La Xylella fastidiosa, un bacteri que pot afectar greument cultius com la vinya, l’olivera, els cítrics i els ametllers

Xylella fastidiosa és un bacteri que pot causar danys greus en una gran diversitat de plantes cultivades, ornamentals i silvestres. Pot afectar cultius de gran importància econòmica a casa nostra com la vinya, l’olivera, els cítrics, els ametllers… Pot tenir més de 300 plantes hostes i es transmet per material vegetal de plantació i d’una planta a l’altra per insectes vectors.

Colonitza el xilema, obtura els vasos conductors el que provoca l’assecament de fulles i branques, i finalment la mort de la planta.

A Europa s’ha detectat al Sud d’Itàlia, concretament a la regió de la Púglia, on està afectant greument a plantacions d’oliveres i plantes ornamentals com els baladres.

Taxonomia

Super-regne Prokaryota

Regne Bacteria

Fílum Proteobacteria

Classe Gammaproteobacteria

Ordre Xanthomonadales

Família Xanthomonadaceae

Gènere Xylella

Espècie Xylella fastidiosa

La Xilel·la, amb el seu binomi Xylella fastidiosa és un bacteri fitopatogen classificat en la classe Gammaproteobacteria que causa malalties en diverses plantes, entre elles l’olivera, el taronger, la vinya, el llorer, l’ametller, el cirerer o el presseguer.[1]

És el primer bacteri fitopatogen del qual se n’ha seqüènciat el genoma.[2][3] La malaltia que causa X. fastidiosa va ser descrita l’any 1892 per Newton B. Pierce (1856–1916) en vinyes de Califòrnia. Aquesta malaltia no es pot guarir.[4] Els seus vectors són insectes xucladors i la seva extensió es fa principalment amb el transport de plantes infectades.[5] No hi ha varietats de vinya Vitis vinifera resistents a aquesta malaltia i són especialment susceptibles les varietats chardonnay i pinot noir. En canvi, altres espècies americanes del gènere Vitis poden presentar-hi resistència natural.[4]

La malaltia es transmet pels insectes que van de planta a planta.[6] Els insectes que s’alimenten del xilema d’una planta infectada es converteixen en portadors (vectors), i són capaços d’infectar altres plantes quan se n’alimentin. Actualment no existeix cap tractament de la malaltia i l’única solució que s’està aplicant és la destrucció dels cultius infectats. Tot i així és difícil d’erradicar la malaltia completament ja que els insectes poden sobreviure i infectar nous organismes.

Història de l’expansió

Des del 2000, la Xilel·la és considerada a la Unió Europea una bactèria de quarantena.[7]

L’any 2013 es va observar l’afectació per X. fastidiosa en 8.000 hectàrees d’oliveres de la Pulla (Itàlia)[8] i el 2016 va arribar a Mallorca i Eivissa.[9] El 2017 la Generalitat de Catalunya va posar en marxa un protocol de seguiment per fer controls continuats en conreus i vivers.[10]

El País Valencià suposa un lloc de major risc perquè facilita la vida d’aquest bacteri. El juny de 2017 el Institut Valencià d’Investigacions Agràries avisà de la presència del bacteri a uns ametlers situats al terreny del Castell de Guadalest, a la Marina Baixa. El febrer de 2018 el bacteri es trobava repartit per la província d’Alacant.[11] La subespècie que havia entrat al territori valencià era la xilel·la multiplex.[6] L’arribada de la xilel·la suposà una gran preocupació al sector agrari valencià, que reaccionà demanant el 2017 al Ministeri d’Hisenda d’Espanya exempcions fiscals per als afectats.[12]

El 2018 a El Ejido (Almeria) fou detectada a un viver.[13] La Junta d’Andalusia declarà en quarantena l’hivernacle.[14]

Subespècies

S’han descrit fins a sis subespècies fins ara:[6]

  1. fastidiosa
  2. multiplex
  3. pauca
  4. sandyi
  5. morus
  6. taskhe

Prevenció i control

No s’ha trobat encara una mesura de control directe però sí hi ha mesures de prevenció que consisteixen en gestió del sòl, gestió del reg i fertilització, poda i gestió de les restes de la poda i control dels insectes vectors amb productes efectius contra cicadèl·lids i cercòpids.[6]

Referències

1.↑ Martín, Daniel «La xilel·la continua propagant-se sense control». Ara, 28-04-2018, pàg. 29.

2.↑ Séguin, Béatrice; Hardy, BJ; Singer, PA; Daar, AS «Genomic medicine and developing countries: creating a room of their own». Nature Reviews Genetics, 9, 6, pàg. 487–493. DOI: 10.1038/nrg2379. PMID: 18487990.

3.↑ «Xylella fastidiosa». Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentaciócat/ca/.

4.↑ Anar a : 4,0 4,1 winepros.com.au. Oxford Companion to Wine. «Pierce’s disease».

5.↑ Pierce’s Disease website. «Pierce’s disease».

6.↑ Anar a : 6,0 6,1 6,2 6,3 «¿Qué es la Xylella fastidiosa?». camp valencià, 239, juliol-agost 2017, pàg. 12. DL V-3260-1991

7.↑ Marco-Noales, 2017, p. 19.

8.↑ La EFSA hace recomendaciones per tal d’evitar la propagació de el bacteri que afecta a les oliveres en el sur d’Itàlia 29/11/2013

9.↑ Elcacho, Joaquim «La plaga vegetal más peligrosa de Europa invade las Baleares» (en castellà). La Vanguardia, 24-01-2017 [Consulta: 29 gener 2017].

10.↑ Freixa, Elena «Alerta per la pesta negra de l’olivera». Ara, 24-02-2017, pàg. 16.

11.↑ Melero, Xavier «La batalla pel futur de l’agricultura espanyola es lliura en els ametlers d’Alacant». À Punt, 11-04-2018 [Consulta: 12 abril 2018].

12.↑ «El sector agrario valenciano solicita exenciones fiscales para los afectados por la Xylella fastidiosa». Agrodigital, 12-12-2017 [Consulta: 1r maig 2018].

13.↑ «Detectada la Xylella fastidiosa en tres plantas ornamentales en un vivero de Almería». EFE, 17-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].

14.↑ «La Junta declara plaga de cuarentena de Xylella en Andalucía». Andalucía Información, 27-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xilel·la Modifica l’enllaç a Wikidata

«Pierce’s Disease Website» (en anglès).

«Glassy-winged Sharpshooter and Pierce’s Disease in California» (en anglès). United States Department of Agriculture Animal and Plant Health Inspection Service (APHIS), 2002.

CDFA PD/GWSS Board Website PD/GWSS Interactive Forum.

«Oleander leaf scorch» (en anglès). University of Arizona, 2006.

Wells, J. M.; Raju, B. C.; Hung, H. Y.; Weisburg, W. G.; Parl, L. M. «Xylella fastidiosa gen. nov., sp. nov.: Gram-negative, xylem-limited, fastidious plant bacteria related to Xanthomonas». International Journal of Systematic Bacteriology, 37, 2, 1987, pàg. 136–143. DOI: 10.1099/00207713-37-2-136.

Marco-Noales, Ester; López, Maria Milagros (coord.). Enfermedades causadas por la bacteria Xylella fastidiosa. Cajamar Caja Rural, 2017. ISBN 978-84-95531-86-5. Marco-Noales, Ester; [et al.]. «Capítulo 1. Xylella fastidiosa y las enfermedades que causa: Un problema global». A: Íbid, 2017, p. 19-46.

Anuncis

Un febrer boig meteorològicament

‘Febrer, un mes de rècord en temperatures i falta de pluges’ era el titular que Agrodigital donava a una nota informativa sobre la meteorologia del febrer el 2019. I és que el mes de febrer ha estat un mes de rècords. Segons el balanç climatològic mensual que fa l’Agència Estatal de Meteorologia, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica, febrer ha estat, en conjunt, un mes molt sec, amb una precipitació mitjana a Espanya que suposa una mica menys d’un terç del normal , en molts llocs no ha plogut ni una gota, convertint-lo en el febrer més sec de l’actual segle XXI.

El mes ha destacat també per la gran quantitat de marques històriques (fins a 18) vinculades a temperatures màximes que s’han batut especialment a la meitat nord peninsular. A més, ha lluït el sol més del que és habitual (fins a un 44% més de mitjana), una presència que s’ha deixat sentir amb especial persistència al terç nord peninsular.

Pel que fa referència a les pluges registrades, febrer ha estat en conjunt un mes molt sec, amb una precipitació mitjana sobre Espanya de 15 mm (litres / m2), el que suposa el 28% de la mitjana d’aquest mes, que és de 53 mm (període de referència 1981-2010). Amb aquestes dades es conclou no només que aquest mes ha estat el febrer més sec en el que portem de segle XXI sinó que també es converteix en el quart més sec des de 1965, per darrere dels anys 1997, 2000 i 1990.

En relació a les temperatures màximes s’han batut més de 15 rècords, tot i que el mes en el seu conjunt podem dir que no és exactament de rècord (amb una temperatura mitjana sobre Espanya de 9,7ºC, 1,2ºC per sobre de la mitjana, aquest mes és l’onzè febrer més càlid des de 1965 i el quart més càlid des del començament del segle XXI, per darrere dels febrers de 2008, 2007 i 2017), però sí que s’han batut multitud de marques en diferents punts de la geografia espanyola especialment del terç nord.

Tres episodis càlids ocorreguts durant els dies 6-9, 13-17 i 21-28 van ser els responsables que les temperatures màximes registressin valors molt superiors als normals per l’època de l’any (de mitjana 3,0ºC per sobre del valor normal de febrer). Com a resultat s’han batut fins a 18 marques històriques al llarg del mes. En catorze estacions principals, situades totes en la meitat nord de la península, la màxima diària més alta registrada al febrer va superar l’anterior valor més alt de la sèrie. Així mateix, en quatre estacions principals es va superar l’anterior valor més alt de temperatura mitjana de les màximes del mes de febrer.

També s’ha caracteritzat per les hores de sol. Al febrer va lluir el sol, i a més, més del que és habitual. En concret, fins a un 44% més de mitjana en el conjunt d’Espanya. L’astre rei s’ha deixat veure amb més assiduïtat del que s’esperava sobretot al terç nord. Així, per exemple, a Burgos han tingut un 88% més d’hores de sol del que calia esperar en un mes de febrer típic, o un 79% més a Donostia/Sant Sebastià, o un 78% més a l’aeroport d’Astúries.

Serà que efectivament s’està produint un canvi climàtic o és el típic mes de febrer, recordo que el meu avi, pagès castellà i gran observador de tot el que passava al seu voltant, l’anomenava ‘Febrerillo el loco (boig)’ i afegia ‘un día malo y otro peor’.

Jesús Domingo

Presidència romanesa al Consell de la UE

Des de l’1 de gener de 2019 a part d’un nou any, les mirades a Brussel·les estan posades a Romania. Aquest país, adherit l’any 2014 a la Unió Europea (UE), ha assumit per primera vegada la Presidència de torn del Consell de Ministres de la Unió Europea, substituint a Aústria que l’havia presidit el darrer mig any. Aquesta Presidència vol dir que durant els propers sis mesos, el ministre d’Agricultura de Romania i el seu equip hauran de planificar i presidir les reunions dels seus òrgans preparatoris, representar al Consell en les relacions amb les altres institucions de la Unió Europea (UE). La Presidència treballa amb estreta col·laboració del President del Consell Europeu i l’alta representant de la Unió pels Afers Exteriors i la Política de seguretat.

L’equip de Romania, però, no treballarà sol. En aquest semestre treballarà amb coordinació amb l’equip finès i croata en l’anomenat ‘trio de Presidències’ (aquests dos països, assumiran la Presidència de torn la segona meitat de 2019 i el primer semestre de 2020 correlativament) per impulsar un programa comú entre 2019 i 2020.

Les prioritats d’aquest trio de Presidències seran: l’Europa de la convergència: creixement, competitivitat i connectivitat; una Europa segura, Europa un actor global, i Europa dels valors compartits.

Malgrat que la Presidència de Romania encara no ha presentat el seu programa de Presidència és a dir, aquells dossiers legislatius i no legislatius que prioritzarà, l’equip de Romania haurà de fer front no només al repte de dirigir l’ UE i fer avançar els debats de les propostes legislatives que queden pendents de concloure sinó que a més, els propers 6 mesos hi haurà una sèrie d’esdeveniments que podrien alterar l’status quo actual a la Unió Europea. Aquests esdeveniments seran d’una banda, eleccions nacionals a varis Estats membres (Estònia, Finlàndia, Bèlgica, Dinamarca), i a Ucraïna (un estat que no és de la UE però que és geopolíticament rellevant), eleccions europees (que podrien alterar les majories al Parlament Europeu) i d’altra banda, la sortida del Regne Unit de la UE amb les incerteses que, en el moment de concloure aquest article resten (ratificació (o no) de l’acord de sortida, l’inici de les negociacions per l’establiment d’un acord comercial, etc..).

Enmig d’aquest context, i amb la vista posada (llegir pressió) a les eleccions europees (i el canvi de col·legi de comissaris) del mes de maig, Romania impulsarà els debats iniciats per la Presidència austríaca sobre la principal proposta legislativa presentada per la Comissió Europea (CE) els darrers mesos, és a dir, el paquet legislatiu relatiu a la  política agrària comuna post 2020.

En l’àmbit de l’agricultura, Romania prendrà el relleu dels treballs impulsats i dirigits per Àustria. Durant els darrers sis mesos de 2018, la Presidència austríaca ha avançat en varis dels dossiers que es va fixar com prioritaris; en primer lloc, (malgrat fer-ho els darrers dies) va aconseguir concloure les negociacions a tres bandes sobre la proposta de directiva per combatre les pràctiques deslleials a la cadena de subministrament d’aliments. Aquesta conclusió, suposa un gran pas en la codificació d’aquestes pràctiques i suposa un gran èxit per la Presidència austríaca ja que des de fa anys, varis països de la UE demanaven un marc per combatre aquestes pràctiques.

En segon lloc, també va avançar en els debats tècnics sobre la proposta de reglament sobre la transparència i la durabilitat de la avaluació dels riscos en la cadena alimentària. Aquesta proposta de reglament modifica el reglament sobre la legislació alimentària general, la directiva sobre la alliberació intencional en el medi de organismes modificats genèticament, el reglament sobre els aliments i pinsos modificats genèticament, el reglament sobre additius per pinsos, el reglament sobre aromes de fum, el reglament sobre materials en contacte per aliments, el reglament sobre el procediment d’autorització comú per additius d’aliments, enzims alimentaris i aromes i els reglaments sobre productes fitosanitaris i sobre els nous aliments. En fi, només amb el títol i l’àmbit objectiu de la proposta, és clar els complexos treballs que la Presidència austríaca ha hagut de dur a terme per aconseguir presentar en el curs de la última reunió ministerial l’enfocament del Consell de Ministres sobre aquesta iniciativa, serà doncs, durant en aquest proper semestre quan, la Presidència romanesa haurà de facilitar els diàlegs interinstitucionals per concloure un acord sobre aquesta proposta legislativa.

Finalment, el tercer (segon) gran dossier que “heretarà” la Presidència romanesa serà el (potser) també molt complexa de les propostes legislatives de la PAC. La Comissió Europea, va presentar el mes de juny un paquet legislatiu amb tres propostes legislatives sobre el futur de la política agrícola comuna (PAC) més enllà de 2020.

La Presidència austríaca ha impulsat i dirigit els grups de treball del Consell de Ministres i va concloure el seu mandat de sis mesos presentant un document que recollia els debats i proposant, un document (no jurídicament vinculant) amb uns suggeriments d’esmenes basades en els debats als grups de treball que hi ha hagut al Consell durant la seva Presidència de torn. Així doncs, els responsables de la Presidència Romanesa hauran de recollir aquest llegat i seguir treballant per poder aconseguir un enfocament general del Consell de Ministres d’Agricultura i Pesca.

Per la seva part, els debats també s’intensificaran al Parlament Europeu. En l’àmbit d’agricultura, en el curs de les poques reunions que queden de la comissió i d’Agricultura i desenvolupament rural del Parlament Europeu (per 2019 ja està previst, a part de les sessions ordinàries alguna d’extraordinària) que es  pugui adoptar els informes d’aquesta assembla sobre les tres propostes legislatives abans de les eleccions europees del mes de maig de 2019.

Altres seran els principals dossiers legislatius en curs de debat en l’àmbit agrari que Romania s’esforçarà a concloure. Tanmateix, hi ha altres aspectes que la Presidència no podrà obviar. Alguns d’aquestes qüestions seran les pròpies d’aquest sector econòmic: la situació dels mercats agraris i ramaders, l’evolució dels brots de malalties animals, les negociacions agrícoles en les vàries negociacions internacionals que duu a terme la Unió Europea (varis països asiàtics, Nova Zelanda, etc. ) o com afectarà l’entrada en vigor dels Acords comercials ratificats a l’economia i a la agricultura europea. Alguns d’aquests acords són, per exemple, l’Acord amb Japó).

A l’espera doncs que Romania presenti el proper dia 15 de gener el Programa de la seva Presidència espero que aquest article els hagi estat útil per tenir una visió general de l’estat del procediment de presa de decisions de les principals propostes legislatives en l’àmbit agrícola a la Unió Europea pel proper semestre.

Elisenda Fatjó-Vilas March

*Les opinions donades en aquest article són estrictament personals de l’autor i no representen les de la institució a on treballa.  

Prioritats de la Presidència austríaca de torn en aquest semestre del Consell de Ministres de la Unió Europea (UE)

Àustria va assumir, el passat 1 de juliol, per tercera vegada des de la seva adhesió a la Unió Europea, la Presidència de torn del Consell de Ministres de la Unió Europea (UE). En altres paraules, els ministres sectorials d’aquest país seran els responsables (juntament amb el seu equip) de donar un nou impuls als dossiers legislatius que presenti la Comissió Europea (CE) durant aquest semestre, prendre el relleu dels debats iniciats en les Presidències precedents i presidir les negociacions a tres bandes (Comissió Europea-Parlament Europeu-Consell) de les propostes legislatives aprovades pel Parlament Europeu.

La Presidència austríaca ha anunciat que treballarà entorn a tres eixos: 1) la seguretat, concretament la lluita contra la immigració il·legal i la seguretat de les fronteres externes de la Unió Europea (UE), 2) el manteniment de la competitivitat de la UE a través de la digitalització, i 3) la estabilitat dels països veïns a Àustria. Sense deixar de banda aquestes tres prioritats, els esforços de l’equip meravella (així es coneix la seva selecció nacional de futbol) haurà de fer meravelles per dirigir els debats que marcaran el pressupost pels propers sis anys (2021-2027) i el rumb que haurà de prendre la política agrària comuna (PAC) en els propers anys.

El primer gran debat estratègic que Àustria haurà de dirigir és el debat del marc financer plurianual (MFP). Es tracta del debat de com es distribuirà el pressupost comunitari entre les diferents polítiques comunitàries. És a dir, seran els debats a on es negociaran les dotacions pressupostàries de les polítiques europees pels propers sis anys. En la proposta presentada, a la Comissió Europea ja va anunciar que el nou pressupost comunitari venia condicionat pels nous reptes als que tenia que fer front la Unió Europea i pel BREXIT (és a dir, per la sortida del Regne Unit de la UE que suposava, també, un contribuent menys al pressupost comunitari). En la proposta de MFP la CE ja també anunciava la reducció del pressupost destinat a la PAC (un 5% menys respecte el període financer anterior) i de la política de cohesió (un 7% menys ).

El segon gran debat serà els debats sobre ‘l’evolució de la PAC’. La CE va adoptar l’1 de juny un paquet legislatiu per ‘reformar’ la PAC. Es tracta de tres propostes legislatives per adaptar la PAC als compromisos internacionals en qüestió de medi ambient, mitigació i lluita contra el canvi climàtic i sostenibilitat.  Per contribuir a aconseguir aquests objectius internacionals de desenvolupament i sostenibilitat durable, la CE ha considerat convenient de presentar un nou marc legislatiu que ha presentat com ‘l’evolució’ (i no revolució) de la reforma de 2013.

L’evolució presentada per la CE planteja un nou model de governança per la PAC, un nou ‘element verd’ (greening) de la PAC així com varis dels elements de les reformes precedents. es tractarà doncs, de reobrir vells debats i de anar, poc a poc reequilibrant situacions (sobretot de distribució pressupostària, anomenada convergència interna) considerades en molts casos, injustes. A nivell del Consell de Ministres, la Presidència ha anunciat que intensificarà les reunions tana nivell polític com tècnic per fer avançar aquests debats. La CE desitjaria que aquests debats finalitzin l’any 2019. Per la seva banda, els membres de la comissió d’Agricultura i Desenvolupament rural hauran d’accelerar les discussions sobre aquestes propostes ja que l’actual composició del Parlament Europeu expira el seu mandat el mes de maig de 2019.

Finalment, el tercer debat més rellevant en l’àmbit agro-alimentaria serà el debat de les propostes legislatives sobre les pràctiques comercials deslleials en la cadena alimentària. Es tracta d’una de les propostes més rellevants presentades en aquest aspecte i, en certa mesura ‘una assignatura pendent’ de la Comissió Europea. Des feia anys, la CE intentava analitzar el perquè els agricultors seguien essent la baula més dèbil de la cadena alimentària. Així doncs, aquesta proposta legislativa establirà un primer marc comú a la Unió Europea perquè almenys, algunes pràctiques no es puguin reproduir. En aquest sentit, seria molt probable que els debats d’aquesta proposta de directiva poguessin concloure abans de final d’any donat que a nivell institucional, sobretot al Parlament Europeu hi ha una àmplia majoria per tirar-lo endavant.

En altres paraules, durant el mandat de torn de la Presidència austríaca del Consell de Ministres de la Unió Europea es preveuen tres grans debats que afectaran a la política agrària comuna  (PAC). El primer, més general, els debats (a alt nivell) del marc financer plurianual, és a dir, els diners del pressupost comunitari destinat a cada una de les polítiques comunitàries. El segon, el debat pròpiament substancial de ‘l’evolució’ de la reforma de 2013 de la política agrària comuna. Aquest debat portarà, sense cap dubte, a reobrir el debat de l’ estructura del greeening, la regressivitat dels ajuts, la limitació dels ajuts, etc..  En tercer lloc, i amb un debat més suau que els anteriors, es debatrà la proposta legislativa sobre les pràctiques comercials deslleials a la cadena alimentària a on caldrà veure la influència del Parlament Europeu per introduir i ampliar l’àmbit d’aquesta proposta legislativa.

Elisenda Fatjó-Vilas March

*Les opinions donades en aquest article són estrictament personals de l’autor i no representen les de la institució a on treballa.  

Alguna cosa no funciona en el tema de la llet

Sabem consumir la millor llet? Espanya, també Catalunya, és un país deficitari en producció de llet de vaca. Va produir uns set milions de tones de llet el 2017, segons dades del FEGA i, tot i que, el consum de lactis mostra una caiguda continuada any rere any, de més del 20% en l’última dècada, segons el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), no aconseguim cobrir el consum d’aquests productes. Revertir aquesta tendència és un dels principals reptes del sector lacti a curt termini. Aquest fet no sembla ser suficient per poder garantir un preu just al ramader.

El cost de produir un litre de llet està al voltant dels 0,32 euros/litre (font MAPA), però, el preu mitjà ponderat en 2017 va ser de 0,319 euros/litre, segons dades del FEGA. Les dades anteriors mostren que alguns productors no estarien guanyant diners mitjançant la seva activitat, sinó simplement cobrint els costos de producció o fins i tot perdent diners.

Davant aquesta situació els productors van optar per dues vies diferents: augmentar el volum, és a dir, produir més litres de llet per així diluir els costos fixos o optimitzar els recursos (benestar animal, genètica, instal·lacions, cultius), tot això encaminat a reduir al màxim els costos.

La llet produïda a Espanya és un aliment que passa per uns estrictes controls de qualitat higienicosanitària i traçabilitat al llarg de totes les baules de la cadena alimentària abans d’arribar al consumidor.

Malgrat que la llet es produeix i transforma en condicions de màxima qualitat i seguretat alimentària, els espanyols no aconseguim el consum de lactis recomanats en una dieta sana i equilibrada. Un estudi de Anibes reflecteix que un percentatge important de la població espanyola no arriba a les recomanacions d’ingesta de calci, magnesi i vitamina D. La principal font de calci és la llet, sent recomanable prendre tres gots de llet al dia o l’equivalent en altres productes lactis.

Aquest fet ve provocat, perquè els consumidors espanyols, en general, no tenen consciència de consumir productes làctics com a altres països de la UE. La llet sens porta presentant des de fa anys com un producte reclam i no estem acostumats a apreciar-la ni a pagar per ella el preu que es mereix. Produïm llet líquida per bric UHT, però no som experts en produir productes lactis de més valor afegit com pot ser el formatge.

D’altra banda, el descens del consum de llet està en les modes nutricionals relacionades amb les begudes vegetals que preocupen cada vegada més a metges i investigadors, ja que no hi ha estudis suficients que determinin que aquestes són millors que la llet de vaca.

Així la coses, costa entendre i molt que els ramaders de boví lleter en un país deficitari en consum i deficitari en producció tinguin problemes no només de rendibilitat sinó per assumir els costos de producció, que tot s’ha de dir, no són superiors als de països excedentaris. Per què els preus de venda en un país deficitari són inferiors als de la mitjana de la Unió Europea? Perceben els ramaders un preu just en un país deficitari? En el tema de la llet hi ha alguna cosa que no funciona.

Jesús Domingo, vicepresident primer d’Agroprés

Economia del coneixement i agricultura

L’agricultura i la ramaderia (sector primari) són l’origen de la nostra alimentació i s’ubiquen al món rural. Tot i que en aquest assaig ens centrarem en l’ activitat econòmica agrícola i ramadera i no en el món rural, és important saber que la ruralitat es defineix per la baixa densitat demogràfica i pels espais dominats pels camps de conreu, boscos, granges, pastures, rius, muntanyes,…i podríem pensar que aquest entorn pot limitar l’accés a certes tecnologies, i a certs coneixements, a diferència de les zones urbanes o ciutats; però avui en dia la diferència entre camp i ciutat cada vegada s’escurça més.

Al primer terç del segle XX, amb la pèrdua de les últimes colònies espanyoles (Cuba, Puerto Rico i Filipines), l’agricultura espanyola i catalana, sofreixen un retruc important, que es veurà alleugerit per l’incorporació dels adobs (Superfosfat, Potassi i Nitrogen), la maquinària i la intervenció estatal (política de regadius, foment cooperatives, la llei de sindicats agrícoles, les caixes rurals…).

La revista d’Agricultura de l’IACSI, a l’any 1871 començava a parlar dels adobs químics, i anys més tard, l’empresa Cros, fundada a Barcelona, inicià una tasca divulgativa a favor dels seus productes (adobs químics).

En 50 anys s’ha passat de treballar la terra amb mules a fer-ho amb tractors d’última generació, de regar a manta a reg per goter que es pot engegar amb el mòbil… El sector ha millorat molt la productivitat amb la substitució de mà d’obra per capital, s’ha establert una forta indústria agroalimentària i la societat agrària s’ha identificat molt més amb les formes de fer de les societats  industrials i urbanes.

“El campo està abocado a adptarse a un nuevo ecosistema de Trabajo: la agricultura de los macrodatos o Big Data. Se basa en la recogida, el almacenamiento y la gestión automatitzada de grandes volúmenes de información sobre causes que afectan a los cultivos y al ganado para ganar más eficiència y productividad”, afirma Larrazabal, M. i desenvolupa en el seu article una sèrie d’exemples aplicats a l’ agricultura com els drons per diagnosticar l’estat de les vinyes, les estacions meteorològiques connectades, els sensors i la seva connexió,…

En general l’agricultura catalana s’està acostant força a l’economia del coneixement; per exemple, el portals de tràmits, formació, avisos, etc… RuralCat, n’és un clar exemple de la bona transició.

Catalunya té una balança comercial de productes agroalimentaris positiva, és a dir, el valor de les exportacions supera al de les importacions. Disposa de les institucions adequades per millorar la innovació i competitivitat sectorial (IRTA,…), té el recolzament de l’administració catalana (pla estratègic de recerca), bona connexió a Internet a tot el territori i eines TIC per a disposar d’informació i coneixement a l’instant i actualitzat.

Es diferencien les empreses agrícoles i ramaderes de les empreses agroalimentàries, però el procés d’innovació és transversal i afecta als dos tipus, és a dir, hi ha una relació molt directa entre el pagès o ramader i la indústria que transforma el seu producte, mentre que, en la venda, en el canal de comercialització, la gran distribució, en ocasions, exigeix unes condicions molt ajustades a l’agricultor, cooperativa/agroindústria, i, alhora compra productes estrangers amb preus per sota dels locals, i fins i tot realitza vendes sota cost.

Pel que fa a la productivitat, creixement i desenvolupament, tot i que la producció final agrària ha disminuït un 2% respecte a l’any 2012, el valor afegit i la renda agrària (renda dels factors) han augmentat força, el que explica un augment de la productivitat en general. Es pot observar una lleugera disminució de la producció final, amb alguns subsectors que han augmentat de forma considerables, com els serveis a l’agricultura, l’equí, els bovins, els altres productes vegetals i la majoria de productes agrícoles, exceptuant els farratges i els cereals.

El factor humà ha estat substituït per màquines, ordinadors i aplicacions, i les tasques menys qualificades les realitzen majoritàriament immigrants, mentre que la direcció la realitzen persones cada vegada més ben formades tan tècnicament com empresarialment, que utilitzen fluxos d’informació tècnica, comercial, empresarial, de mercat, que estan permanentment connectats a la xarxa, disposats a viatjar i negociar amb proveïdors i l’administració.

Diferenciació geogràfica important

Les activitats econòmiques i l’estructura social tenen una diferenciació geogràfica important; les activitats agrícoles de la zona del Maresme es centralitzen en les flors i plantes ornamentals, la zona del Penedès en la viticultura, Osona en bestiar, etc,… el que denota una variabilitat geogràfica important i a la vegada una concentració que té, en alguns casos, efectes negatius, per exemple la comarca osonenca i els purins dels porcs. L’estructura cooperativista s’ha mantingut i modernitzat als darrers anys, consolidant cooperatives de segon grau i algunes d’elles entrant a la distribució directament (Cellers Domenys, CORMA, etc..).

Quant a l’avantatge competitiu destaca l’àmplia oferta educativa de diferents nivells i àmbits (tècnic, econòmic, turístic, paisatgístic,..), els portals de coneixement (avisos, formació, informació, tràmits…), els clústers, les bones infraestructures (port, aeroport, autopistes, autovies i fires sectorials) dels voltants de Barcelona, tot i que certes comarques encara tenen algunes mancances de vies de comunicació i transport. L’ús de xarxes per fer tràmits s’ha generalitzat i és molt eficaç i eficient. És també un avantatge la robotització i automatització i mecanització de les explotacions. Per contra, la manca de disponibilitat  total i general d’aigua desafavoreix certes zones catalanes.

L’agricultura catalana és complexa i té molts subsectors ben diferenciats, i en general mostra una capacitat d’ adaptació no igual per totes les explotacions, tot i que el nombre d’explotacions sembla que, després d’una forta davallada, actualment s’està estabilitzant al voltant de les 59.000 explotacions, que ocupen un lleuger 2% de la població activa total i que contribueixen  amb un tímid 0,8% al PIB català.

El Pla estratègic de recerca, innovació i transferència de Catalunya 2013-2020 és un clar exemple de la implicació de l’administració catalana per tal d’acostar l’agricultura a l’economia del coneixement, a la competitivitat i al benestar dels agricultors i ramaders.

L’aigua és un recurs molt important per a la productivitat agrícola, i per això les polítiques públiques i accions privades que s’encaminin a fer-ne un ús eficient hauran de ser prioritàries.

Amb l’ augment de biomassa a Catalunya s’ha millorat la gestió dels boscos i la seva sostenibilitat, alhora que redueix el risc d’incendis.

En general, la transició de l’agricultura catalana cap l’economia del coneixement s’està desenvolupant amb una dinàmica molt positiva i amb un recolzament institucional gens menyspreable.

Miquel Rusiñol i Tarrés, president d’Agroprés

Què entenem per ‘macrogranges’?

Arran de la presentació de diferents projectes ramaders al llarg i ample de Castella i Lleó, han sorgit veus crítiques dels que s’oposen a tot, o gairebé tot, i anteposen el que és el seu concepte de benestar i tranquil·litat al que seria una activitat ramadera o una indústria que pogués portar activitat econòmica i ocupació als pobles. Els detractors d’aquests projectes utilitzen amb sentit pejoratiu el terme de ‘macrogranges’, sabedors ells que l’etiqueta de macro, que sembla sinònim de rics, automàticament els fa mereixedores de crítiques i retrets. Sense entrar en els tràmits administratius de concessió de llicències i autoritzacions, que això ja té el seu curs legal establert -per cert car, llarg, molest i garantista-, les organitzacions agràries i els seus representants tenim l’obligació de posar ‘negre sobre blanc’ en pel que fa al disseny de la política agroramadera del present i del futur.

En primer lloc, el de la mida no és un caprici, ja que la dimensió de les explotacions, en un món globalitzat, ve marcada per criteris d’eficiència, i una inversió que es triga a amortitzar no menys de quinze anys -i comptablement més del doble-, cal fer-la amb la vista posada en el futur, no en el passat que van viure els nostres avis. Afirmo amb rotunditat que totes les explotacions ramaderes projectades en l’actualitat, o que es projectaran en els propers anys, van ser grans, o almenys grans als ulls dels jubilats que viuen als nostres pobles o dels de fora del sector que desconeixen la realitat del camp.

Si ser grans significa ser més competitius, significa generar més recursos econòmics, significa crear ocupació en els nuclis rurals, i significa aprovisionar de manera més eficient a una indústria agroalimentària que tracta de competir en els mercats internacionals, benvingut sigui la mida.

D’altra banda, ens sentim perjudicats quan s’etiqueta un projecte de grans granges sense que en realitat ho sigui, i m’explico. Una granja de producció de porcs de 3.500 mares, si fos en un sistema productiu de ‘cicle tancat’, es tractaria d’un gran complex ramader, ja que al costat de les 3.500 mares s’encebarien diàriament altres 42.000 porcs, per al que es requeririen naus de superfície equivalent a quatre camps de futbol. Però en el que no ha reparat qui s’oposa a aquests projectes, i alegrement qualifica de grans granges, és que ja no es construeixen explotacions porcines de ‘cicle tancat’, sinó que els porcs se separen de les mares, en pocs dies, finalitzada la lactància, i s’engreixen en naus integrades, d’una dimensió mitjana d’unes dues mil places -dos mil metres quadrats construïts-, repartides per l’ampli territori de Castella i Lleó, i en cap cas pròximes al nucli de reproductores.

Aquest sistema productiu del qual Espanya és pionera a nivell mundial, i que ens ha situat en el tercer lloc del rànquing de països productors i exportadors de porcí del continent, és també el més sostenible, el que dóna més participació a l’explotació familiar, el més encertat des del punt de vista de la sanitat animal, i el menys agressiu des del punt de vista mediambiental. I si posem moltes pegues, aquestes empreses se n’aniran a un altre lloc.

Jesús Domingo, vicepresident d’Agroprés