El benestar dels animals de granja destinats al consum

Benestar, segons la Gran Enciclopèdia Catalana, es la situació en la qual hom troba satisfetes les necessitats de la vida. El benestar dels animals de granja es un aspecte de la producció que està tenint cada cop més importància en la societat occidental i està influint en las decisions sobre política agrària i llur legislació.

Els productors estan preocupats davant les incerteses de les decisions i pressions que repercuteixen sobretot en la viabilitat econòmica de les granges o explotacions.

La premsa fa eco, en manta ocasions, dels aspectes subjectius, irracionals i sensacionalistes sense contrastar-los amb treballs científics i opinions tècniques qualificades. 

En moltes ocasions, des de la Unió Europea, s’emeten requeriments i/o reglaments sobre el benestar, sobretot, en cries intensives i que qüestionem la seva aplicació per varis motius:

  1. La producció animal està orientada vers una major qualitat del procés productiu que inclou la qualitat de la vida dels animals.
  2. La demanda del consumidor que vol carn provinent de animals cuidats en condicions de confort i sanitat.
  3. El benestar i el sistema de producció ha de tenir en compte la economia dels productors.

Els animals destinats al consum, exigeixen unes condicions d’explotació i uns factors de confort que cobreixin llurs necessitats vitals. Les diferents lleis, ordres i reglaments dictats per les Administracions públiques garanteixen el compliment de les seves necessitats de la vida, es a dir, del seu benestar.

Hom confon sovint el benestar amb la cria dels animals en espais oberts, a l’aire lliure,i amb una alimentació basada en farratges, cereals no transgènics, hidroponia, fulles verdes, etc. També es qüestiona l’ús de gàbies. Cal dir que les gàbies no son una presó sinó una protecció.

Fa molts anys, potser més de 20, que el Comitè permanent de la convenció europea sobre la protecció dels animals dins les granges, debat a Estrasburg les recomanacions sobre el benestar dels animals. Cal dir que gran part de les recomanacions mostren un gran desconeixement sobre la producció animal realitzant judicis de valor injustificables. Es solen basar en aspectes bucòlics sense oferir cap dada i sense cap proba ni bases científiques. Es menysprea el treball de tècnics i veterinaris com a garants del maneig, de la salut i la correcta alimentació. Cal afegir la total omissió envers la rendibilitat de les explotacions ramaderes.

S’està legislant a partir d’opinions, de pressions de “lobbys” i de conceptes arcaics de cria sobretot pel que fa a instal·lacions, equips, alimentació, sanitat i maneig.

Hem de tenir clar que l’activitat ramadera actual cerca els millors resultats de confort, benestar i producció. 

Actualment s’intenta relacionar benestar amb ecologia. Cal desmentir-ho. La cria ecològica vol aproximar-se a la cria silvestre i ancestral dient que presenta un major grau de benestar. Aquesta hipòtesi es falsa, car ni tan sols en la espècie humana s’ha demostrat.

També es vol qüestionar l’adaptació dels animals en sistemes de producció intensiva dient que afecta al benestar. Si tenim en compte que es van succeint generacions en aquest sistema de producció, els animals estan completament adaptats al pas del temps.

No considerem viable ni justificat, implementar canvis radicals i generalitzats als sistemes actuals d’explotació ja que no estan sustentats en bases suficientment sòlides segons els resultats dels treballs científics.

Toni Roca, membre de la Junta d’Agroprés

Anuncis

Mercabarna augmenta un 11% els beneficis el 2017

Mercabarna ha aconseguit al 2017 una xifra de beneficis abans d’impostos de 6.974.723 euros,  la qual cosa representa un increment de l’11% respecte al 2016.

La partida principal que ha fet créixer el benefici respecte a l’any anterior ha estat la dels traspassos intersocietaris, impulsats sobretot a la Zona d’Activitats Complementàries. Concretament, hi ha hagut una desena d’empreses que han apostat per ampliar les seves instal·lacions a Mercabarna i d’altres companyies que han decidit ubicar-se per primera vegada dins el recinte. El benefici del 2017 també ha vingut donat per ingressos atípics, com les consultories i el cobrament d’indemnitzacions d’assegurances.

El regidor de Comerç i Mercats i president de Mercabarna, Agustí Colom, ha explicat que “les inversions previstes per als propers dos anys aposten per l’ecologia, la disminució del malbaratament alimentari i la modernització del recinte”.

Inversions

Els beneficis obtinguts es destinaran principalment a:

  • L’aposta pel producte ecològic, amb la construcció d’un Mercat Ecològic dins el recinte de Mercabarna (5.500.000€ d’inversió). Les obres d’aquest nou Mercat començaran a la tardor de 2018 i acabaran el 2019.
  • L’increment de les mesures per lluitar contra el malbaratament alimentari, amb la modernització del Punt Verd (2.200.000€) i la construcció del Centre d’Aprofitament d’Aliments (850.000€). Les obres començaran a la tardor de 2018 i acabaran el 2019.
  • La modernització i ampliació de les instal·lacions dedicades a la formació (260.000€). Les obres de la nova aula estaran en funcionament al maig de 2018.

A més de les actuacions esmentades, Mercabarna també farà importants inversions en: la modernització de les infraestructures dels mercats centrals i l’Escorxador; un nou enllumenat públic amb sistema de leds de baix consum o el projecte de digitalització. En total, Mercabarna invertirà 16,7 milions d’euros el 2018.

Balanç de comercialització

El 2017, el conjunt d’empreses de Mercabarna han comercialitzat 2.172.397 tones d’aliments i 8.994.812 unitats de flors, plantes i complements. Aquest volum comercial ha estat un 6,4% més elevat que l’enregistrat al 2016 i ha suposat una xifra rècord al llarg de la història de Mercabarna.

Els factors principals que expliquen aquesta alta xifra de vendes són la lleugera recuperació del comerç interior, l’augment del consum d’aliments frescos entre la població, el Increment de la demanda del sector de l’Hoteleria i la restauració i les exportacions.

És important destacar la tendència creixent de la comercialització de les empreses situades a la Zona d’Activitats Complementàries de Mercabarna (ZAC). Aquestes empreses són les que estan especialitzades en adaptar-se a la creixent demanda dels consumidors d’adquirir productes amb valor afegit (peix escatat, eviscerat i tallat; elaborats carnis; fruita pelada i tallada, mezclums d’enciams, etc.). També els compradors de la restauració, els caterings i la distribució demanden cada cop més productes elaborats i més servei (envasats a mida, servei a domicili…).

Sector de fruites i hortalisses

El sector hortofructícola de Mercabarna (Mercat Central més empreses de la ZAC) ha comercialitzat la xifra rècord de 1.870.098 tones, un 6% més que al 2016.

Sector de peix i marisc

El sector del peix i marisc de Mercabarna (Mercat Central més empreses de la ZAC) ha comercialitzat 244.418 tones de peix i marisc fresc i congelat, un 9% més que al 2016.

Sector carni

En total el sector carni de Mercabarna ha comercialitzat 57.881 tones de carn, un 2% més que l’any passat.

Sector de flor, planta i complements

El volum comercial de Mercabarna-flor s’ha mantingut estable respecte a 2016, amb 8.994.812 unitats de flors, plantes i complements comercialitzats. En aquest sentit, i ja des de l’any passat, es percep certa recuperació del consum floral, després de 10 anys de pèrdues de vendes continuades.

Moià acull una jornada sobre ‘evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes’

Després de suspendre l’anterior presentació per l’episodi de neu viscut arreu del país, la Fundació del Món Rural (FMR) organitza el dimecres dia 4 d’abril la jornada ‘Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes’.

Es tracta d’una sessió en el trascurs de la qual es presentarà un treball d’investigació que pretén explicar les diferents dinàmiques que ha experimentat la indústria a les comarques rurals catalanes a través de detectar quins són els elements sectorials i les dinàmiques comarcals i globals que tenen influència sobre l’evolució del sector industrial al món rural durant el període 2008-2017.

Lloc i hora de celebració: Consell Comarcal del Moianès, c/ de les Joies, 11-13, Moià, a les 18.30 h

Cap a una nova PAC?

Podríem dir que hores d’ara encara estem immersos en l’aplicació de la Política Agrària Comuna (PAC) actual i en les conseqüències que te tant a nivell individual com de País la seva implementació, sobre tot després del complicat model imposat pel Ministeri arreu de l‘Estat per tal de fer-la difícilment ‘autonòmica’ tal com es podia despendre d’alguns estatuts de autonomia que contemplen capacitat plena en matèria agrària com es el cas de Catalunya.

Pels que no estan habituats en la matèria nomes dir que la PAC, es la política Agrària Comunitària, la única política realment comuna que hi va haver durant molts anys des de la fundació de la CEE, i la que acaparava la major part del pressupost comú prop del 80%.. I que a que si be avui ha minvat molt es seu pes sobre el conjunt de l’activitat econòmica de la UE, encara representa en torn a una tercera part del mateix. El programes d’actuació tenen una vigència de set anys i l’actual es el corresponent a 2013-2020. A la mitat del període de vigència es fa una revisió sobre el seu desenvolupament i s’inicien les discussions sobre el del següent període.

Pel que fa a España això es tradueix amb un flux total 42.000ME, quantitat com es pot veure gens menyspreable, i que es divideix en 34.580 milions de fons totalment comunitaris que van directament als titulars d’explotacions que reuneixen determinats requisits, i 8.300 milions, cofinançats pels tres nivells d’administracions, UE i CCAA bàsicament, mes alguna aportació de l’Estat i que es destinen a recolzar projectes d’emprenedors que volen tirar endavant projectes dins dels territoris definits com a rurals.

Doncs  be, estant encara en aquest procés d’avaluació, pels despatxos de Brussel·les ja s’estan escalfant  motors  per procedir a la seva revisió. De fet el nou comissari Phil Hogan ja va posar en marxa a principis d’any una enquesta a nivell europeu perquè tant el sector com tota la societat en general es manifestessin sobre com veien la Política Agrària Comunitària.

El nivell de respostes donat a conèixer el mes de Juliol,  realment va sorprendre per la seva quantitat, inusual en aquests tipus de consulta. Gairebé 323.000 respostes i amb un eixos bastant coincidents. Els europeus volem tenir un marc regulador d’allò que mengem, apostem pels alimentes de qualitat, fets amb respecte de la natura i  creiem que els productors tenen un percentatge de participació en la cadena de valor inferior al que els hi pertocaria.

Com a dades sectorial destacarien que mentre els pagesos demanen mes ajuts a la renda, els consumidors demanen una agricultura mes verda, i productors i administracions coincideixen en criticar  l’excés de burocràcia de la PAC.

Amb aquesta informació podríem intentar encertar cap on es pot orientar la nova PAC, però de fet hi han d’altres vectors que condicionaran molt la seva nova normativa.

Aquí en voldria destacar nomes tres.

1.- El Brexit

En aquestes alçades ningú sap com pot acabar el tema de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, si serà un Brexit dur o tou, o fins hi tot si el pilotarà l’actual primera ministra anglesa o serà substituïda abans. El que si sembla de tot inevitable es que el Brexit tiri endavant i els terminis perquè això passi ja estan en marxa. I per que es tan important això per la PAC?, doncs perquè el Regne Unit era un contribuent important al pressupost comunitari, i amb la seva sortida aquest es veurà reduït en uns 9.300 milions d’euros, i si es fa un ajust de la despesa proporcional a aquest import, implicaria una reducció del pressupost agrícola  de l’ordre de 3.600ME. Hi han països, com els del nord d’Europa que aposten clarament per aquesta postura, mentre d’altres com pot ser España demana que es mantingui el pressupost agrari. Una de les mesures que es contempla es que la reducció que es fes, fos o no la  aplicació estricta de la proporcionalitat, pogués ser compensada per una aportació de cada estat.

Això implicaria obrir el camí cap a una renacionalització del primer pilar, i mes quan es deixa el complement a assignar-li o no a criteri de cada estat. Els crítics amb aquesta mesura creuen que es perdria l’esperit de solidaritat entre els països europeus i una situació davant el mercat amb diferencies competitives. Qui mes s’oposen a aquesta mesura, per raons obvies son les organitzacions agràries.

2.-Mantenir els dos pilars

Aquí hi ha un nou capítol de discussió, mes profund i mes de concepció de la pròpia política agrària. Des de fa temps la Pac es basa fonamentalment en dos pilars, els ajuts directes, que van directament al titular dels drets d’explotació, i que es paga íntegrament a càrrec del pressupost comunitari, i un segon pilar, el de desenvolupament rural, cofinançat entre la UE, i la CCAA amb una participació últimament molt minvada per part de l’Estat, que promou activitats que fomentin l’activitat econòmica en zones agràries, siguin aquestes de caire agrari o no.  Sempre hi ha hagut una discussió entre els que tenen una visió mes macro del territori i que  defensant aferrissadament la filosofia que sustenta el segon pilar ja que creuen que es el que pot servir per fer una política integra en zones rurals , i sectors agraris que critiquen que fons que surten del pressupost agrari vaguin a parar tot sovint a activitats no relaciones amb el sector primari.

Actualment alguns estat comunitaris, serien partidaris de unificar aquets dos pilars en un de sol.

3.-El Component verd

Tal com explicava al principi en la macro enquesta feta a primers d’any sortia com una demanda reiterativa tenir una agricultura mes verda i respectuosa amb el medi.

Ja en la Pac anterior es va tenir molt en compte la opinió del ciutadà europeu que deia que estava d’acord que una part dels seus impostos fossin per ajudar a tenir una agricultura pròpia i per tant uns agricultors, però sempre i quan aquests utilitzessin mètodes perfectament compatibles amb el medi i que produïssin una alimentació sana i de qualitat, En part d’aquí va sortir el que en el període actual es coneix com el greening o pagament verd.

Aquesta petició generalitzada ve  per una major conscienciació ambiental i dels riscos de un consumisme il·limitat en un planeta finit, però també per un imaginari de com es produeix en el sector primari que ja no es real.  Es cert que al final dels períodes bèl·lics, Segona Guerra Mundial a Europa, o la Gerra Civil a casa nostra, hi havia gana i es va prioritzar a intentar alimenta a la població com fos, i fins i tot a les escoles d’agricultura es prioritzava el com obtenir mes producte sense analitzar massa les conseqüències a llarg termini. El cas mes espectacular en aquest sentit serien els regadius del llac Aral promoguts per la antiga URSS i que han acabat amb el que era el seu mar interior mes gran, ja que ha passat tenir una superfície de 68.000Km2 al 1960 a menys de 6.800 actualment i distribuïts en dos espais

A un altre nivell, a casa nostre, i sobre tot després de l’ingrés a la UE les coses han canviat molt, i avui a mes de poder dir que mai havien tingut tants aliments i tan sanitàriament correctes, s’ estan utilitzant unes tècniques de producció cada vegada mes semblants a les ecològiques i moltes vegades encara amb mes garanties. El tema no esta doncs tant amb com ho fem sinó a on. Es a dir com preservar la biodiversitat,  I d’aquí el concepte de greening al que abans feia esment, i tampoc es sobrer recordar que tenim mes del 30% de territori català sota alguna figura de protecció.

Un tema que si be d’entrada sembla encarrilat, es trobarà també, com va passar en el  Programa 2013-2020, que davant una retallada pressupostaria general en tots el programes de la UE, organitzacions netament ecologistes es fixin en els fons de la PAC com un camí per portar a terme les polítiques dels seus programes que tenen una visió que va molt mes enllà del que es el sector agrari pròpiament dit, i  sense entrar ara si això es bo o dolent, oportú o inoportú, ens porta al mateix conflicte que expressava ja en l’apartat anterior de si un pilar o dos pel que fa a posicionaments diversos actors sobre els fons de desenvolupament rural, es a dir, si uns fons que surten del pressupost comunitari específic pel sector primari han d’anar mes enllà de les activitats que li son pròpies.

Els sectors mediambientals mes conscients, creuen, i així ho han manifestat reiteradament, que difícilment es pot portar a terme polítiques ambientals de país sense tenir present el territori, i aquest es gestionat en unes 2/3 parts pel sector agrari motiu pel que volen també influir directament sobre la PAC amb la finalitat incorpori els seus criteris. I aquí s’obre un escenari que ha de ser consensuat, i aplicar mesures graduals i incentivadores però assumibles per una pagesia que malgrat tota la política agrària tendeix a anar envellint i desapareixen amb el que comporta de manca de gestió del territori, i de manca de un recurs estratègic tan vital per qualsevol país com es l’alimentari. Nomes cal recordar que nomes el 6% de la població activa agrària catalana es menor de 35 anys. I per si a algú li serveix de consol dir que esta en línia de la mitjana europea i molt millor que la mitjana del conjunt de l’Estat Espanyol

Conclusió i algunes propostes

El Comissari Phil Hogan ha anunciat que posa ja en marxa la discussió i anàlisis sobre els nous criteris que hauran de informar la nova PAC. Veiem que hi ha fet conjunturals com el Brexit que la poden condicionar des del punt de vista de recursos pressupostaris, o d’altres mes de fons o de concepte, com si ha de ser nomes una ajuda a la renda o mantenir, anular o potenciar el desenvolupament rural com a motor econòmic de un territori. Hi han actualment defensors de les tres postures. També incideix la preocupació mediambiental i en especial el canvi climàtic i la conservació de la biodiversitat i veure com es coordina i complementem amb la nova PAC.

Però fins ara no he sabut veure, fora de alguns cercles minoritaris, una reflexió mes a fons sobre aquesta política comunitària.

Si ens remuntem als seus orígens trobarem dos objectius basics que la justificaven: proveir a la població europea d’aliments suficients, i assegurar al productor una renda similar a la de altres sectors socials.

Be, doncs en un moment que es diu es vol fer un canvi en profunditat, potser valdria la pena fer una anàlisis mes acurada de si aquets objectius es compleixen o no. A primer cop d’ull podríem dir que avui el consumidor europeu te al seu abast gran quantitat  varietat d’aliments i amb uns nivells de qualitat extraordinaris, i a preus assequibles. Podríem dir doncs que el primer desideràtum s’ha assolit.

Pel que fa al segon hi ha mes dubtes. Per que s’està perden el sector? Perquè les seves rendes son com a mitja inferiors a la d’altres? I això malgrat tots els diners invertits i tota la burocràcia creada al seu voltant.

Potser seria hora de meditar-hi i anat contra corrent dels que proposen suprimir el segon pilar e incrementar el primer, que passaria si es deixes o incrementes el segon i el primer s’anul·lés i es substituís per una política mes decidida de participació de la producció en l cadena de valor, i per una assegurança de preus?.

Jordi Sala Casarramona, membre de la Junta d’Agroprés

Acord entre la Federació d’Indústries de l’Alimentació i Begudes i la Federació d’Associacions de Periodistes

La Federació Espanyola d’Indústries de l’Alimentació i Begudes (FIAB) i la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) han signat un conveni de col·laboració per a l’elaboració d’un informe sobre el tractament de la informació relativa a l’alimentació, la nutrició i la salut.

Aquest informe serà elaborat de manera independent per la Comissió d’Arbitratge, Queixes i Deontologia del Periodisme, i té com a objectiu establir una sèrie de recomanacions ètiques i deontològiques sobre la informació relativa a alimentació, nutrició i salut amb la finalitat de contribuir a la difusió de continguts veraços, contrastats i basats en criteris científics.

“Els professionals dels mitjans de comunicació tenen un paper primordial a l’hora d’informar, sense crear alarmes injustificades, d’una qüestió tan sensible per a tots els ciutadans com l’alimentació. És molt important que una institució del prestigi de la Comissió d’Arbitratge, Queixes i Deontologia del Periodisme abordi amb total autonomia la qüestió”, ha assegurat Maurici García de Quevedo, director general de FIAB.

Per a la presidenta de la FAPE, Elsa González, “el periodisme és servei públic. Una col·laboració d’aquest tipus, que afecta el tractament periodístic d’assumptes tan sensibles com els relacionats amb la salut, constitueix una aportació a la societat. En el context actual, cal extremar la responsabilitat per les implicacions que poden generar procediments inadequats o poc ètics”.

120 milions de racions de menjar diàries

És important recordar que la indústria de l’alimentació i begudes espanyola és un sector vertebrador, que compta amb gairebé 30.000 empreses i mig milió de treballadors. És el primer sector industrial del país i proporciona al voltant de 120 milions de racions de menjar diari.

També es convenient de conèixer que els productes espanyols estan sotmesos a rigorosos controls per part de les autoritats europees -Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA)- i espanyoles -Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN)- abans d’arribar als consumidors.

És, per tant, molt important que la informació que es faci sobre l’elaboració i preparació dels aliments sigui veraç.

J.D.M.

En marxa, la prohibició de fer foc al bosc a Catalunya

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, i Alimentació de la Generalitat ha informat que del 15 de març al 15 d’octubre del 2018 no es pot encendre foc en terreny forestal. Aquesta prohibició recollida en el Decret 64/1995 té com a objectiu establir una sèrie de mesures per prevenir els incendis forestals.

La norma regula que en els terrenys forestals, estiguin o no poblats d’espècies arbòries, i en la franja de 500 metres que els envolta no es pot encendre foc sigui quina en sigui la finalitat.

Especialment, no es poden cremar restes de poda i d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria, ni marges pròxims a zones forestals sense una autorització expressa del Departament d’Agricultura. Tampoc no es poden fer focs d’esbarjo ni d’altres relacionats amb l’apicultura. Dins de les àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions, es podrà fer foc quan s’utilitzin barbacoes d’obra amb mataguspires.

També queda prohibit llençar objectes encesos; abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser la causa de l’inici d’un foc; llançar coets, focs d’artifici o d’altres artefactes que continguin foc, i utilitzar bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.

Aquest any 2018, des de l’1 de gener fins avui, hi ha hagut a Catalunya 41 incendis forestals que han cremat 39,18 hectàrees forestals (dades provisionals). Els focs més importants han estat a Castelló de Farfanya (la Noguera, 20 de febrer) i Castelldefels (el Baix Llobregat, 1 de gener).

La CE demana ajuda als caçadors per acabar amb la pesta porcina africana, per l’avenç de la gran població de senglars

‘El paper de la fauna en la gestió de salut animal’ va centrar el taller multinacional TAIEX celebrat a Sofia (Bulgària), els dies 8 i 9 de març de 2018, organitzats per la presidència búlgara del Consell de la Unió Europea (UE), amb l’assistència de la Direcció General de Salut i Seguretat Alimentària de la Comissió Europea (CE), on els responsables d’aquest organisme van mostrar la seva profunda preocupació per la pesta porcina africana, en constant avanç per l’augment de la població de senglars.

L’objectiu d’aquesta trobada era oferir una visió del paper de la vida silvestre a la gestió de la sanitat animal a la UE i països veïns, millorant la cooperació per frenar les amenaces d’introducció i propagació de malalties que afecten a la fauna i als animals domèstics (pesta porcina clàssica i africana, grip aviària, ràbia, febre aftosa i altres)

La Comissió Europea va mostrar la seva profunda preocupació per l’avanç de la pesta porcina africana (PPA), que continua la seva expansió per l’augment de la població de senglars que traslladen la infecció per tot Europa. Una patologia que, d’arribar a Espanya, segons es feia ressò la Reial Federació Espanyola de Caça (RFEC), originaria una hecatombe en l’economia del sector porcí espanyol, tant per la mortaldat que produiria com per la caiguda del comerç i l’exportació de productes carnis.

En aquest sentit, la Unió Europea ha recomanat que es disminueixi la població de senglars mitjançant la caça per recuperar una càrrega poblacional adequada i aturar així aquesta i altres malalties, com la tuberculosi. A més, ha demanat als caçadors que vagin a països europeus amb brots de PPA que extremin les mesures de bioseguretat per impedir portar aquest virus a Espanya a través de l’equip, roba, calçat, productes carnis i trofeus. Alemanya, per la seva banda, per evitar que arribi la malaltia ja permet la caça de senglars tot l’any, i diversos països de la UE, entre ells Espanya, estudien adoptar la mateixa mesura.

Les administracions europees no tenen capacitat de control

“És hora de posar els peus a terra -afirmava el president de la RFEC-, oblidar-se de modes animalistes i reconèixer que la caça és l’única solució per impedir que la pesta porcina africana arruïni al sector porcí espanyol”.

“Els caçadors som els primers que volem a la nostra fauna silvestre sana i en equilibri amb el medi, i col·laborarem en tot el que estigui al nostre abast”, ha insistit el president de la RFEC, alhora que ha exigit que l’administració defensi “activa i públicament el paper de la caça en la vigilància, control de les malalties i conservació de la fauna i que no només es recordi dels caçadors quan hagi de resoldre un problema”.

Igualment, s’ha fet palès en la reunió que les administracions europees no tenen capacitat per si mateixes per controlar l’excés de població d’espècies silvestres que hi ha en l’actualitat, per la qual cosa es fa necessari recórrer als caçadors per frenar l’avanç, entre altres patologies, de la PPA, que ja ha arribat a la República Txeca i Ucraïna, on s’estan prenent mesures per reduir la densitat i moviments de senglar, com tanques, contractació de caçadors professionals, alimentació artificial perquè no migren o recompenses per la lliurament de senglars trobats morts.

En aquest fòrum van prendre part el Ministeri d’Agricultura espanyol (representat per José María Solano, vocal de la Direcció general de Desenvolupament Rural i Política Forestal; Germán Càceres, cap de Servei de Xarxa d’Alerta Sanitària Veterinària i José Luis Sáez, cap d’Àrea de programes Sanitaris i Zoonosi) i la Reial Federació Espanyola de caça (RFEC) amb el seu president, Ángel López Maraver, al costat dels serveis veterinaris i organitzacions de caça dels estats membres de la UE, així com de Bielorússia, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia, Kosovo (no reconegut per Espanya), Geòrgia, Moldàvia, Montenegro, Sèrbia, Turquia i Ucraïna.

J.D.M.