Espanya no es planteja aixecar una tanca per la pesta porcina, però sí reduir la població de senglars salvatges

El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha informat que el Govern no es planteja “de moment” aixecar una tanca en zones frontereres del país com a mesura de prevenció per evitar l’entrada la Pesta Porcina Africana (PPA) al no hi ha un “risc immediat”, tot i que no descarta reduir la població de senglars salvatges.

El assegurava el dia 11 en declaracions als periodistes a Madrid abans de presidir la Taula Nacional de la Caça que pensava abordar aquest assumpte donada les circumstàncies d’aquesta malaltia animal -no zoonótica- en zones de l’est europeu.

França va anunciar recentment la instal·lació d’una tanca en una zona concreta de la seva frontera amb Bèlgica (on es va declarar un focus de pesta), fins al 7 de febrer s’havien detectat 414 casos de pesta porcina africana en senglars, i Dinamarca ha decidit fer el mateix a la seva frontera amb Alemanya, tot i que aquest país no ha notificat casos. Sí reconeix que s’està debatent és la necessitat de reduir la població de senglars salvatges, especialment a la frontera amb França

Segons el ministre, no cal instal·lar una tanca a Espanya perquè la distància del focus més proper és “molt gran” i les característiques geogràfiques “són totalment diferents”.

El tema que sí que s’està debatent és la necessitat de reduir la població de senglars salvatges a la península ibèrica -especialment a la frontera amb França- ja que aquesta espècie és el principal reservori de la PPA en els focus europeus.

Segons el parer de Planas, a Espanya hi ha superpoblació de senglars i aquest assumpte s’abordarà amb el sector però també amb el Ministeri per a la Transició Ecològica amb la finalitat de determinar “quina és la situació i les mesures a adoptar”. Controlar aquesta població seria una mesura de precaució, ha subratllat el ministre, que ha reiterat que no hi ha risc “immediat” de pesta però “és fonamental que tot el sector de la caça contribueixi i estigui molt conscienciat sobre això” donades les conseqüències que tindria , especialment per al sector del porcí, l’arribada de la PPA al país.

Jesús Domingo

Anuncis

Tècnics i administració afronten el repte de la digitalització d’arribar de manera efectiva als agricultors i ramaders

La digitalització en el sector agrícola comença a presentar una realitat, i és que tots els desenvolupaments i inversions no estan arribant amb fluïdesa als veritables protagonistes: agricultors i ramaders. Aquesta qüestió crítica és la que ja estan afrontant tècnics, investigadors i administració, i així ha quedat palesa en la jornada ‘Impacte en l’agricultura 4.0 en el marc de la PAC’, organitzada pel Consell d’Enginyers Tècnics Agrícoles, la Institució d’Estudis Catalans i de demarcació de Barcelona del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya.

“Existeixen barreres que podem agrupar en quatre tipus, tècniques, econòmiques, econòmic, legals i de formació, que dificulten l’adopció de l’agricultura 4.0 per part dels agricultors i ramaders”, ha comentat Agustí Fonts, responsable de Valoracions i Projectes Estratègics del IRTA, en la seva ponència.

En aquesta línia, Javier Lorén, president del Consell d’Enginyers Tècnics Agrícoles, ha posat en valor la figura d’aquests professionals com a enllaç entre els desenvolupaments i la seva aplicació real sobre el terreny. “És un dels papers primordials dels Enginyers Agrícoles, tenim aquesta responsabilitat d’ajudar l’agricultor a interpretar les dades que ens aporten les TIC per a aplicar les mesures apropiades als seus cultius. El camí és llarg i complex, però ho estem caminant”, ha comentat Lorén.

En aquesta mateixa línia s’ha manifestat Albert Massot, investigador del Departament d’Estudis per a l’Agricultura i el Desenvolupament Rural del Parlament Europeu: “Els Estats membres han d’integrar assessors dins el sistema de coneixements i innovació agrícoles, a fi de poder proporcionar informació tecnològica i científica actualitzada desenvolupada per la recerca i la innovació”.

Des de l’àmbit de la recerca també s’estan prenent mesures. Emilio Gil, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya en el Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, ha presentat el projecte Innoseta, una plataforma web que aglutina tota la informació que ja existeix sobre nous desenvolupaments, aplicacions de productes, desenvolupaments de maquinària, dispers per la xarxa i a la qual és difícil accedir. “L’objectiu primordial és que tota la informació estigui organitzada i classificada de manera que sigui útil per a l’agricultor de qualsevol país de la Unió Europea, ja que a més la informació es presenta en diversos idiomes”, ha assenyalat.

El que sembla clar és que solucionar aquestes dificultats és prioritari, pels beneficis que la digitalització pot portar al sector agroalimentari. Per a Fernando Quero, director de desenvolupament de mercat en Tecnalia: “La digitalització incrementaria en un 50% la producció, un 35% l’eficiència i tot això repercutiria en la qualitat dels nostres productes”, aspecte prioritari per a competir en un mercat exigent i global.

En aquesta mateixa línia, Rocío Wojski, subdirectora general d’Innovació i Digitalització del MAPA, ha comentat que per a crear un sector agroalimentari fort i revitalitzar el medi rural “cal comptar amb la innovació, la digitalització, la bioeconomía i sistemes de coneixement que guanyaran molt de pes en l’apoderament del sector agroalimentari”. Des de l’administració són conscients de la bretxa digital, i de nou es recorre a un adequat assessorament a l’agricultor per a posar-li remei.

Roberto Rodríguez, subdirector general d’Ajudes Directes del FEGA, ha mostrat una altra perspectiva de les TIC aplicades al sector agroalimentari, com a eines de monitoratge que ajudaran una millor gestió dels fons europeus: “Des de l’administració ens recolzem en aquestes noves tecnologies per a fer un seguiment exhaustiu del compliment de les condicions d’admissibilitat de les ajudes de la PAC, incloent, on i quan sigui necessari, accions complementàries apropiades, i entre les quals es trobaria com a últim recurs les visites sobre el terreny”, ha comentat.

La jornada ha comptat també amb Joaquín Olona, conseller de Desenvolupament Rural i Sostenibilitat del Govern d’Aragó, que ha posat l’accent en un altre aspecte crític, ja que, segons la seva visió, la digitalització, que d’una banda és imprescindible, agreujarà un dels principals problemes que té el sector i que la PAC no ha pogut resoldre en 50 anys: la renda agrària. “Això serà així tret que l’agricultura 4.0, emmarcada en una PAC més eficaç a favor de l’agricultura familiar i dels agricultors que més contribueixen a la seva millora, els ajudi a reduir els seus costos econòmics, socials i ambientals, no a augmentar-los, al mateix temps que els garanteix unes rendes dignes i suficients”, ha afirmat el conseller. Olona ha reforçat al seu torn que les ajudes no poden convertir-se en drets històrics ni heretar-se, sinó que han de distribuir-se sobre la base de l’activitat real dels agricultors i les seves explotacions.

La jornada ha conclòs amb una taula rodona en la qual a més del ponent Albert Massot, han participat Roger Palau, membre de la Comissió d’Innovació FCAC, Miquel Aran, gerent del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida i Martí Tarres, de Oleum Flumen. També ha comptat amb la participació de Joandomènec Ros, president del Institut d’Estudis Catalans (IEC) i de Jordi Sala, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA).

Fires de febrer de 2019

CATALUNYA

  • Fira de la Candelera, a Perafita i a La Pobla de Claramunt, el dia 2
  • Mercat del Traginer, a Balsareny, el 2 i 3
  • Fira de la Tòfona del Berguedà, a Olvan, el 2 i 3
  • Fira del Farro, a La Vall de Bianya. Dies 2 i 3
  • Fira del Cítric, a Xerta, el 9 i 10
  • Fira del Fajol, a Batet de la Serra. Dia 10
  • Fira del Formatge, la Mel i el Mató, a Vic. Dies 10 i 11
  • Fira de productes alimentaris artesanals, a Bagà. Dia 11
  • Expo Jove, a Girona, del 15 al 17
  • Fiporc, a  Riudellots de la Selva, del 15 al 17
  • Fira-Mercat de l’Arbre, la Planta, la Flor i el Jardí, a Mataró, el 16 i 17
  • Fira del Cànem i Tecnologies Alternatives, a Cornellà de Llobregat, el 16 i 17
  • Fira de Biomassa Forestal de Catalunya, a Vic, del 22 al 24
  • Fira de l’Oli de les Terres de l’Ebre, a Jesús (Tortosa), del 22 al 24
  • Fira de l’Aixada-Mercat Medieval, a Manresa, el 23 i 24

RESTA DE L’ESTAT

  • Subhasta-Exposició Nacional de vaquí de Raça Pirenaica, a Aina (Osca) els dies 2 i 3. La Subhasta tindrà lloc el 3
  • SMAGUA. 24º Salón Internacional del Agua y del Riego. Del 5 al 7, a Saragossa
  • XANTAR, organitzat per EXPOURENSE, a OURENSE. Del 6 al 10
  • FERIA DE LA TRUFA, a ABEJAR (Soria), el 16 i 17
  • Abanca Cimag-GandAgro. 3ª Feria Profesional de Maquinaria, Agricultura y Ganadería. Del 21 al 23, a Silleda (Pontevedra)
  • FIO. Feria Internacional de Turismo Ornitológico. Del 22 al 24, a VILLARREAL DE SAN CARLOS (Càceres)
  • GENERA, Salón Internacional de Energia y Medio Ambiente, a Madrid, del 26 de febrer a l’1de març
  • Tecnovid, a Saragossa, del 26 de febrer a l’1de març
  • Enomaq, a Saragossa, del 26 de febrer a l’1de març
  • OLEOTEC, a Saragossa, del 26 de febrer a l’1de març
  • SIGA, Feria de Soluciones Innovadoras para la Gestión del Agua, a Madrid, del 26 de febrer a l’1de març
  • Nutraceuticals – Europe Summit & Expo, a Madrid, a Madrid, el 27 i 28

ESTRANGER

  • FIERAGRÍCOLA’2019, Fira Internacional de l’Agricultura i de la Zootècnia, a Verona (Itàlia), del 31 de gener al 3 de febrer
  • AGROFLORESTAL. Salón nacional de agricultura y forestal, equipamiento y refosteración del territorio, a  Batalha(PORTUGAL), de l’1 al 3 de febrer
  • AgroFarm, a Moscou (Rússia). Del 5 al 7
  • Energy Now Expo  Energías renovables, The International Centre. Dies 6 i 7, a Telford (Regne Unit)
  • Fruit Logistica 2019, del 6 al 8, a Berlín (Alemanya)
  • FLORAMART-MIFLOR. Saló Internacional de Floricultura en vivers i en jardineria, a Padova (Itàlia), del 7 al 9
  • VEGETÀLIA 2019. Producte, maquinària, tecnología, al servei del sector dels vegetals, a Cremona (Itàlia), del 7 al 9
  • SIFEL FRANCE. Feria internacional sobre tecnología para frutas y hortalizas, en Agen (Francia), del 14 al 16
  • BIO-FACH’2019, Fira Internacional d’Aliments Ecològics i Productes Naturals, a Nüremberg (Alemanya), del 14 al 17
  • HanseArt Kunstmesse, del 15 al 17, a Kiev (Ucraïna)
  • Agro Animal Show, a Kiev (Ucraïna). Del 19 al 21
  • Saló Internacional de l’Agricultura, a París (França). Del 24 al 28
  • SIMA. Saló mundial dels proveïdors de l’agricultura i la ramaderia, a Paris (França), del 24 al 28

Reunió de la Comissió interdepartamental per a afavorir polítiques transversals que frenin el despoblament rural

“El despoblament és un tema transversal i que hem d’afrontar amb sentit de país”. Així s’ha explicat la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, durant la reunió de la Comissió Interdepartamental sobre Despoblament Rural, que s’encarrega d’avaluar la situació actual de despoblament d’algunes zones rurals de Catalunya i d’impulsar la coordinació i priorització de les polítiques en els diferents àmbits de Govern que incideixen a atenuar les causes del desequilibri demogràfic i territorial del país. Jordà ha volgut deixar clar que s’han d’afavorir oportunitats a través del sector primari i  reforçar la transversalitat de la política pel desenvolupament rural, i per això “hem de generar dinamisme per arrelar la població al territori”.

El  Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació lidera aquesta Comissió, creada el setembre de 2017, i on participen els departaments de Territori i Sostenibilitat, Salut, Ensenyament, de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, Polítiques Digitals i Administració Pública, Treball, Afers Socials i Famílies, Cultura, Interior, Empresa i Coneixement, Presidència, així com l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’Institut Català de les Dones. També hi és present com a convidat el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals, i Transparència.

La reunió ha servit per impulsar els grups de treball i les línies concretes que haurà de desenvolupar cada Departament, tot això donant compliment a la moció aprovada pel Parlament de Catalunya 114/XI sobre la despoblació a les zones rurals.

La Comissió coordina l’elaboració d’un informe amb les aportacions dels diversos departaments concernits, en què s’avaluï la situació actual de despoblament d’algunes zones rurals,  posant en comú la política i les accions que s’estan portant a terme i identificant-ne les línies de treball de millora. Tot això abastant des de les àrees de salut o afers socials fins a empresa o la prevenció i extinció d’incendis, infraestructures, i TIC.

A més, preveu un treball transversal sobre polítiques d’igualtat a les zones rurals  i sobre polítiques de muntanya en els diferents grups de treball. També té el mandat parlamentari de proposar millores en la coordinació i la cooperació interadministratives entre tots els nivells de l’Administració pública que actuen en les zones rurals de Catalunya per a impulsar un sector públic descentralitzat, racional i proper a la ciutadania, a l’abast també dels pobles més allunyats i amb menys població.

Un 88% de la superfície total catalana

La població i els territoris rurals de Catalunya representen el 88% de la superfície total de Catalunya, el 34% de la població catalana i el 79% del total dels municipis.  L’evolució demogràfica a Catalunya, des del segle XIX, mostra una pèrdua contínua de pes demogràfic i econòmic de les comarques interiors en benefici de l’entorn de les àrees més poblades. Aquesta concentració de població en les zones urbanes es contraposa al fet que el 90% del territori restant és rural. A més, el despoblament té causes i conseqüències desiguals en les diferents comarques de Catalunya, per la qual cosa cal definir polítiques específiques per a cadascuna, per a poder adaptar millor les accions a la realitat de cada territori. El 60% de municipis de menys de 1.000 habitants ha perdut població entre 2008 i 2015, especialment en les zones del Prepirineu, secans de Lleida, i interior de Tarragona i Terres d’Ebre.

Guia per a mesurar la sostenibilitat dels sòls

Amb certa freqüència ens preguntem o ens hem preguntat És sostenible el sòl que fem servir per a la producció d’aliments? Un grup d’investigadors han estudiat el sòl i han intentat contestar les preguntes: Quins indicadors són els que revelen si un sistema agrícola està sent sostenible? ¿I quins mètodes serien els més fiables per mesurar-los? L’equip integrat per personal tècnic i investigador, en col·laboració amb propietaris d’empreses agràries, ha publicat el ‘Manual d’anàlisi de planta i sòl per a sistemes agrícoles’ (Handbook of plant and soil analysis for agricultural systems) amb l’objectiu de respondre a aquestes preguntes i crear una ‘guia perfecta’ per a mesurar la sostenibilitat dels sòls agrícoles.

Aquesta publicació es converteix així, en un dels primers resultats pràctics del projecte Diverfarming, en el qual participa la Universitat de Còrdova i que compta amb finançament del programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea i centrat en la propagació de la diversificació de cultius i el ús de pràctiques de baixos ensums com a estratègies bàsiques d’una agricultura sostenible a Europa.

Després d’un any de treball que va començar amb un taller sobre mostreig de sòls a Trier (Alemanya), el gener passat, l’equip científic ha aconseguit consensuar un llistat d’indicadors efectius per determinar la sostenibilitat dels sistemes agraris mitjançant la mesura in situ de les propietats de cultiu i del sòl on creixen.

Coordinats per 3 subgrups de treball especialitzats en l’estudi de la producció i qualitat del cultiu, l’impacta de la diversificació en la biodiversitat i en l’impacta mediambiental de la diversificació; els integrants de Diverfarming han desenvolupat una sèrie de fites a partir dels de saber si el sistema està funcionant o no. Concretament, la que es considera com la guia perfecta per als agricultors i gestors agrícoles proposa com a marcadors la producció, la qualitat de la collita, la composició nutricional de la mateixa, la incidència de plagues i malalties, la fertilitat i qualitat del sòl, l’ segrest de carboni, les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la biodiversitat. Per a això, l’equip de Diverfarming ha seleccionat els mètodes més adequats per mesurar-los.

El manual d’aquesta guia perfecta es divideix en tres seccions principals: i) anàlisi de plantes i cultius, ii) anàlisi fisicoquímiques del sòl i iii) anàlisi biològics del sòl, que recullen un total de 90 procediments per analitzar planta, collita i sòl. Està publicat per la Universitat Politècnica de Cartagena i és de lliure accés. Es pot consultar aquí.

Diverfarming és un projecte finançat pel Programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea, dins el repte de “Seguretat alimentària, agricultura i silvicultura sostenibles, investigació marina, marítima i d’aigües interiors i bioeconomia” en el qual participen les universitats Politècnica de Cartagena i Còrdova (Espanya), Tuscia (Itàlia), Exeter i Portsmouth (Regne Unit), Wageningen (Països Baixos), Trier (Alemanya), Pécs (Hongria) i ETH Zuric (Suïssa), els centres de recerca Consiglio per la ricerca in Agricoltura i l’analisi dell’economia agrària (Itàlia), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (Espanya) i l’Institut de Recursos Naturals LUKE (Finlàndia), l’organització agrària ASAJA i les empreses Casalasco i Barilla (Itàlia), Arento, Disfrimur Logística i indústries David (Espanya), Nieuw Brom Van Tilburg i Ekoboerdeij de Lingehof (Països Baixos), Weingut Dr. Frey (Alemanya), Nedel-Market KFT i Gere (Hongria) i Paavolan Kotijuusto la i Polven Juustola (Finlàndia).

El titular de l’article comentat és: “Publiquen la guia perfecta per mesurar la sostenibilitat dels sòls agrícoles”

J.D.M.

Etilè i la maduració de fruites i verdures

L’etilè és un gas d’origen natural, considerat la ‘hormona d’envelliment de les plantes’. Aquest gas és el responsable de la maduració de fruites i verdures, provocant que aquestes canviïn de color, obtinguin una textura més tova i desenvolupin el seu sabor i aroma característics.

Hi ha fruites i verdures que són productores de gas etilè i altres aliments que són molt sensibles a ell. Per exemple, entre les fruites productores d’etilè destaquen la poma, el mànec, el meló, el plàtan, l’alvocat, les prunes, el raïm, els tomàquets o les cebes. Com aliments sensibles a l’etilè, destaquen el bròquil, l’enciam, els espàrrecs, les patates o les pastanagues.

Quan una fruita madura desprèn etilè accelera la maduració de les fruites al seu voltant, provocant que es descomponguin molt més ràpid del normal: sabor amarg en les pastanagues, augment de rugositat de les fulles dels espàrrecs, taques vermelloses a l’enciam, pèrdua del color en el bròquil o reblaniment dels tomàquets verds madurs.

Mantenir una bona qualitat dels aliments després de la collita i que arribin en perfecte estat al consumidor és molt important per a qualsevol productor o distribuïdor de fruita. Com la producció natural d’etilè després de la collita és inevitable, a més de fonts artificials d’aquest gas com els motors de combustió interna, és fonamental prendre les mesures necessàries perquè l’etilè no afecti la qualitat de les fruites i verdures que es transporten fins als supermercats.

Alguns consells per reduir l’exposició al gas etilè son:

-No emmagatzemar fruites i verdures que produeixin molt etilè al costat de productes que siguin sensibles a aquest.

-Utilitzar filtres d’etilè, que absorbeixen el gas de les cambres de conservació perquè els aliments arribin en perfectes condicions al seu destí.

-Eliminar la fruita massa madura o podrida, que produeix majors nivells de gas etilè, dels lots de fruita.

J.D.M.

Una cinquantena d’empreses catalanes del sector fructícola participen en la fira internacional Fruit Logística de Berlín

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya, a través de l’empresa pública Promotora d’Exportacions Agroalimentàries (PRODECA), organitza la participació d’empreses catalanes del sector de la fruita, sota la marca Catalunya, en la propera edició de la fira Fruit Logística, que té lloc a Berlín (Alemanya), del 6 al 8 de febrer.

La consellera Teresa Jordà, acompanyada del director gerent de PRODECA, Ramon Sentmartí, visitarà aquest certamen, el més rellevant d’Europa dedicat a la fruita i les hortalisses, i els expositors catalans participants. Així, dimecres, 6 de febrer, a les 16:00 hores, la consellera atendrà els mitjans de comunicació en l’estand de Catalunya – PRODECA (Pavelló 10.2. Estand A-7 interior illa); a les 17:00 hores, presidirà l’acte de presentació del programa de millora, noves varietats de pomes i peres, d’IRTA i T&G Nova Zelanda, que també comptarà amb la participació del director general de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), del DARP, Josep Usall; al vespre mantindrà una reunió amb la Taula d’Internacionalització; dijous, a les 10:00 hores, es reunirà amb una delegació de Baden-Württemberg i, a les 15:00 hores, es trobarà amb la Junta de Producció Integrada de Catalunya.

Val a dir que l’àmplia representació d’empreses catalanes a Fruit Logística cobreix la totalitat de les famílies de productes fructícoles cultivats a Catalunya: fruita de pinyol, fruita de llavor, i cítrics. A més, el calendari de comercialització de la fruita catalana abasta tot l’any, ja que les centrals fructícoles compten amb una important capacitat frigorífica.

Seguint la línia habitual dels darrers anys, l’objectiu d’aquesta actuació és donar suport a les empreses en la millora del seu posicionament en els mercats exteriors i en l’establiment de nous contactes comercials. D’aquí que les empreses catalanes participants es presentin a Berlín com a integradores d’un dels mercats de distribució de productes frescos més importants del sud d’Europa i un exemple de producció i treball de qualitat.

Fruit Logística és un saló internacional monogràfic, considerat líder mundial en aquest sector. En la darrera edició hi van participar 2.785 expositors representants de 83 països, amb una afluència de 65.000 visitants procedents de 135 països, de l’àmbit de la comercialització, la importació, i la distribució.

Empreses catalanes participants a Fruit Logística:

Dins de l’estand Catalunya (PRODECA):

  • Abella Fruits, de Torre-Serona (Segrià)
  • Actel Grup, de Lleida (Segrià)
  • Associació Catalana d’Empreses de Fruita i Hortalisses (Afrucat), de Lleida
  • Cerima Cherries, de Tivissa (Ribera d’Ebre)
  • Fruilar, de Lleida
  • Abella Fruits, de Torre-Serona (Segrià)
  • Fruits Sant Miquel – La Coma, de Soses (Segrià)
  • Ametller Origen, d’Olèrdola (Alt Penedès)
  • Catafruit – Grupo Catalá, de La Portella (Segrià)
  • Cerima Cherries, de Tivissa (Ribera d’Ebre)
  • Copa Fresh SA, de Miralcamp (Pla d’Urgell)
  • Dasben SL, de Lleida (Segrià)
  • Fructícola de L’ Empordà – IGP Poma de Girona, de Sant Pere Pescador (Alt Empordà)
  • Fruilar, de Lleida (Segrià)
  • Fruites Font, de Torres de Segre (Segrià)
  • Fruits Sant Miquel – La Coma, de Soses (Segrià)
  • Girona Fruits – IGP Poma de Girona -, de La Tallada d’Empordà (Baix Empordà)
  • Giropoma – Costa Brava – IGP Poma de Girona, d’Ullà (Baix Empordà)
  • Grupo Diego Martínez, de Barcelona (Barcelonès)
  • IRTA, a Caldes de Montbui (Vallès Oriental)
  • Laumont, de Tàrrega (Urgell)
  • Mercabarna, de Barcelona (Barcelonès)
  • Sando, d’Alcanar (Montsià)
  • Stadium Innovation, de Castelldefels (Baix Llobregat)
  • Viyefruit, d’Alcarràs (Segrià)

De lliure participació:

  • A Raymond Tecniacero Sau, de Sant Fruitós de Bages (Bages)
  • Acuafruit S.L., de Barcelona (Barcelonès)
  • Agromillora Group, de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès)
  • Arola, Aduanas y Consignaciones S.L., de Tarragona (Tarragonès)
  • Befresh Technology S.L., de Barcelona (Barcelonès)
  • Bioconservacion SA; de Barcelona (Barcelonès)
  • Bolettus, de Lleida (Segrià)
  • Cartonajes M.Petit, S.A., de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat)
  • Embalajes Petit, S.A., de Parets del Vallès (Vallès Oriental)
  • Estiria Team S.L., de Barcelona (Barcelonès)
  • Fibrapack by i3D, de Barcelona (Barcelonès)
  • Fontbote, S.L., de Reus (Baix Camp)
  • Fruits de Ponent SCCL, d’Alcarràs (Segrià)
  • Gemüsering Gastronomia S.L., de Barcelona (Barcelonès)
  • Gemüsering Iberia S.L., de Barcelona (Barcelonès)
  • Giro GH. S.A., de Badalona (Barcelonès)
  • Hermanos Fernández López S.A., de Mercabarna a Barcelona (Barcelonès)
  • Hinojosa Packaging Pacs, de Pacs del Penedès (Alt Penedès)
  • Industrias Tecnológicas del Pla S.L.U, de Bellvís (Pla d’Urgell)
  • Intermas, de Llinars del Vallès (Vallès Oriental)
  • International Paper, de Castellbisbal (Vallès Oriental)
  • Nufri SAT 1596, de Mollerussa (Pla d’Urgell)
  • Reisopack S.L., de Parets del Vallès (Vallès Oriental)
  • Saica Pack Barcelona, del Prat de Llobregat (Baix Llobregat)
  • Szpiniak S.L., de Barcelona (Barcelonès)
  • Veripack Embalajes, de Barberà del Vallès (Vallès Occidental)

Un sector de pes

La fruita fresca constitueix una de les principals produccions agràries de Catalunya pel seu pes econòmic, per la superfície de conreu, per la seva importància relativa en la producció tant d’Europa com de l’Estat espanyol, i per la seva orientació exportadora. Alhora, Catalunya és una de les principals zones productives de fruita dolça d’Europa i la principal àrea de producció a l’Estat, i, a la vegada, és el 9è major productor mundial de préssec i nectarina, el 18è major productor mundial de pera, i el 37è de poma. Més de 58.000 hectàrees plantades amb fruiters produeixen més d’un milió de tones de fruita, gràcies a una zona plena de diversitat i a un clima mediterrani suau.

Un gran exportador de fruita

Catalunya exporta un 80% de la fruita (en relació a la seva producció) als mercats estrangers i està present en les cadenes europees i internacionals més exigents quant a qualitat. Les exportacions catalanes de fruita el 2017 van ser de 972.390 tones i 908,66M€. Comparant amb les de 2016, han augmentat en volum en: poma (+7,62%), en pera (+14,49%), en préssec (+19,05%), i en nectarina (+6,81%).

El 2017, Catalunya va exportar el 73,69% de les pomes del total estatal, el 57,46% de les peres, el 47,42% dels préssecs, i el 36,99% de les nectarines. Els principals països destinataris del préssec i la nectarina catalans són els d’Europa Occidental que pertanyen a la Unió Europea (UE), com ara Alemanya, França, Itàlia, els Països Baixos, Portugal, Bèlgica o el Regne Unit. No obstant això, diversos països de l’Est europeu –també comunitaris (Polònia, Lituània, Estònia, Letònia…) són un gran mercat i alguns països àrabs (Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units…) han anat creixent els darrers anys. Destacar Brasil com a 10è destí tant en préssec com en nectarina. En pera, els principals receptors son Itàlia, seguit de Brasil, França, Alemanya, Marroc, Polònia, Aràbia Saudita, Portugal, i Israel. I en poma, cal destacar França com a principal país destinatari; tot i que en menor mesura, també hi ha exportacions a Portugal, Itàlia, Emirats Àrabs, Brasil, Països Baixos, Colòmbia, i Regne Unit.