45.675 pagesos i ramaders catalans han cobrat els ajuts directes de la PAC per un import total de 262,25 milions

Un total de 45.675 beneficiaris han rebut el pagament dels ajuts directes de la Política Agrària Comuna (PAC) que el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya ha fet efectiu des de novembre de 2016 fins a aquesta setmana i que han sumat un total de 262,25 M€.

Aquests ajuts corresponen als sol·licitats en la Declaració Única Agrària (DUN) 2016 de pagament bàsic, pagament verd o greening, complement a joves, els ajuts del règim de petits agricultors, els ajuts associats a l’agricultura i els ajuts associats a la ramaderia. Amb aquest pagament s’ha assolit el 100% de l’import total a pagar dels ajuts directes corresponents a l’any 2016.

Els ajuts directes formen part de l’anomenat primer pilar dels ajuts de la PAC, i el seu pressupost anual disponible a l’estat espanyol és de poc més de 4.000 M€, dels quals a Catalunya se’n gestionen aproximadament el 6,5%.

El pressupost de la PAC per al període 2014-2020 preveu un total de 408.310 M€ en fons de la Unió Europea (UE), 308.730 dels quals es destinen a pagaments directes i mesures de mercat (1er pilar) i 99.580 al desenvolupament rural (segon pilar).

Millora del nivell de vida dels agricultors

La PAC té com a objectiu millorar el nivell de vida dels 22 milions d’agricultors i treballadors agrícoles europeus, així com el proveïment d’aliments estable, variat i segur als 500 milions de ciutadans d’Europa; i els seus ajuts de pagament directe es destinen a estabilitzar la renda agrícola, ajudant a tenir una agricultura europea moderna, de qualitat, multifuncional, i sostenible en els 28 països de la Unió Europea .

Per a més informació i mapa de distribució:

http://agricultura.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/170623_not_pagament_final_ajuts_directes_2016

El departament d’Agricultura convoca el premi PITA 2017

El departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la convocatòria de la XVI edició del Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària PITA 2017, que reconeix i distingeix les empreses agràries, les agroindústries i les persones joves emprenedores que hagin incorporat innovacions que representin un nou producte, procés o gestió per a l’empresa orientats a millorar-ne la competitivitat i la sostenibilitat. El termini per a la presentació de candidatures finalitza el 22 d’agost.

El premi consta de tres modalitats: una per a l’empresa agrària, una per a l’agroindústria i una per a joves emprenedors i innovadors, dotades amb 6.000 euros cadascuna, i també hi ha tres nominacions o finalistes a les tres modalitats amb una dotació de 2.000 euros cadascuna.

En la darrera edició, els guanyadors i finalistes de les tres modalitats del premi van ser:

En la modalitat a l’empresa agrària:

  • Guanyadora: Agropecuària Montgai, SL (Balaguer, la Noguera), per la implantació, en una explotació de vedells d’engreix, d’una menjadora eficient, dissenyada per reduir el malbaratament del pinso i millorar l’eficiència alimentària.
  • Finalista: Associació Agrària Ecològica de Muntanya (Sant Llorenç de Morunys, el Solsonès) per la introducció del cultiu de poma a zones de muntanya en producció agrària ecològica, creant una marca pròpia i comercialitzant en comú.

En la modalitat a l’agroindústria:

  • Guanyadora: Agrienergia, SA / Farinera Coromina (Banyoles, el Pla de l’Estany) pel desenvolupament d’una nova farina de sègol que millora la qualitat del pa de sègol, controlant des del conreu del sègol, la recepció i la mòlta fins a la seva barreja.
  • Finalista: Pescadors de Roses, SLU (Roses, l’Alt Empordà), per la implementació d’innovacions sobre la tipologia del producte elaborat com són el fumet de peix o el carpaccio de gambes i la seva comercialització.

En la modalitat al/a la jove emprenedor/a innovador/a:

  • Guanyador: Maurici Cot Borràs (Llinars del Vallès, el Vallès Oriental) per la creació d’un producte de pastisseria de qualitat lliure de gluten i lactosa, artesà i inclusiu apte per a tothom.
  • Finalista: Gerard Garreta Argerich de Cal Grauet, SCP (Saga, la Cerdanya), per la implementació en una explotació de carn de vacum, ecològica i de qualitat, d’una granja de gallines ponedores en llibertat i amb alimentació ecològica, i la comercialització dels ous al mercat local en botigues, restaurants i particulars.

El termini màxim per resoldre la concessió dels premis serà l’1 de novembre de 2017, i el veredicte es publicarà al DOGC, a RuralCat i a la web del DARP.

UP adverteix que les gelades, la pluja irregular i les altes temperatures danyen la collita d’herbacis a Catalunya

Unió de Pagesos (UP) ha alertat que la collita de cereals i altres conreus herbacis d’aquesta campanya es veurà afectada pels canvis meteorològics de l’hivern, càlid a bona part del país, i per les pluges irregulars. Mentre que hi hagut manca de pluja a àmplies àrees de les comarques de Lleida, del Prepirineu occidental i zones de la Catalunya central, ha plogut per damunt dels valors mitjans al Pirineu oriental i al sud, segons dades de Meteocat.

La principal afectació a la major part de Catalunya ha estat per les gelades de final de març i final d’abril, que van danyar de manera important les lleguminoses, amb pèrdues que d’entre el 40% i el 100% de la producció, i superiors al 30% en blats i ordis. A la zona de la Segarra també hi ha hagut problemes al néixer la colza, fet que ha provocat molts aixecaments de conreu. A més, les temperatures elevades del maig i la manca de precipitacions han afavorit, en cereal, la migració del gra, per la qual aquest es queda buit.

La sequera primaveral també ha provocat diferències en la collita, en funció de si la sembra és anterior o posterior al període de pluges. Els sembrats primerencs van poder desenvolupar-se bé per la pluja de novembre, però els posteriors també han patit dany per sequera.

Comarques de Girona:

No s’espera una bona collita. Alguns pagesos ja han començat a empacar per manca de gra a l’espiga. Ha estat un problema de sequera en cereal, fruit de la diferència de les dates de  sembra. Entre les sembres primerenques i les tardanes hi va haver un mes i mig de diferència (no es podia sembrar a causa de les pluges), i després, un període de sequera que ha afectat la llavor encara no desenvolupada suficientment. L’ordi primerenc tindrà uns rendiments per sota del normal en les zones afectades pel fred, sobretot a les més altes. Les lleguminoses (favó) i la colza tenen bones expectatives.

En les zones més seques la collita serà fluixa, i en les terres més compactades les pluges de tardor i hivern van deixar camps entollats on el cereal ja no va néixer. En els blats i ordis sembrats més tard l’impacte de la sequera serà gran, amb pèrdues superiors al 30% de la collita, i amb uns rendiments que poden oscil·lar dels 1.000 als 5.000 kg/ha. Pel que fa als sembrats més primerencs, s’espera una collita normal, però els tardans presenten símptomes de danys per sequera i altes temperatures.

Comarques de la Plana de Lleida:

A la zona de Tàrrega, l’ordi primerenc pot tenir un bon rendiment, uns 5.000 kg/ha, excepte a les fondalades, on ha estat tocat pel fred. La colza va patir sequera a la tardor i en una gran part s’ha hagut d’aixecar el conreu. Les lleguminoses com el pèsol han patit molt pel fred en les fondalades, i en les zones més planes la collita serà inferior a un any normal. Els camps de pèsol s’han acabat omplint de males herbes per les altes temperatures. En blat, s’agreuja el problema del dany per gelada amb la pujada sobtada de les temperatures que ha fet migrar el gra. A la Segarra alta, la situació és similar però amb més diferències d’afectació entre fondalades i zones altes. A la zona de Talavera, molts camps s’han segat per farratge pel fred i les temperatures altes. En blat, també s’ha vist l’espiga boteruda, fet que no és senyal de bona collita.

A l’Urgell, en les zones de reg els danys per fred i les altes temperatures provocaran unes pèrdues d’entre el 30 i el 40% de la producció. Al Segrià i les Garrigues, amb afectació per fred i altes temperatures, s’esperen rendiments inferiors als normals, i a la Noguera, la collita es presenta molt irregular i amb afectació clara pel fred.

Pallars:

Al Jussà hi ha afectació pel fred a les fondalades. A la resta, la de cereal es presenta normal, amb ordis que poden arribar als 4.000 kg/ha. En pèsol, l’afectació serà superior al 50%, i en colza, la collita serà normal (1.500 kg/ha). Al Sobirà s’esperà una collita normal.

Comarques de Catalunya Central:

El Solsonès resulta molt afectat en pèsol pel fred, entre el 60 i el 80% segons les parcel·les. A les fondalades, els ordis també mostren símptomes de força afectació, amb pèrdues superiors al 30%. Al Bages, les gelades han provocat pèrdues de fins el 50% en les zones altes de la comarca. També les altes temperatures han afectat l’ordi i el blat, amb espigues amb símptomes clars de gra migrat.

Comarques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona:

Al Vallès Oriental i al Vallès Occidental, el cereal pot tenir un rendiment normal si s’ha sembrat primerenc. En lleguminoses, els danys per fred han afectat als favons. A l’Alt Penedès, el cereal sembrat més tard ha resultat afectat pel fred i les altes temperatures. El sembrat més primerenc tindrà un rendiment normal.

Agricultura publica els primers preus de referència de la fruita de pinyol de l’Observatori Agroalimentari de Preus

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació publica en el seu web, des de divendres 16 de juny i setmanalment, els preus de préssec, paraguaià i nectarina obtinguts en base a les informacions facilitades per les principals centrals hortofructícoles, que representen un 80% de la producció de Catalunya. Aquest preus sectorials de referència de l’Observatori Agroalimentari de Preus de Catalunya per a la fruita de pinyol s’aniran completant en les properes setmanes per tal de donar la màxima informació i transparència al mercat.

La publicació dels preus de referència per a la fruita de pinyol dóna resposta al compromís del Departament d’Agricultura amb el sector per dotar, ja aquesta campanya, de mecanismes que facin més transparent la informació sobre l’evolució dels preus al llarg de tota la cadena.

Llarg camí recorregut

Per arribar aquí s’ha hagut de fer un llarg camí que ha comportat modificar la llei del Pla estadístic de Catalunya 2017-2020 per a incorporar els preus dels productes agroalimentaris com a estadístiques d’interès de la Generalitat.  Això els dóna el caràcter d’estadístiques oficials i estableix l’obligatorietat de facilitar dades per part dels operadors. D’altra banda, s’han establert els mecanismes estadístics que garanteixin la fiabilitat del sistema de captació de preus.

El dia 16 es va posar en marxa la primera fase d’aquesta nova etapa de l’Observatori Agroalimentari de Preus de Catalunya, que s’anirà completant en les properes setmanes i fent extensiva als preus de l’avellana, l’ametlla, la poma, la pera i el sector del conill. Un sistema que es consolidarà com a referència a partir d’aquest primer any de funcionament i que de cara a la campanya que ve disposarà d’una aplicació informàtica on-line que permetrà millorar-lo i ampliar-lo

Els preus es publicaran setmanalment a la pàgina web del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, a la següent adreça:

http://agricultura.gencat.cat/ca/departament/dar_estadistiques_observatoris/dar_observatori_agroalimentari_preus/dar_preus/preus-sectorials-referencia/fruita-fresca/fruita-pinyol/

Unió de Pagesos ha recordat la vigència del Conveni del Camp i remarca que és seguit pels empresaris agraris

Unió de Pagesos (UP) ha recordat la vigència del Conveni del Camp, signat el 2016 pel sindicat, altres representants empresarials i sindicats obrers, en les relacions laborals durant la campanya agrària a Catalunya. 

Davant el cas d’empresaris agraris de Seròs (Segrià) que no complien els termes del Conveni del Camp, el sindicat celebra que finalment hagin estat responsables amb els acords del sector.

D’altra banda, Unió de Pagesos reclama que no es criminalitzi el col·lectiu pagès de tota una important zona de producció agrària, com és la Plana de Lleida, pel comportament d’uns pocs. Els empresaris agraris compleixen els convenis laborals signats pels seus representants. 

La consellera Meritxell Serret assenyala que la futura Llei d’Espais Agraris de Catalunya ha d’afavorir el relleu al sector

“Millorar les condicions d’accés a la terra és una estratègia de país i la futura Llei d’Espais Agraris que estem treballant conjuntament amb el sector i les entitats implicades ha de ser un instrument fonamental per aconseguir-ho”. Així ho ha explicat la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, a la inauguració de la jornada  ‘Qui treballarà la terra? Accés a terres i edificacions agràries en desús’, organitzada per la Fundació del Món Rural al Caixa Fòrum de Barcelona.

En el decurs de la seva intervenció, la consellera ha destacat que el contingut de  la Llei, treballat amb entitats i organitzacions agràries, ja s’ha presentat als grups parlamentaris, amb l’objectiu que la tramitació parlamentària s’iniciï el més aviat possible amb el màxim consens.

“Amb aquesta llei”, ha dit Serret, “volem definir bé què són els espais agraris, preservar-los i posar en funcionament un mecanisme que ens permeti mobilitzar al màxim terres en desús, per activar al màxim el potencial productiu del país i garantir la gestió sostenible del medi”. “El que volem”, ha afirmat, “és facilitar que més joves es puguin incorporar a l’activitat agrària i afavorir el dimensionament d’explotacions que ho necessitin”. Garantir el relleu generacional i assegurar les rendes del sector són els dos grans objectius que ha subratllat la consellera.

Tenim l’1’6% de la població activa dedicada al sector agrari, que manté el 90% del territori. En aquest context, ens cal facilitar que totes les persones, de dins i de fora del sector, que volen començar un projecte al sector agrari, o que volen redimensionar un projecte existent, puguin accedir a aquest recurs fonamental que és la terra”, ha conclòs la titular d’Agricultura del govern català.

La Fundació del Món Rural organitza el 8 de juny a Barcelona una jornada de debat sobre l’accés a les terres agràries

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Mertitxell Serret, serà l’encarregada d’inaugurar el proper dijous 8 de juny una jornada que té per objectiu debatre al voltant de l’accés, per part de pagesos, a terres i edificacions agràries sense producció com a mesura per fer front al creixent abandonament del camp.

Amb l’objectiu de posar en valor la tasca productiva i econòmica essencial que duu a terme la pagesia arreu del territori català i aportar noves eines i recursos que permetin al sector garantir i fer créixer la seva activitat, la Fundació del Món Rural (FMR) presenta el proper dijous 8 de juny la jornada ‘Qui treballarà la terra?’. La consellera Serret, encapçalarà una sessió de treball on es convidarà als assistents a debatre, reflexionar i contrastar al voltant de la possibilitat de facilitar l’accés a terres en desús a futurs pagesos perquè hi puguin desenvolupar activitat agrària. La jornada tindrà lloc al CaixaForum de Barcelona (Av. Francesc Ferrer i Guardia, 6-8) i comptarà, entre d’altres coses, amb una ponència dirigida per Isabel Álvarez, responsable d’incidència política de la Xarxa Urgenci, i dues taules d’experiències.

La primera de les taules, moderada per Vanesa Freixa, membre de Terra Franca, tindrà com a protagonistes Marta Vallès, del Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès; Mireia Vilamala, tècnica del Parc Natural del Montsant i del Priorat; Josep Presseguer, gerent de Fruits de Ponent; i Jordi Martí, membre de Terra Franca. En la segona taula, que moderarà Eduard Trepat, tècnic de la Fundació del Món Rural, participaran Alejandro Sánchez, subdirector de mobilitat de terres de l’Axencia Galega de Desenvolvemento Rural; José María Rodríguez, del Banco de Tierras del Principado de Asturias; François Dubreuilh, administrador de Terre de Liens al Llenguadoc-Rosselló; i Michel Baylac, president de la SAFER Gascogne Haut-Languedoc. Les taules d’experiències estaran centrades en la difusió de projectes en marxa a Catalunya i altres regions en l’àmbit de la promoció de l’accés a terres en desús per part de nous pagesos.

Des de la Fundació del Món Rural es convida els mitjans de comunicació i totes les persones, col•lectius, entitats del sector i administracions interessades en la temàtica a participar en aquesta jornada, que vol donar resposta al creixent abandonament de terres que està patint el camp català i oferir propostes de futur susceptibles de garantir la sostenibilitat del món rural i una major prosperitat de les activitats agràries. Així mateix, es dóna les gràcies a l’associació Terra Franca, l’Obra Social La Caixa i el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat per la seva col•laboració en l’organització de la jornada.

Fires de juny de 2017

CATALUNYA

  • Fira Multisectorial, a Cambrils. Del 2 al 4 
  • Fira de Sant Isidre, a Cervera. Dies 3 i 4
  • Fira Temps de Vi, el 3 i el 4, a Vilanova i la Geltrú
  • Cardona, Fira Medieval, Festa de la Sal, el 3 i 4
  • Festa de la Cirera, a El Papiol, el 3 i 4
  • Festa de la Cirera, a Torrelles de Llobregat, el 3 i 4
  • Fira-Mercat de la Cirera, a Terrades. Dia 4
  • Fira d’Herbes Remeieres i Productes Artesans, a Vilanova de Sau. El dia 4
  • Maquitec. Fira Industrial de Barcelona. Màquina-eina, a  L’Hospitalet de Llobregat, del 6 al 8
  • Fira de Vi del Pirineu, a Talarn. Del 9 a l’11
  • Fira de la Ratafia i Productes de la Terra, a  Centelles, el 10 i 11
  • Fira Mercat d’Herbes i Productes Naturals, a Setcases. Dies 10 i 11
  • FirAnoia, a Igualada, el 10 i 11
  • Fira de l’Ou i Productes Artesanal, a Sant Guim de Freixenet. Dia 11
  • Fira de la Cirera, a Llers. Dia 12
  • Fira de la Cervesa Artesana Catalana, a Butsènit d’Urgell. Dia 17
  • Promopallars’2017, a La Pobla de Segur. Dies 17 i 18
  • Turismar, a Coma-ruga (El Vendrell), del 23 al 25
  • Fira de la Cirera d’En Roca, a Arenys de Munt. Dia 24
  • Fira de Sant Joan i Xollada d’Ovelles, a Sort. Dia 24
  • Fira de Sant Joan, a Esterri d’Àneu. Dies 24 i 25
  • Fira de Ceràmica ‘El Tupí’, a Sant Julià de Vilatorta. Dies 29 i 30

RESTA DE L’ESTAT

  • Fira de Juny, a Piedrahita (Àvila). Dia 1
  • Agrogan’2017. En el marc de la fira té lloc el Concurs-Subhasta Nacional de Cabres Malaguenyes, a Antequera. De l’ 1 al 4. La subhasta de cabres serà el dia 4
  • Feria de Muestras, días 2 al 4 en Arévalo (Ávila)
  • Feria de Agroturismo y Multisectorial del Bierzo, a Carracedelo (Lleó), del 2 al 4
  • FERIA DE MAQUINARIA, MUESTRA AGROALIMENTARIA Y ARTESANÍA y FERIA DEL VINO D.O. RIBERA DEL DUERO AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ, a SAN ESTEBAN DE GORMAZ (SÒRIA), el 3 i 4
  • Feria Agroalimentaría Sierra Quilama, dies 3 i 4 a Linares de Riofrio (Salamanca)
  • Feria de la Madera, los días 8 y 9, a Villalpando (Zamora)
  • Feria de la Industria Cárnica, a Guijuelo (Salamanca), del 8 al 11
  • ASTURFORESTA. Feria Nacional de la Selvicultura y los Aprovechamientos Forestales, a TINEO, ASTURIAS. Del 8 a l’11
  • Exposición de raza Retinta. Exposición de razas Malagueña y Murciano-Granadina, del 9 a l’11, a Algeciras (Càdis)
  • Exposición de ovejas de raza Castellana, a Medina del Campo (Valladolid). Del 10 a l’11
  • FERIA Y SALÓN DE LA AGROALIMENTACIÓN de MEDINA DE RIOSECO. Dies 10 al 19, a Medina de Rioseco (Valladolid)
  • Feria Ganadera de San Antonio, 11 y 12, en Alba de Tormes (Salamanca)
  • SEMANA VERDE DE GALICIA: Exposición de raza Rubia Gallega y de Limousina. Silleda (Pontevedra), de l’11 al 14
  • Exposició Nacional de Bestiar, a Silleda (Pontevedra). De l’11 al 14
  • Feria Ecuestre, el dia 13, a Guardo (Palència)
  • Feria de San Antonio, el 13 i 14, a Villafranca del Bierzo (León)
  • Feria de Ganado Ovino (Ovicampos), dels dies 13 al 16 a Villalpando (Zamora)
  • FERIA DEL VINO Y DEL SECTOR AGROALIMENTARIO DE SORIA, a SAN ESTEBAN DE GORMAZ (SORIA), els dies 17 i 18                 
  • Congreso de Frutos Rojos, los días 21 y 22, en Casa Colón, Huelva
  • XXI Feria Agrícola y Comercial, Exposición agrícola y productos del campo, a PICASSENT, VALENCIA. Del 22 al 24
  • Concurs-Subhasta de raça Rubia Gallega, a Aday (Lugo), del 22 al 24. El dia 24 Subhasta de vaques Rubies
  • FERIA DEL VINO Y EL QUESO, a  ZAMORA, del 23 al 25
  • RURALIA 2017, a ZAMORA. Dies 23, 24 i 25
  • Fira-Mercat i Exposició de Bestiar Vacú, Oví i Equí Autocton, a Zamora. Dies 24 i 25
  • Fira de Sant Pere, Mercat de Bestiar, a Burgos. Del 27 al 29
  • FERIA DE LA CEREZA DEL VALLE DE LAS CADERECHAS, a SALAS DE BUREBA (Burgos), el dia 28

ESTRANGER

  • FoodAgro Kenya, dies 2, 3 i  4, a Nairobi (Kenya)
  • Alimetaria & Horexpo Lisboa, del 4 al 6, a Lisboa (Portugal)
  • 8th International Cherry Symposium-Cherry 20 17, a Yamagata (Japón). Del 5 al 9
  • ExpoVinis Brasil  Alimentación, en Sao Paulo (Brasil). Del 6 al 8
  • Fispal Café, en  Sao Paulo (Brasil). Del 6 al 9
  • Fispal Food Service Alimentación, en Sao Paulo (Brasil). Del 6 al 9
  • VIII Congresso Ibérico de Ciéncias Hortícolas, en Coimbra (Portugal), del 7 al 10
  • Belagro. Del 6 al 10, en Minsk (Bielorussia)
  • IPG Root Biology, en Missouri (Estados Unidos). Del 7 al 9
  • IFTEX, International Floriculture Trade Expo, en  Nairobi (Kenya). Del 7  al 9
  • Fira Internacional Ramadera, a Santarem (Portugal), del 9 a l’11
  • 51ª Feria Nacional de Agricultura i 60ª Feira do Ribatejo, a Santarem, Ribatejo (Portugal). Del 10 fins al 18
  • FMI Connect-The global food retail experience, en Chicago (Estados Unidos). Del 13 al 15
  • IFT Food Expo, els dies 13 al 15, en Chicago (Estados Unidos)
  • FOOMA Japan  Alimentación, a Tokyo (Japón). Del 13 al 16
  • Global Cold Chain Expo 2017, del 13 al 16  a CHICAGO (Estados Unidos)
  • ExpoPack 2017, a Guadalajara (México), del 13 al 25
  • PropakAsia, en Bangkok (Tailandia), del 14 al 17
  • VINEXPO 2017. Saló del Vi, Restauració i Somelier, a BURDEOS (França). Del 20 al 24
  • Hortitec, a Holambra-Sao Paulo (Brasil). Del 21 al 23
  • Snackex i ABF Franchising Expo, a Sao Paulo (Brasil). Dies 21 i 22
  • Fresh AgroMashov, en Israel. Dies 27 i 28
  • Expo Orgánicos, del 28 al 30, en Ciudad de México (México)
  • BIOtech Japan  Alimentación, en Tokyo (Japón). Del 28 al 30

El període per a formalitzar la DUN 2017 ha finalitzat amb més de 53.000 declaracions presentades a Catalunya

La campanya de la Declaració Única Agrària DUN 2017 ha finalitzat amb 53.251 declaracions presentades. El període es va iniciar l’1 de febrer i va finalitzar el 15 de maig, termini en el qual el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya ha rebut les declaracions, totes elles per via telemàtica i amb signatura electrònica.

La DUN consisteix en una declaració anual de l’explotació agrària que ha de fer obligatòriament la persona titular que disposi de superfície productiva agrícola, que vulgui sol·licitar determinats ajuts o que hagi de realitzar determinats tràmits amb el DARP. I la base geogràfica de declaració és el recinte del Sistema d’Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles (SIGPAC).

La DUN és el canal principal de gestió administrativa del DARP i permet a tots els agricultors i ramaders de Catalunya la sol·licitud dels ajuts directes i del Contracte Global d’Explotació (ajuts a la competitivitat i a la sostenibilitat) de la Política Agrària Comuna (PAC). També s’hi pot fer altres declaracions, comunicacions, modificar dades de registres oficials, i fins a una cinquantena de tràmits. Des de l’1 de febrer s’ha realitzat en aquest portal únic un total de 192.281 tràmits.

La distribució de DUN presentades per demarcacions és:

Demarcació Total DUN 2017
Barcelona 3.373
Catalunya Central 4.704
Girona 4.377
Lleida 21.086
Tarragona 8.534
Terres de l’Ebre 11.177
Total general 53.251

Aquesta ha estat la tercera campanya de declaració de la DUN dins del període de la PAC 2014-2020, i s’ha desenvolupat sense incidents remarcables, amb la cooperació de les 66 entitats col·laboradores, que han tramitat les declaracions, prèvia signatura del conveni de col·laboració amb el Departament d’Agricultura, i dels grups de suport.

Els agricultors i ramaders del segle XXI

Encara avui, en ple segle XXI, són moltes les famílies que viuen del fruit de les seves collites, dels seus cultius, encara que, tot s’ha de dir, amb força dificultats, no només per la insuficiència d’ajudes econòmiques a l’agricultor sinó pels problemes que es plantegen diàriament com són les inclemències meteorològiques, el deteriorament del medi ambient, les freqüents expropiacions de sòl que es duen a terme per realitzar autopistes, carreteres o zones industrials i que fan que moltes de les explotacions agrícoles desapareguin. A tot això avui cal afegir els efectes del canvi climàtic.

Malgrat tot no podem oblidar que l’agricultura és un sector estratègic per a l’economia, no només nacional sinó internacional. A Espanya fins als anys 60, l’agricultura va ser un pilar fonamental no només des del punt de vista econòmic, sinó també social, d’ocupació i mediambiental, però segons dades facilitades pel Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, a Espanya el nombre de persones ocupades en la indústria alimentària el 2014 suposava un 2%. El descens és més que evident encara que no preocupant, aquest 2% continua garantit una alimentació sana i suficient per als més de 45 milions d’hàbitats d’Espanya.

L’explotació de la terra amb la finalitat de produir aliments, d’origen vegetal i animal, és una tasca que l’home realitza des de l’antiguitat (he comentat i escrit algunes vegades que el major salt que ha fet la civilització humana va ser quan l’home va passar de nòmada a sedentari, quan de caçador va passar a ser agricultor i ramader) i és una constant preocupació no només dels governs i d’organitzacions internacionals sinó també de l’Església catòlica com es pot veure en les diferents mencions a l’agricultura i al treball agrícola realitzades en les Encícliques dels Papes com Sant Joan XXIII a Mater et Magistra on es fa referència a la modernització de l’agricultura, i Sant Joan Pau II en l’encíclica Laborem Exercerns revaloritza i dignifica el treball al camp. A la Gaudium et spes del Concili Vaticà II es fa al·lusió a les enormes desigualtats econòmiques i socials que pateixen els treballadors del sector agrícola.

El futur de l’agricultura i les condicions de vida laboral dels agricultors i ramaders són uns dels reptes del s. XXI; l’activitat agrícola ha de ser recolzada en primer lloc pels urbanites, reconeixent l’esforç que han de fer els agricultors perquè diàriament arribin a la taula prou aliments sans i de qualitat i, per descomptat, des de les institucions, fomentant la publicació d’ajudes al sector agrícola i treballant per la dignitat i millora de les condicions de treball dels agricultors.

Perquè entre els valors que els agricultors ens ensenyen dia a dia, preparant la terra, sembrant, plantant, lluitant contra males herbes, malalties i plagues, collint els seus camps i alimentant i cuidant dels seus animals, es troben l’esforç, la paciència, el sacrifici i el compromís amb la societat. Valors que engrandeixen i dignifiquen a totes les persones, especialment als agricultors i ramaders.

Jesús Domingo, vicepresident i soci d’Agroprés