Un equip per determinar la maduració del fruit guanya el Premi a la innovació tecnològica de la Fira de Sant Miquel

Rubinat primer Premi 2Un sistema no agressiu per determinar la m aduresa de la fruita presentat per l’empresa RUBINAT ELECTRÓNICA INDUSTRIAL (Pavelló 4, estand 423) ha guanyat la 17a edició del Premi a la Innovació Tecnològica de Màquines Agrícoles. De la seva banda, un conjunt d’equip dinamitzador i equip d’aplicació de preparats biodinàmics presentat per MAQUINÀRIA ATOMITZADORA (MAKATO) (Exterior, estand E4-4030) ha guanyat el segon premi. El guardó ha estat convocat en el marc de la 59a edició de la Fira de Sant Miquel i la 28a edició d’Eurofruit, salons que se celebren en el recinte de Fira de Lleida del 26 al 29 de setembre (fins al dia 28 en el cas d’Eurofruit).

Rubinat Electrónica Industrial, empresa de Golmés, ha guanyat el Primer Premi, dotat amb 1.000 euros, amb un sistema de determinació no destructiu de l’estat de maduració del fruit en el procés automàtic de classificació, model IFA, dissenyat i fabricat per GREEFA. Aquest sistema analitza amb precisió la polpa del fruit i aporta la informació necessària per poder posar la fruita al mercat en els seu grau just de maduresa o guardar-lo a la càmera.

Makato, empresa de Balaguer, ha guanyat el Segon Premi amb un pack format per un dinamitzador model DIN-MAK i un equip d’aplicació de preparats biodinàmics. El dinamitzador provoca una rotació dels preparats fets amb elements naturals per tal d’activar les seves forces vitals. L’aplicador està connectat al tractor i permet fer el tractament amb dosis baixes i respectant els criteris de l’agricultura biodinàmica. Aquests aparells permeten cobrir les necessitats del sector -encara desconegut, però en procés de creixement- de l’agricultura biodinàmica.

El Premi a la Seguretat en el Disseny de Màquines Agrícoles i el Concurs d’Innovacions en el Sector Fructícola han quedat enguany deserts.

Els guardons es lliuraran en la cerimònia de cloenda de la Fira Agrària de Sant Miquel i del saló Eurofruit, que tindrà lloc el diumenge 29 de setembre a les 18 h. Durant la celebració dels certàmens les màquines i els equips que hagin optat als guardons s’exposen en els estands de les empreses candidates.

Anuncis

L’IRTA posa en marxa el primer centre de recerca en fructicultura a Catalunya, el Fruitcentre, ubicat a Lleida

???????????????????????????????

El Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep M. Pelegrí, acompanyat per l’alcalde de Lleida i President del PCiTAL, Àngel Ros, del Rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández i pel director general de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Josep M. Monfort, va inaugurar el dimarts 24 de setembre les instal·lacions del nou centre de recerca de l’IRTA dedicat a la fructicultura, el Fruitcentre.

El Fruitcentre es troba ubicat al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL) ocupant una parcel·la de 4.200 m2 i 9.600 m2 edificats. Les obres es varen iniciar el 2009 i han suposat una inversió de 14,3 milions d’euros, amb finançament de  la Unió Europea (a través dels fons FEDER) i del   Ministerio de Economía y Competitividad.

El segon sector agrari català

La producció de fruita és el segon sector agrari en importància a Catalunya, amb un 15,5% del PIB Agrari (darrera del porcí: 27,67%), amb prop de 13.000 explotacions fruiteres, 300 empreses i un volum superior a les 400.000 tones de fruita en frigoconservació. És, per tant, un sector socioeconòmic important que té amplis mercats dins i fora les nostres fronteres i amb necessitats de qualitat i innovació molt altes que el permetin competir en els difícils mercats de la fruita.

El Fruitcentre, per tant, neix d’una necessitat de disposar d’una infraestructura per a la recerca que integri tots els passos de la cadena de valor de la fruita i amb l’objectiu de convertir-se en centre de referència a nivell europeu generant i aplicant coneixement tècnic i científic des del cultiu de la fruita fins al consumidor, amb una concepció integradora tant conceptual com física, de la fructicultura.

com la traçabilitat del producte en totes les seves fases, i garantirà al sector productor i comercialitzador una nivell d’innovació que els permetin afrontar amb avantatges competitives els mercats nacionals i internacionals.

El Fruitcentre serà una eina que integrarà, conceptual i físicament, tots els processos de la fruita al llarg de la cadena de valor d’aquesta. Per això disposarà de grans equipaments d’investigació i estarà estructurat simulant les diferents fases de la cadena, des de la collita fins el consumidor. És per aquest motius que s’han dissenyat en aquestes instal·lacions les fases de recepció, manipulació, conservació, condicionament i expedició de la fruita, treballant amb les noves tecnologies del tractament en postcollita, de manipulació i de conservació de la fruita. Es treballarà en els aspectes nutritius i qualitatius de la fruita, en l’ús de pesticides i els nivells de residus a la fruita, en la producció ecològica i/o sostenible, o en els riscos  mediambientals de la producció. De la mateixa manera, s’incidirà en estudis d’anàlisi sensorial a fi d’ajustar-se més a la percepció del consumidor i a les necessitats del mercat.

A més, té com a vocació millorar la competitivitat del sector fructícola, i per això ha d’afrontar i respondre als nous reptes que es plantegen al món de la fruita en l’àmbit de la producció, conservació, transformació, distribució i consum.

14,3 milions i 21 nous llocs de treball

Amb 14,3 milions d’euros d’inversió, la posada en marxa del Fruitcentre suposarà el trasllat dels investigadors i personal que hi ha actualment a l’edifici de l’IRTA del Campus de la UdL a les noves instal·lacions, així com la creació d’un total de 21 llocs de treball a mig termini ja que es crearan noves línies d’investigació en enginyeria del fred, valorització de subproductes de transformació de la fruita o tecnologies de processament de producte, a més del creixement degut a les noves activitats generades en els equips de recerca ja existents. En total més de 120 persones, de les que una quarantena són investigadors, treballaran des d’ara al Fruitcentre.

El Fruitcentre disposarà de 6 plantes pilot i 23 laboratoris en una superfície construïda total de 6.356 m2 en una parcel·la de 4.201 m2 distribuïts en quatre plantes. Les plantes pilot de noves tecnologies de la conservació, confecció i envasament de fruita fresca, 4a i 5a gamma, enginyeria del fred, i d’agents de biocontrol permetran testar noves tecnologies, escalar processos i desenvolupar nous productes.

Així, tecnologies com l’atmosfera dinàmica o la mesura no destructiva de la qualitat en la línia de confecció, el desenvolupament de nous productes de 4a gamma o l’establiment de les condicions de conservació de les noves varietats desenvolupades en el programa de millora genètica són exemples de les activitats a desenvolupar en aquestes plantes pilot.

En els 23 laboratoris previstos s’investigarà des de la qualitat de la fruita fins a la seguretat alimentària dels productes mínimament processats. El Fruitcentre donarà servei i fonamentarà algunes de les seves activitats de recerca amb altres infraestructures de l’IRTA.

Una nova PAC

1384035_5c96fcabA dia d’avui, la Comissió[1], el Consell[2] i el Parlament Europeu han arribat a un acord sobre la nova PAC (Política Agrària Comuna).  Ha estat la primera reforma en procediment de codecisió; és a dir, que el Parlament Europeu ( després d’haver presentat més de 4500 esmenes ) juntament amb el Consell de ministres han decidit conjuntament que s’aprova i amb quines esmenes, la proposta feta per la Comissió.

Ha estat un llarg temps d’espera ja que el PE demanava conèixer el pressupost plurianual 2014-2020.

La PAC ha patit alguns canvis importants des de que al 1969 s’aprovà el finançament de la PAC amb la creació de recursos, com per exemple, els drets duaners; al 1992 s’ aplicà una reforma, seguida al 1999 de la anomenada agenda 2000, per acabar, actualment amb la nova PAC 2014.

La PAC és la política realment comuna, les altres polítiques europees són més aviat comunitàries; la majoria de països volen una gestió des de Brussel·les  de la PAC, ja que existeixen diferents interessos dels països entorn l’agricultura. Així, hi ha països on l’agricultura té un pes molt important (Espanya, Portugal, França, Irlanda,…), d’altres com Holanda, Dinamarca,…on la importància recau més en l’agroindustria, i, altres, com Suècia, Regne Unit,…on no té massa importància. Tots ells fan una forta aportació econòmica a aquest sector, i, possiblement alguns d’ells reben menys del que aporten, i això crea certes incomprensions.

Desenvolupament sostenible

Un principi central a la UE és el desenvolupament sostenible, que consisteix en buscar l’equilibri adequat entre la protecció i el medi ambient, el progrés econòmic i el desenvolupament social; és buscar l’esforç per garantir que el creixement econòmic es porti a terme d’una manera tal que pugui ser viable en un futur sense esgotar els recursos naturals ni perjudicar a cap sector de la societat.

Es pretén una PAC més justa, simplificada, amb una OCM única, on el respecte al medi ambient és un pilar important. La globalització, l’ augment de la demanda d’aliments, la volatilitat dels preus i el caràcter multi funcional de l’agricultura han estat els motius que han motivat aquesta reforma.

Les ajudes que reben els agricultors han de servir per potenciar la funció ecològica que aquests realitzen i per amortiguar les entrades de productes de tercers països amb preus més baixos i menys controls sanitaris, alhora que suavitzen les inclemències i inestabilitats tan del temps com dels mercats internacionals.

Els principals eixos de la nova PAC son:

  1. Els pagaments directes, un 75 % de la despesa en agricultura: un pagament fixa i un pagament verd ( greening )
  1. Els mecanismes de gestió del mercat: una única OCM, ja que els factors climàtics son incontrolables, i mesures com l’ emmagatzament privat poden ser útils per a evitar estacionalitats, baixos preus, volatilitat en els preus,  per exemple. OPA’s.

Les imitacions a la producció ( quotes llet, sucre, drets plantació,….desapareixeran )

  1. El desenvolupament rural, un 25 % de la despesa en agricultura:

Els punts que es pretenen treballar són:

  • Fomentar la transferència de coneixement i innovació
  • Millorar la competitivitat
  • Millorar la cadena alimentaria i gestió del risc
  • Restaurar i mantenir el medi ambient
  • Fomentar l’ eficiència energètica
  • Fomentar la inclusió social
  1. Els condicionants o reglaments horitzontals.

L’ Ecologització o greening.

Miquel Rusiñol, membre de la Junta d’Agroprés


[1] La comissió proposa i executa. És el govern de la UE.

[2] El consell de ministres té el poder  legislatiu, elabora el pressupost,  i,  té dos vessants: el consell europeu ( reunió de caps d’estat ) i el consell de ministres d’una cartera concreta ( agricultura, interior,…) Existeix el Comitè de Representants Permanents de cada país  ( COREPER ) que prepara la feina al seu ministre. En surten Reglaments i Directius com a instruments vinculants.

La Comissió Europea presenta una nova estratègia forestal

La Comissió Europea ha presentat una nova estratègia forestal per respondre als reptes actuals dels boscos i del sector forestal. El bosc, que cobreix el 40% del territori de la UE, és un recurs essencial per a la millora de la qualitat de vida i la creació d’ocupació, especialment a les zones rurals, a més de protegir els ecosistemes i proporcionar beneficis ecològics per a tothom.IM_Boscos

El comissari d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la UE, Dacian Cioloș, ha declarat: “Els boscos són uns ecosistemes fonamentals, a més d’una font de riquesa i ocupació a les zones rurals, si es gestionen de manera adequada.  Gestionar-los de manera sostenible i garantir-ne la protecció és un pilar bàsic del desenvolupament rural i un dels principis de la nova estratègia forestal”.

Nou criteri

A partir d’un nou criteri, l’estratègia “surt del bosc” i aborda aspectes de la “cadena de valor” (és a dir, la manera com s’utilitzen els recursos forestals per generar béns i serveis) que influeixen fortament en la gestió dels boscos. L’estratègia destaca que els boscos són importants no tant sols per al desenvolupament rural sinó també per al medi ambient i la biodiversitat, les indústries de base forestal, la bioenergia i la lluita contra el canvi climàtic. Ressalta la necessitat d’adoptar un criteri holístic i de tenir en compte la repercussió d’altres polítiques en els boscos i la situació als territoris limítrofs del bosc. També subratlla que caldria tenir en compte les polítiques de la UE en les polítiques forestals nacionals. Finalment, demana la creació d’un sistema d’informació forestal i la compilació d’informació harmonitzada sobre els boscos a escala europea.

L’estratègia forestal actual de la UE data de 1998. Es basa en la cooperació entre la UE i els Estats membres (subsidiarietat i responsabilitat compartida) i estableix un marc per a les mesures forestals que fomenta la gestió forestal sostenible. No obstant, ja cal un nou marc que respongui a les expectatives creixents sobre els boscos i als importants canvis socials i polítics que els han afectat els últims quinze anys. La nova estratègia, presentada al Parlament Europeu i al Consell, l’ha elaborat la Comissió en estreta cooperació amb els Estats membres i els interessats els dos últims anys. Conjumina diversos aspectes d’àmbits complementaris com són el desenvolupament rural, l’empresa, el medi ambient, la bioenergia, el canvi climàtic, la recerca i el desenvolupament. La Comissió també ha donat a conèixer avui un projecte (http://ec.europa.eu/enterprise/sectors/wood-paper-printing/index_en.htm) que detalla les activitats correctives que es podrien dur a terme per ajudar les indústries forestals de la UE a superar els reptes actuals.

Catalunya torna a encapçalar les nominacions als premis Porc d’Or que es lliuraran el 22 de novembre a Saragossa

La comunicació per part del jurat de la vintena edició dels prestigiosos premis Porc d’Or a l’excel·lència en la producció porcina, de les 86 granges de 11 comunitats autònomes que opten aquest any, amb 122 nominacions en el seu conjunt, a les estatuetes d’or, argent i bronze, suposa l’arrencada del gran esdeveniment anual del sector porcí espanyol.

Porc_d'Or_2009_WEBOrganitzats per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries ( IRTA ), del Departament d’Agricultura de la Generalitat, els premis compten un any més amb la col·laboració de ZOETIS (abans Pfizer Salud Animal), empresa líder en productes i serveis per al sector de la sanitat animal, i en aquesta edició també amb la del Govern d’Aragó.

Els guanyadors es donaran a conèixer en la ja tradicional gala de lliurament dels premis Porc d’Or, que aquest any tindrà lloc per primera vegada a Saragossa, capital d’Aragó -la segona comunitat autònoma d’Espanya en importància del sector porcí-, el proper 22 de novembre.

Catalunya i Aragó de nou al capdavant

Com és habitual, Catalunya encapçala la classificació de nominacions, amb un total de 34 granges aspirants -tres més que en l’edició passada ( 25 a Barcelona- amb 39 nominacions-, set a Lleida -amb 12 nominacions -, i dues a Tarragona, amb una nominació cadascuna), que juntes sumen 53 nominacions. La segueix Aragó, amb un total de 27 nominacions que es reparteixen 20 granges (dues més que en l’edició de 2012), Castella i Lleó amb dotze granges i 17 nominacions i Navarra amb sis granges i 7 nominacions. Finalment, Galícia amb quatre granges que sumen sis nominacions, Castella-la Manxa amb quatre granges i cinc nominacions, la Rioja es manté amb una granja i dues nominacions, València amb dues granges i dues nominacions, i el País Basc amb una granja i una nominació. A més, s’incorporen al palmarès de 2013 la Comunitat de Múrcia i Andalusia, amb una granja i una nominació cadascuna.

Independentment de la categoria a la qual pertanyin les explotacions, i com en edicions anteriors, aquelles granges nominades amb major grau d’excel·lència podran optar també als guardons més significatius, el Premi a la Màxima Productivitat Numèrica, que en l’última edició va anar a parar a la Granja El Sas ( Osca ) -amb una mitjana de 33,26 garrins deslletats per truja productiva i any, el que va suposar un nou rècord en la història d’aquests premis-, i el premi Porc d’Or en la seva màxima categoria, la de Diamant, que va recaure el 2012 a Granja Castellets, a la localitat de Taradell (Barcelona). Esmentar també, per la seva importància, el Premi Especial Porc d Or del MAGRAMA a “Sanitat , Benestar Animal i Medi Ambient”, al qual poden aspirar totes les granges adherides a BDporc (Banc de Dades de Referència del Porcí Espanyol), independentment de seva mida i de que estiguin o no nominades als premis Porc d’Or.

Reconeixement a la granja més nominada

A més, aquest any, com a novetat i amb motiu del XX Aniversari dels premis Porc d’Or, es lliurarà una estatueta a la granja que, a nivell nacional, hagi estat més vegades nominada a aquests premis en qualsevol de les categories establertes.

Cada any els premis Porc d’Or es concedeixen entre les granges que remeten periòdicament les seves dades al BDporc, atenent l’excel·lència assolida pels següents criteris productius: Taxa de Parts, Nombre de garrins Nascuts Vius per part, i Productivitat Numèrica. Les aspirants es classifiquen per la seva grandària, fixant cinc categories en funció del nombre de truges en l’explotació (1a fins a 200 truges; 2a de 201 a 500; 3a de 501 a 1.000; 4a de 1.001 a 2.000 i 5a més de 2.001 truges).

En aquesta edició el nombre de granges analitzades ha estat de 636, amb una mitjana de 973 truges per explotació i un total, per tant, de 618.828 reproductores, el que representa aproximadament el 30 % del cens nacional.

El ministre Arias Cañete inaugurarà el 26 de setembre la Fira de Sant Miquel de Lleida, que tindrà 348 expositors

Presentació Sant Miquel-Eurofruit 2La 59a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola), que se celebrarà del 26 al 29 de setembre, i la 28a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola), que tindrà lloc del 26 al 28 de setembre, aplegaran al recinte de Fira de Lleida 348 expositors directes distribuïts en una superfície neta de 26.500 m2 (que suposarà la plena ocupació del recinte). Ambdós salons oferiran un ampli programa paral·lel que inclou 75 activitats professionals de temàtica molt diversa.

La inauguració de la Fira tindrà lloc el dijous, dia 26, a les 12.15 h, sota la presidència de Miguel Arias Cañete, ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. La cloenda del saló serà el diumenge, dia 29, a les 18 h i anirà a càrrec de Josep Maria Pelegrí, conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. El saló obrirà diàriament de 10 a 20 h.

Una de les principals novetats és la reestructuració i la renovació del saló Eurofruit que, a partir d’aquesta edició, es professionalitza, adquireix vida pròpia i es converteix en la Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola. El nou Eurofruit, que neix com a resultat de la col·laboració estreta entre Fira de Lleida i l’Associació Empresarial de la Fruita de Catalunya (Afrucat), passa a ser l’únic saló d’aquestes característiques a l’Estat. L’Eurofruit s’adreça  únicament als professionals de la indústria fructícola i s’especialitza en el sector primari.

Aparador gastronòmic

Enguany també hi haurà l’Espai Gustum, un aparador de la gastronomia de les comarques lleidatanes, en què els visitants podran tastar tapes elaborades amb productes locals. Per seleccionar les 13 tapes, una per comarca, s’ha convocat un concurs de receptes obert a tots els restaurants de la demarcació.

D’altres novetats destacables de la Fira de Sant Miquel són la creació de l’Illa del Reg (al Pavelló 3), un workshop de proveïdors i de diferents Comunitats de Regants de Catalunya; una nova zona de presentacions de productes i serveis dels expositors d’Eurofruit (Pavelló 5); l’exposició de varietats fructícoles de l’IRTA (Pavelló 5); una zona del sector de l’automoció, i l’exposició de l’avioneta DG 505 Mb. També cal fer esment de la col·laboració de la fira amb associacions i ONG com ara AECC-Catalunya contra el Càncer, protectores d’animals, el Banc de Recursos i la Fundació Vicente Ferrer.

De les 75 activitats paral·leles, 40 són jornades tècniques i presentacions de productes, 6 reunions professionals i 29 activitats relacionades amb l’Espai Gustum. En el capítol d’activitats paralel·les cal incidir també en la convocatòria de quatre guardons ja consolidats com el XLII Premi del Llibre Agrari (amb 42 obres participants) i el XVII Premi a la Innovació de Màquines Agrícoles, el XVII Premi a la Seguretat en el Disseny de Màquines Agrícoles i el XVII Concurs d’Innovacions en el Sector Fructícola.

Agroprés coorganitza una jornada tècnica sobre el sector fruiter a la Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida

Agroprés-Associació de periodistes i escriptors agraris de Catalunya; ICEA – Institució Catalana d’Estudis Agraris. ETSEA-UdL- Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària – Universitat de Lleida. Dept. d’Hortofructicultura, Botànica i Jardineria (HBJ) i Dept. d’Administració d’Empreses i Gestió Econòmica dels Recursos Naturals (AEGERN), coorganitzen el divendres 27 de setembre la jornada tècnica “Importància de la innovació varietal i dels vivers per a l’èxit productiu, la qualitat i competitivitat de les plantacions fructícoles: poma, pera, préssec i nectarina”, en el marc de la Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida.

Coordinació: Antonio Colom Gorgues, ETSEA-Universitat de Lleida, Dept. d’AEGERN, Francesc Xavier Miarnau Domènech, Agroprés, Miquel Pascual Roca, ETSEA-Universitat de Lleida, Dept. d’HBJ, Josep María Nolla Jordana, membre de la ICEA i d’Agroprés, Ignasi Iglesias Castellarnau, IRTA-Lleida, i Santiago Planas de Martí, delegat de l’ICEA a Lleida.

Inscripció: Gratuïta.

Lloc de celebració: Saló Segrià de la Fira de Lleida. Capacitat per 170 persones.

 PROGRAMA       

16:00  Recepció i tramesa de documentació.
16:05  Benvinguda i presentació de la jornada. Sr. Sr. Francesc Xavier Miarnau Domènech, AGROPRÉS, Enginyer T. Agrícola.Sr. Miquel Molins Elizalde, Director General d’Agricultura i Ramaderia, DAAM, Generalitat de Catalunya.Sr. Narciso Pastor Sáenz, Doctor Enginyer Agrònom, Director de l’ETSEA-UdL.
16:20  Noves varietats i tendències en la creació varietal. La importància de la innovació varietal i dels vivers per a la competitivitat del sector fructícola. Sr. Ignasi Iglesias Castellarnau, Doctor Enginyer Agrònom. Responsable programa avaluació varietats de l’IRTA.Sr. Manel Simón Barbero, Enginyer Agrònom, Director General d’AFRUCAT.Sr. Josep Ramón Arderiu Tomás, Enginyer Agrònom, Director de Producció Agrària del grup ACTEL.
17:35  Panoràmica del Vivers de Fruiters. Àmbit empresarial i administració pública, tendències en especies i varietats, sanitat vegetal, certificacions.Sr. Oriol Belil, Vocal de la Federació d’Agricultors Viveristes de Catalunya, CERTIPLANT S.L .Sra. Noelia Roqué Sala, Enginyera Agrònoma, Técnica del Servei de Sanitat Vegetal-Vivers, DAAM-Lleida.
18:00  Pausa, cafè i pastes: Patrocinador ACTEL 
18:15  Taula Rodona: “Rellevància de les Plantes de Viver en Fructicultura. Responsabilitats del Viverista i del Fructicultor”.  Col·loqui i debat. Moderador: Sr. Josep María Nolla Jordana, Enginyer Agrònom, membre de la ICEA i d’AGROPRÈS.Participants:- Sr. Antonio Villarroel López de Garma, Secretario General de ANOVE (Asociación Nacional de Obtentores Vegetales).- Sr. Francesc Xavier Miarnau Domènech, Fructicultor, Enginyer T. Agrícola i membre d’AGROPRÉS.- Sr. Fausto Guardia, Vocal de la Federació d’Agricultors Viveristes de Catalunya, PLAVISE Vivers.- Sr. Oriol Belil, Vocal de la Federació d’Agricultors Viveristes de Catalunya, CERTIPLANT S.L .- Sr. Pere Oromí Mor, Enginyer Agrònom, Servei de Producció Agrícola, DAAM-Lleida. 
19:15  Acte de Cloenda: Sr. Josep Mª Vives de Quadras. President de la ICEA.Sr. Jesús Domingo Martínez. President d’AGROPRÉS.