Rosa March presenta en societat un llibre amb un centenar de receptes fàcils de fer que posa en valor la carn de xai

Rosa March, empresària de l’oví de las Vilas de Collsacabra (Rupit i Pruit) i membre de la junta d’Agroprés (Associació de Periodistes i Escriptors Agraris de Catalunya) ha fet realitat un vell somni, publicar un llibre amb diferents receptes de xai.dscn0734

Dimarts 29 de novembre es va presentar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a Barcelona, el llibre “El xai a taula. Receptes per quedar bé i fàcils de fer”, editat per Viena Edicions amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat i que ha comptat amb les il·lustracions de la reconeguda ninotaire osonenca, Pilarín Bayés.

En una sala plena a vesar d’amics, representants de l’administració i persones interessades en el tema, March va comentar que “aquest llibre va adreçat sobretot al consumidor i incorpora receptes que sorprendran”. Després de manifestar que el nombre de caps de bestiar d’oví ha baixat un 50% els darrers anys, l’autora del llibre va assenyalar que “hem de donar vida als carnissers o carnisseres de confiança i a la venda directa”.coberta-frontal-xai

Rosa March va acabar el seu parlament recomanant que ara que s’acosten les festes nadalenques aquest llibre pot ser un bon regal, però també “es pot cuinar alguna de les receptes que surten, que és molt indicada per aquesta època de l’any”.

“Activista de les ovelles”

Abans de la de l’autora del llibre van haver-hi diverses intervencions. Així, el president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), Josep Maria Vives, que té la seva seu a l’IEC i que va fer d’amfitrió de l’acte, va definir a March “com una activista de les ovelles”. Vives va explicar les bondats de la carn de xai i va parlar de les dificultats que té aquest sector per a trobar sortides “i aquest llibre és una d’aquestes sortides”, va afirmar.

El director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del DARP, Antoni Diaz, va indicar que “la carn de xai té certes dificultats pel que fa al mercat i des de la conselleria estem treballant en diverses línies per a promocionar-la i posar-la en valor, que és el que fa aquest llibre”.dscn0742

Diaz, que va destacar les habilitats culinàries de Rosa March, va dir que la seva publicació “demostra que hi ha un món fora de la brasa”.

Així mateix, el director general va manifestar que “hem detectat que hi ha una gran demanda de productes de proximitat”, i al respecte va anunciar que “estem engegant ‘Xai de ramat’, nascut i criat a Catalunya, un label de qualitat lligat al distintiu de venda de proximitat”.

Destacat paper de la dona

Antoni Diaz va aprofitar la presentació del llibre, i agafant l’exemple de la Rosa March, per esmentar que “la dona juga un rol emprenedor diferent, complementari a d’altres, i ha de ser protagonista en les polítiques de desenvolupament rural”.

Per últim, va intervenir la periodista Mireia Mallol, que va fer a semblança de l’autora del llibre, un decàleg sobre el que aquest representava per a ella. Entre d’altres coses Mallol va explicar que després de llegir-lo “la vostra relació amb el carnisser canviarà”. A més, va ressaltar que “el xai desperta passions a totes les edats” i “hi ha vida més enllà de les costelles”.

“El xai a taula. Receptes per quedar bé i fàcils de fer”, de 142 pàgines, té més d’un centenar de receptes, des de les que s’utilitza el coll de l’animal a l’espatlla, passant per la cuixa, el costellar i els plats guisats, fins arribar a receptes exòtiques com la cuixa de xai antú (de la Patagònia) al xai a la manera hindú.

Enllaç dues receptes: http://www.vienaeditorial.com/fitxers/TAST_EL_XAI_A_TAULA.pdf

Anuncis

Fires de desembre de 2016

CATALUNYAfira-gall

  • Fira Mercat-Mercat del Cavall i Fira de Mostres, a Amposta, del 3 al 6
  • Fira de l’Avet, a Espinelves, del 3 fins a l’11
  • Fira de Sant NicolauFira de la Vall d’en Bas, a Sant Privat de Bas. Dies 5 i 6
  • Fira de Sant Nicolau, Nadal a Vic. Del 5 al 8
  • Fira d’Hivern, a Porqueres, el dia 6
  • Fira de Muntanya i Neu de la Vall de Ribes, a Ribes de Freser, el dia 7
  • Fira de Nadal, a Ripoll. El dia 8
  • Fira de la Puríssima, a Gironella. El dia 8
  • Fira del Sarral, el dia 8
  • Fes-t’hi:mostra d’hivern de cerveses artesanes, el dia 9 a Vilanova i la Geltrú
  • Fira de Nadal i del Torró Artesà, a Cardedeu, del 9 a l’11
  • Fira de Nadal, a Mora d’Ebre. Dia 10
  • Fira de Sant Llúcia, a Prats de Lluçanés. Dies 10 i 11
  • Fira de Santa Llúcia, a Sant Feliu de Pallarols. Dia 11
  • Fira de Santa Llúcia, a Vilamitjana. Dia 11
  • Fira-Mercat de Santa Llúcia, a Sallent de Llobregat, el dia 11
  • Fira Avícola de la Raça Prat, a El Prat de Llobregat, del 16 al 18
  • Fira-Mercat de Nadal i Entitats, a Les Franqueses del Vallès, els dies 17 i 18
  • Mercat de Nadal. Fira de Capons, Aviram i Motius Nadalencs, a Valls. Els dies 17 i 18
  • Fira-Mercat del Gall, a Vilafranca del Penedès. Dies 17 i 18
  • Mercart de Nadal, a Martorell, el dia 18
  • Fira de Nadal, Productes Artesanals, Naturals i de Pagès, a Santa Maria d’Oló. Dia 18

RESTA DE L’ESTAT

  • Feria del Acebo, a Oncala (Sòria), del 4 al 7
  • FERIA DE SAN ANDRÉS, VILLADIEGO (Burgos), el dia 5
  • Fira de Nadal, a Miranda d’Ebre (Burgos). Dies 5 i 6
  • FERIA DE ALIMENTACIÓN, a FUENTEPELAYO, els dies 6 i 7
  • FERIA DE ARTESANÍA, a BERLANGA DE DUERO (Sòria), el dia 8
  • Feria de los productos típicos de las Merindades, 10 i 11, a Villarcayo (Burgos)
  • MERCADO NAVIDEÑO DE OFICIOS ARTESANOS, a BURGOS, del 17 de desembre al 7 de gener de 2017
  • Fira de Artesanía, dies 18 i 19 de desembre, a Villamuriel de Cerrato (Palència)

ESTRANGER

  • Fresh Business Expo, a Kiev (Ucrania). De l’1 al 3
  • The New York Produce Show and Conference, a New York (EUA). Des de l’1 fins al 3
  • SIFEL, Saló Internacional de Fruites i Hortalisses, a Agadir (Marroc), des de l’1 al 4
  • AGRIBEX, Fira internacional d’Agricultura, Horticultura, Jardí i Zones Verdes, a Brussel·les (Bèlgica). De l’1 al 5
  • Addis AGRIFOOD, a Addis Abeba (Etiopía). Del 2 al 5
  • I International Conference & X National Horticultural Science Congress of Iran, del 4 al 7 a Teheran
  • ASTA CSS & Seed Exp. Des del 5 fins al 9 a Chicago (Estats Units d’Amèrica)
  • AGRI TECHNICA.  Feria Internacional de Maquinaria Agrícola, a HANNOVER (ALEMANIA). Del 15 al 19
  • I International Symposium on Moringa, del 19 al 22 a Manila (Filipinas)

Unió de Pagesos denuncia que l’acord de la Unió Europea amb Sud-àfrica enfonsarà el mercat intern dels cítrics

Citricultors catalans i valencians convocats per la Unió de Pagesos (UP) i la Unió de Llauradors del País Valencià han denunciat el dimarts 16 de novembre davant la representació de la Comissió Europea a Barcelona l’ampliació de l’acord d’importació de cítrics entre la Unió Europea (UE) i Sud-àfrica que permet que entrin cítrics africans sense aranzels abans de la comercialització de les varietats europees. Fins ara, el període d’importació de taronges de Sud-àfrica es tancava el 15 d’octubre. A partir d’enguany, el nou acord d’associació econòmica entre la Unió Europea i els estats de l’Àfrica Meridional permet perllongar el període d’importació fins al 30 de novembre, i els aranzels aplicats del 15 d’octubre fins aquesta nova data es reduiran progressivament cada any fins a la total desaparició el 2025.citrics-premsa-1

Durant la protesta, els citricultors han repartit taronges i mandarines als vianants del Passeig de Gràcia per explicar que l’entrada de taronges sud-africanes just abans de la temporada dels cítrics catalans i valencians és un instrument evident dels intermediaris per pressionar els preus en origen a la baixa en perjudici dels nostres productors, pagats durant les darreres campanyes sovint sota costos de producció.

Els citricultors africans utilitzen productes fitosanitaris no autoritzats a la UE. Això, juntament amb el menor cost de la mà d’obra, competeix deslleialment amb les produccions catalanes i valencianes. Així, les grans cadenes de distribució europees podran proveir-se de taronges a preus baixos abans que comenci la comercialització de la taronja catalana i valenciana i després ja no en necessitaran.

Amb el nou acord, Sud-àfrica ampliarà en molt el volum anual de taronges que exporta al mercat europeu, que és d’entre 400.000 i 450.000 tones. La nova concessió aranzelària perjudicarà principalment els citricultors catalans i valencians, atès que l’Estat espanyol és de lluny el principal proveïdor de taronges de la UE: el 2015 va exportar al mercat europeu 1,6 milions de tones, del total de 2 milions de tones de països europeus.

Risc d’importar malalties

Els citricultors adverteixen que, a més dels perjudicis econòmics de la competència deslleial d’aquestes importacions, l’augment de les importacions africanes incrementen el risc d’importar una de les principals malalties dels cítrics, la Citrus Black Spot, coneguda com la taca negra. El 2015 les autoritats europees van detectar 45 contingents de cítrics amb elements nocius, 16 dels quals amb la presència del la Guignardia citricarpa, el fong causant de la taca negra.

El responsable d’Organització d’Unió de Pagesos, Josep Carles Vicente, el responsable nacional dels Cítrics del sindicat, Carlos Roig i el secretari general de la Unió de Llauradors, Ramon Mampel; han lliurat al director de la representació de Comissió Europea a Catalunya i les Illes Balears, Ferran Tarradellas, una carta adreçada al comissari d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Phil Hogan, i un informe que reclama un protocol de relacions amb els estats de l’Àfrica Meridional que salvaguardi els cítrics europeus.

Els manifestants demanen una avaluació de l’impacte econòmic i ambiental de l’acord present, l’establiment de contingents d’importació a partir d’octubre per evitar la pertorbació del mercat comunitari en el període de comercialització de les varietats europees, protocol sanitari de control de les importacions africanes per tal d’evitar que entrin malalties o plagues i inspecció europea en els ports i millorar el protocol de transport dels cítrics.

Els productors de porcs de Colòmbia utilitzaran el BDPorc de l’IRTA, tal com ja fan ara els d’Espanya i de Portugal

La Asociación Colombiana de Porcicultors (PORKCOLOMBIA), representat pel seu president executiu, Sr. Carlos Alberto Maya Calle, i el director general de l’IRTA, Sr. Josep M. Monfort, han signat un acord per tal d’integrar el BDPorc (Base de Dades del Porcí) a la indústria de producció porcina colombiana.untitled

El BDPorc és actualment una base de dades i un servei destinat al sector porcí espanyol (BDPorc Espanya) i portuguès (BDPorc Portugal) que proporciona informació de referència a les empreses de producció porcina com a eina d’ajuda a la presa de decisions.

Amb la signatura d’aquest acord, el BDPorc s’estén a Colòmbia, on els membres de PORKCOLOMBIA enviaran periòdicament les dades de producció de les seves explotacions al sistema BDPorc, gestionat per l’IRTA, i rebran, així, els respectius informes individuals i comparatius amb els seus grups de referència (explotacions de mides similars, zones geogràfiques, sistemes de producció, etc.).

D’altra banda, amb la creació del BDPorc a Colòmbia es dona també el primer pas per a una propera celebració dels Premis Porc d’Or en aquell país, tai i com s’ha fet aquest any a Portugal (els Porco d’Ouro) el passat mes de juny.

D’aquesta forma ja són 3 els països on s’ha implementat el sistema BDPorc en la producció porcina: Espanya, Portugal i Colòmbia.

UP insisteix a la ministra que en lloc d’aplicar retallades doti l’assegurança agrària suficientment en el pressupost

Unió de Pagesos (UP) insta els partits polítics, el govern de l’Estat i el govern de la Generalitat a aturar la proposta del Ministeri d’Agricultura de reducció del suport a l’assegurança agrària perquè n’incrementarà entre un 25 % i un 30 % el cost que ha de pagar l’assegurat en les línies que inicien el període de contractació aquest 1 de novembre. El sindicat ha enviat un informe als diferents partits polítics de Lleida sobre aquest punt, ha demanat reunió a la subdelegada del govern de l’Estat a Lleida i ho ha fet constar en la Comissió Territorial d’Assegurances, convocada pel Departament d’Agricultura.20161110_113849

Les primeres assegurances que es veuen afectades per aquesta reducció són les que donen cobertures a les explotacions fructícoles (albercoc, pruna, poma, préssec i pera), les de conreus farratgers (farratge, palla de cereal d’hivern i pastures) i les de conreus agroenrgètics (conreus per la producció de biocombustibles o generació d’energia).

A tall d’exemple, la intenció de disminuir en 10 punts la part de la subvenció del Ministeri per a assegurances agràries, suposarà, en el cas d’un productor de fruita dolça, un increment mitjà del 25 % del cost de l’assegurança. Així, una assegurança per a fruita dolça que en el Pla 2015 fou contractada el 2016 va costar 10.000 euros, i aquest proper any 2017 en costaria 12.500.

25% de mitjana

Aquest increment del cost de l’assegurança agrària d’un 25 % de mitjana, ve condicionat perquè la subvenció que atorga Catalunya a l’assegurança agrària s’articula a través d’aplicar un percentatge a la subvenció que aplica l’Entitat Estatal d’Assegurances Agràries (ENESA), per tant, si es manté el percentatge de la subvenció autonòmica a les assegurances agràries respecte un valor (la subvenció d’ENESA) que disminueix, el resultat és que la part autonòmica de la subvenció també es redueix. Per això, una retallada per part d’ENESA de 10 punts es converteix en un increment real, de mitjana, del 25 % del cost de l’assegurança que paga l’assegurat.

Unió de Pagesos ja va alertar a la titular d’Agricultura, aleshores en funcions i actual ministre, Isabel García Tejerina, el passat 1 d’octubre, en una reunió mantinguda en el marc de la Fira de Sant Miquel de Lleida, del fort increment del cost de l’assegurança que suposava per la pagesia la retallada de 10 punts de la subvenció ENESA en aquestes tres línies d’assegurances. Alhora que li va reclamar al Ministeri que recuperi el nivell de suport públic a les assegurances agràries del 2011.

UP vol recordar a la ministra que, tot i els lleus increments que ha efectuat el ministeri a l’assegurança agrària des del 2013, any que la disminució de la subvenció del Ministeri va tocar fons amb només 200 milions d’euros, lleument corregida els anys posteriors, gràcies a la tasca sindical d’Unió de Pagesos, encara s’està lluny dels 278 milions d’euros destinats l’any 2011.

Manca de directrius clares

Així mateix, el sindicat agrari considera que l’actual retallada que proposa el Ministeri es deu a una manca de directius clares en les subvencions al foment de les assegurances agràries per part d’ENESA. Aquest fet fa que si un any no s’esgota el pressupost es pugi la subvenció d’ENESA i si un any hi manca pressupost es redueixi la subvenció que aplica ENESA. Unió de Pagesos aposta per l’establiment de polítiques clares de foment de les assegurances que entenem que haurien de passar per prioritzar els professionals agraris en cas de manca de pressupost, atès que són els més afectats en cas de patir adversitats climàtiques, ja que la seva activitat principal és l’agrària, amb tots els riscos que això comporta.

Unió de Pagesos alerta de la necessitat de millora urgent de diverses línies d’assegurança agrària, sobretot les que tenen uns rendiments assegurables clarament inferiors als rendiments reals, com passa amb les explotacions de secà d’ametller, olivera i conreus herbacis. Així com, continuar el treball de millora de la resta de línies, procurant mantenint un equilibri entre l’increment de cost de l’assegurança que poden suposar les millores i l’efecte real d’aquestes sobre les explotacions agràries que asseguren. Les poques millores introduïdes els darrers anys,  com la modificació de les normes de peritatge dels danys per qualitat en fruiters o l’increment del termini de final de contractació del cereal de primavera a 31 de juliol, per a tots els mòduls, entre d’altres millores, no compensen l’increment de cost de l’assegurança, fruit de la retallada dels ajuts que planteja el ministerio.

Per a Unió de Pagesos, retallar el suport a l’assegurança agrària vol dir deixar la pagesia sense eines per fer front a les adversitats climàtiques. Paradoxalment, quan hi ha algun dany important que afecta algun sector concret, i el sindicat sol·licita mesures, l’administració argüeix que tot allò assegurable no es indemnitzable. La pagesia no té eines per poder fer front a les crisis de preus i sembla que el ministeri tampoc vulgui que en tinguin per fer front a les adversitats climàtiques.

JARC-COAG reclama que l’assegurança per la sequera a la vinya permeti protegir el 100% de la producció de raïm

L’organització agrària JARC-COAG demana a la Entitad Estatal de Seguros Agrarios (Enesa) que la línia d’assegurances per sequera en el sector de la vinya faciliti que els viticultors puguin assegurar el 100% de la producció. Fins ara, la línia 312 de rendiments, la més utilitzada i que protegeix davant la pedra, les pluges intenses i la sequera, permet contractar un 70 o un 80% garantit, però no ofereix la possibilitat de fer-ho íntegrament.jornada-assegurances-vilafranca_vista-parcial

En una jornada sobre millores en l’assegurança del sector de la vinya organitzada per l’organització ahir a Vilafranca del Penedès, la Cap Sectorial de la vinya i el vi de JARC-COAG, Isabel Vidal,  també ha sol·licitat que “l’import de les indemnitzacions que rebem els viticultors en cas de sinistre estigui adaptat al preu del mercat”. Així mateix, l’organització agrària ha constatat que en el càlcul de l’assegurança per sinistre de sequera els rendiments de determinades parcel·les no estan inclosos a la pòlissa principal.

Millores en l’assegurança

En la jornada, en la qual també han participat el director territorial de Catalunya d’Agroseguro, Francesc Xavier Joana, i el president de JARC-COAG a Barcelona, Joan Esteve,  s’han comparat els costos i modalitats de cada línia per conèixer quina és la més adient per a cada explotació.

Vidal també ha demanat que en aquesta modalitat d’assegurança “la indemnització per sequera no es calculi només per explotació, sinó que hi hagi l’opció de fer-ho per parcel·la, tal com es dóna en altres cobertures del mateix conreu”. L’entitat reclama aquestes millores en un moment en què les explotacions estan incrementant la contractació d’aquest tipus d’assegurances en la vinya com a conseqüència de l’escassetat de pluges derivada del canvi climàtic.

Possible augment del cost

JARC-COAG tem que l’any vinent s’incrementi el cost de l’assegurança per la retallada prevista de 10 punts en la subvenció d’Enesa, que equival a un 25% de l’import total, tal com previsiblement passarà en els conreus fruiters, els farratgers i els energètics. En aquest punt, l’entitat demana que almenys es mantingui el pressupost per garantir el suport a l’activitat de les explotacions vitivinícoles i per aquest motiu representants de l’organització es reuniran properament amb el president d’Enesa per traslladar-li les reivindicacions.

ASAJA vol que Trump aclareixi les seves prioritats davant el TTIP al qual es va mostrar contrari durant la campanya

ASAJA demana al nou president Nord-americà, Donald Trump, que aclareixi quin és el seu pensament i les seves prioritats davant l’Acord Transatlàntic per al Comerç i la Inversió (TTIP) entre Estats Units (EUA) i la Unió Europea (UE).

L’organització agrària ha recordat que durant la campanya electoral a la presidència dels EUA, Trump va prendre un posicionament proteccionista i es va mostrar contrari a aquest acord, que ASAJA considera que “posa en risc al sector ramader europeu, sobretot el del vaquí, mentre que per al sector ramader nord-americà aquest tractat és beneficiós”.

Document en contra del tractat

Cal recordar que ara fa un any que ASAJA i d’altres organitzacions agràries i ramaderes de l’Estat espanyol i d’altres països europeus van lliurar a Brussel·les un document en contra d’aquest tractat.

L’organització agrària voldria que la Comissió Europea fes cas d’aquests sectors que “quedarien molt perjudicats” i lamenta no tenir “la capacitat per actuar com Balònia, que va rebutjar el tractat comercial amb Canadà”.