La consellera d’Agricultura valora amb el sector lleter una estratègia compartida per afrontar el futur amb garanties

7e4ee651-9983-44c3-acd8-8465d8cd50fdEl sector lleter català ha de guanyar quotes de mercat i per a aconseguir-ho cal que els ramaders lleters es reorganitzin i s’agrupin per a tenir més capacitat d’influència per a valorar el seu producte en els mercats. Aquesta ha estat una de les principals conclusions de la reunió que s’ha celebrat entre el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat i el sector, en el marc de la Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida. La consellera Meritxell Serret, que ha encapçalat la reunió, s’ha compromès a treballar “colze a colze” amb el sector per a trobar el model d’organització més idoni. D’altra banda, també s’ha parlat de com millorar la interlocució entre tots els agents de la cadena.

Recuperació del consum de llet

Una altra de les línies d’actuació que s’han considerat necessàries i urgents és la recuperació del consum de la llet, que passa per prestigiar-la com a producte de qualitat i saludable i incrementar-ne el seu consum entre la población.

Aquesta és, precisament, una de les línies de treball que està desenvolupant el grup d’experts, en el qual participen Administració, representants dels diferents agents de la cadena, des del productors a la indústria, i científics i investigadors. La consellera ha explicat la campanya de promoció del consum de la llet, elaborada pel Departament d’Agricultura, que dóna a conèixer els beneficis dels làctics.

En la reunió també s’ha destacat el treball que està fent el grup d’experts per a organitzar unes “Jornades per a la millora del sector productor de llet català”, amb l’objectiu de promoure la creació d’organitzacions de productors locals (OPL) al territori. I pel que fa a la millora de l’eficiència de les explotacions, el grup d’experts està analitzant els principals factors que condicionen la rendibilitat de les explotacions i té previst, amb el suport del DARP, fer una campanya d’informació i divulgació per a definir línies d’actuació en el conjunt del sector.

Anuncis

JARC-COAG demana a la Generalitat que incrementi el pressupost que destina al Departament d’Agricultura

Els representants territorials de JARC-COAG han demanat a la Generalitat, en el marc de la 62a Fira Agrària de Sant Miquel (Lleida), que corregeixi el greuge històric que pateix el sector agrari català en comparació als pressupostos que hi destinen altres governs. Així, han indicat que des del 2014 el Govern català aporta menys d’un 1% del seu pressupost al Departament d’Agricultura, i que el percentatge que arriba directament als productors es situa aproximadament en el 0,33%.clip_image002

L’organització agrària inicia una ronda de contactes per aconseguir augmentar el pressupost que s’adreça al sector agropecuari, i que hauria de materialitzar-se al pressupost 2017. El punt d’inici serà l’entrega de les seves peticions a la Consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, durant la inauguració oficial de la fira agrària de Lleida, amb la voluntat de que siguin traslladades al President de la Generalitat, Carles Puigdemont. Properament, també mantindran reunions amb representants dels partits polítics amb representació parlamentària, per plantejar-los personalment les seves demandes.

Quan inverteixen altres governs en el sector agrari?

Considerant que té una estructura productiva similar, els representants dels pagesos han exposat que el Govern aragonès ha destinat el 2016 un 1,7% dels seus fons a Agricultura, mentre que la Conselleria Valenciana n’ha adreçat un 1,6%.

JARC-COAG també ha volgut comparar les dades amb les d’Espanya o França, seguint la voluntat expressada pel Govern català d’esdevenir un Estat. El 2016 el Ministeri d’Agricultura espanyol gestiona el 2,10% del pressupost total de l’Estat i el francès un 1,6%.

L’organització agrària evidencia que la manca de suport econòmic en aspectes clau i les polítiques agràries mal encarades, provoquen que les dades del sector agrari siguin clarament millorables, si el Govern té la voluntat d’apostar-hi. Indiquen que entre 1994 i 2016, el cens d’electors del sector agrari ha baixat un 48,9%, passant de 50.938 a 26.031 persones.

Envelliment de la població agrària

Alhora, la pagesia catalana viu un greu procés d’envelliment. Si observem, les dades de la DUN, la declaració anual feta pels productors al Departament d’Agricultura, veiem que dins el conjunt de persones físiques, les majors de 65 anys han passat de representar el 37% el 2013 al 41% el 2016, fet que contrasta amb l’estancament en l’11% de les persones menors de 40 anys.

Segons el president de JARC-COAG, Francesc Boronat, “les dades mostren que les polítiques agràries no s’estan conduint bé, i els joves ho veuen. Escolten que la renda agrària ha caigut un 15% entre el 2004 al 2014, que el nombre d’explotacions i la superfícies conreada es redueix, que els preus que reben els productors estan massa vegades sota el cost de producció i que determinats ajuts basics per al sector estan contínuament retallats. Les coses han de canviar si realment volem tenir aliments produïts a Catalunya”.

Els màxims representants de JARC-COAG assenyalen que els territoris rurals a Catalunya representen el 88% de la superfície i inclouen el 79% dels municipis. Per tant, un sector agrari potent dóna força, dinamisme, ocupació, riquesa i contribueix a l’equilibri territorial de Catalunya. A banda, compleix un important paper en la preservació del paisatge agrari i en la gestió del territorio.

El pes del sector agroalimentari

El sector agrari català ha mostrat la seva robustesa durant els darrers cinc anys, mantenint una aportació al voltant dels 2.000 milions d’euros al PIB català. Aquesta dada contrasta amb els 337 milions d’euros que la Generalitat plantejava destinar-li en la proposta de pressupost per al 2016, i que l’Organització considera molt inferior al que requereix el sector.

L’ocupació agrària és superior a les 140.000 persones, entre mà d’obra familiar i assalariada fixa, a la qual cal sumar-hi la contractada eventualment, que representa un volum important.

Tota aquesta activitat productiva ha estat clau per afavorir el desenvolupament d’una important agroindústria catalana, que el 2014 va suposar el 17% del PIB industrial.

Prioritat inversora

JARC-COAG vol canvis en les polítiques agràries, i de forma prioritària demana que el Govern català augmenti el suport econòmic adreçat als productors professionals, que són els que generen riquesa, creen ocupació al territori i possibiliten la competitivitat.

Concretament, l’entitat sol·licita que l’Administració focalitzi el seu esforç en la incorporació de joves, les inversions productives, els ajuts agroambientals, la producció ecològica i les indemnitzacions compensatòries per produir en zones on pocs s’aventuren a fer cap altra activitat económica.

Els anys 2012 i 2013, s’han denegat per manca de pressupost 1.400 sol·licituds d’ajut adreçats a executar una inversió estimada de més de 35 M€. El 2014 no hi va haver ni convocatòria, i el 2015 altre cop s’ha quedat sol·licituds per cobrir. Altres ajudes, com les destinades a la producció ecològica o a les zones de muntanya han patit una retallada del 20% perquè la demanda supera clarament la disponibilitat pressupostària.dscn7744

JARC-COAG considera inadmissible que, quan s’esgota el cofinançament amb fons europeus, el Govern català deixi penjats durant un període d’uns dos anys molts pagesos que les passen magres per produir aliments de qualitat, segurs i a un preu raonable per als consumidors. Empresaris que treballen i inverteixen per endeutar-se mentre observen que alguns intermediaris de la cadena alimentaria en treuen profit.

Tot i això, l’organització recorda que el pressupost no dota només les diferents línies d’ajut, i que també en depèn l’execució de totes les polítiques agràries que es pretén desenvolupar, i que no poden ser ateses adequadament per manca de recursos.

Finalment, el President de JARC-COAG han volgut adreçar un missatge al Parlament català, que en darrera instància és qui ha d’aprovar els pressupostos 2017, recordant “que els pagesos i ramaders som població, som territori, som ocupació, som treball indirecte, som economia, som turisme, som gastronomia… En definitiva, som Catalunya, i ens hem guanyat a pols més d’un 1% del pressupost”.

Una anivelladora de camins guanya el 20è Premi a la Innovació Tecnològica de la Fira Agrària de Sant Miquel

Una anivelladora de camins, presentada per l’empresa Alquileres Villalba, SL, ha estat la guanyadora del 20è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària, convocat per Fira de Lleida, amb la col·laboració de la demarcació de Lleida del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya i el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida, en el marc de la 62a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i del 31è saló Eurofruit. El segon premi ha estat per a la firma Tallers Antoni Miquel, SL per un sistema d’assistència a l’operador de carretons i el tercer guardó ha correspost a HEMAV, SL per un dron de rotor i un altre d’ala fixa.1er-premio-sant-miquel-2006

El primer premi, dotat amb 1.000 euros i diploma, ha correspost a l’empresa Alquileres Villalba, SL, de Remolinos, a Saragossa (pavelló 2, estand 2013), per l’anivelladora de camins marca CHAPTOOLS, per la seva funcionalitat, robustesa, economia d’ús, resposta a la millora de camins rurals, facilitat de maneig i la millora de la seguretat en els desplaçaments dins de les explotacions agràries. A més, la màquina permet una gran productivitat (de quatre a cinc vegades més que una motoanivelladora convencional) i una reducció dels costos operatius i de manteniment.

Manipulació segura de mercaderies

El jurat ha decidit atorgar el segon premi, dotat amb diploma a la firma expositora, a Tallers Antoni Miquel, SL, de Sidamon (pavelló 4, estand 4006), pel LINDE Safety PILOT, el sistema d’assistència a l’operador de carretons dièsel i elèctriques de manutenció per la manipulació segura de les mercaderies en l’àmbit agroalimentari, que permet controlar en tot moment, de manera automàtica i segura, els límits del vehicle, ja que en temps real calcula quina és l’alçada, la càrrega i l’angle màxim permès, segons la capacitat nominal de la carretilla.

El tercer guardó, dotat amb un diploma, ha correspost a HEMAV, SL, de Castelldefels (pavelló 4, estand 454b), pels drons de rotor i ala fixa, per la captació, processat i gestió d’informació agronòmica. L’aparell permet conèixer l’estat del cultiu, processar la informació i presentar-la a l’agricultor en format físic i digital. Els drons obtenen una resolució molt superior als mitjans convencionals d’obtenció de dades, satèl·lit i avioneta i permet fer el servei en explotacions petites i mitjanes.

Millores i avenços

Aquest premi es planteja com un reconeixement a l’esforç per oferir millores i avenços per part del sector de la indústria i la maquinària agroalimentàries i alhora com un incentiu de cara als expositors del saló que presenten equipaments innovadors.

Fira de Lleida lliurarà el premi en la cerimònia de cloenda de la 62a Fira Agrària de Sant Miquel i del Saló Eurofruit 2016, fires que se celebren en el recinte de Fira de Lleida del 29 de setembre al 2 d’octubre.

La FCAC ha presentat un projecte que pretén impulsar la dinamització de les agobotigues i crear “marca cooperativa”

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha presentat en el marc 62a edició de la Fira de Sant Miquel i del 31è saló Eurofruit un projecte per impulsar la dinamització de les agrobotigues, atès que, segons el Pla Marc de Cooperativisme, aprovat pel Govern aquest any 2016, es requereixen nous eixos i estratègies per potenciar el model de venda d’aquestes, crear “marca cooperativa” i buscar eines de promoció conjunta.projecte-agrobotigues

Segons el cap de l’Àrea de Serveis, Formació i Desenvolupament Agrari de la FCAC, Domènec Vila, el projecte d’impuls a les agrobotigues sorgeix per donar resposta a la demanda de les pròpies cooperatives per fomentar aquest intercanvi, atès que s’ha observat que el consumidor valora la qualitat del producte cooperatiu i que cada vegada més el consumidor demana consumir producte del territori català.

Domènec Vila ha dit que el projecte té l’objectiu d’estimular l’intercanvi de productes entre les cooperatives agràries que tenen agrobotiga a través d’una plataforma tecnològica amb B2B (Bussines to bussines). Aquesta plataforma és una aplicació online que pretén donar una eina a les cooperatives vinculades a la Federació de Cooperatives Agràries perquè coneguin i aprofitin tota la varietat de producte que hi ha a les agrobotigues i, d’aquesta manera, puguin incloure-la en el seu punt de venda.

Catàleg de productes

Per dur a terme aquest projecte, l’aplicació funcionarà com un catàleg de productes que cada una de les agrobotigues que s’afegeixi al projecte anirà implementant amb la producció pròpia. Així mateix, cada agrobotiga podrà comprar productes d’altres cooperatives. Per tant, es tracta d’una plataforma específica i restringida a les cooperatives agràries. Encara que aquest sigui el principal instrument, també s’ha creat el “Banc de Recursos” per dinamitzar i estimular les agrobotigues que generin esdeveniments vinculats a la cultura, a la gastronomia o al turismo.

Actualment el projecte es troba en fase de disseny inicial i es presenta a les cooperatives perquè s’hi adhereixin. Si hi ha un mínim d’associacions que s’hi incorporen en un marge de 3 o 4 mesos, el programa es posarà en funcionament amb l’objectiu d’incrementar les vendes de les agrobotiges en un 10% en 2 anys.

Per últim, cal destacar que el projecte està preparat per cobrir totes les necessitats tecnològiques, de formació, d’assessorament, de logística, d’operativa de pagament i de facturació, entre d’altres.

L’IRTA-CReSA ha participat en un estudi internacional que ha permès resoldre l’estructura d’un prió infecciós

En un estudi, recentment publicat a la prestigiosa revista científica PLOS Pathogens, s’ha aconseguit resoldre finalment l’estructura d’un prió infecciós. Les dades obtingudes contradiuen molts dels models teòrics sobre l’estructura dels prions que s’havien proposat fins ara i permetran la formulació dels mecanismes moleculars que hi ha darrera de la replicació del prions de mamífers amb malalties espongiformes transmissibles.

L’IRTA-CReSA ha col·laborat en aquest estudi ajudant a demostrar que el prió que s’ha analitzat era infecciós. Ha estat mitjançant un estudi neuropatològic i immunohistoquímic dels cervells de ratolins inoculats amb la mateixa proteïna purificada que es va utilitzar per determinar l’estructura. Aquests experiments s’han dut a terme al laboratori PRIOCAT que es troba dins de la unitat de biocontenció de nivell 3 de l’IRTA-CReSA, que compta amb les condicions de bioseguretat necessàries per a poder treballar amb aquests agents patògens.

Agents infecciosos poc convencionals

Els prions són agents infecciosos poc convencionals causants de malalties tant a humans com a animals, com el Creutzfeldt-Jakob o la malaltia de les vaques boges. A diferència dels virus o bacteris, els prions no tenen genoma que permeti estudiar-los ja que estan formats únicament de proteïna. Per entendre el seu comportament i perquè causen aquestes malalties la clau es troba en l’estructura, la forma amb que es pleguen aquestes proteïnes.

Per a més informació podeu llegir l’entrada sobre aquest estudi del blog CReSA and the city: “Es resol l’estructura d’un prió infecciós”.

Unió de Pagesos exigeix de manera immediata mecanismes perquè els mercats elaborin uns preus agraris transparents

Unió de Pagesos (UP) alerta que aquest últim any diversos sectors com fruita dolça, lleter, oli d’oliva o cunícola, han patit les conseqüències d’operar en mercats concentrats en poques mans i amb manca de mecanismes adients per a la transparència de preus, ja que manquen dades reals de preus en els butlletins que es publiquen actualment en la majoria de preus marcats en les llotges agropecuàries catalanes. La Comissió Permanent del sindicat ha fet avui un balanç del sector agrari a Lleida, en una roda de premsa en el marc de la Fira de Sant Miquel.20160929_113526

En un any en que Unió de Pagesos ha renovat el suport majoritari de la pagesia catalana en les eleccions agràries del febrer passat, en les què va obtenir el 56,78% de vots i el 67,29 de representativitat, el sindicat també va celebrar del 22 al 24 de gener el seu XII Congrés a l’Anoia amb el lema La pagesia, sector clau per al futur del país, i va renovar la seva Comissió Permanent amb la reelecció de Joan Caball com a coordinador nacional. Unió de Pagesos també va guanyar, amb la seva candidatura al cens de productors, les eleccions a la Junta Rectora del Consell Català de la Producció Integrada (CCPI) celebrades el 22 de setembre passat. El sindicat es va imposar amb el 76,63% del total dels vots.

Unió de Pagesos va aconseguir introduir l’any 2015, dins de la Llei d’Organitzacions Interprofessionals, la necessitat de considerar els preus agraris com a dades d’interès públic per la Generalitat, i així garantir una informació de preus procedents d’una mostra estadísticament significativa d’operacions efectuades realment. En aquest sentit, el sindicat demana a Agricultura que prioritzi el desenvolupament de l’Observatori Agroalimentari de preus per evitar continuar una campanya més amb preus de referència que cal posar en dubte. Per a Unió de Pagesos, uns preus transparents han d’afavorir la millora de la presa de decisions per part de les cooperatives i centrals a l’hora de vendre.

Situació oligopolística

El sector del vacum de llet català és el que més pateix aquesta situació oligopolística de part de la cadena agroalimentària, amb una oferta inferior a la demanda a Catalunya. Els preus en origen no solament no es recuperen, sinó que la indústria, a més, deixa de comprar llet al ramader i el criteri que estableix els ajuts al sector penalitza les explotacions que havien fet més inversió en la millora de la seva rendibilitat.

Altres mercats, com el del cereal, basat en el preu internacional que ve marcat, iniciarà una segona campanya marcada per uns preus que no compensen els costos de producció. A través del Port de Tarragona entra cereal de molt baixa qualitat a baix preu, la qual cosa hauria de generar oportunitats per als cerealistes que vulguin fer producció de qualitat. Unió de Pagesos aposta per fer pactes amb la indústria, amb el suport de l’IRTA, per orientar les produccions segons les necessitats de la indústria, i alhora que permetin assegurar un preu estable i per sobre de costos de producció a la pagesia.

Pel que fa al mercat porcí, ha tingut una gran variabilitat de preu al llarg de l’any, tot i que compta amb una de les poques llotges considerades amb un funcionament raonable. D’octubre del 2015 fins el maig d’enguany, els ramaders independents han patit fortes pèrdues calculades en uns 15€/animal. Al maig, el mercat europeu va aconseguir trobar en el mercat xinès una bona sortida per al seu producte i s’ha aconseguit remuntar el preu.

Respecte al sector dels farratges dessecats, Unió de Pagesos alerta de la necessitat d’estratègies conjuntes per part dels industrials per poder recuperar les exportacions d’alfals. El sindicat demana una aposta per estandarditzar i normalitzar el producte sortit de fàbrica.

Greu sequera de l’estiu

D’altra banda, enguany el sector agrari s’ha vist afectat per la greu sequera de l’estiu, que ha perjudicat farratges, prats i pastures, olivera i ametlla i, en diferent grau, el cereal d’estiu. Pel que fa a l’olivera, a les Garrigues i en general al secà de la demarcació de Lleida, la davallada oscil·la entre el 30% a determinats municipis i el 70-80% a d’altres. Les pèrdues a tot Catalunya poden arribar a 67 milions de quilos d’olives, l’equivalent a uns 14 milions de quilos d’oli, el que implicarà una pèrdua econòmica per al sector de 42 milions d’euros, dels quals 9 milions com a mínim a la demarcació de Lleida.

Quant a la ramaderia de muntanya, la situació és especialment greu, ja que a més dels problemes de mercat que l’afecten, juntament amb la sequera, ha de fer front als sobrecostos estructurals de les zones de muntanya, com una menor rendibilitat i un increment dels costos de producció. A més, són zones molt sensibles als danys per fauna salvatge, tant a ramats com a conreus. Aquesta situació encara s’ha vist més agreujada perquè el Departament d’Agricultura va retallar el 2015 el 48% dels ajuts per compensar el fet d’estar a muntanya o en zona desafavorida, i enguany la retallada pot assolir un 22,48% dels ajuts del 2015, més d’un 50% dels ajuts a la ramaderia ecològica respecte a l’anterior PDR, juntament amb la supressió dels ajuts per la millora de pastures en zones de muntanya per a la millora del paisatge i la biodiversitat.

Retallada d’ajuts a l’agricultura ecològica

Les decisions preses per Agricultura respecte al nou Programa de Desenvolupament Rural (PDR) i la seva convocatòria 2015 han afectat de manera importanrt la pagesia lleidatana. Respecte a les mesures d’ajuts d’agroambient i clima i agricultura ecològica, per al foment de pràctiques més respectuoses amb el medi, Lleida ha deixat d’ingressar 1.548.667,68 euros en ajuts que han afectat a 2.280 explotacions. Pel que fa a la decisió de retallar els ajuts per compensar les explotacions amb limitacions naturals o d’altres d’específiques (antigues indemnitzacions compensatòries) convocats el 2015, aquesta decisió redueix en 1.560.866,38 euros els ajuts a Lleida i afecta 2.553 explotacions. Així mateix, les retallades en els ajuts 2015 a la modernització de les explotacions agràries ha suposat una pèrdua per a Lleida de més de 4 milions d’euros. Si a això se suma la retallada de les indemnitzacions compensatòries del 2014 per les quals Lleida perd 3.376.621,14 euros que s’haurien d’haver repartir 2.521 explotacions, el resultat és que les decisions d’Agricultura han fet perdre més de 10 milions d’euros a la pagesia de les comarques de Lleida entre el 2015 i el que portem d’any.

Cal recordar que Unió de Pagesos ja ha dut a terme i encara convoca diverses mobilitzacions per aquest motiu, i que treballa per traslladar el perjudici que pot comportar aquestes retallades als grups parlamentaris per tal de corregir aquesta situación.

Els sectors boví i oví han suportat una campanya de vacunació contra la malaltia de la llengua blava per l’actitud negligent del Govern francès al no haver aturat la propagació i l’obligació del Govern espanyol. Cal tenir en compte que aquesta vacunació afebleix els animals, fa baixar la productivitat i, de vegades, fins i tot, els provoca la mort.

Un any més també, el sector agrari s’ha vist greument afectat pels danys de fauna cinegètica arreu de Catalunya, amb la contínua expansió del senglar, cabirol i daines, i l’augment dels danys de conills en zones de Lleida i les Terres de l’Ebre principalment. També s’han repetit els atacs de voltors i de l’ós a les zones de muntanya. Unió de Pagesos ha denunciat aquesta situació i seguirà prioritzant la seva activitat sindical per aconseguir un replantejament urgent en la gestió de la fauna salvatge a tot el territori que permeti revertir la situació actual.

Així mateix, tots els sectors ramaders pateixen la manca d’acord entre Agricultura i Territori per consensuar un nou decret de fertilització i gestió de les dejeccions ramaderes, que porta tres anys de retard. Cal acabar amb l’actual situació d’inseguretat jurídica creada pels informes desfavorables sistemàtics de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) als projectes de granges noves o ampliacions en zones vulnerables i la suspensió de projectes en les comissions territorials d’urbanisme que reclamen informació que ja ha estat lliurada a l’Administració. El sector demana un marc jurídic clar i que serveixi per millorar efectivament, i no sobre el paper, l’ús de les dejeccions ramaderes i no posi entrebancs a l’activitat ramadera.

Observatori de Preus Agroalimentaris

Unió de Pagesos prioritzarà la seva activitat sindical en aquest darrer trimestre de l’any per tal que s’activi tan aviat com sigui possible un Observatori de Preus Agroalimentaris que impulsi preus transparents, perquè es modifiquin les resolucions del 2015 dels ajuts del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) per evitar retallades i exclusió de beneficiaris joves, perquè s’inverteixi en modernització d’explotacions, indemnitzacions compensatòries, ajuts d’agroambient i clima, i ajuts a l’agricultura i ramaderia ecològiques.

El sindicat també treballarà perquè l’informe de danys climàtics del 2016 elaborat per Agricultura no exclogui cap municipi que ha patit pèrdues de producció superiors al 30% de la mitjana del seu terme. Cal recordar que aquest any UP ha interposat la tercera demanda contra el Govern espanyol davant la Comissió Europea per una mala aplicació de la normativa comunitària pel que fa als ajuts directes de la PAC i la regulació de les organitzacions interprofessionals d’àmbit estatal. Aquestes denúncies ja han fet modificar la normativa inicialment aprovada pel Ministeri d’Agricultura que perjudicava a la pagesia a l’excloure tots els beneficiaris que marcava Europa dels ajuts o discriminar a tots aquells joves que venien de sectors sense drets d’ajut.

El Saló de Tarbes i Fira de Lleida signen un acord en el marc de la Fira de Sant Miquel per reforçar la seva col·laboració

Àngel Ros, alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fundació Fira de Lleida, i Cédric Abadia, director del Saló de l’Agricultura de Tarbes han signat en el marc de la Fira de Sant Miquel i Eurofruit un acord destinat a reforçar la col·laboració entre les dues institucions firals, i més genèricament, entre els territoris català i francés.acord-fira-de-lleida-salo-de-tarbes

Ros ha remarcat que aquesta aliança és un factor de potenciació econòmica de les parts signants, mentre que Cédric Abadia ha recordat els vincles històrics entre ambdues fires i ciutats, que es remunten a fa més de dues dècades.

Entre altres accions, el conveni facilitarà la promoció de diverses empreses expositores de la Fira de Sant Miquel, sota el paraigua de Fira de Lleida, a les properes edicions del saló francès, a les que hi viatjarà una delegació de la Institució firal lleidatana per promocionar la Fira de Sant Miquel i Eurofruit. De la seva banda, el Saló de Tarbes serà present en futures edicions de la Fira de Sant Miquel.

L’acord -la durada del qual s’estipula per un període de quatre anys- dóna continuïtat a la històrica col·laboració entre la Fira de Lleida i el Saló de l’Agricultura de Tarbes, concretada en les deu edicions del Saló Hispano-Francès Agrícola dels Pirineus, creat el 1991 dins el programa comunitari Interreg Pirineus. Aquest certamen es va celebrar alternativament a les ciutats de Tarbes i Lleida, així com en els sis anys de la Plataforma d’Esdeveniments dels Pirineus (PEP), creada el 2008 amb el suport del Programa de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra 2007-2013 (POCTEFA).

El Saló Agrícola de Tarbes acull anualment més de 300 expositors i de 50.000 visitants, i entre les activitats principals que acull cal destacar les jornades tècniques, concursos ramaders i mostres i tallers gastronòmics.