45.675 pagesos i ramaders catalans han cobrat els ajuts directes de la PAC per un import total de 262,25 milions

Un total de 45.675 beneficiaris han rebut el pagament dels ajuts directes de la Política Agrària Comuna (PAC) que el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya ha fet efectiu des de novembre de 2016 fins a aquesta setmana i que han sumat un total de 262,25 M€.

Aquests ajuts corresponen als sol·licitats en la Declaració Única Agrària (DUN) 2016 de pagament bàsic, pagament verd o greening, complement a joves, els ajuts del règim de petits agricultors, els ajuts associats a l’agricultura i els ajuts associats a la ramaderia. Amb aquest pagament s’ha assolit el 100% de l’import total a pagar dels ajuts directes corresponents a l’any 2016.

Els ajuts directes formen part de l’anomenat primer pilar dels ajuts de la PAC, i el seu pressupost anual disponible a l’estat espanyol és de poc més de 4.000 M€, dels quals a Catalunya se’n gestionen aproximadament el 6,5%.

El pressupost de la PAC per al període 2014-2020 preveu un total de 408.310 M€ en fons de la Unió Europea (UE), 308.730 dels quals es destinen a pagaments directes i mesures de mercat (1er pilar) i 99.580 al desenvolupament rural (segon pilar).

Millora del nivell de vida dels agricultors

La PAC té com a objectiu millorar el nivell de vida dels 22 milions d’agricultors i treballadors agrícoles europeus, així com el proveïment d’aliments estable, variat i segur als 500 milions de ciutadans d’Europa; i els seus ajuts de pagament directe es destinen a estabilitzar la renda agrícola, ajudant a tenir una agricultura europea moderna, de qualitat, multifuncional, i sostenible en els 28 països de la Unió Europea .

Per a més informació i mapa de distribució:

http://agricultura.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/170623_not_pagament_final_ajuts_directes_2016

Anuncis

El departament d’Agricultura convoca el premi PITA 2017

El departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la convocatòria de la XVI edició del Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària PITA 2017, que reconeix i distingeix les empreses agràries, les agroindústries i les persones joves emprenedores que hagin incorporat innovacions que representin un nou producte, procés o gestió per a l’empresa orientats a millorar-ne la competitivitat i la sostenibilitat. El termini per a la presentació de candidatures finalitza el 22 d’agost.

El premi consta de tres modalitats: una per a l’empresa agrària, una per a l’agroindústria i una per a joves emprenedors i innovadors, dotades amb 6.000 euros cadascuna, i també hi ha tres nominacions o finalistes a les tres modalitats amb una dotació de 2.000 euros cadascuna.

En la darrera edició, els guanyadors i finalistes de les tres modalitats del premi van ser:

En la modalitat a l’empresa agrària:

  • Guanyadora: Agropecuària Montgai, SL (Balaguer, la Noguera), per la implantació, en una explotació de vedells d’engreix, d’una menjadora eficient, dissenyada per reduir el malbaratament del pinso i millorar l’eficiència alimentària.
  • Finalista: Associació Agrària Ecològica de Muntanya (Sant Llorenç de Morunys, el Solsonès) per la introducció del cultiu de poma a zones de muntanya en producció agrària ecològica, creant una marca pròpia i comercialitzant en comú.

En la modalitat a l’agroindústria:

  • Guanyadora: Agrienergia, SA / Farinera Coromina (Banyoles, el Pla de l’Estany) pel desenvolupament d’una nova farina de sègol que millora la qualitat del pa de sègol, controlant des del conreu del sègol, la recepció i la mòlta fins a la seva barreja.
  • Finalista: Pescadors de Roses, SLU (Roses, l’Alt Empordà), per la implementació d’innovacions sobre la tipologia del producte elaborat com són el fumet de peix o el carpaccio de gambes i la seva comercialització.

En la modalitat al/a la jove emprenedor/a innovador/a:

  • Guanyador: Maurici Cot Borràs (Llinars del Vallès, el Vallès Oriental) per la creació d’un producte de pastisseria de qualitat lliure de gluten i lactosa, artesà i inclusiu apte per a tothom.
  • Finalista: Gerard Garreta Argerich de Cal Grauet, SCP (Saga, la Cerdanya), per la implementació en una explotació de carn de vacum, ecològica i de qualitat, d’una granja de gallines ponedores en llibertat i amb alimentació ecològica, i la comercialització dels ous al mercat local en botigues, restaurants i particulars.

El termini màxim per resoldre la concessió dels premis serà l’1 de novembre de 2017, i el veredicte es publicarà al DOGC, a RuralCat i a la web del DARP.

UP adverteix que les gelades, la pluja irregular i les altes temperatures danyen la collita d’herbacis a Catalunya

Unió de Pagesos (UP) ha alertat que la collita de cereals i altres conreus herbacis d’aquesta campanya es veurà afectada pels canvis meteorològics de l’hivern, càlid a bona part del país, i per les pluges irregulars. Mentre que hi hagut manca de pluja a àmplies àrees de les comarques de Lleida, del Prepirineu occidental i zones de la Catalunya central, ha plogut per damunt dels valors mitjans al Pirineu oriental i al sud, segons dades de Meteocat.

La principal afectació a la major part de Catalunya ha estat per les gelades de final de març i final d’abril, que van danyar de manera important les lleguminoses, amb pèrdues que d’entre el 40% i el 100% de la producció, i superiors al 30% en blats i ordis. A la zona de la Segarra també hi ha hagut problemes al néixer la colza, fet que ha provocat molts aixecaments de conreu. A més, les temperatures elevades del maig i la manca de precipitacions han afavorit, en cereal, la migració del gra, per la qual aquest es queda buit.

La sequera primaveral també ha provocat diferències en la collita, en funció de si la sembra és anterior o posterior al període de pluges. Els sembrats primerencs van poder desenvolupar-se bé per la pluja de novembre, però els posteriors també han patit dany per sequera.

Comarques de Girona:

No s’espera una bona collita. Alguns pagesos ja han començat a empacar per manca de gra a l’espiga. Ha estat un problema de sequera en cereal, fruit de la diferència de les dates de  sembra. Entre les sembres primerenques i les tardanes hi va haver un mes i mig de diferència (no es podia sembrar a causa de les pluges), i després, un període de sequera que ha afectat la llavor encara no desenvolupada suficientment. L’ordi primerenc tindrà uns rendiments per sota del normal en les zones afectades pel fred, sobretot a les més altes. Les lleguminoses (favó) i la colza tenen bones expectatives.

En les zones més seques la collita serà fluixa, i en les terres més compactades les pluges de tardor i hivern van deixar camps entollats on el cereal ja no va néixer. En els blats i ordis sembrats més tard l’impacte de la sequera serà gran, amb pèrdues superiors al 30% de la collita, i amb uns rendiments que poden oscil·lar dels 1.000 als 5.000 kg/ha. Pel que fa als sembrats més primerencs, s’espera una collita normal, però els tardans presenten símptomes de danys per sequera i altes temperatures.

Comarques de la Plana de Lleida:

A la zona de Tàrrega, l’ordi primerenc pot tenir un bon rendiment, uns 5.000 kg/ha, excepte a les fondalades, on ha estat tocat pel fred. La colza va patir sequera a la tardor i en una gran part s’ha hagut d’aixecar el conreu. Les lleguminoses com el pèsol han patit molt pel fred en les fondalades, i en les zones més planes la collita serà inferior a un any normal. Els camps de pèsol s’han acabat omplint de males herbes per les altes temperatures. En blat, s’agreuja el problema del dany per gelada amb la pujada sobtada de les temperatures que ha fet migrar el gra. A la Segarra alta, la situació és similar però amb més diferències d’afectació entre fondalades i zones altes. A la zona de Talavera, molts camps s’han segat per farratge pel fred i les temperatures altes. En blat, també s’ha vist l’espiga boteruda, fet que no és senyal de bona collita.

A l’Urgell, en les zones de reg els danys per fred i les altes temperatures provocaran unes pèrdues d’entre el 30 i el 40% de la producció. Al Segrià i les Garrigues, amb afectació per fred i altes temperatures, s’esperen rendiments inferiors als normals, i a la Noguera, la collita es presenta molt irregular i amb afectació clara pel fred.

Pallars:

Al Jussà hi ha afectació pel fred a les fondalades. A la resta, la de cereal es presenta normal, amb ordis que poden arribar als 4.000 kg/ha. En pèsol, l’afectació serà superior al 50%, i en colza, la collita serà normal (1.500 kg/ha). Al Sobirà s’esperà una collita normal.

Comarques de Catalunya Central:

El Solsonès resulta molt afectat en pèsol pel fred, entre el 60 i el 80% segons les parcel·les. A les fondalades, els ordis també mostren símptomes de força afectació, amb pèrdues superiors al 30%. Al Bages, les gelades han provocat pèrdues de fins el 50% en les zones altes de la comarca. També les altes temperatures han afectat l’ordi i el blat, amb espigues amb símptomes clars de gra migrat.

Comarques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona:

Al Vallès Oriental i al Vallès Occidental, el cereal pot tenir un rendiment normal si s’ha sembrat primerenc. En lleguminoses, els danys per fred han afectat als favons. A l’Alt Penedès, el cereal sembrat més tard ha resultat afectat pel fred i les altes temperatures. El sembrat més primerenc tindrà un rendiment normal.

Agricultura publica els primers preus de referència de la fruita de pinyol de l’Observatori Agroalimentari de Preus

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació publica en el seu web, des de divendres 16 de juny i setmanalment, els preus de préssec, paraguaià i nectarina obtinguts en base a les informacions facilitades per les principals centrals hortofructícoles, que representen un 80% de la producció de Catalunya. Aquest preus sectorials de referència de l’Observatori Agroalimentari de Preus de Catalunya per a la fruita de pinyol s’aniran completant en les properes setmanes per tal de donar la màxima informació i transparència al mercat.

La publicació dels preus de referència per a la fruita de pinyol dóna resposta al compromís del Departament d’Agricultura amb el sector per dotar, ja aquesta campanya, de mecanismes que facin més transparent la informació sobre l’evolució dels preus al llarg de tota la cadena.

Llarg camí recorregut

Per arribar aquí s’ha hagut de fer un llarg camí que ha comportat modificar la llei del Pla estadístic de Catalunya 2017-2020 per a incorporar els preus dels productes agroalimentaris com a estadístiques d’interès de la Generalitat.  Això els dóna el caràcter d’estadístiques oficials i estableix l’obligatorietat de facilitar dades per part dels operadors. D’altra banda, s’han establert els mecanismes estadístics que garanteixin la fiabilitat del sistema de captació de preus.

El dia 16 es va posar en marxa la primera fase d’aquesta nova etapa de l’Observatori Agroalimentari de Preus de Catalunya, que s’anirà completant en les properes setmanes i fent extensiva als preus de l’avellana, l’ametlla, la poma, la pera i el sector del conill. Un sistema que es consolidarà com a referència a partir d’aquest primer any de funcionament i que de cara a la campanya que ve disposarà d’una aplicació informàtica on-line que permetrà millorar-lo i ampliar-lo

Els preus es publicaran setmanalment a la pàgina web del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, a la següent adreça:

http://agricultura.gencat.cat/ca/departament/dar_estadistiques_observatoris/dar_observatori_agroalimentari_preus/dar_preus/preus-sectorials-referencia/fruita-fresca/fruita-pinyol/

Unió de Pagesos ha recordat la vigència del Conveni del Camp i remarca que és seguit pels empresaris agraris

Unió de Pagesos (UP) ha recordat la vigència del Conveni del Camp, signat el 2016 pel sindicat, altres representants empresarials i sindicats obrers, en les relacions laborals durant la campanya agrària a Catalunya. 

Davant el cas d’empresaris agraris de Seròs (Segrià) que no complien els termes del Conveni del Camp, el sindicat celebra que finalment hagin estat responsables amb els acords del sector.

D’altra banda, Unió de Pagesos reclama que no es criminalitzi el col·lectiu pagès de tota una important zona de producció agrària, com és la Plana de Lleida, pel comportament d’uns pocs. Els empresaris agraris compleixen els convenis laborals signats pels seus representants. 

La consellera Meritxell Serret assenyala que la futura Llei d’Espais Agraris de Catalunya ha d’afavorir el relleu al sector

“Millorar les condicions d’accés a la terra és una estratègia de país i la futura Llei d’Espais Agraris que estem treballant conjuntament amb el sector i les entitats implicades ha de ser un instrument fonamental per aconseguir-ho”. Així ho ha explicat la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, a la inauguració de la jornada  ‘Qui treballarà la terra? Accés a terres i edificacions agràries en desús’, organitzada per la Fundació del Món Rural al Caixa Fòrum de Barcelona.

En el decurs de la seva intervenció, la consellera ha destacat que el contingut de  la Llei, treballat amb entitats i organitzacions agràries, ja s’ha presentat als grups parlamentaris, amb l’objectiu que la tramitació parlamentària s’iniciï el més aviat possible amb el màxim consens.

“Amb aquesta llei”, ha dit Serret, “volem definir bé què són els espais agraris, preservar-los i posar en funcionament un mecanisme que ens permeti mobilitzar al màxim terres en desús, per activar al màxim el potencial productiu del país i garantir la gestió sostenible del medi”. “El que volem”, ha afirmat, “és facilitar que més joves es puguin incorporar a l’activitat agrària i afavorir el dimensionament d’explotacions que ho necessitin”. Garantir el relleu generacional i assegurar les rendes del sector són els dos grans objectius que ha subratllat la consellera.

Tenim l’1’6% de la població activa dedicada al sector agrari, que manté el 90% del territori. En aquest context, ens cal facilitar que totes les persones, de dins i de fora del sector, que volen començar un projecte al sector agrari, o que volen redimensionar un projecte existent, puguin accedir a aquest recurs fonamental que és la terra”, ha conclòs la titular d’Agricultura del govern català.

La Fundació del Món Rural organitza el 8 de juny a Barcelona una jornada de debat sobre l’accés a les terres agràries

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Mertitxell Serret, serà l’encarregada d’inaugurar el proper dijous 8 de juny una jornada que té per objectiu debatre al voltant de l’accés, per part de pagesos, a terres i edificacions agràries sense producció com a mesura per fer front al creixent abandonament del camp.

Amb l’objectiu de posar en valor la tasca productiva i econòmica essencial que duu a terme la pagesia arreu del territori català i aportar noves eines i recursos que permetin al sector garantir i fer créixer la seva activitat, la Fundació del Món Rural (FMR) presenta el proper dijous 8 de juny la jornada ‘Qui treballarà la terra?’. La consellera Serret, encapçalarà una sessió de treball on es convidarà als assistents a debatre, reflexionar i contrastar al voltant de la possibilitat de facilitar l’accés a terres en desús a futurs pagesos perquè hi puguin desenvolupar activitat agrària. La jornada tindrà lloc al CaixaForum de Barcelona (Av. Francesc Ferrer i Guardia, 6-8) i comptarà, entre d’altres coses, amb una ponència dirigida per Isabel Álvarez, responsable d’incidència política de la Xarxa Urgenci, i dues taules d’experiències.

La primera de les taules, moderada per Vanesa Freixa, membre de Terra Franca, tindrà com a protagonistes Marta Vallès, del Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès; Mireia Vilamala, tècnica del Parc Natural del Montsant i del Priorat; Josep Presseguer, gerent de Fruits de Ponent; i Jordi Martí, membre de Terra Franca. En la segona taula, que moderarà Eduard Trepat, tècnic de la Fundació del Món Rural, participaran Alejandro Sánchez, subdirector de mobilitat de terres de l’Axencia Galega de Desenvolvemento Rural; José María Rodríguez, del Banco de Tierras del Principado de Asturias; François Dubreuilh, administrador de Terre de Liens al Llenguadoc-Rosselló; i Michel Baylac, president de la SAFER Gascogne Haut-Languedoc. Les taules d’experiències estaran centrades en la difusió de projectes en marxa a Catalunya i altres regions en l’àmbit de la promoció de l’accés a terres en desús per part de nous pagesos.

Des de la Fundació del Món Rural es convida els mitjans de comunicació i totes les persones, col•lectius, entitats del sector i administracions interessades en la temàtica a participar en aquesta jornada, que vol donar resposta al creixent abandonament de terres que està patint el camp català i oferir propostes de futur susceptibles de garantir la sostenibilitat del món rural i una major prosperitat de les activitats agràries. Així mateix, es dóna les gràcies a l’associació Terra Franca, l’Obra Social La Caixa i el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat per la seva col•laboració en l’organització de la jornada.