Aiguamolls i agricultura: la gestió adequada de les zones humides a Catalunya

El 2 de febrer, se celebra el Dia Internacional de les Zones Humides i és una  ocasió excel·lent per augmentar la sensibilització  i divulgar el valor d’un dels ecosistemes més diversos i rics biològicament però, alhora, particularment fràgils i vulnerables.F1

Aquest 2014 i coincidint  amb l’Any Internacional de l’Agricultura Familiar, la Convenció de Ramsar ha triat Zones Humides i agricultura com a tema per celebrar aquest Dia Mundial. Aquesta és una qüestió molt important per a Ramsar perquè aquests espais estan moltes vegades íntimament vinculats a l’agricultura. Des del Departament treballem per aconseguir els millors resultats comuns perquè coneixem a fons la fragilitat entre aiguamollls i agricultura i en fomentem una gestió adequada. Aquesta  gestió es porta a terme a través dels nostres equips tècnics o través de  consorcis, ajuntaments, entitats sense ànim de lucre, que reben el nostre suport també mitjançant una línia específica d’ajuts d’espais naturals protegits, o bé mitjançant convenis i altres acords de col·laboració. Precisament aquests ajuts han fet que durant l’any 2013 s’hagin   finançat arreu de Catalunya actuacions de millores ambientals, d’hàbitats de canyissar o  retirar espècies invasores. També s’ha treballat en l’adequació de trams d’aquestes zones humides, itineraris de natura i en actuacions de senyalització i difusió dels valors ambientals. Concretament, s’han realitzat 30 actuacions diferents, amb una inversió d’uns 640.000 euros.

Dues de les principals zones humides de Catalunya van ser fonamentals per a la creació de dos parcs que acaben de complir 30 anys: el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el Parc Natural del Delta de l’Ebre. El delta de l’Ebre és la zona humida més gran de Catalunya i una de les més importants de l’Europa Occidental, constitueix l’hàbitat aquàtic més extens de Catalunya i presenta una rica diversitat d’ambients; i els Aiguamolls de l’Empordà, ubicats a la plana empordanesa entre les desembocadures dels rius Fluvià i Muga, en un espai caracteritzat pels cursos fluvials actuals, les antigues desembocadures dels rius, i els sistemes de canalització i rec dels conreus que històricament s’han donat en aquest lloc ric en aigua dolça. Els valors d’aquests dos espais naturals els fan gairebé únics, i el pas dels anys i la gestió que s’hi ha fet els han convertit en referents en els àmbits europeu i mundial. Aquests dos  parcs són  punts estratègics en les rutes migratòries entre Europa i Àfrica: aquí es preserven els valors de les zones humides i s’hi comptabilitzen més de 340 espècies d’aus.

Equilibri entre preservació i activitat humana

És important, sobretot quan fem la gestió, saber trobar l’equilibri entre preservació i activitat humana, i s’ha de trobar per a cada una de les zones humides, ja que les pressions que es poden donar són molt diverses i també pot ser molt divers el funcionament com a zona humida de cadascuna d’elles.

Catalunya té més de 300 zones humides, amb un estat de salut que ha anat millorant considerablement en els últims anys, i el Departament d’Agricultura fa passos decisius per conservar precisament aquells trets característics que fan tan atractiu un país com el nostre i que formen part, també, de l’esforç mundial per conservar el territori i les espècies del planeta.

Es tracta de conservar, assolint la maduresa que ens ha portat fins aquí, per continuar treballant en el manteniment i la millora d’aquests aiguamolls i zones humides fent compatible l’ús amb la conservació. Continuar treballant amb una gestió més intensa del territori, i amb una visió global i estratègica de conjunt de tot l’àmbit, convençuts del tresor natural que representa per a tots nosaltres.

Josep Maria Pelegrí, Conseller d’Agricultura

Unió de Pagesos mostra la seva preocupació per la situació de les plantes de cogeneració de tractament de purins

Unió de Pagesos (UP) ha demanat als ministeris d’Agricultura i d’Indústria que prenguin la iniciativa per evitar el tancament de les plantes de cogeneració de tractament de purins i buscar una sortida que garanteixi la continuïtat de les explotacions porcines que depenen d’aquestes plantes, després de l’aprovació de la Llei 24/2013 del sector elèctric que modifica el sistema retributiu de la producció d’energia amb fonts renovables, cogeneració i residus. El sindicat agrari també ha demanat diverses reunions amb tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, i fins ara s’ha reunit amb representants del PSOE per tal que treballin amb aquest objectiu.

Inviabilitat econòmica

El sindicat denuncia que la proposta del Reial Decret pel qual es regula l’activitat de producció d’energia elèctrica a partir de cogeneració, farà que les plantes tractament de purins siguin inviables econòmicament i, per tant, que acabin tancant. Aquest fet crearia una situació crítica per a les explotacions ramaderes i les zones afectades, ja que les plantes ara garanteixen que es puguin gestionar correctament els purins, així com la continuïtat de les explotacions.

Aquesta modificació del sistema retributiu de la producció d’energia afecta, a Catalunya, unes 480 explotacions de porcí i sis plantes de tractament de purins a Alcarràs, Juneda (dues plantes), Miralcamp, l’Esquirol-Santa Maria de Corcó i a les Masies de Voltregà. A tot l’Estat afecta més de 2.000 explotacions que gestionen els seus excedents en quaranta plantes.

Unió de Pagesos participarà aquesta tarda en una reunió conjunta a Lleida amb la resta d’organitzacions agràries i l’ADAP (Associació d’Empreses per al Desimpacte Ambiental dels Purins) per tractar aquesta qüestió.

Agroprés finalitza els actes del 25è aniversari parlant de les noves tecnologies de mobilitat aplicades al món agrari

DSCF0034L’Associació de Periodistes i Escriptors Agraris de Catalunya (Agroprés) ha tancat els actes de celebració del 25è aniversari, el dimecres 29 de gener al Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb una conferència a càrrec de Peio Oiz amb el títol “Rur@l: una aproximació al camp digital”.

Durant l’acte es va aprofitar per repartir als assistents el nous carnets i un obsequi (un llápis USB amb el logotip de l’entitat) amb motiu del 25è aniversari.

Peio Oiz, nascut a Donostia (Gipuzkoa), Enginyer de Telecomunicacions (UPC) i que és director general de l’empresa Dylvian, va fer una aproximació a les noves tecnologies de mobilitat, en general, i també aplicades als sector agrari, agroalimentari i forestal, de recollida i de divulgació de la mateixa.

Els assistents van mostrar molt interès pel que es va dir i van realitzar nombroses preguntes, que no van poder ser totes contestades, ja que es va sobrepassar el temps estipulat.

Agroprés continuarà duent a terme sessions com aquesta que són de molt interès per als seus associats, sobretot les relacionades amb les noves tecnologies aplicades als sectors agrari, agroalimentari i forestal.

Agroprés signa un conveni de col·laboració per divulgar el congrés SmartFruit, que es farà a Barcelona el febrer

Agroprés ha signat un conveni de col·laboració amb PRODECA per fer difusió del SmartFruit IPM International Congress, que se celebrarà al Palau de Congressos de Montjuïc de Barcelona, del 2 al 4 de febrer.

SmartFruit IPM International Congress és una iniciativa conjunta del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, Prodeca (Promotora d’Exportacions Agroalimentàries), els productors agraris i el sector de serveis fitosanitaris, que naix amb l’objectiu d’incrementar el valor de la producció fructícola.

L’objectiu principal d’aquest congrès és esdevenir un referent per a tots els productors de fruita de llavor i d’os, cítrics, vinya i olivera, els assessors i comercialitzadors, així com les empreses de serveis de tota la cadena de producció i subministrament, amb la intenció clara de compartir experiències i resultats de la recerca aplicada per a la gestió de plagues i malalties en aquests cultius fructícoles, tenint sempre en compte els costos econòmics, mediambientals i de qualitat final del productes.

Per arribar a aquests objectius de SmartFruit IPM International Congress, experts de Estats Units, Mèxic, Xile, Nova Zelanda, Hongria, Països Baixos, Itàlia, França i Espanya presentaran els seus resultats i experiències als assistents. Hi tindran cabuda els treballs per a la Gestió Integrada de Plagues i Malalties en cultius fructícoles, tenint en compte que, en un món cada vegada més global, les solucions passen també per ser globals.

Per consultar el programa de SmartFruit IPM International Congress, cliqueu en l’enllaç: www.smartfruitcongress.cat

2014: Any Internacional de l’Agricultura Familiar

Voldria començar el 2014 recordant que aquest és l’Any Internacional de l’Agricultura Familiar, una iniciativa promoguda pel Fòrum Rural Mundial i recolzada per més de 360 organitzacions civils i camperoles de tots els continents. La seva celebració a nivell mundial, declarada per l’Assemblea General de l’ONU, pretén esdevenir una eina per a la promoció de polítiques actives a favor del desenvolupament sostenible dels sistemes agraris basats en la unitat familiar camperola, comunal, indígena, cooperativa i pesquera.

Per a Catalunya i el Govern que represento el desenvolupament rural sostenible és una prioritat. Creiem que l’agricultura i la ramaderia tradicionals, associades al consum de productes de proximitat, tenen molt a dir en la lluita per millorar el medi ambient i frenar el canvi climàtic.

Per aquestes raons, el DAAM  està portant a terme una política alimentària que, entre altres coses, promociona els circuits comercials curts, fomentant el consum dels productes de quilòmetre 0, a causa dels grans beneficis que proporcionen a productors i consumidors.

Així, promovent aquest tipus de comercialització, s’augmenta el valor afegit del producte per als productors; es produeix un efecte positiu sobre el medi ambient; s’afavoreix la confiança del consumidor; es potencia el consum de productes frescos, amb més valor nutricional i organolèptic, i per tant de més qualitat; i es dinamitza la producció agrària catalana.

Millora de la rendibilitat dels petits productors

Tot i que la venda directa i els circuits curts no poden ser la forma de comercialització de tota la producció agroalimentària catalana, amb la venda de proximitat sí que es pot millorar la rendibilitat dels petits productors, alhora que es facilita el coneixement dels productes i els productors per part del consumidor i s’ajuda a la viabilitat econòmica del camp català i, conseqüentment, al desenvolupament socioeconòmic de les zones rurals.

Tenint en compte aquests beneficis, el DAAM ha donat suport a diverses iniciatives firals i comercials, que afavoreix els certàmens adreçats al consumidor final, on es poden exposar i vendre productes alimentaris de qualitat i de proximitat. Així com l’aprovació del Decret que regularà l’acreditació de la venda de proximitat dels productes agroalimentaris.

D’aquesta manera, la Generalitat es posa al costat de l’ONU, dipositant  els esforços que siguin necessaris en potenciar la venda directa i de circuit curt; també ajudar a maximitzar els esforços de foment i promoció dels productes de temporada, i millorar la sensibilitat envers l’entorn, reduir la petjada de carboni i conservar el paisatge.

Josep M. Pelegrí, conseller d’Agricultura

Unió de Pagesos considera un avenç el projecte de llei que preveu eleccions al sector agrari a nivell d’Estat

Unió de Pagesos (UP) considera un primer pas que també es prevegi celebrar eleccions a nivell estatal per regular la representativitat de les organitzacions agràries a nivell estatal, com ja fa Catalunya des de 1994. Tanmateix, adverteix que, en el tràmit parlamentari, s’hauria de millorar molt el text que ha aprovat el darrer Consell de Ministres a Madrid per tal que les eleccions i campanyes electorals comptin amb totes les garanties democràtiques. A més, el sindicat demana un sistema per compatibilitzar-les amb les eleccions a Cambres agràries de Catalunya i per tal que els resultats catalans computin a nivell estatal, sense haver de celebrar dos comicis, ja que el contrari suposaria penalitzar a qui ha tingut eleccions democràtiques al camp des de l’any 1994.

Mancances democràtiques

UP recorda que el text al qual ha tingut accés durant el procés de consulta a les organitzacions hi ha mancances democràtiques. El sindicat considera insuficient el nombres de meses per província que es preveu per a l’organització de la consulta. A més, a diferència del règim electoral general, el projecte presentat pel Consell de Ministres no regula la campanya electoral. No preveu una campanya informativa institucional, no restringeix la capacitat del Govern per influir en el procés, no regula la propaganda, ni els actes de campanya (distribució dels espais gratuïts, limitacions fora del període electoral, limitacions de despesa en publicitat, etc.), ni l’ús de mitjans de comunicació durant la campanya (respecte al pluralisme i neutralitat, etc.), ni la gestió de les despeses i subvencions. Tampoc es regulen les infraccions electorals, ni les sancions aplicables, entre d’altres aspectes.

El sindicat tampoc comparteix que la condició d’organització més representativa s’atorgui segons el criteri d’haver obtingut un mínim de vots en un mínim de comunitats, sense considerar que el nombre d’agricultors de cadascuna de les comunitats és diferent. Unió de Pagesos també demana un sistema més clar i rigorós per garantir que els electors són professionals agraris i evitar fraus.

Lliurats els primers premis “Excel·lència Cava”

Posado premiados con autoridades(1)El ministre d’Agricultura, Miguel Arias Cañete, i el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, van presidir el dilluns 13 de gener a Barcelona l’acte de lliurament dels primers premis “Excel·lència Cava”, que atorga des d’aquest any el Consell Regulador del Cava.

Els guardons s’han concedit en quatre apartats diferents: a la viticultura, que ha recaigut en el viticultor i vicepresident sortint, Pere Albà; en la categoria d’enologia, el premi ha estat pel doctor en Farmàcia Ramon Viader, membre de diverses societats científiques i del grup d’experts de la subcomissió de mètodes d’anàlisi i apreciació de vins de la OIV. També ha estat president de la Federació Espanyola d’Associacions d’Enòlegs, de la Unió Internacional d’Enòlegs i president de la Confraria del Cava; en la categoria de divulgació, el premi ha recaigut en la directora del programa de Radio Nacional d’Espanya No es un día cualquiera, Pepa Fernández; i, finalment, s’ha premiat la trajectòria del president sortint del Consell Regulador, Gustau García Guillamet.

La FCAC mostra la seva preocupació perquè el sector podria perdre 11,4 milions en zones desfavorides i de munyanya

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) expressa la seva preocupació després de conèixer l’esborrany d’Ordre del Contracte Global d’Explotació presentada pel Departament d’Agricultura. Aquesta regulació provocaria la pèrdua d’11,4 milions d’euros en zones desfavorides i de muntanya, i posaria en perill la continuïtat de més de 300.000 hectàrees i de 4.900 productors, així com les seves cooperatives, atenent a la convocatòria de 2012.DSCN1822

Les comarques de zones desfavorides i de muntanya més afectades per la decisió serien les Garrigues, la Terra Alta, el Segrià, la Ribera d’Ebre, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès, l’Alt Urgell, el Berguedà, Osona i la Noguera, entre d’altres. Les zones de muntanya deixarien de percebre 9,2 milions d’euros que es destinaven a uns 3.100 productors, mentre que les altres zones desfavorides perdrien 2,2 milions d’euros que arribaven a uns 1.800 productors.

El motiu és que l’esborrany d’Ordre estableix que, enguany, l’Administració no convocaria els ajuts d’indemnització compensatòria, que es destinen a les zones desfavorides i de muntanya amb la finalitat de mantenir l’activitat agrària a punts del territori on l’adversitat del medi comporta un sobrecost de la producció o un rendiment més baix. Tampoc està previst convocar altres mesures contemplades dins del Programa de Desenvolupament Rural (PDR).

Situació més complexa a determinades comarques

La situació s’agreujaria a determinades comarques -com les Garrigues, el Segrià i la Terra Alta-, a on els productors de fruita seca encara no han cobrat els ajuts específics que es destinen al sector. Precisament, aquestes són les zones amb un risc d’abandonament agrari més elevat i en les quals, sovint, els ajuts de la PAC són més baixos. La FCAC ja va denunciar que, l’any passat, el Ministeri i el Departament d’Agricultura havien reduït els ajuts específics a la fruita seca més d’un 65%, baixant-los a 32 euros per hectàrea, però ni tan sols l’import aprovat s’ha fet efectiu a dia d’avui i, per això, és imprescindible que els pagaments d’aquests ajuts que resten pendents es facin efectius de forma imminent.

Per tot, la FCAC reclama que, tal com permet la normativa europea, el Departament d’Agricultura mantingui els ajuts d’indemnització compensatòria i d’assessorament dins el Contracte Global d’Explotació, i que els joves que hagin iniciat l’activitat agrària en els últims sis mesos també es puguin acollir a l’ajut d’incorporació. Les cooperatives defensen que els ajuts vinculats al PDR són els que permeten garantir la inversió en un sector que resulta estratègic per al futur del país.

Jaume Alsina, fundador i president del Grup Guissona, pronunciarà una conferència a Barcelona el 28 de gener

El Col·legi d’Economistes, a través de la Comissió d’Economia Agroalimentària, organitza el dia 28 de gener a les 18 h. , a la seva seu a Barcelona, una Conferència a càrrec de Jaume Alsina, fundador i president del Grup Guissona.

Aquest grup compta amb el complex carni més gran d’Europa, es la sisena empresa espanyola del sector agroalimentari i és un exponent emblemàtic de les cadenes curtes de distribució des de l’origen al consumidor.

Aquesta empresa ha passat de tenir tres treballadors al moment de la seva creació a l’any 1958 a tenir-ne més de 5.000 avui i distribueix la seva producció a través de 420 botigues.

Quines estratègies ha seguit l’empresa per realitzar aquest espectacular creixement? Tot això ho explicarà en aquesta conferència el seu principal impulsor i protagonista.

La Comissió impulsa el paper dels interlocutors en la planificació i l’ús dels fons estructurals i d’inversió europeus

La Comissió Europea ha adoptat a principis del 2014 un conjunt de normes comunes per millorar la consulta, la participació i el diàleg amb els seus interlocutors (autoritats regionals, locals, municipals i altres autoritats públiques, sindicats, associacions d’empresaris, ONG i organismes responsables de fomentar la inclusió social, la igualtat de gènere i la no discriminació) en matèria de planificació, aplicació, seguiment i avaluació dels projectes finançats pels fons estructurals i d’inversió europeus.

Aquests fons són els següents: el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el Fons Social Europeu (FSE), el Fons de Cohesió, el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) i el Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP).

Codi de conducta

Aquest conjunt de normes comunes, que serà un codi de conducta europeu en matèria de partenariat o règims d’associació, exigeix que els Estats membres millorin la col·laboració entre, d’una banda, les autoritats responsables de fer servir els fons estructurals i d’inversió i, de l’altra, els interlocutors dels projectes perquè sigui més fàcil compartir informació, experiència, resultats i bones pràctiques durant el període de programació 2014-2020 i es pugui contribuir d’aquesta manera a garantir que els diners es fan servir de manera eficaç.

«Volem que els Estats membres treballin en partenariats constructius amb les parts interessades per planificar i aplicar els programes finançats pels fons estructurals i d’inversió i maximitzar-ne l’impacte», ha declarat el Comissari Europeu de Treball, Assumptes Socials i Integració, László Andor.

El codi de conducta esmentat, que adopta la forma d’un reglament de la Comissió jurídicament vinculant, estableix objectius i criteris per garantir que els Estats membres apliquin el principi del partenariat o de l’associació col·lectiva; això significa que els Estats membres estan obligats al següent:

  • Garantir la transparència en la selecció dels representants de les autoritats regionals, locals i altres autoritats públiques, dels interlocutors socials i econòmics i dels organismes de la societat civil com a membres de ple dret dels comitès de seguiment dels programes
  • Presentar interlocutors que disposin de la informació adequada i de temps suficient (requisit previ d’un autèntic procés de consulta)
  • Garantir que els interlocutors s’impliquin eficaçment en totes les fases del procés, des de la preparació fins a l’aplicació, la supervisió i l’avaluació de tots els programes
  • Finançar la millora de les capacitats dels interlocutors i de les seves competències amb vistes a la seva participació activa en el procés
  • Crear plataformes per a l’aprenentatge mutu i l’intercanvi de bones pràctiques i de polítiques innovadores

El Reglament estableix els principis que cal que apliquin els Estats membres, però deixa un ampli marge de maniobra perquè organitzin de manera precisa les modalitats pràctiques de participació dels interlocutors corresponents en les diferents etapes de la programació.

Estreta col·laboració entre les parts implicades

El partenariat, un dels principis clau de la gestió dels fons de la Unió Europea, demana una estreta col·laboració de les autoritats públiques nacionals, regionals i locals dels Estats membres amb el sector privat i altres parts interessades. Fins ara, tot i formar part de la política de cohesió, les observacions de les parts interessades indiquen que la seva aplicació ha variat considerablement entre els diferents Estats membres en funció de si el marc institucional i la cultura política de cada Estat membre ja era favorable a la consulta, a la participació i al diàleg amb les partes interessades.

El nou reglament de la Comissió, jurídicament vinculant i directament aplicable (anomenat «acte delegat»), reforça per tant el partenariat que s’esmenta a l’article 5 del Reglament pel qual s’estableixen disposicions comunes relatives al FEDER, al FSE, al Fons de Cohesió, al FEADER i al FEMP per al període 2014‑2020.