Vuit cellers catalans productors de vi i l’INCAVI porten una vegada més la Festa del Vi Novell a la ciutat de Barcelona

Vuit cellers catalans productors de vins novells amb denominació d’origen han sumat esforços per promocionar aquest estil de vins i organitzar la Festa del Vi Novell, una vegada més, a la ciutat de Barcelona. La iniciativa ha estat presentada pels cellers participants i l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), que col·labora i dóna suport a l’esdeveniment, en una roda de premsa que ha comptat amb la presència del cellerista Toni Falgueres, figura clau en la recuperació de la tradició del vi novell a Catalunya, i la periodista Empar Moliner, que inaugurarà la festa i farà d’ambaixadora del vi novell.

Al llarg de la festa, que tindrà lloc als jardins del Palau Robert el proper dissabte 18 de novembre, d’11.00 a 20.00 hores, els cellers participants oferiran la degustació de tots els vins novells de 2017.

Aquesta iniciativa de promoció del vi novell català amb denominació d’origen pretén portar la tradició del vi novell al mercat actual, donant a conèixer la qualitat de l’oferta, la temporalitat del seu consum i el relat al voltant del vi novell, vi nou, que mostra les primeres notes de com seran els vins de l’anyada. En aquest sentit, s’han establert criteris qualitatius per a l’admissió de cellers i vins al projecte de promoció i també s’ha creat el “Decàleg del vi novell”.

 

Cellers participants a la Festa del vi novell 2017:

CARLES ANDREU (Pira, Conca de Barberà)

CELLER COOPERATIU ESPOLLA (Espolla, Alt Empordà)
CELLER COOPERATIU LA GRANADA (La Granada, Alt Penedès)
CELLER MASROIG (El Masroig, Priorat)
MASET (La Granada, Alt Penedès)
PORTELL VINS I CAVES (Sarral, Conca de Barberà)
SANT JOSEP VINS (Bot, Terra Alta)

VINS PETXINA (Manresa, Bages)

Anuncis

El negoci agrari de CaixaBank se situa al voltant dels 18.000 milions d’euros en complir el seu tercer any d’existència

AgroBank, la línia de negoci de CaixaBank especialitzada en el sector agrari i en la indústria agroalimentària, compleix el seu tercer aniversari amb un volum de negoci gestionat proper als 18.000 milions d’euros, la qual cosa es tradueix en un increment del 25,5% des del seu llançament durant el mes de setembre del 2014.

En concret, en aquest període, el volum de passiu ha crescut un 33,4%, fins a aconseguir els 10.873 milions d’euros, mentre que el volum d’actiu ha augmentat un 15,1%, i se situa per sobre dels 6.800 milions d’euros.

La tendència positiva d’aquests tres anys s’ha vist confirmada pels creixements d’AgroBank en els primers nou mesos del 2017. Des de gener, el volum de negoci de la línia ha augmentat un 7,2%, mentre que els clients agraris ja superen els 348.000, un 1,8% més respecte al 31 de desembre de l’any passat.

L’aposta per una marca pròpia, l’especialització en el negoci i la formació de la xarxa comercial han consolidat a CaixaBank com a entitat líder en el sector. L’obertura d’oficines AgroBank a l’inici de l’any també és responsable de les fites aconseguides, ja que s’han sumat 300 noves oficines especialitzades fins a aconseguir una xarxa integrada per 901 sucursals i 3.000 gestors especialitzats en el negoci agrari. Aquests punts d’atenció estan situats en nuclis de població on la seva activitat se sustenta, en bona mesura, sobre el sector primari.

D’altra banda, i després de tres anys del naixement d’AgroBank, el bon comportament del negoci i l’aposta de l’entitat per la innovació han motivat el llançament d’una nova aplicació mòbil per als clients, l’app AgroBank. Aquesta eina té com a objectiu satisfer les necessitats dels clients i permet l’accés a la cotització de diferents llotges de tot l’Estat, donant la possibilitat a l’usuari de crear una llista de preferits en un sol clic.

Una altra avantatge addicional és que els usuaris poden informar-se de les últimes notícies d’agricultura, ramaderia, pesca, indústria i R+D+l en la secció ‘Actualitat’; o bé, d’informacions relacionades amb la signatura de convenis, jornades i esdeveniments de l’entitat, recollides a l’apartat ‘Notícies AgroBank’. D’aquesta manera, el servei, disponible en Android i iOS, pretén cobrir les necessitats de tots els clients i, especialment, d’aquells més tecnològics i familiaritzats amb l’ús de les noves eines.

Demanen que no es faci boicot als productes catalans

Des de poc abans de l’1-O, ja començaven a circular per les xarxes socials i whatsapps imatges de marques catalanes acompanyades de missatges que cridaven al boicot, a no comprar més productes catalans.

Aquest fet va provocar que algunes empreses agroalimentàries catalanes es plantegessin el canvi de seu a fora de Catalunya, moltes ho han fet, per evitar que tot el relacionat amb el conflicte polític generat en els últims dies, els repercutís en vendes.

Sembla, però, que poc poden fer les marques catalanes per evitar-ho. El passat 8 de novembre es revelaven les dades d’un estudi elaborat per Reputation Institute sobre aquest tema, en el qual es concloïa, entre altres coses, que un 23% d’espanyols afirma sostenir aquest boicot i haver deixat de comprar productes catalans.

Això no deixa de preocupar i, com no podia ser d’altra manera, també a les organitzacions professionals agràries, no oblidem que els agricultors són la primera baula de tota la cadena agroalimentària.

Reclamen sentit comú 

Així, l’aliança UPA-COAG a Castella i Lleó ha emès un comunicat on vol fer una crida perquè, sobretot, en aquestes dates molt properes al Nadal on el consum de certs productes alimentaris s’incrementa, no es faci boicot als productes catalans.

Aquestes organitzacions reclamen sentit comú i “apartar-se de proclames radicals que no condueixen a res de bo” i remarquen que “boicotejar-les a ells és boicotejar a nosaltres mateixos”.

En aquest sentit, insisteixen que el suposat dany que es pretén fer als productes catalans pot castigar seriosament als proveïdors d’algunes marques emblemàtiques que procedeixen de la resta de l’Estat. I els interessos de Castella i Lleó, amb un sector agroalimentari tan fort, es poden veure molt afectats perquè la caiguda en vendes de les firmes catalanes provocaria, al seu torn, el descens en les comandes de matèries primeres d’aquí, diuen.

L’aliança esmentada entre UPA i COAG recorda que Catalunya és un dels principals mercats de destinació dels productes de Castella i Lleó, tant de porcí, com de carn de boví i cereal, entre altres.

Jesús Domingo

Girona acull el 22 de novembre una jornada tècnica sobre la millora de la gestió del nitrogen a l’agroramaderia catalana

Programa

9.30 h Inscripcions i lliurament de la documentació

9.45 h Presentació de la jornada

Sra. Elisenda Guillaumes, directora de Serveis Territorials de Girona del

DARP.

10.00 h Millora de la gestió de l’aigua i de l’alimentació en les granges porcines

Sr. Joan Parera, Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes

del DARP.

10.25 h Tractaments de la separació de les fraccions en purins

Sr. August Bonmatí, GIRO Unitat mixta IRTA-UPC.

10.45 h Recomanacions, equipaments i maquinària per a la millora de la

fertilització amb dejeccions ramaderes

Sr. Francesc Domingo, Fundació IRTA-Mas Badia.

11.10 h Pausa

11.25 h Implantació de cultius captadors per evitar la lixiviació de nitrats

Sr. Francesc Camps, Fundació IRTA-Mas Badia.

11.45 h Utilització de cultius captadors com a co-substrats en les plantes de

digestió anaeròbia

Sr. Víctor Riau, GIRO Unitat mixta IRTA-UPC.

12.05 h Implantació de sistemes agroforestals i de buffers riparis per evitar la

contaminació de nitrats

Sra. Teresa Baiges, Centre de la Propietat Forestal de Catalunya.

12.30 h Avaluació ambiental del projecte LIFE+Futur agrari

Sra. Assumpció Anton, IRTA.

12.55 h Conclusions del projecte LIFE+Futur agrari i definició dels nous reptes

plantejats per a la millora de la gestió integral de les dejeccions ramaderes a

Catalunya.

Sr. Carlos Ortiz, Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes

del DARP.

13.30 h Lliurament del Premi al millor PFC de Grau en Enginyeria

Agroalimentària i cloenda de la jornada

Dr. Joaquim Salvi, Escola Politècnica Superior de la UdG.

Sr. Jesús Domingo, CETAFC Demarcació de Girona.

 

La jornada és gratuïta però cal inscriure’s prèviament a través de CETAFC Demarcació de Girona: Glòria Guanter Tel: 972 24.00.47 – A/e: girona@agricoles.org

També us podeu inscriure a través del servei de preinscripcions a jornades del PATT del portal RuralCat: http://ruralcat.gencat.cat/preinscripcionspatt

Quedaran agricultors en el futur?

Els titulars de les explotacions agràries cada vegada s’estan fent més vells. Només una mica més del 5% de les 11 milions d’explotacions agràries europees estan dirigides per agricultors menors de 35 anys. En canvi, els agricultors que ja superen l’edat de jubilació (més de 65 anys), representen el 31% del total d’agricultors de la Unió Europea (UE), es a dir, al voltant de 3,2 milions d’agricultors. La manca de pagesos joves és un problema a mig termini.

Les xifres difereixen enormement segons el país de la UE. Romania s’enfronta potencialment el major problema ja que aglutina el 45% de tots els agricultors de la UE amb més de 65 anys. Portugal és un altre país amb una bretxa generacional potencialment significativa, ja que la meitat dels seus agricultors tenen més de 65 anys. A Alemanya, Àustria i Polònia, en canvi, menys del 10% dels agricultors continuen amb més de 65.

Hi ha més agricultors grans que joves, però afortunadament els agricultors majors només tenen explotacions relativament petites: 6,3 hectàrees de mitjana, en comparació amb la mitjana de la UE de 16,2 hectàrees. Els joves pagesos tenen col·lectivament una participació global molt més petita de la terra disponible (perquè hi ha relativament pocs), la mida real de les granges que exploten és proper a la mitjana general (16,1 ha). En altres paraules, la majoria de les terres i granges són explotades pels agricultors de mitjana edat.

Jesús Domingo, vicepresident 1r d’Agroprés