Els agricultors i ramaders del segle XXI

Encara avui, en ple segle XXI, són moltes les famílies que viuen del fruit de les seves collites, dels seus cultius, encara que, tot s’ha de dir, amb força dificultats, no només per la insuficiència d’ajudes econòmiques a l’agricultor sinó pels problemes que es plantegen diàriament com són les inclemències meteorològiques, el deteriorament del medi ambient, les freqüents expropiacions de sòl que es duen a terme per realitzar autopistes, carreteres o zones industrials i que fan que moltes de les explotacions agrícoles desapareguin. A tot això avui cal afegir els efectes del canvi climàtic.

Malgrat tot no podem oblidar que l’agricultura és un sector estratègic per a l’economia, no només nacional sinó internacional. A Espanya fins als anys 60, l’agricultura va ser un pilar fonamental no només des del punt de vista econòmic, sinó també social, d’ocupació i mediambiental, però segons dades facilitades pel Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, a Espanya el nombre de persones ocupades en la indústria alimentària el 2014 suposava un 2%. El descens és més que evident encara que no preocupant, aquest 2% continua garantit una alimentació sana i suficient per als més de 45 milions d’hàbitats d’Espanya.

L’explotació de la terra amb la finalitat de produir aliments, d’origen vegetal i animal, és una tasca que l’home realitza des de l’antiguitat (he comentat i escrit algunes vegades que el major salt que ha fet la civilització humana va ser quan l’home va passar de nòmada a sedentari, quan de caçador va passar a ser agricultor i ramader) i és una constant preocupació no només dels governs i d’organitzacions internacionals sinó també de l’Església catòlica com es pot veure en les diferents mencions a l’agricultura i al treball agrícola realitzades en les Encícliques dels Papes com Sant Joan XXIII a Mater et Magistra on es fa referència a la modernització de l’agricultura, i Sant Joan Pau II en l’encíclica Laborem Exercerns revaloritza i dignifica el treball al camp. A la Gaudium et spes del Concili Vaticà II es fa al·lusió a les enormes desigualtats econòmiques i socials que pateixen els treballadors del sector agrícola.

El futur de l’agricultura i les condicions de vida laboral dels agricultors i ramaders són uns dels reptes del s. XXI; l’activitat agrícola ha de ser recolzada en primer lloc pels urbanites, reconeixent l’esforç que han de fer els agricultors perquè diàriament arribin a la taula prou aliments sans i de qualitat i, per descomptat, des de les institucions, fomentant la publicació d’ajudes al sector agrícola i treballant per la dignitat i millora de les condicions de treball dels agricultors.

Perquè entre els valors que els agricultors ens ensenyen dia a dia, preparant la terra, sembrant, plantant, lluitant contra males herbes, malalties i plagues, collint els seus camps i alimentant i cuidant dels seus animals, es troben l’esforç, la paciència, el sacrifici i el compromís amb la societat. Valors que engrandeixen i dignifiquen a totes les persones, especialment als agricultors i ramaders.

Jesús Domingo, vicepresident i soci d’Agroprés

Anuncis

Impostos o salut?

Com m’agrada que tinguin cura per la meva salut … tot i que sempre l’hagi de pagar jo. El famós impost a les begudes ensucrades que ja ha implantat Catalunya (i que no trigarà a aplicar-se a Espanya, i si no al temps) és un altre clar exemple de com els polítics saben governar … la butxaca dels contribuents, perquè cada mesura que prenen no repercuteix directament en la salut dels ciutadans, sinó a la butxaca. I només quan aquest està buit se suposa que es guanya en salut.

Ja va passar amb el tabac. Era (i és) la xacra de la societat… perquè era la partida que més diners es gastaven els Estats en Sanitat. Es van imposar nous impostos, es van marcar els paquets amb imatges de càncers i morts (s’obligarà ara als refrescs a posar aquestes mateixes imatges per conscienciar la societat del perill de beure moltes Coca-Cola i similars?) I es van recaptar milers de nous milions d’euros. El consum de tabac ha baixat? Sí. Significativament? No. Però els diners recaptats serveix per tapar els forats que es creen en altres àrees (perquè la Sanitat en aquest país no ha millorat precisament, sinó més aviat al contrari) i es deixa un ‘marge de millora’ per tornar a pujar els impostos al tabac.

Ara els toca el torn a les begudes ensucrades, un terme que va molt més enllà de la popular Coca-Cola, ja que inclou a begudes de nèctar i sucs de fruites, begudes esportives, els refrescos de te i cafè, les energètiques, llets endolcides, batuts o aigües amb sabors. I s’espera que a curt termini incideixi en el menjar escombraries i la pastisseria industrial. Tot per la nostra salut, tot i que el primer que han fet els nostres polítics és calcular quant van a recaptar (31 milions per any només a Catalunya).

Que l’abús d’aquests productes són dolents per a la salut; si. Que s’hauria educar les noves i velles generacions en una alimentació més saludable; també. Que totes les mesures que prenguin els nostres polítics per millorar el nostre benestar la haguem de pagar nosaltres; no ho tinc més clar. Em fa la sensació que, a aquest pas, és menys saludable per a nosaltres (i especialment per a la nostra economia) viure amb aquests polítics que viure en un McDonalds.

A més, per als que som d’origen agrari i concretament de la Conca del Duero, després de tants anys d’esforç per millorar la producció i la qualitat de la remolatxa, ens cau com una pedrada.

Jesús Domingo, vicepresident d’Agroprés

El comissari Phil Hogan alerta contra el “Frexit”

França està en plena campanya electoral, acabada la primera volta i a dues setmana de les eleccions presidencials, segona volta. Alguns candidats, amb Le Penn al capdavant, han estat i estan incloent en els seus discursos electorals la promesa d’una possible sortida de França de la Unió Europea (UE), el “Frexit”.

El Comissari d’Agricultura de la UE, Phil Hogan ha escrit una tribuna al diari Le Monde per alertar la ciutadania gala dels greus riscos d’un “Frexit”. Hogan ha alertat que els polítics fan promeses només basades en els seus propis interessos, que després no poden complir i repercutint amb les seves accions a tot el col·lectiu. Considera que el sector agrícola francès no és immune a aquest tipus de retòrica.

Recorda que una de les raons per la qual els agricultors britànics van votar aclaparadorament a favor de la sortida de la UE era la ignorància de les conseqüències d’aquesta decisió. Alguns polítics francesos estan fent servir la mateixa retòrica, que van utilitzar els seus homòlegs britànics, per convèncer al sector agrari francès que els aniria molt millor si s’alliberessin del “jou europeu”, que Europa és el problema, no la solució i que a tots, especialment als agricultors, els aniria millor sense la UE.

Hogan recorda als agricultors francesos, els darrers dies ho estem petin els hispans amb el tema del vi, temptats per les promeses dels polítics “pro-Frexit” -extrema dreta, que passa a la segona volta i extrema esquerra que probablement demani el vot en aquest sentit-, que sortir de la UE suposaria una forta caiguda dels seus ingressos i de les exportacions de França.

Jesús Domingo, vicepresident 1r d’Agroprés

Agroprés dóna suport a la tasca dels agents rurals

Arran dels tristos fets succeïts a Aspa (Lleida) el passat 21 de gener de 2017, en que resultaren morts dos Agents del Cos d’Agents Rurals (CAR) de la Generalitat de Catalunya, voldríem emetre les següents consideracions.

Des de l’Associació Catalana de Periodistes i Escriptors Agraris (Agroprés) primer de tot volem comunicar el nostre astorament per tant tristos fets i volem mostrar públicament el nostre més sincer condol cap a les famílies i amics dels difunts, així com mostrar la nostra solidaritat cap al col·lectiu d’Agents Rurals; tots ells han sofert un cop irracional e imprevisible, fora de tota lògica i que cal condemnar de manera ferma.  Restem a la seva disposició en allò que puguem oferir o ajudar.

Volem destacar la important feina que el Cos d’Agents Rurals ve realitzant a casa nostra des de l’any 1986, en que foren traspassades les competències forestals i mediambientals estatals a la Generalitat, i que abasten l’ampli espectre que té el món rural a casa nostra: caça, pesca, incendis, abocaments, aprofitament silvícola, gestió de fauna, pagesia, protecció de la biodiversitat, regulació de la circulació motoritzada, difusió dels valors naturals i un llarg etcètera que comporta implícita la realitat diària del món rural.

Conscients de la gran tasca que realitza aquest cos, que normalment resta desconeguda pel gran públic (essencialment de caire urbà) degut al restringit dels seus efectius o per la poca presencia als mitjans de la tasca per ells realitzada, volem comminar-los a no defallir en la seva tasca malgrat les adversitats que se’ls presenten i que facin honor a la professionalitat de que fan gala.

Cordialitat i bona entesa

Des de el món rural no s’entenen els fets succeïts el passat mes de gener a Aspa, ja que de manera habitual, en els milers d’actuacions que realitzen els membres d’aquest cos, sol imperar la cordialitat i la bona entesa;  hom reconeix la seva tasca policial quan a vigilància de l’entorn rural, diferenciant-la quan a finalitats, continguts, maneres i ‘savoir faire’  a la resta de policies presents al territori. Entenem que els Agents Rurals, més coneguts com a ‘Forestals’ en pobles i viles rurals de casa nostra, són un cos de vigilància administrativa, que rarament han de tractar amb delictes o delinqüents i que tradicionalment han realitzat les seves activitats sense necessitar l’ús d’armes i amb la simple concurrència dels seus coneixements legals , del coneixement del territori i el reconeixement dels seus habitants, autèntica font d’autoritat en el món rural.

Per tot això, observem preocupats la deriva que venen prenent  certes informacions aparegudes en alguns mitjans de comunicació on es fa esment i, aparentment una forta aposta, per part d’alguns membres del col·lectiu (desconeixem si gaire representatiu de la totalitat del sentiment del cos) quan a la necessitat de dur armes per a realitzar la seva tasca. Des d’Agroprés, no creiem que dotar d’armament als membres del CAR pugui resoldre cap situació de les que han de resoldre habitualment i, en canvi, si que pot espatllar la bona imatge d’aquest col·lectiu que, en sintonia amb algunes de les forces policials mes modernes del món (Regne Unit, Irlanda, Islàndia, Noruega i Nova Zelanda), realitzen la seva tasca en absència de la coacció que comporta la presencia d’armes en les relacions humanes i/o socials.

Expressament cal dir que, en el camp català, són molt poc habituals les situacions que poden obligar a recórrer a l’ús de cap mena d’arma  o dissuasió violenta (tasca eminentment policial) i que entenem que aquests fets excepcionals no són la norma, per tant , no volem ni entenem que els responsables d’aquest cos es puguin plantejar que els seus agents, emprenguin aquest camí que, sens dubte , alteraria la convivència fluida  que hi ha hagut fins ara entre els Forestals i l’entorn rural, pagès i ramader.

Dit això, sols en resta encoratjar-vos a seguir amb la vostra feina sense defallir per les moltes adversitats que poden sorgir al llarg del camí, tenint present que el millor homenatge als caiguts, provindrà de seguir fent la feina ben feta.

Miquel Rusiñol i Tarrés, president d’Agroprés

30 anys de l’Associació Femenina del Medi Rural

El 13 de desembre, dia de Santa Llúcia a la tarda, ha fet 30 anys que vam fer la presentació de l’Associació Femenina del Medi Rural, al Fòrum Verges (avui Universitat Pompeu Fabra), que vam crear a resultes de l’entrada al Mercat Comú i jo com a delegada a la Comissió Femenina del COPA, tot i que no estava massa d’acord en viatjar a Brussel·les, ja que tenia altra feina; però el 27 de juny d’aquell 1986 vaig assistir a la primera reunió i vaig veure la necessitat de crear una associació per implementar les normatives europees que no teníem aquí, en informació, formació, reconeixement de drets, projectes d’agroturisme, fons europeus, etc.dscn1126

Així va néixer la nostra associació dins de Joves Agricultors, més tard ASAJA i AMFAR l’any 2.000. Què s’ha aconseguit en aquests 30 anys? Si parlem del canvi que s’ha experimentat amb les millores per a les dones, socials, jurídiques, de seguretat en el treball, de formació i d’igualtat en son moltíssimes. El primer i més important, la Directiva 86/613 amb el principi d’igualtat entre homes i dones, que treballin com autònoms, inclosa l’agricultura; al 1998 em va tocar defensar-la al Parlament Europeu, va ser una experiència molt forta quan tots els països la van aprovar, menys el Regne Unit que era contrari a aquesta Directiva. Finalment va ser aprovada el 1992 i a l’Estat Espanyol al 1995 amb el Govern de Felipe González, vaig anar a explicar-la per tot l’Estat, des de Galicia fins a Balears. Abans d’aquesta Directiva les dones agricultores no podien cotitzar sinó eren propietàries, el seu treball invisible i, tant tampoc votar a les cambres agràries, ni fer formació contínua, ni tenien reconeguts els seus drets, ni formar part de societats limitades.

Modificació de la jubilació anticipada

L’any 2000 vaig presentar esmenes al Reglament del FEOGA demanant que es modifiqués la jubilació anticipada dels pagesos, tant titulars com assalariats i conjugues col·laboradors. És gràcies a aquesta esmena que les dones agricultores d’Europa es poden acollir a la jubilació anticipada. També que es tingués en compte la igualtat d’oportunitats per obtenir els Fons Europeus.

Aquí la nostra associació tenia molta feina portant tota aquesta informació, realitzant jornades de salut i seguretat en el treball, conciliar treball i família, seguretat alimentària, defensar les beques pels fills dels agricultors, etc. Si la Universitat no va al camp, que el camp pugui anar a la Universitat.

Hem fet concursos per escoles rurals, projectes Force de formació, d’agroturisme, Equal Urba Rural per emprendre. Publicacions com la d’en Jordi i la Rosa, un conte infantil de prevenció dels riscos a les explotacions agràries, de l’Esther Casals, que ha estat secretaria general de l’associació, i els dibuixos de la Pilarín Bayés. També, el llibre Passant el sedàs 10 anys de la nostra agricultura a Europa. Han estat anys de molta activitat; ara, la situació ha canviat, la majoria de les dones formen part de les empreses familiars tant en societats, SATS o cooperatives, tenim l’agroturisme consolidat, la seguretat social, …. És a dir la nostra entrada a la Unió Europea ha estat molt bona per aconseguir el que no teníem com a dones i famílies.

Però, per la nostra agricultura i ramaderia podem dir que molt poc hem aconseguit, més aviat s’han perdut moltes explotacions, ens deien que per ser més competitius, doncs ni així; avui tenim unes explotacions molt ben preparades, amb noves tecnologies i son per perdre diners, especialment la ramaderia que al cap de 30 anys encara paguem la mala negociació de la nostra entrada. Jo era la més fervent Europea, ara la Unió Europea que no sap gaire cap on va, esperem que això no sigui més que un mal moment. Necessitem una Europa forta i més coherent.

Felicitats a les dones que ho han fet possible. Moltes gràcies.

Rosa Pruna, presidenta d’ASAJA, ex presidenta de l’Associació Femenina del Medi Rural

La crisi del PSOE i l’agricultura

Avui mateix, 29 de setembre, parlant amb uns amics, tècnics agraris, tot assistint a la Fira de Sant Miquel de Lleida, després d’una jornada sobre comercialització externa de fruites fresques, ens preguntàvem: Com afectarà la crisi interna del PSOE a l’agricultura nacional?

Hem arribat a la conclusió que d’una manera directa, de cap manera, però el fet que jo escrigui aquesta nota i vostè l’estigui llegint-la revela la morbositat política que ha despertat la crisi interna del PSOE a tot el país.

No obstant això, el que sí va a tenir molta repercussió en l’agricultura espanyola no és qui es quedarà al final al capdavant del PSOE, sinó que s’accentua la crisi política nacional amb aquest nou conflicte. Ningú sap què passarà ara, si la guerra interna provocarà un possible suport al Govern de Rajoy o unes terceres eleccions o un Govern d’esquerres. El que sí se sap és que aquest país, i en concret el sector agrícola-ramader, no pot seguir esperant que els polítics es decideixin.

Fins ara, amb més o menys fons i cintura política, cal reconèixer que tenim una ministra que ha sabut estar, des del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA) s’ha pogut anar capejant el temporal perquè els Pressupostos estaven aprovats i les principals partides per al sector estaven garantides, però els Comptes de l’Estat s’acaben i ningú sap què passarà i ni tan sols com afectarà una pròrroga de les mateixes.

I bona prova d’això és que ja s’està parlant que el MAGRAMA podria retallar un 10% les ajudes a les assegurances agràries. I ja se sap que, en temps convulsos, Montoro i De Guindos són capaços de retallar d’allà on puguin per estalviar diners per a Europa, que certament els està pressionant.

La crisi interna del PSOE, com abans ho ha estat la corrupció, és molt més que morbo, és un reflex d’un país on la política no és un exercici de responsabilitat cap als ciutadans, sinó d’irresponsabilitat cap a tots els espanyols. Això si que afecta directament l’agricultura de l’Estat.

Jesús Domingo, vicepresident i soci d’Agroprés

L’agricultura tecnológica, compromesa amb la capa d’Ozó

La Plataforma Tecnològica d’Agricultura Sostenible, en la seva visió d’enfrontar-se als reptes del futur reduint l’impacta mediambiental de l’agricultura, celebra el Dia Mundial de la Capa d’Ozó, destacant els èxits assolits fins a la data i es compromet a seguir treballant per la sostenibilitat en l’agricultura.

La capa d’ozó, situada a l’estratosfera amb una alta concentració d’aquest gas, és fonamental per a la preservació de la vida a la terra, filtrant la radiació nociva que prové del sol. El 1986 la investigadora nord-americana Susan Solomon va demostrar que l’ozó estava sent destruït per la presència de Clor i Brom a l’estratosfera. Aquests elements provenien dels clorofluorocarbonis, coneguts com CFC, l’ús es va prohibir en el Protocol de Montreal (1987).

A més dels ja coneguts efectes de la desaparició de la capa d’ozó en la salut humana i mediambiental, també hi ha efectes indesitjables per a l’agricultura que afectarien a tota la població en alterar el proveïment d’aliments.

La radiació ultraviolada B, filtrada majoritàriament per la capa d’ozó, afecta el creixement de les plantes disminuint la productivitat dels cultius. A més produeix un augment de ceres, fenols i flavonoides per impedir la penetració d’aquesta radiació, el que alteraria la cadena tròfica, en ser compostos antiherbívors. Aquesta radiació també afecta en gran mesura a les comunitats de microorganismes com fongs i bacteris, que són fonamentals per a molts cultius, com les lleguminoses.

Però l’agricultura no és només víctima de la desaparició de la capa d’ozó. Com molts altres sectors i degut al desconeixement del problema, en el passat també va contribuir al seu deteriorament. Amb el pas dels anys es van descobrir nous gasos involucrats en la desaparició de la capa d’ozó. Gràcies a la millora dels mètodes d’anàlisi científica es van detectar alguns fitosanitaris que impactaven negativament en la capa d’ozó i van ser retirats del mercat, com el tetraclorur de carboni o el bromur de metil. El sector agrícola va assumir la seva responsabilitat i, va prendre difícils decisions per al sector, que asseguraven un futur millor per a tothom.

A causa de totes les mesures preses des de tots els sectors el forat de la capa d’ozó ha anat reduint la seva grandària. El 2015 s’havia reduït aproximadament 4 milions de quilòmetres quadrats. El compromís de la societat, els governs i les empreses ha estat fonamental per aconseguir-ho i l’agricultura mundial va demostrar estar a l’altura del problema reafirmant el seu compromís d’alimentar una població creixent sense destruir el planeta.

Jesús Domingo, vicepresident i soci d’Agroprés