El ministeri d’Hisenda es compromet amb Unió de Pagesos i Unió d’Unions a adequar l’IRPF per al sector dels conills

El ministeri d’Hisenda s’ha compromès a adequar l’IRPF als ingressos reals que han obtingut les explotacions de conills l’any 2015, entre altres mesures fiscals reclamades per Unió de Pagesos (UP) a causa de la greu crisi de preus que pateix el sector, segons van transmetre la setmana passada Fernando Miranda, director general de Produccions i Mercats Agraris, i Valentín Almansa, director general de Sanitat de la Producció Agrària, tots dos del ministeri d’Agricultura, en una reunió a Madrid amb representants d’UP i Unió d’Unions.reunió Ministeri

Els representants del ministeri van traslladar als del sindicat que estudien la possibilitat de posar en marxa per al sector cunícola mesures de finançament amb avals a través d’ajuts de minimis (mesura de la qual se’n beneficiarien tots els sectors ramaders). Respecte a al funcionament de les llotges i mercats per tal que el preu de referència fixat sigui el màxim transparent possible, els directors generals del ministeri d’Agricultura van indicar al sindicat la possibilitat de presentar una denúncia davant la Comissió Nacional de la Competència. Pel que fa a la demanda de l’ajut de minimis, van recordar la dificultat de fer-ho possible, ja que el Govern estatal està en funcions.

Mesures urgents per part de les administracions

Per al sindicat, la situació del sector i el risc de la continuïtat de les explotacions requereix mesures urgents per part de les administracions; per aquest motiu, no descarta noves mobilitzacions si no hi ha una proposta de solució immediata. Unió de Pagesos va convocar ahir una concentració a Mollerussa en protesta per aquesta situació i demanarà una reunió amb la consellera d’Agricultura per reclamar una resposta urgent al Govern català.

Control rigorós de la cadena alimentària

El sindicat ha proposat reiteradament, tant al departament d’Agricultura com al ministeri, per al sector cunícola, entre altres mesures dur a terme un control rigorós de la cadena alimentària, donar prioritat en els ajuts d’inversió; articular un ajut d’Estat per a l’abandonament de la capacitat productiva per a les explotacions professionals amb més de 300 reproductors i on el titular tingui una edat superior a 55 anys; a més de mesures financeres per a l’explotació, recuperar l’import econòmic de l’ajut sanitari de l’any 2011, i l’adaptació de la normativa europea, que permet la flexibilització dels requeriments sanitaris pel que fa al sacrifici i comercialització a la pròpia explotació, adaptant els requeriments estructurals i burocràtics a la dimensió dels operadors.

Anuncis

El sector lleter d’ASAJA “no entén” la reacció de Competència vers la nova normativa sobre els preus lactis

El sector lleter d’ASAJA a Catalunya “no entén” la reacció que ha tingut la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que veu que hi ha “un excés de transparència” en la nova normativa sobre els preus lactis entre indústria i distribució que ha publicat el Ministeri d’Agricultura (MAGRAMA).

El Reial decret del MAGRAMA assenyala que s’han de fer públics els preus de cessió entre la indústria i la distribució.

ASAJA recorda que tot just fa un any agraïa al president de la CNMC, José María Marín, la seva “bona feina” i la defensa dels productors i consumidors després d’haver multat amb 88 milions d’euros a 15 indústries lleteres i 2 associacions sectorials per haver pogut cometre en el mercat d’aprovisionament de llet crua “una infracció greu i continuada des de al menys el 2000 fins al 2013”.

Contradicció de la CNMC

L’associació agrària indica que “ara Marín i la CNMC es contradiuen”, i per aquest motiu “demanem aquesta transparència que és necessària per defensar un sector que sempre ha estat molt maltractat”.

El sector lleter d’ASAJA manifesta que la Unió Europea (UE) ha tret les quotes lleteres “cantant meravelles, però ha estat al revés ja que no es va al fons del problema. A dia d’avui s’està deixant de recollir llet a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, i la indústria l’entra de fora”. Per això es pregunta: “Millor preu o la llet de fora la porten aquí per què els sobra?”.

Per últim, ASAJA comenta que “no entenem com a Competència li agrada la transparència del preu del productor a la indústria i, en canvi, de la indústria a la distribució, no. Hi ha alguna cosa que se’ns escapa”.

Del 15 de març al 15 d’octubre està prohibit fer foc al bosc

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha informat que del 15 de març fins al 15 d’octubre no es pot encendre foc en terreny forestal. Aquesta prohibició recollida en el Decret 64/1995 té com a objectiu establir una sèrie de mesures per prevenir els incendis forestals.DSCN4596

La norma regula que en els terrenys forestals, estiguin o no poblats d’espècies arbòries, i en la franja de 500 metres que els envolta no es pot encendre foc sigui quina sigui la finalitat.

Especialment, no es poden cremar restes de poda i d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria, ni marges pròxims a zones forestals, sense una autorització expressa del Departament d’Agricultura. Tampoc no es poden fer focs d’esbarjo ni d’altres relacionats amb l’apicultura. Dins de les àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions, es podrà fer foc quan s’utilitzin barbacoes d’obra amb mataguspires.

També queda prohibit llençar objectes encesos; abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser la causa de l’inici d’un foc; llançar coets, focs d’artifici o d’altres artefactes que continguin foc, i utilitzar bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.

Cal assenyalar que en el que va d’any hi ha hagut a Catalunya 106 incendis forestals que han cremat 71.15 hectàrees forestals (dades provisionals del DARP).

La Setmana Bio 2016 se celebrarà del 20 al 29 de maig

L’interès pels productes ecològics va creixent arreu d’Europa i del món, cada cop hi ha més consumidors interessats en aquest tipus de productes, obtinguts a partir d’un sistema que utilitza substàncies i processos naturals i cerca l’obtenció d’aliments d’alta qualitat que no danyin el medi ambient ni la salut humana.

cartells_TEMATICS_2015_3

cartells_TEMATICS_2015_3

Amb l’objectiu de promocionar i donar a conèixer aquest tipus de productes, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) va crear, l’any 2013, la Setmana Bio per a l’alimentació ecològica, com a marca pensada per a agrupar sota un sol paraigües totes aquelles actuacions programades per qualsevol persona, entitat o agent promotor que encaixi amb l’objectiu comú de promocionar i donar a conèixer els aliments ecològics entre els consumidors catalans. En aquests moments, els interessats ja poden començar a preparar les propostes d’activitats i contactar amb la persona dinamitzadora de la producció ecològica del vostre territori, o amb la unitat de producció agroalimentària ecològica del DARP (eco.daam@gencat.cat).

La Setmana Bio ja arriba, aquest 2016, a la quarta edició i, com en ocasions anteriors, el seu programa contindrà diversos tipus d’actuacions, com ara visites guiades a finques, granges i empreses de productors ecològics, xerrades divulgatives, activitats escolars, promocions gastronòmiques i comercials, etcètera, que se celebraran del 20 al 29 de maig arreu de Catalunya.

Tots els interessats a participar en les activitats de la propera Setmana Bio 2016, ja poden apuntar-se aquestes dates a l’ agenda i seguir tota la informació que es vagi generant en el web oficial d’aquest esdeveniment http://pae.gencat.cat/setmana-bio

UP afirma que les propostes de la Comissió Europea per afrontar les crisi de mercat són insuficients i desequilibrades

Unió de Pagesos (UP) ha denunciat que les mesures proposades per la Comissió Europea (CE) davant el Consell de la Unió Europea per fer front a les greus pertorbacions de mercat que pateix la pagesia catalana i europea són insuficients, desequilibrades i no permetran pal·liar els greus efectes sobre la viabilitat i les rendes de la pagesia dels sectors de la llet, el porcí, la fruita, l’horta, els cítrics i els conills.DSCN4892

El sindicat assenyala que les propostes de la CE no inclouen l’ús dels instruments comuns, basats en la solidaritat financera, al no contemplar l’ús de la reserva de crisi, disponible a l’OCM, per fer front a cap de les situacions de pertorbació greu de mercat que hi ha al mercat europeu coincidint amb el veto rus i la desaparició del sistema de quotes lleteres.

Plantejaments desequilibrats

Per a Unió de Pagesos, els plantejaments de la CE són desequilibrats i comportaran greus competències deslleials entre explotacions, les que pertanyen a estats que es podran permetre atorgar importants ajuts d’estat sense límit màxim estatal i les dels estats que encara han de fer ajustos per adaptar-se al camí de reducció del dèficit pressupostari, que difícilment podran ajudar a sostenir les explotacions fins que remeti l’actual situació de crisi. Aquests plantejaments només preveuen per al sector de la llet el recurs a les mesures extraordinàries d’autoregulació sectorial, acords acceptats només per un temps limitat per reequilibrar l’oferta als mercats, quan en els sectors de la fruita, horta i cítrics aquestes mesures són claus per pal·liar les situacions derivades del veto rus i dels perjudicis derivats de les condicions climàtiques d’aquest hivern.

El sindicat agrari creu que “la CE no proposa per a cap sector mesures excepcionals de suspensió dels drets d’importació, i  s’oblida de la situació del sector dels conills, per al qual ni tan sols planteja cap proposta”.

Agricultura reclama a l’Estat el deute pendent per poder fer les actuacions contra el cargol poma previstes al riu Ebre

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat reclama insistentment des de fa 6 mesos el deute que el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA) té pendent amb les administracions amb competències al riu Ebre per poder executar de manera urgent les actuacions contra el cargol poma previstes en el tram Amposta-Tortosa que han de permetre la contenció de la invasió d’aquesta plaga des del riu cap als camps de cultiu.

Actuacions ja pressupostades

Les actuacions van ser pressupostades en 261.386,71 euros a la reunió del pla de lluita contra el cargol poma duta a terme a Amposta el passat mes d’agost entre totes les administracions implicades en l’eradicació d’aquesta espècie invasora, i així es va fer saber al MAGRAMA uns dies després.

La consellera Meritxell Serret també va traslladar la reclamació a la ministra Isabel García Tejerina en el marc de la Conferència Sectorial d’Agricultura i Desenvolupament Rural, celebrada fa tot just unes setmanes a Madrid. D’altra banda, la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Teresa Masjuan, va reiterar la demansa al director general de la Sanitat de la Producció Agrària el passat 2 de març en la reunió de coordinació del pla de lluita contra el cargol poma efectuada també a Madrid.

No s’han de fer esforços inútils

El Departament d’Agricultura continua argumentant davant del Ministeri que no té cap mena de sentit que hagi d’abocar importants esforços als camps d’arròs i a les infraestructures (canals, sèquies, bombes, etcètera), si per altra banda les administracions amb competències al riu Ebre no duen a terme allò a què s’han compromès.

El DARP ha volgut deixar ben clar al Ministeri que en cap cas es pretén alliçonar sobre allò del que no té competències, però que tothom ha de complir els compromisos i les responsabilitats que li pertoquen, que la perillositat d’una plaga com la del cargol poma no pot ser menystinguda i que cal actuar amb contundència, tal com ha recomanat la Comissió Europea (CE) mateixa.

El Departament considera que seria desitjable un gest de bona voluntat del MAGRAMA i la resta d’administracions centrals amb competències al riu Ebre envers els compromisos adquirits, i es mostra ferm a continuar-ne denunciant les mancances i incompliments.

JARC-COAG considera que les mesures de la Comissió Europea per al sector lacti no resoldran la situació de crisi

La cap sectorial de la llet de JARC-COAG, Roser Serret, veu com les mesures que proposa la Comissió Europea (CE) davant la situació de crisi del sector lleter no permetran a les explotacions sortir-ne. La Comissió ha destinat més de 1.000 milions d’euros a mesures pel sector els dos darrers anys (que no han arribat a les explotacions catalanes), fet que a criteri de l’organització agrària és una mostra que no es vol reconèixer l’error que va suposar l’eliminació de les quotes, o bé respon a la voluntat d’eliminar el model productiu que hi havia sense fer-se responsable de les conseqüències.Reunio amb representants CE a Brussel.les_Situació sector llet_març 2016

Les mesures no donen resposta a la situació i amenaces que viuen els ramaders, que continuen plegant. Això és el que Francesc Boronat, President de JARC-COAG, també ha pogut traslladar directament als representants de la CE durant les reunions que s’estan fent a Brussel·les. Boronat ha destacat que “les explotacions no poden ser viables rebent preus sota cost i sense poder negociar res amb la indústria, alhora que a moltes ja no se’ls recull la llet”.

Regulació voluntària de la producció

Entre les línies d’actuació anunciades hi ha una regulació voluntària de la producció. El fet que una part del sector o el conjunt de ramaders d’un Estat decideixi reduir la producció pot significar “que quedin esborrats del mercat i la seva producció sigui proporcionada per tercers”. Tampoc no té sentit per a l’organització agrària “proposar la reducció dels actuals productors si no es preveu limitar les noves explotacions”. El que cal és “una veritable política de regulació de producció a nivell europeu”.

JARC-COAG també qüestiona l’eficàcia de les ajudes, que al final permeten la indústria seguir pagant preus sota cost, i per tant, és la beneficiària final d’aquests. Això, més enllà de la disponibilitat de fons per a finançar-los. Els ajuts poden ser imprescindibles com a mesures de xoc, però no a mig termini si no canvien les relacions comercials dins la cadena alimentària.

Intervenció pública i emmagatzematge

En relació a les mesures d’intervenció pública i emmagatzematge, JARC-COAG recorda que ni s’arriba a assolir els màxims, ni l’Estat espanyol les ha activades en anys en què els preus eren miserables; per tant, “res fa pensar que seran la solució a la situació”. “Alhora, afavorir l’emmagatzematge quan no es vol regular la producció no sembla una mesura viable a mig termini, tot i la importància puntual que té,  i en cap cas garanteix un preu adequat a les explotacions”, ha afegit l’organització.

Per tot això, JARC-COAG creu que les mesures anunciades “prenen molta volada de cara a la galeria, però que no són cap solució eficaç per als ramaders, que continuen plegant”.