Fires de gener de 2016

CATALUNYA

  • Fira de Reis, a Sant Cugat del Vallès, del 2 al 5
  • Fira de Reis, a Manlleu, els dies 4, 5 i 6
  • Fira de Reis, a Igualada, el dia 6
  • Fira del Camí Ral, a Vilanova del Camí. Dia  11
  • Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra, a Les Borges Blanques, del 15 al 17576_1390408975oli-oliva
  • Fira de Sant Sebastià, a Sant Pere de Torelló. Dia 17
  • Fira de Sant Antoni, Fira del Fesol, a Santa Pau, el dia 17
  • Fira de l’Oli i l’Olivera, a Espolla, el 17
  • Fira de Sant Antoni, a Anglès. Dia 17
  • Fira de Sant Vicenc-Fira l’Espluga, a L’Espluga de Francolí, els dies 23 i 24
  • Ecofira d’Odena. Fira de Gener, a Òdena, el 23 i 24
  • Mercat del Traginer, a Balsareny, el dia 29
  • Lleida Ocasió. Fira del Vehicle i la Maquinària Agrícola d’Ocasió, a Lleida, el 30 i 31
  • FIO-Fira Intercomarcal de l’Oli, a Móra la Nova, els dies 30 i 31

RESTA DE L’ESTAT

  • Fira-Mercat Ramader de bestiar vaquí i cavallí, a Barco de Àvila (Àvila), del 4 al 6
  • Fira de Reis, a Piedrahita (Àvila). Dia 6
  • Fira i exposició ramadera, a La Abadilla de Cayón (Cantàbria), el dia 10
  • Exposició i Fira de productes de ramaderia, a  San Vicente de la Barquera (Cantàbria). Tindrà lloc el dia 17
  • CONCURS-SUBHASTA de la Raça Limusina, a ARANJUEZ (MADRID), els dies 16 i 17. La subhasta tindrà lloc el 17
  • FITUR’2016.  Fira Internacional de Turisme, a Madrid, del 20 al 24
  • AGRO-EXPO’2016, XIX Fira Internacional del Sud-oest Ibèric i Fira Agrícola d’Extremadura, a Don Benito (Badajoz), del 26 al 28
  • 13 Simposi Nacional de Sanitat Vegetal, del 28 al 30 en Sevilla

ESTRANGER

  • Flora Expo. Exposició de Viverisme, Floricultura, Tecnología Hortícola y Foristeria, a Nova Delhi (Índia), del 8 a l’11
  • AGRIFLANDES. Fira d’Agricultura i Horticultura, a Gent (Bèlgica), del 8 a l’11
  • HORTIEGYPT. Fira internacional de l’horticultura d’Egipte, a EL CAIRO (EGIPTE). De l’11 al 17
  • IX International Symposium on In Vitro Culture and Horticultural Breeding, a GIZA (Egipte), de l’11 al 17
  • FruitPRO. Expo XXI, a Warsaw (Polònia), el 12 i 13
  • LO Congress 2016. Landscape Ontario Congress-Feria y congreso de Horticultura, Jardinería y Áreas Verdes, a Toronto Congress Centr -Toronto (Canadá). Del 12 al 14
  • Potato Expo Agricultura, a Las Vegas (Estats Units). Del 12 al 14    
  • SIVAL’2016. Salón de materiales y técnicas viticolas, horticolas, arboricolas y hortalizas, a ANGERS (FRANCIA). Del 12 al 14
  • Interaspa 2016. Feria de espárragos, verduras y frutas rojas, a Hannover (Alemania), el 13 i 14
  • Leipziger Tierärztekongress, a Leipzig (Alemania). Del 14 al 16
  • Swiss Expo, a Lausana (Suiza). Del 14 al 17
  • Setmana Verda, a Berlín (Alemanya), del 15 fins al 24
  • Workshop. Methods of Measuring Fruit & Vegetable Flavor, Color & Texture Workshop, UC Davis ARC Conference Center (Estats Units). Dia 20
  • TPIE, Tropical Plant Industry Exhibition, a Fort Lauderdale, Florida (Estats Units). Del 20 al 22
  • 2016 Agrievolution Summit, a  ESTANBUL (Turquía), el dia 21
  • 8th European Short Course on Quality and Safety of Fresh-cut Produce, a
  • Cardiff University (Reino Unido),
  • Agro Eurasia, a Estambul (Turquía). Del 21 al 24
  • International Symposium on Succulents and Other Ornamentals, Ambalavayal, Wayanad, Kerala (Índia). Del 24 al 27
  • IPM ESSEN, Fira Internacional de Plantes, Equipament d’Horticultura i Floresteria, a Essen (Alemanya), del 25 al 28
  • ITIF Asia, a Karachi (Paquistan). Del 26 al 28
  • Orticoltura tecnica in campo, a Guidizzolo (Italia). Del 27 al 29

UP demana a Agricultura recuperar uns 400.000 euros per al programa sanitari de les explotacions de conills del 2011

Unió de Pagesos (UP) ha demanat al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) mesures urgents i contundents per poder resoldre la greu situació del sector cunícola, entre les quals recuperar els imports per al programa sanitari de les explotacions del 2011, que el sindicat quantifica en uns 400.000 euros. Unió de Pagesos ha traslladat aquestes demandes en una reunió mantinguda aquesta setmana amb director general del Departament, Alfons Vilarrasa; el subdirector general de Ramaderia, Quim Xifra, i el responsable de Polítiques Agroramaderes, Francesc Xavier Vila, els quals han respost que estudiaran les demandes.

Els representants del sindicat han demanat al Departament augmentar l’ajut per a l’assegurança de la retirada i destrucció dels animals morts fins arribar al màxim permès per la Unió Europea, així com prioritzar les explotacions cunícoles en els ajuts de competitivitat (primera instal·lació de joves, millora de la competitivitat, mitigació del canvi climàtic en explotacions i diversificació agrària).

Ajuts per a l’abandonament de la capacitat productiva

UP també ha plantejat al Departament articular ajuts per a l’abandonament de la capacitat productiva per a cunicultors amb més de 55 anys i més de 300 animals reproductors,  així com una adequació dels mòduls d’IRPF, entre altres mesures fiscals i financeres.

El sindicat ha insistit en que Agricultura s’impliqui i vetlli perquè l’Agència Catalana de la Competència faci un seguiment de les presumptes pràctiques constants d’abús de posició de domini per part de la gran distribució en la venda de carn de conill, sovint utilitzada com a producte reclam.

Unió de Pagesos ha presentat des de l’abril passat 23 denúncies davant l’administració catalana per presumpta venda a pèrdues, i davant l’Autoritat Catalana de la Competència per presumpta col·lusió tàcita contra les cadenes Caprabo, Carrefour i Mercadona, i en els últims mesos ha convocat diverses concentracions en protesta per aquestes pràctiques.

El sindicat agrari també ha reclamat al DARP que vetlli per escurçar el termini que preveu la Llei de les organitzacions interprofessionals agroalimentàries per actualitzar la regulació de les llotges i mercats en origen de productes agraris (un màxim d’un any des del juliol passat), i ha recordat que en els últims dies el preu de la carn de conill en les llotges ha tornat a baixar.

La renda agrària a Catalunya ha caigut més d’un 15% durant la darrera década, segons dades provisionals del DARP

La renda agrària a Catalunya ha baixat més d’un 15% durant els últims 10 anys, segons les últimes dades del Full d’Estimació de la Renda Agrària del Departament d’Agricultura , Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat, i que ha fet públiques JARC-COAG. Així, el volum total d’aquesta a preus constants l’any 2014 arribava als 1401,1 milions d’euros, una xifra que està més d’un 15% per sota del valor de 1.650 milions d’euros registrat el 2004. Tot i que el 2013, va experimentar un petit augment respecte a l’any anterior, l’avenç del DARP mostra un descens del 3,19% en la renda agrària final de 2014. Aquestes dades, encara provisionals, s’emmarquen en un context d’un augment constant dels costos de producció i un increment del nivell d’endeutament dels pagesos i ramaders.Manifestacio preus dignes_Lleida_Fira Sant Miquel 2015

Des de JARC-COAG, es vol advertir que “l’espiral de preus baixos que perceben els professionals agraris per les seves produccions està afectant de forma transversal tots els sectors”. En aquesta campanya, ha tingut especial incidència en diversos subsectors, com en la fruita, el porcí, el conill i la llet.

Dades estatals

En l’àmbit estatal, la Renda Agrària total en termes corrents durant l’any 2015 ha experimentat un ascens de l’1,7% respecte a 2014, segons la 1a estimació de la renda agrària publicada pel Ministeri d’Agricultura. De l’estudi realitzat pel Departament d’Economia Agrària de JARC-COAG, es desprèn que, malgrat aquest lleuger repunt, des de 2003 el sector acumula una caiguda del 30,1%. En aquest mateix període, els costos de producció han experimentat una pujada del 46%, i el nivell d’endeutament del sector sobre la renda se situa en el 74%.

La volatilitat de preus i l’espiral alcista dels costos de producció estan danyant seriosament la rendibilitat de les explotacions agràries. D’acord amb aquesta tendència, des de JARC-COAG s’ha demanat la creació de l’Observatori de Costos i Mercats per augmentar la vigilància dels oligopolis que controlen els ‘inputs’ que pressionen el sector: (energia, fertilitzants, pinsos, llavors, etc.) i evitar així l’especulació i els costos injustificadament elevats per als agricultors i ramaders.

Temes rellevants

  • Crisi làctia

JARC-COAG assenyala que “lamentablement, el temps ens ha donat la raó i l’acord per a la sostenibilitat de la cadena de valor del sector làctic, que no vam signar, no està servint per garantir un preu digne per als ramaders que almenys cobreixi els costos de producció”. Segons dades oficials, el preu mitjà a l’Estat s’ha situat a l’octubre en 0,30 €/l, molt per sota de costos (0,34 €/l). Tal com va argumentar aquesta organització al seu moment, el text signat no ofereix seguretat jurídica als productors perquè és una mera declaració d’intencions, generalista i inconcret, que deixa a la bona voluntat d’indústries i cadenes de distribució el compliment dels compromisos adquirits.

  • Primer any d’aplicació de la nova PAC

La sol·licitud única  2015 ha estat la primera d’aplicació de la recent reforma de la PAC. A partir d’ella, s’està procedint a l’assignació dels nous drets de pagament bàsic als beneficiaris que així ho han sol·licitat i compleixen les condicions exigides. De les 840.000 sol·licituds de drets de pagament bàsic en l’àmbit estatal, s’espera que finalment s’assignin drets a uns 820.000 beneficiaris.

Si tenim en compte que en els anys anteriors a la Reforma de la PAC, els beneficiaris a l’Estat ascendien a 910.000, la reducció en el nombre de perceptors és d’uns 90.000 i ens segueix situant molt per sobre dels nostres socis europeus, com França i Alemanya, on els beneficiaris de la PAC sumen uns 350.000.

Això resulta molt decebedor després de l’intens debat que en el marc de l’aplicació de la Reforma de la PAC a Espanya s’ha plantejat sobre la figura de l’agricultor actiu i l’activitat agrària. Des de JARC-COAG, “sempre vam considerar insuficient el percentatge del 20% d’ingressos procedents de l’activitat agrària que es recull en la definició d’agricultor actiu, entenent que la condició d’agricultor exigeix uns compromisos de naturalesa econòmica majors pel que proposàvem utilitzar la figura vigent d’agricultor professional”.

  • Impacte del veto rus

Els agricultors i ramaders espanyols han pagat un any més la factura d’una crisi geopolítica. La pròrroga d’un any del veto rus als aliments peribles procedents de la Unió Europea, anunciada al juny de 2015 per Vladimir Putin, ha influït sobretot en les cotitzacions de fruites d’os i porcí. La incertesa va provocar l’enfonsament dels preus de paraguaians per sota de costos, i en altres productes, cas del meló i la síndria, on els preus es van situar durant bon part de la campanya d’estiu per sota del llindar de rendibilitat (0,18 €/Kg, mentre que els costos de producció mitjans se situen en 0,20 €/kg).

En porcí, els ramaders acumulen des d’agost una caiguda del 25% en el preu del porc viu. El preu ha caigut per sota de l’euro (0,96 €/Kg), mentre que els costos se situen en 1,12 €/kg. Aquesta situació suposa una pèrdua de 3.800 €/setmana en una explotació mitjana.

  • Sentència del Tribunal de la UE que anul·la l’acord agrícola amb el Marroc

Després de la publicació oficial, JARC-COAG ha demanat per carta al Govern de l’Estat, partits polítics i europarlamentaris espanyols que engeguin una ofensiva diplomàtica a Brussel·les per demanar la suspensió cautelar de l’acord de lliure comerç agrícola amb el Marroc, en la línia que planteja el Tribunal de Justícia de la UE.

La sentència destaca que l’acord no garanteix el desenvolupament de la població sahrauí i a més, segons ha acreditat el Front Polisari, beneficia exclusivament a grans corporacions estrangeres que produeixen per a l’exportació, exhaurint els recursos naturals de la zona. La Comissió i el Consell de la Unió Europea no només no vetllen pels interessos dels agricultors europeus, sinó que en els seus acords de lliure comerç es desentenen també dels drets fonamentals de la població autóctona.

  • Pèrdues per sequera i altes temperatures a la tardor-hivern

JARC-COAG ha mostrat la seva preocupació en el camp per la sequera i per les temperatures anormalment altes per a l’últim trimestre de l’any. Si continua el clima actual, pot haver-hi minvaments importants en cereals, oleaginoses i hortalisses d’hivern.

La Unió Europea ha decidit reobrir l’emmagatzematge privat de carn de porcí i es fixa per anticipat l’import de l’ajut

La Comissió Europea (CE), amb data 14 de desembre, ha aprovat el Reglament d’execució (UE) 2015/2334 de la Comissió pel qual s’obre l’emmagatzematge privat de carn de porcí i es fixa per anticipat l’import de l’ajut.

A partir del 4 de gener de 2016 es podrà presentar les sol·licituds d’ajuts per a l’emmagatzematge privat de diferents categories de productes de porcí. Cada sol·licitud abastarà una quantitat mínima de 10 tones en el cas de productes desossats i de 15 tones per a la resta.

Els productes podran emmagatzemar-se per períodes de 90, 120 o 150 dies, i els ajuts oscil·laran entre els 168 i 364 euros per tona, depenent del període d’emmagatzemat i categoría.

Aquest nou reglament presenta alguns canvis respecte al Reglament d’execució (UE) 2015/360 del passat mes de març:

  • incorpora una nova categoria de producte, la cansalada (només greix), amb o sense cotna
  • incorpora la possibilitat de retirar la carn emmagatzemada anticipadament sempre i quan es destini a exportació i hagi estat emmagatzemada un mínim de 2 mesos. En aquest cas, s’aplicarà una reducció fixa a l’import de l’ajut
  • increment de l’import de l’ajut en un 20% superior.Aquesta mesura, que pretén pal·liar la crisi del sector, no ha comptat amb el suport de tots els estats membres. Així, Suècia va votar en contra i Alemanya i Eslovàquia es van abstenir

Aquesta mesura, que pretén pal·liar la crisi del sector, no ha comptat amb el suport de tots els estats membres. Així, Suècia va votar en contra i Alemanya i Eslovàquia es van abstenir.

La PIMEC i la FCAC han signat un conveni de col·laboració per potenciar la industria agroalimentària catalana

El president de PIMEC Agroalimentària, David Coll, i el president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), Ramon Sarroca, han signat un acord de col·laboració amb l’objectiu de potenciar la indústria agroalimentària catalana.FCAC-PIMEC

Ambdues entitats crearan un nou entorn de diàleg en l’àmbit empresarial i cercaran sinèrgies que potenciaran la integració vertical de les empreses cooperatives, que majoritàriament són pimes, cap a la transformació i/o comercialització.

L’acord és fruit de llargues negociacions i incorpora la col·laboració institucional entre ambdues entitats, així com serveis i assessorament mutus en temes operatius com el normatiu, la internacionalització i les noves tecnologies.

El president de PIMEC Agroalimentària ha manifestat que “seguim consolidant el nostre objectiu de defensa de les pimes del sector agroalimentari, obrint noves vies d’interlocució amb l’Administració i vetllant per tal que el dia a dia de les empreses sigui al més viable possible”.

Per la seva banda, el president de la FCAC, Ramon Sarroca, ha assenyalat que l’acord amb PIMEC “ens facilitarà el desenvolupament de projectes d’innovació i internacionalització que repercutiran en un augment de la competitivitat”.

UP es solidaritza amb els productors fotovoltaics que instaran Rajoy a rectificar les declaracions al ‘Cara a cara’

Unió de Pagesos (UP) ha qualificat com “ofensives” per als productors fotovoltaics, que només es van limitar a acceptar i complir amb el proposat al Butlletí Oficial de l’Estat, les declaracions de Mariano Rajoy al debat electoral de dilluns ‘Cara a cara’ durant el qual va afirmar: “Jo li podria parlar de les energies renovables, quan vostès van posar unes primes entre el 20 i el 25 per cent, mentre una gent es va folrar, la tarifa va pujar durant 8 anys el 69%, no sé a què impost del sol es refereix vostè. Jo per descomptat el que no vaig és a regalar diners com van fer vostès i, va reconèixer el ministre Sebastián, perquè després ho paguin els espanyols en la tarifa”.

El sindicat agrari també vol mostrar el seu suport a Anpier (Associació de Productors d’Energia Solar Fotovoltaica) que emprendrà accions per sol·licitar a Mariano Rajoy que rectifiqui aquestes declaracions i que li ha demanat si coneix que la Sala Tercera del Tribunal Suprem ha sol·licitat un informe pericial judicial, sobre la rendibilitat de plantes fotovoltaiques escollides aleatòriament en el període comprès entre el 2008 i 2012 (previ a les retallades) i que aquesta oscil·lava entre el 2,43% i el 10,03%.

UP ha denunciat el menyspreu que suporten els més de 4.000 productors fotovoltaics catalans que van fer les seves inversions atenent una crida del propi Estat espanyol per desenvolupar una tecnologia alternativa als estralls provocats per les energies fòssils. Les retallades, han deixat atrapades en les seves inversions a desenes de milers de ciutadans al conjunt de l’Estat que, al contrari que les grans empreses, van haver d’oferir els seus béns personals com a garantia enfront de la banca.

El Departament d’Agricultura abonarà la setmana vinent més de 205 milions d’euros de la PAC als productors catalans

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació farà efectiu el pagament el pagament a tots els productors, del 95% de l’ajut de pagament bàsic (135.220.375,82 €), pagament verd (69.841.744,10 €) i complement de joves (887.204,02 €). Cal destacar que l’esforç realitzat en la gestió ha permès per primera vegada, incorporar al primer pagament de campanya els imports corresponents a la Reserva Nacional de drets, amb un import 1.382.869 €. Vaquí de carn

El Pagament bàsic és l’ajut directe més important a les explotacions agràries, tant en nombre de beneficiaris com en import pagat, essent una de les actuacions prioritàries de la Política Agrària Comuna (PAC). Es tracta d’un ajut als agricultors que té com a objectiu fonamental el suport a la renda i garantir la viabilitat econòmica de les explotacions, contribuint, així, a evitar l’abandonament de les terres i de l’activitat agrària, el despoblament del medi rural, i a fomentar l’equilibri territorial i l’obtenció i subministrament d’aliments a la población.

Primer any d’implementació

Aquest és el primer any d’implementació de la nova PAC 2015-2020 i l’any en què s’assignaran, en base a un complex model de regionalització, els nous drets de pagament bàsic, que donaran dret al pagament fins el 2020. Per aquest motiu, el DARP en base a la gestió rigorosa i correcta de les dades, i per evitar donar informació dels drets no contrastada o fer pagaments no exactes que comportessin posteriors devolucions, va decidir no efectuar aquest pagament fins a tenir les dades validades i incorporades les al·legacions pels canvis de titularitat de les explotacions.

Properament els productors rebran la comunicació sobre aquesta assignació inicial dels drets de pagament bàsic, que podran consultar a https://www10.gencat.cat/dar_punic/  prèvia identificació mitjançant codi i contrasenya lliurada en la Declaració Única Agrària DUN 2015. A la pàgina web http://agricultura.gencat.cat/ca/serveis/suport-tramits/pagament-basic/ podran ampliar la informació sobre el model de regionalització i de com s’assignaran els drets.

Nous controls de l’Administració

Aquest nou model d’ajuts ha comportat nous requeriments pels beneficiaris i per tant, nous controls per part de l’Administració. Recentment s’ha enviat informació als afectats per incidències detectades en la sol·licitud de pagament bàsic 2015, amb l’objectiu que, si s’escau, s’esmenin abans de l’assignació definitiva dels drets de pagament bàsic i per tant s’evitin recursos administratius i regularitzacions posteriors. La major part d’aquestes incidències són el resultat dels controls administratius i sobre el terreny que no aturen aquest pagament.

El nou pagament verd (pagament per pràctiques agrícoles beneficioses pel clima i el medi ambient), suposa un increment de més 51% del valor dels drets pagament bàsic, i persegueix la realització de pràctiques mediambientalment favorables com la diversificació de cultius o el manteniment de superfícies d’interès ecològic. El complement de joves que introdueix la nova PAC per als joves que reuneixin determinats requisits, comporta l’increment del 25% del valor dels drets de pagament bàsic, amb l’objectiu d’afavorir el relleu generacional del sector agrari.

Aquest pagament s’ha fet en base a l’assignació inicial de drets de pagament bàsic i incorpora els imports de reemborsament de la disciplina financera 2014, mitjançant l’ingrés calculat per aplicació d’un coeficient provisional del 1,30%, i la deducció de l’import corresponent a l’aplicació de la disciplina financera en 2015, corresponent a un coeficient 1,393041%. Pel que fa a la reducció lineal per depassament de límit pressupostari estatal, provisionalment, no ha sigut necessària la seva aplicación.

El pagament del 5% restant, està previst pel segon trimestre del 2016, un cop feta l’assignació definitiva de drets durant el primer trimestre de 2016.

APPORTT premia a Asoprovac Catalunya per la trajectoria internacional i el caire exportador des del Port de Tarragona

L’Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona (APPORTT) ha lliurat els premis APPORT en la seva 13a edició, que tenen com a finalitat reconèixer la important tasca de persones, entitats i empreses que dediquen els seus esforços dins del sector portuari en l’àmbit del Port de Tarragona.DSCN6454

En la categoria d’empresa més activa en la projecció exterior del Port de Tarragona ha estat guardonada enguany Asoprovac Catalunya (Associació Catalana de Criadors de Boví de Carn), que aplega el 90% de la producció a casa nostra. El jurat li ha atorgat la distinció, per unanimitat, “per la seva destacada trajectòria internacional i per la ferma aposta per fomentar l’activitat comercial del Port de Tarragona”.

El premi l’ha recollit el president de l’entitat, Ricard Gòdia, que ha assenyalat que “és un reconeixement a la tasca realitzada per molta gent per a fer possible l’exportació de boví de carn des del Port de Tarragona, que ha arribat a unes xifres impensables per a tots nosaltres quan es va iniciar aquesta activitat exportadora el 2012”.

De 7.000 a 48.000 caps de bestiar boví

Així, dels 7.000 animals de boví de carn exportats des del Port de Tarragona el 2012 en 9 vaixells, es va passar als 14.000 caps de bestiar i 28 vaixells el 2013, els 15.000 animals en 40 vaixells el 2014, per arribar als 48.000 caps fins a finals del novembre passat en un total de 84 vaixells.

El principal destí dels animals exportats és el Líban i Líbia, i en menor mesura Argèlia i Egipte, havent començat aquest darrer fa uns mesos.

En l’acte de lliurament dels premis també ha estat present Albert Juanola, president d’Asoprovac Nacional, associació que s’ha encarregat de realitzar les gestions oportunes davant el ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA) per a facilitar i fer possibles aquestes exportacions.

Quatre possibles escenaris agrícoles l’any 2025

Acabo de llegir una informació Agrodigital.com en la qual es parla dels possibles escenari agrícoles que tindran lloc a mig termini. Com m’ha semblat que des del punt de vista informatiu té un cert interès, adjunt i comento.

En els últims anys s’ha anat cap a una concentració de l’agricultura. Ha anat disminuint el nombre d’explotacions però les que han anat quedant tenen cada vegada més superfície, mentre que l’àrea conreada total no ha sofert grans canvis. Aquesta és una tònica a la Unió Europea (UE).

La incògnita és el que passarà en el futur. Un estudi presentat a França i elaborat pel Consell General de l’Agricultura i l’Alimentació, que és un òrgan assessor del Ministeri francès d’Agricultura, presenta quatre possibles escenaris de les explotacions agrícoles el 2025, a les quals van a estendre les actuals:

-Una Primera tendència és l’anomenada “Agricultura heretada”, constituïda per explotacions de tipus familiar que s’han d’adaptar al que vagi passant i a la vida dura de l’agricultor.

-Una Segona tendència és “l’Agricultura de contractualització” formada per explotacions que adopten la fórmula del contracte per protegir-se contra les fluctuacions del mercat.

-Una Tercera tendència és “l’Agricultura de signatura”; es tracta d’explotacions que recorren a capital extern i a les noves tecnologies. Els agricultors són reemplaçats per executius.

-Una Quarta tendència és l’anomenada “Agricultura territorialitzada”, en la qual el desenvolupament rural i el medi ambient tenen un gran pes, es tracta d’explotacions amb pluriactivitat per permetre un desenvolupament territorial de les zones amb handicap natural.

Jesús Domingo, vicepresident 1r d’Agroprés

Ciuraneta critica la reducció del 75% de l’aportació de l’Estat a les ajudes al Programa de Desenvolupament Rural català

3398fd10-bb1a-401d-847e-7947b2857b04El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Jordi Ciuraneta, ha denunciat des de Madrid  les greus conseqüències que suposa per als agricultors i ramaders i pel món rural en general de casa nostra, la disminució d’aportacions de l’Estat en el nou Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya vinculat a la nova Política Agrària Comuna (PAC) per al període 2014-2020.

“Aquesta és una mostra més de la voluntat recentralitzadora de l’Estat que pretén anular -a través de l’ofec econòmic- les polítiques pròpies vinculades a la nova PAC que el Govern català i el sector han acordat”, ha dit Ciuraneta.

Ciuraneta, ha assenyalat que “a banda de la important davallada de fons –més del 75%- per al finançament de polítiques de desenvolupament rural, és inconcebible que la programació de desenvolupament rural i l’inici de la seva implementació s’hagi realitzat sense conèixer l’import i la forma en que hi participa l’Administració de l’Estat”.

El conseller ha recordat que en la Conferència Sectorial dels dies 20-21 de gener de 2014 es va “aprovar” per part del MAGRAMA que el cofinançament de la AGE als programes s’ha de calcular de la següent forma:

L’Administració General de l’Estat es compromet a aportar el 30% de la despesa nacional que correspongui a cada programa de Desenvolupament rural de les CCAA, calculat a la taxa màxima de cofinançament permesa pel Reglament (UE) 1305/2013 del Parlament Europeu i el Consell relatiu a l’ajut al Desenvolupament rural a través del Feader, tant per tipus de regió com per tipus de mesura.

Disminució del 75%

Tenint en compte aquesta metodologia de càlcul el pressupost de l’Administració general de l’Estat  al Pla de Desenvolupament Rural català 2014-2020 ha passa dels 230,4 milions d’euros de l’anterior període 57,3 milions d’euros, el que suposa una disminució del 75%. L’estimació de disminució del 75% en l’aportació de l’AGE al PDR de Catalunya comporta que, tot i els increments i esforços del FEADER i DARP (del 11% i del 2% respectivament), no hagin estat suficients per a contrarestar-la. Així el PDR.cat2020 s’ha vist disminuït en un 14% en relació al PDR 2007-2013.

A més, l’import a aportar pel MAGRAMA es preveu fraccionar fins al 2023, fent ús de la norma n+3, que permet executar els fons fins a 3 anys més tard de l’any d’assignació dels fons europeus, per tant, si es vol finalitzar l’execució del programa abans. Això no s’adequa al ritme d’execució del PDR de Catalunya, que preveu executar abans bona part de les operacions, el que suposarà que s’hauran d’avançar els fons de l’AGE.

Afectació a indústries agroalimentàries, regadius i camins rurals

Jordi Ciuraneta ha remarcat que “aquesta disminució del pressupost s’ha fet palesa de manera general en totes les mesures del programa i per tant afecta directament als beneficiaris potencials que s’acullen als ajuts que se’n deriven”. Així, aquest fet “s’ha fet palès de forma més accentuada als ajuts per a la transformació i comercialització dels productes agroalimentaris de les indústries agroalimentàries i també en matèria d’infraestructures agràries, com són els regadius (millores de l’eficiència dels regadius actuals i els nous regadius) i també els camins rurals i la concentració parcel·lària”.

Així, el Departament d’Agricultura preveu que en el 2016,  segon any d’implementació dels programes de desenvolupament, continuarà en una situació de provisionalitat. La Generalitat de Catalunya mitjançant el DARP haurà de fer front a la mala gestió, organització i descoordinació del MAGRAMA en matèria de finançament dels PDRs.