Organitzacions agràries i sindicats de treballadors signen el conveni del camp 2012-2014

Les organitzacions agràries Unió de Pagesos, JARC i Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI), així com els sindicats CCOO i UGT, han signat a la Cambra Agrària de Barcelona el conveni del camp per als anys 2012, 2013 i 2014. La principal aportació ha estat establir els salaris per a aquests anys, que suposen una congelació salarial per l’any 2012, un increment del 0’70% per al 2013, i un increment del 0’80% per al 2014, xifres d’increment molt inferiors a referents habituals com és l’IPC. La resta d’articles no ha sofert cap variació en relació al conveni actual.

S’ha arribat a aquest acord després d’un any i mig de negociació i amb punts de sortida força dispars.

En aquests increments, inferiors a l’IPC, s’han tingut en compte factors com els forts increments de despesa en d’altres partides de despesa habitual, però de manera especial la responsabilitat de les organitzacions signants en disposar d’un marc laboral en el sector agropecuari i forestal de Catalunya, aportant, per tant, estabilitat al sector i a les campanyes agràries.

Anuncis

El sector agrari català lamenta que la Comissió hagi retirat el pla que prohibia servir l’oli d’oliva en setrilleres reutilitzables

El sector agrari català ha lamentat i criticat que la Comissió Europea hagi retirat el seu pla per prohibir als bars i restaurants servir l’oli d’oliva en setrilleres reutilitzables.

Aixi, segons la Unió de Pagesos (UP) aquesta decisió “afecta tant a productors com a consumidors, tenint en compte que aquest organisme hauria de vetllar per garantir la qualitat i la traçabilitat dels productes agroalimentaris”. Per al sindicat, la mesura de prohibir reutilitzar els envasos garantia que el producte que arribava al consumidor es corresponia amb el producte etiquetat com a oli d’oliva.

setrillUP ha explicat que la prohibició als bars i restaurants de continuar servint l’oli d’oliva en setrilleres reutilitzables, que havia d’entrar en vigor l’1 de gener del 2014, ha estat aparcada temporalment, segons el comissari europeu d’Agricultura, Dacian Ciolos, a causa de la manca de suport del sector de l’hostaleria i els consumidors, tot i que països com Espanya, Itàlia, Grècia i Portugal, principals estats membres productors, havien donat suport a la mesura.

Pel sindicat agrari “la mesura es va anunciar amb l’objectiu de garantir la qualitat i autenticitat de l’oli d’oliva, així com per millorar la higiene”.

El responsable  d’oli d’oliva de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC),Joan Segura, creu que s’ha fet “un pas enrere”. Al respecte ha afegit que “el sector ha avançat molt per millorar la qualitat i també  s’ha fet un recorregut a nivell normatiu per regular la comercialització però,  en canvi, ara Brussel·les atura el procés. Aquesta decisió és una contradicció  amb la defensa de la transparència i la qualitat en l’alimentació que fa la Unió Europea.  Ens està empenyent a tornar a la comercialització a dojo de  l’oli?”.

Davant  d’aquesta situació, la FCAC reclama al ministre d’Agricultura espanyol, Miguel  Arias Cañete, i al conseller d’Agricultura, Josep M. Pelegrí, que es faci una  regulació de la normativa a nivell estatal, igual que tenen altres països  productors d’oli d’oliva com Itàlia i Portugal.

Per la seva part. l’organització agrària ASAJA veu “amb preocupació” la passivitat per part de les diferents administracions davant els atacs que estan rebent les nostres exportacions per part d’alguns països de la Unió Europea (UE).

 ASAJA ha comentat que la darrera notícia negativa ha estat “quan el primer ministre britànic, David Cameron, al qual segueixen la resta de països del nord, diu que no trauran les setrilleres reutilitzables als restaurants, fent un clar atac als països del sud d’Europa; és a dir, quan els convé, no cal que el consumidor vegi el que consumeix, ni la seva procedència”.

Mercabarna augmentarà en un 35% les donacions d’aliments frescos al Banc dels Aliments

Mercabarna2Mercabarna i les empreses majoristes s’han posat d’acord per donar resposta a la crida del Banc dels Aliments i s’han compromès a fer donacions de producte fresc de forma regular i continuada, i no només quan tenen aliments excedentaris. Amb aquesta iniciativa, s’espera incrementar en un 35% la recaptació d’aliments frescosi, sobretot, es pretén que el Banc dels Aliments disposi, cada dia, d’una quantitat fixa i segura de productes frescos per repartir entre les entitats socials beneficiàries.

D’aquesta manera, es preveu recollir uns 200.000 kg. més a l’any entre fruites, hortalisses, peix, marisc i carn, que s’afegirien als prop de 550.000 kg. que ja es recapten anualment procedents de les donacions voluntàries de producte excedentari que realitzen les empreses del polígon alimentari i que converteixen Mercabarna en un dels principals proveïdors d’aliments del Banc dels Aliments. En total, des de Mercabarna s’aportaran a l’any uns 750.000 kg. de productes frescos.

JARC demana al Ministeri que tots els productors de fruites i hortalisses rebin ajuts directes de la PAC

JARC-COAG ha fet  arribar al Ministeri d’Agricultura un document en el qual es sol·licita que  s’inclogui tota la superfície de fruites i hortalisses en el sistema de  pagaments directes de la futura Política Agrària Comú (PAC), per al període  2014-2020, de la qual se’n negociarà l’aplicació a nivell espanyol durant els  propers mesos. A nivell estatal s’han adherit a la iniciativa UPA (Unión de  Pequeños Agricultores y Ganaderos) i  FEPEX (Asociaciones de Productores Exportadores de Frutas, Hortalizas,  Flores y Plantas Vivas). A Catalunya la iniciativa també es traslladarà al  Departament d’Agricultura, amb el  recolzament de totes les associacions que vulguin  adherir-s’hi.

391184En ambdós  documents s’enumeren múltiples raons que justifiquen el fet que el sector més  rellevant de l’agricultura, en termes de valor de la producció, ocupació i  exportacions, participi en el seu conjunt en el nou sistema d’ajudes que es  planteja a la Unió Europea. Entre elles, s’indica la necessitat d’eliminar les  distorsions actuals entre els diferents productors del sector, tan a nivell  espanyol com europeu, provocades pel desequilibri en la percepció d’ajudes, que  els impedeix competir en igualtat de condicions.

D’altra banda,  s’esmenta que l’impacte de l’acceptació de la nova superfície a considerar, unes  550.000 ha de 1,5 milions de hectàrees que ocupa el sector de fruites i  hortalisses a nivell nacional, suposaria un augment molt limitat, que no  arriba al 2,5% sobre el total de superfície que a nivell d’Espanya es considera  elegible per rebre aquest ajut.

JARC-COAG  considera, per tant, que limitar l’entrada de totes les superfícies de fruites i  hortalisses dins el nou sistema de pagaments directes, seria menystenir  l’elevada importància d’aquest sector per la nostra economia i trencar l’esperit  de la reforma de la PAC, que vol aconseguir una convergència progressiva de les  ajudes base entre els estats membres i agricultors actius, per tal de reduir  possibles diferències entre regions geogràfiques o agronòmiques i corregir les  discriminacions entre productors.

Parcs de Catalunya: Més enllà de la conservació, més enllà dels seus límits

El 24 de maig se ha celebrat el Dia Europeu dels Parcs per commemorar que fa ja més de 100 anys es van declarar a Suècia els que es consideren els primers parcs nacionals europeus. Aprofitant aquest esdeveniment, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha organitzat a tots els parcs que gestiona un conjunt d’exposicions, xerrades i visites guiades que han de servir per a donar a conèixer la diversitat de paisatges i d’ecosistemes que aquests espais han ajudat a preservar. Però aquesta data assenyalada ha de servir per mostrar, sobretot, les activitats que s’hi desenvolupen.

Des del Departament d’Agricultura treballem perquè els parcs naturals portin a terme un programa de desenvolupament social i econòmic vinculat a objectius de conservació del seu entorn i d’un territori concret. Evidentment no s’entén la conservació de qualsevol espai natural sense que s’hi mantingui, entre d’altres, l’activitat agrícola, ramadera i forestal. Es tracta de valoritzar els nostre patrimoni natural i sobretot es tracta de compartir-lo, de mostrar-lo i d’acostar-lo i de dinamitzar-lo conservant la seva biodiversitat, preservant els seus valors naturals però també el seu dinamisme.

Un bon exemple de reconeixement d’un espai natural protegit en clau de futur que promou el Departament  són les acreditacions d’àmbit europeu que atorga la Federació EUROPARC, que certifica que el desenvolupament del turisme en un territori es realitza de forma sostenible d’acord amb els objectius de la Carta europea de turisme sostenible (CETS). Al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i el Parc Natural del Delta de l’Ebre han reconegut ja prop de 40 empreses. Aquest és un compromís entre els gestors de l’espai, les empreses turístiques i la resta d’entitats i agents del territori. Un compromís que llegim en clau d’herència de futur per desenvolupar el turisme de forma sostenible, considerant el medi ambient, les necessitats dels visitants, la població local i els empresaris.

Llarga història dels Parcs catalans

Els parcs catalans no tenen encara 100 anys com alguns parcs europeus, però si que compten amb una llarga història, que va començar fa prop de 60 anys, quan es va declarar el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Després va venir el parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, els del delta de l’Ebre, Aiguamolls de l’Empordà i Cadí-Moixeró, que enguany fan els 30 anys, i així una ja llarga i completa llista que es va tancar l’any 2010 amb el parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Aquest conjunt d’espais protegeixen el bo i millor de la natura del nostre país, i formen part del nostre patrimoni i de la nostra cultura. És la nostra responsabilitat gestionar-los de manera sostenible, i lliurar-los a les generacions futures en les millors condicions.

Ara bé, els parcs no són únicament paisatges, flora i fauna. Són també, i sobretot, escenaris on s’ha desenvolupat una intensa activitat humana, i són el que són, precisament, gràcies en bona part a aquesta
activitat humana. El delta de l’Ebre no seria el que és avui sense la soferta i constant tasca que han anat fent els arrossaires, lluitant contra un ambient que en èpoques va ser hostil a la seva activitat, però que avui és un exemple de paisatge harmònic i sostenible. Aquests dies estem pendents de conèixer si el Consell Consultiu Internacional declararà les Terres de l’Ebre Reserva de la Biosfera. Aquest és un bon exemple d’una candidatura que ha sorgit de la mateixa societat civil i ha estat impulsada per una setantena d’institucions i entitats socioeconòmiques de les quatre comarques de l’Ebre. Els valors naturals, la gran diversitat biològica, el reconeixement paisatgístic és sempre una oportunitat de dinamització.

Catalunya és plena de paisatges estimats, emblemàtics lligats a algun espai protegit però també a la seva a l’activitat humana. Els prats de muntanya tant característics del Parc Natural de l’Alt Pirineu són la clara conseqüència de l’activitat ramadera extensiva; les oliveres i les vinyes del peu del Montsant; les closes dels Aiguamolls de l’Empordà; l’activitat forestal en tantes zones de muntanya, són alguns dels molts exemples que ens poden servir per explicar aquesta llarga i positiva relació entre home i natura.

Però avui, en aquest marc de celebració europea, vull aprofitar per fer una reflexió nova al voltant dels espais protegits, per dedicar-hi un fort compromís,  no només de responsabilitat i d’ obligació de cara al futur, sinó també d’oportunitat per  millorar precisament aquest futur. Entre tots hem d’aconseguir que aquesta activitat que ha modelat els espais més emblemàtics del país, pugui continuar desenvolupant-se, i cada cop amb millors condicions. I parlem sobretot d’activitat lligada al sector agrícola, ramader i forestal, però també del sector dels serveis.

És per aquest motiu que des del Departament d’Agricultura estem impulsant la valorització dels productes fets dins l’àmbit dels parcs, mitjançant la creació de marques que ajudin als consumidors a identificar aquests productes com a béns d’alta qualitat, de proximitat. Un suport al coneixement, a la promoció i a la potenciació de totes aquestes economies productives i manufacturades que han de permetre afavorir el desenvolupament econòmic i turístic del territori i que són la base de la nostra biodiversitat.

Josep Maria Pelegrí i Aixut, Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

El Departament d’Agricultura obre la preinscripció dels cicles de grau superior a les Escoles Agràries

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) obre el dilluns 27 de maig, les preinscripcions dels seus Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS) de les Escoles de Capacitació Agrària (ECA).

Entre totes les escoles s’ofereix tots els cicles formatius de la família agrària, a més, les escoles de l’Empordà i de Tàrrega ofereixen el cicles superiors de Processos i Qualitat en la Indústria Agroalimentària (especialitat càrnia) i de Química Ambiental (especialitat mediambiental, tipus verd), respectivament.

La distribució de cicles oferts per les ECA és el següent:

  • ECA Alfarràs: CFGS Gestió i Organització d’Empreses Agropecuàries
  • ECA Amposta: CFGS Gestió i Organització d’Empreses Agropecuàries i CFGS Gestió Forestal i Medi Natural
  • ECA de l’Empordà: CFGS Processos i Qualitat en la Indústria Agroalimentària
  • ECAF de Santa Coloma de Farners: CFGS Gestió Forestal i Medi Natural
  • ECA del Solsonès: CFGS Gestió Forestal i Medi Natural i CFGS Gestió i Organització d’Empreses Agropecuàries
  • ECA Tàrrega: CFGS Química Ambiental (especialitat mediambiental)

Cal indicar els CFGS de Gestió Forestal i Medi Natural, el CFGS de Processos i Qualitat en la Indústria Alimentària ja van ser actualitzats d’acord amb la nova llei d’Ensenyament.

El Departament d’Agricultura ha indicat que entre totes les escoles s’oferirà unes 240 places de CFGS.

Precisions sobre la grip aviària a Lleida

El passat dia 22 de maig va ser notícia el brot de grip aviària aparegut en una granja de gallines de Catalunya. La nota de la Generalitat subratllava que la infecció pel virus s’havia circumscrit en aquest cas a l’àmbit de la sanitat animal i ha afectat una explotació de gallines reproductores, de manera que ni aquestes ni els ous estan destinats al consum. La Vanguardia donava la notícia el mateix dia 22 a la pàgina 26 amb el següent titular “Una granja de Lleida sacrifica 13.000 pollastres per una grip aviària”. L’article de Pau Echauz està il·lustrat amb una fotografia de gallines, no de pollastres, amb el peu de foto “Una explotació catalana de gallines ponedores”.

En l’article es cometen dos errors que en casos com aquest poden portar a equívocs i a perjudicis greus per als avicultors i comerciants catalans, ja que en un article de premsa el que fonamentalment es llegeix són els titulars i es miren les fotos, per això, segons el meu entendre un mitjà del prestigi de la Vanguardia ha d’evitar errors en els dos casos.

En producció d’aus hi ha tres tipus d’explotacions: la producció de carn (cria de pollastres) la producció d’ous (gallines ponedores) i la de reproductores que són granges que produeixen ous per encubar i obtenir pollastres per a carn o gallines ponedores.

Els pollastres (broilers) els mengem directament, de les ponedores mengem els ous en diverses formes, en canvi, els ous de les reproductores no tenen cap contacte amb els consumidors, tots passen a la incubació, per a l’obtenció de productors i reproductors.

Per això, Sr. Director, considero que l’article de la Vanguardia pot portar a error: “Sacrifiquen 13.000 pollastres”, ull amb la carn de pollastre!. “Una explotació de ponedores” ull amb els ous! En canvi, la nota de la Generalitat està correcta “ni les gallines ni els ous estan destinats al consum”. Perdoni que m’atreveixi a esperar tinguin cura aquests detalls i procurin major precisió.

Carta enviada pel president d’AGROPRÉS, Jesús Domingo, a la Vanguardia