JARC-COAG demana a l’AICA que sancioni les conductes abusives que ofeguen a molts dels ramaders catalans

JARC-COAG ha demanat al director de l’AICA, que sancioni amb contundència les actuacions abusives dels agents de la cadena alimentària que incompleixin la Llei estatal per la Millora del Funcionament de la Cadena Alimentària, perjudicant als ramaders de llet catalans. L’organització agraria ha realitzat la petició durant la jornada que ha organitzat a Vic sobre contractes de venda en defensa dels productors de llet.  jornada_vic_aica_llet

El director d’aquesta agència, José Miguel Herrero, ha informat de la protecció jurídica que suposa aquesta nova llei per als productors, mentre representants de JARC-COAG destacaven que aquesta protecció s’ha de fer efectiva, perquè s’està demostrant que els productors són la part més feble de la cadena alimentària.

Els preus ruïnosos que reben els ramaders, situats en molts casos sota els costos de producció, són el resultat d’unes relacions comercials viciades, i de l’abús de poder que fan les grans distribuïdores, i algunes indústries. I una mostra n’és, que a hores d’ara, de les 91 denúncies presentades a l’AICA des del gener del 2014, 50 corresponen al sector lacti.

A més, en aquest sector també s’han obert 7 expedients sancionadors, dins dels quals hi ha 77 sancions fermes. D’aquestes, 44 són per no complir el termini de pagament a 30 dies, 11 per absència de contracte, 14 per tenir contractes que no s’adeqüen a la normativa, i 8 perquè s’han fet modificacions contractuals de forma unilateral. En el que portem d’any, l’AICA ha fet 109 inspeccions d’ofici només al sector lacti, i s’ha compromès a arribar a les 200 d’aquí a finals d’any.

Valoració negativa dels ajuts compensatoris

D’altra banda, JARC-COAG ha valorat negativament el Reial Decret 849/2015 publicat ahir pel Ministeri d’Agricultura, que regula els ajuts directes adreçats a compensar les dificultats econòmiques en el sector lacti, donant 300euros/vaca a determinades explotacions que es trobin en una situació límit. Una mesura que des de JARC-COAG es considera que no soluciona ni de bon tros el problema de fons del sector, sinó que només posa pedaços. Deixant de banda la dificultat per establir el llindar de quina explotació està més “al límit”, no serà un suport de futur per als productors catalans, que possiblement no veuran ni un euro.

La cap sectorial de vaquí de llet de JARC-COAG, Roser Serret, ha destacat que és molt important que l’AICA aturi les pràctiques abusives que es produeixen, perquè si no es resol aquest problema, qualsevol ajut que es doni serà llençar els diners. Mantenir en “vida” algunes explotacions fins que s’acabin els recursos econòmics estatals o europeus, en comptes de treballar per garantir uns preus dignes que faci viable aquesta activitat, no és una opció de futur.

Finalment, JARC-COAG recorda que la sanció establerta per no formalitzar un contracte escrit o no incloure els requisits mínims que ha de contenir, pugen fins als 3.000 euros, ja que es considera una falta lleu. Si s’incompleixen els terminis de pagament, la multa s’enfila fins als 100.000 euros, ja que es una falta greu. I la reincidència en dues o més infraccions greus en el termini de dos anys, podria disparar la quantia fins al milió d’euros. Si realment s’aplica la normativa de forma estricta, s’eliminarien algunes actuacions abusives, i es donaria més oxigen als productors.

Anuncis

La Fira Agraria de Sant Miquel de Lleida rep al voltant de 150.000 visitants, el mateix volum dels darrers anys

L’alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fundació la Fira de Lleida, Àngel Ros, ha qualificat de “molt positiu” el desenvolupament de la 61a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i de la 30a edició d’Eurofruit i ha afegit que el volum de visitants es manté respecte a altres anys i es preveu assolir al voltant de 150.000 persones. L’alcalde també ha destacat la valoració positiva que els visitants i els expositors han fet de la present edició dels dos salons.Última jornada Fira de Sant Miquel 2

Ros ha dit que la procedència dels visitants ha estat principalment de Catalunya i Aragó i de les principals comunitats agroalimentàries de l’Estat com ara la Rioja, Navarra i el País Valencià. En l’àmbit internacional, ambdós certàmens han tingut visitants de Portugal i França i representants de diferents països africans com el Senegal, Costa d’Ivori, Guinea Equatorial i Guinea Conakry.

Pel que fa als expositors, l’alcalde de Lleida ha destacat que hi ha hagut una ocupació del 100% de la superfície. A més, ha recalcat la reincorporació de sectors a la Fira de Sant Miquel com són l’automòbil, la maquinària d’obra pública i el sector financer. També ha valorat positivament la incorporació d’un sector nou a l’avantguarda de la innovació tecnològica i de llarg recorregut com és el dels drones aplicats a l’agricultura, la presència d’un espai exclusiu destinat al reg -l’Illa del Reg-  i la celebració del primer Congrés Nacional de l’Ametlla, una varietat de fruita seca que desperta molt interès en el sector de la fruita atesa l’alta demanda mundial i les cotitzacions de preu que han marcat aquesta campanya.

Voluntat de repetir

De cara al futur, Àngel Ros ha manifestat que alguns dels expositors que s’han “estrenat” en aquesta edició han mostrat la seva voluntat de tornar l’any vinent i, si pot ser, amb un estand més gran.

El director general de Fira de Lleida, Oriol Oró, ha dit que a Sant Miquel-Eurofruit s’han vist símptomes de reactivació econòmica, atès que hi ha hagut la presència de més professionals, més especialitzats i més informats. A més, les primeres dades recollides per l’organització són molt positives donat que en el marc dels dos salons s’han tancat més negocis que en edicions anteriors. Oró també ha dit que Fira de Lleida continuarà treballant en els pròxims mesos per incorporar nous sectors agraris poc representats.

D’altra banda, l’alcalde de Lleida ha dit que l’enquesta de satisfacció feta als expositors sobre el resultat econòmic de la Fira de Sant Miquel i d’Eurofruit, indica que un 80% dels expositors valora els resultats de la fira molt positivament (millors que els de l’edició anterior); un 10% creu que han estat similars als de l’any passat, i el restant 10% creu que no han estat tan bons com els del 2014.

En el decurs de l’acte de cloenda del saló, Ros ha incidit en la importància dels sectors emergents presents a la Fira de Sant Miquel i Eurofruit, com són el dels drones i el dels regs, i ha assegurat que aquesta manifestació firal “segueix essent el referent del sector agroalimentari en l’àmbit de Catalunya, Espanya i el sud d’Europa”.

Joan Girona, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat de Catalunya, ha dit que la Fira de Sant Miquel té un doble interès, el derivat de ser un parador de les novetats i innovacions que tenen lloc en el món agrari i el que respon “a la inquietud de la societat per allò que menja” i pel fet que en el futur els aliments poden arribar a ser un ben escàs. “La gent no ha de veure els agricultors com un col·lectiu que es queixa quan hi ha una pedregada o una gelada o que no para de demanar subvencions, parlem d’un sector que produeix un bé bàsic com són els aliments”, ha assenyalat.Clausura Fira Sant Miquel 2

Girona ha recordat  que “Catalunya només produeix el 40% dels aliments que consumeix i ha d’importar el 60% restant, la qual cosa no és una dada alarmant però sí preocupant”. El director general creu que com a estratègia de futur caldria “incrementar una mica o com a mínim mantenir aquest 40%”. Finalment, ha advocat per la incorporació del coneixement i la tecnologia al món agrari: “en un món globalitzat, l’important és la competitivitat de les nostres empreses, i aquesta competitivitat s’aconsegueix produint un producte de qualitat a un preu competitiu i obrint mercats”. En aquest sentit, Girona ha lloat el programa de jornades tècniques desenvolupades en el marc de la fira, i que “contribueixen a difondre aquest coneixement i a aquesta tecnologia”.

Lliurament de diferents guardons

En el decurs de l’acte de cloenda han estat lliurats també els guardons als guanyadors del Premi del Llibre Agrari i del Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles.

La 44a edició del Premi del Llibre Agrari, dotat amb 6.000 euros ha estat (ex-aequo) per Manejo y gestión de maternidades porcinas II: la lactación, obra escrita per un grup de professionals de sector porcí llicenciats en Veterinària -coordinats per Emilio Magallón- i publicada per l’editorial Servet, i Guía de campo de los polinizadores de España, de Luis Óscar Aguado, Alberto Fereres i Elisa Viñuela, publicada per Mundi Prensa.

Catalunya és la primera comunitat autònoma a seleccionar els grups Leader que aplicaran el desenvolupament local participatiu Leader en el període 2014-2020

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Jordi Ciuraneta, ha presidit a la seu dels Serveis Centrals del Departament, a Barcelona, la signatura dels convenis de col·laboració del Departament amb els 11 grups Leader seleccionats per a l’aplicació del desenvolupament local participatiu Leader, en el marc del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya 2014-2020.8089ec35-9f22-42de-9c50-28361dcd9ce9

Jordi Ciuraneta ha obert la seva intervenció subratllant que aquest acte de signatura dels convenis de col·laboració dóna el tret de sortida a la sisena programació Leader a Catalunya, sent doncs especialment important, perquè és un pas més endavant en la trajectòria del Leader i en la col·laboració pública–privada entre les administracions i agents socials dels territoris rurals de Catalunya. El conseller ha recordat que les primeres generacions de Leader van rebre finançament de fons estructurals de la Unió Europea com una iniciativa comunitària separada dels programes de desenvolupament rural, després Leader va arribar a la fase de maduresa” en el període 2004-2006, i des de 2007 ha estat inclosa en el PDR cofinançat pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER).

Per el nou període, Ciuraneta ha volgut destacar que “des del Departament hem estat treballant conjuntament amb vosaltres per desenvolupar el contingut de les mesures de Leader dins del PDR 2014 -2020, des d’una vessant més oberta a les necessitats dels territoris i per tal que cadascun dels grups poguéssiu treballar les vostres estratègies de desenvolupament rural a nivell local i les poguéssiu desenvolupar en el marc del nou PDR; i en aquest sentit, us volem agrair la vostra col·laboració durant tot el procés de programació i aprovació del PDR”.

En aquest punt el conseller ha volgut posar l’èmfasi a destacar que “Catalunya ha estat la primera comunitat autònoma de l’Estat espanyol a seleccionar els grups Leader que aplicaran el desenvolupament local participatiu Leader en el període 2014-2020”; i ha aprofitat per a manifestar “el nostre compromís per treballar conjuntament amb altres Departaments per a intentar assolir que al llarg del període Leader esdevingui multifons a través de la participació també del FEDER i FEMP, així com de la seva participació en els projectes derivats de l’estratègia d’especialització competitiva territorial del RIS3”.

En relació al nou període de programació de Leader que s’ha posat en marxa, Ciuraneta ha destacat les novetats següents:

1)    En el nou període de programació 2014-2020, el Departament ha ampliat  l’àmbit territorial  del Leader amb la inclusió de 66 nous municipis rurals, municipis que complien amb els criteris demogràfics, d’envelliment i gènere de la població, de població aturada i dependència de l’agricultura, i que s’ha validat mitjançant un procés de participació pública,  que ha permès incorporacions tan significatives com la Val d´Aran, la Cerdanya gironina, la part sud de l’Alt Empordà o els municipis costaners del Baix Ebre i del Montsià. Així, amb la inclusió d’aquests 66 nous municipis, el desenvolupament local participatiu Leader s’aplicarà a 556 municipis, que representen el 73,24% del territori català.

2)    Val a dir que, en el PDR de Catalunya 2014-2020, el Leader està dirigit a fomentar el desenvolupament local de les zones rurals a través de la mesura 19 d’ajut al desenvolupament local participatiu, que contempla el desenvolupament de quatre submesures: suport a les despeses preparatòries per a l’elaboració de les Estratègies de Desenvolupament Local Participatiu (EDLP); implementació EDLP. Ajuts Leader a beneficiaris; cooperació grups Leader; i despeses d’animació i funcionament dels grups Leader.

3)    Amb la dotació de la submesura 19.2 d’Implementació EDLP es preveu concedir ajuts a més de 1200 projectes, que generaran més de 150 milions d’euros d’inversió a les zones rurals i la creació de més de 1.200 llocs de treball directes.3f1a35e5-24b4-4aea-8579-436064d963a0

4)    També cal remarcar l’increment de la dotació de la submesura 19.3 de projectes de cooperació, respecte al període anterior, que permetrà incrementar el desenvolupament de projectes de temàtiques tan destacades com: la responsabilitat social i la sostenibilitat territorial; la promoció dels productes agroalimentaris locals i la seva sinergia amb la restauració, el turisme i el comerç; el foment de l’estalvi i eficiència energètica i en la promoció de les energies renovables basades en fonts endògenes, especialment la biomassa; el retorn i la inserció laboral de joves al medi rural; l’acompanyament de l’emprenedor en el procés de creació i expansió de l’empresa; fomentar  el desenvolupament socioeconòmic dels parc naturals de les zones Leader; i fomentar el desenvolupament del coworking rural i del teletreball en les zones rurals.

5)   En el marc de la submesura 19.3 de cooperació, i com a novetat en aquest nou període de programació, els grups Leader podran desenvolupar projectes propis en col·laboració amb els agents dels seu territori, que permetrà desenvolupar temàtiques específiques de cada territori.

Els 11 grups Leader que han signat el conveni de col·laboració són els següents:

Grup Leader COMARCA MUNICIPIS
Associació per al desenvolupament rural de la Catalunya Central Bages Gaià, Mura, Navàs, Sant Feliu Sasserra,  Súria, Talamanca
Berguedà Tots els municipis de la comarca
Osona Alpens, Collsuspina, Lluçà, Muntanyola, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eulàlia de Riuprimer, Sobremunt
Moianès Tots els municipis de la comarca: Moià, Monistrol de Calders, Calders, L’Estany Castellcir, Castellterçol, Granera, Sant Quirze Safaja, Santa Maria d’Oló, Collsuspina
Associació per al Desenvolupament Integral de la zona nord-oriental de Catalunya Alt Empordà Agullana, Albanyà, Bàscara, Biure, Boadella i les Escaules, Borrassà, Cabanelles, Cantallops, Capmany, Cistella, Darnius, Espolla, Garrigàs, Garriguella, Lladó, Maçanet de Cabrenys, Masarac, Mollet de Peralada, Navata, Ordis, Palau de Santa Eulàlia, Palau-saverdera, Pau, Pontós, Rabós, Riumors, Sant Climent Sescebes, Sant Llorenç de la Muga, Sant Miquel de Fluvià, Siurana, Terrades, Torroella de Fluvià, La Vajol, Ventalló, Vilajuïga, Vilamacolum, Vilamaniscle, Vilanant, Vilaür
Garrotxa Tots els municipis de la comarca
Gironès Canet d’Adri, Sant Gregori, Sant Martí de Llémena
Osona Espinelves, L’Esquirol, Rupit i Pruit, Sant Sadurní d’Osormort, Tavertet, Vilanova de Sau
Pla de l’Estany Sant Miquel de Campmajor
Selva Amer, La Cellera de Ter, Osor, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Susqueda
Associació  Leader Ripollès Ges Bisaura Osona Montesquiu, Orís, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Vicenç de Torelló, Santa Maria de Besora, Sora, Vidrà
Ripollès Tots els municipis de la comarca
Consorci Leader Desenvolupament Local del Camp Alt Camp Tots els municipis de la comarca
Baix Camp L’Albiol, L’Aleixar, Alforja, Arbolí, L’Argentera, Les Borges del Camp, Botarell, Capafonts, Colldejou, Duesaigües, La Febró, Maspujols, Prades, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Vilanova d’Escornalbou, Vilaplana
Baix Penedès Bonastre, Masllorenç, El Montmell
Conca de Barberà Tots els municipis de la comarca
Priorat Tots els municipis de la comarca
Tarragonès Renau, Salomó, La Secuita, Vespella de Gaià
Consorci GAL Alt Urgell – Cerdanya Alt Urgell Tots els municipis de la comarca
Cerdanya Tots els municipis de la comarca
Consorci per al Desenvolupament Baix Ebre i Montsià Baix Ebre Tots els municipis de la comarca
Montsià Tots els municipis de la comarca
Associació Leader de Ponent Garrigues Tots els municipis de la comarca
Pla d’Urgell Tots els municipis de la comarca
Segrià Aitona, Els Alamús, Alcanó, Alfés, Almatret, Aspa, La Granja d’Escarp, Llardecans, Maials, Massalcoreig, Sarroca de Lleida, Seròs, Sunyer, Torrebesses
Urgell Tots els municipis de la comarca
Consorci Grup d’Acció Local Noguera-Segrià Nord Noguera Tots els municipis de la comarca
Segrià Alfarràs, Alguaire, Almenar, Corbins, La Portella, Vilanova de la Barca
Consorci Centre de Desenvolupament Rural Pallars-Ribagorça Alta Ribagorça Tots els municipis de la comarca
Pallars Jussà Tots els municipis de la comarca
Pallars Sobirà Tots els municipis de la comarca
Val d’Aran Tots els municipis de la comarca
Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques Ribera d’Ebre Tots els municipis de la comarca
Terra Alta Tots els municipis de la comarca
Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central Anoia Argençola, Bellprat, Calaf, Calonge de Segarra, Carme, Castellfollit de Riubregós, Copons, Jorba, La Llacuna, Montmaneu, Orpí, Els Prats de Rei, Pujalt, Rubió, Sant Martí de Tous, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera, Santa Maria de Miralles, Veciana
Bages Aguilar de Segarra, Cardona, Castellfollit del Boix, Fonollosa, Rajadell, Sant Mateu de Bages
Segarra Tots els municipis de la comarca
Solsonès Tots els municipis de la comarca

UP denuncia que les grans superfícies segueixen venent la carn de conill a uns preus baixos, com a producte reclam

Unió de Pagesos (UP) ha denunciat en un comunicat que les grans superfícies segueixen venent la carn de conill a uns preus molt baixos, com a producte reclam, tot i que els preus marcats a les diferents llotges d’aquesta setmana han augmentat respecte a setmanes anteriors. Així, la Llotja de Madrid va determinar 2,83€/kg canal, i la de MonCun, 3,12€/kg canal. Aquests preus de referència suposen un augment d’un 20% respecte als preus determinats fa tres setmanes. Mentre, Carrefour ven aquesta mateixa setmana la carn de conill a 3,95 €/kg canal, i Mercadona, a 4,05€/kg canal.DSC_0135

El sindicat, que va convocar dimarts 22 de setembre una concentració davant l’establiment de Carrefour a Lleida en protesta per aquestes pràctiques de la gran distribució, considera que aquests preus de venda per part de les grans superfícies són sota costos de producció, tenint en compte que un estudi de l’Observatori de Preus dels Aliments del Ministeri d’Agricultura considera que la venda per sota de 4,80 €/kg canal comporta pèrdues per als productors.

Unió de Pagesos ha presentat des de l’abril passat un total de 18 denúncies davant l’Autoritat Catalana de la Competència per presumpta venda a pèrdues i col·lusió tàcita contra les cadenes Caprabo, Carrefour i Mercadona. La pressió de la gran distribució, amb les importants quotes de mercat de grans grups productors, ha portat a imposar el preu de conill pagat al productor més baix des de l’any 2007.

Perjudicis per a ramaders i consumidors

El sindicat ha denunciat de manera reiterada que aquestes pràctiques per part de la gran distribució comporten l’abandonament de l’activitat per part dels ramaders, i tampoc beneficien al consumidor, que per omplir la cistella amb un producte reclam pren també altres productes amb un preu més elevat.

UP recorda que la demanda dels productes alimentaris és inelàstica, és a dir que depèn molt poc de si baixen o pugen els preus. El sindicat defensa que la regulació de la posició de domini a nivell estatal i europeu en els mercats agroalimentaris hauria d’estar fixada en un nivell no superior al 10%. En aquest sentit, té previst demanar a la Comissió Europea que fixi aquest percentatge també per a la carn de conill.

Per fer el seguiment de la situació del sector, Unió de Pagesos ha convocat una assemblea del sector cunícola a Cervera el proper 2 d’octubre.

Rècord històric d’alumnes matriculats a cicles de formació professional de les escoles del Departament d’Agricultura

El nombre d’alumnes matriculats a les14 escoles de formació agrària del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha estat enguany de 831, que, com ha remarcat el conseller Jordi Ciuraneta, és una xifra rècord que suposa un increment del 6% del nombre de matriculats respecte al curs anterior. Aquesta dada representa el nombre més alt d’alumnes en cicles de formació professionals matriculats en la xarxa d’escoles agràries de la seva història.a16d123e-1ed5-4d50-9e89-a1cc87a19aa9

Un aspecte destacat del curs 2015-2016 és que el Departament d’Agricultura ha optat per impulsar la formació més orientada a les necessitats de les empreses. Així, i davant  la necessitat de personal qualificat que té la indústria agroalimentària, que és la primera indústria de Catalunya, es fa a l’Escola Agrària de l’Empordà un cicle superior de processos i qualitat en la indústria agroalimentària, en modalitat dual.

El Departament també ofereix un cicle nou adreçat al sector agrari. Es tracta d’un grau superior de paisatgisme i medi rural amb una adaptació curricular per introduir-hi la ramaderia productiva.

Així mateix, s’han consolidat el cicle superior de ramaderia i assistència en sanitat animal, en modalitat, dual que es va iniciar l’any passat i que ha tingut una important demanda d’alumnes d’arreu de l’Estat espanyol.

Un altre fet destacable és l’increment de joves del món urbà o bé de joves del món rural que no tenen tradició agrària que s’han matriculat al cicle de formació professional de grau mitjà de producció agropecuària que es du a terme a l’Escola Agrària de Tàrrega.

 

A data d’avui, considerats per nivells d’ensenyament, es dóna la distribució següent:

-Als cicles formatius de grau mitjà (CFGM): 443 alumnes
       La distribució per famílies professionals és la següent:
  • Activitats agràries (inclou els cicles de producció agropecuària, producció agroecològica, jardineria i floristeria, i aprofitament i conservació del medi natural): 338, que és on s’ha tingut el major increment
  • Indústries  alimentàries (olis d’oliva i vins): 54
  • Activitats fisicoesportives: 51
-Als cicles formatius de grau superior (CFGS) 388 alumnes.
         La distribució per famílies professionals és la següent:
  • Activitats agràries (gestió i organització d’empreses agropecuàries; gestió forestal i del medi natural i ramaderia i assistència en sanitat animal): 251
  • Indústria alimentària (processos i qualitat en la indústria alimentària i vitivinicultura): 116
  • Gestió comercial i màrqueting: 21

Una obra sobre la lactació del porcí i una de pol·linitzadors guanyen el Premi del Llibre Agrari de Sant Miquel

Manejo y gestión de maternidades porcinas II: la lactación, obra escrita per un grup de professionals de sector porcí llicenciats en Veterinària -coordinats per Emilio Magallón- i publicada per l’editorial Servet, i Guía de campo de los polinizadores de España, de Luis Óscar Aguado, Alberto Fereres i Elisa Viñuela i publicada per Mundi Prensa, han estat els treballs guanyador de la 44a edició del Premi del Llibre Agrari, guardó convocat per Fira de Lleida en el marc de la Fira de Sant Miquel i del saló Eurofruit i que té una dotació de 6.000 euros.Jurat Premi Llibre Agrari 2

En línies generals, el jurat ha remarcat l’elevat nivell tècnic i científic de les obres presentades, fet que els ha portat a concedir excepcionalment dos primers premis “en una decisió que no ha estat gens fàcil”. A més, han valorat “l’esforç que estan fent autors i editorials per publicar llibres en paper en un moment molt complicat i la varietat de temàtiques tractades, en què destaquen obres d’opinió, històriques i de vivències personals”.

Especialistes en granges reproductores

El jurat qualificador ha valorat especialment que Manejo y gestión de maternidades porcinas II: la lactación “és una obra escrita per persones que treballen en el camp, en aquest cas en granges reproductores, i que destaca per la seva alta qualitat tècnica, la facilitat de la seva lectura, els esquemes que inclou i les excel·lents fotografies”. El jurat també ha remarcat que “aquests professionals de sector veterinari hagin dedicat tant d’esforç per divulgar els seus coneixements en qüestions com ara els procediments més utilitzats per fer adopcions i deslletament, l’alimentació o les principals malalties”.

Pel que fa a Guía de campo de los polinizadores de España, el Jurat ha assegurat que “fins ara la pol·linització i els pol·linitzadors era un tema tangencial en la floricultura i en el món agrari en general, encara que s’ha demostrat que té una importància vital en la producció”. Entre d’altres coses, el llibre exposa com beneficien els pol·linitzadors silvestres els diferents cultius fruiters.

Un total de 17 obres han concorregut al premi, plantejat com a reconeixement a les obres publicades recentment, en format imprès o digital, que suposin una aportació dins l’àmbit agrari espanyol, i alhora vol promoure l’elaboració de treballs de caràcter científic, tècnic o divulgatiu que incrementin la bibliografia sobre el sector agrari.

La 61a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola) tindran lloc del 24 al 27 de setembre de 2015 en el recinte de Fira de Lleida.

La Comissió Europea ha presentat un paquet de mesures de suport als ramaders per un import de 500 milions d’euros

La Comissió Europea ha anunciat avui dilluns 7 de setembre un conjunt de mesures valorades en 500 milions d’euros en resposta a les dificultats que afronten els ramaders.

El vicepresident de la Comissió Europea i responsable d’Ocupació, Creixement, Inversió i Competitivitat, Jyrki Katainen, ha manifestat al Consell de Ministres d’Agricultura de la UE que “aquest paquet destinarà 500 milions d’euros en fons de la UE perquè puguin ser utilitzats en benefici dels ramaders de forma immediata. Es tracta d’una resposta contundent i decisiva, que demostra que la Comissió es pren molt seriosament les seves responsabilitats envers els ramaders i està preparada per donar-los suport amb el finançament apropiat. Això és particularment important tenint en compte d’altres demandes pressupostàries que hi competeixen”.

L’objectiu és abordar les dificultats de liquiditat que estan afronten els ramaders; estabilitzar els mercats i tractar el funcionament de la cadena de subministrament.

La Comissió proposarà que la part més important del paquet sigui destinada a tots els Estats membres en partides de suport al sector lleter. Mitjançant la determinació de la distribució d’aquests ajuts assegurem que hi hagi un repartiment just, orientat i efectiu,  amb atenció especial a aquells Estats membres i ramaders que han estat més afectats per les alteracions del mercat. La intenció de la Comissió és proporcionar la màxima capacitat als Estats membres per respondre a la seva situació específica.