del 31 de agosto al 2 de septiembre

La previsió de collita de poma a Catalunya apunta un descens del 7% i la de pera un lleuger ascens d’un 1%

Les previsions de collita de fruita de llavor a Catalunya per a aquest campanya 2017 indiquen un descens del 7% en el cas de la poma, en relació a l’any passat, i un lleuger ascens pel que fa a la pera d’un 1%. Aquestes dades han estat presentades, a Lleida, per la directora general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya, Teresa Masjuan, que ha estat acompanyada del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Ferran de Noguera, juntament amb el director general i amb el president del Comitè de fruita de llavor de l’Associació empresarial de la Fruita de Catalunya (Afrucat), Manel Simon i Joan Serentill, respectivament.

Com ha explicat Masjuan, el descens de l’estimació de collita en el cas de la poma a Catalunya per a aquesta campanya ve donat, entre d’altres causes, per les condicions climàtiques, com són les pedregades i gelades primerenques registrades en els darrers mesos. En volum, la producció de poma enguany a Catalunya se situaria en 284.790 tones , 202.090 de les quals a Lleida (-8%), 79.530 a Girona (-2%), 1.670 a Barcelona (+3%), i 1.500 a la demarcació de Tarragona (-3%). Tot i això, la superfície productiva augmenta lleugerament.

Pel que fa a la pera, Teresa Masjuan ha assenyalat que s’estima que la collita sigui lleugerament superior a la del 2016 (+1%). La previsió la situa en unes 139.970 tones, registrant un lleuger increment a Lleida i disminució a Girona (per les arrencades, l’escassa floració, i la climatologia). Així, la producció a la demarcació de Lleida seria d’unes 134.570 tones (+2%), 3.530 a Girona (-29%), 1.275 a Tarragona (-2), i 595 a Barcelona (+9%).

Recuperació de mercat

Per la seva banda, Joan Serentill ha apuntat que “el descens del 7% en poma pot significar la recuperació de mercat” i ha destacat que “es recupera superfície a Catalunya i hi ha reconversió varietal”. “En pera cal més calibre per a recuperar mercat i per a obrir-ne de nous”, ha afirmat.

Pel que fa a previsions de preus, Manel Simon ha indicat que cal confirmar les dades de previsions de collita a nivell europeu i mundial, i ha recordat que una cita important serà el fòrum internacional Prognosfruit, que se celebrarà a l’agost, a Lleida.

Teresa Masjuan ha assenyalat que aquest mes de juliol el Departament d’Agricultura ha iniciat una campanya per a fomentar el consum de fruita fresca, de temporada i de proximitat. La campanya, adreçada bàsicament al públic familiar, ressalta els beneficis que suposa el consum de fruita per a una dieta sana i equilibrada. La directora general d’Agricultura i Ramaderia del DARP ha explicat que aquesta campanya se suma a totes les iniciatives i polítiques desenvolupades pel departament per a dotar de més instruments el sector i donar més transparència als mercats. En aquest sentit, ha fet referència a l’Observatori Agroalimentari de Preus de la fruita dolça de Catalunya, que ja ha començat a publicar, aquesta campanya, el preus de referència de nectarines, préssecs, i paraguaians.

UP proposa un retorn al model de gestió públic de la campanya agrària i control dels fluxos de treballadors

El sindicat Unió de Pagesos (UP) ha explicat en roda de premsa que cal retornar al model de gestió del treball durant la campanya agrària i control dels fluxos migratoris liderada per l’Administració Pública, que compti amb les organitzacions professionals agràries, per a la coordinació de l’oferta i la demanda, i les entitats i fundacions d’atenció social i humanitària. El sindicat observa que cal controlar les empreses de treball temporal i empreses d’intermediació perquè respectin el conveni del camp i no treballin amb comissionistes, i les formi dins la gestió de les relacions laborals i del respecte dels drets humans.

Pel que fa a la gestió de la demanda de treball, Unió de Pagesos ha gestionat enguany en el que portem de campanya 611 llocs de treball coberts amb 494 treballadors residents, cosa que suposa un increment del 113 % respecte del 2016; aquests treballadors cobreixen un important nombre d’ofertes concatenades, enllacen un lloc de treball amb un altre. Als que cal sumar, la gestió de 459 llocs de treball coberts amb 431 treballadors no residents contractats en origen, que suposa un increment de només el 54 % respecte del 2016; en aquests casos la concatenació és molt més baixa, ja que les ofertes de treball solen ser de llarga durada

Quant a la gestió de la borsa de treballadors que Unió de Pagesos gestiona a través de la Fundació Pagesos Solidaris, el sindicat ha atès fins a mitjan juliol 2.020 persones, un 49 % més que l’any passat durant les mateixes dates. Totes les persones ateses han rebut orientació social i laboral que inclou: elaboració del currículum i informació sobre les campanyes agràries, entitats d’inserció i d’intermediació del territori, i explicació de les condicions laborals segons conveni.

Xarxa d’entitats d’inserció

Pagesos Solidaris ha impulsat la creació d’una xarxa de 28 entitats d’inserció (ajuntaments, consells comarcals, entitats privades, entre altres) que compta amb 49 punts d’atenció per facilitar la inscripció al treball agrícola des dels llocs de residència habitual i evitar els desplaçaments pel territori per inscriure’s. Aquesta xarxa disposa d’una borsa de treball virtual oberta tot l’any. Unió Pagesos vetlla perquè totes les empreses que contracten treballadors mitjançant aquesta borsa de treball compleixen la legislació laboral i fa un seguiment de les relacions laborals entre empresa i treballadors.

D’altra banda, UP revisa els allotjaments per a treballadors temporers de les empreses i les orienta sobre les gestió interna. El 2016 el sindicat va supervisar 97 allotjaments, amb capacitat per a 1.793 places, la majoria dels quals són habitatges particulars, tot i que també hi ha allotjaments modulars d’empreses i allotjaments comunitaris d’ajuntaments i cooperatives. En aquest punt, Unió de Pagesos proposa que l’Administració recuperi els plans de gestió social d’allotjaments comunitaris amb les figures del mediador i de l’encarregat i que obri les convocatòries per a la rehabilitació i construcció de nous allotjaments de temporers.

La Generalitat presenta al sector agrari català el Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, han presentat aquesta setmana al sector ramader català el text final del Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes, després de mesos de concertació. La proposta de Decret presentada pel Govern inicia el tràmit final per a la seva aprovació i entrada en vigor. Aquesta normativa està signada pels departaments d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; Territori i Sostenibilitat, i Salut.

L’objectiu del nou Decret és assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català.

Per aconseguir-ho, es preveuen tres grans línies d’actuació: la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d’excel·lència, i el control i seguiment d’aquestes aplicacions, garantint la traçabilitat dels moviments.

Es tracta d’un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, en l’exportació dels excedents de nutrients. Existeix també un règim sancionador en cas que no es faci una correcta gestió, que acompanya el Decret. 

Aplicació pràctica

En origen, l’objectiu és reduir el volum del nitrogen generat a les explotacions ramaderes, mitjançant la millora de l’alimentació del bestiar; millorar els sistemes d’emmagatzematge i potenciar els sistemes de tractament.

En destí, per a garantir una fertilització ajustada als sòls agrícoles, la nova normativa preveu prohibir les aplicacions de purins amb vano o ventall, buscant incrementar l’eficiència i aconseguir el màxim aprofitament dels nutrients aportats. Els equips d’aplicació de dejeccions ramaderes hauran de disposar d’un sistema que permeti una elevada uniformitat de distribució i un bon ajustament de la dosi, i hauran de disposar d’un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent, que permeti estimar la concentració de nutrients del purí. Per a totes dues obligacions s’ha establer un període transitori per tal que el sector s’hi pugui adaptar.

A més, els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats, tan orgànics com minerals, amb la finalitat de garantir la seva traçabilitat.

D’altra banda, per a garantir la traçabilitat del transport, si la parcel·la a fertilitzar és a més de 10  km  (a 5 km dos anys després de la publicació del Decret), o bé si es tracta d’una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global (GPS). L’ús del GPS suposa major traçabilitat de les aplicacions de dejeccions ramaderes a llarga distància i una minimització d’inputs i recursos

Limitacions en zones vulnerables

La normativa estableix una moratòria, fins a l’1 de gener del 2020, per a ampliacions de bestiar en granges situades en municipis que tinguin un índex de càrrega ramadera (ICR) superior a l’1,2. També es fixa una major restricció pel que fa l’increment de bestiar en Zones Vulnerables (ZV), que variarà en funció de l’Índex de Càrrega Ramadera (ICR) que tinguin.  

Comença la tramitació de la Llei d’Espais Agraris

S’ha presentat al Parlament de Catalunya la Proposició de Llei d’Espais Agraris impulsada pel grup Junts pel Si, amb la qual es dóna resposta a una reivindicació històrica del sector i del territori i a les demandes del mateix Parlament, que ha urgit de manera reiterada sobre la necessitat d’una llei d’espais agraris. El text que ha iniciat la seva tramitació parlamentària té el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i ha estat concertat amb les principals entitats del sector, amb l’objectiu de dotar el país d’una Llei que permeti planificar i actuar tenint en compte el sector agrari, com a productor d’aliments, equilibrador del territori i cohesionador social.

Els objectius de la Llei d’Espais Agraris són, per una banda, definir bé què són aquests espais i identificar aquells que tenen un alt valor agrari, amb l’objectiu de preservar-los, i, per altra banda, posar en funcionament un mecanisme que permeti mobilitzar al màxim les terres en desús, amb transparència i garanties, per tenir el màxim de superfície agrícola en condicions de producció per avançar en la sobirania alimentària, garantir la gestió sostenible del medi i afavorir el relleu generacional facilitant que més joves es puguin incorporar a l’activitat agrària així com el dimensionament d’explotacions professionals que ho necessitin.

Tal i com recull el Preàmbul de la proposició de Llei, Catalunya té 3,2 milions d’hectàrees de superfície de les qual el 21,6% són conreus de regadiu i de secà, el 7% són pastures i el 64% és forestal. Alhora, segons el Mapa d’Hàbitats de Catalunya, hi ha 45.000 hectàrees de conreus abandonats, el que suposa l’1,4% de superfície catalana. Tenint en compte la seva importància quantitativa, des d’un punt de vista territorial és necessària una regulació substantiva per tal que els espais agraris tinguin el reconeixement dels seus valors i estiguin dotats de la regulació que els correspon.

Un altre aspecte que destaca el text és la necessitat de “reconèixer que la multifuncionalitat i la sostenibilitat de l’activitat agrària vénen donades per la capacitat d’assegurar satisfactòriament el vincle entre la producció, la qualitat i la seguretat alimentària, l’equilibri territorial i la preservació del món rural i els seus habitants, el manteniment del paisatge i el respecte per les condicions mediambientals i la conservació de la biodiversitat; així com la seva contribució a la mitigació del canvi climàtic”.

Sis títols i un de preliminar

El text que ha entrat avui al Parlament es divideix en un Títol preliminar i sis títols. En el Títol preliminar es delimita l’objecte i les finalitats de la llei que no és una altra que la planificació i la gestió dels espais agraris, determinant-ne el seu règim jurídic i la regulació dels supòsits i modalitats d’intervenció pública.

En el títol primer es determinen i desenvolupen els instruments de planificació territorial sectorial agrària, establint els criteris que cal tenir en compte perquè  pugui ser realitat el Pla Territorial Agrari de Catalunya i els Plans Territorials Agraris Específics sobre àrees concretes, amb singularitats.

El títol segon regula l’Anàlisi d’afeccions agràries com a instrument preceptiu de les relacions entre la planificació territorial, el planejament urbanístic i la protecció de l’espai agrari que el territori identifiqui, ja sigui per la qualitat productiva com des del punt de vista mediambiental.

El títol tercer esmenta els sistemes d’informació per la protecció i conservació dels espais agraris, com a eina d’avaluació i de control i seguiment de l’estat dels espais agraris i de la necessària sostenibilitat i conservació dels sòls.

El títol quart fa la delimitació entre infraestructures d’interès general en sòl agrari i les infraestructures agràries, així com els camins rurals, per establir la consideració dels espais agraris en la regulació de les obres, la planificació, programació i execució d’aquestes, així com la preservació de la unitat mínima de conreu en l’execució d’aquestes obres.

El títol cinquè es dedica a l’activitat agrària periurbana, com una realitat territorial, i el fet que hagi de ser tinguda en compte en la planificació territorial i en el desenvolupament de les infraestructures.

El títol sisè defineix l’establiment i les funcions del registre de finques agràries en desús que ha de gestionar les terres que es declarin com a infrautilitzades, tenint en compte aspectes com la declaració, la transparència i les garanties per les parts i per afavorir l’accessibilitat als professionals o joves que vulguin incorporar-se al sector.

El Port de Tarragona assoleix la xifra d’1 milió de caps de bestiar d’oví i de boví de carn exportats des del 2012

El Port de Tarragona ha informat que assolit el milió de caps de bestiar d’exportació d’oví i i vaquí de carn, des de que va començar aquest tràfic fa cinc anys. El juliol de l’any 2012, la infraestructura portuària va iniciar un nou tràfic d’exportació d’animals vius amb l’objectiu d’afavorir la dinamització de l’economia de la ramaderia de la seva àrea d’influència. Des de la primera operativa el creixement ha estat exponencial.

Així mateix, aquest tipus de tràfic atorga al Port de Tarragona una distinció d’alta qualitat ja que no tots els ports estan adequats per treballar amb aquest tipus de mercaderia. D’aquesta manera, el Port de Tarragona és el segon port d’Espanya i el tercer d’Europa en donar aquest servei. La terminal de bestiar viu del Port de Tarragona disposa de serveis duaners, veterinaris i d’estibadors duana i d’estibadors preparats professionalment per rebre aquest tràfic, i és un bon exemple de la diversificació de mercaderies que el Port de Tarragona està impulsant per ser més competitiu.

Exportació a països del nord d’Àfrica

El principal país receptor de l’oví i boví exportats a través del Port de Tarragona és Líbia, seguit d’Egipte, el Líban, Algèria i , finalment, Turquia, país en el que s’ha obert mercat des d’aquest 2017. Els animals vius provenen de la ramaderia catalana, d’Aragó, zona centre de Madrid i també del sud de França i Bèlgica.

Pel que fa a operatives destacades, el passat 13 de juny va atracar el ‘Victory’ el vaixell de bestiar més gran, fins al moment, que ha realitzat operativa al Port de Tarragona. En total, 25.460 caps de bestiar es van carregar al ‘Victory’ amb destinació Líbia. L’empresa consignatària va ser Euromarco i l’estibadora Euroports Iberica TPS.

La Unió Europea i el Japó conclouen els principals aspectes que tindrà l’important Acord d’Associació Econòmica

La Unió Europea (UE) i el Japó han arribat a un acord de principi sobre els elements fonamentals de l’Acord d’Associació Econòmica. Serà l’acord comercial bilateral més important que hagi tancat mai la UE i, com a tal, inclourà per primera vegada un compromís específic relatiu a l’acord de París sobre el canvi climàtic.

Per la UE i els seus Estats membres, l’Acord d’Associació Econòmica eliminarà la gran majoria dels drets que paguen les empreses de la UE (que pugen a 1.000 milions d’euros l’any), obrirà el mercat japonès a exportacions agrícoles clau de la UE i augmentarà les oportunitats en diversos sectors. Aquest acord estableix les normes més estrictes sobre drets dels treballadors, seguretat i protecció del medi ambient i dels consumidors, protegeix plenament els serveis públics i inclou un capítol específic sobre el desenvolupament sostenible. També es basa en les normes estrictes de protecció de dades personals -les reforça, de fet- que tant la UE com el Japó han afegit recentment a la seva legislació sobre protecció de dades.

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker; el president del Consell Europeu, Donald Tusk; i el primer ministre japonès, Shinzo Abe, han anunciat el principi d’acord durant la cimera entre la UE i el Japó.

En paraules del president Juncker, “hem arribat a un acord de principi sobre l’Acord d’Associació Econòmica, els efectes del qual van molt més enllà de les nostres fronteres. A través d’aquest acord, la UE i el Japó defensen els seus valors compartits i es comprometen a les normes més estrictes en els àmbits dels drets dels treballadors, la seguretat i la protecció del medi ambient i dels consumidors”.

Per part seva, la comissària de Comerç, Cecilia Malmström ha afegit que “aquest acord té una importància econòmica enorme, però també és una manera d’apropar-nos entre nosaltres. Estem demostrant que la UE i el Japó són socis democràtics i oberts a escala mundial; que creuen en el lliure comerç. Tenint en compte que el Japó és la quarta econòmica del món per les seves dimensions; amb una gran demanda de productes europeus, és un acord que ofereix un gran potencial per a Europa. Esperem un fort impuls de les exportacions en molts sectors de l’economia de la UE”.

El comissari d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Phil Hogan, ha declarat que “l’Acord d’associació econòmica de la UE i el Japó és l’acord més important i de més gran abast que s’hagi celebrat mai en agricultura. Avui estem establint una nova referència per al comerç en el sector agrícola. Els aranzels aplicats a les exportacions de vi desapareixeran des del primer dia d’entrada en vigor de l’acord. Per als productors de vi, això significa un estalvi de 134 milions d’euros l’any. Així mateix, productes com el  Tiroler Speck austríac, la Münchener Bier alemanya, el pernil de les Ardenes belga, el vodka polonès (Polska Wódka) i 200 indicacions geogràfiques més de la UE tindran des d’aquest moment la mateixa protecció que tenen a Europa”.

L’Acord d’Associació Econòmica incrementarà les exportacions de la UE i crearà noves oportunitats per a les empreses europees, tant les grans com les més petites; així com per als seus treballadors i els consumidors. El valor de les exportacions de la UE podria augmentar fins a 20.000 milions de euros i això vol dir més possibilitats i llocs de treball en molts sectors de la UE com ara l’agricultura, els productes alimentaris, el cuir i les peces de vestir i calçat, els productes farmacèutics, els dispositius mèdics i d’altres.

Pel que fa a les exportacions agrícoles de la UE, l’acord:

  • Elimina els drets que s’apliquen a molts dels formatges, com el Gouda i el Cheddar (que actualment son del 29,8 %), com també a les exportacions de vi (ara d’un 15 % de mitjana).
  • Permetrà a la UE augmentar de manera substancial les exportacions de carn de boví al Japó i, pel que fa a la carn de porc, hi haurà un comerç lliure de drets per a la carn transformada i gairebé lliure de drets per a la carn fresca.
  • Garanteix la protecció de més de 200 productes agrícoles europeus d’alta qualitat, el que es coneix com a indicacions geogràfiques.

Així mateix, obre els mercats de serveis, de manera particular els serveis financers, el comerç electrònic, les telecomunicacions i el transport; garanteix a les empreses de la UE l’accés als grans mercats de contractació pública del Japó en 48 grans ciutats, i elimina els obstacles a la contractació en el sector ferroviari, que té una gran importància econòmica, a nivell nacional, i protegeix sectors econòmics sensibles de la UE, per exemple el sector de l’automòbil, amb períodes de transició abans de l’obertura dels mercats.

L’acord també reforçarà el lideratge d’Europa en la configuració de la globalització i les normes del comerç mundial en línia amb els nostres valors fonamentals, i protegirà els interessos i les sensibilitats de la UE. En fer-ho, contribueix a afrontar alguns dels reptes marcats al document de reflexió sobre  la gestió de la globalització presentat per la Comissió com a part del procés del Llibre Blanc.

Properes passes

En alguns capítols encara s’hauran de resoldre detalls tècnics. A més, hi ha capítols que han quedat fora de l’àmbit d’aplicació del principi d’acord. Per exemple, en matèria de protecció de les inversions. La UE ha posat damunt la taula el seu Sistema de Tribunals d’Inversions reformat i es posarà en contacte amb tots els socis, el Japó inclòs, per treballar a favor de la creació d’un Tribunal Multilateral d’Inversions. D’altres àmbits en els que cal seguir treballant inclouen la cooperació en matèria de regulació i els capítols generals i institucionals.

A partir de l’acord, els negociadors de les dues parts seguiran treballant per resoldre tots els aspectes tècnics que han quedat pendents i ultimar un text definitiu de l’acord abans de final d’any. Tot seguit, la Comissió procedirà a la verificació jurídica i la traducció de l’acord a totes les llengües oficials de la UE i el sotmetrà a l’aprovació dels Estats membres i del Parlament Europeu.