Neix AGROFÒRUM, per a impulsar els sectors agrari, forestal, agroalimentari i el món rural català envers el 2050

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director general de Desenvolupament Rural del Departament, Jordi Sala, va presidir el 15 de juliol, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a Barcelona, l’acte de constitució d’AGROFÒRUM, una plataforma de debat i reflexió sobre els sectors agrari, forestal, agroalimentari i el món rural de Catalunya, que té una àmplia representació professional, tècnica i científica del món agroalimentari. L’acte també ha comptat amb la participació del president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), Josep Maria Vives, i per la directora executiva de la Fundació del Món Rural (FMR), Misericòrdia Montlleó.

649ae0d5-3e76-4ab1-af0c-fb8fb3a7a5b8Josep Maria Pelegrí, que des del primer moment s’ha interessat i ha donat suport a la creació d’aquesta plataforma, ha obert la seva intervenció felicitant la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i la Fundació del Món Rural, que juntament han preparat la constitució de l’AGROFORUM, que “pretén ser un ampli marc de reflexió i debat sobre el sector agrari, agroalimentari i del medi rural de Catalunya, amb l’escenari -ple de reptes i incerteses- del segle XXI”.

“Com a conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural sóc sensible a la necessitat d’afavorir el debat sobre les perspectives de l’agricultura i l’alimentació en l’horitzó del 2050”, ha assenyalat Pelegrí, afegint que “ens trobem en un moment excepcional de canvi, a nivell de país i també a nivell mundial, és evident que aquest canvis plantegen reptes i incerteses,  davant d’aquestes incerteses el millor és poder actuar de forma conjunta, global. La rellevància dels reptes ens obliga a optimitzar totes les energies i aprofitar totes les sinergies”.

És per això que -com ha remarcat el conseller- aquesta plataforma de reflexió i debat sobre el sector agrari, agroalimentari i del medi rural de Catalunya “té més sentit que mai. Amb la creació de l’AGROFORUM tenim més possibilitats d’acostar a casa nostra el coneixement, les estratègies i les solucions que des d’arreu del món s’estan dissenyant, desenvolupant i implantant de cara al futur. Considerem essencials les opinions i la informació procedent d’organitzacions internacionals i estatals com la de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO),  i totes aquelles que ens puguin aportar llum, especialment en la discussió d’escenaris i perspectives de futur sobre la seguretat alimentària”.

Per aquest motiu, Josep Maria Pelegrí s’ha congratulat que Catalunya promogui la posada en marxa d’una plataforma de reflexió i debat sobre el sector agrari, agroalimentari i medi rural, amb la mirada posada en el 2050 i amb l’objectiu de valorar les tendències socioeconòmiques i ambientals actuals del món, els resultats de la qual, puguin afavorir el sector empresarial agroalimentari i l’administració agrària a dissenyar estratègies i polítiques de futur.

A més, Pelegrí assenyala que AGROFÒRUM és “una plataforma plural, que ha aconseguit sumar la més amplia representació professional i científica del món agroalimentari; hi participaran col·legis professionals, escoles d’agricultura i veterinària, fundacions vinculades al sector agrari, forestal, agroalimentari. Es tracta doncs, d’un centre de coneixement que no pretén substituir ni competir amb ningú, tot el contrari”.

En aquest punt, el conseller ha fet palès que, per això, la voluntat del Departament d’Agricultura no és només de col·laboració, sinó que volem implicar-nos, formar part d’aquesta iniciativa. Així, el Departament ha demanat poder formar part del consell directiu d’AGROFORUM, en què hi tindrà un representant,  representació que recaurà en el director general de Desenvolupament Rural, Jordi Sala.

Àmplia representació

I és que AGROFÒRUM ha aconseguit sumar una àmplia representació professional, tècnica i científica del món agroalimentari. Així, en el Consell Directiu d’AGROFÒRUM hi participen els principals col·legis professionals relacionats, les Escoles d’Agricultura i la Facultat de Veterinària, les principals Fundacions vinculades al sector agrari, agroalimentari i del medi rural de Catalunya, empresaris de referència, i la pròpia Administració agrària catalana.

Si bé la iniciativa d’AGROFÒRUM sorgeix de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), la seva posada en marxa s’impulsa amb la Fundació del Món Rural (FMR), del DAAM, encarregada de dissenyar i impulsar models de desenvolupament i de valoració de les zones rurals des d’una perspectiva transversal i multidisciplinar.

AGROFÒRUM impulsarà un treball en xarxa per a fer créixer aquesta plataforma de debat, enriquir la reflexió i fer plantejaments, contrastats i fonamentats, que siguin útils als sectors empresarials i a l’administració per a dissenyar les seves estratègies i polítiques de futur. A més, també durà a terme conferències i debats concrets, que permetin obtenir aportacions i enriquir la xarxa. En definitiva, es vol crear valor afegit, mantenir una visió estratègica global i federar totes les energies disponibles, amb la mirada posada en quin ha de ser el futur dels nostres sectors agrari, forestal, agroalimentari i del món rural de Catalunya, i amb l’horitzó marcat més enllà del 2020.

AGROFÒRUM neix amb una triple missió: en primer lloc acostar a casa nostra el coneixement, les estratègies i les solucions que des d’arreu del món s’estan dissenyant, desenvolupant i implantant de cara al futur; en segon lloc, esdevenir un marc de debat plural, estable i de referència sobre els temes claus que impliquen als sectors agrari, forestal, agroalimentari i del món rural de Catalunya, enfront els reptes del segle XXI i amb la mirada posada en l’horitzó del 2050; i en tercer lloc despertar inquietuds, evidenciar febleses i fortaleses, prevenir amenaces, aflorar oportunitats i aportar propostes de solucions.

Anuncis

La Comissió obre una consulta per evitar el malbaratament de menjar i garantir un sistema alimentari eficient

Cada any es llencen a Europa uns 89 milions de tones de menjar. En paraules del comissari de Medi Ambient, Janez Potočnik: “tant moralment com econòmicament, això és inacceptable. És espantós pensar en la quantitat de recursos necessaris per produir aquests 89 milions de tones que al final estem malbaratant. Al sistema hi ha alguna cosa que no funciona”.

Els aliments són indispensables per viure. Són una part important de la nostra identitat cultural i de l’economia, però cada vegada més estudis es plantegen la sostenibilitat a llarg termini de les tendències actuals de la producció i del consum. El sistema alimentari afecta considerablement al medi ambient, entre d’altres a través de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, l’ús del sòl i dels recursos hídrics, la contaminació, l’esgotament del fòsfor o els efectes del productes químics com ara herbicides i plaguicides.

Per això la Comissió Europea (CE) vol recollir opinions sobre el sistema europeu de producció i consum d’aliments. La consulta demana idees als interessats, els ciutadans, les empreses, les ONG i les autoritats públiques, sobre les mesures immediates que es podrien prendre per reduir el malbaratament d’aliments i, més en general, sobre la manera de garantir que el sistema faci un ús eficient dels recursos. Les idees comunicades serviran per a una comunicació sobre l’alimentació sostenible que es publicarà durant aquest any.

Es preguntarà als participants quines haurien de ser les prioritats, com es pot mesurar l’impacte de la producció alimentària, com fomentar cadenes de producció i distribució i models de consum més sostenibles, com evitar i reduir el rebuig d’aliments i quines són les polítiques més adients per abordar aquests reptes.

Oberta fins l’1 d’octubre

La consulta estarà oberta fins a l’1 d’octubre de 2013. La Comissió té previst presentar dins aquest any una comunicació sobre l’alimentació sostenible que reuneixi les idees i dediqui una atenció especial al problema del rebuig dels aliments i la manera de reduir-lo al llarg de la cadena alimentària.

Felip Puig i Josep Maria Pelegrí presenten el nou programa de promoció turística Enoturisme Catalunya

El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, i el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Josep Maria Pelegrí, han presentat el nou programa de promoció turística Enoturisme Catalunya, davant professionals dels sectors turístic i vinícola.

A l’acte, que ha tingut lloc a l’Auditori de La Pedrera de Barcelona, també han assistit la directora general de Turisme, Marian Muro, el director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), Jordi Bort, i el director de l’Agència Catalana de Turisme (ACT), Xavier Espasa.

L’acte de presentació també ha comptat amb la intervenció de l’expert Lluís Tolosa,  autor de diversos llibres i de més d’un centenar d’articles sobre vins i gastronomia.

vinyaEnoturisme Catalunya és el nou programa de la Generalitat per promoure i donar suport a la comercialització de l’oferta turística catalana vinculada a l’enoturisme. La seva creació respon a la voluntat de millorar la competitivitat en aquest segment turístic, considerat estratègic tant a nivell de desenvolupament territorial com econòmic pel seu alt valor afegit.

La Direcció General de Turisme i l’Agència Catalana de Turisme, en col·laboració amb l’Incavi, han realitzat un primer informe del sector per disposar d’un inventari a partir del qual establir un model de gestió integrador. Aquest model s’ha de basar en la promoció d’una oferta diversa, de qualitat i estructurada, que respecti les necessitats i la identitat de les DO que existeixen a Catalunya (Alella, Catalunya, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà, Montsant, Penedès, Pla de Bages, Priorat, Tarragona, Terra Alta i Cava).

El conseller Puig ha destacat que “Catalunya és una destinació que rep milions de turistes cada any. I també és un territori amb una varietat de vins i d’activitats relacionades àmplia i de primera qualitat. Tenim tots els ingredients per esdevenir un referent enoturístic”.

Per la seva banda, el conseller Pelegrí ha afirmat que “hem de saber destacar el vi com a producte que representa a un territori i a una cultura, anant més enllà del concepte tradicional de beguda de qualitat. Hem d’apostar, per tant, per l’enoturisme d’una forma valenta i original, i de manera que es complementi amb altres formes de turisme temàtic com ara el de la gastronomia, el rural, el cultural”.

Inventari de l’enoturisme a Catalunya

Per primera vegada s’ha recollit i sistematitzat la realitat existent en un inventari que ha de permetre potenciar i prioritzar aquesta activitat a Catalunya. Per elaborar-lo s’han enviat més de 500 enquestes a cellers; s’han realitzat visites a un centenar de cellers de les 11 DO de vins i la DO Cava; entrevistes a representants del sector, tant públics com privats; i s’ha dut a terme una recerca de l’oferta complementària vinculada a l’enoturisme.

Aquest informe ha permès la detecció dels agents socials i econòmics que ja estan treballant en enoturisme a Catalunya, on destaca la gran varietat de cellers. L’inventari n’identifica prop de 300 que ja reben turistes i que ofereixen activitats relacionades amb el món del vi com ara visites guiades, tasts, passejades per les vinyes, etc.

santamariaLa xarxa de serveis turístics bàsics, l’oferta complementària vinculada a l’enoturisme i diverses iniciatives públiques i privades estructurades al voltant del món del vi, són altres elements que conformen aquest primer inventari. En aquest sentit, cal esmentar les diferents velocitats en el desenvolupament de l’enoturisme a Catalunya, amb iniciatives molt atractives que conviuen amb d’altres a les quals els queda encara camí per recórrer.

Objectius i reptes

L’objectiu principal del programa que es presenta avui és posicionar Catalunya com a destinació referent en enoturisme a escala nacional, estatal i internacional.  “Al territori hi ha inquietud i molt d’interès per la iniciativa que avui presentem. El nostre objectiu és presentar una oferta enoturística que resulti atractiva i entenedora en els mercats emissors i que sigui fàcil de promocionar i comercialitzar, integrant tota la bona feina feta fins ara en el desenvolupament de l’enoturisme a Catalunya”, ha assegurat el conseller Puig.

Enoturisme Catalunya pretèn enfortir la coordinació entre entitats i administracions en la promoció i planificació d’aquest producte per unir esforços i no crear duplicitats. Altres objectius són incrementar el coneixement tant quantitatiu com qualitatiu sobre el visitant enoturista, les seves necessitats i requeriments; impulsar la formació als professionals del sector per a la recepció de turistes; i reforçar la promoció d’aquest producte en els mercats català, espanyol i francès.

Primeres accions

Una de les qüestions en què ja s’ha començat a treballar és una nova senyalització enoturística. En aquest sentit, ja s’han definit els dissenys i la localització dels plafons a les portes d’entrada de les DO vinícoles.

Altres iniciatives que es posaran en marxa són la creació d’una Taula de Treball d’Enoturisme amb la participació dels diferents actors vinculats i d’un gestor estadístic específic per a l’enoturisme.

El disseny i posada en marxa d’un pla específic de promoció i comercialització, així com l’organització i la participació en esdeveniments diversos són altres accions que contempla el nou programa Enoturisme Catalunya.

El 77% dels europeus estan preocupats per l’impacte ambiental dels productes

Una nova enquesta de la Comissió Europea (CE) assenyala que la majoria dels europeus estaria disposada a canviar els hàbits de consum i comprar productes més ecològics, però molts pensen que no estan ben informats i desconfien de les indicacions ecològiques dels fabricants. L’enquesta sobre les actituds dels europeus davant la creació del mercat únic de productes ecològics indica que el 77% dels enquestats estan disposats a pagar més per productes que siguin respectuosos del medi ambient si poden confiar que realment ho són. Ara bé, tant sols una mica més de la meitat dels ciutadans de la UE (55%) es consideren informats de l’impacte ambiental dels productes que compren.

frutas-y-verduras-biocuidadosEl comissari de Medi Ambient, Janez Potočnik, ha declarat: és clar que tots volem que hi hagi més productes ecològics als prestatges, però aquesta enquesta revela que a la majoria ens desconcerten els reclams ecològics i no ens en fiem. Això no és bo per als consumidors ni compensa les empreses que realment s’estan esforçant. Estem col·laborant amb les empreses i d’altres interessats per tal d’aportar la informació creïble que els consumidors busquen quan compren i contribuir això al creixement dels mercats i a la creació d’oportunitats d’innovació i inversió en economia verda”.

Portugal i Malta, al capdavant

La gran majoria dels ciutadans de la UE pensa que comprar productes ecològics pot incidir de forma decisiva en el medi ambient (89%) i que aquests productes són tan efectius com els altres (74%). Els països on els ciutadans confien més que els productes etiquetats com a ecològics són menys perjudicials per al medi ambient són Portugal (84%), Malta (82%), Franca (81%) i Bèlgica (81%). En canvi, la confiança és molt menor a Alemanya (44%), Romania (46%) i els Països Baixos (47%).

Una mica més de la meitat dels ciutadans de la UE (52%) confia en general en les indicacions dels productors sobre el comportament ecològic dels productes, però la majoria (54%) desconfia dels informes de les empreses sobre el seu propi comportament ambiental. Els ciutadans que més consideren exagerades o enganyoses les declaracions en aquest sentit són els de Romania (40%), Bulgària (40%), Grècia (39%) i Letònia (37%). Els que menys, els de Malta (17%) i Estònia (20%). Tot i això, s’observa un suport ferm al fet d’obligar les empreses a publicar informes sobre el seu comportament ecològic global i el dels seus productes (69%).

Ampliació de la garantia de fiabilitat

Dos terços (66%) dels ciutadans de la UE estarien disposats a pagar més per un producte si la seva garantia de fiabilitat s’ampliés a cinc anys. Més de nou de cada deu enquestats (92%) pensen, a més, que s’hauria d’indicar la vida útil prevista del producte. Els últims dotze mesos gairebé la meitat dels enquestats (47%) han decidit no fer reparar un producte defectuós perquè la reparació era massa cara.

Una proporció significativa dels enquestats (45%) no considera segur consumir aliments després de la data indicada a la menció “Consumir preferentment abans de”. Això significa que cada dia es llencen grans quantitats d’aliments que encara són comestibles. Més de tres quartes parts dels ciutadans de Suècia (81%), Àustria (77%) i el Regne Unit (77%) consideren segur consumir aliments després d’aquesta data. A Romania i Lituània, en canvi, menys d’un de cada cinc enquestats és d’aquest parer (14% i 17% respectivament).

Jornada d’agricultura, alimentació i fam a Prada

Aquest any la XXVIII Jornada d’Agricultura a Prada, a la Universitat Catalana d’Estiu i organitzada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), tractarà d’agricultura, alimentació i fam.

Data: Dissabte, 17
d’Agost de 2013
Hora: 9.30 a 18.00 h.
Lloc: Liceu Renouvier
de Prada (Conflent)
Organitza: Institució Catalana d’Estudis Agraris
(ICEA)

Fires de juliol de 2013

4859209201_d1da8243bf_zCATALUNYA

  • Mercat Medieval, a Batea, el 6 i 7
  • Fira del Ferro Pirinenc, a  Alins, el 6 i 7
  • Fira Bagà Medieval, del 13 al 21
  • Mercat Romà Ciutat de IESSO, a Guissona, el 20
  • Fira de Sant Jaume, a Reus, del 26 al 28
  • Fira Artesana d’Estiu, a Gósol, el dia 27
  • Fira de Sant Jaume, a Prats de Lluçanès, el 28
  • VII Fira d’Artesania, a Peramea, el 31
  • Fira de la Fruita Dolça, a Soses, el 31 de juliol i l’1 d’agost

RESTA DE L’ESTAT

  • FIRA MULTISECTORIAL, a PEÑARANDA DE BRACAMONTE (Salamanca), del 5 al 7
  • FEIRA INTERNACIONAL DE MOSTRAS DO NOROESTE, a Ferrol, del 09 al 14.
  • Fira d’Equins 2012, a Aguilar de Campoó (Palència), del 12 al 14
  • Fira de Castanyeda, el 14 de juliol
  • FERIA DE YANGUAS (Sòria), el dia 14
  • FERIA DEL AJO, a Castrojeriz (Burgos) el 18
  • FERIA DEL AJO, a Santa Marina del Rey (Lleó), el 18
  • FERCAM’2012, XLV Fira Regional del Camp i Mostres de Castella-La Manxa, a Manzanares (Ciudad Real), del 18 al 21
  • FERIA DEL AJO, a BURGOS, del 23 al 25
  • FERIA DEL VINO TIERRA DE LEÓN, a VALENCIA DE DON JUAN (Lleó), del
  • 26 al 28
  • FERIA AGROALIMENTARIA E INDUSTRIAL DE LAS MERINDADES, a MEDINA DE POMAR (Burgos), el 27 i 28
  • FERIA DE ALIMENTACIÓN, a CANTALEJO (Segòvia), el 27 i 28
  • MERCADO TRADICIONAL, a ALMARZA (Sòria), el 28

ESTRANGER

  • III International Conference on Postharvest and Quality Management of Horticultural Products of Interest for Tropical Regions, a St. Agustine (Trinidad). Des de l’1 fins al 5
  • Tecnoagro, a  Trujillo (Perú), els dies 4, 5 i 6
  • Royal Agricutural Show, a WARWICKSHIRE (Regne Unit). Del 4 al 8
  • SANCK FRUIT’2012, a Brisbane (Austràlia), del 4 al 8
  • OFA Short Course. Feria de floricultura y horticultura, a COLUMBUS (ESTATS UNITS), del 10 al 13
  • RURAL. Exhibició Internacional de Bestiar, a l’Argentina,  del 14 de juliol a l’1 d’agost
  • XVI AGROEXPO’2012, a Santa Fe de Bogotà (Colombia). Des del 16 al 26
  • Porciamèriques’2012, a Cartagena d’Índies (Colòmbia). Dies 18 al 21
  • FRUIT FOCUS, a KENT (Regne Unit), el 20
  • Poultry Science Meeting, a  San Diego (EUA), del 21 al 25
  • IHE JAPAN. Exposición internacional de horticultura, a TOKYO (Japó). Del 24 al 26

El cooperativisme recupera el carrer

P5166508El dissabte 6 de juliol, les cooperativistes catalanes celebren a la Plaça Santa Madrona del Poble Sec (Barcelona) la Diada Internacional del Cooperativisme. Una cita que l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) ja va promoure el 1923 i que a casa nostra es festejava massivament durant els anys 30. La trobada, que tindrà lloc al vespre en forma de sopar popular i concert, servirà per recuperar l’esperit històric del  moviment, però també per demostrar que avui, en l’any 2013, l’opció cooperativista s’aferma com un model empresarial capaç de superar el capitalisme.

Amb el lema “les cooperatives ajuden a construir un món millor“, l’any 2012 es va celebrar arreu del món l’Any Internacional de les Cooperatives, declarat oficialment per l’Organització de les Nacions Unides. Al llarg d’aquells mesos, el moviment cooperatiu català va reivindicar aquest model d’empresa, més sostenible, democràtica i resistent a la crisi que les empreses convencionals. Amb dues xifres: al món, gairebé 1.000 milions de persones són sòcies d’alguna cooperativa i aquest moviment ha estat capaç de generar un 20% més d’ocupació que les empreses multinacionals.

Recollint l’impuls d’aquesta efemèride i a l’empar de la primavera barcelonina, un grup de cooperatives catalanes han decidit recuperar el Dia internacional del cooperativisme, una cita celebrada històricament el primer dissabte de juliol i que a casa nostra el franquisme va estroncar. La idea en què s’inspiren és senzilla: organitzar una jornada de celebració del moviment cooperatiu a l’espai públic per fer pedagogia dels valors i principis cooperatius -l’autoajuda, l’autoresponsabilitat, la democràcia, la igualtat, l’equitat i la solidaritat- i mostrar com altres maneres de fer economia no només són possibles, sinó que són reals. Es tracta, doncs, de tornar a projectar sobre aquesta data el simbolisme que havia tingut als anys trenta i explicar a les veïnes del barri i del país per què, com diu el lema de l’Aliança Cooperativa Internacional d’enguany, “L’empresa cooperativa es manté forta en temps de crisi”.

Sopar a l’aire lliure, parlaments i actuació musical

Les impulsores d’aquesta cita han constituït la Comissió per la Diada del Cooperativisme, que s’encarrega de traslladar cada any la diada als carrers i places del territori català. Enguany han organitzat pel vespre del 6 de juliol, amb la col·laboració de l’assemblea Cooperasec, un sopar a l’aire lliure, acompanyat d’alguns parlaments, de la lectura del Missatge de l’Aliança Cooperativa Internacional i d’una actuació musical. L’objectiu de la trobada, tal com explica el bloc http://www.diadacooperativisme.blogspot.com és propiciar un context lúdic perquè les assistents comparteixin projectes, es diverteixin i, alhora, s’afirmin com a cooperativistes de treball, consum, habitatge, serveis, ensenyament… en un context en què el model econòmic i empresarial dominant només pot generar situacions de crisi i de pobresa tan asfixiants com la que estem patint.

En conjunt, una cinquantena de cooperatives, de diferents branques, s’han adherit a la crida per celebrar la Diada Internacional de cooperativisme i han informat que participaran en aquesta primera edició. La iniciativa també ha obtingut el suport d’entitats relacionades amb el moviment cooperatiu, com la Fundació Roca i Galès, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Fundació de Cooperadors de Mataró, la Xarxa d’Economia Solidària, el Grup Clade i el setmanari Directa.

El batec del moviment cooperatiu català

A l’actualitat, a Catalunya funcionen més de 4.500 cooperatives, que proveeixen un ventall extens de serveis i productes i són presents en la majoria dels sectors econòmics i socials. Una bona mostra d’això és, per exemple, el creixement exponencial de la cooperativa Som Energia, que amb només tres anys de vida ha començat a esquerdar l’oligopoli de les comercialitzadores elèctriques a casa nostra i ja ofereix energia verda a 8.570 sòcies.

En el camp de les finances, el moviment cooperatiu també trepitja fort: la cooperativa de serveis financers Coop57 ha vist créixer un 35% les aportacions de les seves entitats i persones sòcies, i, per una altra banda, el projecte Fiare està fent els últims tràmits per convertir-se en la primera banca ètica i cooperativa de l’Estat espanyol. Les assegurances també disposen d’un gestor cooperatiu: el projecte Arç, que ja fa trenta anys que ofereix assegurances ètiques i solidàries i opera amb valors cooperatius. A més, s’estan desenvolupant nous instruments de finançament i de crèdit cooperatiu com ara el Grup d’Inversors Cooperatius (GICOOP), el projecte FES GEST Catalunya o grups locals d’inversors.

I a aquesta xarxa, cada dia més espessa, cal sumar-hi tots els projectes que neixen i aposten per la fórmula cooperativa per cobrir necessitats ben diverses: com Quèviure i Altermercat, dedicats a la distribució de consum responsable i cooperatiu; la revista ‘Alternativas Económicas’, que segueix l’estela d’altres mitjans cooperatius com ‘Contrapunt’, ‘Fet a Sant Feliu’, o la publicació estatal ‘La Marea’, i la cooperativa Labcoop, que ha sorgit precisament per donar suport a l’emprenedoria social cooperativa.