Els Prínceps d’Astúries inauguren Alimentària 2012

Els prínceps d’Astúries van presidir el diilluns 26 de març l’acte inaugural del Saló Internacional Alimentària 2012, que va comptar amb la participació del president de la Generalitat, Artur Mas; del ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, i del conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, entre altres autoritats.

El ministre Arias Cañete va manifestar que “hem d’apostar per una política agrària i industrial nacional. Sumant esforços serem més forts”.                          

El saló Alimentària, de caire biennal i que és un dels aparadors mundials del sector de l’alimentació i les begudes més important, se celebra enguany del 26 al 29 de març i té com a objectius potenciar la projecció internacional, obrir nous canals de cooperació, fomentar la innovació, impulsar les marques i afavorir el tancament d’operacions comercials.

En el certamen, que es realitza en el recinte de Gran Via de Fira de Barcelona, se citen els principals operadors del sector a escala global. Amb la presència de 4.000 empreses –un terç d’elles estrangeres (procedents de 75 països)-, i una previsió de 140.000 visitants professionals -36.000 d’ells estrangers- el saló ocupa una superfície de 94.500 metres quadrats. El comitè organitzador preveu que la fira tindrà un impacte econòmic d’entre 170 i 200 milions d’euros. D’altra banda, l’organització estima que hi haurà més de 8.000 reunions de treball per posar en contacte la demanda espanyola i estrangera.

La principal novetat d’enguany és Alimentària Hub, un espai de 4.000 metres quadrats destinats a reivindicar la importància del sector de l’alimentació per a l’economia espanyola. El Hub té cinc grans eixos: innovació, nutrició i seguretat alimentària, màrqueting i comunicació, RSC i internacionalització.

La internacionalització també és un dels punts forts d’aquesta nova edició d’Alimentària 2012. Aquesta aposta pel mercat exterior es veu reflectida en una presència destacada de països asiàtics i la participació, per primera vegada al pavelló, de Tailàndia, Dubai i Suècia. En aquesta ocasió, Mèxic és el convidat especial del saló.

D’altra banda, un total de 140 empreses catalanes participen en el saló Alimentària de Barcelona 2012 amb el suport del Departament d’Agricultura. Aquestes xifres representen un increment del 26% respecte de l’edició anterior, quan un total de 111 empreses van participar en el certamen sota el paraigua de l’Administració catalana.

La fira Alimentària 2012 és el marc on el Departament aprofitarà per donar a conèixer les principals línies de treball que es porten a terme en el sector alimentari. Per aquest motiu, la firà compta amb quatre estands de Catalunya, gestionats per l’empresa pública Prodeca, a diferents salons: Pavelló de les Autonomies, Intervin, Intercan i Olivaria.

En el marc del saló es du a terme el IX Congrés Internacional de la Dieta Mediterrània, centrado en la prevenció de la obesitat. A més, entre les novetats més destacades hi ha la cervesa més luxosa del món, un refresc afrodisiac i bitllets d’euro comestibles.

(Foto: El Periódico)

Anuncis

L’aigua que necessitem

Dijous 22 de març s’ha celebrat el Dia Mundial de l’Aigua. Amb aquest motiu s’han organitzat diverses activitats en torn a l’aigua i ha servit perquè ens conscienciem una mica més sobre la importància i necessitat d’un element tan essencial per la vida del planeta i de manera especial per a la vida humana.

Diversos estudis apunten que la producció dels aliments que consumeix una persona al dia requereix una despesa d’entre 2.000 i 5.000 litres d’aigua, segons dades aportades per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) emesos amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Aigua que, aquest any, s’ha centrat en la seguretat alimentària.

Les dades d’aquest organisme assenyalen que produir un quilo de blat requereix 1.500 litres d’aigua, mentre que per obtenir un quilo de carn de boví es necessiten 15.000 litres.

La producció de cultius farratgers per al bestiar, el sacrifici i el processament de carn, així com la producció de llet i productes lactis requereixen grans quantitats d’aigua.

Per exemple, aconseguir un got de llet consumeix 200 litres d’aigua, una hamburguesa 2.400 litres i un filet de vedella al voltant de 7.000 litres d’aigua.

Una copa de vi requereix la despesa 120 litres d’aigua; una tassa de cafè, 140 litres; una poma, 70 litres d’aigua; una taronja, 50 litres d’aigua i un ou, 13 litres d’aigua.

Informe una mica vegetarià

En l’informe de l’ONU, que potser peca d’una mica de vegetarià, es remarca que entre els principals efectes del canvi climàtic es preveu una quantiosa reducció de les pluges anuals, per la qual cosa es ressentirà l’agricultura, la producció de pinsos i farratges per al bestiar, així com els productes forestals i l’aqüicultura.

El secretari general de l’ONU, Ban Ki-Moon, ha destacat en el seu missatge amb motiu d’aquesta celebració que “tret que augmentem la nostra capacitat per utilitzar l’aigua de manera assenyada en l’agricultura, no podrem acabar amb la fam”, ja que “l’agricultura és, de molt, el principal usuari de l’aigua dolça”, també el principal, gairebé l’únic, productor d’aliments.

Ban Ki-Moon ha assenyalat que “en moltes parts del món l’aigua escasseja cada vegada més”, i que per garantir la seguretat alimentària i hídrica per a tots es necessitarà de la participació de tots els agents i serà “essencial” invertir en infraestructures hídriques, en desenvolupament rural i en ordenació dels recursos hídrics.

Les organitzacions de productors també s’han fet ressò d’aquest dia i, per exemple, el president de Cooperatives Agro-Alimentàries, Fernando Marcén, ha manifestat que l’evolució en l’ús de l’aigua per a la producció agrícola ha estat “espectacular” en els últims anys i ha anat de la mà de la conscienciació en la societat.

Marcén ha subratllat també que “sense aigua, no hi ha agricultura i no hi ha societat”, pel que és important que la societat conegui que el reg, no només per degoteig, és necessari per a l’alimentació.

Des d’Asaja, han indicat que en els últims anys s’ha fet una gran inversió en la modernització de regadius per optimitzar aquest recurs “vital” i “fonamental” per a l’agricultura.

La mateixa organització professional agrària ha subratllat la importància del regadiu que produeix sis vegades més que el secà, per la qual cosa fixa població i contribueix al manteniment d’ocupació en el medi rural, en concret, un 4% de la mà ocupada.

Per la seva banda, el responsable d’aigua de COAG, Rafael Fernández, ha comentat que l’aigua és fonamental per a la producció d’aliments i que el seu ús eficient és “vital” per a la seguretat alimentària.

Fernández ha informat que a Espanya la meitat dels aliments es produeixen en explotacions de regadiu que només suposen el 15% de la superfície agrícola.

Per la seva banda, la Unió de Petits Agricultors (UPA) ha apostat per una gestió sostenible dels recursos hídrics per seguir produint aliments de qualitat, accessibles i segurs.

En un comunicat, UPA ha reclamat major participació dels agricultors en les confederacions hidrogràfiques i s’ha mostrat favorable a la creació de bancs públics d’aigua per reassignar “aquest recurs amb equitat”.

Igualment, ha dit que l’aigua, ben gestionada, “no només millora rendiments i incrementa les produccions, sinó que contribueix a generar ocupació i a vertebrar les zones rurals”.

En la indústria agroalimentària i, en especial la de begudes, també treballa per l’ús eficient i el reciclatge d’aigua.

Per exemple, el responsable de Medi Ambient de Pepsi-Co Iberia, Joao N. Costa, ha publicat un post al bloc de la companyia en què ha assegurat que “resulta impensable concebre qualsevol dels seus productes sense aigua” i que, per això, tenir cura i racionalitzar el seu ús s’ha convertit en un dels seus objectius.

En aquest sentit, Costa s’ha referit al programa Recon que amb mesures senzilles com l’eliminació de fuites o l’optimització de l’ús ha aconseguit reduir el consum d’aigua un 15% a la planta de begudes de Echevarri i un 9% a la de snacks de Burgos, totes dues a Espanya.

Per la seva banda, Coca-Cola Espanya utilitza 2,18 litres d’aigua per fabricar un litre de beguda, inclòs l’aigua que va en ella, de manera que 1,18 litres s’empren en processos de rentat d’envasos, neteja d’equips i altres serveis.

Segons les dades de la companyia, el 2010 es va reduir un 12,4% l’abocament d’aigua amb un sistema de gestió d’aigües residuals i també treballen en diverses iniciatives per tornar a la natura l’aigua que consumeixen com recuperacions de conques o frens a la salinització d’aqüífers.

Penso que tots els ciutadans podem racionalitzar el consum d’aigua, aquí exposem alguns casos, alguns ja el tenim assimilat, esperem no es compleixi la profecia que s’atribueix a un prohom del segle XX “Les guerres del segle XXI seran provocades per l’aigua”.

Jesús Domingo Martínez, president d’AGROPRÉS

L’exposició itinerant “El món agrari a les terres de parla catalana” arriba a Mollerussa

L’exposició itinerant “El món agrari a les terres de parla catalana” es podrà veure a Mollerussa del 17 al 19 de març, de les 10 a les 20 hores, al Pavelló Firal, en el marc de la Fira Agrària de Sant Josep, que se celebra aquests dies a la capital del Pla d’Urgell.

L’acte d’inauguració  es durà a terme el dissabte 17 de març a les 18.00 h. Inauguraran l’exposició Jordi Sala, director general de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i  Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC). En aquest acte tindrà lloc la conferència “Agricultura i reg: paisatge i societat en evolució”, que anirà a càrrec de Maribel Pedrol, historiadora i directora de l’Espai cultural dels Canals d’Urgell i Felip Domènech, responsable d’aigua de la Unió de Pagesos  (UP), i estarà moderada per Meritxell Serret, coordinadora tècnica de la Fundació del Món Rural (FMR).

“El món agrari a les terres de parla catalana” és un projecte de la CCEPC, de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i de la FMR, que organitza l’acte amb el qual col·labora la Fira de Mollerussa. El projecte es composa d’un banc d’imatges amb més de 4.000 fotografies, allotjat a la Memòria Digital de Catalunya (http://mdc.cbuc.cat/), i de l’exposició itinerant, que compta amb fotografies i amb reflexions al voltant de la nostra història agrària. La finalitat de l’exposició, que porta més d’un any visitant localitats d’arreu de Catalunya, és la de facilitar a la societat un coneixement històric del sector agrari a les terres de parla catalana des de finals del segle XIX per a poder comprendre la realitat actual.

L’exposició feta a partir de les imatges recollides en el banc allotjat al Memòria Digital de Catalunya, compta amb més de 250 fotografies repartides en 12 plafons i en 7 àmbits, i, per cada àmbit i fotografia hi ha un text explicatiu.

En l’exposició col·laboren: El Museu del a Vida Rural i la Fundació Privada Mútua Catalana. Patrocinen: Generalitat de Catalunya i l’Obra Social d’Unnim. I Compta amb el suport de: Consell Insular de Menorca, Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Diputació de Tarragona, Diputació de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, el Memorial Democràtic, la Fundació Josep Irla, la Fundació Nous Hortizons, la Fundació Roca i Galés, l’Institut d’Estudis Catalans, el Punt-Avui i Presència.

 

Jornada sobre les tècniques sanitàries per combatre les plagues dels noguers

La Sala d’Actes de l’Ajuntament de Crespià (Pla de l’Estany), al carrer Major, 2, acollirà el divendres 16 de març al matí una jornada sobre les tècniques sanitàries per combatre les plagues al conreu dels noguers.

L’Associació de Productors de Nous de les Comarques de Girona i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural organitzen la jornada que ha de servir per millorar l’activitat en la sanitat, la producció i les vendes d’aquest apreciat fruit sec.

Està previst que la jornada comenci a les 10 hores del matí i l’acte de cloenda es faci a les 13.30 hores. En aquesta quarta edició es discutiran els problemes sanitaris que ocasionen la plaga de les papallones amb l’insectació de les nous, i es parlarà de nous productes derivats d’un coure líquid, que haurien d’ajudar a combatre les malalties dels noguers, disminuint el nombre de tractaments i les dosis a utilitzar.

Per últim, es presentarà la nova Associació de Defensa Vegetal (ADV) del noguer, constituïda pels membres de l’entitat coorganitzadora de la jornada i que està oberta a l’acceptació de nous membres.

L’ICEA tractarà i debatrà sobre el primer pilar de la PAC

Albert Massot Martí, administrador principal del Parlament Europeu i supervisor de tots els informes agraris redactats per la Unió Europea (UE) serà l’encarregat d’impartir la jornada sobre el primer pilar (ajuts a les rendes) de la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC), que se celebrarà el dilluns 12 de març.

Organitzada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), la jornada es durà a terme de les 19 a les 21 hores a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), al carrer del Carme, 47, de Barcelona.

Durant la primera hora s’exposaran les propostes de la reforma i la segona es dedicarà al col·loqui amb els assistents.

Les persones interessades en aquesta i altres actitats organitzadas per l’ICEA. entitat col·laboradora d’AGROPRÉS, poden entrar a la web: http://icea.iec.cat/

Homenaje póstumo a Emilio Godia, por una vida dedicada a la agricultura

El Colegio Oficial de Ingenieros Agrónomos de Centro y Canarias (COIACC) ha emitido una nota de prensa dedicada a Emilio Godia Sales, socio de AGROPRÉS, y que titulaba “Emilio Godia, toda una vida dedicada al desarrollo técnico de la Agricultura”, en el que hacía referencia al homenaje póstumo dedicado al ilustre Ingeniero.

Ingenieros agrónomos procedentes de distintos puntos de España se reunieron en Madrid para homenajear al ingeniero desaparecido, el jueves 1 de marzo, en un acto organizado por el COIACC y la Escuela Técnica Superior de Ingenieros Agrónomos de la Universidad Politécnica de Madrid (ETSIA), con el objeto de reconocer el apoyo que éste dio durante décadas a la docencia y a la investigación en el ámbito agrícola.

Emilio Godia fallecía el 16 de junio del año pasado, a los 88 años de edad, tras una vida intensa ligada a la agricultura, ya que aunque era ingeniero industrial de titulación, era agrónomo de vocación y, sobre todo, agricultor.

Su finca Monte Julia, situada en la comarca de La Litera (Huesca), ha servido durante décadas como punto de encuentro para agricultores, técnicos, profesores y alumnos y en ella se han realizado numerosas investigaciones en materia agrícola.

En el homenaje participaron María Cruz Díaz, decana del COIACC; Jesús Vázquez, director de la ETSIA, y el profesor Luís Márquez, experto en maquinaria agrícola. También lo hicieron Santiago Planas, director del Parc Cientific i Tecnològic Agroalimentari de Lleida y socio de AGROPRÉS; Carlos Bernat, profesor de la Universidad Politécnica de Cataluña y socio de AGROPRÉS; José Luís Pérez, presidente de la Comunidad General de Regantes del Canal de Aragón y Cataluña; José Ondiviela, representante del Colegio Oficial de Ingenieros Agrónomos de Aragón, Navarra y País Vasco; Juan Barasona, catedrático de Motores y Máquinas Agrícolas de la Universidad de Córdoba; Javier Seisdedos, director general de Same Deutz-Fahr Ibérica; Manuel Betegón, decano del Colegio Oficial de Ingenieros Agrónomos de Castilla y León y Cantabria, y Luís Martín del Grupo Tragsa, recordaron la figura de alguien que dedicó su vida a la agricultura.

Emilio Godia, el ingeniero

Uno de los aspectos que más caracterizó a Emilio Godia fue su afán por innovar. De ahí que se le considere pionero en la utilización de diversas técnicas en ganadería intensiva, la producción de semillas selectas, cereales, forrajes, piensos y viticultura. En su finca se han realizado numerosos ensayos de sistemas de riego, maquinaria, métodos de labranza y fertilización de cultivos, entre otros. Fruto de estos ensayos fueron numerosos avances, de los que se han beneficiado los agricultores de la zona y que compartía con técnicos, profesores y alumnos. “Cada vez que implantaba algo nuevo, nos llamaba para mostrárnoslo”, resaltaba José Ondiviela, representante del Colegio Oficial de Ingenieros Agrónomos de Aragón, Navarra y País Vasco durante el acto de homenaje.

“Le gustaba tener siempre gente en su finca porque decía que cuando tenía gente en la finca siempre aprendía algo”, señalaba Luís Márquez.

Para José Luís Pérez, presidente de la Comunidad General de Regantes del Canal de Aragón y Cataluña, “la zona regable ha tenido la gran ayuda de Emilio y su finca para poder practicar e innovar”.

Su afán por aprender e innovar le llevó a visitar universidades y centros de investigación, nacionales e internacionales, aplicando lo aprendido en su finca.

Javier Seisdedos, director general de Same Deutz-Fahr Ibérica, alumno en prácticas en la Finca Monte Julia, resaltaba que no sólo los alumnos tienen que agradecer a Emilio Godia la posibilidad de realizar prácticas en la finca que les ofrecía, sino también las marcas, ya que los consejos de Godia y los resultados de las pruebas realizadas en Monte Julia han sido de gran ayuda para las casas comerciales, que han podido corregir o introducir en sus máquinas las mejoras necesarias.

Emilio Godia, la persona

Todos los participantes en el acto de homenaje resaltaron la sólida formación y el aprendizaje continuo de Emilio Godia, así como la importancia del apoyo científico que dio durante años a la agricultura, pero todos destacaron también su personalidad. Era una persona amable, cercana, sencilla, entre otros aspectos.

En Monte Julia recibía a los alumnos en prácticas, mostrándoles todas las instalaciones y resolviendo las dudas que estos le presentaban, lo que ha contribuido a dotarles de una visión práctica imprescindible en la formación del agrónomo y a los que trasmitía su pasión por la agricultura.

Emilio Godia, Colegiado de Honor del COIACC

En el año 2008, el Colegio de Ingenieros Agrónomos de Centro y Canarias nombró, por unanimidad de su Junta de Gobierno y la aprobación de la Junta General, a Emilio Godia, Colegiado de Honor del Colegio, título otorgado a aquellas personas que destacan por su apoyo al desarrollo de la agricultura.

Catalunya inicia una ofensiva política i institucional enfront la nova Política Agrària Comuna (PAC) 2014-2020

Els representants de la comissió que ha treballat la proposta catalana de la PAC escoltant les conclussions

Els representants de la comissió que ha treballat la proposta catalana de la PAC escoltant les conclussions/Foto: DAAM

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí, s’ha desplaçat a Brussel·les amb l’objectiu de mantenir diverses reunions d’alt nivell per traslladar el posicionament de Catalunya respecte de la nova Política Agrària Comuna (PAC). En concret, Pelegrí s’ha reunit amb el director general d’Agricultura i Pesca del Consell de Ministres de la Unió Europea, Angel Boixareu; el director general d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea, José Manuel Silva, i la directora de Desenvolupament Durable i Qualitat de l’Agricultura de la Comissió Europea, Mª Ángeles Benítez. Dilluns vinent, 12 de març, participarà en la Conferència Sectorial d’Agricultura amb el ministre espanyol del ram, Miguel Arias Cañete, i els responsables d’Agricultura de la resta de CCAA, als quals informarà de la posició catalana davant la nova PAC.

El conseller ha explicat als representants europeus el contingut del document consensuat aquesta setmana entre l’Administració catalana, les organitzacions profesionals agràries, les cooperatives, les associacions sectorials, i els partits polítics.

14 reunions i 2 bilaterals tècniques

La posició catalana respecte la reforma de la PAC, presentada per la Comissió Europea el passat octubre, es fruit de 14 reunions dels grups de treball i 2 bilaterals tècniques, a més de 7.000 consultes rebudes mitjantçant la plataforma eCatalunya.

En les conclusions del document de posicionament, dins de l’àmbit dels pagaments directes, s’aposta per una regionalització institucional, amb sobre regional que garanteixi el muntant que es rep actualment; una tarifa plana que defensi la creació de regions productives que disminueixi els impactes sectorials; s’assenyala que és una PAC bàsicament agrícola, en la que no es té en compte els sectors ramaders, i cal flexibilitzar el greening i disminuir el seu percentatge (30%), per poder destinar-lo a ajuts acoblats.

Pel que fa al desenvolupament rural es defensa l’opció de PDR regionals, s’està a favor d’un Leader Multifons coordinat des del Departament d’Agricultura, i a més es reclama a la Comissió Europea que s’incorpori la mesura de cessament anticipat i de promoció de productes de qualitat; que es puguin finançar nous regadius en els països mediterranis; que les inversions en actius físics es limiten a PIMES, amb l’excepció de productors o cooperatives; que es replantegi la creació d’agrupacions de productors en la seva totalitat, i que es millorin les actuacions subvencionables en terrenys forestals.

En mesures de mercat, es reclama l’activació, pel sector agrícola, de l’exempció de la normativa de la competència; s’exigeix la reciprocitat pels productes procedents de tercers països i intensificar la inspecció i control en frontera; instal·lar una xarxa de seguretat contra la volatilitat dels preus: mantenir mecanismes d’intervenció i regulació de mercats; donar suport a la concentració d’oferta des de la producció (OPs) i a la concentració de cooperatives; defensar el manteniment de les quotes lleteres, i es demanda augmentar el finançament dels fons de globalització.