La granja osonenca Sant Martí aconsegueix aquest any el Porc d’Or de Diamant i el de la Màxima Productivitat

El màxim guardó, el Porc d’Or amb Diamant, i el Premi Especial a la Màxima Productivitat han anat a parar per primera vegada en les 21 edicions dels prestigiosos premis Porc d’Or a la mateixa explotació: Granja Sant Martí, de l’empresa Pinsos Grau, S.A., de la localitat de Sant Martí de Centelles (Barcelona), que ha batut un nou rècord amb 34,78 garrins deslletats por truja i any.DSC_0257

La granja lleidatana Albesa Ramadera, pertanyent a l’empresa Piensos Costa i situada a la localitat d’Albesa (Lleida), aconsegueix el Premi Especial Porc d’Or del MAGRAMA a “Sanitat, Benestar Animal i Medi Ambient”, lliurat per la pròpia ministra d’Agricultura. Isabel García Tejerina.

En la XXI edició dels prestigiosos Premis Porc d’Or a l’excel·lència en la producció porcina, Catalunya ha estat de nou la comunitat autònoma més premiada.

Catalunya en primer lloc una altra vegada

A més d’alçar-se amb els tres Premis Especials Porc d’Or (el de “Diamant”, el del MAGRAMA a “Sanitat, Benestar Animal i Medi Ambient” i el que es lliura a la “Màxima Productivitat”), s’ha situat en primer lloc a la classificació dels premiats.En concret, Catalunya ha rebut un total de 20 guardons, que han anat a parar a 18 granges. D’aquests, 13 han recaigut a Barcelona, cinc a Lleida i dos a Girona, amb un total de set estatuetes d’or, set de plata i sis de bronze.

El segueix en la classificació Aragó, que ha obtingut un total de 12 distincions (quatre més que en l’edició passada) per a 10 granges, dels quals nou han anat a parar a Saragossa i tres a Osca. D’aquestes estatuetes, quatre han estat d’or, cinc de plata i tres de bronze.

Navarra s’ha alçat amb el tercer lloc amb cinc granges que han aconseguit cinc estatuetes (dues d’or, una de plata i dues de bronze).

A continuació se situen Castella i Lleó, desbancada del seu habitual tercer lloc, amb tres premis per a explotacions d’Àvila, Segòvia i Zamora; País Basc amb una granja premiada i dos guardons; i, finalment, Castella-La Manxa (Conca), la Comunitat Valenciana (València) i Galícia (Ourense) amb un guardó cadascuna d’elles.

En termes generals, han estat premiades vuit comunitats autònomes de les deu nominades i 40 granges de les 98 nominades als premis.

Anuncis

La ministra d’Agricultura no veu viable una denuncia a la CE per la manca de mesures per la crisi de preus de la fruita

La ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, ha assenyalat que no veu “molt viable” la denúncia contra la Comissió Europea (CE) que volen presentar empreses fructícoles de Lleida i l’Aragó , amb el suport entre altres de la Generalitat, per laDSCN4164 manca de mesures preses per fer front a la crisi de preus de la fruita de pinyol i el veto rus. García Tejerina ha recomanat que s’ho pensin abans de posar-se en una causa que “serà llarga i costosa i que no té garanties de tirar endavant”. A més, va defensar que la CE havia actuat amb celeritat prenent mesures davant el veto rus amb caràcter retroactiu.

La ministra va fer aquestes declaracions abans de la gala de lliurament del Premis Porc d’Or, que va presidir a la capital del Segrià, acompanyada, entre altres del conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, i l’alcalde de Lleida, Àngel Ros.

Aixi mateix, va assenyalar que el Govern central busca mercats alternatius per ajudar al sector ramader a combatre el veto rus, i va ressaltar, que malgrat aquesta situació des de gener a agost d’aquest any les exportacions ramaderes espanyoles havien crescut el 12%.

Nou mercat a Taiwan

En aquest sentit va afegir que estan treballant en l’obertura de mercats alternatius, i “hem obert recentment el de Taiwan”. La ministra va comentar que el porcí genera 6.300 milions d’euros anuals i exporta el 40% de la seva producció, per valor de 3.300 milions d’euros.

En referència a la problemàtica generada, sobretot a Catalunya, pel tancament de les plantes de cogeneració de purins arran de les retallades estatals a les energies renovables, García Tejerina va defensar que el Govern es va comprometre a posar “totes les mesures” perquè aquest no afectés al sector i perquè els pogués donar una sortida ambientalment sostenible als excedents de purins. Sobre aquest tema el conseller Pelegrí va dir que l’Estat havia transferit a Catalunya uns 3,3 milions perquè els ramaders puguin desenvolupar diferents actuacions per a una correcta gestió dels purins.

Pelegrí va aprofitar l’ocasió per demanar a la ministra d’Agricultura que continuï la col·laboració per millorar la competitivitat del sector porcí català i espanyol.

‘Botiguers pel país’ aposten pels productes de km 0

L’Associació Agrària de Joves Agricultors de Catalunya (ASAJA) i la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) han signat un conveni de col·laboració per promoure la iniciativa “km 0, fet al costat de casa”(www.km-0.cat), una marca creada per ASAJA per promocionar la compra i el consum de productes agrícoles i ramaders de proximitat, produïts a Catalunya.IMG_3342

La iniciativa, que es basa en projectes similars d’èxit fets al Regne Unit, a França o a Itàlia, s’estructura en tres grans eixos. Un primer eix, incideix sobre la necessitat de conscienciar del paper de l’agricultura i de la ramaderia en la defensa del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic; un segon eix, que dóna suport als productors locals per facilitar-los l’accés als canals de distribució, i un tercer eix per donar resposta a les preferències dels consumidors finals, cada vegada més conscienciats i informats sobre la importància de la nutrició i de la seguretat alimentària. Els productes etiquetats amb “km 0, fet al costat de casa” permeten als consumidors identificar la seva procedència i, al mateix temps, tenir la garantia de proximitat i la traçabilitat.

Amb aquest conveni, ASAJA i la CCC acorden treballar conjuntament en la difusió de la marca entre els seus membres, així com en totes aquelles qüestions d’interès per a ambdues entitats, com són la legislació sobre productes de proximitat agroalimentaris, el medi ambient, la sostenibilitat, el consum responsable i la seguretat alimentària, entre d’altres.

11 associacions i gremis adherits

En aquest sentit, s’han adherit al conveni 11 associacions i gremis de comerç alimentari associats a la Confederació de Comerç de Catalunya, dels sectors de la restauració, els mercats, la fleca, la carn i la xarcuteria, l’aviram, les fruites i les verdures, la xurreria, les conserves i els licors.

La signatura s’ha realitzat al Mercat de Santa Caterina, amb el suport de l’Institut Municipal de Mercats, com a líders de la venda de productes de proximitat.

El conveni ha estat signat per la presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna, pel president de la CCC, Pere Llorens, i pels presidents dels gremis i associacions, que han estat acompanyats pel gerent de l’Institut Municipal de Mercats, Jordi Torrades; pel director general de Comerç de la Generalitat de Catalunya, Josep M. Recasens, i pel secretari general de la CCC, Miquel Àngel Fraile.

DSCN4029Segons Rosa Pruna “avui és un gran dia per nosaltres ja que gràcies a l’acord amb la CCC els productes de ‘km 0, fet al costat de casa’ arribaran també al comerç de proximitat de Catalunya”. Així mateix, ha ressaltat la dificultat dels petits productors d’arribar al consumidor, i aquest conveni “apropa el camp a la ciutat i al comerç”.

D’altra banda, Pere Llorens ha afirmat que “aquesta és una aliança en la que tots guanyem, ja que comprant decidim qui treballa”. Alhora, ha destacat que “amb aquesta aposta ajuntem la nostra campanya ‘Botiguers pel país’ amb km 0”.

Així mateix, Miquel Àngel Fraile, també ha declarat que “aquest acord que hem signat permetrà que la restauració, que és un patrimoni cultural de casa nostra, pugui oferir producte de proximitat”.

Tast de productes

En finalitzar la presentació, s’ha fet un tast dels productes d’una quinzena de productors associats a ASAJA que pertanyen als sectors de l’oli, dels làctics, de la carn i dels embotits, de les conserves i melmelades, del sector avícola, llegums i dels vins i caves, entre d’altres.

Catalunya segueix al capdavant de la indústria agroalimentària ecològica en el conjunt de l’Estat espanyol

Les dades de l’agricultura ecològica a Espanya corresponents a l’any 2013, publicades pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA), confirmen el lideratge català en la indústria agroalimentària ecològica en el conjunt de l’Estat. Catalunya es manté com el territori que més diversificada l’activitat secundària i terciària en el sector de l’alimentació bio.
El president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), Daniel Valls, ha valorat positivament aquestes dades i ha destacat que mentre l’evolució a la resta de l’Estat ha estat moderada a Catalunya està sent espectacular.

Operadors
Pel que fa a operadors enregistrats per activitat, és a dir, productors vegetals, ramaders, elaboradors, importadors i comercialitzadors, Catalunya va aconseguir la quarta posició en 2013, amb un total de 3.074 operadors (gairebé el 9% del total estatal), superada per Andalusia (10.081, 29,3%) i Castella-laManxa (7.045, 20,5%). Catalunya, però, es manté líder enDSCF0065 elaboradors amb 780 operadors (27,5% del total estatal), seguida d’Andalusia (456, 16%) i Comunitat Valenciana (292, 10,3%); continua primera en comercialitzadors amb un total de 246 operadors (30,3% del total estatal), seguida d’Astúries (136, 16,7%) i d’Andalusia (106, 13%); i també és la comunitat amb més importadors, amb un total de 44 operadors (39,3% del total estatal), pels 24 (21,4%) de Comunitat Valenciana o els 16 (14,3%) d’Andalusia.

Superfície i cultius
En comparació amb el 2012, la superfície a Catalunya ha crescut un 18,68%. Així doncs, l’any 2013 Catalunya va dedicar 91.860 Ha superfície ecològica (5,7% del total estatal), consolidant la tercera posició després d’Andalusia (806.726Ha, 50,1%) i Castella-laManxa (290.423 ha, 18% ).

Catalunya destaca com a segona Comunitat Autònoma en superfície de prats, pastures i farratges i de bosc i recol • Col·lecció silvestre. Per cultius, Catalunya és segona en hortalisses (627,3Ha), tercera en el cultiu de la vinya (5.625Ha), quarta en el d’oliveres (4.638Ha).

Segons els nous requisits d’Eurostat, que utilitza una metodologia que no comptabilitza determinats usos de la terra, les xifres de CAM00045superfície ecològica de 2013 i 2012 no són comparables amb els anys anteriors.

Explotacions ramaderes i caps de bestiar
L’any 2013, Catalunya va ser de les poques comunitats que va continuar avançant de forma en nombre d’explotacions ramaderes aconseguint un total de 667 (11,5% del total estatal), segona en el rànquing, després d’Andalusia (3.309 explotacions, 57%), que ha patit una disminució. Catalunya és primera comunitat en avicultura de carn (20 explotacions, 35,7% del total estatal), i segona en boví de carn (372, 13,7%), cabrum de carn (73, 15,2%) i equí (56, 23,5%).

Pel que fa a caps de bestiar, Catalunya és segona en boví (26.586 caps, 18%), i en avicultura (64.778 caps, 19,1%), i tercera en cabrum (3.891 caps, 7,8%).

Indústria agroalimentària
Per segon any consecutiu, Catalunya es manté com la segona comunitat autònoma amb més activitats industrials relacionades amb la producció vegetal (757 activitats) i animal (132 activitats), comptant amb el 19% de tot l’Estat. Només Andalusia, amb un 26,5% de les activitats industrials, supera Catalunya.

UP insisteix al Ministeri perquè habiliti crèdits per pal·liar els greus efectes de la crisi de preus en el sector de la fruita

DSCF0027Unió de Pagesos (UP) va insistir al Ministeri d’Agricultura, en la reunió mantinguda a Madrid amb representants de la Direcció General de Produccions i Mercats Agraris, en la necessitat d’habilitar crèdits amb interessos bonificats per als costos fins la propera collita, a més de reestructurar el deute i adequar els mòduls de l’IRPF a la pèrdua d’ingressos per tal de pal·liar els greus efectes que han patit els productors de préssec i nectarina arran del veto de Rússia a les importacions de la Unió Europea (UE).

En la reunió hi van participar Xavier Gorgues, responsable nacional del sector de la fruita dolça d’Unió de Pagesos, i Raül Sales, membre de l’executiva del sector, juntament amb altres membres d’Unió d’Unions.

Màxima celeritat en la presa de decisions

Unió de Pagesos també va reiterar als representants del Ministeri la seva petició per tal que demani a la Unió Europea la màxima celeritat en la presa de decisions per endegar mesures davant la crisi, compromís per utilitzar les mesures previstes que contempla la nova OCM de productes agraris en cas de pertorbació greu de mercat, i que lideri un debat de modificació dels actuals mecanismes de retirada de tota la fruita dolça per evitar futures crisis.

Els representants del Ministeri van explicar als del sindicat que l’Estat espanyol ja ha exhaurit les 8.700 tones de retirada de poma i pera assignades per la Comissió Europea com a conseqüència del veto rus, i que possiblement no ampliaria aquesta quantitat. Cal recordar que el volum de pera i poma subjecte a ser retirat del mercat, segons va aprovar la Comissió Europea, era de 181.800 tones a tot Europa, mentre la previsió de producció d’aquestes dues fruites de la Unió Europea per al 2014 és de 14,1 milions de tones.

Agricultura i l’ICAEN visiten Holanda per tal d’intercanviar experiències sobre l’aplicació de la Directiva de Nitrats

Un grup de tècnics de la Generalitat de Catalunya, encapçalats pel director general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), Miquel Molins, i per la directora general de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), Maite Masià, es van desplaçar, els passats dies 4 i 5 de novembre, fins a Holanda per a conèixer de primera mà la gestió dels fertilitzants i les dejeccions ramaderes en aplicació de la Directiva de Nitrats en un país capdavanter a nivell mundial en aquests temes.

Aquesta és la segona de les dues visites previstes enguany que s’han pogut efectuar gràcies als fons del Programa LIFE + ‘Futur Agrari’, que porta a terme la Direcció general d’Agricultura i Ramaderia del DAAM, després que ara fa un mes es visités la regió italiana de la Llombardia amb el mateix objectiu d’intercanviar informació dels models que s’apliquen en cadascun dels territoris en la gestió de les dejeccions ramaderes per tal de donar compliment a la Directiva de Nitrats.

Un dels primers productors europeus de llet

Holanda és un dels primers països productors de llet a nivell europeu i, amb l’abolició del sistema de quotes lleteres previst a nivell comunitari a partir de l’any 2015, espera canvis importants en el seu sector.

El primer dia de la visita de la delegació catalana va ser dedicat precisament a visitar una explotació experimental de producció lletera, l’explotació De Marke, que forma part de la Universitat de Wageningen i en la que diferents grups de recerca de la mateixa hi han dissenyat un sistema d’explotació que busca tancar al màxim els cicles minerals (nitrogen i fòsfor), amb l’objectiu d’aconseguir la màxima producció de llet per unitat de superfície complint amb tots els estàndards mediambientals que són d’aplicació en aquest cas (rentat de nitrats, emissió d’amoni, fòsfor, etcètera). Lligada a aquesta explotació experimental hi ha un programa pilot adreçat a monitoritzar els resultats obtinguts en l’aplicació de millores, tant des del punt de vista de la producció làctia com dels elements que en permeten la gestió dels subproductes i l’ús de les parcel·les agrícoles. La visita va ser guiada pel professor especialista en sòls i qualitat de l’aigua de la Universitat de Wageningen, Oscar Schoumans, qui amb els seus col·laboradors va exposar alguns dels paràmetres de gestió i va presentar el projecte marc públic-privat ANCA, dedicat a la valoració anual del cicle dels nutrients, programa que d’altra banda Holanda vol introduir com a part de la Directiva Nitrats.

Visita a una planta de tractament integral de purins

Posteriorment, es va realitzar una visita a una planta de tractament integral de purins situada al nord-est del país, en la qual s’hi recull unes 40.000 tones anuals de purins porcins de diverses explotacions. Aquesta planta forma part del projecte de ‘Concentrats Minerals’ que Holanda ha executat en el marc del desenvolupament de tecnologies per a la valorització com a fertilitzant mineral dels digestats i osmotitzats. L’objectiu final és poder utilitzar com a adob mineral el que procedeix del purí, la qual cosa ara no permet la Directiva de Nitrats. Prèviament a la vista a les instal·lacions, el professor Shoumans va realitzar una explicació molt detallada del programa que es porta a terme per a aconseguir una reducció efectiva de la càrrega de nitrats i fosfats a sòls i aigües. Durant la visita guiada a la planta, es va poder observar els mètodes de separació sòlid-líquid, de precipitació química, d’altres tecnologies de tractament adreçades a obtenir productes substitutius dels fertilitzants minerals i d’experimentació en recuperació de les aigües brutes mitjançant vegetació.e637470c-ae69-4334-a12d-cd2e5490303e

El segon dia va estar dedicat a l’intercanvi d’experiències en l’aplicació de mètodes i normativa adreçats al compliment de la Directiva de Nitrats. Així, la delegació catalana va ser rebuda pel drector del Departament de Política mediambiental i qualitat de la cadena agroalimentària, Kees Lever, qui va estar acompanyat del coordinador de polítiques del mateix Departament, Emar Gemmeke, que va fer una exhaustiva presentació dels programes d’actuació del govern holandès en relació a la política governamental de gestió del tractament de les dejeccions ramaderes, i molt particularment pel que fa als instruments legals i als de gestió en un país, Holanda, en el que tot és zona vulnerable pel que fa a l’aplicació de la Directiva Nitrats.

La presentació va servir, a la vegada, per a aclarir dubtes que es presentaven a nivell de la política que aplica el Govern holandès i per a concretar aspectes molt tècnics en relació als paràmetres que aquest mateix Govern controla a nivell dels ramaders i de les seves explotacions.

Cal dir que de la presentació efectuada pels holandesos destaca que la política de gestió de les dejeccions i fertilitzants que aplica aquest país es basa en tres pilars bàsics, que són l’aplicació d’estàndards productius i de regulació normativa, l’establiment de límits a la producció animal, especialment la de vaques de llet, i les normes d’obligat compliment en el tractament de les dejeccions, com són les vinculades al transport i l’exportació de purins fora de l’explotació. També és important remarcar la derogació que Holanda té per determinats aspectes de la Directiva de Nitrats, la manera com ho han gestionat amb la Comissió Europea (CE), i el fet d’haver introduït la problemàtica del fòsfor en aquest cas.

En aquesta sessió, els directors generals de Catalunya i Holanda van coincidir en què la problemàtica de la gestió de les dejeccions ramaderes té moltes similituds en ambdós territoris, i que la necessitat de cercar no només actuacions concretes en cadascun d’ells passa també per flexibilitzar l’aplicació de la Directiva de Nitrats a nivell comunitari.

Holanda té en l’actualitat un cens de prop d’1.470.000 vaques lleteres, amb previsió d’ampliar-lo com a conseqüència de l’alliberament del mercat de quotes lleteres a partir de 2015, i compta també amb un cens de prop de 7 milions de porcs i 98 milions de pollastres i gallines. Aquests censos de bestiar fan d’Holanda un país molt intensiu en producció ramadera, per bé que disposa d’1.858.000 hectàrees de superfície agrícola útil, 1.225.000 de les quals ho són de prats i pastura. Aquesta intensificació ramadera els provoca un excedent en relació al contingut de nitrats i fosfats al sòl, que en aquets darrer cas, que segons informació del Govern holandès els preocupa de manera especial, és de 31 milions de quilos de P2O5, de manera més acusada en les regions de l’est i el sud-est, on la producció de vaques lleteres i porcs és major.

UP arriba a un acord amb la Diputació de Barcelona per potenciar i difondre els productes agraris de proximitat

Unió de Pagesos (UP) i la Diputació de Barcelona han signat un conveni per al desenvolupament dels projectes Canals curts de comercialització i els productes agroalimentaris, per a l’elaboració d’un estudi sobre productes de proximitat; Terra Pagesa, d’eines innovadores en el marc de la comercialització dels productes agroalimentaris, i Vida, terra i arrels, per fomentar la participació de la gent gran en el món rural mitjançant la seva transmissió de coneixements a les escoles de primària.signatura

El conveni que inclou el desenvolupament d’aquestes iniciatives l’han signat Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona, i Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos, a la seu del sindicat, a la Casa de l’Agricultura de Barcelona. En l’acte també van estar presents el coordinador territorial de la Catalunya Central del sindicat, Carles Mencos, i el coordinador general de la Diputació de Barcelona, Xavier Forcadell.

El coordinador nacional d’Unió de Pagesos va expressar el seu agraïment al “suport de la Diputació de Barcelona per poder endegar projectes que beneficien la pagesia i el territori de les comarques de Barcelona”, i va valorar “l’aposta de la institució per permetre tirar endavant actuacions a favor del món agrari”.

Suport als que s’ocupen de la terra

El president de la Diputació de Barcelona, per la seva banda, es va mostrar “satisfet de continuar col·laborant amb el sindicat majoritari del camp català” amb convenis que donen suport als que s’ocupen de la terra.

El projecte Canals curts de comercialització i de productes agroalimentaris preveu l’elaboració d’un estudi centrat en el producte agroalimentari de proximitat i que es distribueix a través de les cadenes curtes de comercialització.

Terra Pagesa és una iniciativa d’Unió de Pagesos que identifica els productes agraris que provenen directament de les explotacions catalanes amb el valor afegit de la proximitat i qualitat. El projecte inclou la formació d’agents dinamitzadors, a més d’un pla per donar-lo a conèixer al sector productor i consumidor.

Pel que fa al projecte Vida, terra i arrels, aquest inclou diferents activitats per al foment de  l’envelliment actiu de la gent gran del món rural. L’objectiu per a la seva implantació és difondre’l a través de les assemblees comarcals d’Unió de Pagesos de les comarques de Barcelona, seleccionar les escoles que hi participaran i presentar-ne el projecte.