ASAJA demana a la Unió Europea i al govern català que no abandonin al sector lleter com ho estan fent fins ara

ASAJA demana a la Unió Europea (UE) que no abandoni al sector lleter com ho està fent. En aquest sentit, l’organització agrària ha assenyalat que “en sectors com el de la llet ens aniria millor estar fora que dins de la UE”.DSCN6179

Per exemple, hi ha ramaders que no han cobrat encara l’ajut de la PAC adreçat a la producció agrària ecològica corresponent al 2015, “i això és insostenible tenint en compte les despeses que hi ha i al preu que se’ls paga la llet”.

Així mateix, ASAJA ha reclamat al govern català i, en concret, al departament d’Agricultura, que “vetli més pels ramaders d’aquest sector com fan altres Comunitats Autònomes que els han concedit ajuts de 3.000 euros anuals per explotació per cinc anys”. Per afegir que “de les 6.500 explotacions que teníem fa una dècada ara solament en queden 650, i al pas que anem tancaran totes o les que quedaran seran testimonials”.

Per tot això, ASAJA “exigeix mesures immediates a la Generalitat. Ja n’hi ha prou de reunions que no duen enlloc. Volem solucions ja”. I a la Unió Europea “que es posi les piles i que després de 30 anys de ser-hi deixi de menysprear al sector primari i que no s’utilitzi com a moneda de canvi”.

Anuncis

Unió de Pagesos calcula que la producció de blat i ordi augmentarà un 8% i la de colza un 56% arreu de Catalunya

Unió de Pagesos (UP) destaca que l’actual campanya del cereal d’hivern i colza està essent irregular a Catalunya, amb una producció similar a la producció mitjana catalana del període 2012-2014, després d’iniciar-se la sega en la gran majoria de comarques catalanes. La sequera de l’hivern, acompanyada de temperatures suaus i un final de primavera plujós han fet que els sembrats variïn en funció de diferents paràmetres de maneig (varietats, tractaments fungicides, sembra directa, etc.).DSCN4705

Per al sindicat agrari, enguany hi haurà un augment lleu de la producció de blat i ordi, del 8% respecte a la mitjana de la collita dels anys 2012 al 2014. Pel que fa a la colza, el fort increment de la superfície, ja que s’ha passat de 8.710 hectàrees l’any 2014 a 14.394 aquest 2016, farà incrementar la producció en un 56% a Catalunya.

La previsió és que la collita del 2016 haurà estat bona a la zona de de la meitat nord de Catalunya i s’haurà quedat curta a la meitat sud, on les temperatures suaus de l’hivern i la manca de pluja no han afavorit una bona implantació del conreu i han limitat el nombre d’espigues per planta, fins al punt que va fer perillar la collita abans d’arribar les pluges del febrer passat. Les comarques més afectades pel període de sequera han estat les de les Terres de l’Ebre i l’Alt Penedès. A l’Alt Empordà, la Baixa Segarra i la part sud de l’Urgell, els rendiments estaran lleugerament per sota de la mitjana.

Les calamarsades intenses que s’han produït han estat molt localitzades i, per l’estat del cultiu, el dany no ha estat molt fort.

D’altra banda, Unió de Pagesos alerta que el sector dels conreus herbacis (cereals, oleaginoses i proteaginoses) a Catalunya ha incrementat un 0,68% els seus costos totals des de l’any 2012 al 2014, mentre que durant el mateix període la producció bruta ha caigut un 22,52%, la renda neta de l’explotació un 31,4%, i els ajuts desconnectats (antic pagament únic), un 13,5%, d’acord amb les dades del Ministeri d’Agricultura.

Davant d’aquesta situació de caiguda de renda, bàsicament a causa d’una caiguda continuada del preu dels cereals des del 2012, Unió de Pagesos aposta per establir aliances entre el sector productor i la indústria a través d’uns contractes que garanteixin un subministrament per la indústria a canvi d’un preu adequat per al productor, amb l’objectiu de buscar una alternativa davant de la volatilitat del mercat. El sindicat també considera que caldria orientar la qualitat dels blats i ordis catalans a les necessitats qualitatives més demandades per la indústria. En aquest sentit, l’IRTA hauria d’intervenir i orientar la producció cerealística als paràmetres que exigeix la indústria alimentària.

Comarques de Lleida

Noguera: Presenta unes bones produccions d’ordi, blat i pèsol (3.500 kg/ha), tot que la zona de Balaguer ha tingut uns rendiments molt inferiors.

Segrià: Presenta uns bons rendiments d’ordi i blat, tant en secà com en regadiu.

Urgell: La meitat nord de la comarca presenta uns rendiments superiors a la mitjana. Ara bé, de Tàrrega cap al sud els rendiments seran inferiors per afectació per sequera.

Segarra: La meitat nord de la comarca presenta uns rendiments superiors a la mitjana. De Cervera cap al sud, seran inferiors per afectació per sequera.

Pallars Jussà: A la Conca de Tremp els rendiments són superiors a la mitjana, tot i que hi ha hagut problemes amb el rovell, sobretot en les varietats de cicle curt. Comarca també afectada per calamarsa a la zona de Talarn.

Solsonès: Rendiments superiors a la mitjana en cereal i colza. Ara bé, hi ha hagut un increment de tractaments fúngics per problemes de rovell.

Pla d’Urgell: S’esperen molts bons rendiments tant en el secà com en el regadiu.20160629_113157

Comarques de Girona

Alt Empordà: Comarca fortament afectada per la sequera, que ha provocat un baix nombre d’espigues per planta en cereal i una disminució del rendiment en colza. Hi ha una gran variabilitat del rendiment entre parcel·les i un baix pes específic del gra.

Baix Empordà: S’hi esperen uns rendiments al voltant de la mitjana.

La Selva-Gironès: En aquesta comarca s’ha constatat que les parcel·les sembrades amb la tècnica de la sembra directa han tingut uns rendiments superiors a la mitjana, mentre que la resta presenten rendiments lleugerament inferiors a la mitjana.

Pla de l’Estany: Els blats i ordis presenten un bon aspecte però també s’esperen problemes amb el pes específic del cereal. La colza tindrà uns rendiments inferiors a la mitjana.

Comarques de Barcelona

Bages: Uns rendiments raonables de blat i ordi d’uns 3.600 i 4.000 kg per hectàrea, i la colza presenta un bon aspecte.

Anoia: Un rendiment en ordi similar a la mitjana i menor en blat i colza. Els blats han quedat migrats, fet que en disminueix el pes específic.

Vallès Occidental: Problemes amb el blat, que ha quedat migrat i ha tingut problemes de roya. Bona producció d’ordi i civada.

Vallès Oriental: Bona producció d’ordi i problemes amb els blats i pèsols (400 kg/ha). El rendiment dels favons, entre 1.800 i 2.400 kg/ha, i la colza al voltant dels 2.000 kg/ha de rendiment.

Berguedà: Destaca un fort augment de la presència de fongs, septòria i rovell, sobretot en blat i cendrosa en triticale. La comarca també ha estat afectada per un parell de calamarsades fortes molt localitzades.

Alt Penedès: Comarca fortament afectada per la sequera, on s’esperen uns rendiments molt inferiors als de la mitjana.

Osona: S’observa una gran variabilitat entre parcel·les. En general, la collita d’ordi serà normal, i fluixa en blat, que ha quedat migrat, i també fluixa en colza.

Comarques del Camp de Tarragona

Alt Camp: S’espera una collita excepcional en ordi, sobretot a la zona del Pla de Santa Maria.  En triticale s’esperen uns rendiments entre 2.000 i 2.500 kg/ha, conreu que s’està implantant a la zona degut als danys per conill (als conills no els hi agrada el triticale). La civada també presenta un bon aspecte.

Conca de Barberà: S’esperen uns rendiments superiors a la mitjana.

Terres de l’Ebre

Baix Ebre i Montsià: La sequera ha causat una forta davallada del rendiment. S’espera collir la meitat d’un any normal en ordi. En canvi, en triticale s’espera una collita millor que la d’ordi.

El senglar i la societat

Són coneguts per tothom els problemes que la fauna salvatge causa ja no tant sols als ramaders i als agricultors, sinó també l’ensurt quan aquests es veuen en les poblacions o es troben a la carretera amb els conseqüents danys als vehicles.

Associacions pro-defensa dels drets dels animals

La seva feina es important per tal de conscienciar per que no s’abandonin gossos per que al cap de poc temps aquests obliden el tracte amb les persones i, abandonats al camp, es converteixen en gossos assilvestrats i causen danys a les explotacions ramaderes. Una vegada dit això, es difícil entendre que la seva feina consisteixi en “defensar els drets del essers vivents no humans”. Mirin al seu voltant i dirigeixin els seus esforços en millorar l’existència de nombroses famílies que viuen en dificultats i que fins i tot no tenen ni per menjar, i  aquest si que és un dret de tota persona.

Quan difonguin el seu missatge, preguem que ho facin ben informats sobre els danys que causa la fauna salvatge i no es dediquin a defensar el que es indefensable i, especialment, quan la tecnologia i la societat busca solucions per controlar determinada fauna, diguin la veritat.

Fixat el tema social cal ara que estudiar quina es la situació: Catalunya te una població que triplica la capacitat del territori. Tanmateix els cabirols i els cérvols son un suplici pels danys que causen.

Centrem-nos en el senglar. Com enfrontar la superpoblació?

Caça i caçadors: Des de temps immemorial la caça va ser la forma d’obtenir carn per la subsistència i d’aquesta manera es controlava la quantitat d’animals, tenint en compte que la població rural era molt més nombrosa que en l’actualitat.

Donat que els humans tenen recursos per alimentar-se i que el món rural està despoblant-se, la funció que fan en aquests moments els caçadors es esportiva i social. Si no fos per la seva actuació  serien molt més. Malgrat considerar la caça com un esport, sovint tenim que demanar-los-hi actuacions extraordinàries si es te en compta els danys que causen en els sembrats i les morts que causen en la ramaderia extensiva. Aquí es on esdevé la caça una funció social: la protecció dels bens dels qui encara mantenen el camp viu.

Control de la població de senglars en zones urbanes i periurbanes

Quan aquests animals són presents en zones superpoblades, el seu control es difícil per raons obvies. La cacera es difícil per no dir impossible en llocs en que els humans tenen una presència important.

Es per això que la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), conjuntament amb la Diputació de Barcelona i municipis del Vallés Occidental han iniciat un projecte pilot per controlar la fertilitat de senglars en zones urbanes i periurbanes. Aquest és un projecte pioner a mig i llarg termini. Està en fase d’estudi i proves i, mitjançant l’aplicació d’una vacuna per que no es puguin reproduir, que està previst posar-la en marxa a finals del mes setembre. Caldrà temps per veure l’efectivitat de la vacuna, però, en tot cas, i desitgem que sigui eficaç, pot permetre controlar la població. Es preveu una durada de quatre anys d’estudi per tal de saber si aquesta vacuna es efectiva.

Això representa un esforç immens, però pot contribuir a la disminució de senglars en les zones urbanes i periurbanes, àrees amb la categoria de zones de seguretat on no es pot caçar i on els animals troben refugi i aliment.

Totes les iniciatives són benvingudes. Aquest projecte, en cap cas, intervindrà en zones rurals, allunyades de zones urbanes i boscoses en les que els caçadors continuaran sent l’únic mitja  per controlar l’espècie. Aquests continuaran essent els conservadors i garants de la convivència entre l’home i la fauna salvatge.

Els senglars i l’home han conviscut des  de temps immemorial. Els homes i la seva activitat han desaparegut del hàbitat del senglar i aquest, s’ha convertit en un depredador dels conreus i de la ramaderia extensiva. Cal retornar l’equilibri i desitjar que gent jove, amant de la natura i del seu equilibri, s’incorpori com a caçador per tal de garantir un relleu generacional en aquesta activitat esportiva i social.

Cal retrobar l’equilibri entre el  senglar, la societat i l’activitat productiva que garanteixi la viabilitat de moltes explotacions agrícoles.

Rosa March Pàmpols, sòcia d’Agroprés

La primera edició del “Benvinguts a Pagès” supera les expectatives inicials amb més de 12.500 visitants

Formatgeria Mogent“Èxit total i sense pal·liatius”. Així valorava l’organització de “Benvinguts a pagès” aquesta primera edició del projecte. Durant aquest cap de setmana, gairebé 200 explotacions agrícoles i ramaderes d’arreu de Catalunya han fet jornades de portes obertes gratuïtes perquè la ciutadania conegués de prop el món de pagès i el producte que s’hi produeix. Malgrat el mal temps de dissabte, més de 12.500 persones han fet visites a les cases de pagès. Algunes de les explotacions han arribat a rebre gairebé 500 visitants només en el matí d’ahir diumenge, el dia amb més afluència de públic, i un percentatge important han superat els 250 visitants al llarg del cap de semana.

“Benvinguts a pagès” és una iniciativa de la Fundació Alícia, el Departament d’Empresa i Coneixement, a través de l’Agència Catalana de Turisme, i el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, amb la col·laboració de Patronats de Turisme de les Diputacions, Consells Comarcals i altres agents locals. Els organitzadors estan convençuts que l’èxit d’aquesta primera edició garanteix la continuïtat del “Benvinguts a pagès”, amb un cap de setmana de portes obertes cada any, per posar en valor el món rural, el turisme d’interior i el potencial de la gastronomia catalana, una oportunitat per veure on neix allò que mengem.

Els visitants han estat majoritàriament famílies i apassionats de la gastronomia, però també cal destacar grups de gent gran, parelles joves sense quitxalla i alguns grups de turistes estrangers que han volgut participar de la iniciativa. Al “Benvinguts a pagès” s’hi ha pogut veure des de granges i ramats, fins a cellers, camps d’oliveres, producció de mel o sidra, plantes aromàtiques, pescadors, horta, etc. Els visitants, a part de veure les finques, hortes, camps, granges i obradors, també podien tastar gratuïtament els productes de les explotacions i comprar-ne. Aquest era un dels objectius de la iniciativa, donar a conèixer el producte local i de proximitat perquè la ciutadania el valori i el compri durant tot l’any.

Els visitants  han apostat per fer visites de proximitat, i les comarques amb més afluència han estat les de Barcelona i Girona. El repte de cara a les properes edicions és aconseguir un repartiment més equilibrat en tot el territori català.

Compromís de pagesos i ramaders

Si alguna cosa es detectava a mesura que avançava el cap de setmana era el compromís la pagesia amb el “Benvinguts a pagès”. A cada explotació participant, els pagesos, ramaders i familiars que atenien els visitants van transmetre el seu amor per la terra i pel producte. Aquest és un dels valors que més han destacat els visitants durant aquest cap de setmana, que han descobert, en ocasions ben a prop de casa, un món que desconeixien i que els ha acostat a paisatges, tradicions i producte que són la base de la gastronomia catalana.ece9eae4-4d2d-4b72-84a7-dc4645522c95

El projecte també ha comptat amb la participació de 225 restaurants que han ofert el menú “Benvinguts a pagès” amb producte de temporada i de proximitat, uns 230 allotjaments que ofereixen ofertes especials de cap de setmana, i gairebé 60 activitats complementàries -organitzades per entitats i col·lectius diversos-. En total, gairebé 700 propostes diferents per un cap de setmana que ha sumat administració i empresa privada amb l’objectiu comú de reivindicar el món rural.

“Benvinguts a pagès” és un dels actes centrals de la nominació d’enguany de Catalunya com a Regió Europea de la Gastronomia 2016. La cuina catalana s’ha convertit en un model gastronòmic a seguir. El món culinari ha girat la mirada cap als nostres fogons. Catalunya Regió Europea de la Gastronomia 2016 té com a objectius posicionar el producte agroalimentari local com a exponent singular del territori i com a base d’una cuina que aporta un accent particular a la cultura; posicionar Catalunya pels seus productes, la seva cuina i com a destinació turística enogastronòmica.

La IGP Gall del Penedès obté el reconeixement europeu

El Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) ha publicat el 14 de juny la inscripció de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) ‘Gall del Penedès’ en el registre europeu de les denominacions d’origen protegides i les indicacions geogràfiques protegides.untitled

Així, aquest producte s’afegeix als 1.340 productes agroalimentaris amb Denominació d’Origen Protegida (DOP) i IGP que compten amb l’empara de la Unió Europea; més de 190 dels quals corresponen a aliments produïts a l’Estat espanyol, i 22 a Catalunya.

La Indicació Geogràfica Protegida ‘Gall del Penedès’ protegeix carn fresca de pollastre de la varietat Penedesenca negra millorada de la raça Penedesenca tradicional. Es tracta d’una au de creixement lent, molt rústica, amb bona vitalitat, de tipologia corporal mediterrània, lleugera i de producció de carn pesada, resistent a la calor i al fred mediterrani. És una carn que es caracteritza per la seva qualitat gustativa, el color rogenc de les canals. i una carn i uns músculs ferms i sucosos.

Sistema de producció lligat a la tradició vitivinícola

Per a la cria del ‘Gall del Penedès’ s’utilitza un sistema de producció estretament lligat a la tradició vitivinícola de la zona, amb la inclusió de granet de raïm en la seva dieta. Altres característiques de la producció és que els animals es crien en galliners que disposen d’accés a l’exterior durant tot l’any, i l’edat mínima de sacrifici és de 98 dies.

La Indicació Geogràfica Protegida ‘Gall del Penedès’ va ser promoguda i sol·licitada per l’Associació de Criadors de la Raça de Gallines Penedesenca’ amb la intenció de dinamitzar, valoritzar i protegir la producció d’aviram penedesenc. Els productors preveuen que el reconeixement com a IGP serveixi per a incrementar les vendes i el valor afegit del producte. Això però, la importància i l’impacte econòmic i social del reconeixement de la IGP no es limita a un impacte directe, sinó que es preveu un impacte indirecte sobre l’economia del territori atesa la repercussió sobre el turisme, i s’espera que la IGP Gall del Penedès es sumi a les denominacions d’origen víniques del Penedès (DO Penedès i DO Cava), i reforci encara més la idea que el Penedès és terra de productes de qualitat, arrelats al territori, que són un bon unnamedcomplement per a potenciar el turisme.

73 municipis

La zona de producció de la IGP ‘Gall del Penedès’ comprèn 73 municipis de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf, l’Anoia, i l’Alt Camp. Aquesta zona geogràfica de producció de la IGP ‘Gall del Penedès’ ha estat definida en funció del criteris següents: l’antiguitat i reputació del producte, la realitat econòmica, social i històrica del territori, i els factors mediambientals.

Així, la zona de producció de la IGP ‘Gall del Penedès’ està formada pels municipis següents:

  • Alt Penedès: comarca sencera (27 municipis).
  • Baix Penedès: comarca sencera (14 municipis).
  • Garraf: comarca sencera (6 municipis).
  • Anoia (25 municipis): Argençola, La Llacuna, Cabrera d’Igualada, Piera, Masquefa, Hostalets de Pierola, Vallbona d’Anoia, Capellades, La Torre de Claramunt, Carme, Orpí, Santa Maria de Miralles, Bellprat, Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, La Pobla de Claramunt, Castellolí, El Bruc, Òdena, Igualada, Rubió, Jorba, Montmaneu i Copons .
  • Alt Camp: Rodonyà.

El 15 de juny finalitza el termini de presentació de la DUN

El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat de Catalunya recorda que el termini de presentació la Declaració Única Agrària (DUN) 2016 finalitza el dimecres 15 de juny. Aquest any s’ha prorrogat 1 mes el període per tal de poder facilitar que tots els beneficiaris puguin fer efectiva la tramesa. DSCN3524

La DUN és la declaració anual que fan els titulars d’explotacions agràries, que inclou la declaració de les parcel·les de la seva explotació, i permet sol·licitar diversos ajuts adreçats a explotacions agràries i efectuar altres tràmits i declaracions davant del DARP.

Aquesta Declaració anual que l’agricultor realitza sobre la seva activitat agrària i ramadera, permet dur a terme els tràmits i sol·licituds d’ajuts en una única actuació, simplificant de forma considerable la tramitació que ha de efectuar amb l’administració.

El Departament d’Agricultura, mitjançant la seva pàgina web (agricultura.gencat.cat/dun) facilita informació general sobre la DUN, els ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC) i altres gestions.

El Departament d’Agricultura realitza una prova amb drones per aplicar productes fitosanitaris en cultius i palmeres

El director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) a Lleida, Ferran de Noguera, ha presidit una prova amb drones per l’aplicació aèria de productes fitosanitaris, que s’ha dut a terme en vinya i cultius extensius en una parcel·la de les finques de l’empresa vitivinícola Raimat, i posteriorment, al Centre de Fauna de Vallcalent, s’ha efectuat la prova sobre palmeres. unnamed (1)

Com ha explicat Ferran de Noguera, el Servei de Sanitat Vegetal del Departament ve duent a terme un procés de control i millora dels tractaments aeris a Catalunya. I dins d’aquesta activitat, “s’està experimentant amb la utilització de drones per a la realització de tractaments de precisió dins del marc general de l’agricultura de precisió, per a una possible futura utilització quan estiguin autoritzats d’acord amb la normativa”.

Els drones permeten la realització de tractaments localitzats, georeferenciats amb la informació prèvia sobre la sensibilització del cultius i la presència de plagues, malures i males herbes en estadis anteriors o molt inicials de la infestació. En conseqüència, com ha afegit de Noguera, “els tractaments amb drones poden suposar clars avantatges en la logística, l’economia, i la seguretat personal i ambiental”.

Prova pionera a l’Estat

Ferran de Noguera també ha subratllat que la prova és la primera d’aquestes característiques que es realitza a l’Estat, que el DARP n’és pioner tant a nivell estatal i, molt probablement, a escala europea, i que es tracta d’una actuació avançada que solament disposa d’un recorregut paral·lel als Estats Units d’Amèrica, on recentment s’ha autoritzat els tractaments amb drones gràcies al l’experimentació prèvia realitzada per la Universitat de Califòrnia sobre vinyes al Campus de Davis.

La prova s’ha realitzat amb la contribució de les empreses catalanes MDRONE i Drone Creativo, i en la seva realització ha col·laborat l’empresa Codorniu SA, posant a disposició diferents parcel·les de la finca de Raïmat (DO Costers del Segre, DO Cava i DO Catalunya), empresa amb una llarga experiència en la utilització d’aeronaus en la gestió de les operacions de cultiu i la verema selectiva amb resultats positius, com ha fet palès, per la seva banda, Santiago Planas, del Servei de Sanitat Vegetal del DARP.

La prova ha estat restringida a experts dels serveis oficials i investigadors en gestió de plagues, malalties i males herbes del Servei de Sanitat Vegetal, l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), tots del DARP, i del Grup de Recerca en Agricultura de Precisió de la Universitat de Lleida (UdL)-Agrotecnio.unnamed (2)

Tractaments selectius en cultius extensius

Les aplicacions més immediates, amb tota probabilitat, seran la realització de tractaments selectius en cultius extensius (cereals i farratges) i en individus aïllats amb dificultat d’accés per la via convencional. Aquest seria el cas del control de plagues com el morrut i la paysandisia de les palmeres.

La combinació de la teledetecció aèria basada en la generació de mapes zonals i els tractaments localitzats obren un ampli horitzó en el marc de l’agricultura de precisió per al conjunt de la producció agrícola i la gestió d’espais verds.