Fires de gener de 2018

CATALUNYA

  • Fira de Reis, a Sant Cugat del Vallès, del 2 al 5
  • Fira de Reis, a Igualada, el dia 6
  • Fira del Camí Ral. Fira de Sant Hilari, a Vilanova del Camí, el 14
  • Fira de Sant Antoni, a Anglès. Dies 14 i 15
  • Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra. Fira de les Garrigues, a Les Borges Blanques, del 19 al 21
  • Fira de Sant Vicenç-Mostra Comercial i Agrícola, a Sant Vicenç dels Horts, dies 20 i 21
  • Fira de Sant Antoni. Fira del Fesol, a Santa Pau, el dia 21
  • Fira de l’Oli i l’Olivera, a Espolla, el dia 21
  • Ecofira d’Odena, Fira de Gener, a Òdena, el 21
  • Fira de Sant Vicenç-Fira de l’Espluga, a L’Espluga de Francolí, el 27 i 28
  • Fira Intercomarcal de l’Oli, a Mora la Nova, els dies 27 i 28

RESTA DE L’ESTAT

  • Fira-mercat ramader de bestiar vaquí i cavallí, a Barco de Ávila (Àvila), del 4 al 6
  • Fira de Reis, a Piedrahita (Àvila), el 6
  • FITUR’2018, Fira Internacional de Turisme, a Madrid, del 17 al 21
  • CONCURS-SUBHASTA de la Rasa Limusina, a ARANJUEZ (MADRID), dies 20 i 21. La subhasta tindrà lloc el dia 21
  • AGRO-EXPO’2018, XXX Fira Internacional del Sud-oest Ibèric i Fira Agrícola d’Extremadura, a Don Benito (Badajoz), del 24 al 27
  • Cimag-GandAgro, Feria profesional de maquinaria, agricultura y ganadería, del 24 al  27, en Silleda (Pontevedra)
  • VIVERALIA. 12è. Salón profesional de planta ornamental y afines, Elx (Alacant). Del 30 de gener a l’1 de febrer
  • XANTAR, organitzat per EXPOURENSE a OURENSE. Del 31 de gener al 4 de febrer

ESTRANGER

  • Potato Expo Agricultura, a Las Vegas (Estats Units d’Amèrica). Del 10 al 12    
  • Interaspa 2018, Feria de espárragos, verduras y frutas rojas, a Hannover (Alemania), els dies 11 i 12
  • Swiss Expo, a Lausana (Suiza). Del 11 al 14
  • Setmana Verda, a Berlín (Alemanya), del 12 fins al 21
  • Sirha Geneva, del 14 al 16, a Ginebra (Suïssa)
  • SIVAL’2018, Salón de materiales y técnicas viticolas, horticolas, arboricolas y hortalizas, a ANGERS (FRANCIA). Del 16 al 18
  • TPIE, Tropical Plant Industry Exhibition, a Fort Lauderdale, Florida (Estats Units d’Amèrica), del 17 al 19
  • Leipziger Tierärztekongress, a Leipzig (Alemanya). Del 18 al 20
  • International Green Week Berlin. Del 19 al 28, a Berlín (Alemanya)
  • Agro Eurasia, a Estambul (Turquía). Del 19 al 21
  • IPM ESSEN, Fira Internacional de Plantes, Equipament d’Horticultura i Floristeria, a Essen (Alemanya), del 23 al 26
  • UK Brassica & Leafy Salad Conference Kings. Gate Conference Centre, a Peterborough (Regne Unit), el dia 25
  • Floradecora, del  26 al 29, a Frankfurt am Main (Alemanya)
  • ProSweets, del  28 al 31, a  Colònia (Alemanya)
  • Feria Millésime Bio, Feria mundial del vino ecológico. Del 30 de gener a l’1 de febrer, a Marsella (França)
  • MVC: Cereal-Mixed Feed-Veterinary Alimentació, Agricultura, a Dortmund (Alemanya), del 30 de gener a l’1 de febrer
Anuncis

Es posa en marxa el Pla pilot de prevenció i mitigació dels danys que causen els senglars a la comarca d’Osona

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha constituït  la Comissió tècnica de seguiment del Pla de prevenció i mitigació dels danys produïts pel porc senglar a Osona. La creació d’aquesta comissió és una de les accions concretes que contempla un Pla Pilot que té com a objectiu la reducció dels danys que les poblacions de senglar produeixen a la comarca.

El Pla pilot s’ha iniciat amb la constitució a Vic d’aquesta  comissió i amb la presència de la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montse Barniol.

La nova comissió està formada per representants del sector agrari, gestors de les àrees de caça, gestors i propietaris forestals, així com representants dels departaments de la Generalitat competents en matèries com la gestió cinegètica, la ramaderia i la sanitat animal, la conservació de la natura i dels espais naturals protegits, la mobilitat a les carreteres, la seguretat ciutadana. També està integrada per l’administració administració local (ajuntaments, Consell Comarcal, Diputació de Barcelona i consorcis), el Cos d’Agents Rurals i la Unitat de Medi Ambient dels Mossos d’Esquadra.

Durant la primera reunió s’ha presentat l’esborrany de Pla elaborat pel DARP i s’ha establert el format de treball per tal de completar les actuacions que els diferents sectors amb representació poden aportar per completar les accions i que haurien d’iniciar la posada en marxa del Pla.

187.000 hectàrees

A la comarca d’Osona s’han identificat els principals problemes que genera aquesta espècie en un àmbit geogràfic on els danys se situen a la plana agrícola i a certs trams de la xarxa principal de carreteres. El Pla amplia els límits als massissos forestals que envolten la comarca i que constitueixen el nucli de la població de senglars per ser on aquest troba les condicions ambientals adequades per al seu creixement. El Pla s’aplicarà en una superfície aproximada de 187.000 hectàrees, i inclou principalment  els municipis de la zona nord-est de la comarca que són els que presenten més densitats de senglar així com alguns municipis de les comarques veïnes del Ripollès, la Selva, Garrotxa i el Vallès Oriental.  

Reduir els danys a l’agricultura, els accidents de trànsit i equilibrar les poblacions de seglar són els objectius generals d’aquest pla pilot que contempla un seguit de línies d’actuació que es concreten en 2 eixos:

1.    Participació i coordinació

  • Creació d’una Comissió Tècnica de Seguiment del Pla Territorial amb representants dels actors implicats
  • Organització d’una jornada fòrum per analitzar la proposta de Pla, les mesures d’actuació i la responsabilitat dels actors implicats
  • Coordinació tècnica de les actuacions

2.    Mesures de gestió i prevenció

  • Actuacions cinegètiques que permetin reduir de forma significativa les poblacions de senglar
  • Accions de prevenció agràries i de seguretat que permetin reduir el risc de danys tant als conreus com a la circulació de vehicles
  • Actuacions de gestió de l’hàbitat que permetin limitar les condicions ambientals de refugi i aliment que el porc senglar necesita
  • Desenvolupament de procediments administratius i regulacions que agilitzin les actuacions amb seguretat jurídica

Pla impulsat per Agricultura

Aquest l Pla pilot s’emmarca en el Pla de prevenció de danys impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i que va aprovar el Govern ara fa un any. Es tracta d’una sèrie de mesures i accions que s’estan portant a terme per establir un nou marc legal, administratiu i operatiu, per tal de fer front als nous reptes que generen els elevats nivells poblacionals que han assolit diverses espècies cinegètiques.  Així, l’objectiu  és prevenir i controlar de forma eficient i sostenible els riscos i danys que generen.   El Desenvolupament de plans pilot de prevenció i mitigació dels danys a comarques amb problemàtiques específiques com el d’Osona és bàsic per poder equilibrar determinades poblacions de fauna cinegètica.

La cooperativa Llet Nostra dona un total de 8.000 litres de llet al Banc dels Aliments de Girona amb motiu del Gran Recapte

Llet Nostra, la llet de cooperatives catalanes, ha donat 8.000 litres de llet al Banc dels Aliments de Girona amb motiu del Gran Recapte per tal que sigui distribuïda a les entitats benèfiques acreditades que ho fan arribar a les famílies més desfavorides de la província.

Frederic Gómez, president del Banc dels Aliments de Girona, ha rebut la donació de llet de mans del president de Llet Nostra, Jordi Riembau. Gómez ha destacat la importància de la llet dins dels productes que es distribueixen des del Banc dels Aliments, ja que és un aliment bàsic en la nutrició, especialment infantil.

Segons el president de Llet Nostra, Jordi Riembau: “Les famílies ramaderes de Llet Nostra ens sentim molt orgulloses de poder ajudar amb el nostre producte a famílies que ho necessiten”.

Amb aquesta donació, Llet Nostra ha donat enguany 13.000 litres de llet al Banc dels Aliments. A més, la cooperativa lletera col·labora habitualment amb el Casal dels Infants de Salt, que també rep llet per complementar els berenars dels nens i nenes que participen diàriament en les seves activitats.

El Banc dels Aliments de Girona distribueix més de 2,8 Milions de quilos d’aliments que arriben a més de 37.000 persones a través de 99 entitats benèfiques i la col·laboració de 51 voluntaris.

El Brexit i la cadena alimentària

Tota la cadena alimentària de la Unió Europea (UE), representada per productors i les seves cooperatives (COPA-COGECA), la indústria alimentària (FoodDrinkEurope) i el comerç de matèries primeres i productes agroalimentaris (Celcaa), sol·liciten accions específiques per atenuar, en la mesura del possible, qualsevol efecte negatiu del Brexit en aquest sector. Cal no oblidar que el comerç de matèries primeres agrícoles, de productes alimentaris i de begudes representa el 11% dels fluxos comercials bilaterals entre la UE-27 i el Regne Unit.

Les peticions són:

-Previsibilitat per evitar la hipòtesi de buit total: per al que caldria mantenir l’estatus quo durant el període transitori, el que permetria prosseguir sense grans canvis amb els acords comercials i duaners en vigor fins a l’entrada en vigor d’un nou tractat comercial. Així mateix, això comporta que tots els canvis entrin en vigor simultàniament, coincidint amb la data d’entrada en vigor del nou règim. En resum, les empreses necessiten una conformació prèvia que no hi haurà canvis substancials al dia següent de la sortida efectiva del Regne Unit.

-Tractat comercial global entre la UE i el Regne Unit: En absència d’un tractat comercial entre la UE i el Regne Unit, la circulació de productes agroalimentaris en les dues direccions estarà subjecta a aranzels i a obstacles no aranzelaris. Si bé és cert que els aranzels dels productes agroalimentaris poden arribar a ser elevats, les mesures no aranzelàries poden ser igual de severes. La reintroducció de declaracions duaneres també podria resultar perjudicial en un context de trànsit intens en ambdues direccions. Tot retard en la duana provocaria que els productes es facin malbé, amb el consegüent malbaratament d’aliments. En termes encara més concrets, la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord requerirà de solucions pràctiques i creatives. El comerç entre la UE-27 i el Regne Unit també es veuria confrontat a inspeccions addicionals, el que incrementaria els costos per a empreses i consumidors, ja que amb els països extracomunitaris és obligatori disposar d’una certificació sanitària i veterinària.

-Aclariment amb l’antelació deguda de les regles generals que s’apliquen a les normes d’origen: La Celcaa, el Copa-Cogeca i FoodDrinkEurope demanen un acord comercial global que inclogui disposicions en matèria de facilitació duanera, de normes d’origen, de protecció de les indicacions geogràfiques i de reconeixement mutu de la legislació relativa a la seguretat dels aliments, els certificats sanitaris i fitosanitaris i la regionalització. Les nostres organitzacions mantenen el seu compromís de posar tots els seus coneixements especialitzats al servei dels negociadors per ajudar en l’obtenció del millor resultat possible.

JDM

Com funciona l’Europa de la Unió Europea (UE)

Parlament Europeu

Composició:
751 eurodiputats escollits pels habitants de la UE amb dret a vot.
Funcions:
Legislatives (procediment de codecisió amb el Consell)
Elabora i controla el pressupost.
Control polìtic i supervisiódeles activitats de laComissió.

Consell de la UE
Composició:
Ministres de cada estat en funció del tema a tractar.
Funcions:
Representar els governs de cada estat membre.
Adoptar la legislació europea. Té la màxima atribuciçolegislativa i política.
Aprovar el pressupost juntament amb el Parlament Europeu.
Coordinar les polítiques europees.
Sistema de vots:
Majoria qualificada (majoriade vots, d’estats i de població ).
Unanimitat en alguns casos, com les noves incorporacions d’altres estats, les polítiques fiscals…

Comissió Europea
Composició:
Un comissari per cada estat membre. Un president ( J.C. Juncker ) i 27 comissaris escollits per 5 anys.
Funcions:
Govern de la UE. Institució supranacional que vetlla pels interessos de la UE.
Iniciativa legislativa.
Salvaguarda dels tractats i de la legislació.
Gestiona les polítiques comunes.
Executar el pressupost.
Representa la UE davant OMC.
Negocia acords internacionals.

Consell Europeu
Composició:
Caps d’ estat o govern, president de la Comisió i cap PESC.
Funcions:
Definir l’ orientació i les prioritats polítiques generals de la UE.

Les prioritats, resumides, de l’actual Comissió Europea s’ agrupen en deu apartats

  1. Ocupació, creixement e inversió. Es tracta d’un pla per tal de fomentar l’ inversió i crear llocs de treball. Existeix un fons (EFSI,  Fons Europeu per a les Inversions Estratègiques ) que juntament amb el Banc d’ Inversions Europeu (BEI) financen i donen garantia a capital privat per tal de realitzar inversions que puguin generar ocupació, recolzats per un centre d’ assessorament, donant visibilitat i eliminant obstacles reglamentaris; per exemple, a data d’ octubre de 2017, segons es desprèn de la informació de  la Comissió, s’han finançat projectes per un valor de 46.545 milions d’ euros, entre els quals Espanya n’ha rebut uns 4.500 milions per finançar 46 projectes. En general el 30% dels fons es destinen a finançar projectes per a PIMES.
  2. Mercat únic digital. L’ objectiu és adaptar el mercat únic de la UE a l’ era digital per aprofitar les avantatges de les TIC i així poder augmentar les sinèrgies i negocis entre empreses, estats i persones de la UE. Concretament el pla pretén impulsar el comerç electrònic, augmentar la seguretat digital, aconseguir que tothom tingui connectivitat a internet, millorar les competències digitals a les empreses, fomentar la lliure circulació de dades no personals, modernitzar i actualitzar les normes de drets d’ autor, audiovisuals i sobre la privacitat, i en general es tracta de garantir que l’ economia, les industries i l’ empleo es pugui beneficiar de la digitalització de la societat i de les seves avantatges, eliminant els obstacles que suposen les diferents legislacions al respecte.
  3. Unió de l’ energia i clima. Pretén fer l’ energia més segura, assequible, sostenible i lluitar contra el canvi climàtic. Es tracta de un conjunt d’ accions encaminades a la reducció de les emissions de gasos fins un mínim del 40% pel 2030, a la disminució del consum energètic un mínim del 27% pel 2030, al foment de les energies renovables i a la I+D en aquest sector, a aconseguir un mercat interior energètic integrat i lliure i a diversificar i garantir la seguretat energètica amb solidaritat i cooperació entre els estats membres.
  4. Mercat interior. Es tracta d’ alliberar tot el potencial que té de per si el mercat interior; és a dir, fer més just i més profund la lliure circulació de factors productius i mercaderies, possibilitant oportunitats a tots els agents econòmics. Es plantegen quatre línies d’ actuació; en primer lloc es defineix una estratègia de mercat únic, entesa com aquella que allibera tot el seu potencial. Les altres tres línies es concreten en la unió del mercat dels capitals, el pla fiscal per a les empreses i el pla de mobilitat laboral.
  5. Unió Econòmica i Monetaria més justa i profunda. Els tres objectius són l’ estabilitat, equitat i responsabilitat democràtica. Busca la unió econòmica, financera, pressupostària, política i drets socials.
  6. Una política comercial equilibrada i progressiva per encaminar cap la globalització. El comerç és fonamental pel creixement, l’ empleo i la competitivitat, i en aquest sentit la Comissió assumeix el compromís de mantenir un sistema comercial obert i regulat, per tal d’ eliminar al màxim les barreres comercials amb altres països, evitar el “dumping”, …i per aquest motiu estableix convenis amb altres països, com Japó, o el més recent acord UE-Canadà.
  7. Justícia i drets fonamentals. Mantenir i assegurar els drets fonamentals d’ igualtat, no discriminació, inclusió, dignitat de la persona, llibertat i democràcia, tals que permetin, als ciutadans de la UE, creuar fronteres sense dificultats, viure, treballar, estudiar, casar-se,…en qualsevol país de la UE, i, contribuir i asegurar a la pau en tot el seu territori, establint una agència europea per a la seguretat, una forta cooperació judicial i protecció dels consumidors.
  8. Migració. Pretén combinar polítiques internes i externes per tal d’aprofitar al màxim els organismes i les eines que té la UE, involucrant-hi tots els països, institucions, organismes internacionals, societat civil i socis internacionals i, així, aconseguir reduir la migració il·legal, salvar vides, definir la qüestió de l’ asil i definir una nova política migratòria.
  9. Ésser un interlocutor amb més pes al món. Això implica mantenir bones relacions diplomàtiques, cooperant internacionalment, amb ajuda humanitària, protecció civil i buscant una estabilitat política amb noves adhesions. Tot per front a les crisis i desafiaments globals, per mantenir un ordre i pau.
  10. Canvi democràtic, basat en la millora de les relacions entre les institucions, especialment entre el Parlament i la Comissió, i en la millora de la legislació per tal de fer-la més eficaç i eficient.

Brexit

Arran del referèndum sobre el Brexit, el Regne Unit queda dividit en dos bàndols, aquells que volen marxar de la UE (Anglaterra i Gales, representant el 52% dels vots ) i aquells que volen quedar-se (Escòcia, Irlanda del nord i Gibraltar, representant el 48% dels vots).  Els conservadors de la primera ministre May, en les últimes eleccions del juny de 2017, han perdut la majoria absoluta i han hagut de pactar amb els unionistes irlandesos per tal de poder fer front a la sortida; el parlament britànic ja ha donat el seu vist-i-plau i, ara, només cal esperar un procés de 2 anys per acomiadar als anglesos de la UE. El més important serà veure com queda la relació dels anglesos amb la UE. Els efectes dependran de la relació que s’estableixi amb la UE.

En aquest sentit, a curt termini, i estudiant l’ índex d’ incerteza, segons dades de CaixaBanc Research, queda clar que a partir del referèndum ha augmentat considerablement, situant-se per sobre de 800; i la relació de l’ índex d’ incertesa amb el PIB britànic mostra una baixada important als primers mesos després del referèndum. Això reforça la tesis de què el temps de negociació no pot ser excessivament llarg, ja que perjudica a l’ economia britànica.

Un primer efecte de caire social és l’ augment de la xenofòbia ( s’ha registrat un augment de més del 58 % d’ incidents de racisme amb atacs a comunitats musulmanes i polaques), efecte que sembla estendre`s a altres països europeus, com per exemple a França, amb el Front Nacional, tot i que la victòria de Macron reafirma el compromís amb el procés europeu. Per altre part, la canceller Merkel haurà de batallar amb un grup en alça que per primera vegada entra a formar part del parlament, Alternativa per Alemanya,  clarament xenòfob i contrari al euro. En general  l’ efecte euro escepticisme es fa més visible que fa uns anys.

El Regne Unit té 73 eurodiputats a la cambra europea, 20 d’aquests formen part del grup de l’Aliança progressista de socialista i demòcrates, 21 del grup dels conservadors i reformistes, 20 al grup europeu de la llibertat i democràcia i 6 al grup dels verds. El Parlament Europeu té 751 diputat: amb la retirada dels anglesos caldrà fer un repartiment dels escons britànics i el poder polític europeu quedarà lleugerament modificat.

El Regne Unit ven molt a Alemanya, compra molt a USA i només set països de la UE es troben entre els 10 primers en volum en el comerç exterior britànic. De les dades d’ Eurostat es desprèn que el Regne Unit representa el 9,6 % en valor de les compres intracomunitàries i el 5,6 % en valor de les vendes intracomunitàries; mentre que el 44 % de les seves vendes es fan en territori de la UE i el 56 % a la resta del món. En canvi el 53 % de les compres les fa a la UE .El Regne Unit realitza el 16,6 %  i el 11,2 % en valor de les importacions  i exportacions, respectivament, de la UE.  La balança comercial és, doncs, negativa en els últims anys, i actualment està al voltant dels 114.994,5 milions d’ euros, segons Eurostat.

No forma part de la zona euro, i el negoci financer de la city podria desplaçar-se a altres places molt atractives, com per exemple Luxemburg. Pot donar-se un efecte de desviació de comerç financer i no financer. I els efectes dinàmics poden veure’s disminuïts, ja que desapareix la competència financera anglesa.

És l’ Estat, juntament amb Alemanya,  que té més migració; segons dades Eurostat hi ha més de 5,6 milions d’ immigrants. De fet aquest és possiblement el fet que ha desencadenat el procés del Brexit. Amb la sortida el control del flux migratori recau sobre el govern britànic.

Actualment té 65.808.573 habitants, el que representa gairebé el 12 % de la població UE28. Considerant que el pressupost de la UE està al voltant dels 155.000 milions d’€, i amb 500 milions de habitants a la UE, ens toca a 0,86 €/habitant i dia, aproximadament.  Segons el pressupost de la UE per al 2016 el Regne Unit aportava 12.759 milions € i en rebia 7.051,6 milions d’€.  Segons les dades del pressupost 2016, Alemanya, França, Itàlia i Regne Unit són els estats que més diners aporten a les arques comunitàries, mentre que Espanya, França, Itàlia i Polònia son els que més diners reben. La UE en sortirà perdent, ja que deixarà d’ anotar un saldo a favor de uns 6.000 milions d’ euros.

Referent  a la seguretat i lluita contra el terrorisme,  la sortida trenca, a priori, amb l’ idea d’ assolir un espai de pau i seguretat  i el poder polític internacional queda un xic més diluït. De totes maneres la seguretat estarà garantia, si més no en l’ emparo de la OTAN.

Segons CaixaBank Research, es considera que Espanya no es veurà gaire afectada per la sortida dels anglesos, ja que té una economia forta. Menciona una certa volatilitat financera que deixa en entredit segons les respostes polítiques el Brexit i la relació futura amb la UE. Si que afirma que el Regne Unit tindrà una recessió transitòria, deguda a la incertesa com ja s’ha exposat abans,  que pot frenar tan les inversions com el consum ( retard en comprar una vivenda, per exemple ).  Per l’Eurozona, l’efecte previst serà una “moderada desacceleració” del creixement, mentre que a la resta del món l’ efecte serà més petit. L’ informe de Caixabanc diu: “En el caso de España, la afectación del ‘Brexit’ debería ser bastante leve, ya que más allá del turismo (un 23 % de los turistas que recibe el país son británicos) los vínculos directos con el mercado británico no son excesivos”.

Des de l’ òptica política, possiblement hi hagi més integració política,  ja que el Regne Unit  és qui més s’ hi oposa i també es podria arribar a definir una política exterior més coherent. La capacitat militar i diplomàtica anglesa podria debilitar les relacions de la UE amb USA, però no podem oblidar que de les deu prioritats de la Comissió, una de elles és l’ enfortiment envers el món, per convertir-se en un interlocutor de pes.

Juridicament, el Regne Unit haurà d’incorporar a la seva legislació la normativa transferida a la UE ( per exemple les normes de qualitat per les importacions de tercers països), i haurà de veure com regula  als treballadors estrangers. També haurà d’ arribar a un acord per decidir la quantitat de diners que caldrà pagar a la UE per la seva sortida, cosa que, evidentment, no serà gens fàcil, tot i que la proposta de què es mantingui en el pressupost fins el 2020 sembla atenuar aquesta discussió.

Segons la OCDE, en un article a la revista Capital, cada família britànica serà 4.000 euros més pobre al 2030, estaran menys protegits contra el terrorisme, Europa serà més vulnerable cara possibles conflictes, els preus augmentaran, el medi ambient se’n veurà afectat i els jugadors de futbol no podran jugar a la Premiar League britànica.

La duresa europea envers el Brexit pot enfortir molt el procés d’integració europeu futur, fent costós el preu de sortida, i evitant nous intents de referèndum de sortida;  tot i ser l’ anglès una llengua molt utilitzada a la UE, els estats membres poden arreglar-se molt bé sense els britànics. Si el Regne Unit i la UE confeccionen una zona de lliure canvi de mercaderies, o bé una unió duanera, o bé un mercat comú de factors productius, marcarà molt la seva situació futura,  i també pot condicionar la de la Unió; per exemple, si els britànics estableixen aranzels amb tercers més atractius que els europeus, això podria provocar una certa desviació del comerç.

De totes maneres, en un món globalitzat seguirem en contacte amb el país  veí,  tan per la lluita contra el terrorisme com per  l’ús d’una llengua que ha imposat la seva hegemonia arreu del món.

És un càlcul que es realitza basant-se en el nombre de vegades que surt la paraula “incertesa” als mitjans de comunicació.

Els tres principals ingressos per al 2016 han estat RNB en un 66,6 %, IVA amb un 11,11% i tradicionals amb el 14 %, gastant el 46,4 % (54.732,6milions €) amb creixement natural, un 44,2 % (52.095,5 mili €) en creixement, un 6,8 % en administració i un 2,5 en seguretat.

Mercat Interior

Actualment el mercat interior de la UE permet la lliure circulació de mercaderies, persones, capitals i serveis, havent harmonitzat polítiques fiscals i monetàries i adoptat uns aranzels comuns envers les importacions de països tercers.  L’ acta única europea completa el mercat interior, eliminant  les barreres tècniques a la circulació de mercaderies, realitzant una harmonització tècnica a través d’ organismes de normalització per tal d’assegurar la salut dels consumidors europeus, reforçant la lliure circulació de capitals, …És una de les actuacions prioritàries de la Comissió, encaminades a definir una estratègia de mercat únic (entesa com aquella que allibera tot el seu potencial de mercat lliure), en la unió del mercat dels capitals, en un pla fiscal per a les empreses i en el pla de mobilitat laboral. L’ Acta del mercat únic II afegeix, com a prioritat per a la Comissió, la mobilitat d’ empreses, el foment de l’ economia digital ( e-commerce,..) i la millora de la confiança dels consumidors ( transparència, comparativa preus,..)

Aquestes llibertats de moviment encara no s`han completat del tot, ja que el nombre de països és elevat, i els processos de transició son llargs.

Per regular el mercat, la Comissió ha desenvolupat aplicacions digitals, entre les que cal destacar el sistema SOLVIT (per buscar solucions als ciutadans o empreses que consideren que les administracions públiques els han vulnerat drets ),  el sistema IMI, com a recurs per proporcionar informació del mercat interior entre estats;..

El mercat únic ha proporcionat un augment del PIBUE del 1,5%, ha creat entre 300.000 i 900.000 llocs de treball i ha aconseguit disminuir l’ inflació al 1,5% ( dades 1995, envers 1993); L’ informe Cecchini va pronosticar un augment del PIBUE entre un 5% i un 7%, una reducció dels costos de producció en un 2% i la creació de dos a cinc milions de llocs de treball. Son dades superiors, degut a que encara no s’ha acabat el procés de mercat únic, la crisi financera dels últims anys i els costos de la reunificació d’ Alemanya.

Segons el PE si s’ eliminen totes les barreres es podria incrementar en 23.000 milions anuals el PIBUE; en aquest sentit, la comissió IMCO del parlament europeu afirma: “El mercado interior ha contribuido considerablemente a la prosperidad e integración de la economía europea. Ha aumentado los intercambios comerciales dentro de la Unión alrededor de Fichas técnicas sobre la Unión Europea – 2017 3 un 15 % anual durante diez años; ha impulsado la productividad y reducido los costes mediante la supresión de las formalidades aduaneras, la armonización o el reconocimiento mutuo de las normas técnicas, y la disminución de los precios debida a la competencia; ha generado un crecimiento adicional de un 1,8 % en los últimos diez años, y ha creado unos 2,5 millones de puestos de trabajo más, al tiempo que ha acercado los niveles de ingresos de los distintos Estados miembros”.

El que és evident es que l’objectiu és eliminar totes les barreres, ja siguin físiques, tècniques o fiscals. En aquest sentit s’ havia parlat de barreres tècniques a les normes d’ estandardització que serveixen per harmonitzar i normalitzar productes, processos, serveis, mètodes,…més lluny d’ això aquestes normes milloren la competitivitat, el funcionament del mercat únic, la protecció del medi ambient i la innovació; de fet cara l’ estratègia Europa 2020 han de servir per un creixement intel·ligent, sostenible i integrador.

Queda pendent la coordinació de polítiques fiscals ( cas de l’ IVA i dels IIEE i els seus procediments, de vegades excessivament burocràtics i lents ).

El comerç intracomunitari ha crescut considerablement, sobretot gracies a la supressió de les barreres físiques, l’ eliminació de formalitats duaneres i els endarreriments a les fronteres, la liberalització del transport i l’ eliminació de barreres tècniques gracies a les normalització. Segons l’ enquesta Eurostat de 1995, a 13.500 empresaris, els sectors més afavorits han estat el químic, l’ enginyeria mecànica, la maquinaria d’ oficina, l’ alimentació i els vehicles a motor.

Pel que fa referència al mercat laboral existeix la xarxa EURES que facilita la recerca d’ ofertes a qualsevol estat membre, alhora que els règims de la seguretat social estan coordinats amb normes comunes.

El mercat de capitals i els acords de doble imposició, han augmentat considerablement, ja que el diner és molt sensible als tipus d’ interès. Cal una harmonització de la càrrega impositiva del capital.

La contractació pública ha millorat, doncs les licitacions en el DOCE han augmentat considerablement, les compres del sector públic també.

S’han incrementat a diversos estats els serveis oferts a través de filials i agències, excepte el sector de l’ hostaleria i les agències immobiliàries, ja que aquestes els ofereixen en un entorn més local.

El mercat únic disposa d’ ajuts a certs sectors/activitats, entre els que cal destacar els ajuts de la PAC ( Politica agrària comunitària). En aquest sentit aquests ajuts han sofert diverses variacions i la pròpia política comuna també s’ha vist abocada a varies reformes, la ultima presenta una línia de sostenibilitat ambiental, ja que condiciona l’ ajut a espais sense conreuar de manera intensiva ( greening ). Hi ha diferencies significatives entre estats, i alguns reben menys del que aporten. Més de la meitat dels ajuts son per desenvolupament econòmic de regions amb baix nivell de vida, i nun 30 % es destinen a I+D, recerca, medi ambient, PIMES i exportació, mentre que un 12% van a sectors concrets (  Naval, siderúrgica, carbó, automòbil ) , cosa que pot distorsionar els respectius mercats.

La transposició de les normes europees a cada estat membre està millorant considerablement, tot i que encara no és absoluta; en aquest sentit els estats membres han de cooperar i col·laborar per la ràpida i eficaç adopció legislativa.

Les polítiques de defensa de la competència presten especial atenció als acords tipus càrtel, a les posicions dominants de certes empreses, a les fusions i a les aliances internacionals, sense oblidar la liberalització de les telecomunicacions, el transport i l’ energia. Les liberalitzacions poden portar a reduccions importants de preus pels consumidors, al augmentar la competència, i aquestes actuacions haurien de ser prioritàries per tal de incrementar el poder adquisitiu dels ciutadans i fomentar el consum.

En aquest sentit el mercat haurà de regular i/o fomentar la nova economia del coneixement, com a factor productiu i alhora com a producte de consum. Davant les prioritats de la Comissió en aquest aspecte, caldrà introduir dins el mercat únic el comerç electrònic, la seguretat digital, la protecció de dades personals, el comerç del coneixement.

El president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, en el discurs sobre l’estat de la UE 2017, afirma que el creixement de la UE es situa per sobre del 2%, superior al creixement dels Estats Units d’Amèrica,  que la taxa d’atur és la més baixa endels últims nou anys, que hi ha més de 235 milions de persones treballant, que s’han concedit préstecs a PIMES,fet inversions, que s’han reduït els dèficits públics del 6,6 % al 1,6 %, …i demana mantenir i mirar cara al futur, amb una Europa més unida, més forta i més democràtica cara el 2025.

Miquel Rusiñol, president d’Agroprés

El sector de la fruita reclama mesures de suport urgents perquè els productors puguin afrontar la propera campanya

JARC, ha contribuït a definir les peticions que COAG, organització estatal a la qual pertany, ha traslladat a la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, conjuntament amb altres entitats representatives del sector de la fruita a l’Estat espanyol (ASAJA, UPA i Cooperativas Agroalimentarias de España).

En aquest sentit, han reclamat solucions urgents per assegurar la viabilitat de les explotacions i possibilitar que els agricultors afrontin la propera campanya. En concret, han sol·licitat mesures de caràcter financer i fiscal, com la reducció a zero dels mòduls per a la fruita dolça en el càlcul de la renda del 2017 i l’ampliació de la partida de despeses de difícil justificació del 5% al 10% per a aquells que opten per l’estimació directa simplificada; l’establiment immediat d’una línia d’avals de SAECA; ajudes i moratòries per als préstecs contrets i establiment de línies de finançament bonificades i crèdits tous per afrontar la futura campanya; la condonació de les quotes a la Seguretat Social; la condonació de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) i la recuperació del màxim percentatge de subvenció estatal en la contractació de l’assegurança de la fruita.

Situació molt complicada

Després de diversos anys en els quals els preus en origen (fructicultors) a les diferents zones de producció han estat baixos o molt baixos, provocant la reducció dels ingressos i l’abandonament d’explotacions, la situació actual és molt complicada i les perspectives per afrontar la futura campanya són molt negatives per falta de liquiditat. A això, cal sumar l’increment constant dels costos de producció, l’estancament del consum, el col·lapse del mercat europeu (veto rus), les pràctiques comercials abusives de la distribució o les dificultats generades per la sequera i la falta d’accés a l’aigua.

El sector és conscient de que es tracta d’un problema estructural que ha de ser abordat en profunditat i, en aquest sentit, s’ha traslladat al ministeri un clar reconeixement pels treballs que s’estan realitzant per avançar en la solució dels problemes a mig i llarg termini, a través de la definició, amb el sector, d’un Pla Estratègic. No obstant això, les organitzacions consideren que, a més d’actuacions estructurals, cal engegar una sèrie de mesures d’aplicació immediata, perquè els fructicultors puguin arribar a utilitzar les establertes a mig i llarg termini, i  no es vegin obligats a abandonar la seva activitat.

Peixos de mida gran, gamba llagostinera, mini hortalisses i fruites festives, protagonistes de les taules nadalenques

Els majoristes de Peix i Marisc del Mercat Central de Mercabarna preveuen una bona campanya i consolidar les 7.200 tones de producte comercialitzat, sobretot fresc aquest desembre. Per la seva banda, els majoristes de Fruites i Hortalisses de Mercabarna estimen arribar a un volum de comercialització de 90.000 tones de producte, tant de proximitat i de temporada, com d’importació i contra estació. Els majoristes de fruites i hortalisses preveuen un lleuger increment de les vendes, d’un 2%, en relació al Nadal de 2016, gràcies al mercat intern animat per uns preus molt estables i l’abundància de producte.

De les 7.200 ton. de productes del mar, que el Mercat Central del Peix preveu distribuir aquest desembre, la seva majoria, un 85 %,  serà fresc i la resta congelat. Segons el president del Gremi de Majoristes del Peix (GMP), Leandro Serra, “tot i que és habitual durant el mes de desembre patir temporals, sembla que enguany tindrem sort i gaudirem de força peix fresc”. Per a Serra aquest fet contribuirà “a què els preus es mantinguin”, i afegeix que el producte congelat presenta un descens de preu d’un 9%”.

Seguint amb els preus, el president dels majoristes del Peix assenyala que les tendències ja es noten al Mercat majorista en els productes més típics de les festes. Així doncs, tendeixen a baixar en relació a fa un any peces tan típiques com l’orada de cultiu, l’orada salvatge, el lluç de palangre (el més apreciat), el salmó i la cua de rap nacional. Puja lleugerament el calamar i es mantenen el llenguado i la cua de rap d’importació, el besuc.

Pel que fa al marisc fresc, només durant el mes de desembre el Mercat Central en distribuirà unes 1.500 tones. Mantindran el preu el bou de mar, la cabra de mar i el llamàntol nacional. La cloïssa fina i l’ostra baixen. I pugen l’escamarlà, la gamba, el llagostí i la llagosta vermella.

A més, al voltant de 400 tones més seran de marisc i peix congelat. Una de les peces reines, les boques, es mantenen de preu en relació a fa un any. També es mantenen els llagostins i els escamarlans, mentre que baixen la llagosta vermella, la gamba vermella i la gamba llagostinera, que és un altre dels grans productes de les festes nadalenques a casa nostra.

Preus assequibles en fruites i hortalisses

Per la seva part, el president de l’AGEM, Jaume Flores, explica que els preus de les principals fruites i hortalisses que es consumiran durant aquest mes seran “assequibles. Hi ha molt producte i uns preus marcats per l’absoluta normalitat”.

Els majoristes del Mercat Central de la Fruita i l’Hortalissa esperen arribar a les 90.000 tones comercialitzades, seguint la tendència de l’any i superar les vendes de l’any passat en un 2%. Del total venut, un 30 % es destinarà a l’exportació.

Les fruites estel·lars aquest desembre seran la pinya de Costa Rica -se’n vendran més de 800 tones-, el meló de Brasil, es consolida amb 1.300 tones distribuïdes, i el raïm blanc d’Alacant, es més car que fa un any a causa de la menor producció per causes climatològiques.

Gran tendència emergent

Els fruits vermells, la gran tendència emergent durant la campanya de Nadal de 2016, estan totalment integrats en l’oferta nadalenca. Nabius, gerds, groselles i mores són ja un clàssic que se sumen a les cireres de Xile. Els preus seran totalment estables en relació al desembre de 2016. Els fruits vermells provenen sobretot de Huelva.

Pel que fa a la fruita de temporada, es distribuiran 6.500 tones de cítrics, sobretot taronges i mandarines, 500 tones més que fa un any. La tendència emergent seran les mini-hortalisses, un producte característic de la restauració que comença a introduir-se a les llars. Carbassons, pastanagues, cogombres, albergínies, o pebrots en versió mini que arriben sobretot del Maresme i també Almeria. El preu es quatre vegades superior a les seves versions originals.

Una altra tendència seran les flors comestibles. El mercat majorista ofereix actualment més de 30 varietats diferents d’aquest producte habitual de l’alta gastronomia, ara a l’abast dels detallistes i els consumidors. Entre les més habituals estan els pètals de rosa, els pètals mini, la flor de la borratja, la flor d’all (ara fora de temporada), els clavells i les violes, entre d’altres. Aquest producte fresc ens arriba del Maresme. També la patata violeta serà tendència a les taules de Nadal. 

El president del Gremi de Majoristes de Fruites i Hortalisses, Jaume Flores, ha animat en la seva intervenció al consum de les hortalisses de temporada que en bona part són de proximitat, cas de les escaroles, raves, apis o cols, i  apunta que “es tracta d’un consum més sostenible ja que ens arriba des de comarques catalanes i, fins i tot, ben properes de Mercabarna com el Baix Llobregat, Maresme, Vallès Oriental i Occidental”.

D’altra banda i per sisè any consecutiu, els Gremis Majoristes de Fruites i Hortalisses i Peix i Marisc de Mercabarna aportaran salmó fresc i pinyes per a usuaris de menjadors socials. Aquests aliments frescos serviran per elaborar el dinar de Reis per a 200 persones usuàries de la Casa del Cottolengo, a Barcelona.