Unió de Pagesos, amb el 56,77% dels vots, és la força més votada a les eleccions agràries de Catalunya del 28 de febrer

Amb un 56,77% Unió de Pagesos (UP) ha estat l’organització agrària que ha obtingut més vots a les eleccions per determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries a Catalunya. La segueixen Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), amb un 27,60% i Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA), amb un 12,73%. Aquesta última organització agrària no obté el 15% requerit i no aconsegueix representativitat.

Aquests resultats són amb un escrutini provisional del 99,73% dels vots emesos, ja que la mesa electoral de Figueres s’ha hagut de tancar per una incidència. La Comissió Territorial de la Junta Electoral a Girona ha acordat convocar una nova votació el proper dimarts, 1 de març. En aquesta mesa hi ha 69 censats.

 

DEMARCACIÓ Nuls

UP

JARC

ASAJA

BLANCS

VOTS % VOTS % VOTS % VOTS %
Alt Pirineu i Aran 4 441 47,57% 321 34,63% 143 15,43% 22 2,37%
Barcelona 8 864 62,52% 282 20,41% 191 13,82% 45 3,26%
Catalunya Central 11 1269 61,39% 570 27,58% 141 6,82% 87 4,21%
Girona 12 1346 61,35% 605 27,58% 135 6,15% 108 4,92%
Lleida 11 2231 49,47% 1672 37,07% 532 11,80% 75 1,66%
Tarragona 8 971 73,45% 229 17,32% 91 6,88% 31 2,34%
Terres de l’Ebre 6 791 51,50% 168 10,94% 542 35,29% 35 2,28%
Catalunya 60 7913 56,77% 3847 27,60% 1775 12,73% 403 2,89%

Pel que fa a la participació, ha estat del 53,98%, en front al 59,48% de les últimes eleccions del 2011.

Cens 2016 Participació % vs cens
Alt Pirineu i Aran 1.529 931 60,89
Barcelona 2.828 1390 49,15
Cat. central 3.514 2078 59,13
Girona 3.602 2206 62,44
Lleida 9.218 4521 49,05
Tarragona 2.326 1330 57,18
Terres Ebre 2.984 1542 51,68
Total Catalunya  26.001 13.998 53,98

 

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, ha valorat positivament el desenvolupament de la jornada electoral de les eleccions per determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries a Catalunya.

La consellera també ha agraït la col·laboració de tot el conjunt de persones que han participat en el desplegament del dispositiu electoral, així com de tots els presidents i vocals de les meses electorals i dels Ajuntaments.

Durant la seva intervenció, la consellera Serret ha afirmat que el sector agrari és “un sector estratègic per al futur del nostre país, un sector que produeix aliments i preserva l’equilibri territorial i el desenvolupament econòmic, social i mediambiental”.

La consellera ha afirmat que assolir aquests, i altres objectius, implica, necessàriament, comptar amb un sector dinàmic i competitiu, que garanteixi la viabilitat de les explotacions i les famílies que en depenen, i que generi riquesa en el territori. “Entre tots hem de sumar i fer estratègies conjuntes”, ha dit Serret.

La consellera també ha destacat que “estem decidits a basar la nostra acció de govern en el diàleg permanent i la concertació amb els diferents agents del sector i serà sota aquesta premissa que basarem la nostra interlocució amb el sector productiu”.

Anuncis

UP denuncia ofertes en preu de conill per sota els quatre euros el quilo que intenten aturar les pujades a les llotges

Unió de Pagesos denuncia que la lleu recuperació en unes dècimes del preu del conill que cotitza en la llotja MONCUN en les últimes setmanes, després que els animals portats a sacrifici han recuperat el pes habitual en aquesta època de l’any, coincideix amb les ofertes de venda que se situen en 3,99 euros el quilo canal a la província de Barcelona, segons dades del Ministeri d’Economia i Competitivitat, preu que, d’altra banda, no cobreix els costos de producció. Per al sindicat, aquestes ofertes tenen com a objectiu aturar les pujades del preu de referència de llotges, que estan regides per l’oferta i la demanda.

La Llotja de Madrid va reafirmar ahir aquesta tendència en la recuperació de preus, i avui ho ha fet MONCUN, al pujar les dues llotges 0,10 euros el quilo d’animal viu.

Vetllar pel bon funcionament de la cadena alimentària

En aquest sentit, Unió de Pagesos, tenint en compte la greu crisi de preus que pateix el sector, demana a les administracions que vetllin pel bon funcionament de la cadena alimentària, des de la concreció dels preus de referència a les llotges per als productors fins als de la venda al públic.

El sindicat recorda que el preu mitjà de les dues llotges més representatives del sector cunícola (Llotja de Madrid i MONCUN) ha estat en les primeres setmanes de l’any de 1,41 euros per quilo d’animal viu, mentre la mitjana dels costos de producció per als ramaderes és de 1,80 euros per quilo d’animal viu. Durant aquest període, el preu mitjà de venda al públic ha estat a la província de Barcelona de 6,5 euros el quilo canal, i el mínim, de 4,5 euros el quilo canal, segons el ministeri d’Economia.

Tancament de més de 500 explotacions

Cal recordar que entre els anys 2010 i 2015 a Catalunya han tancat 531 explotacions cunícoles (el 34,6% de les granges), el que ha suposat una reducció del 20,4% del cens d’animals, segons dades del departament d’Agricultura. Aquesta reducció del cens també afecta a altres baules de la cadena, com la producció de pinso per a conills, que entre el 2010 i el 2014 a Catalunya s’ha reduït el 10%.

Unió de Pagesos insisteix en demanar a les administracions una actuació immediata davant la greu crisi per la que passa el sector dels conills. Una de les propostes del sindicat, en aquest sentit, és la de flexibilitzar al màxim els requeriments per poder sacrificar i comercialitzar, per part dels ramaders, petites quantitats de conills a les explotacions, tal com contempla la normativa europea. L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, a la qual Unió de Pagesos va traslladar aquesta proposta, es va comprometre a estudiar-la.

Agricultura preveu un desplegament de més de 700 persones a les sisenes eleccions agràries a Catalunya de diumenge

El proper diumenge 28 de febrer se celebraran les eleccions per determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries a Catalunya durant un període de cinc anys.DSCN5901

La votació s’iniciarà a les 11:00 hores i continuarà ininterrompudament fins a les 18:00 hores a les 565 meses electorals repartides per tot el territori català. Més concretament, la demarcació de Barcelona comptarà amb 75 meses, la demarcació de la Catalunya Central, amb 99 meses, Lleida en tindrà 131, 108 meses més es constituiran a les comarques de Girona, la demarcació de Tarragona comptarà amb 64 meses electorals, la demarcació de les Terres de l’Ebre, amb 49 meses i, finalment, l’Alt Pirineu i Aran tindrà 39 meses.

26.001 electors amb dret a vot

El dia 28 de febrer estan cridats a votar 26.001 electors. D’aquests, 1.529 corresponen a la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran; 2.828, a la de Barcelona; 3.514, a la Catalunya Central; 3.602, a la demarcació de Girona; 9.218, a la demarcació de Lleida; 2.326, a la demarcació de Tarragona, i 2.984, a la demarcació de les Terres de l’Ebre.

En aquestes eleccions es presenten tres candidatures: Unió de Pagesos (UP), Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i Asociación Agraria-Jóvenes Agricultores (ASAJA).

Canvi important

Les eleccions del proper 28 de febrer representen un canvi important respecte als anteriors comicis que s’han celebrat, i que estaven regulats per la Llei 17/1993, derogada per la Llei 17/2014. Alguns canvis significatius són:

  • Desapareixen les Cambres Agràries.
  • La representativitat s’establirà a partir del percentatge de vots obtinguts per cada candidatura. El percentatge necessari per adquirir la condició d’organització professional representativa és del 15% dels vots vàlids emesos en les eleccions.
  • Es constituiran meses electorals als municipis i entitats municipals descentralitzades amb més de 15 electors al cens. Els municipis amb menys de 15 electors s’agruparan d’acord amb criteris de proximitat geogràfica.

A partir d’aquestes eleccions, la llei marca en cinc anys el termini entre convocatòries.Les primers eleccions agràries van tenir lloc l’any 1994 i, posteriorment, se n’han fet els anys 1998, 2002, 2007 i 2011.Des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació es disposarà un desplegament de seguiment i informació de la jornada electoral de diumenge de més de 700 persones entre treballadors del Departament i personal dels diferents ajuntaments catalans. A més, s’emetran comunicats sobre incidències, un cop obertes les meses electorals, i de dades de participació al migdia.

Presentació dels resultats

A partir de les 18:00 hores, es farà el seguiment dels resultats de les eleccions agràries des dels Serveis Centrals del Departament a Barcelona. Cap a les 20:00 hores, està prevista la compareixença de la consellera Serret per exposar els resultats dels comicis electorals agraris. Posteriorment, els representants de les tres candidatures que es presenten als comicis també faran les seves valoracions dels resultats.

El seguiment dels resultats i la compareixença es farà simultàniament, a través de videoconferència, a les delegacions dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Tarragona i les Terres de l’Ebre, i a la Delegació del Govern a Girona.El Departament posa a la disposició dels interessats les dades sobre les eleccions per determinar la representativitat de les organitzacions agràries a través del web http://agricultura.gencat.cat/ca/departament/dar_estadistiques_observatoris/eleccions-agraries/

Els Serveis Territorials del Departament de Lleida, Tarragona i les Terres de l’Ebre, i la Delegació del Govern a Girona estaran oberts per als periodistes a partir de les 18:00 hores.

Adreces:

-Serveis Territorials del DARP a Lleida. Camp de Mart, 35.

-Serveis territorials del DARP a les Terres de l’Ebre. Plaça d’Alfons XII. 4t 2a (Tortosa).

-Delegació del Govern a Girona. Plaça Pompeu Fabra, 1.

-Serveis Territorials del DARP a Tarragona. Av. de Catalunya, 50.

-Serveis Centrals del Departament a Barcelona. Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614.

Reclamen que la revisió cadastral de les finques rústiques no perjudiqui encara més l’activitat del sector primari

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ja fa temps que adverteix dels augments desproporcionats en els rebuts de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) de les finques rústiques a nombroses municipis catalans. A instància de JARC, la sectorial PIMEC Agroalimentària ha estudiat el problema i es suma a la reclamació de que es modifiqui l’actual marc i es minimitzi l’efecte sobre les explotacions.

Els augments són deguts a la revisió dels valors cadastrals de les parcel·les en sòl rústic amb construccions agràries en diferents municipis catalans. En alguns, aquesta revisió ja es un fet, mentre en d’altres és en curs o es preveu que s’iniciï.

Augments exagerats del valor cadastral

La revisió dels valors cadastrals i l’augment conseqüent de l’IBI afecta construccions a explotacions agropecuàries, com granges, dipòsits o magatzems, entre d’altres. Els augments del valor cadastral poden ser exagerats i s’ha comprovat com arriben en alguns casos a nivells de 10 o més cops del valor previ. El nou valor cadastral, base per al càlcul de l’IBI, fa que la factura fiscal es vegi molt incrementada i esdevingui prohibitiva, segons han manifestat empresaris afectats.

Tant JARC com PIMEC Agroalimentària rebutgen aquests augments sobtats i desproporcionats en un impost com és l’IBI, no relacionat amb la renda o ingrés que s’obté de l’explotació. Per tant, les entitats reclamen que la revisió cadastral en curs no perjudiqui encara més un sector que està patint una davallada dramàtica en la renda agrària i en el nombre d’explotacions als darrers anys.

Paralització de les revisions cadastrals

De manera immediata, JARC i PIMEC Agroalimentària demanen la paralització de les revisions cadastrals per a revisar-ne el marc d’aplicació, i l’ús per part dels ajuntaments dels coeficients mínims de càlcul (d’un interval entre 0,3 i 0,9) i les bonificacions que preveu la Llei. JARC també està informant els socis de municipis que es troben en procés de revisió de la importància de presentar al·legacions a la valoració que fa el Cadastre, ja que el valor definitiu serà el que determini l’import que hauran de satisfer en impostos com l’IBI.

El president de JARC, Francesc Boronat, ha manifestat que “amb la major part del sector agrari rebent preus pels productes sota el cost de producció, i l’augment  constant del costos de factors productius com l’energia, és inadmissible que les explotacions agropecuàries pateixin ara una pujada desproporcionada i sobtada de la factura fiscal”.

JARC i PIMEC Agroalimentària confien en que la necessitat recaptatòria de les administracions públiques no acabi d’enfonsar encara més un sector cabdal per a la cohesió territorial, la igualtat social i el progrés del país.

La consellera Meritxell Serret aposta per dissenyar i potenciar un model agroalimentari català d’excel•lència

Dissenyar i consolidar un model agroalimentari català d’excel·lència basat en la sostenibilitat ambiental, socioeconòmica i territorial, i que garanteixi la competitivitat i viabilitat econòmica de les explotacions i empreses agràries i generi riquesa en el territori és el principal objectiu d’aquesta legislatura, ha manifestat la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, davant la comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya.5eae6bb1-e613-4d57-83d3-866b3fc124e0

Per fer-ho, ha dit Serret, cal desplegar al màxim les competències pròpies i dissenyar noves eines. “Hem d’afrontar els reptes del sector i posar les bases, des del sector, de la futura República catalana i aprofitar les oportunitats que tenim davant”.

Segons Serret, “hem de poder fer una política agrària pròpia. Hem de tenir veu a Europa i poder intervenir directament en la definició de les polítiques agràries que es desenvolupen a la Unió Europea, perquè s’adaptin a la realitat del nostre model“. La consellera ha afirmat que “hem de tenir més llibertat d’actuació a l’hora de definir els paràmetres d’aplicació de la Política Agrària Comuna (PAC) a Catalunya” i ha afirmat que un dels reptes com a país és crear les estructures necessàries per a la gestió del pressupost de la PAC, de forma concertada amb el sector.

Creació de l’Agència Catalana del Regadiu

D’altra banda, Serret ha apostat per un model català sostenible que permeti avançar en el Pla de modernització de regadius i impulsar els regadius en curs, com ara el Segarra-Garrigues i el Xerta-Sènia. La consellera també ha anunciat la creació de l’Agència Catalana del Regadiu, que estableixi els criteris de gestió de l’aigua de regadiu a Catalunya i que actuï com a interlocutora amb l’Estat espanyol en tot allò referent a la matèria.

Serret també ha apostat per afrontar les polítiques pròpies de manera decidida per afavorir el desenvolupament i aprofitament de les energies renovables, i ha afirmat que es planteja establir ajuts per al foment d’aquestes energies en benefici dels costos de producció de les explotacions agràries.

Pel que fa a l’àmbit forestal, la consellera ha explicat que des del Departament que encapçala s’activaran actuacions que defineixin un model propi basat en la gestió forestal sostenible i la bioeconomia. I es lluitarà contra els riscos forestals, especialment incendis, també amb un model adaptat a especificitats del territori. La consellera ha anunciat que caldrà dissenyar l’Agència Catalana de Boscos amb visió integral de la multifuncionalitat dels boscos i complementarietat dels usos.

Durant la seva intervenció, la consellera també s’ha referit a aquelles polítiques i accions que es desenvoluparan en l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia. En aquest sentit, Serret ha explicat que es vol promoure la creació d’estructures d’economia d’escala per a grans produccions per assegurar-ne la competitivitat. També es desenvoluparà el nou programa de foment de la producció agrària ecològica 2015-2020 i es tirarà endavant el Pla de biodiversitat cultivada.

Donar resposta a la gestió de les dejeccions ramaderes

Pel que fa a la gestió de les dejeccions ramaderes, especialment en el sector porcí, Serret ha afirmat que “volem més racionalitat en les gestió, més control en les parcel·les i la declaració prèvia, millorar la capacitat de gestió i més tractaments adaptats i innovacions que afavoreixin la gestió de les dejeccions i la fertilització agrària”. Segons Serret “el sector ramader català només podrà ser sostenible des del punt de vista productiu si es compleix amb tots els requisits i estàndards de respecte mediambiental”. En aquest sentit, la consellera ha anunciat que properament es publicarà el Decret de dejeccions  ramaderes.

D’altra banda, la consellera també ha explicat que es treballarà per millorar i avançar el model propi de promoció de productes de qualitat i per aprofundir en les bones pràctiques comercials en la relació entre els actors. Es dissenyarà també, una entitat d’assegurances agràries i un registre d’autorització de productes fitosanitaris que permetrà tenir un control més àgil i eficaç d’aquest tipus de productes.

Governança pesquera pròpia

En l’àmbit de les pesca, Serret ha afirmat que “volem un model propi de governança pesquera que integri elements innovadors de gestió biològica, econòmica i social de l’activitat”. Algunes de les accions que el Departament tirarà endavant en aquest sector seran l’aprovació del Decret de comercialització dels productes de la pesca i de l’aqüicultura de Catalunya, dissenyar una estructura pròpia de seguiment, control i vigilància pesquera i marítima i establir un think tank sobre Bones Pràctiques com a instrument de projecció exterior de la dimensió pesquera i marítima de Catalunya.

La consellera ha acabat la seva intervenció reiterant la seva voluntat de dissenyar i potenciar un model català per tenir un sector primari fort i resilient. “Hem de poder dissenyar i implementar les polítiques que el sector requereix. Per això ens fan falta eines pròpies per anar més enllà i millorar i assegurar la sostenibilitat futura del sector”. Serret també ha fet una crida a articular un gran Acord Nacional per al Desenvolupament Rural, del sector agroalimentari, pesquer i forestal on hi estiguin implicats tots els actors que conformen el sector.

JARC-COAG presenta en el transcurs d’una jornada el primer projecte pilot de cultiu d’un híbrid d’alfals a finques de Lleida

JARC-COAG ha celebrat a Lleida una jornada tècnica dedicada al cultiu de cereals i farratges, que ha aplegat 200 productors. Durant l’acte, en el que han intervingut el president de JARC-COAG a Lleida, Joan Carles Massot, i els caps sectorials de cereals i farratges de l’organització, Lluís Viladrich i Robert Jaimejuan, s’ha anunciat que en tres finques de regadiu de Lleida es faran proves pilot amb alfals híbrid.Jornada Cereals i Farratges_Lleida_2

D’altra banda, els productors professionals que han assistit a la jornada han valorat molt positivament totes les ponències realitzades per experts en temàtiques que afecten molt els pagesos de cultius extensius.

A banda d’informar sobre com generar noves alternatives amb nous cultius farratges, s’han tractat els efectes de l’ús de farratges en engreix de vedells, les millores en la rendibilitat en les explotacions agrícoles, l’optimització de l’ús de l’aigua, com combatre les principals plagues i malalties del cereal, com millorar el control de males herbes en panís i alfals, i les noves tendències en fertilització orgànica, aspecte en que JARC-COAG està desenvolupant un innovador i important projecte que beneficarà a pagesos com a ramaders.

Perjudicis als cultius extensius

L’organització agrària també porta temps denunciant que l’aplicació de la nova PAC perjudica els productors de cultius extensius de Catalunya. Els nous requisits establerts enguany (Pagament verd o Greening), que obliga a diversificar cultius (generalment menys productius), no aporta cap millora de la biodiversitat en un territori caracteritzat per explotacions minifundistes, que ja te una diversitat de conreus en la seva globalitat i amb gran implantació de cultius fixadors de Nitrogen, com podria ser l’alfals.

Finalment, JARC continua demanant més esforç al DARP en control de fauna salvatge, ja que els productors evidencien que els conills estan provocant greus danys als cereals d’hivern, el porc senglar arrasa el blat de moro a l’estiu i els tals l’alfals. Els pagesos estan suportant els danys sense cap compensació i ni suport econòmic per lluitar contra aquestes plagues.

ASAJA reclama un pla de xoc i un major pressupost per a lluitar contra la plaga de la processionària del pi a Catalunya

Davant la proliferació massiva en molts boscos de Catalunya de la processionària del pi, agreujada per les condicions climàtiques que estan tenint lloc aquest hivern que han afavorit una expansió de les zones afectades, ASAJA ha reclamat al Departament d’Agricultura que prengui mesures dràstiques, com un pla de xoc, i que incrementi el pressupost per a la lluita contra aquesta plaga utilitzant medis aeris.DSCN2417

L’organització agrària ha assenyalat que les retallades pressupostàries dels darrers anys degut a la crisi han suposat la reducció de mitjans aeris per a la lluita contra la processionària, i això ha provocat una proliferació de la plaga.

Les bosses blanques als pins plenes d’erugues amb que es reconeix aquesta plaga s’han estes pels boscos catalans i hi ha quilòmetres i quilòmetres de pinedes senceres “cremades” en comarques com, per exemple, el Berguedà que mostren un aspecte desolador, sense fulles.

Així mateix, l’extensió de la processionària “és un perill per activitats com l’Agroturisme, per les incidències que causen les erugues a les persones, que inclús requereixen d’assistència sanitària en alguns casos”.

Per tot això, ASAJA demana actuacions immediates ja que “si no s’actua aviat molts arbres dels nostres boscos podrien morir”.