Economia del coneixement i agricultura

L’agricultura i la ramaderia (sector primari) són l’origen de la nostra alimentació i s’ubiquen al món rural. Tot i que en aquest assaig ens centrarem en l’ activitat econòmica agrícola i ramadera i no en el món rural, és important saber que la ruralitat es defineix per la baixa densitat demogràfica i pels espais dominats pels camps de conreu, boscos, granges, pastures, rius, muntanyes,…i podríem pensar que aquest entorn pot limitar l’accés a certes tecnologies, i a certs coneixements, a diferència de les zones urbanes o ciutats; però avui en dia la diferència entre camp i ciutat cada vegada s’escurça més.

Al primer terç del segle XX, amb la pèrdua de les últimes colònies espanyoles (Cuba, Puerto Rico i Filipines), l’agricultura espanyola i catalana, sofreixen un retruc important, que es veurà alleugerit per l’incorporació dels adobs (Superfosfat, Potassi i Nitrogen), la maquinària i la intervenció estatal (política de regadius, foment cooperatives, la llei de sindicats agrícoles, les caixes rurals…).

La revista d’Agricultura de l’IACSI, a l’any 1871 començava a parlar dels adobs químics, i anys més tard, l’empresa Cros, fundada a Barcelona, inicià una tasca divulgativa a favor dels seus productes (adobs químics).

En 50 anys s’ha passat de treballar la terra amb mules a fer-ho amb tractors d’última generació, de regar a manta a reg per goter que es pot engegar amb el mòbil… El sector ha millorat molt la productivitat amb la substitució de mà d’obra per capital, s’ha establert una forta indústria agroalimentària i la societat agrària s’ha identificat molt més amb les formes de fer de les societats  industrials i urbanes.

“El campo està abocado a adptarse a un nuevo ecosistema de Trabajo: la agricultura de los macrodatos o Big Data. Se basa en la recogida, el almacenamiento y la gestión automatitzada de grandes volúmenes de información sobre causes que afectan a los cultivos y al ganado para ganar más eficiència y productividad”, afirma Larrazabal, M. i desenvolupa en el seu article una sèrie d’exemples aplicats a l’ agricultura com els drons per diagnosticar l’estat de les vinyes, les estacions meteorològiques connectades, els sensors i la seva connexió,…

En general l’agricultura catalana s’està acostant força a l’economia del coneixement; per exemple, el portals de tràmits, formació, avisos, etc… RuralCat, n’és un clar exemple de la bona transició.

Catalunya té una balança comercial de productes agroalimentaris positiva, és a dir, el valor de les exportacions supera al de les importacions. Disposa de les institucions adequades per millorar la innovació i competitivitat sectorial (IRTA,…), té el recolzament de l’administració catalana (pla estratègic de recerca), bona connexió a Internet a tot el territori i eines TIC per a disposar d’informació i coneixement a l’instant i actualitzat.

Es diferencien les empreses agrícoles i ramaderes de les empreses agroalimentàries, però el procés d’innovació és transversal i afecta als dos tipus, és a dir, hi ha una relació molt directa entre el pagès o ramader i la indústria que transforma el seu producte, mentre que, en la venda, en el canal de comercialització, la gran distribució, en ocasions, exigeix unes condicions molt ajustades a l’agricultor, cooperativa/agroindústria, i, alhora compra productes estrangers amb preus per sota dels locals, i fins i tot realitza vendes sota cost.

Pel que fa a la productivitat, creixement i desenvolupament, tot i que la producció final agrària ha disminuït un 2% respecte a l’any 2012, el valor afegit i la renda agrària (renda dels factors) han augmentat força, el que explica un augment de la productivitat en general. Es pot observar una lleugera disminució de la producció final, amb alguns subsectors que han augmentat de forma considerables, com els serveis a l’agricultura, l’equí, els bovins, els altres productes vegetals i la majoria de productes agrícoles, exceptuant els farratges i els cereals.

El factor humà ha estat substituït per màquines, ordinadors i aplicacions, i les tasques menys qualificades les realitzen majoritàriament immigrants, mentre que la direcció la realitzen persones cada vegada més ben formades tan tècnicament com empresarialment, que utilitzen fluxos d’informació tècnica, comercial, empresarial, de mercat, que estan permanentment connectats a la xarxa, disposats a viatjar i negociar amb proveïdors i l’administració.

Diferenciació geogràfica important

Les activitats econòmiques i l’estructura social tenen una diferenciació geogràfica important; les activitats agrícoles de la zona del Maresme es centralitzen en les flors i plantes ornamentals, la zona del Penedès en la viticultura, Osona en bestiar, etc,… el que denota una variabilitat geogràfica important i a la vegada una concentració que té, en alguns casos, efectes negatius, per exemple la comarca osonenca i els purins dels porcs. L’estructura cooperativista s’ha mantingut i modernitzat als darrers anys, consolidant cooperatives de segon grau i algunes d’elles entrant a la distribució directament (Cellers Domenys, CORMA, etc..).

Quant a l’avantatge competitiu destaca l’àmplia oferta educativa de diferents nivells i àmbits (tècnic, econòmic, turístic, paisatgístic,..), els portals de coneixement (avisos, formació, informació, tràmits…), els clústers, les bones infraestructures (port, aeroport, autopistes, autovies i fires sectorials) dels voltants de Barcelona, tot i que certes comarques encara tenen algunes mancances de vies de comunicació i transport. L’ús de xarxes per fer tràmits s’ha generalitzat i és molt eficaç i eficient. És també un avantatge la robotització i automatització i mecanització de les explotacions. Per contra, la manca de disponibilitat  total i general d’aigua desafavoreix certes zones catalanes.

L’agricultura catalana és complexa i té molts subsectors ben diferenciats, i en general mostra una capacitat d’ adaptació no igual per totes les explotacions, tot i que el nombre d’explotacions sembla que, després d’una forta davallada, actualment s’està estabilitzant al voltant de les 59.000 explotacions, que ocupen un lleuger 2% de la població activa total i que contribueixen  amb un tímid 0,8% al PIB català.

El Pla estratègic de recerca, innovació i transferència de Catalunya 2013-2020 és un clar exemple de la implicació de l’administració catalana per tal d’acostar l’agricultura a l’economia del coneixement, a la competitivitat i al benestar dels agricultors i ramaders.

L’aigua és un recurs molt important per a la productivitat agrícola, i per això les polítiques públiques i accions privades que s’encaminin a fer-ne un ús eficient hauran de ser prioritàries.

Amb l’ augment de biomassa a Catalunya s’ha millorat la gestió dels boscos i la seva sostenibilitat, alhora que redueix el risc d’incendis.

En general, la transició de l’agricultura catalana cap l’economia del coneixement s’està desenvolupant amb una dinàmica molt positiva i amb un recolzament institucional gens menyspreable.

Miquel Rusiñol i Tarrés, president d’Agroprés

Anuncis

Fires de juny de 2018

CATALUNYA

  • Fira Temps de Vi, de l’1 al 3 a Vilanova i la Geltrú
  • Fira Multisectorial, a Cambrils. De l’1al 3 
  • Fira Gastronomia, a Banyoles, el 2 i 3
  • Fira Medieval. Festa de la Sal, a Cardona, el 2 i 3
  • Festa de la Cirera, a El Papiol. Dies 2 i 3
  • Festa de la Cirera, a Torrelles de Llobregat. Dies 2 i 3
  • Fira ramadera i de productes del país. Fira d’Oficis i Menestrals, a Rialp. Dies 2 i 3
  • Fira de la Ratafia i Productes de la Terra, a Centelles, el 2 i 3
  • Fira-Mercat de la Cirera, a Terrades. Dia 3
  • Fira d’Herbes Remeieres i Productes Artesans, a Vilanova de Sau. El dia 3
  • Fira Comarcal del Vi de Terra Alta, a Batea, el dia 3
  • Maquitec. Fira Industrial de Barcelona, a  L’Hospitalet de Llobregat, del 5 al 7
  • Fira de Sant Isidre, a Cervera, el 6 i 7
  • Feria FREE FROM FOOD. Salón de Alimentos e Ingredientes para alérgicos, en  BARCELONA, el 7 y 8
  • Fira de Vi del Pirineu, a Talarn. Del 8 al 10
  • Fira Mercat d’Herbes i Productes Naturals, a Setcases. Dies 9 i 10
  • FirAnoia, a Igualada, el 9 i 10
  • Fira de la Cirera, a Llers. Dia 10
  • Fira de l’Ou i Productes Artesanals, a Sant Guim de Freixenet. Dia 10
  • Fira del Vi i el Cava, a Vallirana. Dies 16 i 17
  • Fira de la Cervesa Artesana Catalana, a Butsènit d’Urgell. Dia 17
  • Promopallars’2018, a La Pobla de Segur. Dia 18
  • Turismar, a Coma-ruga (El Vendrell), del 22 al 24
  • Fira de Sant Joan, a Pineda de Mar. Dia 24
  • Fira de Sant Joan, a Sant Joan de les Abadesses. Dia 24
  • Fira de Sant Joan i Xollada d’Ovelles, a Sort. Dia 24
  • Fira de Sant Joan, a Esterri d’Àneu. Dies 24 i 25
  • Fira de Ceràmica ‘El Tupí’, a Sant Julià de Vilatorta. Dies 29 i 30

RESTA DE L’ESTAT

  • Subasta de las razas Asturiana de la Montaña, Asturiana de los Valles y Fleckvieh, a Torelavega (Cantabria), del 1 al 3
  • BIOTERRA. Feria de Euskadi de Productos Ecológicos, Bioconstrucción, Energías Renovables y Consumo Responsable. Del 1 al 3, en IRUN (GIPUZKOA)
  • Feria de Agroturismo y Multisectorial del Bierzo, en Carracedelo (León), del 1 al 3
  • FERIA GANADERA DE SAYAGO, en Bermillo de Sayago (Zamora), el 2
  • FIRA ALFONSINA, en Belorado (Burgos). Los dias 2 y 3
  • FERIA GANADERA, el dia 7, en BAÑOBAREZ (SALAMANCA)
  • ECUEXTRE. X Feria del Caballo y del Toro. Del 7 al 10, en BADAJOZ
  • Salón de Alimentación del Atlántico. Del 7 al 10, en Silleda (Pontevedra)
  • Semana Verde de Galicia y Salimat. XXVII Feria internacional agrícola ganadera, forestal, hortofloral y Salón alimentación del Atlántico, en SILLEDA (PONTEVEDRA). Del 7 al 10
  • Exposició Nacional de Bestiar, a Silleda (Pontevedra). Del 7 al 10
  • FIVAC. 10º Salón de la Caza, Naturaleza y Mundo Rural, el 8, 9 y 10, en VALENCIA
  • FERIA DE MAQUINARIA, MUESTRA AGROALIMENTARIA Y ARTESANÍA y FERIA DEL VINO D.O. RIBERA DEL DUERO AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ, en SAN ESTEBAN DE GORMAZ (SORIA), el 9 y 10
  • Fira Agroalimentària Sierra Quilama, dies 9 i 10, a Linares de Riofrio (Salamanca)
  • Exposición de ovejas de raza Castellana, a Medina del Campo (Valladolid). Dies 9 i 10
  • De l’11 al 14, a Colmenar Viejo (Madrid), tindrà lloc el Concurs de Cavalls de Raça Pura Espanyola
  • XII Jornada de Divulgación de las Energías Renovables. Del 11 al 16, a OURENSE
  • Feria de Ganado Ovino (Ovicampos), del 12 al 16, a Villalpando (Zamora)
  • XI Jornadas de Fruticultura, el 13 i 14, a la Universidad Pública de Navarra a Pamplona
  • Feria Ganadera de San Antonio, 13 y 14 a Alba de Tormes (Salamanca)
  • GENERA. Feria Internacional de Energía y Medio Ambiente. Del 13 al 15, a  Madrid
  • TECMA. Feria Internacional del Urbanismo y Medio Ambiente. Del 13 al 15, a  MADRID
  • ENVIFOOD, a Madrid els dies 14 i 15
  • Feria Ecuestre, el dia 16, a Guardo (Palència)
  • Startup Europe Smart Agrifood Summit, transformación digital de la industria agroalimentària, del 20 al 22, en Málaga
  • Concurs-Subhasta de raça Rubia Gallega, a Aday (Lugo), els dies 22 i 23. El dia 23 Subhasta de vaques Rubies
  • Del 22 al 24 en Algeciras (Cádiz), Exposición de raza Retinta y de razas Malagueña y Murciano-Granadina
  • FERIA Y SALÓN DE LA AGROALIMENTACIÓN de MEDINA DE RIOSECO. El 23 y 24, en Medina de Rioseco (Valladolid)
  • Fira-Mercat i Exposició de Bestiar Vacú, Oví i Equí Autòcton, a Zamora. Dies 23 i 24
  • Feria de Ganados, el dia  24, en Valdefuentes de Sangusin (Salamanca)
  • Fira de Sant Pere, Mercat de Bestiar, a Burgos. Del 27 al 29
  • Feria GALIFOREST ABANCA. V Monográfico Forestal Internacional para el Sur de Europa. Del 28 al 30, en BOQUEIXÓN-SANTIAGO DE COMPOSTELA (A CORUÑA)
  • FERIA DE LA CEREZA DEL VALLE DE LAS CADERECHAS, en SALAS DE BUREBA (Burgos), dia 29

ESTRANGER

  • FoodAgro Kenya, els dies 2 i 3, a Nairobi (Kenya)
  • Feira Nacional de Agricultura, FNA 18 & Feira do Ribatejo CNEMA Santarem. Dies 2 al 10, a Santarem (Portugal)
  • ExpoPack, del 5 al 8, en Ciudad de México (México)
  • IFTEX, International Floriculture Trade Expo, del 6 al 8 a Nairobi (Kenya)
  • 30th International Agricultural Exhibition-Fair AGRO 2018, a Kiev (Ucraïna). Del 6 al 9
  • European Convenience Forum. Dies 7 i 8, a Hamburg (Alemanya)
  • LPS16, The London Produce Show, del 7 al 9, en Londres (Reino Unido)
  • Tecnofrigorífico, en Fortaleza (Brasil), del 8 al 10
  • Fira Internacional Ramadera, a Santarem (Portugal), del 8 al 10
  • Jakarta Fair  Alimentación, Yakarta (Indonesia). Del 9 al 16
  • FOOMA Japan  Alimentación, Tokyo International Exhibition Center (Tokio Big Sight). Tokyo (Japón). Del 12 al 15
  • FMI Connect – The global food retail experience, a Chicago (Estats Units d’Amèrica). Del 13 al 15
  • PropakAsia, en Bangkok (Tailandia), del 13 al 16
  • BBC Gardeners World Live. Del 14 al 17, en Birmingham (Reino Unido)
  • Interpera, els dies 15 i 16 a Wenatchee, Washington (Estats Units d’Amèrica)
  • Skogsnolia. Del 16 al 18 a Hörnefors, Umeå (Suècia)
  • Hort Connections 2018 Co-Hosts. Brisbane Convention & Exhibition Centre (Australia). Dies 18 al 20
  • Plant Biology Europe EPSO/FESPB Congress, del 18 al 21, en Praga (República Checa)
  • Postharvest Technology of Horticultura. Crops Short Course, en Davis, California (Estados Unidos). Del 18 fins  al 29
  • SALON du VEGETAL. Del 19 al 21, a París (França)
  • GFIA Europe – Global Forum for Innovations in Agriculture, dies 20 i 21, a Jaabeurs Expo Center, Utrecht (Holanda)
  • Snackex i ABF Franchising Expo, en Sao Paulo (Brasil). Dies 20 i 21
  • 25th Hortitec, en Holambra, Sao Paolo (Brasil). Del 20 al 22
  • Salon du Vegetal, del 20 al 22 a Nantes (França)
  • Royal Agricutural Show, a Stoneleigh (Gran Bretanya), del 21 al 24
  • 14th International Conference on Precision Agriculture, a Le Centre Sheranton, Montreal, Quebec (Canadá). Del 24 fins al 27
  • Iran AgroFood. Del 24 al 27, a Teheran International Permanent Fairgrounds (Iran)
  • China International Food&Beverage Exhibition  Agrícola. Del 24 al 27, en Beijing (China)
  • IFTFoodExpo, del 25 al 27, en Chicago (Estados Unidos)
  • AgroCentres, a Moscow (Rusia). Dies 26 i 27
  • Interpoma Chin, del 27 al 29, en Weihai International Exhibition Center (China)
  • De Perendag / Dutch day for the pear industry, el 28, en Krabbendijke (Holanda)
  • Seminario Internacional de Blueberries-Guadalajara/México. Los dias 28 i 29 en Guadalajara (México)

Una OP dins d’una OP?

Una OP dins d’una OP? Aquesta és la idea que defensa l’Organització francesa de productors làctics (OPL), que és la sectorial làctia de l’organització agrària Coordinació rurale (CR).

A França, només un de cada quatre productors no pertany a cap organització de productors. L’OPL creu que caldria millorar l’actual estructura de les OP perquè aconseguissin negociar millors preus. Les OP verticals (afiliades a una indústria) no han demostrat ser efectives per pujar els preus.

Per aquest motiu, l’OPL proposa crear organitzacions de productors (OP) dins de les cooperatives, o integrar cooperatives dins de les OP transversals. A més, les OP haurien d’unir-se en Associacions de OP territorials per augmentar el poder de negociació dels ramaders.

L’OPL defensa que el preu objectiu a què cal anar és de 45 cèntims/l. Considera que es tracta d’un preu realista i recorda que el 2014, el preu percebut va ser al voltant de 40 cèntims/l i aquest any, les indústries làcties van aconseguir elevades xifres de facturació. Opina que la indústria làctia ho està fent molt bé, ja que té un retorn sobre el capital de més del 8% i que entre 2010 i 2015, les empreses làcties van augmentar la seva facturació en 20.000 milions d’euros, mentre que la rendibilitat de les explotacions lleteres va ser negativa.

Jesús Domingo

Renovació al consell rector de les cooperatives agràries

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) afronta el nou mandat amb una renovació important del consell rector, que s’ha ratificat avui en la XXXV Assemblea General feta a Bordils (Gironès). El secretari general d’Agricultura del Departament d’Agricultura de la Generalitat, David Mascort, ha presidit l’acte de cloenda, al qual han assistit uns 250 representants del sector.

Les últimes eleccions de la Federació han estat marcades pel relleu i fins a un 43% dels set membres de consell rector que s’han elegit són de nou nomenament. Els canvis s’han produït a les branques de vi –amb l’entrada de Joan Josep Raventós de la Cooperativa Agrícola de Bràfim-, arròs –Jordi Marcel Matamoros de la Càmara Arrossera del Montsià- i el grup específic de seccions de crèdit –Joan Torné de la Vinícola de Sarral.

Els pròxims dies, el nou consell rector elegirà qui serà president de la Federació d’entre els seus membres.

Anuari socioeconòmic  

En el marc de l’Assemblea, també s’han presentat les dades de l’Anuari Socioeconòmic del cooperativisme agrari català 2018, que confirmen la tendència a l’alça del pes del cooperativisme sobre el conjunt de la producció final agrària.

A Catalunya, hi ha 204 cooperatives agràries federades que han incrementat la seva quota en el sector agroalimentari català al 37,2% a causa d’un major pes dels sectors agrícoles, mentre que els ramaders s’han mantingut estables després de l’alça de l’any passat. Aquest progressió es tradueix en un increment tant de l’ocupació fixa (63%, 2.794 treballadors) com femenina (49%, 2.182 treballadores). En total, les cooperatives generen 4.436 llocs de treball i el nombre mitjà de treballadors per empresa s’ha incrementat un 4,9% l’últim any.

La facturació global es manté estable en relació amb l’exercici anterior, en uns 1.600 milions d’euros, i també la facturació mitjana per cooperativa, que és d’uns 7,48 milions d’euros. En termes històrics i considerant les últimes quatre campanyes, la facturació global s’ha incrementat un 1,2% i la facturació mitjana per cooperativa un 5,5%. Aquesta evolució és fruit del procés de concentració i reestructuració del cooperativisme agrari.

En aquest mateix sentit, s’ha produït una reducció en el nombre de cooperatives i també el nombre de socis productors ha baixat un 3,5%, situant-se en 31.483, per la tendència general del sector agrari a la concentració de les explotacions. S’observa, a més, una lleugera tendència a l’alça de socis menors de 45 anys, que augmenten un 2,1% i ja representen el 14,9% del total.

Tarragona i Lleida, amb números similars

Per demarcacions territorials, hi ha 62 cooperatives a les comarques de Lleida, 63 a les comarques de Tarragona, 39 a les Terres de l’Ebre, 24 a Barcelona i 16 a Girona.

Les 16 cooperatives de les comarques de Girona representen el 7,8% de Catalunya i facturen 77,4 milions d’euros (4,8% del total). La facturació mitjana és de 4,5 milions d’euros per cooperativa.

Les comarques de Lleida continuen sent les que tenen un major pes vers al conjunt de Catalunya. Les 62 cooperatives aglutinen un 53% del total de la facturació, 848 milions d’euros. A més, s’hi concentren les de major dimensió a nivell de facturació mitjana (13,05 milions d’euros).

En les comarques de Tarragona la facturació s’ha mantingut estable, només amb un lleuger descens de l’1,1% i se situa en 263 milions d’euros, mentre que a Terres de l’Ebre s’ha produït una davallada del 12,2% a causa de la disminució de la producció d’oli d’oliva per la sequera que l’increment de preus no va poder compensar.

A Barcelona, 24 cooperatives representen l’11,8% del total i facturen 257 milions d’euros.

Per sectors de producció, a Catalunya hi ha 103 cooperatives que participen en el sector de l’oli d’oliva, 81 cooperatives de fruita seca i garrofa, 63 de vi i cava, 42 de fruita dolça, 39 de cereals i farratges, 18 de pinsos, 11 d’horta, 10 de ramaderia, 6 de llet, 6 de cítrics, 2 concentren l’arròs i 1 la planta viva. Cada cooperativa agrària pot dedicar-se a més d’una activitat productiva.

Quant a la internacionalització, l’exportació mitjana per cooperativa ha augmentat un 12,6% i se situa en 3,15 milions d’euros.

FIGAN 2019 posa la seva mirada en el mercat portuguès

La Fira Internacional per a la Producció Animal, FIGAN 2019, que se celebrarà del 19 al 22 de març del 2019 a Fira de Saragossa posa la seva mirada en el creixement de sectors tan rellevants com l’equipament avícola, porcí i de grans remugants, l’alimentació, els correctors i la sanitat animal. Segons ha explicat el responsable del saló ramader, Javier Camo, la catorzena edició de FIGAN treballa per obtenir els millors resultats de la seva ja dilatada trajectòria.

Davant d’un nodrit grup de professionals que van ocupar l’auditori de la Fira Nacional do Porco –que va tenir lloc la setmana passada a Montijo, Portugal–, Camo va destacar la importància del mercat lusità per als certàmens que organitza Fira de Saragossa com és el cas d’aquest. Així, en el cas de FIGAN, ha explicat que es tracta d’un saló estratègic que suposa el nexe d’unió cap a nous mercats procedents de Llatinoamèrica, Nord d’Àfrica i, per descomptat, a Europa.

El responsable de FIGAN ha destacat que, en els seus 25 anys d’història, el certamen ha comptat amb més de 530.000 professionals de 103 nacionalitats, mentre que 5.200 marques de 82 països han exposat els seus productes al certamen agropecuari. En la passada edició, celebrada al març de 2017, més de 70.000 visitants van donar suport al saló, el que va suposar un increment d’un 7,6% respecte a l’edició anterior.

Xifres importants l’any passat

FIGAN 2017, amb 82.650 metres i la participació de 929 firmes expositores, va ser l’edició més nombrosa. Unes xifres “molt importants” que, en opinió de Camo, “es poden superar en el 2019 d’acord amb els avenços en la comercialització i en la promoció del certamen”.

En la seva intervenció, Javier Camo ha subratllat la “importància de potenciar la relació entre la fira i el sector agropecuari de la península ibèrica”, pel que ha qualificat la presentació de Portugal com “un gran pas per apropar FIGAN als professionals portuguesos”, que compten amb gran tradició en el mercat ramader.

Un dels aspectes més rellevants de FIGAN és el seu interès en millorar la transferència tecnològica, de manera que Camo ha convidat a les empreses lusitanes a visitar la fira de manera que contribueixin a una major potenciació de la R + D + I del mercat agroramader internacional.

Entre els aspectes més rellevants del pla internacional destaca el programa de Missions Comercials, amb la presència de grups de compradors de vint països. En aquest sentit, Portugal és un país molt important per a l’economia espanyola i tindrà, una vegada més, un paper protagonista a la fira com “un dels mercats més atractius per a les empreses espanyoles”.

Tal com va subratllar Javier Camo, l’objectiu de la direcció del saló passa per contribuir i potenciar les relacions comercials entre els dos països. Amb aquesta presentació, FIGAN fa un pas més en la seva capacitat per oferir respostes al mercat i exhibeix la seva fortalesa davant del sector, amb accions pensades en promocionar el saló en punts geogràfics que contribueixen al seu major creixement.

J.D.M.

Jornada: afectació del canvi climàtic sobre el medi rural

Dijous, 31 de maig de 2018

ORGANITZA: Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya. Demarcació de Barcelona

LLOC: C. Enamorats, 62-64 Baixos, BARCELONA

 

17:00 h  Presentació de la Jornada

Montse Bas Obradors, presidenta de la Demarcació de Barcelona del Col·legi

17:15 h  El paper de l’agricultura respecte del canvi climàtic

Dr. Robert Savé, coordinador de Viticultura i Enologia de l’IRTA

18:00 h  Ramaderia i canvi climàtic

Dra. Josefina Plaixats, catedràtica del Depart. de Ciències Animal i dels Aliments de la UAB. Membre del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de  Catalunya. Coordinadora de la Secció de Ramaderia de la ICEA

18:45 h  El repte del canvi climàtic pels boscos i per la gestió forestal

Dr. Santi Sabaté, professor titular de la Secció Ecologia. Departament Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Facultat de Biologia de  la UB. Investigador del CREAF

19:30 h  Torn obert de paraula

20:00 h  Cloenda de la Jornada

Al finalitzar la jornada es servirà un refrigeri.

La jornada és gratuïta, però cal confirmar l’assistència al 934 159 984

La D.O. Catalunya projecta el curtmetratge Bohèmia en el marc de la fira Temps de Vi a Vilanova i la Geltrú

La Denominació d’Origen (D.O.) Catalunya projectarà el proper dijous 31 de maig a Vilanova i la Geltrú, en el marc de la fira Temps de Vi, el curtmetratge Bohèmia, un treball cinematogràfic basat en el homònim de David Morancho, i un dels projectes estrella de la D.O. per a aquesta temporada.

L’acte tindrà lloc a la biblioteca del Museu Víctor Balaguer a les 19:30h. Una vegada finalitzada la projecció del curt, els assistents a l’acte podran gaudir d’un col·loqui amb l’Anna Petrus, directora del film. A continuació, es farà un tast de vins als jardins del museu, amb música i una proposta gastronòmica de proximitat.

Produït per Jordi Comellas, productor i director del Zoom Festival i president de Catalunya Film Festivals, i dirigit per la cineasta Anna Petrus, Bohèmia està protagonitzat per Roger Dalmases, Ferran Herrera i Bruna Cusí, una de les protagonistes d’Estiu 1993, que li va valdre el Goya a Millor Actriu Revelació d’enguany.

Bohèmia és la història del petit Fermí qui, a la Catalunya rural dels anys 20 veu com canvia la seva vida amb l’arribada d’Anna Mir, una pintora que desperta en l’adolescent la passió per l’art i la pintura, al temps que ell li descobreix a ella l’únic món que coneix: el de les vinyes i el vi.

La D.O. Catalunya torna així un any més a la fira Temps de Vi, per la qual fa anys que aposta per tractar-se d’un marc ideal pel que fa a la seva afluència i públic: una fira que es caracteritza per atraure un públic jove gràcies, a més de a la seva oferta vinícola, a les propostes musicals i gastronòmiques.