Rosa March presenta en societat un llibre amb un centenar de receptes fàcils de fer que posa en valor la carn de xai

Rosa March, empresària de l’oví de las Vilas de Collsacabra (Rupit i Pruit) i membre de la junta d’Agroprés (Associació de Periodistes i Escriptors Agraris de Catalunya) ha fet realitat un vell somni, publicar un llibre amb diferents receptes de xai.dscn0734

Dimarts 29 de novembre es va presentar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a Barcelona, el llibre “El xai a taula. Receptes per quedar bé i fàcils de fer”, editat per Viena Edicions amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat i que ha comptat amb les il·lustracions de la reconeguda ninotaire osonenca, Pilarín Bayés.

En una sala plena a vesar d’amics, representants de l’administració i persones interessades en el tema, March va comentar que “aquest llibre va adreçat sobretot al consumidor i incorpora receptes que sorprendran”. Després de manifestar que el nombre de caps de bestiar d’oví ha baixat un 50% els darrers anys, l’autora del llibre va assenyalar que “hem de donar vida als carnissers o carnisseres de confiança i a la venda directa”.coberta-frontal-xai

Rosa March va acabar el seu parlament recomanant que ara que s’acosten les festes nadalenques aquest llibre pot ser un bon regal, però també “es pot cuinar alguna de les receptes que surten, que és molt indicada per aquesta època de l’any”.

“Activista de les ovelles”

Abans de la de l’autora del llibre van haver-hi diverses intervencions. Així, el president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), Josep Maria Vives, que té la seva seu a l’IEC i que va fer d’amfitrió de l’acte, va definir a March “com una activista de les ovelles”. Vives va explicar les bondats de la carn de xai i va parlar de les dificultats que té aquest sector per a trobar sortides “i aquest llibre és una d’aquestes sortides”, va afirmar.

El director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del DARP, Antoni Diaz, va indicar que “la carn de xai té certes dificultats pel que fa al mercat i des de la conselleria estem treballant en diverses línies per a promocionar-la i posar-la en valor, que és el que fa aquest llibre”.dscn0742

Diaz, que va destacar les habilitats culinàries de Rosa March, va dir que la seva publicació “demostra que hi ha un món fora de la brasa”.

Així mateix, el director general va manifestar que “hem detectat que hi ha una gran demanda de productes de proximitat”, i al respecte va anunciar que “estem engegant ‘Xai de ramat’, nascut i criat a Catalunya, un label de qualitat lligat al distintiu de venda de proximitat”.

Destacat paper de la dona

Antoni Diaz va aprofitar la presentació del llibre, i agafant l’exemple de la Rosa March, per esmentar que “la dona juga un rol emprenedor diferent, complementari a d’altres, i ha de ser protagonista en les polítiques de desenvolupament rural”.

Per últim, va intervenir la periodista Mireia Mallol, que va fer a semblança de l’autora del llibre, un decàleg sobre el que aquest representava per a ella. Entre d’altres coses Mallol va explicar que després de llegir-lo “la vostra relació amb el carnisser canviarà”. A més, va ressaltar que “el xai desperta passions a totes les edats” i “hi ha vida més enllà de les costelles”.

“El xai a taula. Receptes per quedar bé i fàcils de fer”, de 142 pàgines, té més d’un centenar de receptes, des de les que s’utilitza el coll de l’animal a l’espatlla, passant per la cuixa, el costellar i els plats guisats, fins arribar a receptes exòtiques com la cuixa de xai antú (de la Patagònia) al xai a la manera hindú.

Enllaç dues receptes: http://www.vienaeditorial.com/fitxers/TAST_EL_XAI_A_TAULA.pdf

Fires de desembre de 2016

CATALUNYAfira-gall

  • Fira Mercat-Mercat del Cavall i Fira de Mostres, a Amposta, del 3 al 6
  • Fira de l’Avet, a Espinelves, del 3 fins a l’11
  • Fira de Sant NicolauFira de la Vall d’en Bas, a Sant Privat de Bas. Dies 5 i 6
  • Fira de Sant Nicolau, Nadal a Vic. Del 5 al 8
  • Fira d’Hivern, a Porqueres, el dia 6
  • Fira de Muntanya i Neu de la Vall de Ribes, a Ribes de Freser, el dia 7
  • Fira de Nadal, a Ripoll. El dia 8
  • Fira de la Puríssima, a Gironella. El dia 8
  • Fira del Sarral, el dia 8
  • Fes-t’hi:mostra d’hivern de cerveses artesanes, el dia 9 a Vilanova i la Geltrú
  • Fira de Nadal i del Torró Artesà, a Cardedeu, del 9 a l’11
  • Fira de Nadal, a Mora d’Ebre. Dia 10
  • Fira de Sant Llúcia, a Prats de Lluçanés. Dies 10 i 11
  • Fira de Santa Llúcia, a Sant Feliu de Pallarols. Dia 11
  • Fira de Santa Llúcia, a Vilamitjana. Dia 11
  • Fira-Mercat de Santa Llúcia, a Sallent de Llobregat, el dia 11
  • Fira Avícola de la Raça Prat, a El Prat de Llobregat, del 16 al 18
  • Fira-Mercat de Nadal i Entitats, a Les Franqueses del Vallès, els dies 17 i 18
  • Mercat de Nadal. Fira de Capons, Aviram i Motius Nadalencs, a Valls. Els dies 17 i 18
  • Fira-Mercat del Gall, a Vilafranca del Penedès. Dies 17 i 18
  • Mercart de Nadal, a Martorell, el dia 18
  • Fira de Nadal, Productes Artesanals, Naturals i de Pagès, a Santa Maria d’Oló. Dia 18

RESTA DE L’ESTAT

  • Feria del Acebo, a Oncala (Sòria), del 4 al 7
  • FERIA DE SAN ANDRÉS, VILLADIEGO (Burgos), el dia 5
  • Fira de Nadal, a Miranda d’Ebre (Burgos). Dies 5 i 6
  • FERIA DE ALIMENTACIÓN, a FUENTEPELAYO, els dies 6 i 7
  • FERIA DE ARTESANÍA, a BERLANGA DE DUERO (Sòria), el dia 8
  • Feria de los productos típicos de las Merindades, 10 i 11, a Villarcayo (Burgos)
  • MERCADO NAVIDEÑO DE OFICIOS ARTESANOS, a BURGOS, del 17 de desembre al 7 de gener de 2017
  • Fira de Artesanía, dies 18 i 19 de desembre, a Villamuriel de Cerrato (Palència)

ESTRANGER

  • Fresh Business Expo, a Kiev (Ucrania). De l’1 al 3
  • The New York Produce Show and Conference, a New York (EUA). Des de l’1 fins al 3
  • SIFEL, Saló Internacional de Fruites i Hortalisses, a Agadir (Marroc), des de l’1 al 4
  • AGRIBEX, Fira internacional d’Agricultura, Horticultura, Jardí i Zones Verdes, a Brussel·les (Bèlgica). De l’1 al 5
  • Addis AGRIFOOD, a Addis Abeba (Etiopía). Del 2 al 5
  • I International Conference & X National Horticultural Science Congress of Iran, del 4 al 7 a Teheran
  • ASTA CSS & Seed Exp. Des del 5 fins al 9 a Chicago (Estats Units d’Amèrica)
  • AGRI TECHNICA.  Feria Internacional de Maquinaria Agrícola, a HANNOVER (ALEMANIA). Del 15 al 19
  • I International Symposium on Moringa, del 19 al 22 a Manila (Filipinas)

Unió de Pagesos denuncia que l’acord de la Unió Europea amb Sud-àfrica enfonsarà el mercat intern dels cítrics

Citricultors catalans i valencians convocats per la Unió de Pagesos (UP) i la Unió de Llauradors del País Valencià han denunciat el dimarts 16 de novembre davant la representació de la Comissió Europea a Barcelona l’ampliació de l’acord d’importació de cítrics entre la Unió Europea (UE) i Sud-àfrica que permet que entrin cítrics africans sense aranzels abans de la comercialització de les varietats europees. Fins ara, el període d’importació de taronges de Sud-àfrica es tancava el 15 d’octubre. A partir d’enguany, el nou acord d’associació econòmica entre la Unió Europea i els estats de l’Àfrica Meridional permet perllongar el període d’importació fins al 30 de novembre, i els aranzels aplicats del 15 d’octubre fins aquesta nova data es reduiran progressivament cada any fins a la total desaparició el 2025.citrics-premsa-1

Durant la protesta, els citricultors han repartit taronges i mandarines als vianants del Passeig de Gràcia per explicar que l’entrada de taronges sud-africanes just abans de la temporada dels cítrics catalans i valencians és un instrument evident dels intermediaris per pressionar els preus en origen a la baixa en perjudici dels nostres productors, pagats durant les darreres campanyes sovint sota costos de producció.

Els citricultors africans utilitzen productes fitosanitaris no autoritzats a la UE. Això, juntament amb el menor cost de la mà d’obra, competeix deslleialment amb les produccions catalanes i valencianes. Així, les grans cadenes de distribució europees podran proveir-se de taronges a preus baixos abans que comenci la comercialització de la taronja catalana i valenciana i després ja no en necessitaran.

Amb el nou acord, Sud-àfrica ampliarà en molt el volum anual de taronges que exporta al mercat europeu, que és d’entre 400.000 i 450.000 tones. La nova concessió aranzelària perjudicarà principalment els citricultors catalans i valencians, atès que l’Estat espanyol és de lluny el principal proveïdor de taronges de la UE: el 2015 va exportar al mercat europeu 1,6 milions de tones, del total de 2 milions de tones de països europeus.

Risc d’importar malalties

Els citricultors adverteixen que, a més dels perjudicis econòmics de la competència deslleial d’aquestes importacions, l’augment de les importacions africanes incrementen el risc d’importar una de les principals malalties dels cítrics, la Citrus Black Spot, coneguda com la taca negra. El 2015 les autoritats europees van detectar 45 contingents de cítrics amb elements nocius, 16 dels quals amb la presència del la Guignardia citricarpa, el fong causant de la taca negra.

El responsable d’Organització d’Unió de Pagesos, Josep Carles Vicente, el responsable nacional dels Cítrics del sindicat, Carlos Roig i el secretari general de la Unió de Llauradors, Ramon Mampel; han lliurat al director de la representació de Comissió Europea a Catalunya i les Illes Balears, Ferran Tarradellas, una carta adreçada al comissari d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Phil Hogan, i un informe que reclama un protocol de relacions amb els estats de l’Àfrica Meridional que salvaguardi els cítrics europeus.

Els manifestants demanen una avaluació de l’impacte econòmic i ambiental de l’acord present, l’establiment de contingents d’importació a partir d’octubre per evitar la pertorbació del mercat comunitari en el període de comercialització de les varietats europees, protocol sanitari de control de les importacions africanes per tal d’evitar que entrin malalties o plagues i inspecció europea en els ports i millorar el protocol de transport dels cítrics.

Els productors de porcs de Colòmbia utilitzaran el BDPorc de l’IRTA, tal com ja fan ara els d’Espanya i de Portugal

La Asociación Colombiana de Porcicultors (PORKCOLOMBIA), representat pel seu president executiu, Sr. Carlos Alberto Maya Calle, i el director general de l’IRTA, Sr. Josep M. Monfort, han signat un acord per tal d’integrar el BDPorc (Base de Dades del Porcí) a la indústria de producció porcina colombiana.untitled

El BDPorc és actualment una base de dades i un servei destinat al sector porcí espanyol (BDPorc Espanya) i portuguès (BDPorc Portugal) que proporciona informació de referència a les empreses de producció porcina com a eina d’ajuda a la presa de decisions.

Amb la signatura d’aquest acord, el BDPorc s’estén a Colòmbia, on els membres de PORKCOLOMBIA enviaran periòdicament les dades de producció de les seves explotacions al sistema BDPorc, gestionat per l’IRTA, i rebran, així, els respectius informes individuals i comparatius amb els seus grups de referència (explotacions de mides similars, zones geogràfiques, sistemes de producció, etc.).

D’altra banda, amb la creació del BDPorc a Colòmbia es dona també el primer pas per a una propera celebració dels Premis Porc d’Or en aquell país, tai i com s’ha fet aquest any a Portugal (els Porco d’Ouro) el passat mes de juny.

D’aquesta forma ja són 3 els països on s’ha implementat el sistema BDPorc en la producció porcina: Espanya, Portugal i Colòmbia.

UP insisteix a la ministra que en lloc d’aplicar retallades doti l’assegurança agrària suficientment en el pressupost

Unió de Pagesos (UP) insta els partits polítics, el govern de l’Estat i el govern de la Generalitat a aturar la proposta del Ministeri d’Agricultura de reducció del suport a l’assegurança agrària perquè n’incrementarà entre un 25 % i un 30 % el cost que ha de pagar l’assegurat en les línies que inicien el període de contractació aquest 1 de novembre. El sindicat ha enviat un informe als diferents partits polítics de Lleida sobre aquest punt, ha demanat reunió a la subdelegada del govern de l’Estat a Lleida i ho ha fet constar en la Comissió Territorial d’Assegurances, convocada pel Departament d’Agricultura.20161110_113849

Les primeres assegurances que es veuen afectades per aquesta reducció són les que donen cobertures a les explotacions fructícoles (albercoc, pruna, poma, préssec i pera), les de conreus farratgers (farratge, palla de cereal d’hivern i pastures) i les de conreus agroenrgètics (conreus per la producció de biocombustibles o generació d’energia).

A tall d’exemple, la intenció de disminuir en 10 punts la part de la subvenció del Ministeri per a assegurances agràries, suposarà, en el cas d’un productor de fruita dolça, un increment mitjà del 25 % del cost de l’assegurança. Així, una assegurança per a fruita dolça que en el Pla 2015 fou contractada el 2016 va costar 10.000 euros, i aquest proper any 2017 en costaria 12.500.

25% de mitjana

Aquest increment del cost de l’assegurança agrària d’un 25 % de mitjana, ve condicionat perquè la subvenció que atorga Catalunya a l’assegurança agrària s’articula a través d’aplicar un percentatge a la subvenció que aplica l’Entitat Estatal d’Assegurances Agràries (ENESA), per tant, si es manté el percentatge de la subvenció autonòmica a les assegurances agràries respecte un valor (la subvenció d’ENESA) que disminueix, el resultat és que la part autonòmica de la subvenció també es redueix. Per això, una retallada per part d’ENESA de 10 punts es converteix en un increment real, de mitjana, del 25 % del cost de l’assegurança que paga l’assegurat.

Unió de Pagesos ja va alertar a la titular d’Agricultura, aleshores en funcions i actual ministre, Isabel García Tejerina, el passat 1 d’octubre, en una reunió mantinguda en el marc de la Fira de Sant Miquel de Lleida, del fort increment del cost de l’assegurança que suposava per la pagesia la retallada de 10 punts de la subvenció ENESA en aquestes tres línies d’assegurances. Alhora que li va reclamar al Ministeri que recuperi el nivell de suport públic a les assegurances agràries del 2011.

UP vol recordar a la ministra que, tot i els lleus increments que ha efectuat el ministeri a l’assegurança agrària des del 2013, any que la disminució de la subvenció del Ministeri va tocar fons amb només 200 milions d’euros, lleument corregida els anys posteriors, gràcies a la tasca sindical d’Unió de Pagesos, encara s’està lluny dels 278 milions d’euros destinats l’any 2011.

Manca de directrius clares

Així mateix, el sindicat agrari considera que l’actual retallada que proposa el Ministeri es deu a una manca de directius clares en les subvencions al foment de les assegurances agràries per part d’ENESA. Aquest fet fa que si un any no s’esgota el pressupost es pugi la subvenció d’ENESA i si un any hi manca pressupost es redueixi la subvenció que aplica ENESA. Unió de Pagesos aposta per l’establiment de polítiques clares de foment de les assegurances que entenem que haurien de passar per prioritzar els professionals agraris en cas de manca de pressupost, atès que són els més afectats en cas de patir adversitats climàtiques, ja que la seva activitat principal és l’agrària, amb tots els riscos que això comporta.

Unió de Pagesos alerta de la necessitat de millora urgent de diverses línies d’assegurança agrària, sobretot les que tenen uns rendiments assegurables clarament inferiors als rendiments reals, com passa amb les explotacions de secà d’ametller, olivera i conreus herbacis. Així com, continuar el treball de millora de la resta de línies, procurant mantenint un equilibri entre l’increment de cost de l’assegurança que poden suposar les millores i l’efecte real d’aquestes sobre les explotacions agràries que asseguren. Les poques millores introduïdes els darrers anys,  com la modificació de les normes de peritatge dels danys per qualitat en fruiters o l’increment del termini de final de contractació del cereal de primavera a 31 de juliol, per a tots els mòduls, entre d’altres millores, no compensen l’increment de cost de l’assegurança, fruit de la retallada dels ajuts que planteja el ministerio.

Per a Unió de Pagesos, retallar el suport a l’assegurança agrària vol dir deixar la pagesia sense eines per fer front a les adversitats climàtiques. Paradoxalment, quan hi ha algun dany important que afecta algun sector concret, i el sindicat sol·licita mesures, l’administració argüeix que tot allò assegurable no es indemnitzable. La pagesia no té eines per poder fer front a les crisis de preus i sembla que el ministeri tampoc vulgui que en tinguin per fer front a les adversitats climàtiques.

JARC-COAG reclama que l’assegurança per la sequera a la vinya permeti protegir el 100% de la producció de raïm

L’organització agrària JARC-COAG demana a la Entitad Estatal de Seguros Agrarios (Enesa) que la línia d’assegurances per sequera en el sector de la vinya faciliti que els viticultors puguin assegurar el 100% de la producció. Fins ara, la línia 312 de rendiments, la més utilitzada i que protegeix davant la pedra, les pluges intenses i la sequera, permet contractar un 70 o un 80% garantit, però no ofereix la possibilitat de fer-ho íntegrament.jornada-assegurances-vilafranca_vista-parcial

En una jornada sobre millores en l’assegurança del sector de la vinya organitzada per l’organització ahir a Vilafranca del Penedès, la Cap Sectorial de la vinya i el vi de JARC-COAG, Isabel Vidal,  també ha sol·licitat que “l’import de les indemnitzacions que rebem els viticultors en cas de sinistre estigui adaptat al preu del mercat”. Així mateix, l’organització agrària ha constatat que en el càlcul de l’assegurança per sinistre de sequera els rendiments de determinades parcel·les no estan inclosos a la pòlissa principal.

Millores en l’assegurança

En la jornada, en la qual també han participat el director territorial de Catalunya d’Agroseguro, Francesc Xavier Joana, i el president de JARC-COAG a Barcelona, Joan Esteve,  s’han comparat els costos i modalitats de cada línia per conèixer quina és la més adient per a cada explotació.

Vidal també ha demanat que en aquesta modalitat d’assegurança “la indemnització per sequera no es calculi només per explotació, sinó que hi hagi l’opció de fer-ho per parcel·la, tal com es dóna en altres cobertures del mateix conreu”. L’entitat reclama aquestes millores en un moment en què les explotacions estan incrementant la contractació d’aquest tipus d’assegurances en la vinya com a conseqüència de l’escassetat de pluges derivada del canvi climàtic.

Possible augment del cost

JARC-COAG tem que l’any vinent s’incrementi el cost de l’assegurança per la retallada prevista de 10 punts en la subvenció d’Enesa, que equival a un 25% de l’import total, tal com previsiblement passarà en els conreus fruiters, els farratgers i els energètics. En aquest punt, l’entitat demana que almenys es mantingui el pressupost per garantir el suport a l’activitat de les explotacions vitivinícoles i per aquest motiu representants de l’organització es reuniran properament amb el president d’Enesa per traslladar-li les reivindicacions.

ASAJA vol que Trump aclareixi les seves prioritats davant el TTIP al qual es va mostrar contrari durant la campanya

ASAJA demana al nou president Nord-americà, Donald Trump, que aclareixi quin és el seu pensament i les seves prioritats davant l’Acord Transatlàntic per al Comerç i la Inversió (TTIP) entre Estats Units (EUA) i la Unió Europea (UE).

L’organització agrària ha recordat que durant la campanya electoral a la presidència dels EUA, Trump va prendre un posicionament proteccionista i es va mostrar contrari a aquest acord, que ASAJA considera que “posa en risc al sector ramader europeu, sobretot el del vaquí, mentre que per al sector ramader nord-americà aquest tractat és beneficiós”.

Document en contra del tractat

Cal recordar que ara fa un any que ASAJA i d’altres organitzacions agràries i ramaderes de l’Estat espanyol i d’altres països europeus van lliurar a Brussel·les un document en contra d’aquest tractat.

L’organització agrària voldria que la Comissió Europea fes cas d’aquests sectors que “quedarien molt perjudicats” i lamenta no tenir “la capacitat per actuar com Balònia, que va rebutjar el tractat comercial amb Canadà”.

Fires de novembre de 2016

CATALUNYA

  • Fira de Sant Martí, a Amer, del 4 al 6 
  • Exposició, Mostra i Concurs d’Aus, del 4 al 6 a Camallera
  • Safrània, la Fira de Sant Martí, dies 5 i 6 a Montblanc21246539
  • Fira de Tardor, el 5 i 6 a Sort
  • Fira de Novembre. Mostra de Productes d’Art i oficis, a Olost. Els dies 5 i 6
  • Fira Agropecuària, a Vila-rodona. Dies 5 i 6
  • Fira dels Cavalls de raça Hispano-bretona de la Cerdanya, a Puigcerdà. Els dies 5 i 6
  • Fira del Porc i del Formatge, a Puigcerdà. Dies 5 i 6
  • Fira de Tardor, a Salàs de Pallars, els dies 12 i 13
  • Fira de Sant Martí, a Puig-reig. Dies 12 i 13
  • Fira de la Ratafia, a  Santa Coloma de Farners, el 12 i 13
  • Fira de Tardor, a  Salàs de Pallars, el 12 i 13
  • Fira de la Tardor i el Bolet, a  Sant Cebrià de Vallalta, el dia 13
  • Fira de la Perdiu, a Vilanova de Meià. Dia 13
  • Fira de l’Oli Novell, Cítrics i Comerç, del 18 al 20 a Santa Bàrbara
  • Fira de Sant Martirià, a Banyoles. Dies 18 fins al 20
  • Fira d’Artesans i de Nadal, a Balsareny, del 18 al 20
  • Fira de l’Oli Novell, Cítrics i Comerç, a Santa Bàrbara, del 18 al 20
  • Fira de l’Oli Verd, els dies 19 i 20 a Maials
  • Fira Alimentabò, a Sant Andreu de Llavaneres. Dies 19 i 20
  • Orígens. Fira Agroalimentària de Productes de Qualitat, el 19 i 20 a Olot
  • Fira de Santa Caterina, a Esterri d’Àneu. Dia 20
  • Fira de Santa Caterina, del 25 al 27 a Arbeca
  • Fira de Sant Andreu, del 25 al 27 a Falset
  • Fira de Sant Andreu, a Organyà, els dies 26 i 27
  • Fira Agrícola, Ramadera i Comercial de Sant Andreu, a Torroella de Montgrí. Dies 26 i 27
  • Fira de Sant Andreu, a Manresa el 26 i 27

RESTA DE L’ESTAT

  • FEGASUR-FERIA NACIONAL DE GANADO, a Jerez de la Frontera, del 4 al 6
  • Fira Ramadera. Subhasta Nacional de Vaquí de Races Asturianes, a Mieres. Del 4 al 6
  • FERIA DE LA ALUBIA ROJA DE IBEAS, a IBEAS DE JUARROS (Burgos), el 5 i 6
  • Exposición Caballo Menorquín, a Menorca, els dies 5 i 6
  • SEPOR. EXPOSICIÓN NACIONAL. LORCA, Exposición Porcino Selecto- SEMANA DEL PORCINO,  a Lorca (MÚRCIA). Del 7 al 10 
  • Biocultura, Fira Internacional de Biocultura, a Madrid. Del 10 al 13
  • Fira Ramadera de Bestiar Vaquí i Fira de Sant Martí, a Burgos. Dia 11
  • EXPOSICIÓN NACIONAL, a ARMILLA (GRANADA), de l’11 al 13
  • Subhasta Nacional de Races Ovines, Caprines i Bovines Selectes, a Jerez de la Frontera (Cadis), de l’11 al 13
  • FERIA DE LA AVICULTURA ARTÍSTICA. CAMPEONATO ORNITOLÓGICO DE ESPAÑA, a TALAVERA DE LA REINA (Toledo),  de l’11 al 13
  • SUBASTA NACIONAL de EQUINO Pura Sangre Inglés, a Madrid, el dia 12
  • El 12 i 13 hi ha FERIA DE LA SOSTENIBILIDAD, a Burgos
  • Ecofira 2016, a València. Del 13 al 15
  • Fira Agroramadera, a  Trujillo (Càceres), del 17  al 20. Subhasta Nacional de Bestiar Vaquí, Oví i Caprí, a Trujillo (Càceres), el 19 i 20
  • INTUR. Feria Internacional del Turismo de Interior, a Valladolid. Del 24 al 27
  • Feria de San Andrés, a Ciudad Rodrigo (Salamanca), dies 29 i 30
  • Fira de Sant Andreu, Mercat de Bestiar Equí, en León. Dia 3

ESTRANGER

  • HortiFair RAI, Amsterdam (Holanda). Del 2 al 4 
  • IFTF, International Floriculture & Horticulture Trade Fair, del 2 al 4 a Vijfhuizen (Holanda)
  • IX Simposio Ibérico de Maduración y Poscosecha, a Lisboa (Portugal), del 2 al 4
  • China Fisheries & Seafood Expo, a Qingdao (China). Del 2 al 4
  • Eurasia Packaging Fair, a  Estanbul (Turquía), del 2 al 5
  • Flora Holland Trade Fair” Producción y marketing de flores y plantas de vivero,  a Aalsmeer (Holanda), del 6 al 8
  • PACK EXPO International, a  Chicago (Estados Unidos), del 6 al 9
  • Gulfood Manufacturing, a Dubai (Emiratos Arabes Unidos). Dies 7, 8 i 9
  • Expo Agroalimentaria Guanajuato 2016, a IRAPUATO (México). Del 8 a l’11
  • InterAGRO Complex, a  Kiev (Ucrania), del 8 a l’11
  • PMA Fruittrade Latin America, a Santiago (Chile). Els dies 9 i 10
  • Nigeria AgroFood, del 9 a l’11 a Lagos (Nigeria)
  • AgroSib, del 9 al 11 a Novosibirsk (Rusia)
  • Expo SIAB, a Casablanca (Marruecos). Del 9 al 12
  • THE APA 10TH TRIENNIAL CONFERENCE 2016, en Addis Ababa (Etiopía), del 9 al 13
  • EIMA’2016. Fira Internacional de la Maquinària Agrícola, a Bolonya (Itàlia). Del 9 al 13
  • Fira de Sant Martino-Fira Agrícola, a Forli (Itàlia), dies 11 al 13
  • AGREX & Food Korea, a Jinju Complex Stadium, JINJU CITY, Gyeongsangnam-do Province, South Korea (Corea). 10 a 13
  • BioFach India, del 10 al 12 a Delhi (India)
  • Ferrmed meeting, a Brussel·les (Bèlgica), el dia 10
  • Expolluta-Agrotecnia, a Azapa (Chile), els dies 11 i 12
  • 9th Australasian Soilborne Diseases Symposium, del 14 al 18 a North Canterbury (Nueva Zelanda)
  • AIPIA Congress, a Amsterdam (Holanda). Dies 14 i 15
  • ALL4PACK PARIS-Emballage & Manutention, a Paris (Francia). Del 14 al 17
  • iFresh, China Fruit & Vegetable Expo, els dies 14, 15 i 16 a Shanghai (Xina)
  • Iraq Agro-Food,  Del 14 al 17 a Erbil (Irak)
  • Biocontrol Latam, a Sao Paulo (Brasil), des del 15 fins al 17
  • Intermodal Europe, a  Rotterdam (Holanda) del 15 al 17
  • AGRITÈCHNICA. Fira Internacional de Maquinària Agrícola, a Hannover (Alemanay), del 15 fins al 18
  • EUROTIER’2016. Fira Internacional de Maquinària Agrícola, a Hannover (Alemanya). Del 15 al 18
  • I International Symposium on Moringa, a Manila (Filipinas), del 15 al 18
  • ExpoSE & ExpoDirekt, a  Karlsruhe (Alemanya), dies 16 i 17
  • Biolatam. Feria biotecnológica a CentroParque, Santiago de Chile (Chile), dies 16 i 17
  • Interpera, del 16 al 18 a Allée Bleue, Franschhoek (Sudáfrica)
  • ANUFOOD China-powered by Anuga, del 16 al 18 CIEC (New), Beijing (China)
  • Pacific Marine Expo, a Seattle (Estados Unidos). Del 17 al 19
  • ExpoSE. Dies 18 i 19 a Karlsruhe (Alemania)
  • AGRO TECH | India’s Premier Biennial Agro Technology & Business Fair. Del 19 al  22 a Allahabad (Índia)
  • ISTTH, International Symposia on Tropical and Temperate Horticulture 2016 & X International Symposium on Protected Cultivation in Mild Winter Climates, a Cairns Convention Center (Australia). Del 20 al 25
  • FENACAM,  Del 21 al 24 a Fortaleza (Brasil)
  • UzAgroExpo, a Taskent (Uzbekistan). Del 23 al 25   
  • Agra Innovate East Africa, a Lagos (Nigeria), del  22 al 24
  • Food Matters Live, a London (Reino Unido). Dies 22 al 24
  • Agra Innovate West Africa, a Landmark Centre, Lagos (Nigeria), del 23 al 25
  • Algeria FoodExpo. Dies 23 al 26 a Oran (Argelia)
  • INTERPOMA. Fira especialitzada en el cultiu, emmagatzematge i màrqueting de la poma, a BOLZANO (ITALIA). De 24 al 26
  • MIOFF- Moscow International Open Fitness Festival. Dies 24 al 28 a Moscou (Rússia)
  • FIP Angola|International Fair of Fisheries and Aquaculture of Angola, a Luanda (Angola). Del 24 al 27
  • Mining Turkey, a  Estambul (Turquía). Del 24 al 27
  • Interpom Primeurs, Kortrijk XPO (Bélgica), 27, 28 i 29
  • Agra Innovate, a Landmark Centre, Lagos (Nigeria). Del 24 al 26
  • Addis AGRIFOOD, a Addis Abeba (Etiopía). Dies 27 al 30
  • 30th EFFoST International Conference, del 28 al 30 a Viena (Aústria)
  • SIAFE’2016, Khartoum International Fair (Sudan), del 28 fins al 30
  • Biolatam, dies 29 i 30 a San Juan (Puerto Rico)

El Departament d’Agricultura de la Generalitat impulsa el Pla Estratègic del Cos d’Agents Rurals per als propers anys

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat està elaborant un Pla Estratègic del Cos d’Agents Rurals (CAR) que determini i prioritzi  amb claredat tots els aspectes i les accions a tirar endavant  els pròxims anys. El CAR està regulat per la Llei 17/2003 i el Reglament 266/2007, però fins ara no disposava d’una estratègia de desenvolupament de tots els aspectes a desenvolupar recollits en aquestes lleis. Avui, a Vic, s’està duent a terme la segona sessió de treball per preparar precisament aquesta nova estratègia amb l’assistència de la directora general de Forests, Montse Barniol.reunio-agents-rurals

Aquest Pla valorarà en tot el seu conjunt les necessitats globals del CAR per tal d’establir una priorització i un calendari de les accions a desenvolupar per fer front a una prestació de servei públic professional i modernitzat. Tot això davant una societat cada vegada més informada i demandant de serveis que vetllin pel bon estat del medi ambient del país. La previsió és tenir el document a finals de 2016.

Durant la darrera dècada, des de la mateixa subdirecció dels Agents Rurals, els sindicats i també des de l’Associació Professional d’Agents Rurals de Catalunya (ASPARC) s’ha elaborat documentació pròpia d’anàlisi de la situació del CAR. Aquesta informació fa referència tant a l’evolució de recursos personals i materials (plantilla de personal, estat de les àrees bàsiques, disponibilitat de vehicles, equipaments, uniformitat…) com a  les necessitats de desplegament del cos (places de sotsinspector, comandaments, cos facultatiu, suport administratiu…). Tot això emmarcat en les funcions i prestació de servei cap a la població pel que fa a la preservació del medi.

Aquesta informació és la base de partida, ara, per elaborar un Pla Estratègic del Cos d’Agents Rurals de manera participada i amb els agents implicats a primera línia. Es tracta de poder elaborar un document consensuat per tal de presentar a Govern i poder-lo portar a terme els propers anys. A més, el nou Pla analitzarà quines són els mancances actuals per poder plantejar solucions i planificar les millores necessàries.

Quatre categories

Catalunya compta amb un cos d’agents rurals format per uns 500 agents que actuen a totes les comarques de Catalunya. És un cos de vigilància, control i col·laboració en la gestió del medi natural, de protecció i prevenció integrals del medi ambient i de policia administrativa especial i policia judicial. Els agents rurals vetllen per la conservació de la natura i la protecció del medi ambient, i defensen el patrimoni natural i els recursos forestals, desenvolupant les funcions de vigilància, inspecció i col·laboració en la gestió, la investigació, la informació i l’assessorament als ciutadans i divulgació i educació ambiental.

El Cos d’Agents Rurals de Catalunya té reconegudes quatre categories dins la seva estructura i també quatre àrees d’especialització: la de prevenció i investigació d’incendis forestals; fauna protegida, de la caça i la pesca; d’espais naturals protegits i de la biodiversitat; i  de recursos forestals.

Des del Departament d’Agricultura es considera de vital necessitat desplegar les convocatòries de places de sotsinspector/a per poder cobrir segons la llei les places de comandament dels llocs de responsabilitat. Aquest és el primer  pas imprescindible previst en la proposta de pressupost de 2017.

La Granja Marganell, de Pinsos Grau, aconsegueix el Porc d’Or de Diamant 2016 a la gala celebrada a la ciutat de Vic

premiosespecialesLa Granja Marganell, situada a la localitat del mateix nom, de l’empresa Pinsos Grau, SA, s’ha alçat amb el premi especial Porc d’Or amb Diamant, màxim guardó de la 23a gala de lliurament dels premis Porc d’Or, que es va celebrar divendres 4 de novembre a Vic, encapçalada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i que va obrir la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret. L’acte va aplegar prop d’un miler de professionals del sector porcí de tot l’Estat espanyol.

37,26 garrins deslletats per truja i any

La Granja Sant Martí, també de l’empresa Pinsos Grau SA, ha rebut per tercer any consecutiu el Porc d’Or a la Màxima Productivitat, amb 37,26 garrins deslletats per truja i any. El tercer premi especial, el Porc d’Or del Ministeri d’Agricultura a la “Sanitat, Benestar Animal i Medi Ambient” ha anat a parar a Zamora, concretament a la localitat de San Cebrián de Castro, on se situa Granja Sanglas, de l’empresa Grup Batallé. A més dels tres premis especials també s’han lliurat 45 estatuetes d’or, argent i bronze, segons categories.

Els premis Porc d’Or estan organitzats per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, juntament amb l’empresa de salut animal Zoetis i la Interprofessional del Porcí de Capa Blanca (Interporc), i amb el suport de l’Ajuntament de Vic, la Cambra de Comerç de la delegació d’Osona i la seva Llotja de Contractació i Mercat en Origen de Vic.

Catalunya s’ha posicionat un any més en el primer lloc de la classificació de premiats, amb tretze estatuetes (cinc ors, dues d’argent i 6 bronzes), de les quals deu corresponen a granges de la demarcació de Barcelona, dues de Lleida i una de Tarragona. Aragó se ha situat en segona posició, seguida de Castella i Lleó, Navarra, Castella la Manxa i La Rioja. En total, han estat premiades 41 granges de les 94 que optaven de partida aquest any als premis Porc d’Or.

Granja de 1.600 truges

Amb un cens de 1.600 truges, Granja Marganell, creada l’any 2000, destaca pel gran nivell productiu i un molt bon ritme de reproducció, amb unes mesures de bioseguretat molt elevades. El jurat ha destacat l’excel·lent mentalitat organitzativa de la plantilla i la seva constància diària, que ha permès assolir excel·lents resultats tècnics i d’eficiència.

La Granja Sant Martí, a Sant Martí de Centelles, guanyadora dels dos últims anys del Porc d’Or de Diamant i Porc d’Or a la Màxima Productivitat, ha tornat a aconseguir aquest últim guardó, superant el seu anterior xifra (35,82 garrins deslletats per truja i any) i batent un nou rècord històric amb 37,26 garrins deslletats per truja i any.

Aquesta explotació va iniciar la seva activitat l’any 1994 i compta en l’actualitat amb un cens de 1.200 reproductores. Va començar com a cicle tancat, canviant el seu sistema de producció en 2002 i reorganitzant cap a una granja de reproductores i garrins fins a 6 kg (Fase I).

Les naus de Granja Sant Martí estan condicionades ambientalment i adaptades al sistema d’allotjament en grups de les truges gestants i sistema d’alimentació mitjançant màquines electròniques d’identificació individual. És una granja que des dels seus inicis ha estat i es manté PRRS negativa. El jurat ha destacat la seva extraordinària eficiència productiva i nivell sanitari.

La Granja Sanglas, pertanyent a l’empresa Grup Batallé ha rebut el Porc d’Or del Ministeri a “Sanitat Benestar Animal i Medi Ambient”. En unes modernes instal·lacions, Granja Sanglas produeix garrins setmanalment provinents de 3.300 reproductores. La granja va iniciar la seva activitat a finals de 2012 i disposa de l’última tecnologia en alimentació, control ambiental, sanitat i gestió de purins. Destaca l’ús d’una xarxa informàtica centralitzada que coordina tots els sistemes de l’explotació.