La FAC considera prioritari que productors i administració sumin esforços davant els reptes del sector avícola

La Federació Avícola Catalana (FAC) va celebrar la seva Assemblea Anual a la Casa de la Llotja de Mar a Barcelona, amb la cloenda de la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà. El president de la Federació, Joan Anton Rafecas, va remarcar la necessitat de sumar esforços amb l’administració per donar resposta als reptes del sector que plantegen els canvis d’hàbits dels consumidors i de les tendències en la distribució, insistint en què “cal més representativitat dels productors avícoles a les taules de treball i comissions que afecten  la regulació així com reforçar els canals de comunicació per tal de trobar les estratègies, tècniques i solucions més eficients per afavorir el ple desenvolupament de l’activitat de les nostres empreses. També és prioritari revaloritzar conjuntament la imatge del sector avícola i els nostres productes, amb uns valors nutricionals indiscutibles”.

Per la seva part, la consellera va constatar que “hi ha una desafecció entre el món rural i el món urbà i que, efectivament, cal treballar plegats per reduir l’espai que els separa per posar en valor uns productes com l’aviram i els ous de proximitat” alhora que va felicitar la FAC pel seu paper com a catalitzador entre empreses productores i integradores, la seva professionalitat, especialment en la gestió sanitària i normativa, l’aposta per la traçabilitat i la proactivitat en matèries com la bioseguretat, el benestar animal, ús responsable d’antibiòtics o la gestió de les dejeccions.

L’acte també va comptar amb la participació de la coordinadora del Pla Estratègic per a la reducció de la Resistència Antimicrobiana de l’Agència Espanyola del Medicament, Cristina Muñoz, que va explicar els esforços que el sector ramader, en general, i l’avícola, en particular, està fent per tal de promoure i aplicar bones pràctiques per a un ús responsable d’antibiòtics en totes les etapes de la producció. Tot i això, en el context de la nova normativa europea de medicaments veterinaris i el marc del Pla Nacional davant la Resistència als Antibiòtics (PRAN), el sector avícola de carn, a través de la interprofessional estatal, Propollo, va signar l’any passat un Acord Voluntari per a l’Ús Raonable d’Antibiòtics en Pollastre  amb l’objectiu de reduir en 2 anys el 45% del consum total d’antibiòtics. L’objectiu s’ha complert en escreix, ja que en els darrers 4 anys (2014-2018) que abasta l’acord, el seu ús s’ha reduït un 70%.

Catalunya és la primera comunitat autònoma productora de carn d’aviram. El 2018 es van produir 390 milers de tones de carn d’aviram, un 7% més que al 2017, dels quals el 79% correspon a pollastres i 17% a gall dindi. Especialment significativa és la producció de guatlles a Catalunya, que representa aproximadament el 90% del total a Espanya, la major part de la qual s’exporta. Amb relació al conjunt de la producció càrnia a Catalunya, l’aviram representa el segon lloc amb un 16%, darrera del porcí (77%) i per davant del boví (6%).

Pel que fa al consum, els catalans mengen 15 kg de carn fresca d’aviram: pollastre (13kg), gall dindi (2kg) i altres aus (0,37 kg) per persona i any. Del total de carn fresca consumida a les llars catalanes, el 43% és  d’aviram, 3 punts per damunt de la mitjana estatal, i en primer lloc davant del porcí (32%) i el boví (16%).

El pollastre, el gall dindi i la guatlla són carns blanques i magres, saboroses, de fàcil digestió i amb qualitats nutritives beneficioses per a tota la població. Pel seu alt contingut en proteïna d’alta qualitat i baix contingut en greix constitueixen una bona base no només en determinades dietes terapèutiques, com ara obesitat o diabetis, sinó un aliment essencial per a una dieta equilibrada i saludable per a totes les edats.

També és molt valorada la seva carn en el conjunt de l’Estat espanyol, ja que segons el darrer informe de consum del Ministeri d’Agricultura (2017), el pit de pollastre a la planxa segueix sent el quart plat més cuinat i consumit a les llars espanyoles, després de l’amanida verda, l’amanida de tomàquet i la pizza.

11 dotzenes d’ous per persona a l’any

Catalunya és la quarta comunitat autònoma amb major producció d’ous (11% del total), després de Castella-La Manxa, Castella i Lleó, i Aragó, amb un cens total de 4,3 milions d’aus que el 2018 van produir 105 milions de dotzenes d’ous. Les granges avícoles catalanes són instal·lacions modernes i adaptades als sistemes de producció europeus i a la normativa sobre benestar animal, en vigor des de l’any 2012.

Desterrat ja el mite del colesterol per diversos estudis científics, els valors gastronòmics i nutricionals de l’ou són indiscutibles. A més,  la seva versatilitat el converteix en un dels aliments més omnipresents a la nostra cuina. Els catalans en consumeixen més de 76 milions de dotzenes l’any; és a dir, més de 11 dotzenes per persona (130 unitats).

Presentació oficial del Consell Català de l’Alimentació

“Tornem a posar en marxa el Consell Català de l’Alimentació, una eina de país que ha d’ésser el Parlament de l’Alimentació, un lloc de debat on es tractin els temes de l’alimentació tenint en compte tots els punts de vista, amb una visió de 360 graus”. Ho ha explicat la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, a la presentació oficial d’aquest nou òrgan, que ha tingut lloc al Parlament de Catalunya.

L’esdeveniment ha comptat amb la participació del president del Parlament, Roger Torrent, la consellera de Salut, Alba Vergès, el conseller d’Educació, Josep Bargalló, els cuiners Joan Roca i Carme Ruscalleda i el catedràtic de nutrició Abel Mariné, que han tingut una conversa a l’entorn de l’alimentació. Durant l’acte, també s’han projectat vídeos de l’exconsellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, que va impulsar el Consell, i del cuiner Ferran Adrià.

Sobre les funcions del Consell, que va patir l’aturada que va suposar l’aplicació de l’article 155 al Govern català, Teresa Jordà ha destacat que “haurà de fer possible el Pacte nacional per a la política alimentària, un instrument que dibuixi cap a on vol anar Catalunya els pròxims anys en relació amb l’alimentació, i miri d’arribar a consensos entre grups amb visions diferents i, de vegades, interessos contraposats”.

La consellera ha assenyalat els reptes de l’Administració, el sector primari, els distribuïdors, la transformació alimentària, la recerca, la innovació i la gastronomia com a impulsors del futur Pacte nacional per a la política alimentària. “Un instrument fonamental per dignificar i posar al lloc que es mereix el sector agroalimentari català. Font de riquesa i d’oportunitats, especialment a les comarques catalanes”, ha subratllat.

Jordà també ha recordat que aquesta nova política alimentària de país haurà de definir estratègies per potenciar la producció local d’aliments i la gestió sostenible del medi, contribuir a la cohesió socioeconòmica del territori i a la sobirania alimentària de Catalunya, millorar la lluita contra el malbaratament alimentari i visibilitzar el paper fonamental de la dona en el món agroalimentari.

“Volem definir un compromís a llarg termini per desenvolupar, a partir d’una visió de futur compartida entre tots els actors de la societat i els agents de la cadena agroalimentària, una acció de país conjunta que permeti afrontar els reptes econòmics, climàtic i socials actuals i de futur i, en definitiva assolir l’excel·lència alimentària a Catalunya”, ha afegit Jordà.

L’acte ha comptat amb la participació d’una àmplia representació de l’Administració i dels agents de la cadena agroalimentària.

Com funcionarà i qui en forma part?

El Consell Català de l’Alimentació proposarà actuacions amb els objectius següents:

  • Continuar fomentant la qualitat i la seguretat dels aliments
  • Promocionar els productes alimentaris catalans, inclosos els d’una qualitat diferenciada, els de proximitat i els produïts ecològicament
  • Afavorir l’equilibri, la transparència i les sinergies positives en tota la cadena alimentària
  • Fomentar la sostenibilitat, la responsabilitat social i la lluita contra el malbaratament d’aliments
  • Promoure la dieta mediterrània i fomentar en la ciutadania hàbits alimentaris saludables.

Per desenvolupar totes aquestes actuacions, aquest òrgan col·legiat s’estructurarà en quatre comissions: Comissió de la Cadena Agroalimentària, Comissió de Competitivitat i Internacionalització Alimentàries, Comissió de Gastronomia i Territori, i Comissió de Malbaratament i Sostenibilitat.

El Consell Català de l’Alimentació està format per una àmplia representació de les associacions i entitats relacionades amb l’alimentació a Catalunya, des dels consumidors fins a les organitzacions professionals agràries més representatives, les institucions i els col·legis professionals relacionats. Concretament, hi són representants diferents departaments de la Generalitat de Catalunya; UNAE, en representació dels consumidors; la Càtedra UNESCO d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament, la Fundació Banc dels Aliments, PIMEC Agroalimentària, FCAC, la Federació Catalana DOP-IGP i la Federació Catalana d’Associacions de Gremis de Flequers, en representació dels diferents agents del sector agroalimentari; Unió de Pagesos i JARC, com a organitzacions professionals agràries catalanes més representatives; l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya; i les diputacions, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, en representació del món local de casa nostra.

El Departament d’Agricultura destinarà al voltant de 2,5 milions d’euros a l’ajut a la Cooperació per a la Innovació

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya ha convocat els ajuts a la cooperació per a la innovació a través del foment de la creació de grups operatius de l’Associació Europea per a la Innovació (AEI) en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles i la realització de projectes pilot innovadors per part d’aquests grups.

Aquesta línia d’ajuts s’emmarca en l’operació 16.01.01 del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya (PDR) 2014-2020. L’import total de la convocatòria és de 2.560.000 euros, cofinançats en un 57% pel pressupostos del DARP. El Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) aporta el 43% restant, com va publicar divendres 8 de juny el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

L’objectiu d’aquest ajut, que compta amb un pressupost total de 17,6 milions d’euros per a tot el període de programació del PDR de Catalunya 2014-2020, és facilitar la creació i el funcionament de Grups Operatius a través del plantejament i redacció de projectes d’innovació i la realització de projectes pilot innovadors. Els Grups Operatius constitueixen un instrument d’innovació que permet el sector resoldre problemàtiques concretes o aprofitar oportunitats detectades, a partir del treball col·laboratiu entre diferents entitats (empreses agràries o forestals, cooperatives, indústries agroalimentàries, agrupacions de productors, universitats, centres de recerca, i altres agents de la cadena).

Des de la primera convocatòria, l’any 2015, el DARP ha aprovat un total de 162 iniciatives de Grups Operatius, que suposen un pressupost aproximat de 15 milions d’euros i que han suposat la implicació de prop de 400 empreses. D’aquestes iniciatives, 51 corresponen a plantejament i redacció de projectes d’innovació, i 111 corresponen a projectes pilot innovadors. Els projectes pilot són projectes plurianuals i es troben en fase d’execució, amb excepció dels corresponents a la convocatòria 2015, que ja han finalitzat.

Els projectes finançats per aquesta línia d’ajuts han de ser innovadors i implicar l’execució d’una acció en comú, alhora que han de fomentar la innovació, la cooperació i el desenvolupament de la base de coneixements en les zones rurals, enfortint els lligams entre l’agricultura, la producció d’aliments, la silvicultura, i la investigació i la innovació incloent l’objectiu de millorar la gestió i el rendiment mediambiental.

Els resultats obtinguts de l’execució d’aquests projectes es divulguen a través de la xarxa d’innovació agroalimentària de Catalunya (Xarxa-i.cat) i de l’AEI.

Enllaç a la Resolució de la convocatòria publicada al DOGC: http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7645/1681273.pdf

La situació de sequera condiciona la campanya forestal

L’any 2018 va presentar unes condicions molts favorables i l’afectació per incendis forestals va ser molt baixa i es va tancar amb només 140 hectàrees forestals cremades. Bona part d’aquest èxit correspon a una meteorologia favorable però també a un sistema de prevenció i extinció d’incendis forestals consolidat a Catalunya. Així ho han defensat la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, i el conseller d’Interior, Miquel Buch, que han comparegut al Parlament de Catalunya per exposar les actuacions que es porten a terme en matèria de prevenció i extinció d’incendis, especialment pel que fa a la Campanya d’incendis forestals 2019. Jordà i Buch han transmès un missatge de “coordinació absoluta i d’unitat d’acció per reforçar de manera clara la gestió forestal i la prevenció dels grans incendis forestals que poden tenir efectes devastadors”.

La consellera Jordà ha qualificat de “moderat“ el perill d’incendi forestal en les dates actuals després de les precipitacions del tot just acabat mes de maig. La pluviometria acumulada fins al mes d’abril era l’habitual llevat de les Terres de l’Ebre i l’Empordà on va ser deficitària.

Teresa Jordà ha admés que en cas de manca de pluges raonables durant les properes setmanes, les comarques on més ràpidament s’incrementarà el perill seran les dels dos extrems del país (Empordà i Ebre) on es pot donar un dèficit hídric respecte la mitjana, que pot esdevenir més accentuat. Amb l’escenari que tinguem un juny que finalment també resulti sec, l’increment de perill seria generalitzat a tota la zona amb un clima mediterrani més accentuat, ja que l’abril i maig han estat secs.

El pressupost destinat aquest 2019 a prevenció d’incendis, és de més de 15,2M €, dels qual 12,6 M€ corresponen a actuacions de prevenció a través d’inversió directa del DARP o a través de línies d’ajut per actuacions de prevenció a particulars, ajuntaments i Agrupacions de Defensa Forestal (ADF). La resta es destina a despeses de personal directament relacionades amb la prevenció i als operatius de les campanyes, tals com contractació de mitjans aeris, campanyes informatives o manteniment de les ADFs.

Prevenció tot l’any

Una de les característiques de la prevenció d’incendis és que es realitza durant tot l’any. Darrera aquestes actuacions hi ha un gran nombre de persones que ja sigui a nivell professional o de voluntariat treballen per la protecció dels nostres boscos.

“L’aposta per millorar al màxim l’eficiència ha de centrar-se en l’anticipació, mitjançant la planificació en matèria de prevenció, és a dir amb gestió directa sobre el medi”.  La consellera Jordà ha volgut sintetitzar i posar en valor les actuacions que en matèria de prevenció es realitzen des del DARP de manera continuada al llarg de l’any.  En aquesta planificació de política forestal hi ha aquelles actuacions que realitza directament el Departament com poden ser l’execució d’infraestructures de prevenció d’incendis a través de l’empresa pública Forestal Catalana, les 48 cremes controlades de vegetació realitzades aquesta temporada i planificades des del Servei de Prevenció d’incendis Forestals i executades pel Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals i el cos d’Agents Rurals, la redacció de nous perímetres de Protecció Prioritària (PPP) les més de 17.341 actuacions  realitzades pel Cos d’Agents Rurals en matèria de prevenció d’incendis o la participació del DARP en projectes transfronterers que reforcen les mesures de prevenció d’incendis. També s’hi inclouen accions sobre afectacions sanitàries com el tumicus o la processionària i de gestió i suport per donar resposta a les necessitats del sector i la indústria forestal.

A més, existeix un teixit d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADFs) al llarg del territori que realitzen una feina importantíssima de prevenció i suport a l’extinció durant tot l’any. Actualment a Catalunya hi ha inscrites al registre oficial 307 Agrupacions de Defensa Forestal, que agrupen el territori de 668 municipis, amb una superfície forestal de 1.750.000ha i uns 7.600 socis.

Reforçar la  gestió forestal sostenible

La consellera ha destacat que “l’únic mecanisme de lluita efectiu que tenim és la gestió forestal continuada, integrant totes les mesures de prevenció necessàries”. “La prevenció d’incendis és una de les polítiques prioritàries del Govern. Estem reforçant de manera clara la gestió forestal i la prevenció d’incendis”, ha afegit Jordà. Durant la compareixença Jordà ha incidit també en la gestió forestal  que no executa directament però que fomenta a través d’altres actors implicats en la prevenció.

En relació a les infraestructures de prevenció d’incendis, la convocatòria de gestió forestal sostenible de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, dota aquest any 2019 aquestes intervencions amb  4,6 milions d’euros. Igualment s’ha publicat una nova convocatòria de gestió forestal sostenible a través del Centre de la Propietat Forestal, que dota amb més de 3,2 milions d’euros els treballs silvícoles i les pistes forestals.

La situació de les zones urbanes-forestals continua sent una de les principals preocupacions, per això un dels principals objectius és incentivar l’autoprotecció. El DARP continua  finançant les convocatòries d’ajuts per incentivar que els ajuntaments apliquin les mesures de prevenció d’incendis forestals a les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situades en terrenys forestals o dins la franja de cinc-cents metres que els envolta, que estableix la llei. La convocatòria 2019 s’ha dotat amb un import de 0,5 milions d’euros i s’han atorgat ajuts a 44 expedients que inclouen 139 actuacions repartides per tot el territori.  En aquest sentit Jordà ha explicat que “hem de continuar fent èmfasi que l’autoprotecció en interfícies urbanes és el sistema més segur per a la defensa de persones i infraestructures, perquè cada vegada ens trobem amb més incendis que comencen en espais boscosos i acaben sent una emergència global de protecció civil”.

Teresa Jordà ha manifestat que s’està treballant de manera coordinada entre diferents administracions, agents socials i també amb la ciutadania per reforçar la implicació de tothom per fer efectives les infraestructures de franges de protecció.

La consellera Jordà ha recordat que en les properes setmanes s’aprovarà el Pla Estratègic del Cos dels Agents Rurals (CAR), que preveu una inversió més de 60M€ fins el 2024 i que preveu el desenvolupament de diferents línies d’actuació destinades a millorar l’organització, l’estructura i els recursos del CAR i crear 300 noves places d’agents i 50 de personal tècnic i administratiu.

La prevenció d’incendis és una de les principals funcions del Cos d’Agents Rurals, que ha realitzat 17.341 actuacions de prevenció en activitats i infraestructures generadores de perill durant el darrer any. Un gruix molt important són les inspeccions de les infraestructures amb risc d’incendi forestal, que han suposat l’any 2018 un total de 6.000 actuacions. Aquestes actuacions han permès reduir per exemple de 48 a 19 el nombre d’incendis forestals causats per les línies elèctriques respecte l’any anterior.

Un eix bàsic de la prevenció que es porta a terme des del CAR és la sensibilització ciutadà en el marc del programa EduCAR que enguany compleix 10 anys i altres campanyes preventives com són la campanya del borrissol, la Sant Joan i la de la sega, amb què s’ha aconseguit en els darrers anys una reducció del 80% d’incendis per aquesta causa. A més, aquest estiu s’intensificarà una campanya per evitar el llançament de burilles tant des dels vehicles com des del medi natural per evitar incendis com el que l’any 2012 va cremar més de 10.000 hectàrees a l’Empordà.

Una altra de les principals funcions del Cos d’Agents Rurals és la investigació de les causes dels incendis. “Identificar les causes ens permet intervenir sobre elles i planificar polítiques i estratègies de prevenció molt més eficaces”, ha subratllat la consellera argumentant que l’any 2018 el 31% van ser per negligències i que un 30% van ser intencionals. Aquests percentatges indiquen que encara hi ha molta feina a fer en matèria de sensibilització ciutadana i de foment de conductes responsables.

El conseller Buch, per la seva banda, ha exposat quin és el dispositiu del Departament d’Interior, i de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, per fer front a la Campanya Forestal 2019.

Més de 18.000 serveis

Buch ha recordat que malgrat que la passada campanya forestal va ser excepcional, els Bombers de la Generalitat van realitzar més de 18.000 serveis, 1.761 dels quals, per extingir incendis de vegetació forestal, urbana o agrícola.

Buch també ha posat en valor les accions dutes a terme en l’àmbit de la prevenció operativa, la tàctica i la gestió dels incendis forestals dels Bombers de la Generalitat, com va quedar palès en la gestió dels incendis forestals de Tivissa (26 de juliol), Cabra del Camp (7 d’agost) i Roses (19 d’agost).

Referint-se a la situació actual, el conseller d’Interior ha volgut recordar que “venim d’un hivern llarg, càlid i sec similar als que vam viure el 2004-2005 o el 2011-2012”, i que la campanya d’hivern ha estat molt activa i s’ha solapat amb la d’estiu. De fet, “a dia d’avui, portem més hectàrees cremades que en tot el 2018”, ha destacat (pels incendis d’Arties, a la Val d’Aran, de 300 Ha i el de Sort de 12 Ha al febrer. La majoria d’aquests incendis han estat de poca superfície i  alguns es van iniciar en hores nocturnes, fet que va dificultar la seva extinció.

El Conseller Buch també ha posat èmfasi en la situació que, tot i les precipitacions d’abril i maig, pateixen les zones com la Regió d’Emergències de Girona, Metropolitana Sud, Tarragona i Terres de l’Ebre, on ja s´estan produint incendis de vegetació. Si la climatologia continua igual, “podríem encarar la pitjor campanya forestal dels darrers anys”, ha afirmat el conseller.

Abans de fer un repàs al dispositiu per fer front a la Campanya Forestal aquest any, Buch ha posat èmfasi en tres conceptes claus:

  • La recurrència dels incendis forestals. De focs sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà. Per Buch, “el que hem de vetllar és que hi hagin les menors ignicions possibles. I les que hi hagin, les puguem afrontar de forma ràpida”.
  • La desestacionalització dels incendis forestals és un fet ja constatat. Les Campanyes Forestals s’allarguen cada cop més. En aquest sentit, Buch ha recordat que alguns dels grans incendis forestals dels darrers anys s’han produït a l’hivern.
  • A conseqüència de la desestacionalització dels incendis forestals i a la vista de l’experiència dels darrers anys, de l’evolució climàtica i del comportament dels diferents incendis, el conseller ha assenyalat que, enguany, Interior i els Bombers de la Generalitat “inicien un nou model, passant d’un model reactiu a un de proactiu”. Per això, la contractació del personal de reforç de Campanya Forestal, seguint el Pla Bombers 2025, no es concentrarà en els mesos d´estiu. “Hi haurà menys contractes, però amb més mesos de durada. Aquest model posa més èmfasi en l´aspecte qualitatiu de les unitats, garanteix més cobertura i s´allarga en el temps”, ha indicat Buch.

Els objectius principals d’aquest canvi de model que encetem el 2019 són els següents:

  • Millorar la disponibilitat del recurs forestal, permetent la mobilitat de personal a suport a les línies d’actuació sense buidar de capacitat de resposta les diferents unitats de parc i de Regió d’Emergències.
  • Avançar en el camí de la pro activitat. Deixarem d’esperar al parc a que aparegui el foc per anar a extingir-lo i passem a preparar durant tot l’any l’escenari i el paisatge en el que apagarem el foc.
  • Millorar l’eficiència dels recursos humans de suport disponibles, ampliant la formació i experiència forestal tot anant al model de la prevenció activa.
  • Disposar de més mobilitat dels recursos humans dotant de més polivalència als nous equips de treball, que podran intervenir en els retens de foc forestal i en les cremes planificades, en gestió de combustible amb eines manuals i com a suport en recerques.
  • Els Auxiliars d´Ofici Forestal (AOF) són reactius i depenen de les sortides del parc; en canvi, els EPAF (Equips de Prevenció Activa Forestal) són proactius i tenen un major grau d’autonomia i molta mobilitat.

Interior destinarà, a aquesta campanya, 17.219.664 euros, quantitat que inclou conceptes com les retribucions del personal i les compensacions dels bombers voluntaris,  el lloguer de vehicles, els equipaments i el material, el manteniment dels punts de guaita, l’aportació a la campanya publicitària, les despeses en mitjans aeris i la previsió dels carburants per als vehicles i per als mitjans aeris, entre d’altres conceptes.

Reforç del dispositiu dels Bombers

El conseller Buch ha explicat també que enguany els Bombers de la Generalitat “treballen amb la millora, a nivell tecnològic, dels centres de comandament, que son uns punts estratègics en la gestió dels incendis forestals i també en la coordinació i la gestió integral de qualsevol altra emergència destacada”.

En la mateixa línia, i per reforçar els 74 parcs de bombers funcionaris, durant el període de Campanya Forestal cada dia obriran diversos parcs de bombers voluntaris de totes les regions d´emergències, i s´activaran, com és habitual, els punts de guaita.

Respecte als recursos humans, entre el 17 de juny  i el dia 23 d´agost   inicien la relació laboral 717 persones de diferents categories: tècnics especialistes operadors de control, ajudants d’ofici forestal, persones per a l’equip de prevenció activa forestal, personal per al taller ràdio, conductors, tècnics especialistes en So i imatge, periodistes, diplomats en infermeria, tècnics Especialistes GRAF i guaites.

A banda d´aquest reforç es va aprovar  l´Acord de Condicions de Treball entre el Departament d’Interior i els representants sindicals del Cos de Bombers de la Generalitat. Aquest acord, que ha rebut el suport de l’àmplia majoria dels Bombers de totes les Regions d’Emergències, té una vigència fins el desembre del 2022 i és el tercer acord que s’ha signat en els darrers 20 anys. L’acord dona resposta a les reivindicacions que els Bombers arrossegaven des de gairebé 10 anys.

Quant als mitjans aeris per fer front aquesta Campanya Forestal, els Bombers de la Generalitat disposaran de 37 mitjans aeris (25 helicòpters i 12 avions). A partir del mes de març han començat a incorporar-se algunes aeronaus, tot i que el gruix principal arriba aquest mes de juny. Es disposarà de 30 bases, distribuïdes  a tot el territori i 7 més a fora de Catalunya, comptant amb els 7 mitjans aeris del Ministeri de Agricultura, Pesca y Alimentación amb base fora de Catalunya.

La flota mòbil dels Bombers de la Generalitat està composada per 761 vehicles, entre els quals 268 d’intervenció directa als incendis forestals (197 són Bombes Rurals Pensants (BRP), 41 Bombes Forestals Pesants (BFP), 23 Bombes Nodrisses Pesants (BNP), 4 Bombes Rurals Lleugeres (BRL) i 3 Bombes Forestals Lleugeres (BFL)) i 357 vehicles més preparats per realitzar tasques de suport i logística o també el transport de personal

En aquest àmbit, Buch ha avançat també quines són les línies de treball pel que fa a la renovació del parc mòbil dels Bombers. En aquests moments, la DGPEIS treballa en la incorporació de 263 nous vehicles lleugers, que substituiran la flota actual; la compra de 92 Bombes Rurals Pesants (que ja han estat licitats) i l’arrendament de 8 vehicles EPAF per a tasques forestals. Així mateix, s’està redactant un plec per a la substitució de vehicles Autoescala, Bombes urbanes pesades i lleugeres i vehicles especials.

Respecte el vestuari  la DGPEIS ja treballa en el concurs per incorporar noves peces de l’equip de protecció individual, EPI, que també inclou el manteniment dels equips; en la renovació de l’actual vestuari bàsic dels bombers; i en la dotació del vestuari específic per al personal de la Divisió de Grups Operatius Especials.

Finalment el conseller d’Interior ha fet una crida a la ciutadania a tenir cura amb les seves activitats prop del bosc. “És important i vital la col·laboració de la ciutadania” en la lluita contra els incendis, ha afirmat

Es poden presentar fins el 20 de juny les obres que opten al Premi del Llibre Agrari de la Fira de Sant Miquel de Lleida

Fira de Lleida ha convocat el 48è Premi del Llibre Agrari i el 4t Premi de l’Article Tècnic Agrari, guardons organitzats en el marc de la 65a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel, que tindrà lloc del 26 al 29 de setembre. El premi atorgat al guanyador de la convocatòria del Llibre Agrari serà de 3.000 euros i de 1.000 euros per al de l’Article Tècnic. En tots dos casos, els documents s’han de dipositar abans del 21 de juny de 2019 a l’adreça següent: Fira de Lleida. Premi del Llibre Agrari. Edifici Mercolleida. Av. Tortosa, 2 de Lleida o bé cal enviar-los al correu electrònic: ipineda@firedelleida.com

Ambdues convocatòries distingeixen les obres o els articles publicats recentment en format imprès o digital que suposin una aportació remarcable dins el sector agroalimentari o l’àmbit rural i, alhora, es vol estimular la creació de nous treballs de caràcter científic, tècnic o divulgatiu que permetin incrementar la literatura destinada als sectors esmentats.

Els guardons són oberts als llibres i els articles tècnics publicats durant el període comprès entre l’1 de juny de 2018 i el 31 de maig de 2019 per editorials, institucions o autors sobre temes relacionats amb la producció agrària i forestal, veterinària i salut animal, la indústria alimentària, els espais verds, la gestió del territori, la preservació ambiental, l’economia agroalimentària i l’àmbit rural. Poden optar al premi els treballs escrits en qualsevol de les llengües oficials de l’Estat espanyol que disposin del corresponent codi ISBN (Número Internacional Normalitzat del Llibre). No s’admetran reedicions, llevat que representin un canvi substancial en el contingut de l’obra.

En ambdues modalitats, l’autor o l’entitat editora poden presentar indistintament les obres. En el cas del Llibre Agrari, s’hauran de remetre, com a mínim, 5 exemplars. Pel que fa a l’Article Tècnic Agrari, es lliurarà en fitxer pdf juntament amb la informació corresponent a l’entitat editora, revista i número o mitjà en el qual s’ha publicat o, quan correspongui, direcció url. Si són articles tècnics editats en format paper, s’han de lliurar un mínim de 5 exemplars de la revista.

El veredicte del jurat es farà públic el mes de setembre d’enguany, i el lliurament dels premis es durà a terme en la cloenda de la 65a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel. Durant aquesta cerimònia els autors que hagin obtingut el primer premi exposaran els aspectes fonamentals de l’obra guanyadora

En l’edició anterior, l’obra Inmunidad lactogénica en la cerda: enfoque práctico, de Lorenzo José Fraile, va obtenir el primer premi del Llibre Agrari, mentre que Cartografía de Cynodon dactylon en viñedo mediante imágenes UAV y tecnología OBIA para un uso sostenible y localizado de herbicida, de diversos autors, es va endur el premi de l’Article Tècnic Agrari.

“Una bona llavor és clau per a una bona collita”

Gra Sostenible va ser un dels protagonistes de les VII Jornades GENVCE, celebrades a Vitòria-Gasteiz i Gauna (Àlaba) els dies 28 i 29 de maig. El conveni de condicionament de grans ha contribuït a l’èxit d’aquest esdeveniment, en el qual han participat uns 3.000 agricultors.

La plataforma va utilitzar un total de 32 autobusos des de diferents punts de la geografia espanyola que van permetre a 1.300 agricultors estar presents a la cita. L’esdeveniment ha servit d’aparador a la innovació i les últimes tecnologies aplicades al cultiu del cereal.

El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, a través de l’Oficina Espanyola de Varietats Vegetals (OEVV), i el Institut Basc d’Investigació i Desenvolupament Agrari, Neiker-Tecnalia, van ser els encarregats d’organitzar les dues jornades, dedicades a xerrades tècniques ja assajos de camp.

La primera d’elles va tenir lloc a Vitòria-Gasteiz i va comptar amb un complet programa de ponències protagonitzades per professionals del sector que va obrir el tècnic de Cultius Herbacis d’UPA, David Erice. En la seva presentació va abordar les particularitats de l’acord de condicionament de grans, signat per les organitzacions professionals agràries Assaja i UPA, Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya i l’Associació Nacional d’obtentors Vegetals (Anove). El seu objectiu és dotar al sector dels cereals, lleguminoses i proteaginoses dels millors instruments per afrontar els reptes del futur.

En virtut d’aquest acord s’han incrementat les línies d’investigació per obtenir varietats que responguin a les necessitats específiques de les regions espanyoles i s’ha contribuït a millorar la sostenibilitat dels cultius. Alhora, s’està ajudant a mantenir la competitivitat de les explotacions i a millorar la qualitat de la llavor utilitzada. També ha augmentat l’índex d’utilització de llavor certificada. “Una bona llavor és clau per a una bona collita”, ha defensat Erice, “i els agricultors cada dia són més conscients”.

Una jornada de camp amb les últimes innovacions

La segona de les jornades es va desenvolupar a la finca experimental de Neiker-Tecnalia ‘La Illarra’, ubicada al municipi alabès de Gauna. Experts van explicar les diferents estacions i es van dur a terme demostracions in situ, com l’aplicació de fertilitzant mitjançant vol de drons, control de males herbes mecànic guiat per càmeres, visita a parcel·les experimentals de cultiu ecològic, etc.

Gra Sostenible tampoc va faltar a aquesta jornada de camp. El seu estand es va convertir en un dels més visitats per part d’agricultors que buscaven informació sobre el conveni i la importància de la llavor certificada.

Un cop més, les entitats impulsores del conveni de Gra Sostenible -Anove-Geslive, Asaja, UPA i Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya- han tornat a advocar per el increment de les línies d’investigació per poder seguir obtenint varietats que responguin als requeriments dels agricultors i dels consumidors. També han reiterat el seu compromís amb tot el sector cerealista i, en particular, amb l’organització d’aquestes VII Jornades GENVCE.

J.D.M.

La Fira de Sant Miquel tindrà una mostra de tractors antics

Mirar al futur però sense oblidar el passat. Això es el que faran la Fira Agrària de Sant Miquel i el saló Eurofruit amb una mostra de tractors antics de diverses marques i països, procedents de la col·lecció d’Antoni Minguell, que s’exhibirà durant la propera edició d’aquesta gran manifestació agrària, que se celebrarà del 26 al 29 de setembre al recinte de Fira de Lleida.

La mostra constarà d’una vintena de vehicles, que van de l’any 1917 al 1962, i que segons Antoni Minguell, gerent de l’empresa expositora Tracto Minguell, “constituiran un petit compendi de l’evolució del tractor durant mig segle, entre els anys 20 i els 60 del segle passat, quan es va produir el desenvolupament del tractor tal com el coneixem”.

Entre els models que s’exposaran destaca un Landini model Velite de 30 HP monocilindre fabricat a Itàlia entre 1937 i 1942; un Massey-Harris model 820 amb motor de gasolina fabricat a França a partir de 1950; un Zetor 25 A de 2 cilindres i 26 HP fabricat a la República Txecoslovaca entre 1951 i 1962, o un Lanz-bulldog model D3806 fabricat a Alemanya l’any 1955. Ressalta sobretot un Fordson F amb motor de gasolina procedent de Detroit (EE.UU.) fabricat entre 1917 i 1928, el primer de la història fet en sèrie i venut a tot el món per la mítica Henry Ford Company.