Miquel Rusiñol elegit nou president d’Agroprés

En l’assemblea del passat 16 d’abril es va renovar la junta d’Agroprés. Miquel Rusiñol i Tarrés és el nou president de l’associació, i el proper 13 de maig es reunirà amb la nova junta per tal de començar en les tasques que s’han proposat per aquest període.

La nova junta proposada per Rusiñol, que haurà de ser ratificada en la reunió del dia 13, la formen:

Miquel Rusiñol (President)

Jesús Domingo

Eduard Gelpi

Isidre Font

Josep Fatjó

Jordi Sala

Rosa March

Toni Roca

Josep Riera

Frederic Tormo

Joan Palet

Els punts de treball seran:

Proposta de la presidència i principals línies d’actuació:

  • Activitats de formació i actualització per als socis
  • Representació dels socis davant les institucions
  • Relació amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC)
  • Formació de periodistes en temes agroalimentaris,…
  • Temes de formació i difusió Agroprés a ESAB, UAB,…
  • Ajudar a incrementar la participació dels socis per rellançar Agroprés
  • Participació en les Fires Sant Miquel de Lleida i Sant Narcís de Girona
  • Activitat tècnico-lúdica el 30/5/2015 a Lleida (tema porcí), i posterior visita al Monestir de les Avellanes
  • Poliment de la Base de dades de socis i sòcies actualitzat (nom, adreça, CC i e-mail
  • Captació de nous socis
Anuncis

La Comissió Europea destinarà 65 milions d’euros a la promoció dels productes agrícoles europeus

Pomes Fira Sant MiquelLa Comissió Europea ha aprovat 41 programes per promocionar els productes agrícoles europeus durant els pròxims tres anys a la UE i a d’altres països. La iniciativa té un cost de 130 milions d’euros, la meitat dels quals (65 milions) provindrà del pressupost de la UE; aquí s’hi inclouen 30 milions d’euros arran de la prohibició russa d’importar productes alimentaris de la UE.

«La promoció dels productes agrícoles de la UE en els mercats mundials és una manera decidida i proactiva de respondre a la prohibició russa. L’increment del finançament per fer campanyes de promoció farà créixer les exportacions de productes agroalimentaris d’alta qualitat de la UE en el mercat mundial», ha declarat el comissari d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Phil Hogan.

Els programes elegits, procedents de divuit Estats membres, inclouen una varietat de categories de productes com ara les fruites i hortalisses, els productes lactis, els productes de qualitat (DOP, IGP i ETG), els productes ecològics, l’oli d’oliva, la carn i les combinacions de diferents categories de productes. A l’entorn de disset d’aquests programes van dirigits al mercat interior de la UE i vint-i-quatre a d’altres països. És un canvi molt important respecte dels programes anteriors, gairebé dos terços dels quals anaven destinats al mercat interior. Això troba la seva causa en els 30 milions d’euros addicionals anunciats per la Comissió Europea l’any passat per trobar mercats alternatius arran de la prohibició russa d’importar alguns productes agrícoles de la UE. Malgrat les restriccions imposades unilateralment per la Federació de Rússia, el valor de les exportacions agroalimentàries de la UE a països tercers va augmentar un 2 % durant el període comprès entre el mes d’agost i el mes de desembre del 2014 respecte del mateix període de l’any anterior.

Els destinataris d’aquests programes de promoció són els països de l’Orient Mitjà, Amèrica del Nord, l’Àsia sud-oriental, la Xina, el Japó, Corea del Sud, l’Àfrica, Rússia, Bielorússia, Kazakhstan, Austràlia i Noruega. D’altra banda, cinc d’aquests són multiprogrames que inclouen campanyes de promoció conjunta d’organitzacions nacionals de diversos Estats membres.

Activitats diverses

Les mesures que rebran finançament poden consistir en activitats de relacions públiques, de promoció o de publicitat que destaquin els avantatges dels productes europeus, especialment pel que fa a la qualitat, la seguretat i la higiene dels aliments, la nutrició, l’etiquetatge, el benestar animal o els mètodes de producció respectuosos del medi ambient. Aquestes mesures també poden consistir en la participació en actes i fires, campanyes d’informació sobre els sistemes de qualitat de la UE (DOP, IGP i ETG) o sobre l’agricultura ecològica i campanyes d’informació sobre el sistema europeu de vins de qualitat. La UE finança fins al 50 % del cost d’aquestes mesures (fins al 60 % en alguns casos) i la resta corre a càrrec de les organitzacions professionals o interprofessionals que les hagin proposat i, en alguns casos, dels Estats membres.

El nou règim d’autoritzacions de la UE portarà més vinyes i més flexibilitat davant l’augment de la demanda mundial

 

DSCN2536

La Comissió Europea ha aprovat el nou règim d’autoritzacions per a plantacions de vinyes que permetrà ampliar anualment de manera limitada les àrees vinícoles de la Unió Europea (UE). D’acord amb la reforma de la PAC que es va decidir el 2013, el nou règim entrarà en vigor l’1 de gener del 2016 en substitució del règim transitori de drets de plantació.

«El nou sistema aporta flexibilitat al sector vinícola europeu perquè pugui anar ampliant progressivament la seva producció en resposta a una demanda mundial que és cada vegada més gran. Per la seva banda, però, els Estats membres han d’aplicar un seguit de mesures de salvaguarda per evitar riscos socials i ambientals en algunes zones vinícoles», ha declarat el comissari d’Agricultura i Desenvolupament Ruralde la UE, Phil Hogan.

Segons un recent estudi extern, malgrat l’augment del volum i del valor de les exportacions europees que estem registrant des del 2008 i, per tant, malgrat la clara millora de la nostra balança comercial, la UE continua perdent quota de mercat. A més, està previst que el consum mundial continuï creixent fins al 2025 tot i que a la UE continuarà caient. Per tant, aquesta evolució del mercat demostra que en el futur el sector vinícola europeu dependrà cada vegada més de les exportacions.

El text que s’ha aprovat estableix un seguit de normes que han obtingut l’acord unànime dels Estats membres i del Parlament Europeu i que determinen la manera com han de gestionar els Estats membres a nivell nacional el sistema d’autoritzacions gratuïtes i intransferibles. Si s’autoritzen noves plantacions, aquest seguit de normes estableixen, quan escaigui, mesures de salvaguarda consistents a limitar a l’1 % anual l’augment de la superfície vinícola de l’Estat membre, amb discrecionalitat d’aplicació: límits nacionals o regionals o bé límits en funció de les zones amb o sense indicació geogràfica. Aquestes normes també aclareixen com s’ha de fer la transició del sistema actual al nou i com es poden convertir en autoritzacions els drets de plantació vigents. Cal tenir en compte, però, que els drets en reserva que a finals del 2015 encara no s’hagin atorgat als productors caducaran.

L’ICEA organitza una jornada sobre el cargol poma


PROGRAMA JORNADA DE L’ICEA SOBRE EL CARGOL POMA: el Delta en perill!

Institut d’Estudis Catalans (Carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona) Sala Pere i Joan Coromines

15 d’abril de 2015 de 16.30 h a 19.30 h

  • Característiques del Cargol poma Mercè Durfort (catedràtica de Biologia Cel·lular de la Universitat de Barcelona)
  • La distribució de la plaga al món i a Catalunya Jordi Giné (cap del servei de Sanitat Vegetal del DAAM)
  • Repercussió econòmica a Catalunya Sergi Zaragoza (tècnic de la Comunitat de Regants – marge esquerra del Delta)
  • TAULA RODONA: La lluita contra el cargol poma

Moderador: Jordi Sala (Director general de Desenvolupament Rural del DAAM)

  1. a) Introducció:  Implicació de diferents entitats en la lluita contra el cargol poma a Catalunya i Històric de les experiències de control del cargol poma a Catalunya. Jordi Sala
  2. b) Avaluació dels resultats obtinguts i possibilitats de cara al futur dels diferents mètodes. Joan Ramon Gibert (President d’Ingeniería Analítica), Enric Marçal (Enginyer en telecomunicacions), Miquel Angel Lopez (tècnic de Forestal Catalana) i Gemma Galimany (Cap de secció d’Agricultura i Sanitat Vegetal a les Terres de l’Ebre).
  • Cloenda

 

Contacte: Ester Torres, coordinadora de la Secció Protecció Vegetal i Seguretat Alimentaria

ICEA. Institut d’Estudis Catalans

Servei de Suport a la Recerca

Carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona

Fires d’abril de 2015

576_1271059988firacamp

CATALUNYA

  • Fira de Primavera, a Santa Coloma de Farners, del 3 al 5
  • Mercat del Brunyol, a  Sant Feliu de Guíxols, del 3 al 5
  • Fira de la Garnatxa i del Brunyol, a Garriguella. Dies 4 i 5
  • Mercat Medieval, a Calonge. Dies 4 i 5
  • Fira Formatgera de la Vall  de Ribes, a Ribes de Freser, el 5
  • Fira Comarcal de Primavera, a Campllong. Dies 11 i 12
  • Fira de Primavera, a Artés. Dies 11 i 12
  • Fira de la Pasqüeta, a Esterri d’Àneu, el 12
  • AUTOTRAC’2015, Fira de la Maquinària, Tractor i Automòbil d’Ocasió, a Mollerussa. Del 17 al 19
  • Firabril. Fira de la Mel i l’Oli, a  El Perelló. Dies 18 i 19
  • Fira de Fornells de la Selva, els dies 18 i 19
  • Fira de l’Arròs i el Comerç, a L’Aldea, del 24 al 26
  • Fira d’Espàrrecs, a Gavà, del 24 al 26
  • Fira Q, a Balaguer. Dies 25 i 26
  • EXPO-EBRE’2015, a Tortosa. Del 30 d’abril al 3 de maig

 RESTA DE L’ESTAT

  • EQUIMUR. Salón Nacional de Caballos de Razas Puras. Del 3 al 6 a Torre-Pacheco (MURCIA)
  • Fira Ramadera, a Piedrahita (Ávila), dia 5
  • EXPO AGRO-ALMERIA. Feria de Negocio de Industria Agrícola del Mediterráneo, a AGUADULCE (Almería). Del 9 a l’11
  • FERIA DE CAZA, PESCA Y MEDIO AMBIENTE, a VELILLA DEL RÍO CARRIÓN (PALENCIA). Del 10 al 12
  • Fira de la Ovella Castellana i Concurs-Subhasta d’Ovelles de la mateixa raça, a Zamora. Del 15 al 19
  • EUROAGRO FRUITS. Feria internacional de las frutas, hortalizas, tecnologías y servicios, a  Valencia. Del 17 al 19
  • FERIA COMARCAL, a CUÉLLAR (Segovia), el 18 i 19
  • Fira-Mercat de Vaquí i Equí, a Soncillo (Burgos). Dia 25
  • FERIA DE MAQUINARIA AGRÍCOLA Y AUTOMOCIÓN DEL CAMINO DE SANTIAGO, dies 25 i 26 a CARRIÓN DE LOS CONDES (PALENCIA)
  • FERIA DEL CHORIZO DE CANTIMPALOS, a CANTIMPALOS (Segòvia), el 25 i 26
  •  ALIMENZA’2015, a ZAMORA. Del 28 d’abril a l’1 de maig
  • XXXVII FERIA DE MUESTRAS, a ARÉVALO (Àvila). Del 30 d’abril al 3 de maig

ESTRANGER

  • International Symposium on GA3 Tropical Fruit, a Chinese Taipei (Xina). Dies 7 i 8
  • ISFC 2015. Conferencia internacional de frutas suaves, a Hertogenbosch (Países Bajos). El dia 8
  • MACFRUT. 30ena Feria internacional de instalaciones, tecnologías y servicios para la producción, el acondicionamiento, la comercialización y el transporte de fruta y hortalizas, a CESENA (ITÀLIA). El 10 i l’11
  • Nordic Flower Expo, a Malmö (Suècia), del 13 al 15
  • CPMA Convention 2015, a Vancouver (Canadà). Dies 15, 16 i 17
  • SE-2015. Shanghai International Sorting Equipment and Technology Exhibition, a Xangai (Xina). Del 15 al 17
  • AgriTalk India 2015, a Himatnagar Gujarat (India), del 17 al 20
  • Fiera di Montecastrilli, a Terni (Itàlia), dies 18 i 19
  • VI International Symposium on Production and Establishment of Micropropagated Plants, a San Remo (Itàlia). Des del 19 fins  al 24
  • Medfel, a  Perpignan (França), del 21 al 23
  • Euroflora.  Feria de la Flor, a GÈNOVA (ITÀLIA). Del 21 d’abril a l’1 de maig
  • HortiFlorexExpo IPM Beijing, a Xangai (Xina), del 22 al 24
  • Fresh Produce India, a Mumbai (Índia). Dies 23, 24 i 25
  • Freskon, a Thessaloniki (Grècia), del 23 fins al 25
  • Rassegna Suinícola International Pig Show, a Reggio Emilia (Itàlia), del 24 al 26
  • Agrishow 2015. Feria Internacional de tecnología agrícola, a Ribeirão Preto – São Paulo (Brasil). Del 27 d’abril a l’1 de maig
  • FPJ Live, a Warwickshire (Regne Unit), el dia 28
  • Agritech, Israel Trade Fairs and Convention Center, a Tel Aviv (Israel), del 28 al 30

Des de l’1 d’abril és obligatori a la UE indicar l’origen de la carn de porcí, oví, cabrum i aviram en l’etiquetatge

caixes_carnL’1 d’abril ha entrat en vigor el Reglament d’Execució (UE) número 1337/2013, de la Comissió que estableix determinades disposicions d’aplicació del Reglament (UE) número 1169/2011, del Parlament Europeu i del Consell, sobre la informació alimentària facilitada al consumidor, pel que fa a la indicació del país d’origen o del lloc de procedència per a la carn fresca, refrigerada o congelada de porcí, oví, cabrum i aviram. En el cas de la comercialització de la carn de boví la informació sobre el país d’origen o lloc de procedència és obligatòria des de l’any 2000.

Etiquetatge de la carn

L’etiquetatge de la carn de porcí, oví, cabrum i aviram destinada a subministrar-se al consumidor final o a les col·lectivitats inclourà les indicacions que tot seguit s’indiquen.

Per a la carn de porcí:

País de cria: nom de l’Estat membre o tercer país en el qual hagi tingut lloc la cria d’acord amb els criteris següents:

1. Si l’animal sacrificat és major de 6 mesos, l’Estat membre o tercer país en el qual ha tingut lloc el darrer període de cria d’almenys 4 mesos,

2. Si l’animal sacrificat és menor de 6 mesos i té un pes viu d’almenys 80 kg, l’Estat membre o tercer país en el qual hagi tingut lloc el període de cria després que l’animal hagués assolit els 30 kg,

3. Si l’animal sacrificat és menor de 6 mesos i té un pes viu inferior a 80 kg, l’Estat membre o tercer país en el qual hagi tingut lloc el període de cria complet.

Quan no s’assoleixi el període de cria esmentat en cap dels Estats membres o tercers països en els quals s’hagi criat l’animal, la menció reglamentària se substituirà per «País(os) de cria: diversos Estats membres de la UE» o, quan la carn dels animals hagi estat importada en la Unió, per «País(os) de cria: diversos països de fora de la UE» o, «País(os) de cria: diversos Estats membres de la UE y de fora de la UE».

No obstant això, quan no s’assoleixi el període de cria esmentat en cap dels Estats membres o tercers països en els quals s’hagi criat l’animal, la menció reglamentària podrà substituir-se per «País(os) de cria: (llista dels Estats membres o tercers països en els qual s’hagi criat l’animal)» si l’explotador de l’empresa alimentària demostra a satisfacció de l’autoritat competent que l’animal es va criar en aquests Estats membres o tercers països.

País de sacrifici: nom de l’Estat membre o tercer país en el qual hagi tingut lloc el sacrifici.

Codi del lot que identifica la carn subministrada al consumidor o a les col·lectivitats.

Les indicacions del país de cria i del país de sacrifici podran substituir-se per la menció «Origen: (nom de l’Estat membre o tercer país)» si la carn s’ha obtingut d’animals nascuts, criats i sacrificats en un únic Estat membre o tercer país.

Per a la carn d’oví i cabrum:

País de cria: nom de l’Estat membre o tercer país en el qual hagi tingut lloc el darrer període de cria d’almenys 6 mesos o si l’animal sacrificat és menor de 6 mesos, l’Estat membre o tercer país en el qual hagi tingut lloc el període de cria complet.

Quan no s’assoleixi el període de cria esmentat en cap dels Estats membres o tercers països en els quals s’hagi criat l’animal, la menció reglamentària se substituirà per «País(os) de cria: diversos Estats membres de la UE» o, quan la carn dels animals hagi estat importada en la Unió, per «País(os) de cria: diversos països de fora de la UE» o, «País(os) de cria: diversos Estats membres de la UE y de fora de la UE».

No obstant això, quan no s’assoleixi el període de cria esmentat en cap dels Estats membres o tercers països en els quals s’hagi criat l’animal, la menció reglamentària podrà substituir-se per «País(os) de cria: (llista dels Estats membres o tercers països en els qual s’hagi criat l’animal)» si l’explotador de l’empresa alimentària demostra a satisfacció de l’autoritat competent que l’animal es va criar en aquests Estats membres o tercers països.
País de sacrifici: nom de l’Estat membre o tercer país en el qual hagi tingut lloc el sacrifici.
codi del lot que identifica la carn subministrada al consumidor o a les col·lectivitats.
Les indicacions del país de cria i del país de sacrifici podran substituir-se per la menció «Origen: (nom de l’Estat membre o tercer país)» si la carn s’ha obtingut d’animals nascuts, criats i sacrificats en un únic Estat membre o tercer país.

Per a la carn d’aviram:

País de cria: L’Estat membre o tercer país en el qual hagi tingut lloc el darrer període de cria d’almenys un mes o si l’animal sacrificat és menor d’un mes, l’Estat membre o tercer país en el qual hagi tingut lloc el període de cria complet.

Quan no s’assoleixi el període de cria esmentat en cap dels Estats membres o tercers països en els quals s’hagi criat l’animal, la menció reglamentària se substituirà per «País(os) de cria: diversos Estats membres de la UE» o, quan la carn dels animals hagi estat importada en la Unió, per «País(os) de cria: diversos països de fora de la UE» o, «País(os) de cria: diversos Estats membres de la UE y de fora de la UE».

No obstant això, quan no s’assoleixi el període de cria esmentat en cap dels Estats membres o tercers països en els quals s’hagi criat l’animal, la menció reglamentària podrà substituir-se per «País(os) de cria: (llista dels Estats membres o tercers països en els qual s’hagi criat l’animal)» si l’explotador de l’empresa alimentària demostra a satisfacció de l’autoritat competent que l’animal es va criar en aquests Estats membres o tercers països.

País de sacrifici: nom de l’Estat membre o tercer país en el qual hagi tingut lloc el sacrifici precedit de la menció

Codi del lot que identifica la carn subministrada al consumidor o a les col·lectivitats.
Les indicacions del país de cria i del país de sacrifici podran substituir-se per la menció «Origen: (nom de l’Estat membre o tercer país)» si la carn s’ha obtingut d’animals nascuts, criats i sacrificats en un únic Estat membre o tercer país.

Etiquetatge de la carn picada i retalls

A la carn picada i els retalls de carn, podran aplicar-se les següents indicacions:

1. «Origen: UE», quan s’hagin produït exclusivament a partir de carn obtinguda d’animals nascuts, criats i sacrificats en diferents Estats membres;

2. «País(os) de cria i sacrifici: UE», quan s’hagin produït exclusivament a partir de carn obtinguda d’animals criats i sacrificats en diferents Estats membres;

3. «País(os) de cria i sacrifici: no UE», quan es produeixen exclusivament a partir de carn importada en la Unió;

4. «País(os) de cria: no UE» y «País(os) de sacrifici: UE», quan s’hagin produït exclusivament a partir de carn obtinguda d’animals importats en la Unió com animals destinats al sacrifici i sacrificats en un o diferents Estats membres;

5. «País(os) de cria i sacrifici: UE y no UE», quan s’hagin produït a partir de:

a) carn obtinguda d’animals criats i sacrificats en un o diferents Estats membres i de carn importada a la Unió, o

b) carn obtinguda d’animals importats a la Unió i sacrificats en un o diferents Estats membres.

Informació voluntària

Els operadors podran completar les indicacions amb informació addicional sobre la procedència de la carn.

La informació addicional estarà en consonància amb les indicacions obligatòries i complirà les normes del Reglament (UE) núm. 1169/2011.

Traçabilitat 

Els operadors, en cada etapa de la producció i distribució de la carn, disposaran d’un sistema d’identificació i registre.

Aquest sistema s’aplicarà de tal manera que es garanteixi:

1) la relació entre la carn i l’animal o grup d’animals dels quals procedeix; en la fase de sacrifici aquesta relació és competència de l’escorxador, i

2) la transmissió de la informació relativa a les indicacions de l’etiquetatge, juntament amb la carn, als operadors en les etapes posteriors de la producció i la distribució.

El sistema de registre abastarà, en particular, l’arribada a l’establiment de l’operador i la sortida del mateix, d’animals, canals o especejaments, segons procedeixi, i garantirà una correspondència entre les arribades i les sortides.

Control oficial

La Subdirecció d’Inspecció i Control Agroalimentari de la Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Industries Agroalimentàries és l’òrgan encarregat del  control oficial d’aquest aspecte de l’etiquetatge a les industries càrnies de Catalunya.

Per a més informació:

http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CONSLEG:2011R1169:20111212:ES:PDF

http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2013:335:0019:0022:ES:PDF