Unió de Pagesos reclama a Competència que investigui si hi ha monopoli de la indústria per fixar preus en el conill

Unió de Pagesos (UP) ha convocat davant un establiment d’un gran supermercat a Lleida una concentració en protesta per les pràctiques de la indústria i de la gran distribució en la venda de carn de conill, que comporten un perjudici molt important per al sector. El sindicat reclama a l’Autoritat Catalana de la Competència que investigui si hi ha monopoli de la indústria per fixar preus en la venda de carn de conill amb l’objectiu de desplaçar els cunicultors petits i mitjans.foto 1 premsa

Unió de Pagesos denuncia que presumptament diferents empreses del sector liderades pel grup Hermi, que té una quota del mercat estatal del conill del 24%, imposen preus excessivament baixos a les llotges amb la conseqüència d’impedir la innovació i limitar la competència de la resta de cunicultors, situació que ja ha comportat una reducció de la cabana catalana de conill respecte a les explotacions d’aquest grup.

A més, el sindicat denuncia que el conill s’està utilitzant com un producte reclam per a la gran distribució, que es beneficia d’aquesta actuació de la indústria, i moltes vegades el ven a les grans superfícies a un preu excessivament baix, inferior a 4 euros el quilo/canal. Unió de Pagesos ja ha interposat per presumpta venda a pèrdues 13 denúncies entre el maig i l’agost d’aquest any.

Segons UP, mentre els costos de producció de conill suposen per al ramader entre 3,08 i 3,19 euros el quilo/canal de mitjana d’un total d’entre 3,89 i 4,24 euros el quilo canal, el preu rebut en origen suposa entre 2,20 i 2,60 euros el quilo; per tant, el productor perd actualment entre 0,5 i 1 euro per quilo/canal.

Cal recordar que Catalunya té el 42% de les granges de conill de l’Estat, de les quals el 72% són petites i mitjanes, amb menys de 400 gàbies de conills i ja només suposen el 39% de la capacitat productiva catalana.

Anuncis

Es compleixen 30 anys de l’entrada a la Unió Europea (UE), abans Mercat Comú, i que hem guanyat nosaltres?

Encara tinc molt present aquell dia que em van fer saber que aniria delegada al Comitè d’Organitzacions Professionals Agràries (COPA) de Brussel·les; per mi era molt llunyà i alhora molt encoratjador escoltar i viure que passava al cor d’Europa i com estaven d’avançats en temes agrícoles de formació, socials, etc. vers nosaltres els altres Estats membres.

En aquell moment, a Catalunya teníem 120.000 explotacions agrícoles i ramaderes -de les quals unes 6.500 eren del sector lleter-, els preus dels cereals, de la carn de vaquí i de llet eren millors que els que tenim ara, i els costos de produir baixíssims vistos els actuals.

Espanya, la del “Granero de Roma”, res de res. Europa amb les seves polítiques ens l’havia buidat.

Vàrem entrar just en el moment que havia començat la superproducció i ara tocava pagar uns excedents que no havíem creat i s’havia de retallar. En l’assignació de quotes lleteres se li van atorgar a l’Estat espanyol 6.400 milions de tones (els negociadors espanyols van donar la meitat del nostre cens), mentre que a Alemanya 27 milions de tones; a França 24 milions; a Holanda 11 milions, i a Itàlia, 10 milions de tones. Tots aquests països podien vendre i exportar doncs tenien moltes més tones que cens de vaquí de llet. A Catalunya li van tocar 600.000 tones, un 60% del que consumim.

Els ramaders per poder produir i vendre llet havien de comprar la quota entre 35 i 45 de les antigues pessetes per kg de quota, fins que al 2008 es van arribar a pagar 65 cèntims d’euro per quilo de quota.

El 1992, amb la primera reforma de la PAC i la reestructuració dels sectors agrícoles i ramaders, Espanya va rebre una multa de 150 milions de pessetes per excedir-se de la quota lletera. La solució era matar vaques i vedells petits i cobrar un bon preu. La gran reestructuració era deixar terra en guaret, es a dir sense sembrar, i sobrava llet, mantega, ordi i blat.

Penalització de conreus i productes ramaders

Amb aquesta reforma es penalitzava la sembra del cereal, la producció de llet i la de carn de vedell amb multes als estats membres i agricultors. Aquestes mesures tan dràstiques van acabar amb la pèrdua de milers d’agricultors i ramaders. El que no ens explicaven eren les negociacions que tenien amb el GATT i la Ronda Uruguai. El resultat el vam trobar al cap d’un any d’aquesta reforma. Europa no tenia blat, ordi ni carn de vaquí. És lògic pagar per   vaques i vedells petits o terra amb guaret? No s’ha de ser molt llest per preveure el que va passar…

El 1999 es va dur a terme la primera reunió a Seattle per al lliure comerç. Vaig assistir com a representant del COPA i la meva intervenció va ser per defensar els 8 milions d’explotacions familiars de la Unió Europea (UE). La reunió va fracassar i després també la de Doha i Cancún, i ara sabem que fa molt temps que la UE i els Estats Units estan treballant secretament l’Acord Transatlàntic per al Comerç i la Inversió (TTIP en les seves sigles en anglès), que posa en perill la ramaderia de tot Europa i molt especialment la de casa nostra. Avui, Catalunya té unes 40.000 explotacions agràries, quan el 1986 tenia 120.000, com ja hem esmentat anteriorment. Del sector lleter unes 670 de les 6.500 de fa trenta anys. Si que és veritat que avui hi ha unes explotacions molt ben preparades, amb innovació i professionalitat.

Però, sobretot, les lleteres s’han endeutat amb crèdits per comprar quota que era un patrimoni i que l’abril d’aquest any l’han perdut totalment. I la Comissió Europea, que com sempre s’ha equivocat ens deia que seria molt bo doncs podríem fer la llet que volguéssim. Doncs d’això res de res. Ara les industries diuen que no venen, les distribuïdores fan dumping de preus i els ramaders no saben com sortir-se’n, amb preus baixos i reducció de la producción.

Per resumir, aquella il·lusió de la nostra entrada al llavors Mercat Comú Europeu s’ha desinflat. Vaig comprovar que l’agricultura sempre es moneda de canvi amb criteris polítics. Sempre paguen els mateixos: les vaques boges, el veto rus, … Des d’ASAJA hem demanat, juntament amb altres organitzacions agràries l’exclusió de les negociacions del TTIP. L’entrada d’aliments produïts amb pràctiques prohibides a la UE (com les hormones de creixement i les farines de carn) creiem que no es la millor manera de defensar als ciutadans europeus, i tampoc a la nostra ramaderia, a la que cada vegada s’estan incorporant més joves que ens asseguren el futur del sector.

Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA

JARC-COAG posa en marxa per primera vegada la retirada de fruita per no collita a tot l’Estat en un camp a Lleida

Avui dilluns 24 d’agost s’ha fet per primera vegada a l’Estat espanyol la retirada per no collita de fruita. Ha estat en un camp d’un productor de Lleida de l’organització agrària JARC-COAG. Aquesta és una de les mesures que l’organització agrària defensa com a imprescindible per fer front a la crisi de preus que viu el sector.IMG_0675

Finalment, s’ha establert dins les mesures excepcionals del reglament 1369/2015 publicat el 8 d’agost. Unes mesures que s’han tirat endavant per fer front a la greu crisi de preus del sector i que aquest any, almenys, s’han publicat abans que l’any passat, cosa que ha permès que els productors s’hi puguin acollir en plena campanya.

La no collita consisteix en tirar a terra la fruita dins la mateixa finca perquè sigui destruïda i incorporada al sòl com a adob orgànic, establint tots els controls fitosanitaris i mediambientals corresponents. De moment, a l’Estat espanyol només s’havia dut a terme en el conreu de l’horta, i va ser durant la crisi del cogombre. Per tant, és la primera vegada que es posa en marxa aquesta mesura en fruita dolça a tot l’Estat. JARC-COAG defensa que aquesta mesura és la més immediata en la retirada del producte, el que suposa menys costos i té un efecte més directe sobre els productors.

Mesures ràpides i immediates

L’organització agrària defensa mesures ràpides, immediates i eficients per front a la crisi de preus que viu el sector. Amb la mesura de no collita, s’aconsegueix destruir la producció a la pròpia finca incorporant-la com a adob orgànic al sòl. Aquesta retirada implica una ajuda de Brussel·les de 0,20€/kg i de 0,13€/kg pels productors que no estan integrats en una Organització de Productors.

Els costos de producció encara se situen entre els 0,35 i 0,40€/kg, això vol dir que ni amb aquests 0,27€/kg (inclou l’ajuda de 0,20€/kg i 0,07€/kg de maneig de la fruita) els productors no cobreixen costos. Per tant, JARC-COAG considera “inadmisible” que es pugui acceptar una xifra inferior.

Catalunya obre una comunicació directa amb Brussel·les per millorar el coneixement que té del nostre sector agrari

Arran de la crisi de preus en la cadena de valor alimentària, el secretari general del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Elorduy, el director general d’Alimentació, Qualitat, i Indústries Agroalimentàries, Joan Girona, i el representant permanent del Govern davant la UE, Amadeu Altafaj, s’han reunit a Brussel·les amb el Head of Unit State Aid i Industrial Restructuring de la DG Competiton, Joachim Lücking.

El secretari general d’Agricultura,  Josep Maria Elorduy, s’ha mostrat satisfet de la reunió i ha explicat que “la primera intenció que teníem a l’hora d’apropar-nos a la comissió europea és posar de manifest  l’interès del govern de la Generalitat en plantejar una sèrie de problemes que afecten a casa nostre en un àmbit que té capacitat i competències per solucionar-los. En aquest moment, la part que ens afecta són els problemes relacionats amb la determinació dels preus  en dos àmbits com el de la llet i la fruita dolça. Hem cregut convenient presentar-nos davant de la comissió, en aquest cas, de la direcció general de la competència, i plantejar els problemes que portem des de casa, des de Catalunya,  i afecten al sector, a fi de trobar possibles solucions”.

“Els hi hem plantejat els neguits dels nostres productors i ens han obert les portes a fer-los arribar aquella informació que considerem rellevant per tal que puguin enriquir el seu coneixement i puguin prendre les decisions des de l’àmbit europeu, que es considerin més oportunes. Ha estat un molt bon primer contacte i la intenció es fer-ho de forma constant i permanent. Iniciarem una sèrie d’activitats per millorar el coneixement que Europa té de la nostra agricultura, ramaderia i de la nostra pesca”, ha assegurat Elorduy.

Problema global europeu

Pel que fa possibles solucions, Elorduy ha dit que “els responsables de la comissió estan en un moment delicat, perquè estan començat a construir la resposta a un problema que no es català, ni tan sols nacional, de cap de país, sinó que afecta al conjunt global de la Unió Europea. Tanmateix, que han trobat interessant el nostre interès pel problema i que poguéssim ser aportadors d’informació real des del territori, des dels punts de producció, per tal de tenir una visió més complerta i a partir d’aquí  prendre decisions més ajustades al mercat”.

El secretari general ha expressat també que es senten responsables de ser “la veu dels productors catalans, en l’àmbit de l’agricultura, la ramaderia, la pesca i boscos, ser altaveu d’allò que està  passant a Catalunya. Ens han reconegut com agents actius de construir el coneixement que han de tenir les autoritats europees respecte el projecte europeu que em de  construir entre tots, i tornem molt contents de poder donar la nostra visió sobre aquests conflictes generalitzats, perquè és diferent un productor que està a Bèlgica que un de casa nostra, el models d’explotació són diferents. Tenir-nos com a interlocutors. Ha sigut un acord mot interessant i ens sentim obligats a fer-lo servir correctament”.

En quan al tema de la fruita, “hem exposat el greuge que va manifestar una part de la producció a Catalunya. I a partir d’aquí hem obert una nova via de comunicació, per tal que els fem arribar les evidencies que posin aquest problema damunt de la taula de la comissió de la competència,  i s’han mostrat disposats  a analitzar qualsevol situació considerem que no està d’acord amb allò que hauria de ser. Són situacions que tenen una visió molt subjectiva per part d’alguna d’aquestes vàlues da la cadena alimentària, i entre tots em de fer aflora allò que es més objectiu i crec que estan disposats a treballar-hi”, ha conclòs Elorduy.

La Fira de Sant Miquel de Lleida acollirà aquest any nombrosos congressos i jornades de temàtica variada

La 61a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 30a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola), certàmens que tindran lloc del 24 al 27 de setembre de 2015 en el recinte de Fira de Lleida, reforcen enguany el capítol de les activitats paral·leles amb un ampli programa de congressos, jornades tècniques, conferències, presentacions i reunions professionals.Jornades Sant Miquel (arxiu) 2

Aquestes trobades se centraran en temes de gran interès per als professionals del sector, com ara la fructicultura, l’evolució del sector dels fruits secs, la innovació alimentària, l’ús dels drones dins l’àmbit agrari, les tecnologies del reg, la despesa energètica en el sector agroalimentari, les aportacions de les dones al món rural, la nova llei de cooperatives, la PAC 2014-2020, el benestar animal, la gestió de les dejeccions ramaderes, la sanitat vegetal en l’olivera, els cultius alternatius, les novetats i problemàtiques en maquinària i tecnologies agrícoles, l’etiquetatge alimentari, l’autoconsum fotovoltaic o el finançament dels subministraments agraris.

Pel que fa als congressos, el dijous 24 de setembre Afrucat organitza la jornada “Previsions de la campanya fructícola 2015. Balanç d’estiu i perspectives”, on s’analitzaran les estratègies que els propi sector i les administracions han utilitzat per abastir els mercats de fruita davant el veto rus. El Saló de Congressos acollirà el Simposi nacional d’ametller i altres fruits secs, en què es parlarà de l’evolució del consum i el futur dels fruits secs, es presentaran noves varietats i nous models productius de l’ametller, es donaran a conèixer diferents projectes productius de fruits secs i els beneficis d’aquests productes per a la salut. L’acte és organitzat per l’IRTA, la revista Fruticultura i Fira de Lleida.

El dissabte 26 de setembre es desenvoluparà el congrés “Catalunya, líder en innovació agroalimentària”, en què es donarà a conèixer la RIS3CAT, l’estratègia de recerca i innovació impulsada pel Govern català per a l’especialització intel·ligent de Catalunya, que ha de garantir que les inversions en recerca i innovació cofinançades per la Unió Europea es tradueixin en creixement econòmic i creació d’ocupació al territori.

LleidaDrone, amb la col·laboració de Fira de Lleida, organitzen els dies 24 i 27 diferents conferències professionals i amateurs sobre drones. D’aquestes, unes es dedicaran específicament a les solucions específiques per al sector agrari i fruiter, en el qual la Fira de Sant Miquel de Lleida té el seu focus, i unes altres se centraran en el món dels drones en general. Organitza la jornada el Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya a Lleida amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP).

Reg, PAC i cultius alternatius, entre altres

Pel que fa a les jornades tècniques, el dijous 24 de setembre tindran lloc les sessions “Espai de transferència tecnològica en reg”, organitzada per l’Oficina del Regant del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (hi haurà una segona sessió el dia 25); “Control de la despesa energètica en el sector agroalimentari”, a càrrec de GE+Solucions Energètiques; “Tendències i oportunitats al món rural. Aportacions de les dones”, del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i “La nova llei de cooperatives. Aplicació jurídica i econòmica”, organitzada per la federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

Les jornades del divendres 25 de setembre se centraran en “La PAC 2014-2020: Balanç de la campanya DUN 2015”, organitzada per la Direcció General de Desenvolupament Rural del DARP; el “Benestar animal: sacrifici d’aus”, a càrrec del Col·legi Oficial de Veterinaris de Lleida; “L’agricultura de precisió en fructicultura”, d’ETSEA-UdL, Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió; els “Aspectes innovadors de la gestió de les dejeccions ramaderes”, organitzat pel DARP, i la 8a Jornada de Sanitat Vegetal, a càrrec de la Subdirecció General d’Agricultura. Servei de Sanitat Vegetal-Direcció General d’Agricultura i Ramaderia del DARP.

Finalment, el dissabte 26 de setembre es desenvoluparan les jornades “Problemàtiques de sanitat vegetal en olivera”, organitzada per JARC; “Cultius alternatius”, del Servei d’Ordenació Agrícola-Direcció General d’Agricultura i Ramaderia del DARP, i “Novetats i problemàtiques en maquinària agrícola”, a càrrec d’Unió de Pagesos.

En l’apartat de conferències i presentacions, Agroptima organitza una jornada en què els agricultors explicaran com la tecnologia els fa la vida més fàcil; RepaQ Packaging Consulting informarà sobre la normativa vigent sobre l’etiquetatge alimentari i l’adequació de l’etiquetat per exportar aliments; Sofos Energia organitza una conferència sobre la millora de la competitivitat mitjançant l’autoconsum fotovoltaic; el Banc de Santander explicarà el seu servei de finançament de subministraments, i SE7ACCENTS presentarà l’app guiasegria.cat i el nou setmanari 7accents.

Finalment, el dissabte 26 de setembre al matí es farà la reunió de la Junta Directiva de l’Associació Catalana de Comunitats de Regants.

Satisfacció a ASAJA perquè la Generalitat vetlli pel correcte compliment de la venda de llet i porti el tema a Brussel·les

El sector lleter d’ASAJA ha mostrat la seva satisfacció perquè la Generalitat hagi decidit vetllar pel correcte compliment de la comercialització de la llet i dur a terme inspeccions en els punts de venda per comprovar que aquest producte no s’ofereix per sota del preu adquirit al proveïdor.

Tant la presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, com el president de la sectorial de la llet de l’organització, Josep Ribas, han valorat “positivament” aquesta decisió i la ràpida actuació realitzada després de la reunió mantinguda sobre aquest tema el passat 5 d’agost amb el Departament d’Agricultura.

Pruna ha afirmat que “ja era hora que l’Administració catalana fes cas a les demandes del sector i vetllés per a que algunes cadenes de distribució no venguin la llet per sota el preu de cost o l’utilitzin com a producte reclam”.

Així mateix, ASAJA valora que la Generalitat hagi portat la crisi de preus en la cadena de valor alimentària (especialment llet i fruita) a Brussel·les on representants del Govern català es reuneixen avui amb el Heat of Unit State Aid i Industrial Restructuring de la DG Competiton, Joachim Lücking.

La Generalitat anuncia que vetllarà pel correcte compliment de la comercialització de la llet en els punts de venda

Els directors generals d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Joan Girona, i d’Agricultura i Ramaderia, Alfons Vilarrasa, del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació han traslladat al  director general de Comerç del Departament d’Empresa i Ocupació, Josep M. Recasens, la preocupació del sector lleter  davant  la possibilitat d’incompliment de la normativa de venda a pèrdua de la llet per part d’algunes cadenes de distribució.

Cal assenyalar que diferents sindicats i organitzacions agràries havien fet arribar al Departament d’Agricultura  la seva inquietud pel preu de venda de la llet en algunes cadenes de distribució.

Inspeccions i controls

En la reunió que han mantingut els tres directors generals per analitzar aquesta  preocupació, s’ha acordat que el Departament d’Empresa i Ocupació  realitzarà diverses inspeccions en els punts de venda del producte.

Així mateix, es comprovarà que s’estigui complint la prohibició de venda a pèrdua en els termes previstos en la Llei 7/1996, d’ordenació del comerç minorista.

Per la seva banda, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació farà el seguiment dels resultats comparant-los amb els preus que perceben els ramaders en el moment de vendre la llet als proveïdors.