Nova proposta de la Comissió Europea per reduir els efectes de la producció de biocombustibles en el clima

La Comissió Europea (CE) ha publicat una proposta per limitar la reconversió mundial de terres destinada a la producció de  biocombustibles i per potenciar els beneficis climàtics dels biocombustibles  usats a la UE. Es limita al 5% l’ús dels biocombustibles fabricats a partir de  conreus alimentaris a fi d’assolir l’objectiu del 10% d’energia renovable  establert a la Directiva d’energies renovables.

Així es vol fomentar el  desenvolupament de biocombustibles alternatius (biocombustibles de segona  generació) a partir de matèries primeres no alimentàries, com ara residus o  palla, que emetin molts menys gasos d’efecte hivernacle que els combustibles  fòssils i no interfereixin directament en la producció d’aliments. Per primer cop es tindrà en compte la incidència global de la reconversió de terres (canvi  indirecte de l’ús de la terra) quan s’avaluïn les emissions de gasos d’efecte  hivernacle dels biocombustibles.

El comissari d’Energia, Günther Oettinger, ha  declarat que “aquesta proposta incentivarà la producció dels biocombustibles  més avançats. En el futur, els biocombustibles evitaran moltes emissions de  gasos d’efecte hivernacle i reduiran la factura de les importacions de  combustible”.

Connie Hedegaard, comissària d’Acció pel Clima,  ha manifestat que “si volem que els biocombustibles ens ajudin a combatre el  canvi climàtic, n’hem de fer servir uns de realment sostenibles. Hem d’invertir  en biocombustibles que redueixin realment les emissions i que no competeixin amb la producció d’aliments”.

Els biocombustibles produïts de manera sostenible  i amb mètodes eficients són una alternativa hipocarbònica als combustibles  fòssils dins la combinació d’energies de la UE, concretament en el sector del  transport. Els biocombustibles són fàcils d’emmagatzemar i mobilitzar, tenen una  alta densitat d’energia i emeten molts menys gasos d’efecte hivernacle que el  petroli, el gas o el carbó. Només els biocombustibles que compleixen uns  determinats criteris de sostenibilitat poden optar a l’ajut públic al mercat  europeu.

A mesura que el mercat dels biocombustibles ha  anat creixent, s’ha anat veient que no tots els biocombustibles són iguals pel  que fa a les emissions de gasos d’efecte hivernacle vinculades a l’ús del sòl.  Els estudis científics recents han demostrat que, si es té en compte el canvi  indirecte de l’ús de la terra (per exemple quan la producció de biocombustibles  desplaça la d’aliments o pinsos en terres no agrícoles com ara les superfícies  forestals), alguns biocombustibles ocasionen tantes emissions de gasos d’efecte  hivernacle com els combustibles fòssils que substitueixen.

Per això, la Comissió proposa modificar la  legislació actual sobre biocombustibles (Directiva sobre energies renovables i Directiva sobre la qualitat dels combustibles) i, en particular:

  • Augmentar al 60% el valor mínim de  reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de les noves  instal·lacions, a fi de millorar l’eficiència dels procediments de producció de  biocombustibles i desincentivar les inversions en instal·lacions de poc  rendiment pel que fa a les emissions de gasos d’efecte  hivernacle.
  • Incloure els factors del canvi  indirecte de l’ús de la terra a la comunicació dels proveïdors de combustible i  els Estats membres sobre la reducció de les emissions de gasos d’efecte  hivernacle dels biocombustibles i els biolíquids.
  • Limitar al nivell de consum actual  (5%) el volum de biocombustibles i de biolíquids produïts a partir de conreus  alimentaris que es pot comptabilitzar dins el 10% fixat com a objectiu d’energia  renovable per al sector del transport de la UE d’aquí a 2020, tot mantenint els  objectius generals d’energies renovables i de reducció de la intensitat de  carboni.
  • Oferir incentius de mercat per als  biocombustibles que no provoquin emissions pel canvi indirecte de l’ús de la  terra o que en provoquin poques, i, en particular, per als biocombustibles de  segona i tercera generació produïts amb matèries primeres que no requereixin una  demanda addicional de terres, com ara algues, palla o diverses menes de residus,  que contribuiran més a assolir l’objectiu del 10% d’energia renovable en els  transports establert a la Directiva d’energies renovables.

Amb aquestes mesures, la CE vol promoure  els biocombustibles que contribueixin a reduir substancialment les emissions i  que, al mateix temps, no competeixin amb la producció alimentària i siguin més  sostenibles. Tot i que la proposta no afecta la possibilitat que els  Estats membres donin incentius financers per als biocombustibles, la Comissió  considera que, després de 2020, els biocombustibles només hauran de rebre suport  financer si redueixen substancialment les emissions de gasos d’efecte hivernacle  i no es produeixen a partir de conreus que es facin servir per aliments o  pinsos.

Anuncis

AGROPRÉS coorganitza una jornada sobre l’us de productes fitosanitaris a Girona, el 30 d’octubre

El dimarts 30 d’octubre es durà a terme a la sala d’actes de la Fira de Girona la jornada tècnica sobre les “Conseqüències del Reial decret 1311/2012 sobre l’ús sostenible de productes fitosanitaris”, coorganitzada per AGROPRÉS i la Demarcació de Girona del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya (COETAPAC).

Precisament, el president d’Agroprés i de la Demarcació de Girona del COETAPAC, Jesús Domingo, serà l’encarregat de donar la benvinguda als participants de la jornada i fer la presentació de la mateixa, conjuntament amb Joan Gòdia, sotsdirector general d’Agricultura de la Generalitat. De la cloenda s’encarregarà Jordi Aurich, director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura a Girona.

Entre altres temes que es tractaran es presentarà el nou Reial decret i es parlarà de les guies de gestió integrada de plagues, del registre i control de la maquinària de tractaments davant la nova normativa i de la formació derivada del nou Reial decret. Finalment, hi haurà una taula rodona on es debatran tots els temes plantejats.

* Adjuntem el programa de la jornada

Jornades tecniques agraries 2012

Trobada amb els eurodiputats catalans

El dimarts 2 d’octubre va tenir lloc a Brussel·les una trobada-dinar entre els periodistes catalans participants en el seminari sobre la PAC i els eurodiputats de Catalunya Ramon Tremosa, del Grup de l’Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa; Raül Romeva, del Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea; Raimon Obiols, del Grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates en el Parlament Europeu i Salvador Sedó, del Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-cristians).

La trobada va ser molt interessant ja que vam poder conèixer el posicionament conjunt defensant el sector agrari europeu i tot i que no formen part cap d’ells de la Comissió d’Agricultura de l’Eurocambra van parlar extensament de la reforma de la PAC, a part d’altres temes de funcionament del Parlament Europeu.

Malgrat aquest posicionament conjunt, Romeva defensa punts com el greening, i Tremosa el paper de les explotacions agràries catalanes.

Posteriorment, vam assistir a una roda de premsa de l’eurodiputada, Iratxe Garcia, del Grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates en el Parlament Europeu, que està dins de la Comissió d’Agricultura i Desenvolupament Rural d’aquesta cambra.

A més del tema del pressupost, del qual diu que no acceptaran més retallades, Garcia defensa ajuts acoblats per als ramaders i una flexibilització dels criteris sobre el greening, requeriments mediambientals per rebre ajuts, i la rotació de conreus per adaptar-se a la realitat i diversitat de l’agricultura mediterrània.

A més, dóna suport a la posada en marxa d’instruments de mercats, amb recolzament a l’emmagatzematge privat i intervencions públiques, així com una limitació de les hectàrees elegible o amb dret a ajuts.

AGROPRÉS participa al seminari per a periodistes sobre la reforma de la PAC al Parlament Europeu a Brussel·les

AGROPRÉS va participar activament en el seminari per a periodistes sobre la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) per al període 2014-2020, organitzat pel Parlament Europeu, que es va celebrar a Brussel·les els dies 1 i 2 d’octubre. Per part de l’associació van ser presents, entre els més de 150 periodistes provinents dels 27 països de la Unió Europea (UE), Jordi Sala, Josep Fatjó-Vilas, Rosa March, Eduard Gelpi, Miquel Rusiñol i Isidre Font.

En aquesta reforma, l’Eurocambra formada per 736 diputats, té poder codecisori juntament amb els ministres d’Agricultura dels 27. És per això, que el seminari va ser molt interessant, ja que es va explicar l’estat de situació i que hi havia presentades al voltant de 7.000 esmenes al document inicial de la Comissió Europea.

El que va quedar clar és que la cimera de caps d’Estat i de Govern del 22 i 23 de novembre per aprovar el marc financer plurianual per al període 2014-2020 serà clau per a que tiri endavant la reforma de la PAC. Si hi ha més ajustos als pressupostos que s’han de destinar per a la política agrària hi ha un consens al Parlament Europeu per a no votar a favor d’aquesta reforma.

En aquest sentit, les paraules de l’italià Paulo de Castro, president de la comissió d’Agricultura i Desenvolupament Rural de l’eurocambra, van deixar clara quina és la seva postura. “Si es retalla el pressupost per a la PAC nosaltres no estarem d’acord, i aquest és el missatge que volem donar”, va afirmar.

Sobre la reforma en si, de Castro va assenyalar que “volem una PAC que doni resposta a les demandes dels ciutadans, i s’ha de fer sent més respectuosa amb el medi”.

A part del pressupost, altres temes importants que ens van tractar van ser el grenning o enverdiment, on hi ha grups que aposten per unes mesures concretes i altres per un menú de sis mesures a triar tres per cada país, la convergència, la simplificació burocràtica, la definició “d’agricultor actiu” i noves mesures per crear estímuls als joves agricultors i ramaders.

El dia 2, va haver un interessant debat entre polítics dels diferents grups i països al Parlament Europeu, on es va poder comprovar que hi ha posicionaments molt diferents, sobretot dels països del nord amb els del sud i amb els de nova incorporació. Tot i aquestes diferències, també van comentar que les més de 7.000 esmenes presentades es rebaixarien ràpidament.

La voluntat de l’Eurocambra és que si tot va bé i no hi ha problemes amb el pressupost cap al març o abril es pugui aprovar la reforma i entri en funcionament el 2014. De no ser així es mantindria l’actual, almenys un o dos anys més, fins que s’arribés a un acord, però aquest és un aspecte el qual no es plantegen en aquests moments.

Reunió informal amb el Delegat del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea

Una representació d’AGROPRÉS formada per Jordi Sala, Josep Fatjo-Vilas, Rosa March, Eduard Gelpi, Miquel Rusiñol i Isidre Font va mantenir el diluns 1 d’octubre a Brussel·les una reunió informal amb el Delegat del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea (UE), Joan Prat, a qui acompanyava la Tècnica de Polítiques d’aquesta Delegació, Elisenda Fatjo-Vilas March.

Prat va explicar quines funcions tenia la Delegació, que entre altres són representar, defensar i promoure els interessos generals de Catalunya i donar suport a les entitats i empreses catalanes davant les institucions i òrgans de la UE; exercir i mantenir la relació permanent amb les institucions i òrgans de la UE i  realitzar, juntament amb els departaments o organismes de la Generalitat, les actuacions amb les institucions de la Unió Europea que siguin necessàries quan una legislació, acció o programa incideixi, directament o indirectament, en l’àmbit competencial o afecti els interessos de la Generalitat, i vetllar per la defensa de l’interès general de la Generalitat de Catalunya.

També ha de fer el seguiment, influir i participar en el procés de presa de decisions, així com recaptar informació en relació amb iniciatives legislatives, accions o programes de la Unió Europea que afectin les competències o interessos de la Generalitat de Catalunya; actuar com a òrgan de relació amb les delegacions o òrgans similars d’estats i d’altres territoris amb seu a Brussel·les, així com amb la representació permanent i altres organismes de l’Estat davant la UE;. coordinar les oficines sectorials adscrites als departaments o organismes de la Generalitat establertes a Brussel·les, i promoure la projecció internacional de Catalunya en l’àmbit de la Unió Europea, entre altres.

Joan Prat va comentar que la Delegació del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea “no té rang diplomàtic”, i que aquesta era juntament amb la de Madrid “les úniques Delegacions Institucionals” de la Generalitat.

La Delegació catalana ocupa tres plantes d’un edifici que es troba enfront del de la Comissió Europea, a la capital belga, i en aquell moment s’estava fent a la planta baixa una exposició sobre reciclatge.

La visita es va fer coincidint amb la presència d’aquesta representació d’AGROPRÉS a Brussel·les per participar els dies 1 i 2 d’octubre en un Seminari sobre la Política Agrària Comuna (PAC) al Parlament Europeu.

El govern aprova l’obligatorietat del contracte lacti

El Consell de Ministres va aprovar a finals de setembre el Reial decret presentat pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient per regular el reconeixement de les organitzacions de productors de llet i de les organitzacions interprofessionals làcties, així com per establir les condicions de contractació en el sector, incloent l’obligatorietat de subscripció de contractes.

Aquest Reial decret, que desenvolupa i completa les mesures de l’anomenat “Paquet lacti”, estableix l’obligatorietat de formalització dels contractes per escrit en les transaccions realitzades en el sector abans de verificar el subministrament, es considera un element clau de cohesió i estabilització en el sector.

Amb aquesta regulació, totes les vendes de llet crua estaran subjectes a un contracte signat a la bestreta en el qual s’inclouran, entre altres elements, el volum contractat i el preu a pagar. Addicionalment, en els contractes en què el venedor sigui el propi ramader s’exigirà la durada mínima d’un any, llevat que el mateix ramader rebutgi aquesta prerrogativa, en aquest cas, la durada serà la que lliurement pactin les parts implicades.

També s’estableixen les funcions atorgades a les organitzacions de productors en el sector lacti, així com els requisits mínims que han de complir i les normes per al seu reconeixement per part dels òrgans competents de les comunitats autònomes on radiqui la seu de l’entitat sol · licitant.

La nova normativa regula la informació que ha de constar en el registre nacional d’organitzacions de productors del sector lacti i preveu la creació d’una base de dades al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que reculli les dades relatives als requisits mínims dels contractes que es subscriguin, que es nodrirà de la informació dels compradors de llet i serà gestionada mitjançant conveni amb l’Organització Interprofessional Làctia.

Amb l’objectiu d’equilibrar la cadena de valor, s’autoritza a aquestes organitzacions de productors per poder negociar de manera col · lectiva en nom dels seus associats, els termes dels contractes, inclòs el preu. Suposa un important avanç per millorar la posició negociadora dels productors en la cadena de valor, que podran concentrar l’oferta de la seva producció i negociar conjuntament amb el següent baula de la cadena.

Èxit de la jornada d’AGROPRÉS, ICEA i ETSEA-UdL sobre els costos i preus de la fruita a la Fira de Sant Miquel

La jornada “Costos i preus de la fruita, està justificada la diferència entre el preu percebut pel fruticultor i el preu pagat pel consumidor”, organitzada per AGROPRÉS. ICEA i ETSEA-UdL el 27 de setembre per la tarda dins la 58a Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida, va ser un èxit tant pel nombre d’assistents (entre 60 i 70 persones) com per la qualitat i nivell de les ponències presentades.

La benvinguda i presentació de la jornada va anar a càrrec de Domènec Vila, Director General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura de la Generalitat i Maria Rosa Teira, Doctora Enginyera Agrònoma, Directora de l’ETSEA-UdL de Lleida.

A continuació es va dur a terme l’homenatge a personatges rellevants del sector agrari de Lleida. En aquesta ocasió va ser Santiago Planas, Doctor Enginyer Agrònom, delegat de la ICEA a Lleida, l’homenatjat.

Sobre els “Costos en la producció de la fruita de Lleida: préssec-nectarina-paraguaià, pera i poma”, van parlar Francesc X. Miarnau, Enginyer Tècnic Agrícola, productor i membre d’AGROPRÉS, i Ignasi Iglesias, Doctor Enginyer Agrònom, IRTA- Lleida.

Sobre els  “Costos de condicionament i comercialització-distribució fins el consumidor. Preus de la fruita”, van tractar Josep Faura, Cap del Mercat de Fruites i Hortalisses de Mercabarna; Josep Lluís Trilla, Enginyer Agrònom, Director Comercial d’ACTEL, i Elisenda Casals, Enginyera Agrònoma, Cap del Departament Tècnic d’AFRUCAT.

Finalment, es va dur a terme una taula rodona en la que els diferents ponents de la jornada van debatre sobre si “Està justificada la diferència entre el preu percebut pel fructicultor i el preu pagat pel consumidor?.

La cloenda va anar a càrrec de Josep Mª Vives de Quadras, President de la ICEA. i Jesús Domingo Martínez. President d’AGROPRÉS.