Alguna cosa no funciona en el tema de la llet

Sabem consumir la millor llet? Espanya, també Catalunya, és un país deficitari en producció de llet de vaca. Va produir uns set milions de tones de llet el 2017, segons dades del FEGA i, tot i que, el consum de lactis mostra una caiguda continuada any rere any, de més del 20% en l’última dècada, segons el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), no aconseguim cobrir el consum d’aquests productes. Revertir aquesta tendència és un dels principals reptes del sector lacti a curt termini. Aquest fet no sembla ser suficient per poder garantir un preu just al ramader.

El cost de produir un litre de llet està al voltant dels 0,32 euros/litre (font MAPA), però, el preu mitjà ponderat en 2017 va ser de 0,319 euros/litre, segons dades del FEGA. Les dades anteriors mostren que alguns productors no estarien guanyant diners mitjançant la seva activitat, sinó simplement cobrint els costos de producció o fins i tot perdent diners.

Davant aquesta situació els productors van optar per dues vies diferents: augmentar el volum, és a dir, produir més litres de llet per així diluir els costos fixos o optimitzar els recursos (benestar animal, genètica, instal·lacions, cultius), tot això encaminat a reduir al màxim els costos.

La llet produïda a Espanya és un aliment que passa per uns estrictes controls de qualitat higienicosanitària i traçabilitat al llarg de totes les baules de la cadena alimentària abans d’arribar al consumidor.

Malgrat que la llet es produeix i transforma en condicions de màxima qualitat i seguretat alimentària, els espanyols no aconseguim el consum de lactis recomanats en una dieta sana i equilibrada. Un estudi de Anibes reflecteix que un percentatge important de la població espanyola no arriba a les recomanacions d’ingesta de calci, magnesi i vitamina D. La principal font de calci és la llet, sent recomanable prendre tres gots de llet al dia o l’equivalent en altres productes lactis.

Aquest fet ve provocat, perquè els consumidors espanyols, en general, no tenen consciència de consumir productes làctics com a altres països de la UE. La llet sens porta presentant des de fa anys com un producte reclam i no estem acostumats a apreciar-la ni a pagar per ella el preu que es mereix. Produïm llet líquida per bric UHT, però no som experts en produir productes lactis de més valor afegit com pot ser el formatge.

D’altra banda, el descens del consum de llet està en les modes nutricionals relacionades amb les begudes vegetals que preocupen cada vegada més a metges i investigadors, ja que no hi ha estudis suficients que determinin que aquestes són millors que la llet de vaca.

Així la coses, costa entendre i molt que els ramaders de boví lleter en un país deficitari en consum i deficitari en producció tinguin problemes no només de rendibilitat sinó per assumir els costos de producció, que tot s’ha de dir, no són superiors als de països excedentaris. Per què els preus de venda en un país deficitari són inferiors als de la mitjana de la Unió Europea? Perceben els ramaders un preu just en un país deficitari? En el tema de la llet hi ha alguna cosa que no funciona.

Jesús Domingo, vicepresident primer d’Agroprés

Anuncis

Economia del coneixement i agricultura

L’agricultura i la ramaderia (sector primari) són l’origen de la nostra alimentació i s’ubiquen al món rural. Tot i que en aquest assaig ens centrarem en l’ activitat econòmica agrícola i ramadera i no en el món rural, és important saber que la ruralitat es defineix per la baixa densitat demogràfica i pels espais dominats pels camps de conreu, boscos, granges, pastures, rius, muntanyes,…i podríem pensar que aquest entorn pot limitar l’accés a certes tecnologies, i a certs coneixements, a diferència de les zones urbanes o ciutats; però avui en dia la diferència entre camp i ciutat cada vegada s’escurça més.

Al primer terç del segle XX, amb la pèrdua de les últimes colònies espanyoles (Cuba, Puerto Rico i Filipines), l’agricultura espanyola i catalana, sofreixen un retruc important, que es veurà alleugerit per l’incorporació dels adobs (Superfosfat, Potassi i Nitrogen), la maquinària i la intervenció estatal (política de regadius, foment cooperatives, la llei de sindicats agrícoles, les caixes rurals…).

La revista d’Agricultura de l’IACSI, a l’any 1871 començava a parlar dels adobs químics, i anys més tard, l’empresa Cros, fundada a Barcelona, inicià una tasca divulgativa a favor dels seus productes (adobs químics).

En 50 anys s’ha passat de treballar la terra amb mules a fer-ho amb tractors d’última generació, de regar a manta a reg per goter que es pot engegar amb el mòbil… El sector ha millorat molt la productivitat amb la substitució de mà d’obra per capital, s’ha establert una forta indústria agroalimentària i la societat agrària s’ha identificat molt més amb les formes de fer de les societats  industrials i urbanes.

“El campo està abocado a adptarse a un nuevo ecosistema de Trabajo: la agricultura de los macrodatos o Big Data. Se basa en la recogida, el almacenamiento y la gestión automatitzada de grandes volúmenes de información sobre causes que afectan a los cultivos y al ganado para ganar más eficiència y productividad”, afirma Larrazabal, M. i desenvolupa en el seu article una sèrie d’exemples aplicats a l’ agricultura com els drons per diagnosticar l’estat de les vinyes, les estacions meteorològiques connectades, els sensors i la seva connexió,…

En general l’agricultura catalana s’està acostant força a l’economia del coneixement; per exemple, el portals de tràmits, formació, avisos, etc… RuralCat, n’és un clar exemple de la bona transició.

Catalunya té una balança comercial de productes agroalimentaris positiva, és a dir, el valor de les exportacions supera al de les importacions. Disposa de les institucions adequades per millorar la innovació i competitivitat sectorial (IRTA,…), té el recolzament de l’administració catalana (pla estratègic de recerca), bona connexió a Internet a tot el territori i eines TIC per a disposar d’informació i coneixement a l’instant i actualitzat.

Es diferencien les empreses agrícoles i ramaderes de les empreses agroalimentàries, però el procés d’innovació és transversal i afecta als dos tipus, és a dir, hi ha una relació molt directa entre el pagès o ramader i la indústria que transforma el seu producte, mentre que, en la venda, en el canal de comercialització, la gran distribució, en ocasions, exigeix unes condicions molt ajustades a l’agricultor, cooperativa/agroindústria, i, alhora compra productes estrangers amb preus per sota dels locals, i fins i tot realitza vendes sota cost.

Pel que fa a la productivitat, creixement i desenvolupament, tot i que la producció final agrària ha disminuït un 2% respecte a l’any 2012, el valor afegit i la renda agrària (renda dels factors) han augmentat força, el que explica un augment de la productivitat en general. Es pot observar una lleugera disminució de la producció final, amb alguns subsectors que han augmentat de forma considerables, com els serveis a l’agricultura, l’equí, els bovins, els altres productes vegetals i la majoria de productes agrícoles, exceptuant els farratges i els cereals.

El factor humà ha estat substituït per màquines, ordinadors i aplicacions, i les tasques menys qualificades les realitzen majoritàriament immigrants, mentre que la direcció la realitzen persones cada vegada més ben formades tan tècnicament com empresarialment, que utilitzen fluxos d’informació tècnica, comercial, empresarial, de mercat, que estan permanentment connectats a la xarxa, disposats a viatjar i negociar amb proveïdors i l’administració.

Diferenciació geogràfica important

Les activitats econòmiques i l’estructura social tenen una diferenciació geogràfica important; les activitats agrícoles de la zona del Maresme es centralitzen en les flors i plantes ornamentals, la zona del Penedès en la viticultura, Osona en bestiar, etc,… el que denota una variabilitat geogràfica important i a la vegada una concentració que té, en alguns casos, efectes negatius, per exemple la comarca osonenca i els purins dels porcs. L’estructura cooperativista s’ha mantingut i modernitzat als darrers anys, consolidant cooperatives de segon grau i algunes d’elles entrant a la distribució directament (Cellers Domenys, CORMA, etc..).

Quant a l’avantatge competitiu destaca l’àmplia oferta educativa de diferents nivells i àmbits (tècnic, econòmic, turístic, paisatgístic,..), els portals de coneixement (avisos, formació, informació, tràmits…), els clústers, les bones infraestructures (port, aeroport, autopistes, autovies i fires sectorials) dels voltants de Barcelona, tot i que certes comarques encara tenen algunes mancances de vies de comunicació i transport. L’ús de xarxes per fer tràmits s’ha generalitzat i és molt eficaç i eficient. És també un avantatge la robotització i automatització i mecanització de les explotacions. Per contra, la manca de disponibilitat  total i general d’aigua desafavoreix certes zones catalanes.

L’agricultura catalana és complexa i té molts subsectors ben diferenciats, i en general mostra una capacitat d’ adaptació no igual per totes les explotacions, tot i que el nombre d’explotacions sembla que, després d’una forta davallada, actualment s’està estabilitzant al voltant de les 59.000 explotacions, que ocupen un lleuger 2% de la població activa total i que contribueixen  amb un tímid 0,8% al PIB català.

El Pla estratègic de recerca, innovació i transferència de Catalunya 2013-2020 és un clar exemple de la implicació de l’administració catalana per tal d’acostar l’agricultura a l’economia del coneixement, a la competitivitat i al benestar dels agricultors i ramaders.

L’aigua és un recurs molt important per a la productivitat agrícola, i per això les polítiques públiques i accions privades que s’encaminin a fer-ne un ús eficient hauran de ser prioritàries.

Amb l’ augment de biomassa a Catalunya s’ha millorat la gestió dels boscos i la seva sostenibilitat, alhora que redueix el risc d’incendis.

En general, la transició de l’agricultura catalana cap l’economia del coneixement s’està desenvolupant amb una dinàmica molt positiva i amb un recolzament institucional gens menyspreable.

Miquel Rusiñol i Tarrés, president d’Agroprés

Què entenem per ‘macrogranges’?

Arran de la presentació de diferents projectes ramaders al llarg i ample de Castella i Lleó, han sorgit veus crítiques dels que s’oposen a tot, o gairebé tot, i anteposen el que és el seu concepte de benestar i tranquil·litat al que seria una activitat ramadera o una indústria que pogués portar activitat econòmica i ocupació als pobles. Els detractors d’aquests projectes utilitzen amb sentit pejoratiu el terme de ‘macrogranges’, sabedors ells que l’etiqueta de macro, que sembla sinònim de rics, automàticament els fa mereixedores de crítiques i retrets. Sense entrar en els tràmits administratius de concessió de llicències i autoritzacions, que això ja té el seu curs legal establert -per cert car, llarg, molest i garantista-, les organitzacions agràries i els seus representants tenim l’obligació de posar ‘negre sobre blanc’ en pel que fa al disseny de la política agroramadera del present i del futur.

En primer lloc, el de la mida no és un caprici, ja que la dimensió de les explotacions, en un món globalitzat, ve marcada per criteris d’eficiència, i una inversió que es triga a amortitzar no menys de quinze anys -i comptablement més del doble-, cal fer-la amb la vista posada en el futur, no en el passat que van viure els nostres avis. Afirmo amb rotunditat que totes les explotacions ramaderes projectades en l’actualitat, o que es projectaran en els propers anys, van ser grans, o almenys grans als ulls dels jubilats que viuen als nostres pobles o dels de fora del sector que desconeixen la realitat del camp.

Si ser grans significa ser més competitius, significa generar més recursos econòmics, significa crear ocupació en els nuclis rurals, i significa aprovisionar de manera més eficient a una indústria agroalimentària que tracta de competir en els mercats internacionals, benvingut sigui la mida.

D’altra banda, ens sentim perjudicats quan s’etiqueta un projecte de grans granges sense que en realitat ho sigui, i m’explico. Una granja de producció de porcs de 3.500 mares, si fos en un sistema productiu de ‘cicle tancat’, es tractaria d’un gran complex ramader, ja que al costat de les 3.500 mares s’encebarien diàriament altres 42.000 porcs, per al que es requeririen naus de superfície equivalent a quatre camps de futbol. Però en el que no ha reparat qui s’oposa a aquests projectes, i alegrement qualifica de grans granges, és que ja no es construeixen explotacions porcines de ‘cicle tancat’, sinó que els porcs se separen de les mares, en pocs dies, finalitzada la lactància, i s’engreixen en naus integrades, d’una dimensió mitjana d’unes dues mil places -dos mil metres quadrats construïts-, repartides per l’ampli territori de Castella i Lleó, i en cap cas pròximes al nucli de reproductores.

Aquest sistema productiu del qual Espanya és pionera a nivell mundial, i que ens ha situat en el tercer lloc del rànquing de països productors i exportadors de porcí del continent, és també el més sostenible, el que dóna més participació a l’explotació familiar, el més encertat des del punt de vista de la sanitat animal, i el menys agressiu des del punt de vista mediambiental. I si posem moltes pegues, aquestes empreses se n’aniran a un altre lloc.

Jesús Domingo, vicepresident d’Agroprés

El benestar dels animals de granja destinats al consum

Benestar, segons la Gran Enciclopèdia Catalana, es la situació en la qual hom troba satisfetes les necessitats de la vida. El benestar dels animals de granja es un aspecte de la producció que està tenint cada cop més importància en la societat occidental i està influint en las decisions sobre política agrària i llur legislació.

Els productors estan preocupats davant les incerteses de les decisions i pressions que repercuteixen sobretot en la viabilitat econòmica de les granges o explotacions.

La premsa fa eco, en manta ocasions, dels aspectes subjectius, irracionals i sensacionalistes sense contrastar-los amb treballs científics i opinions tècniques qualificades. 

En moltes ocasions, des de la Unió Europea, s’emeten requeriments i/o reglaments sobre el benestar, sobretot, en cries intensives i que qüestionem la seva aplicació per varis motius:

  1. La producció animal està orientada vers una major qualitat del procés productiu que inclou la qualitat de la vida dels animals.
  2. La demanda del consumidor que vol carn provinent de animals cuidats en condicions de confort i sanitat.
  3. El benestar i el sistema de producció ha de tenir en compte la economia dels productors.

Els animals destinats al consum, exigeixen unes condicions d’explotació i uns factors de confort que cobreixin llurs necessitats vitals. Les diferents lleis, ordres i reglaments dictats per les Administracions públiques garanteixen el compliment de les seves necessitats de la vida, es a dir, del seu benestar.

Hom confon sovint el benestar amb la cria dels animals en espais oberts, a l’aire lliure,i amb una alimentació basada en farratges, cereals no transgènics, hidroponia, fulles verdes, etc. També es qüestiona l’ús de gàbies. Cal dir que les gàbies no son una presó sinó una protecció.

Fa molts anys, potser més de 20, que el Comitè permanent de la convenció europea sobre la protecció dels animals dins les granges, debat a Estrasburg les recomanacions sobre el benestar dels animals. Cal dir que gran part de les recomanacions mostren un gran desconeixement sobre la producció animal realitzant judicis de valor injustificables. Es solen basar en aspectes bucòlics sense oferir cap dada i sense cap proba ni bases científiques. Es menysprea el treball de tècnics i veterinaris com a garants del maneig, de la salut i la correcta alimentació. Cal afegir la total omissió envers la rendibilitat de les explotacions ramaderes.

S’està legislant a partir d’opinions, de pressions de “lobbys” i de conceptes arcaics de cria sobretot pel que fa a instal·lacions, equips, alimentació, sanitat i maneig.

Hem de tenir clar que l’activitat ramadera actual cerca els millors resultats de confort, benestar i producció. 

Actualment s’intenta relacionar benestar amb ecologia. Cal desmentir-ho. La cria ecològica vol aproximar-se a la cria silvestre i ancestral dient que presenta un major grau de benestar. Aquesta hipòtesi es falsa, car ni tan sols en la espècie humana s’ha demostrat.

També es vol qüestionar l’adaptació dels animals en sistemes de producció intensiva dient que afecta al benestar. Si tenim en compte que es van succeint generacions en aquest sistema de producció, els animals estan completament adaptats al pas del temps.

No considerem viable ni justificat, implementar canvis radicals i generalitzats als sistemes actuals d’explotació ja que no estan sustentats en bases suficientment sòlides segons els resultats dels treballs científics.

Toni Roca, membre de la Junta d’Agroprés

Cap a una nova PAC?

Podríem dir que hores d’ara encara estem immersos en l’aplicació de la Política Agrària Comuna (PAC) actual i en les conseqüències que te tant a nivell individual com de País la seva implementació, sobre tot després del complicat model imposat pel Ministeri arreu de l‘Estat per tal de fer-la difícilment ‘autonòmica’ tal com es podia despendre d’alguns estatuts de autonomia que contemplen capacitat plena en matèria agrària com es el cas de Catalunya.

Pels que no estan habituats en la matèria nomes dir que la PAC, es la política Agrària Comunitària, la única política realment comuna que hi va haver durant molts anys des de la fundació de la CEE, i la que acaparava la major part del pressupost comú prop del 80%.. I que a que si be avui ha minvat molt es seu pes sobre el conjunt de l’activitat econòmica de la UE, encara representa en torn a una tercera part del mateix. El programes d’actuació tenen una vigència de set anys i l’actual es el corresponent a 2013-2020. A la mitat del període de vigència es fa una revisió sobre el seu desenvolupament i s’inicien les discussions sobre el del següent període.

Pel que fa a España això es tradueix amb un flux total 42.000ME, quantitat com es pot veure gens menyspreable, i que es divideix en 34.580 milions de fons totalment comunitaris que van directament als titulars d’explotacions que reuneixen determinats requisits, i 8.300 milions, cofinançats pels tres nivells d’administracions, UE i CCAA bàsicament, mes alguna aportació de l’Estat i que es destinen a recolzar projectes d’emprenedors que volen tirar endavant projectes dins dels territoris definits com a rurals.

Doncs  be, estant encara en aquest procés d’avaluació, pels despatxos de Brussel·les ja s’estan escalfant  motors  per procedir a la seva revisió. De fet el nou comissari Phil Hogan ja va posar en marxa a principis d’any una enquesta a nivell europeu perquè tant el sector com tota la societat en general es manifestessin sobre com veien la Política Agrària Comunitària.

El nivell de respostes donat a conèixer el mes de Juliol,  realment va sorprendre per la seva quantitat, inusual en aquests tipus de consulta. Gairebé 323.000 respostes i amb un eixos bastant coincidents. Els europeus volem tenir un marc regulador d’allò que mengem, apostem pels alimentes de qualitat, fets amb respecte de la natura i  creiem que els productors tenen un percentatge de participació en la cadena de valor inferior al que els hi pertocaria.

Com a dades sectorial destacarien que mentre els pagesos demanen mes ajuts a la renda, els consumidors demanen una agricultura mes verda, i productors i administracions coincideixen en criticar  l’excés de burocràcia de la PAC.

Amb aquesta informació podríem intentar encertar cap on es pot orientar la nova PAC, però de fet hi han d’altres vectors que condicionaran molt la seva nova normativa.

Aquí en voldria destacar nomes tres.

1.- El Brexit

En aquestes alçades ningú sap com pot acabar el tema de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, si serà un Brexit dur o tou, o fins hi tot si el pilotarà l’actual primera ministra anglesa o serà substituïda abans. El que si sembla de tot inevitable es que el Brexit tiri endavant i els terminis perquè això passi ja estan en marxa. I per que es tan important això per la PAC?, doncs perquè el Regne Unit era un contribuent important al pressupost comunitari, i amb la seva sortida aquest es veurà reduït en uns 9.300 milions d’euros, i si es fa un ajust de la despesa proporcional a aquest import, implicaria una reducció del pressupost agrícola  de l’ordre de 3.600ME. Hi han països, com els del nord d’Europa que aposten clarament per aquesta postura, mentre d’altres com pot ser España demana que es mantingui el pressupost agrari. Una de les mesures que es contempla es que la reducció que es fes, fos o no la  aplicació estricta de la proporcionalitat, pogués ser compensada per una aportació de cada estat.

Això implicaria obrir el camí cap a una renacionalització del primer pilar, i mes quan es deixa el complement a assignar-li o no a criteri de cada estat. Els crítics amb aquesta mesura creuen que es perdria l’esperit de solidaritat entre els països europeus i una situació davant el mercat amb diferencies competitives. Qui mes s’oposen a aquesta mesura, per raons obvies son les organitzacions agràries.

2.-Mantenir els dos pilars

Aquí hi ha un nou capítol de discussió, mes profund i mes de concepció de la pròpia política agrària. Des de fa temps la Pac es basa fonamentalment en dos pilars, els ajuts directes, que van directament al titular dels drets d’explotació, i que es paga íntegrament a càrrec del pressupost comunitari, i un segon pilar, el de desenvolupament rural, cofinançat entre la UE, i la CCAA amb una participació últimament molt minvada per part de l’Estat, que promou activitats que fomentin l’activitat econòmica en zones agràries, siguin aquestes de caire agrari o no.  Sempre hi ha hagut una discussió entre els que tenen una visió mes macro del territori i que  defensant aferrissadament la filosofia que sustenta el segon pilar ja que creuen que es el que pot servir per fer una política integra en zones rurals , i sectors agraris que critiquen que fons que surten del pressupost agrari vaguin a parar tot sovint a activitats no relaciones amb el sector primari.

Actualment alguns estat comunitaris, serien partidaris de unificar aquets dos pilars en un de sol.

3.-El Component verd

Tal com explicava al principi en la macro enquesta feta a primers d’any sortia com una demanda reiterativa tenir una agricultura mes verda i respectuosa amb el medi.

Ja en la Pac anterior es va tenir molt en compte la opinió del ciutadà europeu que deia que estava d’acord que una part dels seus impostos fossin per ajudar a tenir una agricultura pròpia i per tant uns agricultors, però sempre i quan aquests utilitzessin mètodes perfectament compatibles amb el medi i que produïssin una alimentació sana i de qualitat, En part d’aquí va sortir el que en el període actual es coneix com el greening o pagament verd.

Aquesta petició generalitzada ve  per una major conscienciació ambiental i dels riscos de un consumisme il·limitat en un planeta finit, però també per un imaginari de com es produeix en el sector primari que ja no es real.  Es cert que al final dels períodes bèl·lics, Segona Guerra Mundial a Europa, o la Gerra Civil a casa nostra, hi havia gana i es va prioritzar a intentar alimenta a la població com fos, i fins i tot a les escoles d’agricultura es prioritzava el com obtenir mes producte sense analitzar massa les conseqüències a llarg termini. El cas mes espectacular en aquest sentit serien els regadius del llac Aral promoguts per la antiga URSS i que han acabat amb el que era el seu mar interior mes gran, ja que ha passat tenir una superfície de 68.000Km2 al 1960 a menys de 6.800 actualment i distribuïts en dos espais

A un altre nivell, a casa nostre, i sobre tot després de l’ingrés a la UE les coses han canviat molt, i avui a mes de poder dir que mai havien tingut tants aliments i tan sanitàriament correctes, s’ estan utilitzant unes tècniques de producció cada vegada mes semblants a les ecològiques i moltes vegades encara amb mes garanties. El tema no esta doncs tant amb com ho fem sinó a on. Es a dir com preservar la biodiversitat,  I d’aquí el concepte de greening al que abans feia esment, i tampoc es sobrer recordar que tenim mes del 30% de territori català sota alguna figura de protecció.

Un tema que si be d’entrada sembla encarrilat, es trobarà també, com va passar en el  Programa 2013-2020, que davant una retallada pressupostaria general en tots el programes de la UE, organitzacions netament ecologistes es fixin en els fons de la PAC com un camí per portar a terme les polítiques dels seus programes que tenen una visió que va molt mes enllà del que es el sector agrari pròpiament dit, i  sense entrar ara si això es bo o dolent, oportú o inoportú, ens porta al mateix conflicte que expressava ja en l’apartat anterior de si un pilar o dos pel que fa a posicionaments diversos actors sobre els fons de desenvolupament rural, es a dir, si uns fons que surten del pressupost comunitari específic pel sector primari han d’anar mes enllà de les activitats que li son pròpies.

Els sectors mediambientals mes conscients, creuen, i així ho han manifestat reiteradament, que difícilment es pot portar a terme polítiques ambientals de país sense tenir present el territori, i aquest es gestionat en unes 2/3 parts pel sector agrari motiu pel que volen també influir directament sobre la PAC amb la finalitat incorpori els seus criteris. I aquí s’obre un escenari que ha de ser consensuat, i aplicar mesures graduals i incentivadores però assumibles per una pagesia que malgrat tota la política agrària tendeix a anar envellint i desapareixen amb el que comporta de manca de gestió del territori, i de manca de un recurs estratègic tan vital per qualsevol país com es l’alimentari. Nomes cal recordar que nomes el 6% de la població activa agrària catalana es menor de 35 anys. I per si a algú li serveix de consol dir que esta en línia de la mitjana europea i molt millor que la mitjana del conjunt de l’Estat Espanyol

Conclusió i algunes propostes

El Comissari Phil Hogan ha anunciat que posa ja en marxa la discussió i anàlisis sobre els nous criteris que hauran de informar la nova PAC. Veiem que hi ha fet conjunturals com el Brexit que la poden condicionar des del punt de vista de recursos pressupostaris, o d’altres mes de fons o de concepte, com si ha de ser nomes una ajuda a la renda o mantenir, anular o potenciar el desenvolupament rural com a motor econòmic de un territori. Hi han actualment defensors de les tres postures. També incideix la preocupació mediambiental i en especial el canvi climàtic i la conservació de la biodiversitat i veure com es coordina i complementem amb la nova PAC.

Però fins ara no he sabut veure, fora de alguns cercles minoritaris, una reflexió mes a fons sobre aquesta política comunitària.

Si ens remuntem als seus orígens trobarem dos objectius basics que la justificaven: proveir a la població europea d’aliments suficients, i assegurar al productor una renda similar a la de altres sectors socials.

Be, doncs en un moment que es diu es vol fer un canvi en profunditat, potser valdria la pena fer una anàlisis mes acurada de si aquets objectius es compleixen o no. A primer cop d’ull podríem dir que avui el consumidor europeu te al seu abast gran quantitat  varietat d’aliments i amb uns nivells de qualitat extraordinaris, i a preus assequibles. Podríem dir doncs que el primer desideràtum s’ha assolit.

Pel que fa al segon hi ha mes dubtes. Per que s’està perden el sector? Perquè les seves rendes son com a mitja inferiors a la d’altres? I això malgrat tots els diners invertits i tota la burocràcia creada al seu voltant.

Potser seria hora de meditar-hi i anat contra corrent dels que proposen suprimir el segon pilar e incrementar el primer, que passaria si es deixes o incrementes el segon i el primer s’anul·lés i es substituís per una política mes decidida de participació de la producció en l cadena de valor, i per una assegurança de preus?.

Jordi Sala Casarramona, membre de la Junta d’Agroprés

El Brexit i la cadena alimentària

Tota la cadena alimentària de la Unió Europea (UE), representada per productors i les seves cooperatives (COPA-COGECA), la indústria alimentària (FoodDrinkEurope) i el comerç de matèries primeres i productes agroalimentaris (Celcaa) sol·liciten accions específiques per atenuar, en la mesura del possible, qualsevol efecte negatiu del Brexit en aquest sector. Cal no oblidar que el comerç de matèries primeres agrícoles, de productes alimentaris i de begudes representa el 11% dels fluxos comercials bilaterals entre la UE-27 i el Regne Unit.

Les peticions són:

-Previsibilitat per evitar la hipòtesi de buit total: per al que caldria mantenir l’estatus quo durant el període transitori, el que permetria prosseguir sense grans canvis amb els acords comercials i duaners en vigor fins a l’entrada en vigor d’un nou tractat comercial. Així mateix, això comporta que tots els canvis entrin en vigor simultàniament, coincidint amb la data d’entrada en vigor del nou règim. En resum, les empreses necessiten una conformació prèvia que no hi haurà canvis substancials al dia següent de la sortida efectiva del Regne Unit.

-Tractat comercial global entre la UE i el Regne Unit: En absència d’un tractat comercial entre la UE i el Regne Unit, la circulació de productes agroalimentaris en les dues direccions estarà subjecta a aranzels i a obstacles no aranzelaris. Si bé és cert que els aranzels dels productes agroalimentaris poden arribar a ser elevats, les mesures no aranzelàries poden ser igual de severes. La re-introducció de declaracions duaneres també podria resultar perjudicial en un context de trànsit intens en ambdues direccions. Tot retard en la duana provocaria que els productes es facin malbé, amb el consegüent malbaratament d’aliments. En termes encara més concrets, la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord requerirà de solucions pràctiques i creatives. El comerç entre la UE-27 i el Regne Unit també es veuria confrontat a inspeccions addicionals, el que incrementaria els costos per a empreses i consumidors, ja que amb els països extracomunitaris és obligatori disposar d’una certificació sanitària i veterinària.

-Aclariment amb l’antelació deguda de les regles generals que s’apliquen a les normes d’origen: La Celcaa, el Copa-Cogeca i FoodDrinkEurope demanen un acord comercial global que inclogui disposicions en matèria de facilitació duanera, de normes d’origen, de protecció de les indicacions geogràfiques i de reconeixement mutu de la legislació relativa a la seguretat dels aliments, els certificats sanitaris i fitosanitaris i la regionalització. Les nostres organitzacions mantenen el seu compromís de posar tots els seus coneixements especialitzats al servei dels negociadors per ajudar en l’obtenció del millor resultat possible.

Jesús Domingo, vicepresident 1r d’Agroprés

Com funciona l’Europa de la Unió Europea (UE)

Parlament Europeu

Composició:
751 eurodiputats escollits pels habitants de la UE amb dret a vot.
Funcions:
Legislatives (procediment de codecisió amb el Consell)
Elabora i controla el pressupost.
Control polìtic i supervisiódeles activitats de laComissió.

Consell de la UE
Composició:
Ministres de cada estat en funció del tema a tractar.
Funcions:
Representar els governs de cada estat membre.
Adoptar la legislació europea. Té la màxima atribuciçolegislativa i política.
Aprovar el pressupost juntament amb el Parlament Europeu.
Coordinar les polítiques europees.
Sistema de vots:
Majoria qualificada (majoriade vots, d’estats i de població ).
Unanimitat en alguns casos, com les noves incorporacions d’altres estats, les polítiques fiscals…

Comissió Europea
Composició:
Un comissari per cada estat membre. Un president ( J.C. Juncker ) i 27 comissaris escollits per 5 anys.
Funcions:
Govern de la UE. Institució supranacional que vetlla pels interessos de la UE.
Iniciativa legislativa.
Salvaguarda dels tractats i de la legislació.
Gestiona les polítiques comunes.
Executar el pressupost.
Representa la UE davant OMC.
Negocia acords internacionals.

Consell Europeu
Composició:
Caps d’ estat o govern, president de la Comisió i cap PESC.
Funcions:
Definir l’ orientació i les prioritats polítiques generals de la UE.

Les prioritats, resumides, de l’actual Comissió Europea s’ agrupen en deu apartats

  1. Ocupació, creixement e inversió. Es tracta d’un pla per tal de fomentar l’ inversió i crear llocs de treball. Existeix un fons (EFSI,  Fons Europeu per a les Inversions Estratègiques ) que juntament amb el Banc d’ Inversions Europeu (BEI) financen i donen garantia a capital privat per tal de realitzar inversions que puguin generar ocupació, recolzats per un centre d’ assessorament, donant visibilitat i eliminant obstacles reglamentaris; per exemple, a data d’ octubre de 2017, segons es desprèn de la informació de  la Comissió, s’han finançat projectes per un valor de 46.545 milions d’ euros, entre els quals Espanya n’ha rebut uns 4.500 milions per finançar 46 projectes. En general el 30% dels fons es destinen a finançar projectes per a PIMES.
  2. Mercat únic digital. L’ objectiu és adaptar el mercat únic de la UE a l’ era digital per aprofitar les avantatges de les TIC i així poder augmentar les sinèrgies i negocis entre empreses, estats i persones de la UE. Concretament el pla pretén impulsar el comerç electrònic, augmentar la seguretat digital, aconseguir que tothom tingui connectivitat a internet, millorar les competències digitals a les empreses, fomentar la lliure circulació de dades no personals, modernitzar i actualitzar les normes de drets d’ autor, audiovisuals i sobre la privacitat, i en general es tracta de garantir que l’ economia, les industries i l’ empleo es pugui beneficiar de la digitalització de la societat i de les seves avantatges, eliminant els obstacles que suposen les diferents legislacions al respecte.
  3. Unió de l’ energia i clima. Pretén fer l’ energia més segura, assequible, sostenible i lluitar contra el canvi climàtic. Es tracta de un conjunt d’ accions encaminades a la reducció de les emissions de gasos fins un mínim del 40% pel 2030, a la disminució del consum energètic un mínim del 27% pel 2030, al foment de les energies renovables i a la I+D en aquest sector, a aconseguir un mercat interior energètic integrat i lliure i a diversificar i garantir la seguretat energètica amb solidaritat i cooperació entre els estats membres.
  4. Mercat interior. Es tracta d’ alliberar tot el potencial que té de per si el mercat interior; és a dir, fer més just i més profund la lliure circulació de factors productius i mercaderies, possibilitant oportunitats a tots els agents econòmics. Es plantegen quatre línies d’ actuació; en primer lloc es defineix una estratègia de mercat únic, entesa com aquella que allibera tot el seu potencial. Les altres tres línies es concreten en la unió del mercat dels capitals, el pla fiscal per a les empreses i el pla de mobilitat laboral.
  5. Unió Econòmica i Monetaria més justa i profunda. Els tres objectius són l’ estabilitat, equitat i responsabilitat democràtica. Busca la unió econòmica, financera, pressupostària, política i drets socials.
  6. Una política comercial equilibrada i progressiva per encaminar cap la globalització. El comerç és fonamental pel creixement, l’ empleo i la competitivitat, i en aquest sentit la Comissió assumeix el compromís de mantenir un sistema comercial obert i regulat, per tal d’ eliminar al màxim les barreres comercials amb altres països, evitar el “dumping”, …i per aquest motiu estableix convenis amb altres països, com Japó, o el més recent acord UE-Canadà.
  7. Justícia i drets fonamentals. Mantenir i assegurar els drets fonamentals d’ igualtat, no discriminació, inclusió, dignitat de la persona, llibertat i democràcia, tals que permetin, als ciutadans de la UE, creuar fronteres sense dificultats, viure, treballar, estudiar, casar-se,…en qualsevol país de la UE, i, contribuir i asegurar a la pau en tot el seu territori, establint una agència europea per a la seguretat, una forta cooperació judicial i protecció dels consumidors.
  8. Migració. Pretén combinar polítiques internes i externes per tal d’aprofitar al màxim els organismes i les eines que té la UE, involucrant-hi tots els països, institucions, organismes internacionals, societat civil i socis internacionals i, així, aconseguir reduir la migració il·legal, salvar vides, definir la qüestió de l’ asil i definir una nova política migratòria.
  9. Ésser un interlocutor amb més pes al món. Això implica mantenir bones relacions diplomàtiques, cooperant internacionalment, amb ajuda humanitària, protecció civil i buscant una estabilitat política amb noves adhesions. Tot per front a les crisis i desafiaments globals, per mantenir un ordre i pau.
  10. Canvi democràtic, basat en la millora de les relacions entre les institucions, especialment entre el Parlament i la Comissió, i en la millora de la legislació per tal de fer-la més eficaç i eficient.

Brexit

Arran del referèndum sobre el Brexit, el Regne Unit queda dividit en dos bàndols, aquells que volen marxar de la UE (Anglaterra i Gales, representant el 52% dels vots ) i aquells que volen quedar-se (Escòcia, Irlanda del nord i Gibraltar, representant el 48% dels vots).  Els conservadors de la primera ministre May, en les últimes eleccions del juny de 2017, han perdut la majoria absoluta i han hagut de pactar amb els unionistes irlandesos per tal de poder fer front a la sortida; el parlament britànic ja ha donat el seu vist-i-plau i, ara, només cal esperar un procés de 2 anys per acomiadar als anglesos de la UE. El més important serà veure com queda la relació dels anglesos amb la UE. Els efectes dependran de la relació que s’estableixi amb la UE.

En aquest sentit, a curt termini, i estudiant l’ índex d’ incerteza, segons dades de CaixaBanc Research, queda clar que a partir del referèndum ha augmentat considerablement, situant-se per sobre de 800; i la relació de l’ índex d’ incertesa amb el PIB britànic mostra una baixada important als primers mesos després del referèndum. Això reforça la tesis de què el temps de negociació no pot ser excessivament llarg, ja que perjudica a l’ economia britànica.

Un primer efecte de caire social és l’ augment de la xenofòbia ( s’ha registrat un augment de més del 58 % d’ incidents de racisme amb atacs a comunitats musulmanes i polaques), efecte que sembla estendre`s a altres països europeus, com per exemple a França, amb el Front Nacional, tot i que la victòria de Macron reafirma el compromís amb el procés europeu. Per altre part, la canceller Merkel haurà de batallar amb un grup en alça que per primera vegada entra a formar part del parlament, Alternativa per Alemanya,  clarament xenòfob i contrari al euro. En general  l’ efecte euro escepticisme es fa més visible que fa uns anys.

El Regne Unit té 73 eurodiputats a la cambra europea, 20 d’aquests formen part del grup de l’Aliança progressista de socialista i demòcrates, 21 del grup dels conservadors i reformistes, 20 al grup europeu de la llibertat i democràcia i 6 al grup dels verds. El Parlament Europeu té 751 diputat: amb la retirada dels anglesos caldrà fer un repartiment dels escons britànics i el poder polític europeu quedarà lleugerament modificat.

El Regne Unit ven molt a Alemanya, compra molt a USA i només set països de la UE es troben entre els 10 primers en volum en el comerç exterior britànic. De les dades d’ Eurostat es desprèn que el Regne Unit representa el 9,6 % en valor de les compres intracomunitàries i el 5,6 % en valor de les vendes intracomunitàries; mentre que el 44 % de les seves vendes es fan en territori de la UE i el 56 % a la resta del món. En canvi el 53 % de les compres les fa a la UE .El Regne Unit realitza el 16,6 %  i el 11,2 % en valor de les importacions  i exportacions, respectivament, de la UE.  La balança comercial és, doncs, negativa en els últims anys, i actualment està al voltant dels 114.994,5 milions d’ euros, segons Eurostat.

No forma part de la zona euro, i el negoci financer de la city podria desplaçar-se a altres places molt atractives, com per exemple Luxemburg. Pot donar-se un efecte de desviació de comerç financer i no financer. I els efectes dinàmics poden veure’s disminuïts, ja que desapareix la competència financera anglesa.

És l’ Estat, juntament amb Alemanya,  que té més migració; segons dades Eurostat hi ha més de 5,6 milions d’ immigrants. De fet aquest és possiblement el fet que ha desencadenat el procés del Brexit. Amb la sortida el control del flux migratori recau sobre el govern britànic.

Actualment té 65.808.573 habitants, el que representa gairebé el 12 % de la població UE28. Considerant que el pressupost de la UE està al voltant dels 155.000 milions d’€, i amb 500 milions de habitants a la UE, ens toca a 0,86 €/habitant i dia, aproximadament.  Segons el pressupost de la UE per al 2016 el Regne Unit aportava 12.759 milions € i en rebia 7.051,6 milions d’€.  Segons les dades del pressupost 2016, Alemanya, França, Itàlia i Regne Unit són els estats que més diners aporten a les arques comunitàries, mentre que Espanya, França, Itàlia i Polònia son els que més diners reben. La UE en sortirà perdent, ja que deixarà d’ anotar un saldo a favor de uns 6.000 milions d’ euros.

Referent  a la seguretat i lluita contra el terrorisme,  la sortida trenca, a priori, amb l’ idea d’ assolir un espai de pau i seguretat  i el poder polític internacional queda un xic més diluït. De totes maneres la seguretat estarà garantia, si més no en l’ emparo de la OTAN.

Segons CaixaBank Research, es considera que Espanya no es veurà gaire afectada per la sortida dels anglesos, ja que té una economia forta. Menciona una certa volatilitat financera que deixa en entredit segons les respostes polítiques el Brexit i la relació futura amb la UE. Si que afirma que el Regne Unit tindrà una recessió transitòria, deguda a la incertesa com ja s’ha exposat abans,  que pot frenar tan les inversions com el consum ( retard en comprar una vivenda, per exemple ).  Per l’Eurozona, l’efecte previst serà una “moderada desacceleració” del creixement, mentre que a la resta del món l’ efecte serà més petit. L’ informe de Caixabanc diu: “En el caso de España, la afectación del ‘Brexit’ debería ser bastante leve, ya que más allá del turismo (un 23 % de los turistas que recibe el país son británicos) los vínculos directos con el mercado británico no son excesivos”.

Des de l’ òptica política, possiblement hi hagi més integració política,  ja que el Regne Unit  és qui més s’ hi oposa i també es podria arribar a definir una política exterior més coherent. La capacitat militar i diplomàtica anglesa podria debilitar les relacions de la UE amb USA, però no podem oblidar que de les deu prioritats de la Comissió, una de elles és l’ enfortiment envers el món, per convertir-se en un interlocutor de pes.

Juridicament, el Regne Unit haurà d’incorporar a la seva legislació la normativa transferida a la UE ( per exemple les normes de qualitat per les importacions de tercers països), i haurà de veure com regula  als treballadors estrangers. També haurà d’ arribar a un acord per decidir la quantitat de diners que caldrà pagar a la UE per la seva sortida, cosa que, evidentment, no serà gens fàcil, tot i que la proposta de què es mantingui en el pressupost fins el 2020 sembla atenuar aquesta discussió.

Segons la OCDE, en un article a la revista Capital, cada família britànica serà 4.000 euros més pobre al 2030, estaran menys protegits contra el terrorisme, Europa serà més vulnerable cara possibles conflictes, els preus augmentaran, el medi ambient se’n veurà afectat i els jugadors de futbol no podran jugar a la Premiar League britànica.

La duresa europea envers el Brexit pot enfortir molt el procés d’integració europeu futur, fent costós el preu de sortida, i evitant nous intents de referèndum de sortida;  tot i ser l’ anglès una llengua molt utilitzada a la UE, els estats membres poden arreglar-se molt bé sense els britànics. Si el Regne Unit i la UE confeccionen una zona de lliure canvi de mercaderies, o bé una unió duanera, o bé un mercat comú de factors productius, marcarà molt la seva situació futura,  i també pot condicionar la de la Unió; per exemple, si els britànics estableixen aranzels amb tercers més atractius que els europeus, això podria provocar una certa desviació del comerç.

De totes maneres, en un món globalitzat seguirem en contacte amb el país  veí,  tan per la lluita contra el terrorisme com per  l’ús d’una llengua que ha imposat la seva hegemonia arreu del món.

És un càlcul que es realitza basant-se en el nombre de vegades que surt la paraula “incertesa” als mitjans de comunicació.

Els tres principals ingressos per al 2016 han estat RNB en un 66,6 %, IVA amb un 11,11% i tradicionals amb el 14 %, gastant el 46,4 % (54.732,6milions €) amb creixement natural, un 44,2 % (52.095,5 mili €) en creixement, un 6,8 % en administració i un 2,5 en seguretat.

Mercat Interior

Actualment el mercat interior de la UE permet la lliure circulació de mercaderies, persones, capitals i serveis, havent harmonitzat polítiques fiscals i monetàries i adoptat uns aranzels comuns envers les importacions de països tercers.  L’ acta única europea completa el mercat interior, eliminant  les barreres tècniques a la circulació de mercaderies, realitzant una harmonització tècnica a través d’ organismes de normalització per tal d’assegurar la salut dels consumidors europeus, reforçant la lliure circulació de capitals, …És una de les actuacions prioritàries de la Comissió, encaminades a definir una estratègia de mercat únic (entesa com aquella que allibera tot el seu potencial de mercat lliure), en la unió del mercat dels capitals, en un pla fiscal per a les empreses i en el pla de mobilitat laboral. L’ Acta del mercat únic II afegeix, com a prioritat per a la Comissió, la mobilitat d’ empreses, el foment de l’ economia digital ( e-commerce,..) i la millora de la confiança dels consumidors ( transparència, comparativa preus,..)

Aquestes llibertats de moviment encara no s`han completat del tot, ja que el nombre de països és elevat, i els processos de transició son llargs.

Per regular el mercat, la Comissió ha desenvolupat aplicacions digitals, entre les que cal destacar el sistema SOLVIT (per buscar solucions als ciutadans o empreses que consideren que les administracions públiques els han vulnerat drets ),  el sistema IMI, com a recurs per proporcionar informació del mercat interior entre estats;..

El mercat únic ha proporcionat un augment del PIBUE del 1,5%, ha creat entre 300.000 i 900.000 llocs de treball i ha aconseguit disminuir l’ inflació al 1,5% ( dades 1995, envers 1993); L’ informe Cecchini va pronosticar un augment del PIBUE entre un 5% i un 7%, una reducció dels costos de producció en un 2% i la creació de dos a cinc milions de llocs de treball. Son dades superiors, degut a que encara no s’ha acabat el procés de mercat únic, la crisi financera dels últims anys i els costos de la reunificació d’ Alemanya.

Segons el PE si s’ eliminen totes les barreres es podria incrementar en 23.000 milions anuals el PIBUE; en aquest sentit, la comissió IMCO del parlament europeu afirma: “El mercado interior ha contribuido considerablemente a la prosperidad e integración de la economía europea. Ha aumentado los intercambios comerciales dentro de la Unión alrededor de Fichas técnicas sobre la Unión Europea – 2017 3 un 15 % anual durante diez años; ha impulsado la productividad y reducido los costes mediante la supresión de las formalidades aduaneras, la armonización o el reconocimiento mutuo de las normas técnicas, y la disminución de los precios debida a la competencia; ha generado un crecimiento adicional de un 1,8 % en los últimos diez años, y ha creado unos 2,5 millones de puestos de trabajo más, al tiempo que ha acercado los niveles de ingresos de los distintos Estados miembros”.

El que és evident es que l’objectiu és eliminar totes les barreres, ja siguin físiques, tècniques o fiscals. En aquest sentit s’ havia parlat de barreres tècniques a les normes d’ estandardització que serveixen per harmonitzar i normalitzar productes, processos, serveis, mètodes,…més lluny d’ això aquestes normes milloren la competitivitat, el funcionament del mercat únic, la protecció del medi ambient i la innovació; de fet cara l’ estratègia Europa 2020 han de servir per un creixement intel·ligent, sostenible i integrador.

Queda pendent la coordinació de polítiques fiscals ( cas de l’ IVA i dels IIEE i els seus procediments, de vegades excessivament burocràtics i lents ).

El comerç intracomunitari ha crescut considerablement, sobretot gracies a la supressió de les barreres físiques, l’ eliminació de formalitats duaneres i els endarreriments a les fronteres, la liberalització del transport i l’ eliminació de barreres tècniques gracies a les normalització. Segons l’ enquesta Eurostat de 1995, a 13.500 empresaris, els sectors més afavorits han estat el químic, l’ enginyeria mecànica, la maquinaria d’ oficina, l’ alimentació i els vehicles a motor.

Pel que fa referència al mercat laboral existeix la xarxa EURES que facilita la recerca d’ ofertes a qualsevol estat membre, alhora que els règims de la seguretat social estan coordinats amb normes comunes.

El mercat de capitals i els acords de doble imposició, han augmentat considerablement, ja que el diner és molt sensible als tipus d’ interès. Cal una harmonització de la càrrega impositiva del capital.

La contractació pública ha millorat, doncs les licitacions en el DOCE han augmentat considerablement, les compres del sector públic també.

S’han incrementat a diversos estats els serveis oferts a través de filials i agències, excepte el sector de l’ hostaleria i les agències immobiliàries, ja que aquestes els ofereixen en un entorn més local.

El mercat únic disposa d’ ajuts a certs sectors/activitats, entre els que cal destacar els ajuts de la PAC ( Politica agrària comunitària). En aquest sentit aquests ajuts han sofert diverses variacions i la pròpia política comuna també s’ha vist abocada a varies reformes, la ultima presenta una línia de sostenibilitat ambiental, ja que condiciona l’ ajut a espais sense conreuar de manera intensiva ( greening ). Hi ha diferencies significatives entre estats, i alguns reben menys del que aporten. Més de la meitat dels ajuts son per desenvolupament econòmic de regions amb baix nivell de vida, i nun 30 % es destinen a I+D, recerca, medi ambient, PIMES i exportació, mentre que un 12% van a sectors concrets (  Naval, siderúrgica, carbó, automòbil ) , cosa que pot distorsionar els respectius mercats.

La transposició de les normes europees a cada estat membre està millorant considerablement, tot i que encara no és absoluta; en aquest sentit els estats membres han de cooperar i col·laborar per la ràpida i eficaç adopció legislativa.

Les polítiques de defensa de la competència presten especial atenció als acords tipus càrtel, a les posicions dominants de certes empreses, a les fusions i a les aliances internacionals, sense oblidar la liberalització de les telecomunicacions, el transport i l’ energia. Les liberalitzacions poden portar a reduccions importants de preus pels consumidors, al augmentar la competència, i aquestes actuacions haurien de ser prioritàries per tal de incrementar el poder adquisitiu dels ciutadans i fomentar el consum.

En aquest sentit el mercat haurà de regular i/o fomentar la nova economia del coneixement, com a factor productiu i alhora com a producte de consum. Davant les prioritats de la Comissió en aquest aspecte, caldrà introduir dins el mercat únic el comerç electrònic, la seguretat digital, la protecció de dades personals, el comerç del coneixement.

El president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, en el discurs sobre l’estat de la UE 2017, afirma que el creixement de la UE es situa per sobre del 2%, superior al creixement dels Estats Units d’Amèrica,  que la taxa d’atur és la més baixa endels últims nou anys, que hi ha més de 235 milions de persones treballant, que s’han concedit préstecs a PIMES,fet inversions, que s’han reduït els dèficits públics del 6,6 % al 1,6 %, …i demana mantenir i mirar cara al futur, amb una Europa més unida, més forta i més democràtica cara el 2025.

Miquel Rusiñol, president d’Agroprés