El Departament d’Agricultura sol·licita a Brussel·les la circumscripció econòmica per al sector català de la fruita

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha tramitat al Ministeri la sol·licitud de la circumscripció econòmica de la fruita per a Catalunya, que ara haurà de ser aprovada per la Unió Europea. Aquest és un dels instruments que ha de permetre millorar la comercialització de la fruita dolça, ja que es podrà establir una extensió de normes d’obligat compliment, sobre les característiques del producte que va al mercat, acordades per tot el sector. Això permetrà incidir en la regulació del mercat en moments de crisi de preus i ajudarà a prevenir-les.dscn4896

La sol·licitud de la circumscripció econòmica a Catalunya inclou la poma, la pera, el préssec i la nectarina i s’ha fet a través d’AFRUCAT, l’associació catalana de les empreses productores i comercialitzadores de fruita, que agrupa, a través de les 44 organitzacions de productors sòcies, prop del 60% de la producció de fruita dolça.

Compromís del DARP

La tramitació de la circumscripció econòmica és un dels compromisos assumits pel DARP i el conjunt del sector, en el marc de la Taula Sectorial de la Fruita Dolça, per a millorar el funcionament i la transparència dels mercats.

En aquesta línia, el Parlament de Catalunya va aprovar ahir la Llei del Pla estadístic de Catalunya 2017-2020, que estableix que els preus agroalimentaris són d’interès estadístic per a la Generalitat. Aquesta declaració obliga als operadors a facilitar a l’Observatori de preus agroalimentaris els preus de compra i venda de les produccions, amb la qual cosa es farà més transparent el mercat.

El Partit Demòcrata reclama a la ministra d’Agricultura que no retalli el pressupost de les assegurances agràries

El portaveu d’Agricultura del Partit Demòcrata al Congrés dels Diputats, Toni Postius, ha reclamat a Isabel García Tejerina, ministra d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient “que no retalli el pressupost de les assegurances agràries per al 2017”. Postius ha alertat a la ministra que “si no corregeix el seu propòsit, les assegurances agràries s’encariran entre un 15 i un 17%”.

Postius ha criticat que el pressupost del pla anual d’assegurances agràries per al 2017 contempla reduir 56 milions d’euros, “passant de 268 milions d’euros actuals a 212 milions i encarint així entre un 15 i un 30% les pòlisses”. Davant d’això, el diputat ha demanat a Tejerina que “rectifiqui” i que mantingui la despesa de l’any 2016, i no baixar dels 268 milions d’euros. “Si no rectifica, milers d’agricultors de Catalunya i especialment de Lleida en patiran les conseqüències”, ha avisat el portaveu del Partit Demócrata en un comunicat.

D’altra banda, Toni Postius ha exigit a la ministra d’Agricultura que actuï davant la regularització catastral en zones rústiques “que dscn0781comporten revaloritzacions exagerades i desproporcionades, i que castiguen agricultors i ramaders”. “Des del Partit Demòcrata li demanem que actuï, perquè els pagesos i ramaders de Lleida, concretament els d’Horta de Lleida, que ja paguen l’IBI més car de tot Espanya”, ha afegit.

Finalment, el diputat de Lleida ha destacat que la supressió del sistema de quotes làcties, “ha causat una gran incertesa en el sector”, així com “uns preus per sota dels costos de producció, per les condicions que imposen les industries làcties en els nous contractes que signen amb els ramaders”.

JARC-COAG exigeix a la UE un enduriment dels controls per evitar que entrin productes del Sàhara com a marroquins

JARC-COAG exigeix a la Unió Europea (UE) un enduriment dels controls en frontera per evitar que s’introdueixin al mercat comunitari productes agrícoles conreats als territoris del Sàhara Occidental com si fossin del Marroc, tal com s’ha realitzat fins ara.

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea publicada avui reconeix que els territoris del Sàhara Occidental estan fora de l’acord comercial amb el Marroc, perquè el dret internacional no reconeix la sobirania del regne alauita sobre els mateixos. D’aquesta manera, seria il·legal que les produccions del Sàhara entressin a Europa sota les condicions de l’acord amb el Marroc.

Efectes negatius de l’acord

L’organització agrària continua alertant sobre els efectes negatius de l’acord comercial europeu amb el Marroc. Considera que la sentència publicada avui continua en la línia de les declaracions realitzades recentment per la Ministra Agricultura, García Tejerina, en les quals es mostrava favorable a mantenir les esmentades relacions comercials. L’entitat agrària lamenta  aquesta postura, ja que considera que novament es prioritzen acords que perjudiquen seriosament els interessos dels agricultors i ramaders de l’Estat espanyol i dificulten la lliure elecció dels consumidors europeus.

JARC-COAG ja va denunciar al novembre de 2012 que l’Acord de lliure comerç agrícola UE-el Marroc vulnerava la legislació europea sobre comercialització de fruites i hortalisses fresques, en limitar la capacitat dels consumidors per identificar clarament si un producte etiquetat com a originari del Marroc procedeix d’aquest Regne o bé és originari del Sàhara Occidental. L’entitat recorda que la legislació europea de fruites i hortalisses estableix que els productes que es venen com a  frescos s’han de comercialitzar amb la indicació del país d’origen. Sobre aquesta qüestió, hi ha pendent una sentència del Tribunal de Justícia de la UE a una demanda interposada pel Front Polisario.

Impacte sobre el sector de fruites i hortalisses

JARC-COAG rebutja els termes de l’acord aprovat amb el Marroc, perquè perjudica seriosament l’economia de les zones productores de fruites i hortalisses de l’Estat espanyol. Aquests cultius generen a Espanya la meitat de l’ocupació agrària, més d’un terç de la producció final agrària i tenen un important pes en la balança comercial (la campanya passada, el valor de l’exportació es va elevar als 10.500 milions d’euros). La renovació de l’acord suposa un cop dur a l’economia i a l’ocupació.

La consellera Meritxell Serret anuncia que aquesta setmana es pagaran els ajuts als pescadors catalans per les vedes

El departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació pagarà aquesta setmana gairebé 1 milió d’euros en ajuts a la paralització temporal de l’activitat pesquera de l’any 2016, pendents per part del Ministeri. Aquests ajuts beneficiaran 256 vaixells de les modalitats d’encerclament i arrossegament d’arreu de Catalunya i 9 pescadors. Així ho ha anunciat la consellera Meritxell Serret al Parlament, en resposta a una pregunta del grup Junts pel Sí.97d9459d-9c2b-4924-8e46-3427dd1f0a97

Els ajuts a la paralització temporal, convocats en el marc del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP), estan destinats als armadors i mariners del sector pesquer amb port base a Catalunya. Aquesta és la primera vegada que els mariners també es poden acollir a aquests ajuts. Tanmateix, les condicions establertes pel Ministeri n’han desmotivat la sol·licitud.

“Aquest és un exemple més de com la recentralització que practica el Ministeri d’Agricultura perjudica els nostres sectors productius: no finança la totalitat de la veda, no resol el problema social dels mariners i aplica uns criteris restrictius i excloents, que dificulta que hi accedeixi la nostra flota i especialment els mariners”, ha denunciat la consellera. Serret ha subratllat que “tot i això, treballem intensament amb l’Institut Social de la Marina per habilitar un sistema que permeti aplicar una gestió més àgil i automàtica de l’ajut de les vedes i continuarem reclamant que l’Estat augmenti els imports d’aquests ajuts”.

La consellera ha volgut destacar el compromís amb el sector, “amb la flota pesquera catalana, que és una potència mitjana en la mar Mediterrània”, i amb el conjunt del sector primari. En aquest sentit, Serret ha ressaltat que, davant la recentralització també en el Programa de Desenvolupament Rural (PDR), que ha patit una retallada de més de 130M€, “hem estat capaços de fer efectiu el 100% de l’ajut a la ramaderia ecològica, 3,8M€ a 457 ramaders, i  farem efectiu el 100% de l’ajut a Zones amb Limitacions Natural, de 11,7M€ a 4.932 beneficiaris”.

Agricultura rep els apicultors i acorda reunir-s’hi per redefinir els ajuts específics del sector per a l’any 2017

La directora general d’Agricultura i Ramaderia, Teresa Masjuan, ha emplaçat els apicultors a mantenir una reunió el pròxim mes de gener per definir canvis a fi de millorar les línies d’ajuts adreçades a la producció i comercialització de la mel i concretar els objectius que volen com a sector. D’aquesta manera, s’ha donat resposta al grup d’apicultors que aquest matí s’han concentrat a la porta del Departament d’Agricultura exigint solucions per fer front a la crisi que travessa el sector.ad61d705-7f15-4265-9666-764771c6f921

D’altra banda, el secretari general d’Agricultura, David Mascort, que també ha rebut el grup de manifestants, els ha recordat que, en els darrers dos anys, s’han destinat 993.657 euros en ajuts a la millora de la producció i la comercialització dels productes de l’apicultura i per a pol·linització i 826.911 euros l’any 2015 en la línia d’agroambientals del PDR. Pel que fa a aquesta darrera, ha insistit que “en cap cas s’ha reduït el pressupost adreçat a aquests ajuts sinó que ha augmentat un 9% per l’any 2015, el que ha passat és que, de 102 sol·licituds l’any 2104 es va passar a 148 l’any 2015, i, això ha comportat que, en no tenir més pressupost, hem hagut de reduir un 20% el que es pagava per sol·licitud perquè ningú quedés sense ajut”.

Indicar l’origen a l’etiquetatge

Un altre punt sobre el qual els apicultors han mostrat la seva preocupació és l’etiquetatge de la mel. El sector reclama que es pugui indicar l’origen de la mel en l’etiquetatge, cosa que actualment no preveu la regulació europea. En aquest sentit, Mascort ha assegurat que demanarà al Ministeri d’Agricultura que se’n pugui etiquetar l’origen, com fan altres països de la Unió Europea.

Finalment, pel que fa als efectes ocasionats per l’abellerol i la vespa velutina, el DARP s’ha compromès a traslladar i a col·laborar, amb el Departament de Territori i Sostenibilitat, competent en la gestió tant d’espècies protegides com d’invasores, per minvar els danys que tots dos ocasionen a la producció de mel.

Els resultats del Programa de Desenvolupament Rural a Catalunya protagonitzen un vídeo de la Comissió Europea

Els Programes de Desenvolupament Rural de la UE, a més del suport a mesures directament adreçades al sector agrícola i ramader, també financen projectes que impulsin les economies locals, com ara petits negocis de turisme rural o restauració. És el cas de la darrera història de la sèrie #HistòriesUE, que protagonitza Anna Morell, que va decidir canviar la vida que portava a ciutat i instal·lar-se amb tota la família a Garriguella, a l’Alt Empordà, on ha obert un petit restaurant

810 milions de pressupost

El Programa de desenvolupament rural de Catalunya té un pressupost total de 810 milions d’euros, dels quals 348,6 milions són amb càrrec al pressupost de la Unió Europea. Els fons del programa serveixen per finançar iniciatives com ara la modernització d’explotacions agràries o l’inici d’activitats agrícoles o ramaderes. Els ajuts a la producció de qualitat o la formació de professionals del sector agrícola també són mesures cobertes pel Pla de desenvolupament rural. Adjuntem una fitxa de resum amb la informació sobre el Pla de desenvolupament rural de Catalunya i les partides que s’hi destinen.   

#HistòriesUE és una sèrie de vídeos que commemoren els 30 anys de l’adhesió d’Espanya a la Unió Europea amb un seguit d’històries personals protagonitzades per ciutadans i ciutadanes de Catalunya i les Illes Balears.

El vídeo, de 3 minuts, es pot veure al canal de Youtube de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

La ciutat de Girona ha acollit la presentació en societat de l’oli d’oliva verge extra de la nova collita de la DOP Empordà

untitled-3El dissabte 17 de desembre es va fer a Girona la presentació de la nova collita de la DOP Oli de l’Empordà. Durant tot el matí va estar instal·lat a l’exterior del Mercat del Lleó un espai per donar a conèixer l’oli nou de la DOP Empordà, on s’’hi va poder tastar i adquirir l’oli d’oliva verge extra directament dels productors de la DOP -Empordàlia SCCL, Xavier Maset Isach, Trull Ylla SL, Celler Cooperatiu d’Espolla SCCL i Oli Serraferran (Oli de Ventalló SL)-. El públic assistent també va poder participar en una acció solidària que va permetre a la DOP donar cent litres d’oli al Banc dels Aliments. El tast es va fer acompanyat amb pa de Tramuntana, facilitat pel Gremi de Flequers Artesans de Girona.

A més, per promocionar l’oli de la nova collita, aquest es podrà trobar durant tot el mes de desembre als restaurants adherits al col·lectiu gastronòmic Girona Bons Fogons (Cal Ros, Duc de l’Obac, El Celler de Can Roca, La Banyeta, La Riera de Sant Martí Vell, Massana, Occi i Egg Gastronomia), que n’oferiran a les seves taules.

Collita reduïda 

Simon Casanovas, president de la DOP Oli de l’Empordà, preveu una collita reduïda com el darrer any, al voltant d’uns quatre milions de quilos, que també se situarà per sota de la mitjana habitual. La minva d’aquest’ any en la collita és deguda a l’excés de pluja durant la floració, però també l’ha afectat la sequera de l’estiu, retardant-ne la maduració i provocant un oli més verd, és a dir amb millors qualitats organolèptiques. Per aquest motiu, la producció, de més de 600.000 litres d’oli d’oliva, es preveu d’una qualitat excel·lent.

Abadal 3.9 obté el prestigiós reconeixement “vi de finca”

Abadal 3.9  ha estat reconegut amb la distinció de “vi de finca”. És el sisè celler de Catalunya que se li concedeix aquesta prestigiosa qualificació.  El títol de “vi de finca” és un reconeixement, concedit pel Departament d’Agricultura, a proposta de l’INCAVI, que a més de les  característiques singulars i climàtiques,  distingeix els vins de raïms procedents  d’una mateixa finca en propietat, que segueix  uns protocols més exigents per part de la DO, quant a producció, rendiments i puntuacions per a la seva qualificació  i que tenen una categoria i un prestigi tant nacional com internacional al llarg de deu anys.83d01d47-fe4f-46a9-81ff-0b7e43718e6c

El celler Abadal és un dels pioners de la DO Pla de Bages, amb una llarga història i reconegut prestigi des dels seus inicis. La superfície de vinya reconeguda és de 6,10 hectàrees, ubicades al terme municipal d’Avinyó, que van ser plantades entre les campanyes 1983/1984 i 1996/1997. Aquesta zona del Pla de Bages, poc plujosa, es caracteritza per ser el fons d’una conca d’erosió excavada per les aigües del Llobregat i afluents en les argiles, margues rogenques i gresos que hi ha en aquest indret.

Un vi amg el mateix nom de la fica

Abadal 3.9 és un vi negre elaborat amb Cabernet Sauvignon d’una sola parcel·la, que porta per nom precisament 3.9. Una  parcel·la que es troba envoltada d’un paisatge boscós, amb plantes aromàtiques i balsàmiques, ubicada en un terreny mineral, de pedra calcària sobre argila vermella. Tot plegat és el que ha permès aquestes vinyes complir amb els requisits exigits per obtenir aquest important reconeixement.

D’aquesta manera, el 3.9 s’afegeix a l’elit dels vins catalans amb Clos Mogador, del celler amb el mateix nom,  Mas de la Rosa de Vall Llach, Teixar de Vinyes Domènech, Arnau Oller d’Heretat Oller del Mas i Vinya Gigi, Vinya Le Havre, Vinya Palau i Vinya La Scala de Jean Leon.

La consellera Meritxell Serret lliura els premis PITA 2016, que reconeixen la innovació tecnològica agroalimentària

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, va lliurar el dijous 15 de desembre els Premis a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA 2016), que han celebrat la 15a edició al Monestir de Poblet, en el marc de la jornada ‘Diada de la innovació agrària i agroalimentària’.dscn1140

El Departament d’Agricultura convoca anualment aquests premis amb l’objectiu de distingir i reconèixer les empreses agràries o les seves entitats associatives, les agroindústries i les persones joves emprenedores i amb esperit innovador, que hagin incorporat en el procés productiu noves tecnologies, processos que assoleixin millores rellevants en la competitivitat, preservació ambiental i les bones pràctiques, i que alhora suposin l’obtenció i la garantia de resultats beneficiosos pel que fa a l’economia, l’ergonomia, la qualitat, la seguretat o la sostenibilitat de les produccions.

En l’acte del dia 15, la consellera ha destacat que aquests premis mostren que “el sector agroalimentari és innovador, amb una capacitat d’adaptació constant, que el fa cada vegada més competitiu i sostenible arreu del territori”. Serret ha reconegut el compromís i determinació dels premiats, “i de tots aquells que s’hi han presentat”. Per afegir que “els vostres èxits són èxits del país, que contribueixen al creixement econòmic, a la sostenibilitat i a fer una societat més justa, equilibrada i pròspera”.

Amb els premis PITA, el Departament d’Agricultura pretén aconseguir referents per al sector agrari pel que fa al procés d’innovació tecnològica i, alhora, incentivar aquests actuacions entre les empreses agroalimentàries, a fi que Catalunya disposi d’un sector agroalimentari cada vegada més enfortit, capaç de competir en els mercats i de contribuir a la generació d’ocupació, benestar i equilibri territorial.

Els primers premis estan dotats amb la quantitat de 6.000 euros cadascun, i els finalistes, amb 2.000 euros cadascun, i els premiats en aquesta XV edició dels PITA, en la qual es van presentar un total de 23 candidatures, han estat:

  • Modalitat d’Agroindústria

Guanyador

Agrienergia, SA – Banyoles (Pla de l’Estany)

Pel desenvolupament d’una nova farina de sègol que millora la qualitat del pa de sègol, controlant des del conreu del sègol, la recepció i la mòlta fins a la seva barreja.

Finalista

Pescadors de Roses, SLU – Roses (Alt Empordà)

Per la implementació d’innovacions sobre la tipologia del producte elaborat com són el fumet de peix o el carpaccio de gambes i la seva comercialització.

  • Modalitat Empresa Agrària

Guanyador

Agropecuaria Montgai, SL – Balaguer (Noguera)

Per la implantació, en una explotació de vedells d’engreix, d’una menjadora eficient, dissenyada per reduir el malbaratament del pinso i millorar-ne l’eficiència alimentària.

Finalista

Associació Agrària Ecològica de Muntanya- Sant Llorenç de Morunys (Solsonès)

Per la introducció del cultiu de poma a zones de muntanya en producció agrària ecològica, creant una marca pròpia i comercialitzant en comú.

  • Modalitat Jove Emprenedor Innovador

Guanyador

Maurici Cot Borràs – Llinars del Vallès (Vallès Oriental)

Per la creació d’un producte de pastisseria de qualitat lliure de gluten i lactosa, artesà i inclusiu, apte per a tothom.

Finalista

Gerard Garreta Argerich de Cal Gravet, SCP – Saga (Cerdanya)

Per la implementació en una explotació de carn de vacum, ecològica i de qualitat, una granja de gallines ponedores, en llibertat i amb alimentació ecològica, comercialitzant els ous al mercat local en botigues, restaurants i particulars.

JARC-COAG denuncia que el Ministeri facilita que la plantació de vinyes quedi en mans de les grans explotacions

L’organització agrària JARC-COAG reclama al Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient uns criteris justos en les autoritzacions de plantacions de vinya. Durant una reunió del grup de treball en seu ministerial, els representants de JARC-COAG han reiterat que és necessari canviar els criteris d’adjudicació de vinya, ja que els actuals beneficien els grans grups d’inversió, aliens al sector agrari, suposant una clara discriminació per als joves agricultors i pels petits viticultors professionals. veremadora

Malgrat les aportacions i advertiments fetes per JARC-COAG, ignorades pel Ministeri, l’aplicació de l’actual règim de concessió d’autoritzacions de plantació de vinya ha estat causa de greuges que no s’haurien de permetre.

  • Atès que un dels requisits és no tenir cap hectàrea de vinya, s’han quedat sense autorització de plantació els joves viticultors donats d’alta en els últims anys, i que tenien alguna vinya al seu nom, però amb una superfície vitícola insuficient. De forma semblant, d’altres explotacions professionals que requerien ampliar la seva explotació vitícola per a assolir major viabilitat i competitivitat resten per darrere de qualsevol nou sol·licitant de fora del sector.
  • Com que no existeix limitació a la quantitat de superfície concedida, s’ha beneficiat a qui més hectàrees ha sol·licitat. A més, en algunes Comunitats Autònomes hi ha sol·licitants que han rebut més superfície que les de qualsevol explotació professional mitjana, fet que suposa que comencin l’activitat amb un avantatge de dimensionament i sense haver pagat cap dret de plantació. Alhora, aquests mateixos sol·licitants, si no planten fins a 2019, poden seguir demanant més plantacions els pròxims dos anys, sense  acreditar que estan fent la feina ni consolidar el projecte d’explotació.
  • Alguns dels beneficiats ni són ni seran mai viticultors, ja que els criteris per ser considerat Cap d’Explotació permeten gairebé a qualsevol poder sol·licitar les autoritzacions. Determinades sol·licituds s’han realitzat per joves utilitzats com a testaferros, que d’aquí a uns anys passaran les vinyes als veritables beneficiaris.

Davant d’aquesta situació injusta, els representants de JARC-COAG han proposat novament els següents criteris d’adjudicació:

  • En primer lloc, la prioritat en les adjudicacions hauria de ser per als joves viticultors, tant nous com petits que requereixen ampliar la superfície vitícola.
  • En segon lloc, per a viticultors professionals que siguin Explotació Prioritària i  requereixin ampliar la superfície vitícola per millorar la viabilitat i la competitivitat.
  • Tots els sol·licitants haurien de demostrar la capacitat i competència professionals com a agricultors, pel que hauria de definir-se més clarament la figura de “Cap d’Explotació”.
  • En qualsevol cas, hauria de limitar-se la concessió a un màxim d’hectàrees per sol·licitant en la totalitat de les adjudicacions per evitar concentracions de superfícies en mans de grans grups d’inversió aliens al sector agrari.