UP denunciarà el model d’aplicació de la nova PAC aprovat per l’Estat perquè incompleix la normativa europea

Unió de Pagesos ha denunciat que el model d’aplicació de la nova Política Agrària Comuna (PAC) de l’Estat espanyol recollit en dos Reials decrets publicats dissabte 20 de desembre sobre l’aplicació dels pagaments directes i sobre l’assignació dels drets de règim de pagament bàsic vulnera el model establert a la Unió Europea (UE).

El contingut dels reials decrets 1075/2014, de 19 de desembre, i el 1076/2014, de 19 de desembre, ja va ser acordat el passat 4 de desembre en Conferència Sectorial, sobre el model d’aplicació de la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) a l’Estat espanyol. L’aplicació prevista de la PAC a l’Estat espanyol agreuja la discriminació entre productors, al perpetuar el model històric de la PAC fins a l’any 2020, ja que es basa en les 316 comarques agràries estatals, agrupades en quatre tipologies (terres de conreu de secà, terres de conreu de regadiu, cultius permanents i pastures) i té en compte la seva mitjana d’ajuts cobrats.

Això generarà que cada productor pugui disposar, en funció dels municipis on radiquin les terres de la seva explotació, de més de quatre tipus de drets, ja sigui per cadascuna de les quatre tipologies o per ser de comarques agràries de mitjana diferent; i aquests drets no podran ser exercits en una regió agroeconòmica diferent a la que els va originar. Tot això, per una banda, suposarà una major càrrega burocràtica tant a l’administració com als perceptors i, d’altra banda, una major trava al lliure desenvolupament de les explotacions agràries.

En contra de la figura de l’agricultor actiu

El sindicat també denuncia que la figura d’agricultor actiu (requisit obligatori per poder ser perceptor dels ajust directes de la PAC) no s’ajusta a la normativa de la UE; fins i tot la pròpia Comissió Europea ja ho ha advertit a les autoritats espanyoles. A més, el ministeri d’Agricultura ara pretén eludir l’exclusió dels ajuts directes de la PAC, establerta a la normativa de la UE, per a les persones físiques i jurídiques que desenvolupen les activitats econòmiques de gestionar aeroports, serveis ferroviaris, instal·lacions d’abastament d’aigua, serveis immobiliaris, instal·lacions esportives i recreatives permanents; així com també, en contra de l’establert a la normativa de la UE, limitar la successió en les explotacions agràries.

D’altra banda, Unió de Pagesos alerta que les mesures d’aplicació de l’ajut del component verd de la PAC que regula el Ministeri suposarà una reducció del potencial productiu de cereals i oleaginoses, ja que obligarà a deixar el 5% de les terres conreades com a superfícies de compensació ecològica (superfícies de preservació de la biodiversitat a l’estar poc afectades per l’activitat agrícola) i no permetrà incloure en aquesta definició, contràriament al reglament europeu, que sí ho permet als estats membres de la UE, les terrasses, elements paisatgístics, franges de protecció, superfícies amb arbres forestals de creixement ràpid, superfícies amb conreus intermedis o coberta vegetal sembrada. Per tant, aquesta mesura impedirà que la superfície adjacent a les terres de conreu pugui servir de superfície d’interès ecològic.

El sindicat denuncia la desídia del Ministeri en aquesta qüestió, ja que cal recordar que el president del Govern estatal, Mariano Rajoy, va donar suport a la decisió unànime dels caps d’Estat i de Govern en la reunió del Consell Europeu del 7 i 8 de febrer del 2013, en que van acordar que “el requisit de tenir una superfície d’interès ecològic en cada explotació agrícola s’aplicarà de manera que la terra en qüestió no hagi de retirar-se de la dedicada a producció i s’evitin pèrdues injustificades en els ingressos dels agricultors”.

Poc equitatiu

Unió de Pagesos considera que el model d’aplicació de la reforma de la PAC, a més de no ser equitatiu, vulnera els reglaments adoptats per les institucions de la UE i les disposicions del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. Per aquest motiu, el sindicat presentarà una denúncia a la Comissió Europea i defensarà, als tribunals competents, la pagesia professional que es vegi afectada en els seus drets per les vulneracions de la normativa.

Anuncis

JARC ha assenyalat que els pagesos i ramaders a l’Estat han perdut un 13% de la seva renda durant la darrera dècada

L’augment de l’exportació agroalimentària no es tradueix en un increment en la renda dels productors agraris, que des de 2003, ha perdut un 13% a nivell d’Espanya, passant de 25.423 milions d’euros a 22.111 milions d’euros el 2014, tal com reflecteix l’anàlisi elaborat per JARC-COAG en base a les últimes dades publicades pel Ministeri d’Agricultura. No obstant això, en aquest mateix període, les exportacions agroalimentàries s’han disparat un 73%, passant d’un valor global de 19.238 milions d’euros el 2003 a 33.399 milions a l’ultima campanya.Vinyes La Morera de Montsant 1

Els representants de JARC-COAG manifesten que els agricultors i ramaders no estan participant del valor afegit de les seves produccions als mercats internacionals. Consideren que cal acabar amb els desequilibris de la cadena alimentària, i aconseguir que del camp a la taula, el valor es reparteixi de forma equitativa entre productors, indústria i distribució.

Es tanca, així, un any amb més ombres que llums, marcat per:

  • L’aprovació definitiva d’una PAC perversa per als veritables professionals agraris, que continua deixant fora del sistema d’ajuts a agricultors professionals de sectors com l’horta, la fruita o la vinya.

JARC-COAG ha mostrat la seva indignació i decepció davant les modificacions d’última hora introduïdes pel Ministeri d’Agricultura a instàncies de la Comissió Europea. El text final facilitarà cobrar ajudes a titulars no actius, que en principi havien de quedar fora del sistema sobre la base del no compliment del nivell d’ingressos mínims provinents de l’activitat agrària (20%).

Eliminació dels mecanismes de regulació de mercat

A més, es consolida una Política Agrària Comuna que aprofundeix en l’eliminació dels mecanismes de regulació del mercat, aspecte que propicia la volatilitat de preus, llastra la rendibilitat de les explotacions i frena la innovació.

  • Les pèrdues provocades pel veto rus, que a Catalunya han afectat especialment als productors de fruita i de porcí.

L’anunci de l’embargament rus va irrompre en plena campanya d’exportació de fruita de pinyol. Les cotitzacions en origen es van desplomar un 75% i els productors de Catalunya van haver d’afrontar grans pèrdues, mentre veien com les mesures extraordinàries establertes per la UE arribaven tard, eren totalment insuficients i no estaven adreçades als productors.

I el ramaders de porcí, estan patint una imparable caiguda de preus, que des de juliol es situa ja en més del 29% i sota els costos de producció.

  •  Uns preus especialment negatius també per als productors de cereals. De fet, en general s’observen preus a la baixa i costos amb tendència a l’alça.

Així doncs, segons JARC els únics brots verds es veuen a:

  • Llei de millora del funcionament de la cadena alimentària: Ha entrar en vigor el 2014 per contribuir a acabar amb els desequilibris de la mateixa, que afecten molt negativament els productors. Des del 3 de gener d’enguany és obligatori formalitzar contractes per escrit abans del lliurament de la producció, determinant el preu del producte i terminis de pagament, eradicant així la ‘venda a resultes’, lamentablement tan estesa al sector agrari. Així mateix, l’Agència d’Informació i Control Alimentaris (AICA), s’ha establert per perseguir i sancionar les pràctiques comercials abusives.

En aquest sentit, JARC-COAG demana valentia al MAGRAMA per establir un codi de bones pràctiques que prohibeixi l’ús de productes reclam o la venda a pèrdues, inclogui la figura d’un mediador amb suficients competències i obligui a respectar els terminis de pagament de 30 i 60 dies per a productes peribles.

  • Reducció fiscal: L’exempció del 85% de l’impost especial de l’electricitat per als regants,

definitiva i estructural, per compensar l’increment de costos derivats de la nova tarifa elèctrica. Així doncs, fruit de la negociació amb el Ministeri d’Agricultura, una explotació mitjana tindrà un estalvi d’uns 650 euros en la seva factura.

  • Lleu millora del preu en origen de l’oli i la bona marxa de la fruita seca a Catalunya.

Èxit de participació en el primer Simposi internacional sobre gestió de la fertilització i les dejeccions ramaderes

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) ha aplegat, els dies 17 i 18 de desembre, a Vic, més de 400 persones per a debatre i definir les línies d’actuació que poden adoptar els agricultors i ramaders per a assegurar una correcta gestió de les dejeccions ramaderes.Gratallops 1

El Simposi s’ha centrat a donar a conèixer solucions pràctiques ja en ús en altres països i que garanteixen la viabilitat de les explotacions ramaderes i redueixen l’afectació ambiental en zones d’alta densitat o vulnerables. Aquesta trobada entre experts, agricultors, ramaders, tècnics i altres actors involucrats, ha servit per a conèixer els reptes que s’han d’afrontar en relació a la gestió dels purins i dels fertilitzants a Catalunya, oferint un marc extraordinari per a la difusió d’eines científiques i tecnològiques que permeten donar-hi resposta, així com de les tendències de tractament que s’utilitzen a Europa.

Durant la celebració del Simposi ha quedat palès que els fems, purins i gallinasses contenen nutrients que són imprescindibles per al creixement dels cultius i que la seva valorització a través de l’aplicació al sòl pels nutrients i la matèria orgànica que contenen és la millor forma de gestió. Ara bé, quan hi ha una gran concentració ramadera apareixen problemes de gestió que de no resoldre’ls adequadament acaben reflectint-se en els sòls i en les aigües.

La solució a mig termini passa per establir un nou model de gestió de les dejeccions ramaderes l’enfocament del qual és l’actuació des de la granja (canvis en la nutrició dels animals que poden reduir en un 40% la quantitat de nitrats que s’excreten, control de l’aigua, tractaments en origen de les dejeccions, etcètera), en la parcel·la (necessitats dels cultius, maquinària d’aplicació, …), passant pels tractaments, els sistemes de gestió i la valorització. La necessitat dels  tractaments apareix de forma immediata així com la d’optimitzar la seva aplicació al sòl: anàlisis de sòls, maquinària d’aplicació, etcètera. La complexitat del problema exigeix un enfocament global de tota la fertilització com de tot el procés productiu agro-ramader.

Apareix la necessitat de fer un ús adequat dels fertilitzants orgànics i minerals per a evitar tenir impactes negatius en les aigües, i es fa evident la necessitat d’utilitzar tecnologia tant en granja i en la seva aplicació a camp, com en els tractaments previs o finalistes que podrien significar una millora en la gestió i en l’estalvi energètic; i aquest no és un camí fàcil.

Pla estratègic

En aquest sentit, el Departament parteix de l’elaboració d’un Pla estratègic sobre fertilització que aplega tot el conjunt de mesures que el sector necessita; i, en aquest moment, el DAAM ja ha adoptat múltiples mesures per a evolucionar cap a un nou model de gestió de les dejeccions ramaderes i els fertilitzants a Catalunya: ha posat en marxa una Oficina de Fertilització per a donar suport a agricultors i ramaders i ha tret una línia d’ajut per a implementar sistemes de gestió i tractaments per a les granges afectades pel tancament de les plantes d’assecatge tèrmic de purins, entre moltes altres mesures. Per aquest motiu, a través del nou Programa de Desenvolupament Rural (PDR) es busca impulsar, donant-hi suport financerament, els sistemes de tractament, la maquinària d’aplicació, així com, a través de mesures agroambientals, una gestió sostenible de la fertilització de base orgànica.

La celebració d’esdeveniments com l’esmentat Simposi és una possibilitat més per a facilitar la informació necessària per a la implantació de millores que fan compatibles l’agricultura amb el desenvolupament de l’activitat ramadera. Per aquest motiu, s’ha organitzat, dins del projecte Life+ Futur Agrari que coordina el DAAM, un projecte demostratiu de tecnologies existents els resultats del qual contribuiran a minimitzar els continguts elevats de nutrients en els sòls agrícoles i que va dirigit principalment a les explotacions agràries, les empreses de serveis, la mateix administració, el sector, i el públic en general.

Un abans i un després per ASAJA

ASAJA ha participat activament en el Simposi internacional Reptes i oportunitats en la fertilització i gestió de les dejeccions ramaderes. El president de la sectorial del Porcí d’ASAJA, Antoni Banús, que ha pres part en una taula rodona, considera que hi ha un abans i un després del tancament de les plantes de cogeneració de dessecació de purins en el conjunt de l’Estat, sis de les quals estaven a Catalunya.

Banús ha indicat que “a les zones on hi ha poques explotacions els excedents es poden aplicar de la manera tradicional als camps de conreu, però en el cas d’elevades concentracions, els purins no es poden traslladar a 70 o 80 quilòmetres perquè el cost d’aquest transport pot convertir en inviables les granges. La solució és el tractament integral”.

En aquest sentit, assenyala que ja hi ha alguna empresa com la vallesana Okotec que té al mercat una planta per tractar purins de manera integral, que es pot utilitzar a diverses explotacions porcines o a una sola.

Aquesta planta converteix el purí en sòlids, que són més fàcils de comercialitzar, i en aigua osmotitzada que pot ser reutilitzada a la mateixa explotació per neteges, per regar o ser abocada a llera.

El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la Llei de representativitat de les organitzacions professionals agràries

El Parlament de Catalunya va aprovar el dimecres 17 de desembre la Llei de representativitat de les organitzacions professionals agràries. Aquesta nova norma substitueix la Llei 17/1993, de 28 de desembre, de cambres agràries.1049c29e-f1c3-4cc4-a98d-7e8d1144d93b

Durant la seva intervenció, el conseller Pelegrí ha destacat la voluntat de consens en fer aquesta llei, que ha quedat aprovada avui per lectura única. Pelegrí ha remarcat “l’esforç de diàleg i flexibilitat realitzat per l’equip del Departament per tal d’acordar-la amb les organitzacions professionals agràries i amb els grups, que s’han avingut a tramitar-la per aquest procediment gràcies a l’acord i el consens assolit en els continguts del text de la llei”.

El conseller d’Agricultura ha explicat que actualment les cambres agràries provincials havien esdevingut unes institucions obsoletes, ja que amb el temps s’havia anat buidant el contingut de les seves originaries funcions administratives i de consulta. “La seva existència a data d’avui només es justifica per raó de poder mesurar la representativitat de les organitzacions professionals agràries a través de les eleccions a cambres agràries”, ha dit el conseller.

Per aquest motiu, Pelegrí ha afirmat que “aquesta situació justifica l’extinció de les cambres agràries provincials i la creació d’un model català de determinació de la representativitat de les organitzacions professionals agràries en compliment de la Resolució 739/X, d’11 de juliol de 2014, del Parlament de Catalunya”. El conseller també ha volgut recordar que la representativitat de les organitzacions professionals agràries és una peça vital dins de l’Administració agrària, ja que determina el grau de representativitat d’aquestes entitats en les polítiques agràries.

L’extinció de les cambres agràries provincials significarà l’eliminació d’aquestes estructures administratives, i destinar el patrimoni resultant de la seva liquidació a la fundació de la Pagesia de Catalunya.

Caràcter exhaustiu

La Llei té un caràcter exhaustiu en el sentit que regula tot el procediment electoral de tal manera que no calgui un ulterior desenvolupament reglamentari, sens perjudici dels aspectes que hagi de determinar l’ordre de convocatòria.

La llei es divideix en quatre capítols. El capítol preliminar regula l’objecte de la llei, que és determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic. Aquest capítol preliminar també conté les definicions de organitzacions professionals agràries, coalició d’organitzacions professionals agràries, i agrupacions independents.

El capítol primer conté la regulació de les eleccions i la mesura de la representativitat, que inclou el cens electoral, l’administració electoral, vot per correu, campanyes electorals i el règim de recursos. En aquest capítol es determina que la periodicitat en la convocatòria d’eleccions es fixa en 5 anys, enlloc dels 4 fixats fins ara. D’altra banda, s’ha mantingut el dret al sufragi actiu de les persones físiques en els mateixos termes previstos en la legislació ara derogada de cambres agràries. En el cas de les persones jurídiques es demana que d’acord amb els seus estatuts tinguin com a objecte l’explotació agrícola, ramadera i forestal i que a la vegada, acreditin l’exerceixi d’aquestes activitats en un mínim del 25%. En aquest punt s’ha produït un canvi respecte de la legislació anterior que exigia que l’objecte social fos exclusivament l’activitat agrària, com a conseqüència de l’aplicació de criteris jurisprudencials.

Percentatge mínim del 15%

Un altre canvi respecte a la llei fins ara vigent és que el percentatge mínim de representativitat passa a ser del 15% en comptes del 10% anterior. Les organitzacions professionals agràries, coalicions o agrupacions independents que obtinguin aquest mínim percentatge de vots tenen la consideració de més representatives en l’àmbit de Catalunya i exerceixen la representació institucional davant les administracions públiques i davant altres entitats o organismes de caràcter públic que la tinguin prevista.

El capítol segon regula el règim sancionador electoral on s’inclouen tant les infraccions i sancions dels membres de l’Administració electoral i personal de l’Administració pública com dels particulars.

El capítol tercer conté el règim de les despeses electorals i la comptabilitat electoral. Aquest règim reprodueix en essència el règim vigent a l’actualitat contingut en normes de rang legal i reglamentari.

D’altra banda, la Llei conté igualment dues disposicions addicionals. La disposició addicional primera declara extingides les cambres agràries de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, i preveu el traspàs del patrimoni resultant de la liquidació a la Fundació de la Pagesia de Catalunya per a la seva aplicació a finalitats i serveis d’interès general agrari, en la línia del que preveu la resolució 739/X del Parlament de Catalunya

La Fundació de la Pagesia de Catalunya es va constituir amb la finalitat de realitzar activitats comunes d’interès general agrari i va ser la destinatària de part de la liquidació del patrimoni de les extingides cambres agràries locals.

D’altra banda, la disposició addicional segona preveu la possibilitat de simultanejar les eleccions per mesurar la representativitat a Catalunya amb les que pugui dur a terme l’Administració de l’Estat. La disposició transitòria preveu que mentre no se celebrin les primeres eleccions d’acord amb aquesta Llei, la representativitat de les organitzacions professionals agràries és la determinada en les darreres eleccions a cambres agràries realitzades abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Tot i així, des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural no es vol perllongar aquesta situació de transitorietat (les eleccions s’haurien de celebrar el mes de febrer amb la legislació vigent de cambres agràries) i és té la intenció d’iniciar el procés electoral tan bon punt es disposi de les dades del cens que ha de remetre la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Finalment, la disposició derogatòria deroga la Llei 17/1993, de 28 de desembre, de cambres agràries així com les normes reglamentàries que desenvolupaven l’esmentada llei, atès el caràcter exhaustiu de la present llei, que no necessita ulterior desenvolupament reglamentari, sens perjudici de determinats aspectes que es remeten a l’ordre de convocatòria.

Valoració positiva d’UP

Unió de Pagesos (UP) ha reconegut la tasca dels grups parlamentaris catalans en aprovar en lectura única i per unanimitat la nova Llei de representativitat de les organitzacions professionals agràries. El sindicat ha destacat el fet que l’entrada en vigor d’aquesta llei farà que Catalunya sigui l’única autonomia que actualment té eleccions al camp sense cambres agràries.

Augmenta prop del 60% el cens d’animals inscrits al registre d’animals de companyia en el conjunt de Catalunya

El director general de Medi Natural i Biodiversitat, Antoni Trasobares, acompanyat pel cap del Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals, Ricard Casanovas Urgell, i el cap Regional del cos d’Agents Rurals a la Catalunya Central, Jaume Torralba, han presentat els resultats de la campanya per prevenir els abandonaments i el maltractament d’animals de companyia i fomentar-ne la tinença responsable.

Els resultats conclouen que fruit de la campanya de conscienciació impulsada pel DAAM i executada pel Cos d’Agents Rurals,  el nombre d’animals inscrits al registre d’animals de companyia (ANICOM) ha crescut a la vora d’un 60%, passant de 98.787 l’agost de 2013, a 157.899  el mateix mes de 2014, a tot Catalunya.412_79226_4275330_911187

La campanya s’adreçava al món rural i a municipis de menys de 5.000 habitants i es va fer durant un període de 15 mesos a 40 comarques catalanes. També s’han previst municipis de més de 5.000 habitants, situats fora de l’àmbit urbà.

Prop de 5.000 actuacions

En aquest marc, els Agents Rurals van realitzar 4.974 actuacions, en les quals van aixecar una acta d’identificació del gos i del seu propietari. Davant de qualsevol incompliment de la normativa de benestar animal, els agents han exigit en tots els casos l’adequació de l’animal i de la seva identificació i registre censal. D’aquestes inspeccions s’ha constatat que el grau de compliment sobre l’obligatorietat d’identificar els animals en general encara és menor al 50%.

Dels 4.974  gossos inspeccionats, s’ha agafat una mostra de 1.028 per poder calcular els % d’Identificació (amb xip) i de cens municipal (Anicom o altres registres). D’aquesta comprovació es dedueix que el 44% dels gossos porten xip. D’aquesta mateixa mostra, es dedueix també que un  43,57% eren gossos de tot tipus, i l’altre 61,27%, gossos de caça. Xifra que indica que les campanyes de sensibilització d’identificació d’aquests animals (presència/absència de xip i inscripció al cens Anicom) han tingut la seva repercussió en l’àmbit dels caçadors, que compleixen la norma en major mesura que la resta de propietaris d’animals de companyia.

Un altre dada significativa extreta d’aquesta mateixa mostra de 1.028 animals és  que un 74% no estaven censats.  Això vol dir que el nivell de cens (Anicom) és inferior al d’identificació (microxips). És a dir, que hi ha gossos amb xip que no estaven censats a l’ajuntament corresponent. Val a dir que la normativa obliga a ‘xipar’ el gos per tal de poder censar-lo.

En la inspecció s’ha donat 10 dies per regularitzar la situació a tots els propietaris que no tenien els animals identificats amb el xip i cens i podem dir que tothom a regularitzat la situació dels seus gossos i no s’ha hagut de tramitar cap denúncia.

La campanya s’ha realitzat en alguns casos en coordinació amb els consells comarcals. A la Catalunya Central, el Cos d’Agents Rurals del Departament  d’Agricultura s’ha coordinat amb els Consells Comarcals per treballar de manera conjunta en el control de la identificació i el registre dels animals de companyia.

Ajuts per evitar abandonaments i recuperar animals perduts

El Departament d’Agricultura mira d’evitar abandonaments  i facilitar la recuperació d’animals perduts mitjançant  la concessió d’ajuts per a l’adquisició de xips, esterilitzacions destinats a ens locals i protectores. Així, entre els anys 2010 i 2014 el Govern de la Generalitat va atorgar gairebé un 1,5 milions d’euros  que van permetre posar el xip i esterilitzar als següents animals:

2010
2012
2014
Xips ens locals
3.071
2.387
2.996
Xips protectores
3.919
3.302
4.071
Total xips
6.990
5.689
7.067
Esterilitzacions ens locals
3.343
4.981
4.433
Esterilitzacions protectores
5.632
5.209
3.043
Total esterilitzacions
8.975
10.190
7.476

El Codi de Bones Practiques Comercials acorda emprendre accions immediates per a estimular el consum dels cítrics

La seu del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) a Barcelona va acollir el 17 de desembre una nova reunió del Codi de Bones Pràctiques Comercials al llarg de la Cadena Alimentària a Catalunya (CBPC), en la qual tots els membres per unanimitat van acordar treballar de forma immediata per a realitzar accions per a estimular el consum de cítrics, i concretament de la clementina; així com intensificar les accions de divulgació pels mitjans de comunicació i les xarxes socials. Spiced-clementines-hero-d67e91f5-567d-495d-bd51-63563e78b18a-0-472x310

El Codi ha acordat fomentar el consum de les clementines, en particular, i dels cítrics, en general, amb una acció coordinada i de forma conjunta dels diferents agents de la cadena, des de la producció, la indústria i la distribució. D’aquesta forma, es podrà frenar l’impacte que es preveu que hi hagi sobre el sector dels cítrics aquesta campanya, arran del veto rus.

A aquesta acció cal sumar-li la que es va emprendre ahir per part del DAAM de sol·licitar al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA) l’activació de les mesures de gestió de crisis mitjançant la transformació en sucs de 8.000 tones de clementines, destinades a beneficència.

Les entitats del Codi també estan estudiant ampliar-lo a una entitat més que ha sol·licitat adherir-se, la Unió de Consumidors, i així ampliar el radi d’acció, els consumidors.

Un altre punt tractat és que el CBPC treballi a fons sobre el Tractat de lliure comerç entre els Estats Units i la Unió Europea (UE), i en aquest sentit s’ha acordat organitzar una jornada tècnica, en la qual podran participar-hi tots els assistents que ho vulguin per a abordar aquest tema tant prioritari i que serà d’actualitat el 2015.

Vic acull un Simposi Internacional sobre la gestió de les dejeccions ramaderes el 17 i 18 de desembre

Els dies 17 i 18 de desembre se celebrarà al recinte El Sucre de Vic el Simposi Internacional sobre reptes i oportunitats en la fertilització i gestió de les dejeccions ramaderes, un tema de plena actualitat i d’interès per al sector porcí català, en particular, i el ramader, en general.

El Simposi està organitzat conjuntament pels Departaments d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Precisament, el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, serà l’encarregat d’inaugurar-lo a les 9.00 hores del dia 17.

Els experts debatran, entre altres temes, els models de gestió aplicables a Catalunya, en una taula on participaran representants de les organitzacions agràries i de les plantes de cogeneració que han hagut de tancar per la normativa del ministeri d’Indústria.

A més, es parlarà  de les experiències a altres països i regions com Holanda, la Bretanya, Llombardia, Dinamarca, Flandes i els Estats Units.

Paral·lelament al Simposi es duran a terme diverses sessions on es tractaran diversos temes i aspectes relacionats amb les dejeccions ramaderes.

A(Adjuntem programa del Simposi)