Quedaran agricultors en el futur?

Els titulars de les explotacions agràries cada vegada s’estan fent més vells. Només una mica més del 5% de les 11 milions d’explotacions agràries europees estan dirigides per agricultors menors de 35 anys. En canvi, els agricultors que ja superen l’edat de jubilació (més de 65 anys), representen el 31% del total d’agricultors de la Unió Europea (UE), es a dir, al voltant de 3,2 milions d’agricultors. La manca de pagesos joves és un problema a mig termini.

Les xifres difereixen enormement segons el país de la UE. Romania s’enfronta potencialment el major problema ja que aglutina el 45% de tots els agricultors de la UE amb més de 65 anys. Portugal és un altre país amb una bretxa generacional potencialment significativa, ja que la meitat dels seus agricultors tenen més de 65 anys. A Alemanya, Àustria i Polònia, en canvi, menys del 10% dels agricultors continuen amb més de 65.

Hi ha més agricultors grans que joves, però afortunadament els agricultors majors només tenen explotacions relativament petites: 6,3 hectàrees de mitjana, en comparació amb la mitjana de la UE de 16,2 hectàrees. Els joves pagesos tenen col·lectivament una participació global molt més petita de la terra disponible (perquè hi ha relativament pocs), la mida real de les granges que exploten és proper a la mitjana general (16,1 ha). En altres paraules, la majoria de les terres i granges són explotades pels agricultors de mitjana edat.

Jesús Domingo, vicepresident 1r d’Agroprés

Anuncis

Es perdran els ajuts europeus

La ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, ha mantingut durant tot el procés del referèndum català un to molt moderat. Mai ha entrat en polèmiques en les seves declaracions, s’ha mostrat moderada i fins i tot des del ministeri es va assegurar que es pagaria l’avançament de la PAC el dia 16 (en tenir la Generalitat els comptes intervingudes), però la possibilitat que es pugui aprovar una Declaració Unilateral d’Independència ho ha canviat tot. Per això, la ministra ha advertit als pagesos catalans que una hipotètica independència del seu territori suposaria la pèrdua d’ajuts europeus i dels mercats que garanteixen a l’actualitat el desenvolupament de la seva activitat.

En declaracions a la premsa realitzades abans de presidir la cloenda de la 19a Jornada Informativa de Regs Ciutats i Pobles a Osca, la ministra ha explicat que la independència derivaria en la pèrdua de “molts” dels milions d’euros que els proporcionen estabiltat als ramaders i agricultors catalans. García Tejerina ha indicat que “els agricultors i ramaders catalans han de saber què implica el que els estan oferint els dirigents de la Generalitat”. Per afegir que “no cal posar-se en aquesta hipòtesi, però els agricultors i ramaders catalans han de saber què implica el que els estan oferint els dirigents de la Generalitat”.

La titular d’Agricultura del govern espanyol ha destacat que Espanya i la Unió Europea són consumidors habituals de productes dels pagesos catalans, de manera que, al seu parer, “aïllar-se és perdre” els mercats que generen riquesa. “Crec que hem de centrar ara en cosir el dolor que la Generalitat i els seus dirigents han causat als ciutadans catalans, i aquí és on hem de centrar els nostres esforços”, ha dit.

Reclamen el restabliment de la normalitat

Per la seva banda, APROA i COEXPHAL han reclamat que es restableixi com més aviat millor la normalitat, tranquil·litat social i la seguretat a Catalunya. I d’aquesta manera preservar la confiança dels mercats i clients a casa nostra, imprescindibles perquè el comerç hortofructícola d’Almeria es desenvolupi adequadament.

L’horticultura del sud d’Espanya es recolza en una activitat comercial permanent que requereix de condicions d’estabilitat social i seguretat jurídica per al seu desenvolupament. Els recents esdeveniments que s’estan vivint a Catalunya estan tenint conseqüències en el sector empresarial i en la imatge d’Espanya com a Estat solvent capaç de garantir el seu propi ordre constitucional.

L’agricultura és el principal pilar econòmic d’Almeria i qualsevol incident que afecti a aquest sector, que dóna feina a més de 100.000 persones, compromet també el futur de tota la província, asseguren, després que COEXPHAL ja es queixés de la vaga del passat dimarts pels perjudicis que va ocasionar en els seus enviaments de fruites i hortalisses.

Tan mateix, han volgut mostrar el seu suport al Govern i Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat perquè de manera urgent i inequívoca restitueixin l’ordre Constitucional, la Seguretat Jurídica i l’Estabilitat Social a Catalunya.

Jesús Domingo, vicepresident 1r d’Agroprés

La clau està en mans de les entitats bancàries

Tres son els poders fàctics tradicionals: diners, religió i exèrcit. Dels tres, qui mana realment a la Europa democràtica son els diners.

Davant un Estat opressor en molts estadis de la vida quotidiana, que actua en qualsevol front emparant-se en la llei i la constitució, els catalans ho tenim cru per a esdevenir una república.

De la mateixa manera que han processat i detingut a persones, sancionat i multat, intervingut mitjans de comunicació, violat les seves pròpies lleis, etc., han intervingut els comptes de la Generalitat i poden intervenir els comptes bancaris de qualsevol de nosaltres i no sols els diners sinó també el patrimoni.

Per això, dic que la clau està en les entitats bancàries. Si tenim els diners en bancs que poden ser intervinguts: hem perdut.

CaixaBank i Sabadell envien un missatge de calma als clients (ARA 4/10/2017). Diuen que “compten amb els instruments adequats en el marc de la UE i del sistema de supervisió bancari europeu per protegir els interessos dels clients”. Afegeixo: volem saber quins son els instruments i quin es el sistema de supervisió car quan l’Estat bloqueja un compte, ells ho fan.

Per tant, ho donen motius explícits de tranquil·litat o caldrà cercar alternatives.

Toni Roca, soci d’Agroprés

Els agricultors i ramaders del segle XXI

Encara avui, en ple segle XXI, són moltes les famílies que viuen del fruit de les seves collites, dels seus cultius, encara que, tot s’ha de dir, amb força dificultats, no només per la insuficiència d’ajudes econòmiques a l’agricultor sinó pels problemes que es plantegen diàriament com són les inclemències meteorològiques, el deteriorament del medi ambient, les freqüents expropiacions de sòl que es duen a terme per realitzar autopistes, carreteres o zones industrials i que fan que moltes de les explotacions agrícoles desapareguin. A tot això avui cal afegir els efectes del canvi climàtic.

Malgrat tot no podem oblidar que l’agricultura és un sector estratègic per a l’economia, no només nacional sinó internacional. A Espanya fins als anys 60, l’agricultura va ser un pilar fonamental no només des del punt de vista econòmic, sinó també social, d’ocupació i mediambiental, però segons dades facilitades pel Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, a Espanya el nombre de persones ocupades en la indústria alimentària el 2014 suposava un 2%. El descens és més que evident encara que no preocupant, aquest 2% continua garantit una alimentació sana i suficient per als més de 45 milions d’hàbitats d’Espanya.

L’explotació de la terra amb la finalitat de produir aliments, d’origen vegetal i animal, és una tasca que l’home realitza des de l’antiguitat (he comentat i escrit algunes vegades que el major salt que ha fet la civilització humana va ser quan l’home va passar de nòmada a sedentari, quan de caçador va passar a ser agricultor i ramader) i és una constant preocupació no només dels governs i d’organitzacions internacionals sinó també de l’Església catòlica com es pot veure en les diferents mencions a l’agricultura i al treball agrícola realitzades en les Encícliques dels Papes com Sant Joan XXIII a Mater et Magistra on es fa referència a la modernització de l’agricultura, i Sant Joan Pau II en l’encíclica Laborem Exercerns revaloritza i dignifica el treball al camp. A la Gaudium et spes del Concili Vaticà II es fa al·lusió a les enormes desigualtats econòmiques i socials que pateixen els treballadors del sector agrícola.

El futur de l’agricultura i les condicions de vida laboral dels agricultors i ramaders són uns dels reptes del s. XXI; l’activitat agrícola ha de ser recolzada en primer lloc pels urbanites, reconeixent l’esforç que han de fer els agricultors perquè diàriament arribin a la taula prou aliments sans i de qualitat i, per descomptat, des de les institucions, fomentant la publicació d’ajudes al sector agrícola i treballant per la dignitat i millora de les condicions de treball dels agricultors.

Perquè entre els valors que els agricultors ens ensenyen dia a dia, preparant la terra, sembrant, plantant, lluitant contra males herbes, malalties i plagues, collint els seus camps i alimentant i cuidant dels seus animals, es troben l’esforç, la paciència, el sacrifici i el compromís amb la societat. Valors que engrandeixen i dignifiquen a totes les persones, especialment als agricultors i ramaders.

Jesús Domingo, vicepresident i soci d’Agroprés

Impostos o salut?

Com m’agrada que tinguin cura per la meva salut … tot i que sempre l’hagi de pagar jo. El famós impost a les begudes ensucrades que ja ha implantat Catalunya (i que no trigarà a aplicar-se a Espanya, i si no al temps) és un altre clar exemple de com els polítics saben governar … la butxaca dels contribuents, perquè cada mesura que prenen no repercuteix directament en la salut dels ciutadans, sinó a la butxaca. I només quan aquest està buit se suposa que es guanya en salut.

Ja va passar amb el tabac. Era (i és) la xacra de la societat… perquè era la partida que més diners es gastaven els Estats en Sanitat. Es van imposar nous impostos, es van marcar els paquets amb imatges de càncers i morts (s’obligarà ara als refrescs a posar aquestes mateixes imatges per conscienciar la societat del perill de beure moltes Coca-Cola i similars?) I es van recaptar milers de nous milions d’euros. El consum de tabac ha baixat? Sí. Significativament? No. Però els diners recaptats serveix per tapar els forats que es creen en altres àrees (perquè la Sanitat en aquest país no ha millorat precisament, sinó més aviat al contrari) i es deixa un ‘marge de millora’ per tornar a pujar els impostos al tabac.

Ara els toca el torn a les begudes ensucrades, un terme que va molt més enllà de la popular Coca-Cola, ja que inclou a begudes de nèctar i sucs de fruites, begudes esportives, els refrescos de te i cafè, les energètiques, llets endolcides, batuts o aigües amb sabors. I s’espera que a curt termini incideixi en el menjar escombraries i la pastisseria industrial. Tot per la nostra salut, tot i que el primer que han fet els nostres polítics és calcular quant van a recaptar (31 milions per any només a Catalunya).

Que l’abús d’aquests productes són dolents per a la salut; si. Que s’hauria educar les noves i velles generacions en una alimentació més saludable; també. Que totes les mesures que prenguin els nostres polítics per millorar el nostre benestar la haguem de pagar nosaltres; no ho tinc més clar. Em fa la sensació que, a aquest pas, és menys saludable per a nosaltres (i especialment per a la nostra economia) viure amb aquests polítics que viure en un McDonalds.

A més, per als que som d’origen agrari i concretament de la Conca del Duero, després de tants anys d’esforç per millorar la producció i la qualitat de la remolatxa, ens cau com una pedrada.

Jesús Domingo, vicepresident d’Agroprés

El comissari Phil Hogan alerta contra el “Frexit”

França està en plena campanya electoral, acabada la primera volta i a dues setmana de les eleccions presidencials, segona volta. Alguns candidats, amb Le Penn al capdavant, han estat i estan incloent en els seus discursos electorals la promesa d’una possible sortida de França de la Unió Europea (UE), el “Frexit”.

El Comissari d’Agricultura de la UE, Phil Hogan ha escrit una tribuna al diari Le Monde per alertar la ciutadania gala dels greus riscos d’un “Frexit”. Hogan ha alertat que els polítics fan promeses només basades en els seus propis interessos, que després no poden complir i repercutint amb les seves accions a tot el col·lectiu. Considera que el sector agrícola francès no és immune a aquest tipus de retòrica.

Recorda que una de les raons per la qual els agricultors britànics van votar aclaparadorament a favor de la sortida de la UE era la ignorància de les conseqüències d’aquesta decisió. Alguns polítics francesos estan fent servir la mateixa retòrica, que van utilitzar els seus homòlegs britànics, per convèncer al sector agrari francès que els aniria molt millor si s’alliberessin del “jou europeu”, que Europa és el problema, no la solució i que a tots, especialment als agricultors, els aniria millor sense la UE.

Hogan recorda als agricultors francesos, els darrers dies ho estem petin els hispans amb el tema del vi, temptats per les promeses dels polítics “pro-Frexit” -extrema dreta, que passa a la segona volta i extrema esquerra que probablement demani el vot en aquest sentit-, que sortir de la UE suposaria una forta caiguda dels seus ingressos i de les exportacions de França.

Jesús Domingo, vicepresident 1r d’Agroprés

Agroprés dóna suport a la tasca dels agents rurals

Arran dels tristos fets succeïts a Aspa (Lleida) el passat 21 de gener de 2017, en que resultaren morts dos Agents del Cos d’Agents Rurals (CAR) de la Generalitat de Catalunya, voldríem emetre les següents consideracions.

Des de l’Associació Catalana de Periodistes i Escriptors Agraris (Agroprés) primer de tot volem comunicar el nostre astorament per tant tristos fets i volem mostrar públicament el nostre més sincer condol cap a les famílies i amics dels difunts, així com mostrar la nostra solidaritat cap al col·lectiu d’Agents Rurals; tots ells han sofert un cop irracional e imprevisible, fora de tota lògica i que cal condemnar de manera ferma.  Restem a la seva disposició en allò que puguem oferir o ajudar.

Volem destacar la important feina que el Cos d’Agents Rurals ve realitzant a casa nostra des de l’any 1986, en que foren traspassades les competències forestals i mediambientals estatals a la Generalitat, i que abasten l’ampli espectre que té el món rural a casa nostra: caça, pesca, incendis, abocaments, aprofitament silvícola, gestió de fauna, pagesia, protecció de la biodiversitat, regulació de la circulació motoritzada, difusió dels valors naturals i un llarg etcètera que comporta implícita la realitat diària del món rural.

Conscients de la gran tasca que realitza aquest cos, que normalment resta desconeguda pel gran públic (essencialment de caire urbà) degut al restringit dels seus efectius o per la poca presencia als mitjans de la tasca per ells realitzada, volem comminar-los a no defallir en la seva tasca malgrat les adversitats que se’ls presenten i que facin honor a la professionalitat de que fan gala.

Cordialitat i bona entesa

Des de el món rural no s’entenen els fets succeïts el passat mes de gener a Aspa, ja que de manera habitual, en els milers d’actuacions que realitzen els membres d’aquest cos, sol imperar la cordialitat i la bona entesa;  hom reconeix la seva tasca policial quan a vigilància de l’entorn rural, diferenciant-la quan a finalitats, continguts, maneres i ‘savoir faire’  a la resta de policies presents al territori. Entenem que els Agents Rurals, més coneguts com a ‘Forestals’ en pobles i viles rurals de casa nostra, són un cos de vigilància administrativa, que rarament han de tractar amb delictes o delinqüents i que tradicionalment han realitzat les seves activitats sense necessitar l’ús d’armes i amb la simple concurrència dels seus coneixements legals , del coneixement del territori i el reconeixement dels seus habitants, autèntica font d’autoritat en el món rural.

Per tot això, observem preocupats la deriva que venen prenent  certes informacions aparegudes en alguns mitjans de comunicació on es fa esment i, aparentment una forta aposta, per part d’alguns membres del col·lectiu (desconeixem si gaire representatiu de la totalitat del sentiment del cos) quan a la necessitat de dur armes per a realitzar la seva tasca. Des d’Agroprés, no creiem que dotar d’armament als membres del CAR pugui resoldre cap situació de les que han de resoldre habitualment i, en canvi, si que pot espatllar la bona imatge d’aquest col·lectiu que, en sintonia amb algunes de les forces policials mes modernes del món (Regne Unit, Irlanda, Islàndia, Noruega i Nova Zelanda), realitzen la seva tasca en absència de la coacció que comporta la presencia d’armes en les relacions humanes i/o socials.

Expressament cal dir que, en el camp català, són molt poc habituals les situacions que poden obligar a recórrer a l’ús de cap mena d’arma  o dissuasió violenta (tasca eminentment policial) i que entenem que aquests fets excepcionals no són la norma, per tant , no volem ni entenem que els responsables d’aquest cos es puguin plantejar que els seus agents, emprenguin aquest camí que, sens dubte , alteraria la convivència fluida  que hi ha hagut fins ara entre els Forestals i l’entorn rural, pagès i ramader.

Dit això, sols en resta encoratjar-vos a seguir amb la vostra feina sense defallir per les moltes adversitats que poden sorgir al llarg del camí, tenint present que el millor homenatge als caiguts, provindrà de seguir fent la feina ben feta.

Miquel Rusiñol i Tarrés, president d’Agroprés